El CAI d'Alacant celebra la segona edició del "Taller de Clown Social" atesos els bons resultats de la primera edició
El Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha engegat la segona edició d'aquest taller, atesos els bons resultats i gran acolliment que va tenir l'activitat entre els usuaris del servei el passat any. El taller contempla 8 sessions d'1 hora cadascuna, a realitzar amb una periodicitat quinzenal al llarg d'aquest any 2023. El passat mes de febrer va tenir lloc la primera sessió de la segona edició d'aquest taller, anomenada Descobrint el nostre Clown, amb gran assistència de participants del centre.
El taller ja ha organitzat dues sessions, la primera al febrer i la segona, durant aquest mes de març, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona. La segona sessió s'ha dirigit únicament a dones usuàries residents al CAI d'Alacant per les pròpies característiques de la mateixa, vinculada a la celebració del 8 de març.
Els objectius del Taller de Clown Social són crear un clima de grup que contribueixi a la relaxació, confiança i complicitat entre les persones participants, millorant la convivència al centre; ajudar a descobrir que cada persona té el seu propi “clown” (pallasso) i que, malgrat la individualitat de cada participant, trobaran punts en comú, que farà més fàcil funcionar des de l'empatia.
Altres objectius que es plantegen al taller són desenvolupar l'escolta i la comunicació com a base del “clown”, però també com a requisit per a la millora de les relacions socials entre els/les participants; treballar la mirada com a eina per expressar emocions, així com fomentar i millorar lexpressió democions bàsiques (alegria, tristesa, por, ira…).
En aquesta segona edició, i concretament a la sessió de març, juntament amb la professional que organitza i dinamitza aquest taller, Pino, hem comptat amb la participació de Nerea, alumna d'Integració Social que realitza pràctiques al CAI d'Alacant.
Nerea ha volgut compartir amb nosaltres la seva vivència en aquesta segona sessió, adreçada a dones:
– “Sincerament, anava amb expectatives que només seria alguna cosa per passar una bona estona, un temps entretingut, sobretot a causa de la situació vulnerable en què es troben aquestes dones, ja que creia que el taller els podria servir per aclarir la seva ment , però l'activitat va superar les meves expectatives.
No es va tractar només de passar una bona estona, sinó que això els va ajudar a exterioritzar les seves emocions i que poguessin sentir-se lliures i segures de poder expressar allò que realment sentien.
Personalment, crec que aquests tallers són molt necessaris, ja que, a través del llenguatge no verbal, les dones van plasmar moltes coses que potser no gosaven dir o que amagaven 'darrere de les seves màscares'.
Com a anècdota, m'agradaria explicar una cosa que em va emocionar molt: una de les dones va ser amb la idea de 'fer la pallassa', mostrant el seu costat graciós, però a poc a poc, amb les indicacions de la professional, es va anar mostrant tal com es sentia en aquell moment, traient la veritable emoció, vinculada al nerviosisme.
Vull esmentar també una de les dinàmiques de la sessió, en què havien de posar dues fortaleses i dues debilitats. Em va sorprendre que la majoria era capaç de reconèixer les fortaleses, però no les debilitats. Em va cridar l'atenció perquè, estant en una situació tan vulnerable, van ser capaços de pensar únicament en les seves fortaleses.
Per tot això, destacaria dues paraules: força i superació”.
Cal assenyalar que totes les sessions del taller compten amb la mateixa estructura: jocs d'escalfament, per desconnectar de la realitat individual amb què s'acudeix al taller; jocs de preparació, que disposin als participants per al joc d'activitat de “clown” posterior; propostes d'improvisació amb nas, en què ja s'exercita amb el nas vermell, “en clau pallassa”; així com una part final dedicada a la relaxació i les valoracions, que permetin una reflexió tranquil·la del que ha estat l'activitat.
"Violències sexuals facilitades per drogues en espais d'oci: més enllà de la submissió química", temàtica central de la IX Jornada Noctàmbuls de FSC
L'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) celebrarà el proper 14 d'abril la seva IX Jornada Noctámbul@s, anomenada “Violències sexuals facilitades per drogues en espais d'oci: més enllà de la 'submissió química'. La trobada, finançada pel Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) i el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, es farà de manera presencial a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, en horari de 9.30 a 14.30 hores.
En els darrers anys, i especialment durant el passat any 2022, el discurs sobre la violència sexual mitjançant submissió química ha estat cada cop més present als mitjans de comunicació, exempt moltes vegades d'una mirada preventiva i de gènere, cosa que ens fa qüestionar-nos si les narratives mediàtiques fomenten l'apoderament comunitari i la transformació social de gènere a l'hora d'abordar les violències sexuals facilitades per drogues o per contra perpetuen l'alarma, la por o el terror sexual, relacionant en aquest darrer cas la sexualitat femenina amb la passivitat, la vulnerabilitat i la submissió, i la sexualitat masculina amb la dominació, l'agressió i el desig (Ingraham, 1994).
A aquesta ia altres qüestions, tractarem de donar resposta en aquesta IX Jornada Noctámbul@s des de la visió de les entitats socials, de l'àmbit periodístic i del món acadèmic, oferint eines teòrico-pràctiques per a la intervenció des de mirades jurídiques, sanitàries, institucionals i/ o activistes.
La jornada comptarà amb la presentació i benvinguda, de 9.30 a 10.00 hores, de Joan R. Villalbí, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat; Montserrat Pineda, secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya i un representant de Polítiques d'Igualtat de la Diputació de Barcelona.
Així mateix, també donaran la benvinguda les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat Marta Álvarez, directora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família, i Ana Burgos, coordinadora de l'Observatori Noctàmbul@s de FSC.
La trobada inclourà dues taules rodones, titulades “Experiències de recerca al voltant de les violències sexuals sense record, l'ús de drogues i les narratives socials i mediàtiques” (de 10.00 a 12.00 hores), comptant amb això amb representants del àmbit acadèmic, social i periodístic i amb la taula "Estratègies d'actuació davant de les violències sexuals facilitades per drogues (VSFD)" (de 12.30 a 14.30 hores), amb ponents de l'àmbit sanitari, jurídic i institucional-activista. Cal destacar la participació de la nostra companya Sònia Ricondo de l'Observatori Noctàmbul@s en aquesta segona taula, que oferirà la seva visió des de l'àmbit jurídic.
L'assistència a la trobada és gratuïta, si bé cal inscripció prèvia, a través d'aquest formulari (aforament limitat).
La jornada serà gravada i els vídeos estaran disponibles, subtitulats, després de la realització de la mateixa, al Canal Drogas&Gènere de la Fundació Salut i Comunitat.
"Sentir que fas coses pels altres i que et recompensin amb aquesta gratitud és preciós"
Lorena Leiva, de 42 anys, és voluntària de la Llar d'Acolliment General d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verger”, servei d'atenció residencial situat a la província d'Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana. En aquest centre, fa tasques de voluntariat des de fa aproximadament dos mesos, d'acord amb el perfil acadèmic de Tècnica Superior en Integració Social. A través d'aquesta entrevista, volem conèixer-la una mica més, així com la feina que fa.
– Des de quan ets voluntària?
Sóc voluntària des del 8 de gener d'aquest any, fa una mica més de dos mesos que faig tasques de voluntariat.
– Què et va motivar a fer aquest voluntariat?
Volia conèixer de prop la feina que es realitza amb nens i adolescents en un centre d'atenció residencial i poder ajudar des del voluntariat. D'aquesta manera, estic coneixent la rutina de treball que es fa a la feina del dia a dia.
– En què consisteixen les teves tasques com a voluntària?
La meva tasca de voluntariat consisteix a fer tasques de suport a les educadores del centre, ajudant els nens/es a fer tasques escolars, així com oferir el meu suport en dinàmiques de grup, sortides a parcs, compres, etc.
– Què és el que més t'agrada de la feina que fas?
El que més m'agrada de la tasca de voluntariat que faig a FSC és sentir-me útil i compartir amb els nens/es cada moment o situació perquè m'aporta molt. Són nens/es i adolescents molt agraïts que necessiten afecte i molt de suport.
– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat?
Sóc anar al centre cada dia que puc, pràcticament cada dia. Hi ha dies que em puc quedar més temps, però d'altres no perquè se'n van a activitats o amb familiars durant el cap de setmana.
– Com és l'ambient de treball amb els professionals del servei amb què estàs en contacte per poder realitzar la teva tasca de voluntariat?
Són tots molt bonics, els admiro, ja que no és una tasca fàcil. En el meu cas, sóc mare d'una adolescent i sé què és bregar en el dia a dia, i elles/us ho fan amb 8 nens/es.
– Què aporta l'experiència de voluntariat?
Cada dia que acudeixo al centre, quan torno a casa arribo contenta. Em passen les hores volant. Em sento feliç de poder compartir amb els nens/es. Hi ha dies que em pregunten quan tornaré al centre o em fan una abraçada o un petó quan me'n vaig i això m'omple l'ànima. Gaudeixo amb aquest voluntariat.
– Amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Em quedo amb cada moment bonic de rialles i reflexions amb ells/es. Amb aquestes caretes que demanen a crits “estimi'm, cuida'm, entén-me, recolza'm”.
– Recomanes l'experiència del voluntariat a altres persones? Per què?
Per descomptat que recomano l'experiència de voluntariat, perquè és molt bonic ajudar, sigui el col·lectiu que sigui, hi aporta molt. Sentir que fas coses pels altres i que et recompensin amb aquesta gratitud és preciós.
– Vols aprofitar per comentar alguna altra cosa?
Sí, agrair l'oportunitat que m'han brindat de fer aquesta tasca de voluntariat.
"La experiencia de voluntariado me aporta satisfacción personal"
Maria Lluïsa de la Font, de 50 anys, col·labora des de fa un any com a voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), realitzant tasques d'acollida al Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Gavà, a Barcelona, de titularitat de la Generalitat de Catalunya. El SIAD de Gavà és un espai de referència de les dones d‟aquesta localitat, així com d‟assistència especialitzada per atendre les seves necessitats i demandes de forma individual, grupal i comunitària.
– En què consisteix la teva tasca de voluntariat?
Fonamentalment, a estar amb els nens/es mentre les mares estan en un grup terapèutic amb la psicòloga.
– Què t'agrada més d'aquesta tasca?
M'agrada el fet de jugar amb ells/es, veure que tenen interès en les activitats que els preparo m'omple de satisfacció.
– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat?
Ho faig un dia a la setmana, durant dues hores.
- Des de quan ets voluntària d'aquest servei?
Des de fa un any.
– Què et va motivar a fer aquest voluntariat?
A destacar que el president de la meva empresa (Ferrer Internacional), el Sr. Sergi Ferrer-Salat, està molt per la tasca que totes les persones a l'empresa col·laborem d'una manera o d'una altra en diferents fundacions, de manera que en fa un parell d'anys, vaig començar com a voluntària amb unes jornades que es van organitzar per anar als horts a fer recol·lecta, a escoles fer feines de pintura, a la cuina on reparteixen 4.000 menús diaris en diferents associacions, etc. I ara estic realitzant aquesta tasca de voluntariat a la Fundació Salut i Comunitat.
– Com és l'ambient de treball amb els professionals del servei amb què estàs en contacte per poder realitzar la teva tasca de voluntariat?
L'ambient és agradable, intenten coordinar-ho tot de la millor manera possible.
– Què aporta l'experiència de voluntariat?
Satisfacció personal, ja que econòmicament no puc ajudar em reconforta saber que amb el meu “granet de sorra” també estic ajudant.
– Amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Amb l'hora del berenar, m'agrada sorprendre'ls i cada dia que vaig els porto alguna cosa diferent per berenar i ells tan contents…
– Recomanes l'experiència del voluntariat a altres persones? Per què?
Sí, és clar, em fa sentir bé amb mi mateixa, i saber que ajudes en certa manera dones que realment, sense el servei d'acollida, no podrien acudir al grup terapèutic amb la psicòloga, per mi és molt gratificant.
SAIIL: acompanyament a la construcció d'itineraris a persones amb dificultats d'inserció laboral i formativa a Alacant
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dirigeix i gestiona des del juliol del 2021 el Servei d'Acompanyament en Itineraris d'Inserció Laboral (SAIIL), de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant. És un servei que va gestionar la nostra entitat amb anterioritat (2001-2017). El nombre de contractacions el 2022 va ser de 78 persones.
En aquest servei s'atenen persones amb dificultats d'inserció laboral i formativa derivades des dels serveis socials d'atenció primària municipals. La seva finalitat és millorar l'ocupabilitat de persones en risc d'exclusió social mitjançant la definició d'itineraris individualitzats de formació i acompanyament per reforçar les seves habilitats per a la inserció sociolaboral.
Per fer-ho, es duen a terme activitats grupals d'atenció directa amb les persones usuàries, com ara tallers monogràfics, grups de cerca activa d'ocupació o dinàmiques grupals. També activitats individuals, com entrevistes individualitzades, tutories de seguiment i suport durant el procés d'inclusió i acompanyament a recursos.
Complementàriament, també es realitzen activitats de gestió interna, com ara prospecció i coordinació amb recursos i programes formatius, prospecció i coordinació amb empreses i ocupadors locals o coordinació amb recursos i serveis socials.
Alguns dels requisits per poder ser beneficiari/ària de les prestacions ofertes pel servei són tenir entre 16 i 55 anys, disposar de permís de treball i residència (en el cas de persones d'origen estranger) i, en cas de tenir responsabilitats familiars, comptar amb suports familiars o d'una altra índole que permeti acudir al servei i comptar amb certa disponibilitat horària per a la formació i/o la recerca de feina.
Cal destacar que durant l'any passat es van atendre un total de 378 persones, majoritàriament dones (57,9%) davant d'homes (42,1%). D'altra banda, hi va haver una demanda més gran del servei per part de persones de 16 a 44 anys, sent significatiu l'augment d'itineraris a les dues franges d'edat d'aquest grup de persones (16-24 i 25-44), mentre que va disminuir el nombre de persones ateses de més de 44 anys.
Pel que fa al nivell d'estudis, un 80% de les persones ateses no havien finalitzat els estudis obligatoris i podrien ser considerades analfabetes funcionals, ja que no disposaven de les habilitats competencials necessàries per manejar-se en contextos que poguessin implicar el processament d'informació escrita.
Pel que fa a les nacionalitats, es va atendre gairebé en la mateixa proporció població nacional (53%) que estrangera (47%). Les persones estrangeres que van acudir al SAIIL van augmentar, en comparació dels darrers tres anys, sobretot la població llatinoamericana i la procedent de països de l'est.
D'altra banda, durant l'any 2022 es va derivar un total de 416 persones al servei. La valoració del procés de selecció-acollida va ser positiva i es va fer un total de 378 itineraris d'inserció. En aquest sentit, es va treballar amb un 91% de les persones derivades i es van dur a terme processos d'acolliment i itineraris d'inserció de gairebé totes les persones derivades. A més, les derivacions realitzades des dels equips base de zona es van ajustar al perfil que s'atén i es va respondre a les necessitats específiques d'ocupació i formació.
Així mateix, una altra dada significativa és que va augmentar el nombre de persones que van valorar el SAIIL com una oportunitat de millorar el nivell d'ocupabilitat i van decidir incorporar-se i iniciar un itinerari d'inserció formatiu laboral. En aquest sentit, durant el passat any, el nombre d'itineraris dissenyats va ser superior als realitzats en anys anteriors.
Cal destacar també que la coordinació amb els centres de serveis socials municipals va permetre optimitzar el circuit d'atenció, millorant la transmissió d'informació i la qualitat de la intervenció realitzada amb les persones usuàries.
Pel que fa a les dimensions de millora i/o noves necessitats detectades per part del servei, cal assenyalar la necessitat d'intensificar la prospecció i la relació amb el teixit empresarial local per potenciar la inserció laboral de les persones usuàries del SAIIL. Una de les claus en aquesta relació amb les empreses continua sent garantir el seguiment laboral/formatiu (acompanyament en el període dadaptació al lloc) del treballador/a, durant un període mínim de 3 a 6 mesos.
Aquest aspecte facilita que el servei sigui considerat per les empreses com a recurs que ofereix una resposta eficaç a l'hora de sol·licitar personal amb perfils professionals de baixa qualificació.
En aquesta mateixa direcció, es valora la necessitat de promoure la contractació de les persones usuàries en empreses d'ocupació protegida i/o amb contractes d'inserció, ja que els resultats obtinguts amb aquelles persones usuàries que han passat per aquest tipus d'entitats han millorat possibilitats d'accés a l'ocupació, així com els nivells d'ocupabilitat.
Finalment, assenyalar que l'any 2022 es van aconseguir 15 noves contractacions i 6 persones van renovar els contractes signats el 2021. A més, 3 persones que van iniciar els seus processos d'inserció laboral fa dos anys, van aconseguir un contracte indefinit per formar part de la plantilla estable empresa. Aquesta informació fa referència a treballadors/ores contractats per una empresa d'inserció: Projecte Lázaro.
"S'aprèn a ser millor persona quan formeu part d'un equip guiat per la generositat, l'altruisme, l'empatia i l'afecte"
Artur Amich, de 56 anys, està col·laborant des de fa diversos mesos, realitzant tasques de voluntari, al Programa PERSEO (Programa Estratègic de Responsabilitat Social i Especialització Ocupacional) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Recentment, en el marc daquest projecte, ha tingut lloc un webinari que ha comptat amb la seva col·laboració. Durant la sessió, Artur va compartir la seva experiència després de ser diagnosticat de Pàrkinson als 47 anys. Des d'aleshores, ha començat una carrera de lluita i superació per documentar-se, comprendre i sensibilitzar sobre la malaltia i les «discapacitats».
– Des de quan ets voluntari de FSC?
La meva relació amb FSC es va començar a gestar durant l'últim trimestre del 2022, quan vaig coincidir en xarxes socials amb Iolanda Gómez (professional del Programa PERSEO), arran d'una conferència que jo estava preparant per fer-la a finals de gener a la plataforma d'Abante.
En el meu cas, vaig ser copejat de forma inesperada i salvatge amb el diagnòstic de la malaltia de párkinson amb tan sols 47 anys. Sí, una malaltia degenerativa i incurable que t'obliga a planificar acceleradament un futur més incert del previst, i en vaig parlar a la conferència d'Abant, del que ells anomenen “Pla de Futur complet”.
– Per què vas decidir col·laborar com a voluntari en aquest servei? T'interessen especialment aquest tipus de programes?
La salut és una necessitat bàsica que quan no es té adequadament coberta, passa a valorar-se de manera prioritària i la missió, visió i activitats de FSC se centren a millorar la salut de diferents col·lectius de la nostra societat. Per això, vaig prendre la decisió de col·laborar.
El meu objectiu és aportar tot allò que pugui per sensibilitzar la nostra societat sobre una malaltia molt desconeguda. Sensibilitzar, difondre, aportar la meva experiència personal en l'adaptació i la convivència amb una malaltia que m'ha trencat la vida per sempre, relegant-me a una inactivitat professional forçosa que omplo amb activitats com la del voluntariat en una fundació que té entre els seus objectius, aconseguir la reducció de danys a certs col·lectius.
– En què consisteixen les teves tasques com a voluntari?
De moment, conèixer el gran nombre d'accions i activitats que desenvolupa FSC per veure on puc ajudar o aportar valor afegit, fruit de la meva experiència professional anterior al diagnòstic i de la meva història de superació que inclou grans dosis d'automotivació i actitud positiva.
– Quines tasques t'agraden més? Per què?
M'agraden les feines en equip, les reunions setmanals que cada divendres tinc la sort de compartir amb els 4 grans professionals que formen l'equip del Programa PERSEO. Independentment del que en aquestes reunions es decideix (del treball en si), a parer meu, s'aprèn a ser millor persona quan formen part d'un equip guiat per la generositat, l'altruisme, l'empatia i l'afecte.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
De moment, unes 5-6 hores per setmana comptant les reunions dels divendres. A destacar que hem realitzat recentment el webinari “Possibles impactes del diagnòstic d'una malaltia greu a la vida laboral. Les organitzacions estan preparades per respondre i acompanyar en el procés?”, sessió que es pot veure en qualsevol moment a través del canal de Youtube de FSC.
https://www.youtube.com/watch?v=Hw5JNYJEg6g
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
Sentir-me útil, una motivació per ajudar compartint i una distracció que m'agrada.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntari o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Quan es va acabar el webinari i vaig observar que en general havia despertat interès, que havia sumat i contribuït a mantenir certes reflexions enfocades a millorar el nostre teixit empresarial, la nostra societat.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d'aquest projecte?
Que no deixin passar l'oportunitat de formar part d'un magnífic equip i de contribuir amb el seu gra de sorra a ajudar col·lectius vulnerables i, en definitiva, a reduir danys que actualment la nostra societat genera o “ens” produeix.
Conscienciació, visibilització i formació per eradicar la violència cap a la gent gran a la nostra societat
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure l'any 2002 el maltractament cap a la gent gran com a problemàtica social i de salut. La competència per fer protocols sobre violència en persones d'edat avançada depèn de cada comunitat autònoma, encara que no totes disposen de protocols. A Catalunya, hi ha el Protocol marc i orientacions d'actuació contra els maltractaments a la gent gran , redactat l'any 2012 pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
Hi ha diversos factors de risc en el maltractament a persones grans. Cal destacar que en molts casos on hi ha formes de maltractament, la persona agressora no n'és conscient, ja que, en aquests casos, la funció de la persona cuidadora constitueix un factor de tensió en la dinàmica familiar. A més, de vegades, la persona cuidadora pateix estrès i acaba cometent algun tipus de maltractament de manera involuntària per manca de ferramentes o recursos.
Així mateix, en part, el maltractament a les persones grans és degut a una causa estructural i és la mateixa societat la que pot exercir una discriminació basada en mites i estereotips sobre la vellesa o en una relació desigual entre homes i dones.
Majoritàriament, el maltractament a persones d'edat avançada té lloc a l'àmbit familiar, on resideixen la majoria. A causa de les desigualtats socials i estructurals, la gent gran també pot patir maltractaments de les seves parelles, en la majoria dels casos, de l'home cap a la dona. Aquesta violència acostuma a donar-se a tot el cicle vital. Per tant, també a la vellesa.
Les famílies cuidadores de vegades adopten aquest rol amb manca d'informació i estratègies per fer les cures de persones amb dependència, ja sigui física o psicològica. Hi ha casos en què la família no disposa d'ajudes tècniques necessàries o suport emocional, provocant que l'atenció que rep la persona gran sigui de forma involuntària i inadequada.
Això no obstant, l'àmbit domèstic i familiar no és l'únic on una persona pot ser susceptible de patir maltractaments. Cal referir-se al maltractament a l'àmbit institucional que és definit com tota acció o omissió relativa a una persona gran resident en una institució que causa perjudici a la persona o que la priva injustament de la seva independència. Podrien ser exemples de maltractament institucional confinaments no autoritzats, contenció mecànica, infantilització en el tracte, despersonalització o privació de la intimitat.
És molt difícil apreciar els senyals de maltractament, perquè la majoria no són observables a primera vista. En aquest sentit i per poder detectar situacions d'alerta, hi ha els indicadors, una eina senzilla utilitzada per valorar les característiques i la intensitat d'un fet per determinar-ne l'evolució. En cas de sospita de maltractaments, els indicadors s'avaluen mitjançant l'observació amb l'objectiu de no intimidar ni la persona cuidadora ni la persona que sospitem que pot patir maltractaments.
D'altra banda, hi ha el maltractament físic, psicològic i econòmic, si bé la negligència és el tipus més comú de maltractament en persones d'edat avançada, definint-se com la manca d'atenció de les necessitats, existint un risc en la seguretat i la salut de la persona. Alguns símptomes de negligència són úlceres per pressió, malnutrició, deshidratació o aïllament.
Alguns estudis apunten que l'obstinació diagnòstica, com la realització de proves per augmentar el coneixement d'una patologia sense que es prevegi una millora i l'obstinació terapèutica, que utilitza mitjans desproporcionats per prolongar artificialment la vida biològica d'un pacient amb malaltia irreversible, podrien considerar-se també com a formes de maltractament.
En la majoria dels casos, la persona maltractada acostuma a ser dona, més gran de 75 anys i amb deteriorament cognitiu o demència. La persona maltractadora, en canvi, no disposa dels recursos materials i/o econòmics per fer front a la cura. Actualment s'ha arribat a la conclusió que les dones poden patir abusos més greus o amb més conseqüències físiques i emocionals.
Cal assenyalar a més que, a causa de l'augment de l'esperança de vida en els darrers anys, moltes vegades la persona cuidadora també és d'edat avançada, tenint en molts casos una lleu discapacitat o dependència que li impedeix desenvolupar el rol de cuidador com ho havia fet fins aleshores.
És de vital importància també la conscienciació, la visibilització i la formació, en relació amb la violència en persones d'edat avançada, per poder-les atendre de manera adequada i, així, tractar d'eradicar la violència cap a la gent gran a la nostra societat.
Hèlia Salleras Padern,
Treballadora social de la Residència i Centre de Dia Els Arcs de Figueres (Girona), servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya.
El Dia Mundial del Benestar Mental dels Adolescents posa el focus a prevenir trastorns mentals a l'adolescència
Des de l'any 2020, cada 2 de març se celebra el Dia Mundial del Benestar Mental dels Adolescents, amb la finalitat de sensibilitzar la població sobre els problemes de salut mental que afecten els/les adolescents durant el seu desenvolupament fins a l'edat adulta, així com desestigmatitzar aquest tipus de trastorns i oferir-los suport.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada set persones joves de 10 a 19 anys pateix algun trastorn mental, un tipus de trastorn que suposa el 13% de la càrrega mundial de morbiditat en aquest grup d'edat.
D'acord amb diversos estudis, alguns dels trastorns de salut mental més comuns a l'adolescència (etapa clau del desenvolupament humà) són els següents: ansietat, alteració de l'estat d'ànim, dèficit d'atenció i altres trastorns del comportament, trastorns de l'alimentació (anorèxia, bulímia), depressió o conductes de risc com és el cas de consum de drogues. Així mateix, el suïcidi és la quarta causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys.
Aquest dia, al que ens sumem des de la Fundació Salut i Comunitat, no només té com a missió promocionar la salut mental. A més, posa el focus a oferir informació que ajudi a prevenir qualsevol tipus de trastorn. En aquest sentit, segons assenyala l'OMS, el fet de no ocupar-se dels trastorns de salut mental a l'adolescència té conseqüències que s'estenen a l'edat adulta, perjudiquen la salut física i mental de la persona i restringeixen les seves possibilitats de portar-ne una vida plena en el futur.
El Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC ofereix orientació adreçada a adolescents i joves, tant a nivell presencial com a online, a més d'altres serveis tant individuals com grupals a nivell psicoterapèutic.
Alguns dels objectius que es poden treballar a través de les teràpies són:
- Conèixer-se millor un/a mateix/a, coneixent les pròpies capacitats i on es té facilitat natural per desenvolupar-se.
- Augmentar l'autoestima, aconseguir més confiança. Conèixer les pors i les inseguretats i aprendre a gestionar-les.
- Identificar millor què us motiva, què us apassiona.
- Millorar la capacitat de relacionar-se amb els altres de manera constructiva. Aprendre a gestionar els conflictes i desenvolupar habilitats socials com l'empatia.
- Poder entendre el malestar emocional que s'amaga darrere de determinats comportaments límits o disruptius.
- Reflexionar i revisar possibles usos abusius de les noves tecnologies o d'altres.
Al SAP també s'atenen problemes que tenen a veure amb Trastorns de Conducta a l'Adolescència, com ara el Trastorn Negativista Desafiant i es fa una tasca de detectar a temps conductes disruptives que poden arribar a provocar altres tipus de trastorns.
Un dels programes que duem a terme al SAP en relació amb el benestar dels adolescents és el Servei d'Atenció a les Addiccions Comportamentals SA@C , centrat a restablir una relació més saludable amb les tecnologies. Es tracta d'un programa específic dirigit a adolescents i joves, així com a les seves famílies, a què ens hem referit a altres notícies.
El programa se centra en la detecció i la prevenció de les conductes addictives relacionades amb les noves tecnologies en adolescents i joves, a través de diverses propostes d'intervenció: atenció psicoterapèutica individual amb un psicòleg especialista en addiccions comportamentals, assessorament familiar, intervenció familiar psicoeducativa , psicoteràpia individual i familiar, atenció mèdico-psiquiàtrica quan sigui necessari, etc.
Segons ens expliquen des del SAP, durant l'adolescència, les tensions són font de creixement i de maduració, però de vegades poden generar infelicitat i bloqueig als joves. A més, els adolescents amb trastorns mentals són particularment vulnerables a patir exclusió social, discriminació, problemes d'estigmatització (que afecten la disposició a cercar ajuda), dificultats educatives, comportaments de risc o mala salut física.
És de vital importància comptar amb recursos que beneficiïn el seu benestar psicològic i que impactin de manera positiva a les seves vides, a través de l'aprenentatge socioemocional, de la mà dels nostres companys/es del SAP, professionals amb més de 20 anys d'experiència en salut mental .
Informació de contacte:
Pots adreçar-te al SAP a través del telèfon 93 424 04 00 i el nostre equip de professionals es posarà en contacte amb tu en un termini màxim de 24 hores.
https://www.psicologiabarcelona.org/
https://www.tratamientodelasadicciones.org/
FSC imparteix formació a professionals d'unitats policials especialitzades en la lluita contra la violència de gènere a l'àrea del Grup de Menors
El nostre company Daniel Urbina, director del Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca, a Saragossa, servei dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, concertat amb l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS) , ha impartit recentment una formació, en el marc del curs «Intervenció amb infractors en l'àmbit de la violència de gènere, violència sexual i menors». El curs, dirigit a funcionaris de policia de les tres províncies aragoneses, s'ha desenvolupat a la seu de la Prefectura Superior de Policia d'Aragó, a Saragossa.
Durant la seva intervenció, ha presentat el Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca i les entitats gestores del mateix; ha explicat quin tipus de perfils s'atenen al servei, quina intervenció es realitza amb els nens, nenes i adolescents (NNA) usuaris/es del servei, i ha ofert diferents recomanacions per a un millor desenvolupament de les funcions policials.
Així mateix, ha generat un espai de reflexió a partir dels resultats obtinguts a l'estudi INTERLEAVE, un projecte europeu liderat per FSC, els resultats del qual han estat presentats recentment. Cal destacar a més que ha compartit Mesa amb una psicòloga que treballa en intervenció amb infractors a la presó de Daroca, a Saragossa, que ha complementat la seva participació, referint-se a la intervenció amb persones adultes.
A destacar les aportacions que ha ofert Daniel Urbina per a un millor desenvolupament de les funcions policials. Concretament, ha centrat la seva intervenció en 5 recomanacions bàsiques que detallem tot seguit:
- La importància de generar seguretat en els nens, les nenes i els adolescents amb què s'intervé en el servei, a partir de l'enllaç que puguin establir durant les seves interaccions. Per això, la primera recomanació ha estat la necessitat que els professionals siguin capaços d'autoregular-se abans d'intervenir per promoure aquests estats de calma i seguretat.
- El valor de generar aquests espais de seguretat, no només des de la pròpia interacció entre el professional i el nen/a, sinó també des de la cura de l'espai físic en què es fan aquestes interaccions, perquè siguin entorns amables i adaptats a les seves necessitats . Aquesta recomanació s'extreu directament del model BARNAHUS (o “Casa dels Nens” en islandès) per a l'atenció integral a víctimes d'abús sexual infantil, sobre el qual es van estructurar algunes d'aquestes recomanacions.
- Un tercer aspecte a cuidar a l'hora de generar aquesta sensació de seguretat, també vinculat al model BARNAHUS, té a veure amb la necessitat que les declaracions dels NNA actuïn com a proves preconstituïdes per evitar que hagin de declarar moltes vegades ia moltes persones i/o professionals diferents, minimitzant així els riscos de retraumatització. Cal assenyalar que aquesta mesura, ja està contemplada també a la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència (LOPVI).
- Una quarta recomanació ha versat sobre la necessitat dactuar amb calidesa, però de manera professional, evitant caure en la sobreprotecció (en el cas de les víctimes) o la culpabilització (en el cas dels agressors), ja que aquest tipus dinteraccions reforçarien aquests rols. En aquest sentit, l'equip professional ha d'actuar com una base segura des de la qual els/les menors puguin explorar el món, permetent-los que ho facin, però també com un refugi segur al qual puguin acudir davant de qualsevol necessitat.
- La cinquena i última recomanació s'ha centrat a analitzar la funció de les conductes, tractant d'interpretar els comportaments en un context més ampli, buscant sempre el perquè i el perquè de cada conducta, ja que aquesta és la base de la intervenció que es pugui dur a terme amb els NNA. Així mateix, en el marc d'aquesta darrera recomanació, Daniel Urbina ha abordat el concepte de validació i el treball realitzat als diferents nivells de validació existents.
Segons hem pogut saber per part de les persones organitzadores del curs, ha estat una de les formacions més ben valorades per part de les persones participants: funcionaris de policia de les tres províncies aragoneses, que majoritàriament estan treballant a les Unitats d'Atenció a la Família i Dona (UFAM) a l'àrea el Grup de Menors (GRUME), en investigació, protecció i en les oficines de denúncia.
Menors, la punta de l'iceberg d'una violència sistèmica exercida contra les dones
La violència en l'àmbit familiar, en què les principals víctimes són les dones i els menors, constitueix una autèntica vulneració dels drets fonamentals a la vida, a la integritat física ia la llibertat de les persones, constituint una greu expressió de les desigualtats entre dones i homes, i produint un gran patiment entre els menors. Així mateix, la violència de gènere no només converteix en supervivents les dones que la superen, sinó també els seus fills i filles, si bé no sempre són supervivents. Els Punts de Trobada promouen la recuperació integral de tots els infants i adolescents que viuen o han viscut situacions de violència masclista.
La delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, ha comparegut recentment davant dels mitjans de comunicació per donar a conèixer les dades més recents i fer balanç sobre la situació de la violència de gènere l'any 2022.
Durant el passat any, 49 dones van ser assassinades per violència de gènere a Espanya. D'aquestes 49 dones assassinades, el 42,9% havia posat denúncia i aproximadament, una de cada tres, el 32,7%, tenia entre 41 i 50 anys. A més, el 65,3% eren cònjuges o parella i el 34,7% estava en fase de ruptura o eren exparelles.
Pel que fa als presumptes agressors d'aquests 49 assassinats, el 20,4% es van suïcidar després de cometre presumptament l'assassinat i el 18,4% ho van intentar. Igual que a les dones víctimes, aproximadament, un de cada tres, el 38,8%, dels presumptes agressors tenia entre 41 i 50 anys.
Pel que fa als/les menors, el 2022 dos menors van ser assassinats per violència de gènere contra les seves mares. En tots dos casos, el presumpte assassí era el pare biològic. Per la seva banda, 38 menors van quedar orfes el 2022 per violència de gènere.
Consultant la investigació més recent, realitzada en l'àmbit de menors, volem destacar l'estudi “Menors i violència” del Ministeri d'Igualtat, l'objectiu del qual és avançar en el coneixement de com és la situació de les i els menors en general respecte a la igualtat i la violència de gènere, prestant una atenció especial als qui han viscut la violència de gènere contra les seves mares, per part de les seves parelles o exparelles, i comparant la seva situació amb la dels qui no han viscut aquesta violència.
Els resultats de l'estudi "Menors i violència" del Ministeri d'Igualtat posen de manifest la necessitat d'incrementar els esforços per prevenir la violència de gènere a múltiples nivells, incloent educació afectivosexual per a la igualtat i prestant una atenció especial a la utilització de les TICs per exercir-la.
Així mateix, s'assenyala que els menors exposats a la violència de gènere contra les seves mares, tenen més risc de presentar problemes de salut física i psicològica, consumir fàrmacs (tranquil·litzants i antidepressius), tabac, alcohol, cànnabis i altres drogues il·legals, un ús més problemàtic dInternet i de les xarxes socials, menor autoestima, problemes acadèmics, etc.
Aquesta situació, que afecta els menors, constitueix la punta de l'iceberg d'una violència sistèmica exercida contra les dones i la manifestació més atroç de la desigualtat entre dones i homes, tal com s'ha assenyalat des del Ministeri d'Igualtat i d'altres organismes moltes vegades.
Les nostres companyes responsables dels Punts de Trobada, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya, serveis de titularitat de la Generalitat de Catalunya, han participat en grups de treball per a la millora de les intervencions, així com en diverses jornades en què han exposat les oportunitats i obstacles en les relacions de mares i pares amb els fills i filles en situacions familiars de violència masclista.
En aquestes trobades, han explicat que l'espai d'acompanyament és una oportunitat per a les mares víctimes de violència de gènere, mentre que espai de protecció i escolta, si bé també hi ha limitacions, ja que sovint, la intervenció arriba tard, amb processos judicials ja iniciats i quan el patiment dels infants i joves ha estat sostingut en el temps.
També s'han referit a l'adquisició i la recuperació d'eines i estratègies preservadores cap als fills i filles, ja que és important que les mares recuperin i/o adquireixin la capacitat de preservar-los del conflicte familiar.
En aquest sentit, els Punts de Trobada, gestionats per FSC a Catalunya, s'ofereixen com a espai on poder gestionar les dificultats i obstacles, on és fonamental el treball en xarxa, realitzat de manera estratègica i coordinada, per tal de promoure la recuperació integral de tots els infants i adolescents que viuen o han viscut situacions de violència masclista.