Quan l'acompanyament com a usuària obre noves oportunitats, juntament amb la Fundació Salut i Comunitat
La meva vinculació amb la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va començar com a usuària, participant al programa AEDES (Servei d'Acompanyament a l'Exercici dels Drets Energètics) que ajuda a reduir la vulnerabilitat i la pobresa energètica a llars vulnerables d'Alacant, coordinat per Carolina. Des del primer moment, em va oferir orientació i suport en qüestions relacionades amb els serveis de llum i aigua, ajudant-me a comprendre millor el seu funcionament, a utilitzar-los de manera adequada ia gestionar aquests recursos de manera més eficient.
A partir d'aquí, Carolina em va oferir el suport de Milena, tècnica del Programa CONEIX-T EMPLEA-T: Itineraris per al desenvolupament personal i professional. Feia molt poc que havia obtingut la meva residència i tenia molts dubtes sobre alguns tràmits que havia de fer i que desconeixia. A més, tenia el desig de continuar estudiant, però encara no tenia convalidat el Batxillerat. Va ser aleshores quan va començar el meu procés d'acompanyament amb Milena.
Juntes explorem la meva trajectòria, les meves capacitats i, sobretot, quins eren els meus objectius personals i professionals. Milena em va acompanyar en el procés de convalidació dels meus estudis, em va orientar per matricular-me a una Formació Professional i, posteriorment, em va ajudar amb la sol·licitud de la beca. Durant tot aquest procés, el suport va ser molt important. Em va explicar tant les dificultats que podia trobar com els beneficis de continuar amb els meus estudis i va estar sempre disponible per orientar-me i acompanyar-me a cada tràmit. A més, en aquells moments en què necessitava consell o suport a nivell personal, també hi vaig poder comptar.
Finalment, vaig obtenir una plaça per cursar el Grau Superior dIntegració Social. Vaig rebre la notícia amb moltíssima il·lusió i, una vegada més, Milena em va acompanyar en aquesta nova etapa, ajudant-me a preparar-me per als canvis i reptes que suposava començar una formació en un sistema educatiu diferent del del meu país.
Tot i això, després de dos o tres mesos d'haver començat els meus estudis, vaig travessar un període de desmotivació. Adaptar-me a un sistema educatiu diferent, conviure amb persones de diferents edats i, alhora, afrontar les circumstàncies personals de la meva vida, va fer que comencés a tenir molts dubtes i arribés fins i tot a plantejar-me abandonar. Sentia molt estrès i vaig començar a pensar que potser no seria capaç de continuar.
Va ser llavors quan vaig tornar a contactar amb Milena, el suport del qual va ser fonamental per a mi. Em va escoltar, em va orientar i em va animar a tirar endavant. Em va recordar que aquell moment difícil era passatger i que tenia la capacitat i les eines necessàries per continuar. Gràcies al seu acompanyament, vaig poder recuperar la motivació, superar els meus dubtes i vaig decidir que no em volia rendir.
Posteriorment, també em va proposar la possibilitat d'incorporar-me com a voluntària als programes de l'àrea d'inserció laboral de FSC a Alacant. Vaig acceptar amb molta il·lusió i, des de llavors, continuo formant part del voluntariat.
Quan s'acostava el moment de fer les meves pràctiques, vaig comentar a Milena si existia la possibilitat de fer-les a la pròpia entitat. Es va mostrar molt contenta amb la proposta i em va ajudar a agilitzar tot el procés, inclosa la gestió del conveni necessari entre l'institut i l'FSC. Finalment, vaig tenir l'oportunitat de fer les meves pràctiques a KENTO, habitatges supervisats amb suport a l'autonomia per a persones amb diagnòstic en l'àmbit de la salut mental.
Al principi sentia alguns nervis, ja que era un col·lectiu amb què no havia tingut gaire contacte i que coneixia poc. Tot i això, vaig decidir acceptar el repte i, amb el temps, vaig descobrir que havia estat una de les millors decisions que podia haver pres. L'experiència em va permetre conèixer una realitat que fins aleshores m'era poc familiar i, sobretot, descobrir molts aspectes positius i enriquidors. Va ser una etapa en què vaig poder aprendre molt, tant a nivell professional com personal, i viure experiències humanes que guardo amb especial afecte.
En acabar les meves pràctiques, em van oferir l'oportunitat de fer una col·laboració: em va fer moltíssima il·lusió que confiessin en mi i que em tinguessin en compte per col·laborar amb l'equip professional. Per mi, va ser un reconeixement a la feina feta durant les pràctiques i una oportunitat que vaig acceptar amb molta alegria i entusiasme.
Aquesta etapa arriba al final i la va acabar amb molta felicitat i, sobretot, amb un profund agraïment. Durant aquest temps he après moltíssim, tant a nivell professional com personal. L'equip tècnic ha estat fonamental al llarg de tot el procés: em van recolzar, em van ensenyar, em van guiar i, sobretot, em van transmetre la seguretat necessària per poder acostar-me al col·lectiu, conèixer-lo i desenvolupar la meva feina amb confiança. Gràcies al vostre acompanyament, he pogut créixer, adquirir nous aprenentatges i descobrir capacitats que no sabia que tenia.
Acabo aquesta etapa amb molta satisfacció, però també amb la il·lusió de seguir vinculada a la Fundació Salut i Comunitat com a voluntària. La meva intenció és, si tinc l'oportunitat, tornar-hi a fer les pràctiques de segon curs i continuar així amb la meva formació, mantenint l'enllaç amb una entitat que ha estat tan important en la meva trajectòria.
Estic profundament agraïda per totes les oportunitats que he rebut. Sóc testimoni de com els recursos i programes de la Fundació Salut i Comunitat poden marcar una veritable diferència a la vida de les persones. En el meu cas, el seu acompanyament va suposar un canvi de rumb: vaig recuperar la motivació, vaig descobrir noves possibilitats i vaig trobar una professió amb què em sento identificada i en què vull continuar creixent.
Actualment continuo amb la motivació d'acabar el meu Grau Superior d'Integració Social i, en el futur, poder desenvolupar la meva carrera professional en aquest àmbit. Sobretot, em quedo amb un profund agraïment cap a totes les persones que em van acompanyar durant aquest procés i que, d'una manera o altra, van confiar en mi i van ajudar-me a avançar.
Yohana.
Quan la cerca de feina es converteix en una oportunitat per emprendre, amb el suport del Servei d'Atenció Personalitzada de FSC
Després de més d'un any en atur, la recerca d'una nova oportunitat laboral va portar la Carme a fer un pas més, apostant per l'emprenedoria i engegant un projecte propi vinculat a la serigrafia, un àmbit amb què ja comptava amb una àmplia experiència professional. En aquest procés, el Servei d'Atenció Personalitzada de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Múrcia va ser un suport per actualitzar eines i competències, recuperar la confiança i fer front a nous reptes. Avui, aquella recerca de feina ha esdevingut un projecte professional que continua creixent i que ha portat, a més, a establir una relació de col·laboració amb FSC.
– Carmen, sabem que feia més d'un any que buscaves feina. Com va ser per a tu aquesta etapa de cerca? Quines dificultats trobaves?
Aquesta etapa va ser intensa, enviant currículums a totes les ofertes de feina que trobava, i trucant a portes d'empreses, amb les quals vaig col·laborar en la meva feina anterior.
Pel que fa a les dificultats que trobava principalment l'edat. Encara que soni a tòpic, quan has de buscar feina a partir dels 50, costa una mica. I també pel fet de no estar actualitzada amb la digitalització, programes nous de comptabilitat, xarxes socials, etc.
– Com recordes el moment en què vas arribar al Servei d'Atenció Personalitzada de FSC a Múrcia? Què esperaves trobar-hi?
Quan vaig rebre la proposta, em vaig il·lusionar, vaig pensar que seria una feina, i quan em vaig enfrontar a l'entrevista i vaig veure que no era així, vaig sentir desil·lusió. Però me'l vaig prendre com un aprenentatge, dir que, a l'INEM, no em van trucar ni una sola vegada en els 22 mesos que vaig estar en atur.
D'altra banda, sent sincera, no esperava res; vaig pensar, “una associació més amb què cal cobrir expedient perquè estic cobrant la prestació per desocupació”. Però em va sorprendre, ja a la primera entrevista, vaig trobar una persona que, de veritat, volia ajudar-me a posar-me al dia al mercat laboral.
- En aquest servei, vas treballar aspectes com la millora del currículum i la recerca d'ofertes de feina. Quines eines o aprenentatges et van resultar més útils?
Sí, millorem el meu currículum, eliminant aspectes que ja no s'havien de posar, i afegint-ne d'altres més actualitzats. A més, m'enviaven diàriament ofertes d'ocupació relacionades amb la meva ocupació anterior i treballem també la imatge personal.
Pel que fa a les eines o els aprenentatges que em van resultar més útils, sobretot, actualitzar-me en l'ús de les xarxes socials i pel que fa a la imatge personal.
– En un moment donat vas decidir fer un pas i fer-te autònoma. Quan vas començar a plantejar-te la possibilitat d'emprendre?
Sí, veient la situació del mercat laboral, vaig decidir que després de 30 anys treballat al món del regal publicitari, ho intentaria com a autònoma.
– Vas triar engegar la teva pròpia empresa de serigrafia, un àmbit en què ja havies treballat anteriorment. Què va ser el que et va animar a fer el pas i confiar en el teu propi projecte?
Així és, vaig triar posar en marxa la meva pròpia empresa. Em va animar a fer-ho la quantitat de clients que em seguien trucant, perquè els fes els treballs directament o els indiqués on podrien trobar certs articles, o qui se'ls podia imprimir. Adonar-me que seguien confiant en la meva feina em va donar l'empenta definitiva per apostar pel meu propi projecte.
– Des del Servei d'Atenció Personalitzada de FSC es va continuar fent seguiment quan vas començar a treballar. Com vas viure aquest acompanyament i què va significar per a tu saber que FSC seguia?
Va ser un suport fonamental per l?ànim que em van transmetre. A més, si tenia algun dubte, hi eren per ajudar-me.
– Què ha suposat per a tu recuperar una professió que ja coneixies i poder desenvolupar-la ara per compte propi?
Ha suposat una satisfacció important, sobretot una feina.
– Des de llavors has realitzat diferents comandes de bosses de roba i ventalls, amb el logotip del projecte i el de FSC. Com valores aquesta col·laboració?
Vaig començar la meva relació amb FSC buscant el seu suport per trobar feina, i veure que avui dia s'ha convertit en el meu client m'omple d'orgull i d'il·lusió. Per part meva, m'asseguro d'oferir-vos sempre la millor atenció i sé que estan molt satisfets amb la qualitat del servei. No podria demanar res més.
– Com a persona que ha viscut en primera persona un llarg procés de recerca de feina, quin missatge o recomanació donaries a algú que es troba ara en aquesta situació i sent que les oportunitats no arriben?
La meva principal recomanació seria que activin la recerca de feina des del primer dia, sense esperar que s'esgoti la prestació. També és fonamental posar-se al dia amb les noves tecnologies i actualitzar-ne el perfil laboral. Però, sobretot, recomano obrir-se a noves oportunitats, encara que no sigui el que han estat fent tota la vida.
- Què has après des que vas començar a buscar feina i vas decidir fer el pas d'emprendre fins arribar al moment actual?
El meu aprenentatge més gran ha estat el veritable valor de la constància. Continuo endavant cada dia impulsant el meu negoci. És un camí desafiador, però ho estic aconseguint gràcies a la confiança dels meus clients i al suport de les empreses amb què col·laboro.
– Vols afegir alguna cosa més a l'entrevista?
Sí, voldria recalcar que, en el meu cas, el servei de FSC es va posar en contacte amb mi quan ja feia més d'un any que estava en atur. Al meu entendre, aquest tipus de suport s'hauria d'oferir des del primer dia en què una persona està en atur.
La recerca de feina seria molt més ràpida i eficaç per a tothom, atès que l'equip professional sempre està al dia amb les ofertes del mercat laboral. A més a més, compta amb una xarxa d'empreses col·laboradores i ofereix una orientació personalitzada.
L'art, les emocions i les històries de vida protagonitzen les activitats pel Dia Mundial de l'Alzheimer als centres de gent gran gestionats per FSC
Al voltant de la celebració del 21 de setembre, la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, a Tarragona, i la Residència i Centre de Dia “Els Arcs” de Figueres, a Girona, ambdues de titularitat de la Generalitat de Catalunya, gestionades i dirigides per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han realitzat diferents propostes centrades en l'expressió de l'experiència emocional. Aquestes iniciatives se sumen a les diferents activitats organitzades per FSC, amb motiu d'aquesta data en altres centres de gent gran que gestiona a nivell estatal, que han comptat amb una àmplia participació i una bona acollida per part de les persones grans usuàries. És el cas dels Habitatges Comunitaris d'Intxaurrondo, de titularitat de l'Ajuntament de Donostia, gestionats també pel Grup Lagunduz.
Sota els lemes “Posem color a l'Alzheimer” i “Ara sóc resident, però havia estat…”, la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, a Tarragona, i la Residència i Centre de Dia “Els Arcs” de Figueres, a Girona, han utilitzat l'art, la música, els objectes i els records com a eines experiències significatives del passat. Dues propostes diferents amb un mateix objectiu: posar al centre la persona i la seva identitat més enllà de la malaltia.
La Residència i Centre de Dia Roger de Llúria ha organitzat una activitat artística adreçada a residents amb un grau avançat de malaltia d'Alzheimer, amb l'objectiu d'oferir-los un espai d'expressió, benestar i connexió amb la seva història personal. En un ambient tranquil, acompanyat de música relaxant, les persones participants van ser convidades a plasmar mitjançant la pintura records significatius de la seva infància, joventut o altres etapes de la seva vida. Sense buscar un resultat artístic concret, van poder experimentar lliurement amb colors, formes i textures, utilitzant pinzells, o fins i tot les mans, gaudint del procés creatiu al seu propi ritme i segons les seves possibilitats.
La proposta va convertir la pintura en una eina d'estimulació sensorial i emocional, cosa que va afavorir tant la comunicació no verbal com l'evocació de vivències personals. Alguns residents van poder explicar el significat de les seves creacions: Antoni T. va representar la xemeneia de la casa on va passar la infantesa; Ana G. va plasmar una posta de sol que contemplava des del balcó del seu habitatge al seu poble del Priorat, i Margarita M. va recrear les flors del balcó de Barcelona. A través de les seves creacions, van compartir llocs, escenes i vivències que es mantenen vinculades a la seva identitat i que van poder recuperar acompanyades d'emocions i records.
Les dinamitzadores de l'activitat, la psicòloga i la Tècnic en Animació Sociocultural (TASOC) del servei posen en relleu la importància de treballar les memòries remotes i autobiogràfiques, especialment les experiències que contribueixen a construir la identitat de cada persona. La bona acollida de la iniciativa per part de les persones residents reforça el valor de promoure dinàmiques que afavoreixin el benestar emocional, la participació i la qualitat de vida, mantenint la persona i la seva història al centre de l'atenció.
Per la seva banda, la Residència i Centre de Dia Els Arcs de Figueres, a Girona, va posar el focus en la importància de preservar els records, les històries de vida i la identitat dels seus residents, a través d'una activitat de reminiscència, sota el lema “Ara sóc resident, però havia estat…”. La jornada es va plantejar com un viatge al passat en què la música d'altres èpoques, els objectes antics i diferents estímuls sensorials, van ajudar a despertar records i emocions. Entre els elements utilitzats, van destacar els tradicionals telèfons de disc giratori, que van permetre a les persones residents recrear antigues formes de comunicació i recordar escenes de la vida quotidiana.
La iniciativa també va permetre que l'equip professional conegués més de prop les trajectòries personals de les persones participants: els seus antics oficis, professions i experiències que van marcar les seves vides. A través dels records compartits, van aparèixer històries de treballadors, pares i mares, amistats i companys que, abans de convertir-se en residents, van exercir diferents papers i van construir una vida pròpia.
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alzheimer, el centre va aprofitar la jornada per reivindicar la importància de donar visibilitat a la malaltia i fomentar una mirada centrada a la persona. L'equip professional destaca que, encara que "l'Alzheimer pugui afectar la memòria, no esborra qui som ni tot allò que hem viscut. Com a professionals, creiem que tenir cura també significa escoltar, acompanyar i conèixer la història de cada persona. Perquè darrere de cada resident hi ha una vida sencera que mereix ser reconeguda, respectada i recordada".
Finalment, els habitatges comunitaris d'Intxaurrondo, de titularitat de l'Ajuntament de Donostia, van commemorar el Dia Mundial de l'Alzheimer amb diverses activitats centrades en la sensibilització, la reflexió i el coneixement de la malaltia. La jornada va començar amb la lectura compartida d'un article de la Fundació Pasqual Maragall, vinculat a la campanya “Com més aviat ho sàpigues, més pots fer”, que destaca la importància de la detecció primerenca. A partir de les experiències personals de les persones participants, es va reflexionar sobre la malaltia i també sobre la necessitat d'acompanyar i escoltar els familiars i cuidadors/es de les persones que la pateixen.
El programa va incloure un taller on es van realitzar dinàmiques al voltant d'aquesta malaltia i el que comporta, basades en objectes antics, com ara postals, ràdios, pessetes o fotografies, que van servir per evocar records i compartir experiències. També es va projectar un fragment de la pel·lícula “I tu qui ets?”, que va permetre reflexionar sobre les diferents situacions que pot generar la malaltia i les maneres d'acompanyar els qui la pateixen. La celebració es va completar amb un mural de desitjos i reflexions i un repàs a hàbits que poden contribuir a reduir el risc o endarrerir l'aparició de la malaltia, com ara l'exercici físic, una alimentació equilibrada i l'estimulació cognitiva.
A aquestes iniciatives s'hi han sumat altres propostes impulsades per FSC a diferents centres de gent gran que gestiona a nivell estatal, reflectint un any més el compromís de l'entitat amb la sensibilització al voltant de l'Alzheimer i amb un model d'atenció que situa les persones, les històries de vida i el benestar al centre.
L'Observatori Noctámbul@s de FSC reclama rigor informatiu, context i perspectiva de gènere en la cobertura de les violències sexuals
Davant el sensacionalisme i la culpabilització de les víctimes, l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) reivindica una comunicació respectuosa de les violències sexuals i el consum de substàncies, basada en el rigor informatiu. Així ho recull el reportatge d'Ion Orzaiz , publicat recentment al diari basc Berria, que compta amb les aportacions de la nostra companya Ana Burgos. Des d'una mirada feminista i especialitzada, defensa un periodisme que permeti comprendre les arrels estructurals de la violència masclista, evitant l'alarmisme, els estereotips i la revictimització. La informació posa en valor el treball de Noctámbul@s, com a referent especialitzat que ajuda a comprendre millor les violències sexuals ia construir una comunicació més respectuosa amb les víctimes.
El reportatge, titulat “La responsabilitat dels mitjans de comunicació, sota el focus”, traduït des de l'euskera al castellà a la web www.drogasgenero.info , aborda el paper dels mitjans en la construcció del relat sobre les violències sexuals i compta amb les aportacions de la nostra companya Ana Burgos, antropòloga, periodista i integrant de l'Observatori Noctám. Davant el sensacionalisme, l'alarmisme i la culpabilització de les víctimes, Noctámbul@s aposta per superar els relats centrats únicament en l'impacte o els detalls més cridaners de cada cas per analitzar les causes i les dinàmiques socials que permeten que aquestes violències es produeixin i reprodueixin.
Des d'aquesta perspectiva, l'Observatori Noctàmbuls de FSC posa el focus en les arrels estructurals de la violència masclista i en la necessitat que els mitjans contribueixin a explicar el fenomen en tota la seva complexitat. Una mirada que cerca evitar estereotips, discursos moralitzants i enfocaments que puguin qüestionar o responsabilitzar les víctimes, i que defensa una comunicació capaç d'informar amb precisió sense afegir patiment als que han viscut una agressió. Es tracta, en definitiva, de promoure un periodisme que no només informe sobre les violències sexuals, sinó que ajudi a comprendre-les, contextualitzar-les i combatre els imaginaris que les sostenen.
La nostra companya de FSC assenyala que molts mitjans encara aborden les agressions sexuals des d'un enfocament sensacionalista, moralitzant, oferint espectacularitat i alarmisme als fets. Davant d'això, defensa una mirada que entengui la violència sexual com un fenomen estructural vinculat al masclisme, i no pas com una successió de fets aïllats.
D'altra banda, afirma que aquest tipus de relats “empenyen de nou les dones a quedar-se tancades a casa, oa caminar amb por cada cop que surten de nit”, indicant que hi ha una tendència a “criminalitzar” el propi lleure de les dones.
Una altra de les aportacions és la crítica que des de l'Observatori Noctámbul@s es fa a la tendència d'alguns mitjans a jutjar el comportament de les víctimes. En aquest sentit, afegeix que “aquests discursos són tramposos, perquè el patriarcat sempre trobarà alguna via per justificar la violència i jutjar la víctima: l'autodefensa feminista està molt estigmatitzada, i de les dones que la porten a la pràctica es diu que els han arruïnat la vida als homes. conclusió és que, en el fons, a ulls del patriarcat no hi ha bones víctimes”, assenyala la nostra companya Ana Burgos.
Així mateix, qüestiona la manera com es representa les persones agressores. Segons l'Observatori Noctàmbuls, els mitjans poden invisibilitzar-los o, depenent de la seva posició social i origen, construir relats que els victimitzin o que els deshumanitzin. Davant d'aquestes representacions, defensa recordar que la violència sexual no procedeix únicament de desconeguts o de figures excepcionals, sinó que es pot produir en qualsevol entorn i, sovint, dins de relacions properes.
L'Observatori Noctámbul@s de FSC ha publicat investigacions específiques sobre el tractament de les violències sexuals i el consum de substàncies als mitjans de comunicació, que es poden llegir i descarregar a https://www.drogasgenero.info/noctambulas/informes/
També ha participat en congressos internacionals i en diversos esdeveniments acadèmics i professionals, tant a nivell nacional com internacional, i ha contribuït al debat ia la difusió de coneixements en aquest àmbit.
“Connecta i Actua” amplia la seva oferta de tallers gratuïts per a famílies a Catalunya amb noves propostes pel curs 2026-27
El programa, impulsat per la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), engega una nova edició dels seus tallers gratuïts per a famílies. Les propostes aborden qüestions com ara la prevenció del consum de drogues i altres conductes de risc, la comunicació familiar, l'acompanyament durant l'adolescència i l'ús responsable de les pantalles. Aquest curs, a més, s'hi incorpora un nou taller adreçat a famílies amb nens i nenes de 0 a 6 anys i una nova modalitat en línia per facilitar la participació de les famílies.
Els tallers s'organitzen a través de les AFA (AMPA) dels centres educatius, així com d'entitats i associacions i són un espai per compartir experiències i trobar eines pràctiques adaptades a les necessitats de cada família.
L'oferta per al curs 2026-27 inclou propostes adreçades a diferents etapes i necessitats familiars, des de l'acompanyament al primer contacte amb les pantalles fins a l'adolescència i el moment de tenir el primer mòbil. Els tallers, amb una durada entre una i tres sessions, aborden la prevenció de conductes de risc, la comunicació familiar i l'ús responsable de les pantalles.
- “Parlem i actua” – 2 sessions. Prevenció del consum de drogues i altres conductes de risc. Dirigit a famílies amb fills i filles de 6 a 16 anys.
- "Somriu! Són adolescents! " - 3 sessions. Un espai de reflexió compartida sobre l‟adolescència, la comunicació i la resolució de conflictes.
- “Parlem de pantalles ” – 2 sessions. Eines per acompanyar fills i filles en l'ús responsable de les pantalles. Dirigit a famílies amb fills i filles de 6 a 16 anys.
- “Tothom té mòbil menys jo! ” – 1 sessió. Acompanyament a les famílies a l'hora de lliurar el primer mòbil. Destinat a famílies amb fills i filles de cicle superior d'educació primària (10 a 12 anys).
Pel que fa a les novetats d'aquest curs, es farà un nou taller adreçat a famílies amb nens i nenes de 0 a 6 anys i la incorporació d'una modalitat en línia per a dos dels nostres tallers.
- Taller “Pantalles de 0 a 6 anys”
Eines per acompanyar els nens i nenes més petits en el primer contacte amb les pantalles. Les inscripcions es poden fer aquí.
- Nova modalitat: tallers en línia
Aquest curs s'incorpora la possibilitat de participar en línia als tallers “Tothom té mòbil menys jo!” i “Parlem i actua”, perquè les famílies puguin participar des de casa i sense necessitat de desplaçar-se. Les dates i els horaris de cada edició en línia s'anunciaran properament.
Cal assenyalar que, si una AFA d'un centre educatiu, entitat o associació està interessada a organitzar algun d'aquests tallers, podeu sol·licitar-ho a través del següent formulari : sol·liciteu aquí els tallers per a la vostra AFA, entitat o associació .
A més dels tallers, està disponible la col·lecció de vídeos “Eines per a les famílies davant dels reptes de l'adolescència” , formada per tres peces breus i pràctiques. Es tracta de recursos que les famílies poden consultar des de casa i que també es poden utilitzar en reunions d'inici de curs de les AFA o compartir-se fàcilment a través de WhatsApp i xarxes socials.
Més informació: info@connectaiactua.cat
De la ciència a les persones: la investigació de Batxillerat que es va convertir en un somni amb impacte real
El que va començar com una inquietud acadèmica a les aules de Batxillerat, va acabar transformant-se en una vocació de vida. Aran Vilagran Díaz va fer el salt de la teoria científica a la realitat humana en incorporar-se com a voluntària al “Centre de Dia Crisàlide”, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. Allí, el contacte directe amb les persones usuàries va convertir el coneixement en empatia, marcant un abans i un després en la seva trajectòria personal i acadèmica, mitjançant una experiència profundament transformadora. Aquest relat ha estat escrit per ella, que comparteix en primera persona la vivència que va portar el treball d'investigació acadèmic al terreny de l'acció social.
Quan vaig començar aquest projecte, no sabia fins on m'acabaria portant. La meva intenció inicial era complir les directrius d'un treball de recerca que es fa aquí, a Catalunya, i aprofitar-ho per posar a prova les meves dues grans passions: la música i la ciència. Per aquesta mateixa raó, vaig desenvolupar un estudi per observar els efectes que podia tenir la música en persones amb deteriorament cognitiu associat al consum de drogues.
A la meva arribada al “Centre de Dia Crisàlide” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), esperava trobar-me amb pacients, números, proves i resultats. Tot i això, ràpidament vaig descobrir que allà hi havia molt més: hi havia persones, històries, somnis i experiències que mereixien ser escoltades.
Durant l'estiu de primer de Batxillerat, vaig tenir l'oportunitat de desenvolupar en aquest servei la part pràctica de la meva investigació. Tot i això, aquella experiència va acabar sent molt més que això. Vaig conèixer grans professionals, vaig créixer com a alumna i com a persona i, sobretot, vaig crear una complicitat amb aquell entorn que encara avui em costa descriure amb paraules.
Després van arribar els resultats. I, sens dubte, van demostrar que aquell projecte no només havia significat alguna cosa per a mi, sinó també per a les persones que havien decidit formar-ne part. A més, amb el temps, es va començar a estudiar com aconseguir que aquest tipus d'intervenció pogués arribar al màxim nombre de persones possible.
L'estudi va treure a la llum la meva faceta científica, com jo esperava, però també va despertar una part molt més humana de mi. Vaig aprendre que investigar no consisteix únicament a recollir dades, fer proves i analitzar resultats. També vol dir escoltar, observar, adaptar-se i entendre que cada persona que participa en una investigació és molt més que un número dins d'una mostra.
Per això, vaig voler tancar aquella etapa de manera diferent. Vaig organitzar un petit concert com a forma de reconeixement i agraïment a totes les persones que havien contribuït al projecte i que havien fet possible que aquella feina existís. Per mi, la música sempre havia estat una passió, però a “Crisàlide” vaig descobrir també que podia convertir-se en una forma de tornar alguna cosa als altres.
Durant el segon de Batxillerat, em van començar a arribar reconeixements que em van fer comprendre que aquell projecte havia transcendit l'aula. Primer, va arribar una entrevista per part del Departament de Comunicació de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en què vaig poder comprovar que la meva feina havia arribat a altres persones i que el que va començar com un projecte acadèmic podia tenir un impacte més enllà de mi.
Posteriorment, vaig tenir l'oportunitat de presentar el treball a les Jornades Científiques de Badalona a alumnat, científics, representants polítics i membres de l'alcaldia. Dins de les mateixes Jornades, vaig ser seleccionada com una de les quatre persones encarregades de defensar la seva feina al Teatre Zorrilla, davant les Aules d'Extensió Universitària.
D'altra banda, al maig, just abans de començar les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), vaig rebre un accèssit a la categoria de Ciències de la Salut de la Universitat de Manresa (UCC). Després, va arribar la PAU i, finalment, vaig aconseguir entrar a la cursa que volia.
Aquest estiu va arribar un altre reconeixement: vaig ser anunciada com una de les quatre finalistes dels premis al Millor Treball de Recerca relacionats amb la música de l?Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). El veredicte final es coneixerà el proper 15 d'octubre. Sigui quin sigui el resultat, arribar fins aquí ja ha estat un somni per a mi. Mai vaig imaginar que aquella feina que va començar com una investigació de Batxillerat acabaria portant-me a viure totes aquestes experiències ia conèixer tantes persones.
I cadascun d'aquests reconeixements m'ha fet tornar la mirada cap al lloc on va començar tot: el Centre de Dia Crisàlide de FSC. Perquè darrere de cada resultat, hi ha persones. Persones que em van obrir les portes del centre. Professionals que em van acompanyar durant el procés. Participants que van confiar en mi i van decidir formar part d'una investigació que, per mi, va acabar sent molt més que una feina de Batxillerat.
I la música també va continuar acompanyant-me després de la meva etapa allà. Durant aquest temps, he continuat tocant a diferents llocs, entre ells l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i també, diferents pianos públics, simplement amb la intenció d'aconseguir una cosa tan petita com treure un somriure a algú durant uns minuts.
M'agradava pensar que, de la mateixa manera que la música havia aconseguit crear un vincle en aquest servei de FSC, també podia generar petits moments de connexió amb persones completament desconegudes.
Amb el meu trasllat, però, vaig haver de deixar enrere temporalment aquells moments i els pianos que formaven part de la meva rutina a Barcelona. Ara ha començat una nova etapa. M'he separat de moltes de les coses que havien format part del meu dia a dia: el meu entorn, moltes de les meves amistats i també la rutina que coneixia. M'he traslladat a Lleida per estudiar el Grau de Ciències Biomèdiques a la Universitat de Lleida.
Estic a una ciutat nova, envoltada de persones noves i començant un camí completament diferent. Un recorregut que, encara que suposa deixar enrere moltes coses, també és emocionant i, sens dubte, acollidor.
Però hi ha una cosa que no he deixat enrere. De tant en tant, tocaré el piano de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i continuo trobant-hi aquesta connexió que, d'alguna manera, va ser el que va donar sentit a tot aquest projecte des del principi.
Encara que ara no pugui tocar als mateixos llocs ni amb la mateixa freqüència que abans, la música continua acompanyant-me. En aquests moments, el meu camí continua de la mà de la ciència, però no vull deixar enrere la música.
Quan miro enrere, m'adono que aquell treball de recerca no va acabar quan vaig lliurar les últimes pàgines. Continua cada cop que recordo el “Centre de Dia Crisàlide”, cada vegada que torno a tocar una tecla de piano i cada vegada que em pregunto què més pot arribar a fer la ciència quan decideix mirar les persones que hi ha darrere de les dades.
Tot el que ha vingut després continua formant part d'una història que mai no vaig imaginar que arribaria tan lluny. I, amb tot això, ja és un somni complert.
La Fundació Salut i Comunitat s'uneix a la Xarxa Espanyola d'Empreses Saludables
La nostra entitat s'ha incorporat a la Xarxa Espanyola d'Empreses Saludables (REES) després de la seva adhesió, el 8 de juliol, a la Declaració de Luxemburg, un compromís que reforça l'aposta per la salut i el benestar del seu equip professional. Les persones treballadores seran leix central en aquest procés. A través de la seva participació activa, experiència i propostes, ajudaran a detectar necessitats i oportunitats de millora als diferents centres de treball.
Aquesta adhesió s'emmarca en el desenvolupament del Pla de Salut de FSC, una iniciativa adreçada a la plantilla de treballadors/es que té com a objectiu promoure la salut, el benestar i la qualitat de vida laboral. Amb això, la nostra entitat avança en la integració dels principis de la promoció de la salut en el treball en la gestió de l'organització, complementant i reforçant les actuacions que ja es duen a terme en matèria de prevenció de riscos laborals.
La Xarxa Espanyola d'Empreses Saludables (REES), creada per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) i inspirada en el model de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Salut en el Treball, aplega organitzacions compromeses amb la creació d'entorns laborals saludables. A través d'aquesta xarxa, s'impulsen iniciatives dirigides a fomentar hàbits saludables, prevenir malalties i afavorir el benestar de les persones treballadores, així com facilitar l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques entre les entitats que la integren.
La incorporació de FSC a la REES és el punt de partida d'un procés orientat a dissenyar i establir les bases del Pla de Salut, per avançar posteriorment cap al desenvolupament progressiu i la implantació de forma continuada. En aquest procés, les persones treballadores seran l'eix central, participant activament en les diferents iniciatives que es desenvolupin, així com aportant la seva experiència i propostes per identificar necessitats i oportunitats de millora en els diferents equips i centres de treball.
Al llarg dels propers mesos, la Fundació Salut i Comunitat anirà informant sobre els avenços del Pla de Salut i les actuacions que es vagin posant en marxa, i s'aniran generant espais de participació que permetin avançar conjuntament cap a entorns de treball cada cop més saludables.
«Connecta i Actua»: més de 20 anys enfortint les competències parentals i construint una nova mirada sobre la prevenció familiar
Des de 2003, «Connecta i Actua» desenvolupa una proposta de prevenció familiar adreçada a pares i mares amb fills i filles de 0 a 16 anys, impulsada per la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). El seu objectiu és enfortir les competències parentals i prevenir conductes de risc relacionades amb el consum de substàncies i l’ús de pantalles. Per conèixer millor com va néixer aquesta iniciativa, quins aprenentatges ha deixat al llarg dels anys i quins són els reptes de futur, hem entrevistat Quim Cabra, coordinador del projecte.
- El programa «Connecta i Actua» fa temps que es desenvolupa a Catalunya. Com ha evolucionat des dels seus inicis i quin diries que és el seu principal objectiu actualment?
Podem situar els orígens del projecte l’any 2003, amb l’elaboració de les guies «Connecta amb els teus fills» des de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya. A partir de la col·laboració en aquestes publicacions, vam treballar en una proposta d’intervenció en l’àmbit familiar.
En el seu disseny, teníem clar que volíem treballar des del que, en aquell moment, anomenàvem «prevenció inespecífica». Encara no es parlava del concepte d’«habilitats parentals positives». El nostre enfocament partia dels factors de protecció, posant el focus en la família i situant al centre els nens i les nenes i les seves relacions familiars. Aquesta perspectiva es plantejava en contraposició a les propostes més centrades en les substàncies, els riscos i els perills.
Durant el curs 2004-05, vam començar amb un únic taller, «Parlem de drogues», en el qual van participar 26 formadors i formadores, i es van dur a terme un total de 220 tallers.
El curs 2005-06, vam incorporar un segon taller, «Actua», i vam realitzar un total de 337 tallers. També cal assenyalar que l’any 2006 vam incorporar plenament la Recomanació Rec, introduint l’exercici positiu de la parentalitat.
- Des dels inicis, vau intentar diferenciar la vostra proposta de les tradicionals «xerrades». Per què era tan important per a vosaltres posar l’accent en el fet que es tractava de tallers?
Sí, aquest projecte ja oferia des dels seus inicis la possibilitat que mares i pares poguessin repensar el seu propi rol i disposar d’un espai compartit de treball i reflexió, en el qual poguessin adquirir habilitats i estratègies parentals i aprendre a prendre decisions de manera flexible, tenint en compte les circumstàncies i les característiques de cada fill i filla.
Des del principi, vam definir el paper dels formadors i formadores com el de facilitadors del procés: persones que afavorissin l’expressió d’opinions i experiències personals, acompanyessin les persones participants i promoguessin la seva implicació activa al llarg del taller.
D’aquesta manera, els veritables protagonistes són els pares i les mares, que adopten un paper actiu i participatiu i, alhora, disposen d’un espai que facilita un procés de reflexió profunda sobre la vida en família i sobre la pròpia experiència de ser mare o pare.
No oferim «receptes màgiques» ni models tancats sobre com exercir la parentalitat. Intentem generar un espai per reflexionar sobre què significa ser pare o mare i per anar construint la nostra pròpia manera d’exercir aquest paper. Entenem que no existeix un únic model ni una única manera de fer les coses; cada família i cada fill o filla són diferents. Per això, el punt de partida ha de ser sempre la nostra pròpia realitat, des de la qual iniciar un procés de reflexió i aprenentatge.
- Després de tots aquests anys de treball, què heu anat aprenent pel camí?
Hem après que és molt important començar el taller escoltant les famílies i preguntant-los:
- Per què heu vingut al taller?
- Què us preocupa o us interessa especialment sobre aquest tema?
- Què espereu trobar en aquest espai?
A partir del que les famílies comparteixen amb nosaltres, anem articulant i teixint la nostra intervenció. D’aquesta manera, partim dels seus propis interessos, preocupacions i experiències, i aconseguim que els continguts que es treballen siguin significatius i estiguin directament relacionats amb la seva realitat familiar.
En definitiva, hem après a reconèixer la importància de l’equip com a ànima del projecte «Connecta i Actua». Amb el temps, hem après a valorar especialment la importància de les trobades que fem periòdicament durant els caps de setmana. Són espais fonamentals per trobar-nos, enfortir els vincles entre l’equip, compartir experiències i recursos, i treballar conjuntament en l’elaboració i l’actualització de continguts.
D’altra banda, el relleu i la incorporació de nous formadors i formadores als equips professionals ha estat un gran encert. L’arribada de noves persones ha aportat noves mirades, experiències i maneres de fer, contribuint a enriquir i enfortir el projecte.
També hem après a adaptar-nos a les noves demandes i realitats de les famílies, com ara l’impacte de les pantalles, sense perdre mai la nostra essència: continuar situant al centre els nens i les nenes, les seves necessitats i les seves relacions familiars.
- Què destacaries de les activitats que s’han desenvolupat durant aquesta edició del programa?
Durant el curs 2025-26, hem treballat en una nova proposta de tallers, «Parlem de pantalles 0-6 anys», per donar resposta a una necessitat cada vegada més present entre les famílies. En els darrers anys, han augmentat els estudis en l’àmbit pediàtric que alerten sobre els possibles efectes d’una exposició continuada a les pantalles abans dels 5 anys i, al mateix temps, el nombre d’hores que els nens i les nenes més petits passen davant de les pantalles continua creixent any rere any.
Així mateix, hem incorporat el format de «taller en línia», i hem realitzat diverses sessions de «Parlem de pantalles» en aquesta modalitat. Aquesta nova possibilitat ens ha permès adaptar-nos a les necessitats de les famílies i ampliar les formes de participació, mantenint sempre l’essència i l’enfocament participatiu dels nostres tallers.
- Durant la implementació de l’edició actual, quines han estat les principals dificultats o reptes als quals us heu enfrontat?
Cada curs trobem més dificultats per assolir l’assistència mínima de 10 persones en alguns tallers. En molts casos, les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) tenen dificultats per aconseguir la participació de les famílies en les activitats que s’hi adrecen.
El principal repte és treballar conjuntament amb les associacions per aconseguir una millor dinamització i difusió de les propostes de treball amb famílies, afavorint que s’hi impliquin i es mobilitzin. En aquest sentit, considerem fonamental canviar el focus de la «formació teòrica» cap a un model de «grup de suport i trobada».
Les famílies no busquen una lliçó magistral; busquen connectar, compartir les seves experiències, desfogar-se i sentir que no estan soles davant dels reptes quotidians de la criança i l’educació dels seus fills i filles.
D’altra banda, les valoracions de les AFA constaten que el programa compta amb un reconeixement institucional molt sòlid per part de les associacions i de les entitats organitzadores, amb puntuacions pròximes a la màxima valoració en pràcticament tots els aspectes avaluats.
- Quin balanç feu dels resultats obtinguts?
El balanç global és molt positiu, amb uns nivells de valoració i satisfacció que es mantenen molt elevats. Continuem treballant en la renovació i actualització de les propostes, adaptant-les a les noves necessitats i realitats de les famílies.
Així mateix, l’equip de formadors i formadores continua creixent i ampliant-se per poder donar resposta a les necessitats dels diferents territoris.
- Mirant cap al futur, quins objectius o línies de millora us agradaria impulsar per continuar enfortint el programa «Connecta i Actua»?
Un repte de futur és continuar treballant amb les AFA i les entitats en la dinamització i transformació del format de les activitats adreçades a les famílies.
Ja l’any 2010 vam elaborar un tríptic adreçat a les associacions amb orientacions per facilitar la dinamització dels tallers. Actualment, creiem que cal actualitzar aquesta proposta i adaptar-la a les noves eines i possibilitats que ofereixen les xarxes socials i els canals de comunicació amb les famílies.
També hem de repensar la manera de comunicar i difondre aquestes activitats. El missatge no hauria de transmetre una obligació més per a les famílies, sinó oferir un espai d’alleujament, suport i trobada. Es tracta de posar el focus en la desmitificació de la criança ideal i transmetre un missatge senzill: «Vine a compartir els teus dubtes en un espai segur i sense judicis».
En aquest sentit, les AFA disposen d’eines que podem potenciar, com ara el paper dels delegats i delegades de classe o les diferents xarxes i canals de comunicació amb les famílies, que permeten establir un diàleg més directe i proper.
- Per acabar l’entrevista, quin missatge traslladaríeu a les famílies que estan pensant a participar en un d’aquests tallers?
Tot i que cada vegada ens costa més sortir de casa per assistir a sessions o activitats de les AFA, hi ha una cosa que es repeteix de manera constant en les valoracions de les famílies participants. Malgrat tractar-se de tallers de tres sessions, moltes assenyalen que els ha faltat temps, que necessitarien més sessions o que no han pogut abordar tots els temes que els preocupen.
Això reforça el valor d’aquests espais de trobada: espais per compartir, escoltar i descobrir que «això que em passa a mi amb el meu fill o filla» no és una cosa que ens passi només a nosaltres. Les preocupacions, les pors i els dubtes formen part de l’experiència de moltes famílies.
Aquests tallers també permeten descobrir que hi ha moltes i diverses maneres de ser pare i mare i que no existeixen les famílies ni els pares i mares perfectes. L’important és disposar d’espais en què puguem aturar-nos, compartir i reflexionar sobre la nostra pròpia experiència.
En definitiva, es tracta d’anar construint i reflexionant sobre la nostra pròpia manera de ser pare o mare, entenent que no existeix un únic model ni una única manera de fer les coses. Cada família parteix de la seva pròpia realitat, i és des d’aquí que podem iniciar aquest procés de reflexió i aprenentatge.
El “Centre de Dia Crisàlide” d’FSC amplia el seu model terapèutic incorporant la dimensió corporal
Durant el 2026, el “Centre de Dia Crisàlide” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha continuat evolucionant i millorant el seu programa, amb l’objectiu d’oferir una resposta cada vegada més ajustada a les necessitats de les persones usuàries. Aquest procés es nodreix tant de l’experiència acumulada al llarg dels anys com del compromís amb una millora contínua de la intervenció, que implica revisar i actualitzar les pràctiques, incorporar nous enfocaments i desenvolupar eines que permetin enriquir l’acompanyament i enfortir els processos de recuperació de les addiccions.
Al llarg dels més de 35 anys de trajectòria del servei, la nostra intervenció s’ha centrat especialment en un abordatge complex de les dimensions cognitiva i emocional, treballant aspectes com els pensaments, les creences, la presa de decisions, el reconeixement i la regulació de les emocions, així com la identificació d’aquelles estratègies que no estaven resultant saludables.
En aquest sentit, aquest treball s’ha dut a terme de la mà d’eines creatives i experiencials, i hem comprovat que ofereixen vies alternatives per facilitar l’autoconeixement, expressar i elaborar experiències i, sobretot, reconèixer estratègies que no funcionen per poder experimentar-ne i construir-ne de noves. Tot això sense prescindir de les tècniques tradicionals, el valor de les quals continua sent fonamental al llarg de tot el procés terapèutic.
Durant aquest any, hem volgut fer un pas més incorporant de manera específica el treball amb el cos. Aquesta nova dimensió respon a una constatació que la nostra experiència ens ha permès comprendre cada vegada millor: les situacions vitals que travessen les persones no afecten únicament els seus pensaments i emocions. El cos també rep l’impacte d’allò que vivim, especialment d’experiències més o menys traumàtiques relacionades amb l’estrès, l’ansietat, la por o el malestar que poden acompanyar els processos d’addicció i recuperació.
La incorporació del treball corporal, l’increment d’activitats i la continuïtat de les estratègies cognitives, emocionals i creatives configuren un programa que busca respondre a la complexitat dels processos de recuperació de les addiccions des de diferents perspectives. Entenem que acompanyar un procés de canvi implica proporcionar coneixements i eines, però també generar espais on les persones puguin experimentar, descobrir noves possibilitats i construir estratègies diferents a partir de la seva pròpia experiència.
A més, en moltes ocasions treballem alguns continguts de manera transversal en els diferents espais, cosa que ens permet reprendre algun contingut, aprofundir-hi i observar-lo des de diferents perspectives, afavorint una comprensió més àmplia d’allò que es pretén abordar. D’aquesta manera, els aprenentatges no queden vinculats únicament a una activitat concreta, sinó que es poden connectar amb altres continguts i amb les experiències que les persones van compartint al llarg del seu procés. Aquesta mirada transversal facilita també que els diferents espais de treball es complementin entre si i contribueixin, des de les seves pròpies característiques, a una intervenció més coherent i integrada.
En resum, l’evolució del programa durant el 2026 no suposa només fer més activitats. Es tracta de continuar consolidant un recurs capaç d’aprendre de la seva trajectòria, incorporar nous enfocaments i posar l’experiència acumulada al servei d’una atenció cada vegada més integral i de més qualitat.
Els canvis introduïts durant el 2026 representen, per tant, la continuïtat d’un model que evoluciona des de l’experiència. Al “Centre de Dia Crisàlide” entenem que millorar la intervenció implica observar, avaluar, aprendre del que fem i estar oberts a incorporar noves eines quan poden contribuir a una atenció de més qualitat.
Continuem ampliant la mirada sobre la persona per oferir un acompanyament cada vegada més integral, divers i connectat amb les necessitats reals de les persones que participen en el programa.
Més enllà dels números: balanç i resultats del projecte “En Plenas Facultades” de FSC (curs 2025–2026)
Fer balanç és la millor oportunitat per reconèixer el que hem aconseguit i posar en valor tot el que hem construït de manera compartida. Un esforç col·lectiu que ens recorda que darrere de cada xifra hi ha persones, aprenentatges i aliances que fan possible una prevenció més propera, participativa i connectada amb la realitat de les persones joves. Durant el curs 2025–2026, “En Plenas Facultades” (EPF) va estar present a 5 comunitats autònomes i 10 universitats, consolidant la seva aposta per la prevenció i la promoció de la salut en l'àmbit universitari. Aquest recorregut es va traduir en un impacte directe que avui volem visibilitzar i celebrar, a través dels principals resultats que resumeixen la nostra feina en aquest període.
Es van realitzar 15 formacions dirigides a nous i noves Agents de Salut , amb reconeixement de crèdits universitaris. Una formació que els va oferir eines i coneixements per esdevenir agents actius de prevenció i promoció de la salut entre els seus iguals. A aquestes formacions s'hi van sumar 11 seminaris i col·laboracions amb programes i entitats vinculades a la prevenció, la reducció de riscos i la promoció de la salut.
En total, 385 estudiants van rebre formació al llarg del curs i van participar activament en el desenvolupament d'iniciatives preventives dins i fora dels campus. A més, es van planificar i desenvolupar 52 accions, campanyes i activitats preventives , impulsades pel mateix alumnat universitari.
La prevenció també es va acostar als espais quotidians. Durant el curs passat, es van distribuir més de 5.500 materials preventius , entre preservatius, lubricants, alcoholímetres i altres recursos.
Entre les novetats d'aquest curs, va destacar la incorporació d'una nova ampolla d'aigua com a material preventiu i va ampliar els recursos amb què EPF treballa per promoure la cura i la reducció de riscos en contextos de lleure.
Aquest curs també va suposar un important avenç en la projecció científica i el reconeixement de la nostra feina. Mostra d'això va ser la publicació a la Revista Espanyola de Drogodependències de l'estudi d'avaluació del programa A Plenas Facultades, que avala l'eficàcia de la nostra intervenció en prevenció sobre consum de drogues i salut sexual en l'àmbit universitari.
Al llarg del curs passat, EPF també va participar en diferents espais de trobada, formació i col·laboració amb altres iniciatives i entitats, entre ells:
- Fira d´Entitats de Bellvitge, a Barcelona.
- Jornada Ocell de Foc, desenvolupada a diferents nuclis locals distribuïts per diferents comarques i districtes de Catalunya.
- Podcast sobre sexualitats en psicologia.
- Monogràfic sobre drogues de la FAS-UAB.
- Jornades “Espais de festa: treballar des de l'àmbit municipal”, de l'Ajuntament de Gijón.
- XI Jornades Gènere i Addiccions de Fundació Atenea.
- Curs EPF-Noctámbul@s, dirigit a Agents de Salut de Comissió Antisida Iruña.
Darrere de cadascun d'aquests èxits, hi ha una xarxa de persones, universitats i entitats compromeses amb una prevenció més participativa, crítica i propera. Gràcies a totes les persones que van formar part d'aquest curs i que, des de les aules, els campus i els espais d'esbarjo, continuen fent possible que la prevenció també es construeixi entre iguals. Afrontem aquest nou curs 2026–2027, del qual donarem detall properament, amb l'objectiu de continuar ampliant el nostre impacte en la prevenció i la promoció de la salut a l'àmbit universitari. Continuem sumant.
