El projecte de FSC "En Plenes Facultats" inicia el nou curs 2022-23 amb la previsió d'impartir més de 10 formacions a diferents campus
Amb el nou curs universitari, el projecte preventiu “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), segueix treballant amb la vista posada a formar, informar i conscienciar la població universitària en la prevenció de l'abús de drogues i en la sensibilització sobre sexualitats diverses i saludables. Durant aquest primer semestre de l'any lectiu, s'oferirà formació a 5 universitats i campus diferents, sent un total de 10 les intervencions formatives previstes per al curs 2022-2023.
Un curs més, amb les forces renovades després del període de vacances, continuem la nostra activitat presencial als diferents campus universitaris. De cara a aquest primer semestre, entre altres activitats a dur a terme, tenim previst fer el curs EPF “Salut, Drogues i Sexualitats Saludables” a diferents universitats. La formació es farà en la modalitat presencial i s'oferirà de manera gratuïta a l'alumnat d'aquestes universitats.
– Universitat de Lleida . Campus de Cappont.
És un curs de 25 hores de durada. La formació començarà el proper 6 d'octubre, en horari de 15 a 17 hores, i es farà fins a l'1 de desembre a l'aula 0.17 de l'edifici de Cultures Transfrontereres (Campus de Cappont).
Aquest curs compta amb una part teòrica i una pràctica. L'alumnat dissenyarà i implementarà una campanya preventiva al campus universitari i realitzarà una intervenció preventiva a espais d'oci, juntament amb l'equip del programa NitsQ Lleida.
La formació compta amb el reconeixement de 1 crèdit ECTS i un certificat d'agent de salut EPF.
Més informació aquí
– UManresa-UVic-UCC . Edifici FUB 1.
Formació de 25 hores de durada. El curs començarà el proper 18 d'octubre, en horari de 14 a 16 hores, i es realitzarà fins al 21 de desembre.
La formació compta amb una part teòrica i una altra de pràctica. Es durà a terme el disseny i la implementació d'una campanya preventiva al campus de la universitat.
En acabar la formació, serà reconeguda amb 1 crèdit RAC i un certificat d'agent de salut EPF.
Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç .
– Universitat de Vic (UVic-UCC) . Campus Miramarges.
Curs de 25 hores de durada per a tot lalumnat de la UVic. La formació començarà el proper 17 d'octubre i finalitzarà el 20 de desembre. Es farà en horari de 13 a 15 hores a l'aula F205 del Campus Miramarges.
Es tracta d'un curs teoricopràctic, en què es dissenyarà i realitzarà la implementació d'una campanya preventiva al campus de la universitat.
En acabar la formació, s'obtindrà 1 crèdit ECTS i un certificat d'agent de salut EPF.
– Universitat de Barcelona . Campus Mundet.
Curs de 25 hores de durada. La formació començarà el proper 19 d'octubre, en horari de 15 a 17 hores, i es realitzarà fins al 21 de desembre.
L'alumnat que realitzi aquest curs teòric-pràctic, podrà optar entre dues possibilitats per realitzar les pràctiques: dissenyar i aplicar una campanya preventiva al campus universitari o dur a terme una intervenció nocturna en espais d'oci al costat del col·lectiu Rumba a Tu Son.
El curs és reconegut amb 1 crèdit ECTS i un certificat d'agent de salut EPF.
Més informació aquí
– Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.
Es realitzarà un curs de 25 hores sobre “Salut i Drogues des de la Prevenció i Reducció de Riscos”. La formació començarà el 7 de novembre i finalitzarà l'1 de desembre i es realitzarà de 16 a 18 hores.
És un curs que compta amb formació teòrica i implementació pràctica. L'alumnat dissenyarà i desenvoluparà una campanya preventiva al campus universitari.
En acabar, obtindreu 1 crèdit ECTS i un certificat d'agent de salut EPF.
D'altra banda, al projecte EPF, comptem amb algunes novetats que anirem detallant al llarg del curs. Durant el proper semestre, es realitzarà a més formació a altres universitats. És el cas de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Carlos III Madrid i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
A més, estrenem nova pàgina web, on trobareu més informació sobre el projecte, les seves activitats, així com totes les actualitzacions sobre temes de reducció de riscos en el consum de drogues i sexualitats saludables al BlogEPF.
El projecte “En Plenas Facultades”, que ja compta amb 21 anys, es desenvolupa en estreta col·laboració amb diferents universitats i entitats del territori; i per això, en aquests moments, compta amb el suport financer de diverses administracions públiques, concretament del Pla Nacional sobre Drogues i del Pla Nacional sobre Sida del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, així com per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
FSC publica un informe sobre dones que usen drogues i pateixen violència de gènere en el marc del projecte europeu INTERLEAVE
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) acaba de llançar un informe, com a resultat de la investigació que ha coordinat en el marc del projecte europeu INTERLEAVE, finançat per la Comissió Europea (Programa JUST DRUGS), sobre violències basades en el gènere (VBG) i violències masclistes (VM) que pateixen les dones que usen drogues. Segons les seves conclusions, resulta fonamental avançar cap a un canvi de paradigma en els serveis de drogues que consideri una perspectiva de gènere i interseccional i desestigmatitzi les dones que usen drogues als diferents serveis d'atenció.
A més d'Espanya, a través de FSC, a l'estudi han participat organitzacions de 5 països més de la UE: Comunità di Venezia Società Cooperativa Sociale (Itàlia, organització líder), Therapiesalon in Wald (Àustria), Therapieverbund Ludwigsmühle Gemeinnutzige Gesellschaft MBH (Alemanya ), IREFREA- Institut Europeu per a l'Estut dos Factors de Risco em Crianças i Adolescents (Portugal) i Humanitarna Organizacija Zajednica Susret (Croàcia). També hi ha col·laborat la xarxa europea ENSA (per les sigles en anglès, Xarxa Europea d'Autoritats Socials) i la consultoria EU-Open SRL (Itàlia).
D'acord amb l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), la prevalença de la violència de gènere entre les dones que usen drogues és de dues a cinc vegades més gran que entre les dones que no les usen; en comparació amb els homes, les dones que usen drogues enfronten molta més violència (EMCDDA, 2019). A més, les relacions de poder de gènere interactuen de manera significativa amb altres factors d'opressió com ara l'ús de drogues, la pobresa, la racialització o la migració.
L'objectiu de la recerca INTERLEAVE ha estat comprendre millor les violències de gènere i masclistes cap a les dones que utilitzen drogues, així com traçar un mapa de les millors pràctiques d'intervenció als països participants a l'estudi.
Per això, s'han dut a terme diferents metodologies de recollida de dades, tant quantitatives com qualitatives:
- Una revisió de literatura científica: es van analitzar un total de 80 articles científics i literatura grisa.
- Una enquesta adreçada a dones que usen drogues, en què han participat 261 dones, dels 6 països participants.
- Una enquesta adreçada a professionals, amb una participació de 492 professionals, dels 6 països que treballen en diferents serveis d'atenció per a dones que usen drogues i/o dones supervivents de violències basades en el gènere i les violències masclistes.
- 15 grups focals: 12 adreçats a dones que usen drogues i 3 a professionals.
- 120 entrevistes adreçades a professionals i altres informants clau.
A partir d'aquest treball, es va fer una anàlisi quantitativa i qualitativa amb enfocament de gènere i feminista.
Aquests són alguns dels resultats més destacats:
- La majoria de dones que usen drogues declara haver patit violència psicològica (86,64%) i/o física (74,23%); el 44,62% reporta violència sexual a l'edat adulta i el 24,62% violència sexual a la infància.
- Per contextos, destaca l'alta prevalença de la violència institucional (26,54%), la qual cosa obre la possibilitat de millorar les estratègies d'intervenció, tant als serveis generalistes, com per exemple als centres de salut i serveis socials, i també en els serveis especialitzats per a persones que usen drogues. Els grups de discussió amb dones que usen drogues revelen nombrosos exemples en aquest sentit.
- Tant els homes cis-gènere que usen drogues i/o alcohol (86,22%) com els que no (51,97%) són principalment reportats com a agressors per les dones que usen drogues, cosa que mostra l'estructuralitat de les VBG, com a relacions de poder de gènere.
- Des d'una mirada interseccional, la pobresa (32,41%) destaca pel que fa a l'eix d'opressió, a més de la identitat de gènere i l'ús de drogues.
- Només el 24,49% de professionals (el 27,63% de les dones i l'11,7% dels homes) declaren treballar des d'una perspectiva de gènere.
- El 54,39% de professionals reconeix que no tenen coneixements sobre la intersecció entre l'ús de drogues i les violències de gènere i masclistes. De fet, a través dels grups focals i de les entrevistes, queda demostrat que la majoria de professionals no estableixen connexió entre l'ús de drogues de les dones i les VBG/VM experimentades.
- Segons les dones que usen drogues (75,79%) i el personal que hi treballa (83,78%), els serveis integrats per a dones que usen drogues i pateixen o han patit violència de gènere o masclista incorporen millor la perspectiva de gènere .
La investigació conclou amb les següents recomanacions finals:
- Cal aplicar un enfocament de gènere interseccional a la conceptualització i l'abordatge de la violència de gènere/masclista experimentada per les dones que usen drogues.
- És essencial formar professionals dels serveis especialitzats i generalistes sobre la intersecció entre el gènere i ús de drogues.
- S'ha de prestar una atenció especial a la pobresa, i també a l'orientació sexual i l'ètnia, en tant que altres eixos de discriminació que afecten les dones que usen drogues.
- Els diagnòstics de salut mental han de ser sensibles al gènere per promoure diagnòstics adequats i evitar la sobremedicalització.
- Atès que els homes cis-gènere (que usen i no usen drogues, inclosos els professionals) són assenyalats principalment com els agressors, sembla essencial desenvolupar estratègies de prevenció i intervenció dirigides a aquest grup privilegiat.
- S'haurien de desenvolupar protocols per detectar de forma sistemàtica la violència de gènere contra les dones que usen drogues, centrant-se en la violència psicològica, física i sexual en diferents contextos, inclosa la violència als contextos institucionals ia la família d'origen.
- L'elevada prevalença de violència institucional detectada entre les dones que usen drogues obre la possibilitat de millorar les estratègies d'intervenció, tant als serveis generalistes com als especialitzats, d'acord amb el que suggereixen les diferents convencions i declaracions internacionals.
- Les intervencions des d'un enfocament biopsicosocial i basades en el trauma han de considerar la violència de gènere des d'una perspectiva de gènere i interseccional.
- Cal prestar més atenció a les necessitats específiques de les dones víctimes de violència de gènere i dels seus fills/es, especialment pel que fa a l'accés als tractaments de les mares amb fills i filles ia la creació d'espais o serveis només per a dones.
- És essencial donar veu a les dones que usen drogues en el disseny, desenvolupament i avaluació dels programes i serveis, i fomentar la seva participació política a través de xarxes nacionals i internacionals de dones que usen drogues i de dones supervivents de violències.
- Atès que els serveis integrats per a dones que usen drogues supervivents de violència de gènere reuneixen més aspectes relacionats amb la integració de la perspectiva de gènere, se suggereix la promoció i la generalització d'aquest tipus específic de serveis des de la Xarxa Europea de Drogodependències, si bé també cal considerar com adaptar els serveis de drogues i els serveis per a dones supervivents a les dones que usen drogues i enfronten problemàtiques relacionades amb la VBG i la VM.
"Posa una petjada, posa un record. Els nostres records… l'amor pot més que l'oblit", celebrant el Dia Mundial de l'Alzheimer
El passat 21 de setembre va tenir lloc el Dia Mundial de l'Alzheimer, data proclamada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a conscienciar sobre aquesta malaltia, que afecta també les persones cuidadores i als familiars de les persones que la pateixen. La Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, a Tarragona, servei de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, va realitzar una activitat amb molt bon acolliment per part de les persones majors participants.
La malaltia d'alzheimer es considera la nova epidèmia del segle XXI, representant el 70% dels casos de demència. S'estima que per a l'any 2050 el nombre de persones amb alzheimer ascendeixi a 131.5 milions, segons assenyala l'OMS.
Amb motiu d'aquesta celebració, en la Fundació Salut i Comunitat portem anys realitzant diverses activitats de sensibilització en els centres que gestionem, per a informar i tractar de conscienciar, entre altres aspectes d'interès, sobre la importància del diagnòstic i intervenció precoç per a detenir o retardar l'avanç de la malaltia de l'oblit.
L'alzheimer és una malaltia que afecta un gran percentatge de les persones que atenem i que comporta un impacte emocional molt important en els seus familiars que perceben el greu i irreversible deterioració física i mental del seu familiar en un breu període de temps.
En aquesta ocasió, volem traslladar-vos l'activitat realitzada en la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus amb motiu d'aquest dia i per a això, hem parlat amb Laura Romero, coordinadora de l'Àrea Psicosocial del servei. “Per a celebrar aquest dia, ens reunim en cercle per a poder-nos veure millor, compartir i conversar, realitzant una activitat conjunta que va consistir a dibuixar en un mural gran les arrels d'un arbre, de manera que les persones residents anaven deixant en el mateix la petjada de la seva mà, impregnada en pintura”.
“Seguidament -continua- anaven posant fulles sobre aquestes petjades, alhora que explicaven i compartien un record de la seva infància i de l'edat adulta, utilitzant per a això diferents colors de pintura. Amb els colors taronja i vermell vam voler simbolitzar records poc agradables i amb els colors groc i verd, records que eren bonics de recordar. Junts creem un arbre dels records”, explica Laura Romero.
A través d'aquesta activitat, es va treballar la interacció entre els usuaris/as que van participar en aquesta, així com l'estimulació cognitiva i l'exercici mental. Finalment, es va visualitzar un vídeo, amb l'objectiu de tractar de generar major sensibilització cap a aquesta malaltia entre totes les persones presents.
Segons assenyala l'OMS, de moment no existeix un tractament per a prevenir aquesta malaltia ni per a frenar l'avanç, però si es poden realitzar rutines i activitats per a retardar la deterioració que causa.
Encara que no hi ha evidències científiques, es considera que l'origen de la malaltia de l'alzheimer es deu a una combinació de factors de risc, alguns d'ells no modificables, com l'edat o la genètica.
Però si que existeixen alguns factors modificables, d'estil de vida, que poden reduir entre un 70% i un 80% la presència de l'alzheimer, com disminuir el consum de greixos saturats; fer de les verdures, fruites, llegums la base de la piràmide alimentosa; realitzar activitats d'estimulació mental o mantenir-se actiu físicament.
El Programa d´Ocupació PERSEO organitza un webinari sobre Responsabilitat Social Corporativa
El passat 27 de setembre, va tenir lloc el webinari sobre Responsabilitat Social Corporativa (RSC) "Si t'hi impliques, es nota", organitzat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a través del Programa d'Ocupació PERSEO. Aquest projecte és finançat pel Ministeri de Drets Socials i l'Agenda 2030 del Govern d'Espanya. L'objectiu de la sessió és donar a conèixer i compartir bones pràctiques a RSC, com una gran oportunitat per restablir l'equilibri entre empresa i societat, des de l'ètica i la responsabilitat empresarial, atenent els valors, les expectatives i les necessitats de la societat.
La societat actual està cada cop més conscienciada amb el desenvolupament sostenible i les causes socials. Aquesta conscienciació social exigeix la creació de nous enfocaments per resoldre problemes socials, obligant les empreses a haver d'adaptar-se de manera prioritària a les noves exigències.
Així mateix, des d´aquesta mirada, la funció tradicional de les empreses (generar riquesa) es compagina amb altres funcions menys economicistes i més solidàries. Veiem com cada cop més les empreses van més enllà del màxim benefici, combinant el benefici econòmic amb la sostenibilitat ambiental i el compromís social.
És important no considerar-la com una pràctica altruista, ni tampoc com un instrument només per millorar-ne la imatge, sinó com una manera de gestió que implica la seva col·laboració amb la societat, incorporant les preocupacions de l'empresa com a part de l'estratègia, i acceptar el compromís de resposta amb actuacions de manera transparent.
Segons la UE, aquestes bones pràctiques són “responsabilitat de les empreses pel seu impacte a la societat.” En aquest sentit, assenyala que, per assumir plenament la seva responsabilitat social, les empreses han d'aplicar un procés destinat a integrar a la seva estratègia bàsica les preocupacions socials, mediambientals i ètiques, amb la finalitat d'identificar, prevenir i atenuar les seves possibles conseqüències adverses, maximitzant la creació de valor.
En aquest sentit, la RSC ofereix una gran oportunitat de negoci per a aquelles empreses a què els mou, juntament amb el seu objectiu financer, un desig de canvi i de millora. Sens dubte, és un avantatge competitiu per a les empreses que l'adopten.
A més, la RSC és un compromís que va més lluny del que les lleis exigeixin, incorporant-se a la gestió i al pla estratègic empresarial, ja que implica un desenvolupament permanent d'actuacions beneficioses per als grups d'interès amb què l'empresa es relaciona ; això suposa aconseguir beneficis econòmics, socials i ambientals, millorant i augmentant la competitivitat de l'empresa.
Aquest webinari, organitzat pel Programa d'Ocupació PERSEO de FSC, va dirigir-se a donar a conèixer a les empreses interessades diverses experiències d'implantació de polítiques de RSC ia oferir informació sobre com començar, els projectes de RSC que es poden desenvolupar, com organitzar-se a nivell intern perquè la implantació de polítiques de RSC no interfereixi en l'activitat empresarial, etc.
https://www.youtube.com/watch?v=J7yrqjSqP6A
Preparada per a "El Dia Després" (DAF Project): formació i suport a joves atesos en centres de menors després d'assolir la majoria d'edat
El seu nom és MPC, té 16 anys, i fins ara ha estat usuària del Projecte Educatiu del Centre d'Atenció Especialitzada a Menors (CAEM) Vall de Cayón, servei de la Direcció General de Serveis Socials del Govern de Cantàbria, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz.
Recentment, ha rebut l'alta terapèutica al servei, havent finalitzat amb èxit totes les fases del procés psicoeducatiu. A més d'haver rebut una intervenció individualitzada i adequada a les seves característiques i interessos personals, la jove ha participat en el projecte Erasmus+ El Dia Després (DAF Project, de l'anglès: The Day After Project), completant amb gran interès totes les sessions de els tallers integrats a l'acció formativa, i obtenint així mateix el certificat europeu “Youth Pass” que reconeix i valida l'aprenentatge no formal adquirit.
Aquest fet, sumat als bons resultats acadèmics que ha obtingut la jove en el darrer any de formació reglada corresponent a l'ESO, li ha facilitat poder accedir al seu primer contracte laboral. Aquesta primera ocupació ha consistit en l'exercici de funcions com a auxiliar administrativa a la Universitat de Cantàbria, concretament en una startup, ubicada al Centre de Desenvolupament Tecnològic d'aquesta universitat, dedicada a atendre les demandes d'allotjament dels estudiants universitaris, docents /es i investigadors/es, així com a resoldre les diferents necessitats.
“Aquesta experiència laboral primerenca m'ha servit, entre altres coses, per compartir moments i espais, tant amb companys/es de treball com amb els clients, i aproximar-me amb la meva tasca a l'àmbit laboral, havent après molt a la pràctica professional diària”, assenyala la jove.
Al que afegeix Alfonso Nicholls, director del Centre d'Atenció Especialitzada a Menors (CAEM) “Vall de Cayón”, “tot això l'ha animat molt i també ha augmentat la seva motivació per assolir els seus objectius acadèmics, plantejant-se seriosament en aquests moments començar el Batxillerat en la modalitat cientificotecnològica, per poder accedir a estudis superiors de la branca de Ciències de la Salut, concretament per poder estudiar el Grau de Medicina, ateses les bones notes que ha obtingut durant l'ESO. Es tracta, sens dubte, d‟un cas d‟èxit que volem compartir, del qual ens sentim molt orgullosos/es, fruit d‟una bona intervenció realitzada per part de l‟equip de professionals del servei, de l‟esforç de la jove i del suport familiar rebut” , matisa el director del CAEM “Vall de Cayón”.
A més -matisa Alfonso Nicholls- “aquesta experiència laboral no només ha estat beneficiosa per ajudar-lo en la seva projecció professional. També, les tasques que ha realitzat a la feina -suport a compres, gestió documental, facturació, atenció a l'alumnat, entre d'altres...-, sumades a la confiança que li ha donat; per exemple, a l'hora d'usar una targeta de crèdit d'empresa, us han ajudat a créixer personalment, tot millorant-ne l'autoestima, l'autoconcepte i l'autoimatge”.
El Projecte El Dia Després (Projecte DAF) busca desenvolupar un model de formació adreçat a joves en risc d'exclusió social atesos en residències o albergs per a menors en el marc del Sistema de Protecció de la Infància i l'Adolescència. L‟objectiu d‟aquest model formatiu és promoure l‟adquisició de competències clau per afavorir la transició des de l‟adolescència/joventut fins al‟edat adulta i facilitar l‟accés al mercat laboral.
Més informació: https://dayafterproject.eu/es/
El projecte "Sexism Free Night" sobre violència sexualitzada en entorns de lleure nocturn a Europa supera en resultats totes les expectatives previstes
La nostra companya Laia Plaza Hernández de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), es refereix en aquesta entrevista al balanç positiu del projecte europeu “Sexism Free Night” (Nits lliures de sexisme) que finalitza en breu, i en què ha participat com a responsable a través de l'Observatori Noctàmbuls. Aquest projecte ha aconseguit reduir la violència sexual, augmentant la consciència sobre la realitat del sexisme entre els assistents dels espais festius nocturns, promovent així mateix entorns de lleure nocturn més segurs i igualitaris. La iniciativa ha estat finançada per la Comissió Europea a través del Programa REC (Igualtat, Drets i Ciutadania).
- Després de 3 anys d'intensa activitat, el proper mes d'octubre el projecte arriba al final… Quina valoració fas sobre la consecució d'objectius que s'hi havien previst inicialment?
Sens dubte, és positiva. Des de la Fundació Salut i Comunitat, a través de l'Observatori Noctambul@s, s'ha coordinat una investigació europea sobre les violències sexuals en espais festius que ha permès posar de manifest fins a quin punt les violències sexuals es troben altament generalitzades i naturalitzades a escala europea. A més, s'ha evidenciat que les violències sexuals en espais festius responen a una qüestió de poder, clarament relacionades amb el gènere.
Derivat d'aquest estudi, va sorgir un ampli informe (“Sexism Free Night Research Report”), sobre la investigació duta a terme en aquest projecte que inclou un gran nombre de dades quantitatives i qualitatives, recollides a partir d'una mostra de gairebé 5.000 persones a tot Europa.
Estem especialment orgulloses d'aquest informe que ha comptat amb al voltant de 1.000 descàrregues, cosa que n'evidencia el gran abast i, per tant, l'interès que ha generat. En definitiva, podem dir que la iniciativa “Sexism Free Night” ha superat en resultats totes les expectatives previstes.
– Què destacaries de la participació dels socis del projecte?
Diverses qüestions. En primer lloc, la campanya de sensibilització, basada en aquesta investigació, dirigida a coresponsabilitzar la població general, elaborada pel centre cultural Kanepes Centre de Letònia, amb el lema “Be an active bystander!” (“Sigues una millor persona observadora/espectadora activa”).
Aquesta campanya, anomenada “BCRTest: Bystander Chain Reaction Test” (“Test de reacció en cadena de la persona espectadora activa”), va combinar creatives vinyetes de còmic, interactivitat i dades destacades de la investigació, arribant a prop de 700 persones a tot Europa , segons les dades amb què comptem.
Tots els materials de la campanya es troben disponibles a la pàgina web https://sexismfreenight.eu/campaign/ per a les persones interessades a consultar-los.
D'altra banda, les nostres sòcies alemanyes del Club Comission de Berlín també han coordinat nombroses accions formatives, tant a nivell europeu –comptant per això amb professionals de diferents països europeus– com a nivell local a cadascun dels 5 països que han participat al projecte: Portugal, Alemanya, Sèrbia, Letònia i Espanya.
Les formacions s'han dirigit a professionals de l'oci nocturn, de la reducció de riscos a l'àmbit de les drogues, així com de les violències sexuals en espais festius. En aquest sentit, es van elaborar tres manuals de “formació de formadores” sobre violències sexuals en espais festius per tal de poder replicar les formacions en diferents contextos europeus. Els manuals es poden descarregar a la pàgina web del projecte.
Així mateix, les accions de difusió del projecte, coordinades per les nostres sòcies sèrbies de ReGeneration, amb el suport de l'equip de disseny de Tres Ponto (Portugal), han estat fonamentals per visibilitzar-lo i generar l'impacte desitjat. Aquest vídeo elaborat per l'equip encarregat de la difusió del projecte n'és un bon exemple:
https://www.youtube.com/watch?v=iNUX5aDZC98
Cal destacar també la coordinació realitzada des de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat Catòlica Portuguesa . La seva tasca de suport tècnic i emocional de partenariat ha estat fonamental per assegurar el desenvolupament creatiu en totes les fases del projecte.
– Com ha estat la coordinació amb el partenariat i les organitzacions participants?
Ha estat bona. Aquesta coordinació ens ha permès transitar per processos de reflexió interna enriquidors, tant en el marc del partenariat com en el de cadascuna de les organitzacions participants.
Un dels principals reptes a què ens hem enfrontat ha estat abordar les diferències en el marc del partenariat pel que fa a la conceptualització de les violències sexuals per la dimensió implícita de gènere, així com a les nocions de diversitat i interseccionalitat.
D'alguna manera s'ha previst donar continuïtat al projecte?
Sí, actualment estem treballant en una publicació científica que, esperem, generi el mateix impacte que la derivada de la investigació que comentava. Així mateix, s'està treballant en una xarxa europea de locals d'oci igualitaris ( https://sexismfreenight.eu/network/ ) que ja compta amb més de 40 organitzacions membres.
La Fundació Salut i Comunitat, a través de l'Observatori Noctámbul@s, fa anys que treballa per prevenir les violències sexuals en espais festius i d'ús de drogues, així com en altres contextos en general. La nostra intenció és continuar treballant a nivell europeu en aquest sentit.
El Projecte Malva de FSC posa en marxa la campanya “Desestigmatitza les dones que consumeixen drogues”
La iniciativa incorpora la perspectiva de gènere a l'abordatge dels consums de drogues i les addiccions sense substància. L'objectiu és afavorir la desestigmatització de les dones que consumeixen drogues i qüestionar les sancions específiques que reben per qüestió de gènere. La campanya està finançada per la Delegació de Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) i s'ha posat en marxa aquest mes de setembre per, des de l'inici del curs, posar èmfasi en la necessitat d'abordar les addiccions des de mirades feministes.
Des del Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem volgut fer èmfasi en la incorporació de la perspectiva de gènere en l'abordatge dels consums de drogues i les addiccions sense substància, a través d'aquesta campanya, ja que encara que en els darrers anys s'ha avançat en aquest sentit -prova d'això és que és una prioritat de l'Estratègia Nacional d'Adiccions 2017-2024-, encara queda molta feina per fer.
D'una banda, les dones continuen patint un abordatge androcèntric imperant en els recursos de prevenció i atenció als consums de drogues i addiccions; de l'altra, la imatge social de les dones que presenten consums problemàtics continua molt influïda per estereotips i prejudicis patriarcals.
És per tot això, que en aquesta iniciativa es proposen estratègies com:
- Visibilitzar els consums de les dones i dissenyar estratègies per abordar-los sense judicis, biaixos ni sancions de gènere.
- Qüestionar la patologització i sobremedicalització de les dones i incorporar models biopsicosocials i feministes a la pràctica clínica i els processos terapèutics.
- Transversalitzar la perspectiva de gènere en els recursos de prevenció i intervenció en addiccions, tot superant l'androcentrisme.
- Donar respostes interseccionals davant de les barreres d'accés i permanència als recursos per qüestió de gènere, origen o classe.
La iniciativa està formada per 4 cartells per imprimir en format A3 o A2. Us animem a descarregar-los, difondre'ls i imprimir-los, perquè amb la feina de tots/es, puguem contribuir a un abordatge feminista del consum de drogues i les addiccions.
DESCARREGAR CAMPANYA EN PDF
"En el cas dels NNA migrants que estan en situació de treballar dels centres que gestiona FSC a la província d'Alacant, estan empleats pràcticament tots"
L'atur juvenil a Espanya se situa en el cas dels joves de 16 a 29 anys, en més del 40%, una dada que resulta molt preocupant, principalment a causa de l'abandonament escolar primerenc. Com a entitat que gestiona centres de menors a nivell estatal, hem volgut conèixer una primera aproximació de la situació d'inserció sociolaboral dels nens, nenes i adolescents (NNA) tutelats a la Comunitat Valenciana i, per això, hem parlat amb dos directors de serveis d'atenció residencial a infants i adolescents del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la província d'Alacant.
Segons informa la Secretaria d'Estat d'Ocupació i Economia Social del Ministeri de Treball i Economia Social, en el seu darrer informe de 2022, la taxa d'atur juvenil a Espanya continua sent una mica més del doble de la taxa d'atur general del conjunt de la població en edat laboral, situació molt semblant a la de la mitjana de la UE i semblant a la que es donava a Espanya abans de l'inici de la crisi sanitària pel COVID-19.
En aquest context, d'acord amb dades recents ofertes per l'EPA, la taxa d'ocupació, en el cas dels joves de 16 a 29 anys, ha augmentat al 40,4%, i en el cas dels joves de 16 a 24 anys, al 24,3%. Situació d'atur juvenil que ens sembla molt preocupant i que ens ha portat a voler conèixer quines circumstàncies ens trobem als centres de migrants que gestiona la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat que dirigeix i gestiona serveis d'aquesta tipologia a nivell estatal .
En aquest sentit, hem volgut fer una primera "radiografia" de la situació d'inserció sociolaboral dels NNA tutelats a la Comunitat Valenciana i, per això, hem parlat amb dos directors de serveis d'atenció residencial a infants i adolescents del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana, tots dos de titularitat de la Generalitat Valenciana.
Es tracta d'Iván Molina, director de la Residència d'Acolliment d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verdader 2” i de Daniel Montiel, director de la Residència de Projecte Migratori “El Castell”, serveis ubicats a Altea (Alacant), tots dos de titularitat de la Generalitat Valenciana.
Segons ens traslladava Iván Molina, actualment, un 75% dels joves usuaris del servei està treballant, realitzen pràctiques pre-professionals o exerceixen tasques derivades d'un acord de voluntariat, la qual cosa és un indicador molt alt, quan ens referim a integració laboral a aquest col·lectiu. Es tracta principalment d'ocupació estacional, fonamentalment al sector de l'hostaleria, a més d'altres sectors minoritaris, com és el cas de la construcció i l'agrojardineria.
Cal assenyalar la importància de l'Acord de voluntariat que, des de la Residència El Verdader 2, s'està fomentant des de fa anys amb les empreses de l'entorn de la comarca de la Marina Baixa, amb l'objectiu d'incentivar que els joves que no tenen documentació per treballar, puguin tenir una experiència prelaboral. És ressenyable que es tracta de casos d'èxit, ja que, després de la consecució de la documentació corresponent, en molts casos se'ls ha pogut incorporar al món laboral en aquestes empreses.
A més, des de l'inici de la pandèmia pel COVID-19, la Residència d'Acolliment d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verdader 2” ha apostat per un projecte de col·laboració amb empreses locals i comarcals, a través de diferents reunions, a les que s'han exposat els avantatges fiscals per a la contractació de joves tutelats, tenint una gran acollida, tal com evidencien els bons resultats.
Una altra dada destacada és que, actualment, hi ha una demanda creixent d'ocupació per part de les empreses locals amb què aquest centre ha signat convenis. No obstant això, tal com ens assenyalava el director del servei, aquesta demanda no pot ser coberta, ja que molts dels joves acollits a la Residència “El Verdader 2” no tenen permís de residència per poder incorporar-se al món laboral.
Per la seva banda, Daniel Montiel, director de la Residència de Projecte Migratori “El Castell”, afirma que un 100% dels NNA que ha aconseguit el permís de residència i treball residint en el servei, han tingut, almenys, un contracte laboral. Concretament, ens trasllada que s'ha pogut treballar la inclusió laboral amb 23 adolescents, dels quals 8 han fet pràctiques prelaborals, ja que no disposaven de la documentació necessària per treballar. D'altra banda, dels 15 que sí que han aconseguit un lloc de treball, 5 el conserven des del seu inici i 3 més han canviat de treball.
Així mateix, Daniel Montiel coincideix amb Iván Molina a assenyalar que hi ha una demanda creixent d'ocupació poc qualificada per part de les empreses de l'entorn a què poden optar els NNA.
També, afirma que a la zona on es troba la residència, la major oferta d'ocupació procedeix de l'àmbit de serveis, principalment en l'activitat d'hostaleria, on és més gran la contractació.
Finalment, indica que, encara que durant el passat any 2021, a causa de la pandèmia pel COVID-19, aquest sector es va veure molt afectat en trobar-se la majoria o tots aquests serveis tancats per les indicacions del Govern per intentar frenar la pandèmia o per les dures restriccions, la restauració es va mantenir amb més estabilitat i temporalitat en la contractació, assimilant-se al període anterior a la pandèmia.
A tall de conclusió, "en el cas dels NNA migrants dels centres que gestiona FSC a la província d'Alacant que estan situació de treballar, estan empleats pràcticament tots", expressen amb satisfacció des de la direcció i subdirecció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència i Atenció a la Infància i l'Adolescència de la nostra entitat.
En aquest sentit, valoren molt positivament aquest fet, tenint en compte el col·lectiu que és, el tipus de treball que troben, l'entorn, que en facilita la integració, així com la gran tasca que estan fent els equips professionals dels centres d'atenció a menors migrants gestionats per la Fundació Salut i Comunitat que treballen incessantment per fer més digna la vida d'aquests/es joves, si bé al final -matitzen- només estem acompanyant en un procés que van començar milers de quilòmetres enrere, tractant de cooperar, a la mesura de les nostres possibilitats, perquè puguin assolir els seus objectius i somnis.
Estudi sobre la intervenció de la teràpia ocupacional en la rehabilitació de persones amb problemes de consum de drogues psicoactives
A mesura que les persones consumeixen més, es produeixen alteracions en les seves activitats i hàbits a la vida diària, del seu rol i exercici ocupacional, que afecten, en definitiva, la seva qualitat de vida. Els serveis i programes de rehabilitació han d'atendre les problemàtiques degudes al propi consum i al consegüent deteriorament físic, cognitiu i mental, així com a les conseqüències socials i laborals que el consum hi genera. Cal investigar i innovar per aconseguir que la rehabilitació sigui un èxit i que aquestes persones s'integrin plenament a la societat.
Per això, gràcies a Isabel Rubió, en un primer moment estudiant de pràctiques del Màster de Drogodependències de la Universitat de Barcelona (UB) i actualment voluntària del Centre de Dia de Reinserció “La Crisàlide”, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), aquest estudi proposa considerar la teràpia ocupacional com una intervenció complementària que pot ser clau en la millora del deteriorament de la salut física, emocional i cognitiva afectades pel consum. Aquest deteriorament pot influir negativament en la recuperació de la persona que pot haver perdut el projecte de vida, sentir-se rebutjada per la societat, amb dificultats personals que poden dificultar molt la seva reinserció sociolaboral, així com l'estigma generat per la seva condició d'addicta.
S'ha escollit per a l'estudi al Centre de Dia La Crisàlide de FSC, per reunir una sèrie de factors interessants com són els anys d'experiència del centre, l'equip professional que el gestiona amb molt bona formació, una llarga trajectòria professional i molt complementàries, a més del tipus de teràpia ocupacional que es duu a terme. Les tasques del centre s'orienten a treballar sobretot a través de l'hemisferi cerebral dret, atès que està relacionat amb les emocions i la impulsivitat, però també amb la creativitat, temes que es treballen molt al centre. L'espai inclusiu i càlid i la tranquil·litat de l'espai contribueixen a fer que la teràpia ocupacional es desplega amb més esplendor.
Les intervencions de teràpia ocupacional estan enfocades a generar nous rols, exercicis i hàbits en els usuaris/àries, que promouen la rehabilitació de dèficits cognitius relacionats amb funcions executives (memòria, atenció i raonament complex), funció motora (coordinació visomotriu), funció sensitiva (visió, tacte i percepció) i relacions interpersonals (habilitats socials). A través d'una ocupació, es busca la millora de la motivació intrínseca, l'autocontrol de les emocions, així com de gestió de l'estrès i de l'afecte, a través de la confiança i la seguretat que ofereix el centre.
S'adquireixen habilitats socials apropiades, ja que l'entorn grupal de la teràpia ocupacional facilita oportunitats per expressar i compartir emocions i conductes, ajudats pel modelatge que pugui fer la figura de l'equip professional. Tot plegat té per objectiu que aconsegueixin una major percepció de qualitat de vida i la reducció del risc de recaiguda, alhora que es reconstrueix el vincle amb la societat i la funcionalitat de la persona. L'augment de confiança dels usuaris/es en ells mateixos els ajuda a dur a terme canvis positius en la situació que viuen. Tot plegat forma part del procés de canvi, millorant la salut i benestar personal.
Per veure l'evolució de les persones usuàries, s'ha procedit a una avaluació a l'inici del seu tractament al centre, i un retest després de mínim 5 mesos de permanència. Aquesta avaluació es duu a terme després de la realització de l'Inventari de Símptomes prefrontals (ISP), l'Escala d'Habilitats Socials de Goldstein i el Test d'Autoestima de Rosenberg. Amb això, s'avaluen una sèrie d'elements importants en la rehabilitació, com és la millora de les funcions executives, per la implicació en les emocions i els processos cognitius i socials, així com la millora de competències emocionals i de l'autoestima. També, el desenvolupament de competències socials i el seu impacte en les relacions i les habilitats socials.
Finalment, cal assenyalar que, d'acord amb els resultats, s'han observat millores. En totes les persones usuàries hi ha hagut una millora en l'àrea de les funcions executives, especialment en el control de les emocions i en el control comportamental.
Pel que fa a l'àrea de les habilitats socials, hi ha hagut una millora de planificació, i de gestió de l'estrès i de maneig de les emocions. Aquestes dades preliminars animen a continuar avaluant si aquesta tendència es manté en altres usuaris per recomanar la teràpia ocupacional, atesa la seva utilitat en la rehabilitació de persones amb problemes de consum de drogues psicoactives.
Concert benèfic en favor dels serveis d’atenció a drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat
Conèixer l’Àlex Rexach, gran músic i exusuari de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”, del Pis Terapèutic i del Servei d’Atenció Psicològica (SAP), serveis de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha estat un regal que et dona la vida. La seva passió per la música i especialment, l’alegria que trasllada a les seves classes, és única.
La vegada que vaig escoltar el seu darrer disc en concert “Fa 5 anys que et vaig deixar” (“Hace 5 años que te dejé”) sobre la seva experiència amb les addiccions i posterior recuperació, vaig quedar en xoc, realment impressionat de la seva vivència amb les drogues. La sinceritat i respecte amb que explicava el seu malson, només ajudat amb la seva veu, la lletra de les seves cançons i la seva guitarra, em va impactar molt.
La força del seu testimoni em va fer reflexionar respecte la duresa de les drogues, el patiment dels qui ho viuen a prop, i molt especialment, de la necessitat d’ajudar-nos entre tots per a fer que el camí de recuperació sigui més ràpid i efectiu. La feina que ha fet la Fundació Salut i Comunitat amb persones com l’Alex és imprescindible, i la nostra aportació i ajuda per a que continui essent, per a mi, és indubtable.
En resposta a aquesta gran feina, el passat 2 de juliol, vaig organitzar un esdeviment, ball i concert, amb finalitat íntegrament benèfica per a la nostra entitat. El compromís de tots i especialment, la passió dels meus companys del grup de música (de nom “Adulterados”) va fer la resta.
Va ser tot un èxit de participació, música, i solidaritat, gràcies a l’aportació voluntària dels assistents; en definitiva, el millor regal per a tots els qui van fer-ho possible.
Molt agraït per la feina que realitza desde fa més de 25 anys FSC i molt especialment a l’Àlex, pel seu testimoni de vida, d’optimisme i recuperació.
Víctor V., referent d´Àlex Rexach
Nota: Segons hem pogut saber, Víctor V., va contractar l’Àlex Rexach el passat 2 de juliol com a músic, per a amenitzar la seva festa d'aniversari. Festa en la qual no va voler acceptar regals materials, sinó aportacions voluntàries, quantia econòmica que s'ha destinat als serveis de drogodependències (Àrea d’Addiccions, Gènere i Família) de la Fundació Salut i Comunitat, com a donació. I des d'aquí volem donar el nostre màxim agraïment.