"A la cuina cal posar-hi afecte, tenint en compte a més les característiques dels usuaris/es que atenem al CAI d'Alacant"
Mari Carmen Bueno treballa a la cuina del Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), des de la seva obertura, fa 20 anys. Tot i que va començar a treballar a la cuina del centre, comptant amb una formació bàsica per fer-ho, ha anat aprenent entre fogons i millorant amb l'experiència que li ha donat treballar en aquest centre. En aquesta entrevista, la coneixerem una mica millor, així com la feina que duu a terme en aquests 20 anys de compromís.
- Amb el pas dels anys, has anat adquirint cada cop més responsabilitat a la cuina del CAI d'Alacant…
Sí, la responsabilitat ha estat cada vegada més gran amb els anys, per diverses circumstàncies que s'han anat donant.
– Remuntant-nos al principi del teu exercici professional en aquest centre, com van ser els teus inicis?
Vaig començar a treballar com a auxiliar de cuina, cobrint una baixa per malaltia d'una professional. Al desembre de 2002, concretament, vaig signar un contracte per dos anys i mig com a auxiliar de cuina.
Vaig estar treballant uns dos anys en aquest lloc i posteriorment, vaig passar a exercir les funcions de cuinera a causa de la baixa de la cuinera de llavors, que estava delicada de salut. Jo havia estat fins aquell moment el seu ajudant de cuina.
– En 20 anys treballant al servei, han d'haver passat moltes coses…
Sí, molts canvis. Tot ha anat canviant en diferents aspectes. Jo també he anat aprenent cada cop més, a mesura que han anat passant els anys. Ara es contemplen altres aspectes com la traçabilitat dels aliments, s'elaboren receptes diferents… Tenim fins i tot un ordinador a la cuina, això ha canviat molt.
D'altra banda, derivada de la part més tècnica que et comentava, ara comptem amb molta documentació, tenim instruccions més detallades del que és el procés d'elaboració a la cuina (pes dels aliments), etc.
Abans anàvem fent més sobre la marxa. En aquests moments, la Conselleria de Sanitat ho demana d'aquesta altra forma i així ho fem, amb més rigor.
Com comentàvem anteriorment, ara la meva responsabilitat és més gran…
– I sempre hi ha tasques que ens agraden més i d'altres menys…
Sí, en el meu cas, la part tècnica m'agrada menys. Però també hi ha una part molt bonica que t'aniré explicant.
– Doncs anem per parts. Què vol dir menjar en un centre com el CAI d'Alacant?
El menjar el valoren molt els usuaris/es. Per a ells/es, és important el moment del menjar. Ho esperen amb certa il·lusió al llarg del dia. És un moment del dia esperat que gaudeixin especialment. A l'equip professional que estem a la cuina ens alegra que així sigui i hi posem el nostre afany.
– Quantes persones treballeu a la cuina del centre?
En aquests moments, a la cuina som quatre persones, dos auxiliars de cuina i dos cuiners/es.
– Què destacaries d'aquesta part més bonica que comentaves de la teva feina?
Sobretot, a la cuina cal posar-hi afecte, tenint en compte a més les característiques dels usuaris/es que atenem al CAI d'Alacant. Fins i tot et diria que més afecte que professionalitat, que també és important. El que és fonamental és que el menjar sigui saborós, que els agradi, i que els ajudi a portar millor el dia, ateses les seves circumstàncies.
– Per quantes persones has arribat a cuinar al servei?
He arribat a cuinar per a 90 persones. Diàriament, cuino per a una mitjana 40-45 persones.
– Quina anècdota destacaries de tots aquests anys?
Em fa especial il·lusió que alguns exusuaris/es recordin el seu pas pel centre pel dinar, per plats concrets que van prendre durant la seva estada. No fa gaire que un educador em va dir que un exusuari amb qui es va comunicar per correu electrònic -que ja fa 5-6 anys que se'n va anar del centre-, li va dir que es recordava de mi pel gaspatxo manxec que va prendre sent usuari del servei, quan hi residia. El fet que un usuari/ària recordi el centre per aquest detall i hagin passat uns anys, és una cosa molt satisfactòria.
– D'altra banda, amb la pandèmia pel COVID-19, us heu hagut d'adaptar a les circumstàncies, prenent diferents mesures que també han afectat la cuina.
Sí, hem trobat molt a faltar el tracte humà, posar cares als usuaris/es en un tracte més directe. Ells/es necessiten el tracte humà tant com nosaltres. De vegades, durant aquest període, m'he trobat algun usuari/ària pel carrer i m'ha dit, en un to més distès, que no semblo la mateixa persona, que canvio molt… es produeixen situacions atípiques d'aquest tipus, fora del context laboral, més quotidianes, que et donen una perspectiva diferent.
– Què és el que més valores d'aquest tracte humà que has trobat a faltar durant la pandèmia?
M'agrada especialment que gaudeixin amb el menjar i que siguin agraïts/des. El fet que donin les gràcies i que el vegis reflectit de veritat a les seves cares és satisfactori per a les persones que treballem a la cuina del centre, valoro que els agradin els nostres plats i que ens ho expressin d'aquesta manera. Aquests comentaris fan que la nostra feina sigui més grata.
Durant la pandèmia, s'ha tallat una mica la comunicació per les mesures de distanciament social. Espero que de mica en mica vagi tornant tot a la normalitat i tornem més a aquesta humanitat en el tracte.
– Per acabar l'entrevista, què teniu avui al centre per dinar?
Crema de pollastre, arròs a la cubana i fruita de postres, meló i poma.
– Doncs esperem que els usuaris/es gaudeixin una vegada més del vostre excel·lent menjar.
Nou intercanvi de pràctiques terapèutiques creatives en el marc del projecte "World Wide Inclusive Website", finançat pel Programa Erasmus +
Un equip de 5 persones de diferents serveis de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem tornat a viatjar, aquesta vegada a Anvers i Westerlo, a Bèlgica, per continuar intercanviant pràctiques terapèutiques creatives per a la inclusió de persones amb conductes addictives. El viatge s'emmarca dins del programa World Wide Inclusive Website (WWIV), en què FSC participa des de fa una mica més d'un any. Es tracta d´un programa realitzat entre 4 països europeus (Bèlgica, Grècia, Àustria i Espanya), en què utilitzem l´art en col·lectius que es troben en risc d'exclusió social per problemàtiques de salut mental o addiccions.
Anvers ha estat la seu de la majoria dels tallers duts a terme per OXOt, a Bèlgica, l'associació organitzadora del projecte WWIV, que en aquesta ocasió s'ha encarregat de rebre'ns i ensenyar-nos la tasca que duen a terme en diferents serveis on col·laboren sota un mateix enfocament comú: el treball amb persones amb vulnerabilitats mentals. Oxot està integrada per persones voluntàries que ofereixen el seu coneixement i temps per proposar i disposar d'espais creatius que puguin acollir persones vulnerables amb diferents problemàtiques.
Durant la nostra estada, hem participat en les diferents activitats organitzades, a més d'haver tingut l'oportunitat de conèixer altres recursos amb què col·labora Oxot. És el cas del Centre de Dia De Vinken per a persones amb problemes d'addiccions i de salut mental, on proposen espais de creació artística, per tal que persones vulnerables puguin sentir-se segures i integrades, millorant així la seva qualitat de vida .
També hem conegut espais com De Factorij, un altre lloc de creació artística per a persones vulnerables, independentment del seu estat mental, espai que va néixer en una sala d'un hospital psiquiàtric però que -amb el temps- s'ha reubicat en un edifici públic , rebent també ajuda econòmica de l'ajuntament de la ciutat.
A més, realitzem activitats al “Beschut wonen Antwerpen” que col·labora també amb Oxot. Es tracta d'un centre de recuperació per a persones vulnerables (originàriament, refugi per a dones en situacions de risc) que actualment potencia l'art com a canalitzador, organitzant activitats adreçades a persones que necessiten espais amables per recuperar-se, apoderar-se i integrar-se a la societat.
Finalment, vam tenir l'oportunitat de traslladar-nos a Westerlo, ciutat on va néixer Oxot i on té una de les seus més emblemàtiques. Allà ofereix espais segurs de creació per a persones vulnerables i fa exposicions i activitats comunitàries per seguir amb aquesta filosofia d'integració comunitària de persones vulnerables.
A Westerlo, vam conèixer la història i el programa de Geel, una població propera considerada estàndard d'atenció psiquiàtrica pel model basat en la comunitat. En aquest lloc, des de l'Edat Mitjana, famílies d'aquesta localitat acullen a casa seva persones amb malalties mentals cròniques que no es considerin de risc per a la població en general, evitant així institucionalitzar-les en hospitals i promovent d'aquesta manera la seva integració funcional a la comunitat. Aquest sistema centenari ens ha ajudat a entendre el concepte belga que hem pogut conèixer durant aquests dies, on les etiquetes perden força en benefici de les persones i on l'art juga un paper molt important com a potenciador d'espais de cura i benestar personal.
Aquest viatge de treball ha estat l'últim d'una sèrie de viatges per Europa, que ens han permès descobrir mirades diferents des d'on abordar els problemes de salut mental, addiccions i vulnerabilitat. Sens dubte, el projecte World Wide Inclusive Website, finançat pel Programa Erasmus+ de la Unió Europea per fomentar el desenvolupament i inclusió de competències a través de la creativitat i les arts, ens ha ofert una gran oportunitat per conèixer altres enfocaments i enriquir-nos amb activitats noves que puguem implementar en els serveis que gestionem a la Fundació Salut i Comunitat. De fet, moltes de les tècniques que ens han ensenyat durant la nostra participació a les diverses trobades, ja han estat traslladades a les persones beneficiàries dels recursos gestionats per l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC.
En breu, tancarem un projecte molt interessant, del qual ja us informarem, on per primera vegada a Europa s'aposta per l'ús de l'art en col·lectius vulnerables. Per a nosaltres ha estat molt satisfactori participar en una experiència que ens ha permès intercanviar coneixements, crear noves xarxes i posar en valor un espai de creació com a part d'un procés de reinserció, de manera que ens satisfà molt de continuar treballant en aquesta línia.
El Govern de la Regió de Múrcia signa un concert social amb FSC per garantir el programa d'Acolliment Familiar Temporal
El Govern de la Regió de Múrcia i el Servei d'Acolliment Familiar Temporal i/o Urgència en família aliena de persones menors Tutelades, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, han signat recentment un concert social per a garantir la continuïtat de la nostra feina durant els propers tres anys, amb la possibilitat de pròrroga. Aquest programa contempla latenció a 30 menors de 0 a 17 anys de manera temporal.
Com a novetat en aquest nou període, el programa ACOFAMT ha començat a acollir també menors d'entre 0 i 6 anys, l'acolliment dels quals es realitzava anteriorment des del Programa d'Urgència – Diagnòstic “Famílies Cangur”. De manera que, actualment, el programa ACOFAMT acull 16 menors, d'entre 0 i 17 anys, de manera temporal. A més, cal destacar l'increment del 40% quant al nombre de menors majors de 6 anys i fins als 17, acollits en aquest programa respecte a anys anteriors.
“Valorem molt positivament poder acollir en aquest programa menors de 0 a 6 anys en aquesta nova etapa i també aquest increment de menors atesos al programa ACOFAMT entre els 6 i els 17 anys. Seguirem treballant per poder trobar una mesura d'acolliment familiar permanent per a aquests menors, ja sigui l'adopció o la reintegració familiar”, afirma Beatriz Granados, coordinadora d'aquest programa.
Cal recordar les formacions periòdiques que duu a terme la Fundació Salut i Comunitat per capacitar les famílies que han sol·licitat participar en aquest programa, per poder acollir, temporalment, menors d'edats compreses entre els 6 i 17 anys que es troben en situació de desprotecció , al seu nucli familiar i que necessiten una alternativa, perquè les seves necessitats bàsiques i de desenvolupament (biològiques, afectives, socials, psicològiques i educatives) siguin cobertes.
D'altra banda, segons explica la coordinadora d'aquest programa, està previst fer un curs de formació per a acolliment de menors de 0-6 anys durant aquest mes d'octubre. Cal recordar, com hem mantingut en notícies prèvies, que l'acolliment familiar temporal és la millor alternativa per a aquells menors que no poden viure amb la seva família d'origen, a causa de diferents circumstàncies, prevalent respecte a l'acolliment residencial.
L'acolliment familiar temporal proporciona seguretat i afecte per al bon desenvolupament d'aquests menors. A més, permet la seva plena participació en la vida familiar i suposa per a les famílies l'obligació de vetllar pel/per la menor, alimentar-lo, educar-lo i proporcionar-li benestar durant el període d'estada a la família, oferint-li aquest context familiar de protecció i atenció, fins i tot que la reunificació amb la família d'origen sigui possible.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, ens satisfà seguir gestionant aquest servei per proporcionar de forma immediata un context de protecció i atenció a aquests menors, alhora que s'inicia una valoració per determinar la mesura i el recurs de protecció més adequat, entre ells i, prioritàriament, el retorn amb la família d'origen.
Bons resultats del Programa “Camines?” d'inserció sociolaboral de dones en situació de prostitució a Castelló
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) està realitzant per tercer any consecutiu el Programa Camines?, un programa d'acompanyament que s'està desenvolupant amb bons resultats a Castelló, la finalitat del qual és la inserció sociolaboral de dones en situació de prostitució.
El projecte està dirigit a dones majors que resideixen a la província de Castelló i que formen part del programa IMMA de FSC, alhora que demanen la recerca de feina, o dones que compleixen els mateixos criteris descrits, però que en són derivades a través de recursos externs. Totes tenen com a eix comú les dificultats que presenten quan pretenen accedir al mercat laboral i, en general, a recursos i organismes de la seva ciutat.
Entre altres recursos externs dels quals són derivades, hi ha el Servei d'Igualtat d'Oportunitats de l'Ajuntament de Castelló (SIO), Serveis Socials de Castelló o altres recursos, amb què s'estigui portant algun tipus d'intervenció psicosociosanitària.
El programa, finançat per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, a través del Fons Social Europeu, l'Ajuntament de Castelló i Caixabank, pretén aproximar i introduir 55 participants al mercat laboral, així com realitzar diferents cursos certificats, especialment adaptats a les necessitats i els horaris d'aquestes dones.
L'itinerari del projecte està format per quatre fases diferenciades que conformen un procés: candidatures i preselecció, diagnòstic sociolaboral individualitzat, intervenció orientadora i seguiment i avaluació continuada.
Des del programa, realitzem diferents activitats per donar resposta a les necessitats i demandes que emergeixen en el dia a dia (atenció social i psicològica, orientació laboral, desenvolupament competencial i accions formatives prospecció laboral, intermediació laboral i suport a l'ocupació).
La nostra manera de treballar és des de l'establiment del vincle, tractant de cuidar-lo i enfortir-lo i adaptant-nos el màxim possible a les dones, per la qual cosa el desenvolupament dels itineraris es duu a terme en un centre fix, al mig obert, a través de visites domiciliàries, durant acompanyaments i telefònicament.
A més, som coneixedores de les dificultats i barreres que presenten les dones per a la conciliació familiar, per això des del programa gestionem un sistema de beques (beca de transport, de menjador escolar i d'assistència) per tractar de facilitar la conciliació i que puguin acudir i beneficiar-se dels cursos que fem el màxim nombre de participants.
Els resultats obtinguts durant l?any passat van ser molt positius. En general, hi va haver una alta incidència de dones que van reduir les hores dedicades a prostitució o la van abandonar del tot. Un total de 50 dones van poder augmentar els seus coneixements teoricopràctics i els recursos personals necessaris davant de la recerca de feina. A nivell d'insercions laborals i participació en ofertes d'ocupació, hi va haver 32 insercions al mercat laboral i 39 participants van ser inscrites a 441 ofertes de treball. Pel que fa als cursos, basant-nos en les necessitats detectades i els interessos que manifestaven les participants, vam fer 3 cursos: espanyol per a estrangeres, alfabetització digital i logística, picking i repartiment.
Actualment, com a dada significativa a nivell de resultats del projecte, hem detectat una demanda més gran en la recerca de feina. Comptem amb 19 contractacions de dones a les quals se'ls ha donat suport en una recerca activa d'ocupació, un augment del nombre de persones que participen en entrevistes de treball, major nombre de dones participants que aconsegueixen mantenir una feina passats uns mesos i un interès més gran a participar als cursos.
En aquest moment, ens trobem gestionant-los i valorant diferents temàtiques d'acord amb les vostres necessitats i interessos. De moment, iniciarem el curs de manicura, espanyol, competències digitals i igualtat de gènere. Altres cursos que estem valorant fer són: neteja industrial, control d'accessos i cures bàsiques per a persones dependents.
“La dignitat per a tots a la pràctica”, assumint compromisos per la justícia social, la pau i el planeta
La dignitat de l'ésser humà no és només un dret fonamental en si mateix, sinó que constitueix la base de la resta dels altres drets fonamentals. Per tant, no és un concepte abstracte: és inherent a totes i cadascuna de les persones. Actualment, moltes persones que viuen en la pobresa persistent veuen denegada i violada la seva dignitat, segons assenyala les Nacions Unides, amb motiu d'aquest dia que se celebra el 17 d'octubre. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) se suma a la celebració pel compromís en la millora de la qualitat de vida de les persones en situació de pobresa o de màxima fragilitat social.
“La dignitat per a tothom a la pràctica” és el tema del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa per al 2022-2023, el compromís del qual és posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones del món gaudeixin de pau i prosperitat. No obstant això, la realitat actual mostra que 1.300 milions de persones continuen vivint en la pobresa multidimensional, i gairebé la meitat són nens/es i joves.
La desigualtat d'oportunitats i d'ingressos augmenta bruscament i, cada any, la bretxa entre persones riques i pobres es fa més gran. La pandèmia pel COVID-19 ha aguditzat les llacunes i les fallades del sistema de protecció social, així com les desigualtats estructurals i les diverses formes de discriminació que aprofundeixen i perpetuen la pobresa.
Això no obstant, la pobresa i la desigualtat no són inevitables. Són el resultat de decisions deliberades o de la manca de mesures que violen els drets fonamentals de les persones més pobres. A més, la violència silenciosa i sostinguda de la pobresa, cosa que comporta exclusió social i discriminació estructural, dificulta la sortida de les persones atrapades a la pobresa extrema.
Aquest any se celebra el 35è aniversari del Dia Mundial per a la Superació de l'Extrema Pobresa i el 30è aniversari del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa. Aquesta celebració ret homenatge als milions de persones que pateixen la pobresa ia la seva valentia diària, i reconeix la solidaritat mundial essencial i la responsabilitat compartida que tenim per eradicar la pobresa i combatre'n totes les formes de discriminació.
La Fundació Salut i Comunitat s'uneix a la celebració d'aquest dia com a entitat que centra els esforços a millorar la qualitat de vida de les persones en situació de pobresa o de màxima fragilitat social. Són diversos els projectes relacionats amb la pobresa en què portem treballant des de fa anys a nivell estatal. És el cas del Servei d'Acompanyament a Famílies de Lloguer Social (SEAFAS), a Alacant, o de projectes de lluita contra la pobresa energètica, com el Programa AEDEs Múrcia, que fa acompanyament en l'exercici dels drets energètics, entre molts d'altres.
Des de FSC considerem que, davant la situació actual, cal més que mai abordar les situacions de pobresa que s'estan presentant, aguditzades per la pandèmia, a través de polítiques públiques, destinant més recursos que tinguin com a objectiu una societat més igualitària i un creixement econòmic, que comporti una millora de la inclusió social i la igualtat.
FSC se suma a la celebració del Dia de la Salut Mental sota el lema "Que la salut mental de tothom sigui una prioritat mundial"
La salut mental inclou el benestar emocional, psicològic i social, i afecta directament la nostra manera de pensar, sentir i actuar, així com de prendre decisions i de relacionem amb les altres persones. Cada 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, per tal de crear consciència sobre la salut mental a tot el món i per mobilitzar-nos, en suport del benestar de la població.
Actualment, es calcula que uns 1.000 milions de persones tenen algun tipus de trastorn mental, podent afectar les malalties mentals a qualsevol persona a qualsevol lloc del món.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada set persones joves de 10 a 19 anys té algun problema de salut mental, fet que ha agreujat la pandèmia pel COVID-19, provocant un augment de fins al 47% a els trastorns mentals en menors.
D'altra banda, sovint, en aspectes relacionats amb la salut mental, ja sigui per por de l'estigma o de la discriminació, la persona afectada no cerca el suport correcte i necessari. Per aquest motiu, el Dia Mundial de la Salut Mental 2022 ens convida a reflexionar i sensibilitzar-ne.
Des del 2013, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) organitza una campanya mundial per aquest dia. Aquest any, la Federació Mundial de Salut Mental (WFMH) ha fixat com a tema d'aquesta celebració “Que la salut mental de tots sigui una prioritat mundial”.
Així mateix, a les Nacions Unides, durant el mes d'octubre, cada any s'organitzen esdeveniments i activitats amb motiu d'aquest dia per tal de promoure una bona salut mental.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) s'ha volgut sumar també –un any més– a aquesta celebració, a través de diferents iniciatives que s'estan desenvolupant en diversos serveis que dirigeix i gestiona a nivell estatal.
A més, el compromís de la nostra entitat amb la salut mental es tradueix en la feina feta diàriament, així com en la detecció de necessitats i en la capacitat de donar resposta en l'àmbit de la salut mental als diferents col·lectius amb què treballa.
FSC farà tallers de sensibilització per a la prevenció de l'ús de la prostitució i del tràfic de persones dirigits a alumnat d'institut de Castelló
En el marc del III Pla Municipal d'Igualtat d'Oportunitats de Dones i Homes i del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, la Regidoria de Feminisme i LGTBI de l'Ajuntament de Castelló ha presentat el vídeo titulat A domicili, que s'està difonent a través de les xarxes socials, amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat existent al voltant de la prostitució i el tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual. Aquest vídeo s'està oferint a més als centres educatius per utilitzar-los com a eina de sensibilització a l'alumnat en aquesta matèria.
En aquest sentit, i com a complement d'aquesta campanya de sensibilització, la Regidoria de Feminisme i LGTBI ofereix als instituts d'Educació Secundària la realització de tallers de sensibilització adreçats a alumnat de 4a d'ESO i 1r BATXILLER, que seran realitzats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat amb àmplia experiència en latenció a dones en situació de prostitució i víctimes de trànsit de persones.
Des de l'Ajuntament de Castelló, s'incideix en la necessitat que els centres educatius s'impliquin en campanyes d'aquesta mena, posant en valor la importància de l'educació des d'una perspectiva feminista.
Aquests tallers tenen com a objectiu sensibilitzar en matèria de prostitució i tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual, així com prevenir futurs clients consumidors, ja que entenem que cal treballar per a un canvi social en la visió de la prostitució i en la reducció dels futurs clients. En aquest sentit, mentre l'explotació sexual de les dones i les nenes sigui un negoci altament rendible, serà una realitat la vulneració dels drets de les nenes i les dones en situació de pobresa o vulnerabilitat.
Cal assenyalar que a la passada edició es van realitzar un total de 34 tallers. Cada taller va tenir dues sessions d'una hora, si bé ens vam adaptar a les necessitats dels diferents instituts quan van sol·licitar fer les dues sessions amb el mateix grup seguides o dividides en dos dies. Es van fer tallers en un total de 6 instituts de Castelló de l'1 de setembre al 31 de desembre. Amb aquests tallers, es va aconseguir sensibilitzar un total de 667 estudiants de 15 a 18 anys, corresponents als cursos de 4t ESO, PR4, 1r Batxillerat, a excepció de dos grups de cicles formatius on l'alumnat era més divers.
Per a aquest curs 2022-23, s'ha incrementat el nombre de tallers, atesa l'alta demanda que hi va haver a l'edició anterior i ja que alguns instituts es van quedar a la llista d'espera. Per aquest motiu, s'ha previst realitzar un total de 40 tallers que s'impartiran als centres sol·licitants.
https://www.youtube.com/watch?v=Ckr2NFR_izk
Beneficis del SAVA en persones que estan en un procés de deshabituació de les addiccions i reinserció comunitària
El mes de setembre passat, dos professionals del Servei d'Acompanyaments per a la Vida Autònoma (SAVA), de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), es van acostar al centre penitenciari de joves de la Roca del Vallès, a Barcelona, per impartir un taller sobre hàbits saludables. La proposta de treball que van plantejar, va consistir en una dinàmica en què els participants havien de relacionar diferents hàbits saludables amb la periodicitat recomanada, activitat en què es va donar a conèixer a més els beneficis que s'obtenen en aplicar-los, així com estratègies específiques per aconseguir realitzar i mantenir aquests bons hàbits de vida.
El SAVA és un servei especialitzat en l'acompanyament educatiu de persones en procés de deshabituació de les addiccions, on es treballa específicament en hàbits saludables. Des del projecte Impuls Jove, gestionat també per FSC, desenvolupat en aquest centre penitenciari, es va convidar al SAVA per impartir i compartir eines i coneixements sobre hàbits saludables, experiència en què es van compartir sinergies entre tots dos projectes i que va tenir bona acollida.
Concretament, es va dur a terme una dinàmica, en què es van treballar diferents hàbits saludables (higiene personal, ús de pantalles, presa de medicació, alimentació, etc.), relacionant-los amb la periodicitat recomanada (per exemple, 5 àpats/dia; realitzar una dutxa diària (com a màxim 3 hores d'exposició de pantalles al dia; medicació prescrita per evitar abusos, etc.), explicant-se els beneficis de la seva aplicació i les estratègies per mantenir-los.
Abordar els hàbits saludables amb persones que tenen problemes d'addicció i/o que estan a l'àmbit penitenciari, és una part important del treball educatiu a realitzar i en què cal insistir molt al llarg dels processos de deshabituació i reinserció, afirma Andrea Meana, coordinadora del SAVA.
Així mateix, explica que, “al taller realitzat al centre penitenciari, vam poder observar que els participants coneixien força bé què eren els hàbits saludables i cada quant calia aplicar-los. Això sí, encara que la teoria semblava estar clara, els participants van compartir que dur-los a terme era més complicat; bé per no tenir aquest hàbit o per no donar-hi importància. El mateix passa moltes vegades en contextos no penitenciaris per a la deshabituació de les addiccions; la teoria se sap, però portar-la a la pràctica costa molt més. És habitual que hi apareguin resistències que justifiquen mantenir l'hàbit i no canviar-lo. Un exemple són aquest tipus de comentaris: 'a mi no m'afecta dormir poques hores', 'no necessito esmorzar, només necessito un cafè, entre d'altres', assenyala la coordinadora del SAVA.
En el marc del context de realització d'aquest projecte, hàbits com adquirir una rutina diària, mantenir una higiene adequada, prendre la medicació segons la prescripció mèdica i realitzar les tasques domèstiques, entre d'altres, són fonamentals per adquirir (o tornar a instaurar) aquest ordre al dia a dia. Si aquests objectius no es treballen, serà complicat que es pugui mantenir una feina, pagar puntualment el lloguer d'un pis i totes aquestes responsabilitats que per quotidianes poden passar més desapercebudes.
“Això significa que els hàbits saludables estan directament relacionats amb la capacitat per mantenir una vida autònoma responsable i saludable, i per això redunden de manera molt positiva en la qualitat de vida de les persones. L'augment de la qualitat de vida en millorar i mantenir uns hàbits saludables és un objectiu que s'aconsegueix a llarg termini, després d'haver aconseguit mantenir aquests hàbits per un període de temps”, matisa Andrea Meana.
En aquest sentit, “treballar els hàbits saludables implica molt més que el treball d‟aquest hàbit en concret. Per exemple, fer un entrenament de resistència a la frustració quan la persona recau en un hàbit poc saludable, revisar què ha passat, proposar una nova estratègia si les antigues no funcionen, etc.”.
Cal assenyalar a més que aspectes com el maneig d'estratègies per a la prevenció de recaigudes, o l'elaboració de la història personal, són més atractius per a les persones que estan en un procés de rebre ajut terapèutic i educatiu, i per això, els hàbits saludables poden no rebre tota latenció que necessiten. La motivació per parlar dels hàbits saludables i marcar-se objectius per treballar-hi, acostuma a ser més baixa. Per això, al SAVA insisteixen en la importància de fer un acompanyament amb professionals sobre aquestes qüestions.
Donada aquesta dificultat afegida, des del SAVA, tenen una sèrie d'estratègies que comparteixen amb les persones que acompanyen. Alguns exemples són l'ús d'una planificació setmanal, posar alarmes al mòbil amb recordatoris, fer servir el calendari del telèfon que estigui sincronitzat amb el correu electrònic o altres dispositius, ús de menús setmanals per elaborar una llista de la compra saludable i realista amb el pressupost, utilització de plantilles per a despeses mensuals, instal·lació d'aplicacions per al mòbil que informen de quant s'ha caminat i que permeten establir objectius, entre altres estratègies.
La relació entre consum de substàncies i violència de gènere en espais de lleure nocturn torna a les aules universitàries
Amb l'inici del curs lectiu, l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat a les jornades “Violència de gènere i consum de substàncies en població universitària”, organitzades per la Federació Enlace, en col·laboració amb la Unitat per a la Igualtat de la Universitat de Sevilla. L'objectiu d'aquestes jornades, en què va intervenir la nostra companya Ana Burgos, coordinadora d'aquest projecte, realitzant la ponència inaugural, va ser analitzar les violències que pateixen les dones en contextos de consum de substàncies, especialment en entorns de lleure i festius, des d'una perspectiva de gènere, preventiva i de reducció de riscos.
La relació existent entre consum de substàncies i violència de gènere en espais d'oci nocturn és una realitat cada cop més evidenciada en l'àmbit universitari, tot i que encara queda un camí per recórrer a la visibilització d'aquesta problemàtica.
Des de fa pocs anys s'està començant a estudiar de manera més sistematitzada les relacions de poder de gènere tant entre l'alumnat com entre professorat i alumnat, amb situacions d'assetjament i altres violències sexuals que tradicionalment han estat silenciades. Així mateix, el consum de substàncies, especialment en contextos d'oci universitari, requereix un abordatge preventiu que identifiqui els riscos i els plaers específics d'aquests contextos, així com dels biaixos de gènere que afecten aquesta problemàtica. Una vegada més, l‟enfocament de gènere s‟evidencia com una eina clau tant a nivell d‟eficiència de les intervencions com a nivell de garantia de justícia social.
La població universitària, formada majoritàriament per joves, constitueix un col·lectiu clau per detectar aquesta realitat i convertir-se en mediadors/es entre iguals. En aquest sentit, són agents clau de canvi al seu entorn, com a estudiants i també com a usuaris/es dels espais d'oci, així com futurs/es professionals de l'abordatge de problemàtiques relacionades amb l'ús de drogues i les violències de gènere.
Per això, FSC com a entitat especialitzada en aquest àmbit, a través de l'Observatori Noctámbul@s, va ser convidada a participar en aquesta trobada que va tenir lloc a les instal·lacions de la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Sevilla.
El projecte ja participa en altres universitats (com la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la qual treballa a través de diferents organismes -Fundació Autònoma Solidària i Observatori per a la Igualtat-) i col·labora amb el projecte “En Plenas Facultades”, sobre consum de drogues i sexualitats saludables a l'àmbit universitari, per incorporar una mirada de gènere que afavoreixi la prevenció de les violències masclistes i sexuals, dins i fora de les aules.
Aquestes formacions en l'àmbit universitari permeten aprofundir en el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere aplicada a la prevenció de la violència masclista als espais públics i de lleure nocturn, i introdueixen l'alumnat en estratègies de prevenció d'aquestes violències i protocols de actuacions per fer-los front.
En el marc de les jornades celebrades a la Universitat de Sevilla, van tenir lloc diferents ponències de diferents experts/es, així com la realització de tallers al voltant de la temàtica abordada, si bé utilitzant metodologies diferents, amb un caràcter molt didàctic.
“El meu somni és conèixer algun jugador del Barça i visitar el Camp Nou algun dia”
Salva CA té 32 anys i és usuari des de fa 12 anys de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, servei de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). És una persona molt sociable i activa que participa a tots els tallers que s'organitzen al servei: jardineria, estimulació cognitiva, esports i arts audiovisuals. També ajuda a tasques de manteniment del centre. Segons hem pogut saber, se sent molt integrat, si bé reconeix que li agradaria anar-se'n a viure algun dia a un pis tutelat per poder tenir més independència.
– Salva, sabem que participes a tots els tallers que s'organitzen al centre. Quins són els tallers que més us agraden?
El taller de jardineria, on porto des que vaig entrar al servei, amb 18 anys, i el taller d'esports. Em motiva a participar en aquests tallers.
– Quines tasques hi fas?
Al taller d'esports, jugo a la petanca, al ping-pong, al bàsquet… El meu pare és entrenador de bàsquet i, quan vaig arribar al centre, ja sabia jugar a aquest esport. M'agrada continuar practicant-ho.
Pel que fa al taller de jardineria, faig una mica de tot: podar arbres, tallar la gespa, etc. Tot el que sé ho he après en aquest taller. Reconec que tinc un tutor al taller que és molt bo, Joan.
– I hem sabut que encara et queda temps per ajudar al manteniment del centre.
Sí, ajudo Kiko, professional del servei, en el manteniment del servei. Li dono una mà sempre en el que calgui.
– Volem conèixer-te una mica millor, quines són les teves aficions?
M'agrada el futbol, sóc del Barça, com la meva mare i el meu pare. La meva família és tant del Barça com del Madrid, però jo he sortit molt culer. M'agrada col·leccionar i portar els articles oficials. També que me'ls regalin, quan es dóna alguna ocasió especial.
A més, tinc un somni…
– Ah, sí?, i ens ho explicaràs?
Sí, és clar. El meu somni és conèixer algun jugador del Barça, com és el cas de Busquets o Xavi, el seu entrenador Xavi, i visitar el Camp Nou algun dia. M'agradaria conèixer-los algun dia, parlar amb ells, menjar…
A més, aprofitaria per visitar Barcelona que la conec poc, he estat de pas, anant a altres llocs de viatge.
– Ens vols dir una mica més de les teves aficions?
Sí, que m'agrada veure per la tele els campionats de motociclisme, especialment m'agrada seguir Joan Marquès, així com els campionats de cotxes, de ral·li
També m'agrada molt pintar.
– Per descomptat que tens moltes inquietuds. Canviant de tema, quins aspectes t'agraden més del servei?
Del servei m'agraden moltes coses. Per exemple, el tracte amb l'equip professional, m'emporto molt bé amb ells/es, i també he congeniat amb els estudiants que han vingut al centre a fer pràctiques. A més, em sento molt integrat, amb els companys/es, en general.
M'agraden també les activitats, de les quals ja he parlat, i del servei també m'agrada el menjar. Es menja molt bé. Especialment, la paella valenciana.
– Doncs l'haurem de provar. I com és el tracte amb els teus companys/es?
En general, és bo. Sóc una persona conciliadora que intento apaivagar, si en algun moment es dóna alguna situació de conflicte.
– I, a més, tens una companya especial.
Sí, tu saps molt… em vaig fer xicota al centre ja fa 9 anys. Es diu Paki i és molt afectuosa. També ella suposa una motivació per a mi en el dia a dia, encara que hi ha dies que ens entenem millor i altres pitjor.
– D'altra banda, el fet de poder fer sortides periòdiques per veure la teva família, podent sortir del centre, ha de ser un al·licient important per a tu.
Sí, és així. Solc anar uns dies a La Vila ia Cocentaina, a Alacant, quan és el meu aniversari, per Nadal, etc., la qual cosa em permet canviar d'aires i em senti bé.
També tinc família a Pamplona, amb qui mantinc contacte telefònic. M'agradaria anar-los a visitar aviat a aquesta ciutat.
- Per finalitzar l'entrevista, sabem que hi ha alguna cosa que t'agradaria fer en un futur, a més d'anar al Camp Nou i conèixer jugadors del Barça…
Sí, dir-te que, encara que estic bé al centre, m'agradaria anar-me'n algun dia a viure a un pis tutelat perquè em donarà més independència, no per altra cosa.
Això serà possible quan sorgeixi l'oportunitat, després de realitzar els tràmits corresponents. Si el meu company d'habitació Manu, que és del València CF, pogués venir amb mi, seria genial.