"La meva experiència com a voluntària m'ha aportat noves sensibilitats i noves maneres d'entendre el món"
Daniella Emiliani és voluntària de projectes internacionals a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) en la modalitat virtual, concretament del projecte europeu Erasmus+ “El Dia Després” i realitza també tasques en el projecte que desenvolupem a Dakar (Senegal) de sensibilització comunitària sobre drets sexuals/reproductius i violències de gènere. A més, fa 4 anys que treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona en un projecte de recerca de l'Agència Espacial Europea. En aquesta entrevista, ens trasllada la seva entrevista com a voluntària de FSC durant aquest any.
– Daniella, quin significat té per a tu el Dia Internacional del Voluntariat?
Em sembla que és una data que ens recorda que tots som capaços i podem donar alguna cosa del nostre temps, coneixement etc., sense esperar res a canvi i d'aquesta manera, ajudar que el món sigui un lloc millor. En un món que cada dia és més difícil. Et fa valorar les coses boniques i positives que som capaços de fer els éssers humans quan ens ho proposem.
– Explica'ns una mica sobre tu. Quin és el teu perfil acadèmic i professional?
Vaig estudiar Política i Relacions internacionals, amb èmfasi en aquesta darrera. Actualment treballo en un projecte de l'ESA (Agència Espacial Europea) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi realitzo diferents activitats, entre les quals s'inclouen la gestió de qualitat i l'organització d'esdeveniments, entre d'altres.
També tinc un projecte personal que estic construint que cerca empoderar dones des de l'essència.
– Quant de temps portes realitzant aquest voluntariat a la Fundació Salut i Comunitat?
Porto com a voluntària a FSC més o menys 8 mesos (des del març del 2021).
– Quines tasques fas? Amb quina periodicitat i quant de temps dediques?
Normalment, dedico 3 – 4 hores cada setmana, en la mesura de les possibilitats. De vegades més, de vegades menys, però aquesta és la mitjana de temps que dedico a ser voluntària en la modalitat virtual.
En aquest temps, he col·laborat principalment en temes de gestió i traducció de francès al projecte de cooperació amb Senegal i al projecte europeu Erasmus+ “El Dia Després”.
També he ajudat amb algunes notícies a la web del projecte de cooperació del Senegal.
– T'interessen especialment aquest tipus de programes? Per què?
M'interessen aquest tipus de projectes perquè estan enfocats a reduir la desigualtat i apoderar persones que pertanyen a col·lectius vulnerables i és una manera d'ajudar-los.
– Quines tasques de les que fas t'agraden més? Per què?
M'agraden més les tasques de traducció i la gestió de projecte. Les primeres perquè m'agrada fer traduccions i les de gestió de projectes de cooperació, perquè a més a més d'ajudar, aprenc coses noves.
– Què és el que et va motivar a fer aquest voluntariat?
Volia ajudar en alguna cosa a les persones i tornar una mica el que se m'ha donat i fer-ho a la Fundació Salut i Comunitat, em va semblar la millor manera. Em va interessar, també la perspectiva (i l'enfocament) dels projectes en què potencialment ajudaria, així com les tasques.
– Quin aprenentatge o aprenentatges més destacats t'ha aportat fins ara aquest voluntariat?
La meva experiència com a voluntària m'ha portat més consciència i coneixement sobre realitats que sabia que existien però que no coneixia gaire bé, cosa que alhora m'ha aportat noves sensibilitats i noves maneres d'entendre el món.
– Com és la relació amb l'equip professional dels projectes en què col·labores, a l'hora de facilitar-te aquesta tasca de voluntariat?
Considero que és molt bona. Crec que sempre estan disposats a explicar-te ia ensenyar-te coses. També, estan oberts sempre que proposis coses que vols fer oa maneres diferents de fer el que et demanen. I s'adapten també una mica amb els temps de lliurament de les coses quan cal.
– Què diries a les persones que s'estan plantejant ser voluntàries de la Fundació Salut i Comunitat?
Fonamentalment, que val la pena. I que es facin voluntaris d'aquesta entitat, ja que tots podem aportar alguna cosa. És qüestió de dir que sí.
– Vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntària?
No. Crec que ja es recull tot molt bé a l'entrevista.
Aquest espai és possible gràcies al Programa de Voluntariat de FSC subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , a càrrec de l'assignació tributària de 0,7% de l'IRPF i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya , mitjançant la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d'entitats socials a Catalunya.
"Agraeixo a la Fundació Salut i Comunitat per donar-me l'oportunitat de créixer al seu costat i voler comptar amb la meva ajuda com a voluntària"
Ana Morales és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Múrcia des del mes d'octubre passat, sent aquesta la seva primera experiència. Participa, fonamentalment, al programa "Acompanyament per a l'Exercici dels Drets Energètics (AEDES)", projecte subvencionat per la convocatòria destinada a la realització de programes d'interès general amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'impost sobre la renda de les persones físiques de la Regió de Múrcia. Aquest programa es desenvolupa als municipis de Múrcia, Cieza i Lorquí i se centra en la disminució de la despesa energètica en les famílies més vulnerables. A més a més, té formació en l'àmbit de la docència.
– El proper 5 de desembre celebrem el Dia Internacional del Voluntariat, homenatjant la tasca del voluntariat de la nostra entitat. Què et sembla aquesta celebració?
Em sembla molt positiu que es commemori l'acció voluntària perquè és una manera de reconèixer públicament una tasca social altruista. A més, suposa una crida tant a les futures persones voluntàries com a les entitats del Tercer Sector perquè s'animin a acollir i integrar voluntariat, en cas que no ho estiguin fent.
– Anna, aquesta és la teva primera experiència com a voluntària. M'han dit que ets molt motivada. Com està resultant aquest voluntariat per a tu?
Està sent una experiència molt grata. Des del primer moment, em van oferir la possibilitat de poder contribuir i participar en els diversos projectes que té la fundació, no només en què vaig ser seleccionada. D'aquesta manera, em podria enriquir molt més, tenint en compte les meves inquietuds. Tot i que el procés d'adaptació s'estigui prolongant una mica més, en haver d'interioritzar més coneixements, val la pena. Aquesta primera experiència que tinc com a voluntària està sent com volia.
– Com va sorgir l'oportunitat de fer aquest voluntariat? Com vas saber d'aquesta necessitat per part del servei?
Des de fa un temps, tenia al cap la possibilitat de realitzar una tasca voluntària per a alguna institució. I així que vaig veure l'oferta de voluntariat al portal hacesfalta.org vaig decidir inscriure'm. Per la descripció que es feia, tant del projecte concret en què col·laboraria, com de les funcions a exercir, vaig saber que s'ajustava perfectament a les meves preferències. Al cap de poc temps Cristina Osete, la responsable del projecte en què participaria, es va posar en contacte telefònic amb mi, concertant una trobada presencial perquè pogués conèixer amb més detall l'entitat, els professionals i les instal·lacions.
– Què et va motivar a fer aquest voluntariat?
Em vaig decantar perquè es requerien unes funcions per a les quals em veia capacitada i que em permetrien exercir uns rols amb què sabia que em sentiria còmoda. En conseqüència, vaig pensar que, més aviat que tard, em podria sentir realitzada i ajudar-me, tant per a la Fundació Salut i Comunitat com per a les persones usuàries dels seus programes.
– Quin tipus de tasques fas i quines t'agraden més?
Ara mateix m'estic integrant i estic interioritzant cada dia millor els coneixements necessaris per poder tenir un paper més actiu. Els intento ajudar en tot allò que necessitin, tant del projecte inicial pel qual vaig ser seleccionada, com en altres projectes en què es requereix suport. De fet, com més diversitat de funcions a exercir, més enriquidora serà l'experiència.
– Quant de temps li dediques aproximadament a aquesta activitat de voluntariat cada setmana o de manera mensual?
En el meu cas, des del primer dia vam acordar que no hi ha unes hores concretes ni dies fixos i determinats. El temps invertit en l'activitat depèn de les tasques programades a exercir, permetent-me acudir al servei, sense tenir en compte les hores o el nombre de dies en què he acudit. D'aquesta manera l'experiència sigui més variada i dinàmica.
Però si hagués de fer una mitjana del temps dedicat al voluntariat, serien 5-6 hores setmanals distribuïdes en diversos dies.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?
Des del primer moment, han estat agradables, propers i amb una gran predisposició a ajudar-me en tot allò que fos necessari o desconegués. Puc fer qualsevol consulta sense sentir-me incòmoda i em comuniquen les accions a priori més atractives per a mi perquè acudeixi aquest dia al servei. En el meu cas, atès que em considero una persona tímida als primers moments, agraeixo el tracte que m'estan donant tots els professionals de la Fundació Salut i Comunitat.
– I què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
En un nivell més relacionat amb el futur professional, m'aproxima a un sector de la ciutadania que presenta unes circumstàncies que fan necessari un acompanyament i una intervenció professional. Així puc conèixer, de primera mà, com exerceixen els treballadors les seves funcions, aprendre amb ells i adquirir una experiència que em pugui ser útil en el futur.
En un pla més personal, es tracta d‟una manera d‟invertir el temps en una bona tasca social, en sentir que la meva ajuda pot implicar una millora per a terceres persones.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària fins ara?
Si he de destacar alguna cosa de l'activitat com a voluntària fins ara seria, sens dubte, les sortides professionals amb els treballadors socials, amb l'objectiu de fer la primera presa de contacte amb les persones beneficiàries del projecte d'intervenció. En poc temps, s'acosten moltes més actuacions on es treballarà directament amb les persones, així que estic segura que s'afegiran més moments a la llista de millors moments.
– Per finalitzar l'entrevista, vols afegir alguna cosa més?
Sí. Recomanaria, si més no, provar l'experiència de fer voluntariat, independentment del perfil professional o aptituds. Es disposi de més o menys temps. O es prefereixi un àmbit o un altre. No es perd res i és molt probable que guanyis. En el meu cas, agraeixo a la Fundació Salut i Comunitat per donar-me l'oportunitat de créixer al seu costat i voler comptar amb la meva ajuda com a voluntària.
Aquest espai és possible gràcies al Programa de Voluntariat de FSC subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , a càrrec de l'assignació tributària de 0,7% de l'IRPF i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya , mitjançant la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d'entitats socials a Catalunya.
"L'aprenentatge que més m'ha marcat durant el meu voluntariat és que per moltes dificultats que tinguis, has d'intentar mantenir sempre un somriure"
Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, el proper dia 5 de desembre, farem algunes entrevistes a voluntariat de FSC. En aquest cas, hem volgut conèixer Núria Reyes Romero, estudiant de 4t de Psicologia a la UOC i de 1r d'Enginyeria Informàtica en aquesta mateixa universitat. La Núria és voluntària de l'Àrea d'Inserció Social de la nostra entitat, des de finals de gener del present any. Concretament, de l‟àmbit d‟inclusió sociolaboral, en què s‟emmarquen els programes Incorpora de “la Caixa” i Làbora de l‟Ajuntament de Barcelona; L'H.Elecció.Jove, finançat per Ajuts Socials de “la Caixa”; Let's Work, finançat per l'Ajuntament de Barcelona, i el MAIS, cofinançat pel Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.
– Núria, quin significat té per a tu la celebració del Dia Internacional del Voluntariat el 5 de desembre?
El Dia Internacional del Voluntariat és un bon moment per visibilitzar totes aquelles necessitats que es podrien cobrir per voluntaris/es. Aquest dia el veig com una manera de mostrar les iniciatives que (en part) tiren endavant gràcies al voluntariat, i així animar més persones a formar part d'aquestes iniciatives.
Té un significat per a mi perquè estic en una etapa en què estic apostant per desenvolupar els projectes que m'interessen, és el cas del voluntariat que realitzo a FSC, i així veure cap a on derivar la meva carrera professional, mentre finalitzo els meus estudis de Psicologia.
– Quant de temps portes realitzant aquest voluntariat a la Fundació Salut i Comunitat?
Vaig començar a finals de gener del present any.
– Com ens vas conèixer?
Anteriorment tenia molt desconeixement en relació amb els voluntariats existents en general, coneixia voluntariats a nivell d'ajuntaments, Creu Roja o els que són de tipus temporal a l'estranger, però no sabia que hi havia la possibilitat d'ajudar aquí, a nivell comunitari.
Us vaig conèixer a la fira d'ocupació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el 2020. Al principi, el que vaig fer va ser cercar informació sobre FSC a través d'Internet i em va sorprendre el nombre d'accions socials que es fan i tota l'ajuda a les persones que oferiu, en diferents àmbits.
A més, el primer contacte que vaig tenir presencialment amb l'entitat va ser molt bo, tant per l'ambient dels orientadors i treballadors del centre com per la voluntat de tots els participants al programa d'aprendre.
– Què és el que et va fer decantar-te per aquest projecte per fer voluntariat?
Revisant les ofertes a la fira de l'ocupació de la UOC, em va semblar especialment interessant la descripció de l'oferta de la Fundació Salut i Comunitat, enfocada al tracte i ajut directe a les persones.
Fins aleshores, a nivell professional, no havia tingut l'oportunitat d'ajudar persones de manera directa, així que em va semblar que aquesta podia ser l'oportunitat de reorientar la meva carrera professional que estava buscant.
Després de conèixer Sandra Tatay, i saber que el projecte en què necessitaven ajuda era el Club Digital, em va semblar que encaixava perfectament amb mi: m'agrada la tecnologia i volia ajudar.
– Quines tasques fas com a voluntària de FSC i amb quina periodicitat?
Al principi, anava un dia a la setmana al matí a les instal·lacions de FSC a L´Hospitalet de Llobregat (Barcelona), donant suport al Club Digital. Les tasques que feia estaven relacionades amb preparar els equips, ajudar les persones a fer currículums o aplicar a ofertes de feina, buscar i revisar ofertes de treball que encaixessin amb el perfil dels participants, i ajudar-los amb l'ús de tecnologies.
Durant aquest període de temps, em vaig adonar que hi havia persones que no disposaven de smartphones , o que els compartien amb diversos familiars, complicant la recerca de feina, si no es trobaven al Club Digital. Va ser llavors quan vaig plantejar la idea de desenvolupar un projecte, “Reconnecta”, amb l'objectiu de conscienciar les persones, tant a nivell de responsabilitat mediambiental com social (i comunitària) per captar donacions de smartphones per a aquelles persones que els necessitessin, a més de formar-les perquè poguessin treure el màxim profit dels dispositius.
Poc després de començar a plantejar el projecte, se'm va fer impossible compaginar el voluntariat presencial amb la meva feina i vaig seguir desenvolupant la idea de forma virtual mitjançant videotrucades i molts correus electrònics amb l'equip de FSC.
En aquests moments, estem fent prospecció d'entitats disposades a col·laborar en el projecte Reconecta. Després del contacte amb les empreses, la idea és que ens donin suport per a la donació de dispositius.
– Quines tasques de les que realitzes o has realitzat com a voluntària et motiven més? Per què?
El que més em motiva del que he anat fent com a voluntària és ajudar les persones. Tot i que visc en un poble a prop de Montserrat, no m'importava aixecar-me més aviat per arribar a les instal·lacions de FSC perquè sabia que un cop allà, l'estona em passaria volant. Ara, aquesta etapa de desenvolupament de projecte és diferent, em dóna flexibilitat horària per dedicar al projecte i poder compaginar-ho amb la feina (i altres projectes).
– Quin aprenentatge o aprenentatges més destacats t'ha aportat fins ara aquest voluntariat?
L'aprenentatge que més m'ha marcat durant el meu voluntariat m'ho han donat els participants del Club Digital, i és que, per moltes dificultats que tinguis, has d'intentar mantenir sempre un somriure. També, seguir formant-te, independentment de l'edat que tinguis, tenint sempre ànims, ja que sempre ets a temps de fer un canvi professional.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries de projectes d'inserció social a FSC?
Els diria que endavant, que cal tota l'ajuda possible (en àmbits diferents). A més, que aprendran molt pel que fa a relacions interpersonals i que coneixeran persones increïbles pel camí. I que, si encara dubten, contacteu amb qualsevol persona vinculada a FSC i us preguntin per la seva experiència concreta, estic gairebé segura que els diran una cosa semblant.
– Et veus treballant en aquest àmbit en un futur com a professional, un cop finalitzis els teus estudis de Psicologia?
La veritat és que ara mateix no descarto res, sí que és veritat que l'àmbit que em crida més l'atenció és el vessant clínic i de recerca en psicologia. Alhora, gràcies al temps que porto a FSC, he vist que m'agrada tractar directament amb persones, ajudar-les… Estic a l'últim curs del grau i la meva idea és tenir experiències de pràctiques en diferents àmbits per ajudar-me a ajustar l'àmbit professional al que m'agradaria dirigir-me.
– Vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntària?
Sí. A més de ser voluntària, he pogut conèixer l'equip de FSC i la veritat és que són persones superempàtiques i que es preocupen pels altres. M'han passat diverses coses durant aquest any com canviar de feina més de 3 vegades o passar el COVID-19, i m'he sentit acompanyada per ells i elles en tot moment. A més de fer una gran feina, són persones meravelloses.
Aquest espai és possible gràcies al Programa de Voluntariat de FSC subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , a càrrec de l'assignació tributària de 0,7% de l'IRPF i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya , mitjançant la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d'entitats socials a Catalunya.
El Consell de Formentera prepara el IV Pla de drogues i altres addiccions adaptat a la realitat de l´illa, amb el suport de FSC
El Consell de Formentera, a través de l'àrea de Benestar Social, ha iniciat l'elaboració del IV Pla de drogues i altres addiccions 2022-2025, comptant-hi amb la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Des de l'organisme, s'ha traslladat la necessitat de comptar amb la nostra entitat, especialitzada en l'àmbit de drogodependències i amb un recorregut professional ampli per posar en marxa aquest nou pla. Per fer-ho, s'utilitzaran mètodes participatius.
El conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez, assenyala que «l'abordatge del consum de drogues és un repte permanent que necessita una adaptació constant de les polítiques i línies d'actuació». Per això, «l'objectiu ara és oferir a les persones un servei que s'adeqüi més a les seves necessitats des d'una perspectiva integral i centrada en elles».
L'anterior pla de drogues i altres addiccions ha estat vigent des del 2018 i finalitza aquest any. Per aquest motiu, es considera necessari preparar un nou pla que pugui donar resposta a les necessitats actuals existents, tenint en compte que «el consum d'alcohol i altres drogues són algunes de les preocupacions que famílies i professionals de diferents àmbits solen trobar al seu dia a dia», segons trasllada l?Àrea de Comunicació del Consell de Formentera.
El conseller de Benestar Social recorda iniciatives «com la campanya 'No t'ofegas a l'alcohol', impulsada des de l'àrea, que hi van encaminades». Concretament, la col·laboració amb la Fundació Salut i Comunitat, es va iniciar llavors, moment en què el nostre company Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de FSC, va anar a Formentera a impartir un taller per a famílies i una formació sobre drogues i joves, dirigida diferents professionals, com van reflectir alguns mitjans de comunicació.
El pla integra diferents iniciatives i accions que han de dur a terme els diferents actors des dels vessants social, econòmic, educatiu i sanitari, i que aborda el fenomen de les drogues, tenint en compte de manera transversal els diferents eixos de desigualtat com el gènere, la diversitat cultural i ledat.
Segons manté Otger Amatller, “el pla que elaborarem consta de 3 fases: en primer lloc, un diagnòstic de la situació del consum i la prevenció a Formentera, amb metodologies quantitatives (qüestionaris) i qualitatives (entrevistes, revisió de documents i grups focals); en segon lloc, l'elaboració de les diferents estratègies i els plans d'intervenció i, finalment, una tercera fase de presentació i retorn, deixant ja llestes les eines de continuïtat i avaluació”.
D'altra banda, segons ens trasllada el coordinador del Departament de Prevenció de FSC, la metodologia a utilitzar, se centrarà en “mètodes participatius amb 3 grups diferenciats: una comissió política, un grup de treball motor més petit compost per aquests tècnics professionals àrees més implicades i una tercera estructura, la comissió participativa, on intentarem que hi participin tant professionals d'àmbits més perifèrics com entitats i col·lectius de l'illa”.
El contracte signat entre el Consell de Formentera i la Fundació Salut i Comunitat té una durada de deu mesos.
Publicada la Guia de referència per a la inserció sociolaboral de joves que viuen sota el sistema de protecció en el marc del projecte europeu "El Dia Després"
El document, realitzat en el marc del projecte europeu “El Dia Després” (DAF Project, de l'anglès: The Day After Project), inclou un resum del context actual de la situació social i laboral de joves, majors de 16 anys i menors de 18, atesos sota el Sistema de Protecció a la Infància i Adolescència a Espanya, Itàlia i Grècia. A més, estableix una definició de les competències de formació bàsiques i professionals (coneixements, habilitats i actituds) necessàries per accedir al mercat laboral. Especialment, en l'àmbit de la mediació social de proximitat. La guia ja està disponible en anglès, castellà, italià i grec, accedint al lloc web del projecte: www.dayafterproject.eu
En aquest sentit, a la guia es proposa un marc de referència de les competències de formació bàsiques i professionals (coneixements, habilitats i actituds) necessàries per a l'accés al mercat laboral i la mediació en proximitat social (mediadors en proximitat social – crossworkers).
Es tracta de persones que han viscut una experiència problemàtica al llarg de la seva vida, que han superat mitjançant la seva experiència, sense tenir-ne informació, i que, actualment, són capaces de compartir el seu bagatge i recursos amb altres persones, ajudant-les a superar les seves dificultats (Quiroga et al ., 2013).
Aquesta publicació s'ha desenvolupat en el marc del projecte europeu El Dia Després, que tracta de desenvolupar un currículum de formació estàndard (pla de formació) i un itinerari de pràctiques, validat a través d'una prova pilot, per promoure la transició a la vida adulta dels i les joves, sota tutela en serveis i centres de protecció a menors (amb una modalitat especialment adreçada a menors migrants).
Al Projecte DAF, finançat pel Programa Erasmus+ de la Unió Europea , hi participem quatre entitats socials de tres països europeus. Des d'Espanya, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) , com a organització que va promoure el projecte i n'assumeix la coordinació, així com l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz. D'altra banda, una entitat italiana, Mondo Nuovo APS; i des de Grècia, Social Empowerment Hub (SEH).
Cal assenyalar que aquest projecte europeu va sorgir de la iniciativa que s'està duent a terme conjuntament entre FSC i el Grup Lagunduz: “ EDD3+ ” (“ El Dia Després 3 Plus” ), un model d'intervenció que combina una metodologia educativa i terapèutica per afavorir el trànsit a la vida adulta i la inserció sociolaboral de què s'ha informat, a través d'aquest mateix espai.
D'altra banda, el mes d'octubre passat va tenir lloc la segona reunió transnacional a Grècia (Atenes), amb la participació de tot l'equip del Projecte DAF. En aquesta reunió, primera trobada presencial entre tots els socis del projecte, a causa de les restriccions per viatjar per la pandèmia de COVID-19, es va validar la Guia de referència per a la traducció al castellà, italià i grec, i se'n va proposar la primera versió del currículum de formació estàndard (pla formatiu) per a l'organització dels tallers teoricopràctics (cursos pilot) que es desenvoluparan en els propers mesos als països participants. D'aquesta manera, es pretén impartir el total d'hores previst al pla formatiu, al voltant de 300 hores, incloent-hi un itinerari de pràctiques a centres de treball.
A més, durant aquest curs 2021/22, està previst organitzar diversos tallers de formació a cadascun dels tres països participants, per tal de validar el currículum formatiu. Per això, es constituiran grups d'entre 10 i 12 joves atesos pel sistema de protecció a menors als respectius països participants, als quals se'ls reconeixerà la seva participació amb un certificat Youthpass del programa Erasmus+.
Així mateix, durant els propers mesos, s'organitzaran esdeveniments als tres països participants per a la difusió dels resultats del Projecte DAF: la Guia de referència, el currículum de formació (a partir de l'abril del 2022) i l'Informe de l'avaluació final dels tallers formatius (juny 2022). Aquests esdeveniments es dirigiran principalment a treballadors/es de l'àmbit de la joventut (psicòlegs/òlogues, educadors/es socials, integradors/es socials, etc.), d'organitzacions socials, institucions de formació, empreses i agents de les administracions públiques, encarregats de la guarda i protecció de la infància i adolescència.
Més informació: https://dayafterproject.eu/
FSC participa a la grabació del programa "Planta baixa" de TV3: "El confinament destapa addiccions"
Recentment, s'ha emès un reportatge en aquest programa de la televisió autonòmica catalana, gravat a la comunitat terapèutica “Can Coll”, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en què ha intervingut la nostra companya Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Famílies de FSC, així com dos usuaris d'aquest servei que hi van participar voluntàriament per explicar la seva experiència.
Durant el confinament, amb el tancament de bars, va augmentar el consum de certes substàncies i es va fer un consum més invisibilitzat a la llar, d'acord amb estudis realitzats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya, als quals ha tingut accés aquest programa.
Segons es manté en aquests estudis, les persones que ja tenien problemes amb les drogues van empitjorar durant els mesos en què van estar confinades. Entre els factors que s'associen a aquest consum, cal destacar l'edat, la gravetat de l'addicció, els problemes familiars i l'angoixa psicològica.
https://www.youtube.com/watch?v=m3BuyBWWVHU
Per la seva banda, durant la seva intervenció, la nostra companya Gemma Maudes també al·ludia a aquests estudis i afirmava que “durant el confinament, per estudis que han realitzat per part de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, hem pogut observar que s'han quadruplicat les alteracions i estats emocionals, i s'han triplicat els símptomes relacionats amb la depressió i l'ansietat. Justament, la depressió i l'ansietat són símptomes que afavoreixen el consum de substàncies. Això d'alguna manera ha provocat que als nostres centres a Catalunya s'hagi produït un augment de demandes del 30%”.
El programa «Planta baixa» va entrevistar dues persones, usuàries de la comunitat terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat, que ja consumien cocaïna abans de la pandèmia, si bé va ser durant el confinament, quan en va augmentar més el consum, ja que les seves rutines es van veure modificades. Aquest augment del consum, i les conseqüències posteriors que va tenir a totes dues, principalment a nivell familiar, va ser el que els va conduir a prendre més consciència de la seva problemàtica i van decidir ingressar al nostre centre residencial.
L'objectiu principal d'aquest recurs especialitzat és la deshabituació, el tractament i la reinserció de persones amb dependència a substàncies psicoactives, com poden ser l'alcohol o la cocaïna, però també addiccions sense substància, com el joc. A més, el servei proporciona un programa dactivitats terapèutiques i ocupacionals.
Informació de contacte:
Email: admisiones.ct@fsyc.org
Telèfon: 93 424 04 00
El Centre d'Acollida d'Inserció d'Alacant celebra les jornades anuals de convivència
El mes d'octubre passat vam celebrar les jornades de convivència al Centre d'Acollida d'Inserció (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). L‟objectiu d‟aquestes jornades sempre ha estat enfocat a la realització d‟activitats que promoguin la convivència dels residents, així com l‟acompanyament d‟aquest dia, per part d‟altres entitats i/o usuaris/es de serveis de la ciutat vinculats al recurs, establint llaços que promoguin la col·laboració ciutadana, així com la col·laboració entre entitats.
Un altre dels objectius principals d'aquestes jornades ha estat crear un espai de celebració entre usuaris i usuàries i professionals que promoguin i reforci l'acompanyament i l'enllaç que s'estableix a la majoria de les intervencions.
Des que es va iniciar la crisi sanitària per SAR-Cov2, el Centre d'Acollida d'Inserció d'Alacant ha estat regit pel pla de contingències aprovat per la Generalitat Valenciana i hem hagut d'anar adaptant el funcionament general del centre a les circumstàncies, per cosa que aquest any no s'ha pogut celebrar la jornada de convivència de manera habitual i hem hagut de realitzar-la en base al criteri de nuclis de convivència per plantes.
Per això, els residents de la primera planta van poder celebrar la jornada a les instal·lacions del centre, juntament amb professionals vinculats, i els residents de la segona planta, van realitzar una sortida de lleure fora del centre amb dos educadors i el tècnic d'integració social ( TIS), vinculat als tallers ocupacionals, gaudint a més d'un dinar a un restaurant.
Com a novetat, aquest any l'àrea educativa va programar una activitat molt diversa a les instal·lacions que van gaudir els residents de la primera planta: jocs de taula, karaoke, ping-pong, petanca, scape room, etc…
Posteriorment, vam poder gaudir d'un bon aperitiu, així com de refrescos i begudes, i rebosteria industrial que ens ofereix cada any CAFEMAX (empresa vinculada a la màquina de cafè de què disposem al centre), per la qual cosa volem mostrar el nostre especial agraïment.
Tant els residents com els professionals, quedem encantats amb la jornada i esperem poder tornar a gaudir-la el proper any, en funció també de les circumstàncies que se'ns donin. Igualment, volem agrair a tots els professionals vinculats a aquesta jornada, i en especial, a l'equip educatiu, per ocupar-se de la programació i creació d'activitats noves i dinàmiques que promouen la companyonia i el sentiment de pertinença entre residents.
Homenatge a Rafa, el nostre voluntari poeta del Centre de Dia "La Crisàlide" de Barcelona
Que dolentes són les etiquetes i que poc ajuden a conèixer l'altre! Si aprenguéssim a mirar-nos desprenent-nos-en, veient simplement la persona que està davant i tot el que té per oferir, canviaria…. Centrar-nos en allò que sí que està i assumint allò que no serà… I aprendre a veure l'essència de l'altra persona i validar tot allò que és, allò que està i allò que val, acompanyant en aquest procés i guiant la persona perquè es pugui veure, tal com la veiem des de fora, tal com la veiem aquí al Centre de Dia “La Crisàlide” de Barcelona, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
Ell és el nostre voluntari més antic i ja fa més de 10 anys que està amb nosaltres. Rafa és generós, amable, predisposat, col·laborador, desinteressat, bon company i cuidador…. També és creatiu, enginyós, imaginatiu, resolutiu, pràctic, diligent, i, a més, molt prudent. I a tot això cal afegir-hi un enorme cor. Sempre està de bon humor, és afectuós amb tothom, un bromista amb un sentit de l'humor fi que mai falla quan se'l necessita. Sempre està disposat a arreglar, muntar, reparar, comprar, ordenar i ajudar en qualsevol cosa que puguem necessitar. Les seves dificultats de memòria i de visió no li impedeixen ser ni estar perquè amb el temps va aprendre que no el defineixen com a persona.Les nostres dificultats hi són per recordar-nos que podem sobreposar-nos-hi acceptant que hi són i que formen part de nosaltres, res més.
Es va anar fent el seu lloc al centre, primer com a usuari, després com a veterà i ara com a voluntari, i ja no podem pensar al centre sense que Rafa hi sigui. Per als tallers, les sortides, els grups nous, tant se val el que fem, ell hi serà per acostar-se, ajudar, acompanyar o simplement ser-hi. Un autèntic privilegi comptar amb algú de manera tan incondicional.
I a més de tot aquest saber, estar… també és un autèntic poeta, d'aquells abans, dels de veritat. De tant en tant, ens porta poesies sobre una frase que li hàgim dit o alguna cosa que hagi passat a les hores compartides.
“Immensament feliç em sento quan em dónes les gràcies,
Les mateixes et dono jo a tu per deixar-me compartir
Aquestes hores de taller matutines
…….
Qui m'ho havia de dir!
Has rescatat la part humana i artística que un dia vaig perdre
Gràcies per llançar-me el salvavides que,
Per amor propi i sort vaig recollir
…. “
De vegades, apareix amb un nou present, una altra poesia que ens regala amb certa timidesa sobre com se sent en ser aquí…
“Com els/les ferrers/es forgen el ferro
Per ferrar-los a Salut i Comunitat,
en el nostre cas La Crisàlide, la teva Sandra a l'avantguarda
flanquejada pels teus extrems Andrea i Neus
sou les ferreres dels nostres cervells
forjant-los dia rere dia,
tornant-los la lucidesa que vam perdre al seu dia…
Bones ferreres tenim
que forgen els nostres cervells,
per tornar-los nets i impol·luts
per començar de nou el nostre present i futur
Bones ferreres sou que forgeu amb cap certesa i cor
Durant el confinament la poesia es va convertir en el seu desfogament, el va ajudar a canalitzar totes les pors, les ansietats, la soledat… I va produir i va produir sense parar. Des d'aleshores, aquest canal d'expressió ha esdevingut una necessitat i escriu a la vida, a la primavera, als dies assolellats i als grisos, escriu a les anècdotes que succeeixen al centre, escriu a tot allò que el fa vibrar. Cada persona que acaba el procés s'emporta la seva poesia sempre personalitzada i tan profundament adequada… És el nostre Rafa, el de totes les persones a qui va robant el cor durant la seva estada al centre.
“No et pensis que és tan fàcil escriure per als altres
És molt complicat, difícil d'explicar, d'assimilar.
Perquè jo, igual que les teves companyes i companys d'abans i ara
hem passat pel mateix procés.
A alguns els ha costat més, a altres menys,
tot depèn de l'actitud, del compromís que posem
a l'inici del procés de recuperació
que és mantenir l'afany en el pacte adquirit
Sobretot, per tu, perquè si no hi ha compromís
Poc o res poden fer les nostres famílies
I en aquest cas les nostres mentores
Poc o res poden fer per nosaltres, per tu
Excepte perjudicar-nos encara més
T'escric amb total sinceritat
Potser no és tota la del món,
no és bo mentir, menys un mateix
Heu sabut aprofitar l'oportunitat
I pres amb fermesa la mà estesa de Salut i Comunitat,
Crisàlide i Ave fènix de noves persones, sí de noves persones
No la deixis anar, manteni't aferrat a ella
Potser no hi ha cap altra oportunitat, no la rebutgis
Tens al davant una vida plena de colors i boniques melodies
P…, gaudeixes de la teva nova vida, de la teva nova realitat
Un privilegi poder comptar amb ell no només per a l'equip a qui ens facilita qualsevol detall que demanem, sinó també per a les persones usuàries del recurs que el veuen com un veterà amb molt de saber ia qui poder recórrer per a infinitat d'assumptes.
Queda't amb nosaltres Rafa, perquè cada dia és un nou repte, un nou aprenentatge, un nou regal… i és fantàstic que els que passeu pel centre i ens permeteu acompanyar-vos, us quedeu després per donar exemple als que acaben de començar
Gràcies per ser i per ser-hi. Gràcies Rafa.
Aquest espai és possible gràcies al Programa de Voluntariat de FSC , subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , amb càrrec a l'assignació tributària de 0,7% de l'IRPF i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya , a través de la convocatòria de subvencions de projectes i activitats d'entitats socials a Catalunya.
Visibilitzant les persones sense llar, "invisibles" per a la societat
La celebració del Dia de les Persones Sense Llar, que aquest any ha tingut lloc el 31 d'octubre, ha tornat a reunir les organitzacions socials que treballen amb aquestes persones per denunciar les dificultats continuades que afronten, per accedir als drets fonamentals i que encara s'han agreujat més durant la pandèmia.
En aquest sentit, les entitats socials han reclamat a les administracions públiques que s'incrementi el parc d'habitatges socials, que ara mateix és «insuficient», perquè entre 30.000 i 40.000 persones que no tenen una llar a Espanya, puguin tenir «una vida digna».
Una de les iniciatives en què col·labora la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és el II Cens de Persones Sense Llar a València, tant en la preparació del cens com en el recompte nocturn, que permetrà conèixer amb més concreció el nombre i les característiques de persones sense llar en aquesta ciutat, per poder continuar contribuint a la seva inclusió social i laboral.
En concret, en la preparació del cens, hi participa personal del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de València i del Carme, serveis gestionats i dirigits per FSC. És el cas d'Elena Matamala, directora del Carme, que forma part de la Comissió de Difusió, i Isabel Real, treballadora social del CIBE de València, membre de la Comissió de Voluntariat, que s'encarrega de captar i formar per aquesta nit les persones inscrites com a voluntàries per dur a terme aquest recompte.
Totes dues ens informen que aviat s'obrirà el període d'inscripció al web de l'Ajuntament de València perquè les persones interessades puguin participar en aquest segon cens, que es durà a terme el 15 de desembre, una operació estadística molt valuosa que en pot aportar molts dades si bé, per la seva complexitat, encara no ha estat assumida per l'Institut Nacional d'Estadística, com assenyalàvem en una altra notícia, anys enrere.
La iniciativa és fonamental per comprendre la magnitud de l'exclusió residencial, més enllà de les dades d'ocupació de centres. El recompte està organitzat per diferents entitats socials de la ciutat, amb la participació i la col·laboració de l'Ajuntament de València i la Universitat de València. Per fer-ho, es passarà un qüestionari a aquelles persones que acceptin respondre una sèrie de preguntes i es comptabilitzarà també a aquelles altres que no acceptin, emplenant-se una fitxa d'observació.
Es completarà a més amb totes aquelles persones que aquesta nit estiguin dormint als albergs, centres de nit i pisos d'acollida de la ciutat, com és el cas del Centre de Nit Mussol de la Fundació Salut i Comunitat, per a persones en consum actiu de drogues, i l'alberg El Carme, on l'equip professional aquella nit passarà els qüestionaris a les persones usuàries d'aquests serveis.
Cal assenyalar que les entitats socials temen que hi hagi més persones sense llar a València després de les circumstàncies viscudes de pandèmia, que ha deixat sense feina moltes persones que vivien ja de per si amb escassos recursos econòmics.
Segons assenyalen des de la Regidoria de Serveis Socials del consistori valencià, la idea del recompte sorgeix de la necessitat de “dimensionar el problema de l‟exclusió residencial” i “assenyalar línies estratègiques d‟acció” per a les entitats i per a les administracions públiques.
En aquest punt, cal no oblidar la persistent relació entre la manca d'habitatge i l'augment de mortalitat, d'acord amb l'Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020, que tracta de donar resposta a la situació de les persones sense llar i crear un marc integral dactuació amb aquest col·lectiu.
Igualment, dóna a conèixer algunes dades d'interès sobre mortalitat a les persones sense llar, que ens conviden a reflexionar-hi.
- Les persones sense llar tenen una mortalitat entre tres i quatre vegades superior al de la població general. Tot i la diversitat metodològica dels estudis, les dades procedents dels Estats Units, Canadà, Europa i Austràlia permeten establir aquesta ràtio.
- L'esperança de vida de les persones sense llar és entre 42-52 anys, aproximadament 30 anys menys que la població general.
- La probabilitat de mortalitat prematura de persones sense llar augmenta si la persona està exposada contínuament a espais públics (pernoctant o vivint durant el dia), és jove o pateix SIDA.
- Les dones sense llar joves tenen una mortalitat prematura molt més alta respecte a la resta dels subgrups i per sobre de quatre vegades més gran que la població general.
- Especial esment, per ser el nostre col·lectiu d'atenció les persones en consum actiu, té aquesta dada que ofereix l'estratègia: "No obstant, hi ha un quadre trimòrbid que multiplica el risc de mortalitat precoç: abús de substàncies, malaltia mental i malaltia crònica".
Des de la Fundació Salut i Comunitat, esperem que aquest II Cens de Persones Sense Llar a València ajudi a seguir visibilitzant aquestes persones, malauradament “invisibles” moltes vegades per a la societat.
Per això, és fonamental continuar potenciant el treball en xarxa per intentar oferir a les persones sense llar una sortida digna a la seva situació, reconeixent el seu dret a un habitatge digne i adequat, tal com assenyala l'article 47 de la Constitució espanyola. I en això, continuarem treballant.
El "Projecte EcoColl" depenent de l'energia solar, ja és una realitat a la Comunitat Terapèutica "Can Coll"
Aquesta comunitat va obrir les portes l'any 2001, després d'estar ubicada durant els primers 10 anys de vida a Marganell, a la província de Barcelona, amb el nom de Can Solà de la Vall. Can Coll és una masia catalana, de la qual se'n coneix l'origen des del segle XVI, situada al terme municipal de Navàs, que compta amb uns 1800 m2 construïts i 4 hectàrees de terreny en un entorn rural, i que ha tingut diversos usos al llarg dels segles, sent el principal, com a casa pairal principal de la zona, productora de vi i oli. Durant els darrers anys, s'ha dut a terme un procés de millora continuada per portar aquesta masia rústica al segle XXI.
Quan la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va iniciar les seves activitats a Can Coll l'any 2002, es van realitzar diverses reformes, amb l'objectiu d'adaptar l'estructura del mas a les necessitats derivades de la pràctica professional a què es destinaria , ampliant espais dús comú, reformant espais interiors per habilitar habitacions dobles amb bany, i renovant i/o millorant les instal·lacions existents a nivell de subministraments.
Entre aquestes millores, a l'any 2010, es va decidir implementar un projecte per aconseguir que la casa fos sostenible a nivell energètic, generant el mínim impacte mediambiental.
Les primeres mesures que es van prendre van ser canviar la caldera, anteriorment de gasoil, per una de biomassa, en particular una caldera de pèl·let, que genera menor impacte contaminant, permet l'ús de diferents materials combustibles, i afavoreix la neteja del baix-bosc, reduint els riscos dincendis forestals de la zona.
Es van canalitzar totes les teulades de la masia, comptant amb una superfície total de 600 m2 , amb l'objectiu de recuperar l'aigua de la pluja i destinar-la a l'reg, tant de l'hort ocupacional, com dels amplis jardins. Per això, es va rehabilitar un gran pou en desús i es va construir un dipòsit de fins a 10.000 litres, enterrat, per disminuir l'impacte visual, que donessin resposta a la necessitat d'acumulació d'aquest bé tan preuat.
A més, es va instal·lar un estabilitzador d'intensitat del subministrament elèctric, per garantir un flux estable de corrent, que minimitza la inestabilitat en el subministrament i protegeix totes les instal·lacions elèctriques de la casa, i alhora es va canviar tota la il·luminació del centre, per bombetes LED, amb una reducció molt significativa de la despesa energètica.
Durant el darrer any, i en aquesta mateixa línia de voler millorar la sostenibilitat ambiental i, per tant, el futur d'aquest centre, es va començar a valorar la possibilitat de ser autosuficients respecte a la producció d'electricitat, usant instal·lacions de plaques solars, que donessin resposta a les necessitats del centre, sense dependre de la xarxa de subministrament elèctric de la zona.
Durant els darrers mesos, s'han realitzat els estudis energètics pertinents, la preparació del terreny on poder ubicar les plaques solars, i el mes de juny passat, es va iniciar la construcció de les instal·lacions necessàries per a aquest ús.
Un cop certificada la instal·lació, al mes de setembre, la comunitat terapèutica Can Coll va passar a dependre exclusivament de l'energia solar, per donar resposta a les seves necessitats d'energia elèctrica, amb un probable romanent de producció, que s'aboca a la xarxa de subministrament, i que reverteix econòmicament en la reducció de la factura de llum íntegrament. Aquest projecte, gestat durant tot aquest temps des d'aquesta mirada de respecte al medi ambient, que avui ja és una realitat, s'ha anomenat “Projecte EcoColl”.
En estar ubicats en un entorn rural, i dins del programa de tractament de la comunitat terapèutica, totes aquestes millores, ens permeten treballar amb el grup de persones usuàries del centre la consciència energètica, el bon ús de les instal·lacions i subministraments, el respecte per la naturalesa i la cura del planeta, més encara si es té en compte el perfil de les persones ateses al servei. Cal assenyalar que, al moment del seu ingrés, poques han pogut conèixer i connectar amb aquesta necessitat tan urgent de disminuir l'emissió de gasos contaminants, així com la reeducació en el bon ús contingut de les energies no renovables.
Amb aquestes inversions, FSC ha volgut apostar pel futur de la masia Can Coll, tan històrica, simbòlica i referent a la zona, donant-li l'atenció i millores que mereix, per garantir la seva continuïtat de forma adaptada als temps que vivim, generant el mínim impacte mediambiental.