La Fundació Salut i Comunitat s'uneix a la Xarxa Espanyola d'Empreses Saludables
La nostra entitat s'ha incorporat a la Xarxa Espanyola d'Empreses Saludables (REES) després de la seva adhesió, el 8 de juliol, a la Declaració de Luxemburg, un compromís que reforça l'aposta per la salut i el benestar del seu equip professional. Les persones treballadores seran leix central en aquest procés. A través de la seva participació activa, experiència i propostes, ajudaran a detectar necessitats i oportunitats de millora als diferents centres de treball.
Aquesta adhesió s'emmarca en el desenvolupament del Pla de Salut de FSC, una iniciativa adreçada a la plantilla de treballadors/es que té com a objectiu promoure la salut, el benestar i la qualitat de vida laboral. Amb això, la nostra entitat avança en la integració dels principis de la promoció de la salut en el treball en la gestió de l'organització, complementant i reforçant les actuacions que ja es duen a terme en matèria de prevenció de riscos laborals.
La Xarxa Espanyola d'Empreses Saludables (REES), creada per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) i inspirada en el model de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Salut en el Treball, aplega organitzacions compromeses amb la creació d'entorns laborals saludables. A través d'aquesta xarxa, s'impulsen iniciatives dirigides a fomentar hàbits saludables, prevenir malalties i afavorir el benestar de les persones treballadores, així com facilitar l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques entre les entitats que la integren.
La incorporació de FSC a la REES és el punt de partida d'un procés orientat a dissenyar i establir les bases del Pla de Salut, per avançar posteriorment cap al desenvolupament progressiu i la implantació de forma continuada. En aquest procés, les persones treballadores seran l'eix central, participant activament en les diferents iniciatives que es desenvolupin, així com aportant la seva experiència i propostes per identificar necessitats i oportunitats de millora en els diferents equips i centres de treball.
Al llarg dels propers mesos, la Fundació Salut i Comunitat anirà informant sobre els avenços del Pla de Salut i les actuacions que es vagin posant en marxa, i s'aniran generant espais de participació que permetin avançar conjuntament cap a entorns de treball cada cop més saludables.
«Connecta i Actua»: més de 20 anys enfortint les competències parentals i construint una nova mirada sobre la prevenció familiar
Des de 2003, «Connecta i Actua» desenvolupa una proposta de prevenció familiar adreçada a pares i mares amb fills i filles de 0 a 16 anys, impulsada per la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). El seu objectiu és enfortir les competències parentals i prevenir conductes de risc relacionades amb el consum de substàncies i l’ús de pantalles. Per conèixer millor com va néixer aquesta iniciativa, quins aprenentatges ha deixat al llarg dels anys i quins són els reptes de futur, hem entrevistat Quim Cabra, coordinador del projecte.
- El programa «Connecta i Actua» fa temps que es desenvolupa a Catalunya. Com ha evolucionat des dels seus inicis i quin diries que és el seu principal objectiu actualment?
Podem situar els orígens del projecte l’any 2003, amb l’elaboració de les guies «Connecta amb els teus fills» des de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya. A partir de la col·laboració en aquestes publicacions, vam treballar en una proposta d’intervenció en l’àmbit familiar.
En el seu disseny, teníem clar que volíem treballar des del que, en aquell moment, anomenàvem «prevenció inespecífica». Encara no es parlava del concepte d’«habilitats parentals positives». El nostre enfocament partia dels factors de protecció, posant el focus en la família i situant al centre els nens i les nenes i les seves relacions familiars. Aquesta perspectiva es plantejava en contraposició a les propostes més centrades en les substàncies, els riscos i els perills.
Durant el curs 2004-05, vam començar amb un únic taller, «Parlem de drogues», en el qual van participar 26 formadors i formadores, i es van dur a terme un total de 220 tallers.
El curs 2005-06, vam incorporar un segon taller, «Actua», i vam realitzar un total de 337 tallers. També cal assenyalar que l’any 2006 vam incorporar plenament la Recomanació Rec, introduint l’exercici positiu de la parentalitat.
- Des dels inicis, vau intentar diferenciar la vostra proposta de les tradicionals «xerrades». Per què era tan important per a vosaltres posar l’accent en el fet que es tractava de tallers?
Sí, aquest projecte ja oferia des dels seus inicis la possibilitat que mares i pares poguessin repensar el seu propi rol i disposar d’un espai compartit de treball i reflexió, en el qual poguessin adquirir habilitats i estratègies parentals i aprendre a prendre decisions de manera flexible, tenint en compte les circumstàncies i les característiques de cada fill i filla.
Des del principi, vam definir el paper dels formadors i formadores com el de facilitadors del procés: persones que afavorissin l’expressió d’opinions i experiències personals, acompanyessin les persones participants i promoguessin la seva implicació activa al llarg del taller.
D’aquesta manera, els veritables protagonistes són els pares i les mares, que adopten un paper actiu i participatiu i, alhora, disposen d’un espai que facilita un procés de reflexió profunda sobre la vida en família i sobre la pròpia experiència de ser mare o pare.
No oferim «receptes màgiques» ni models tancats sobre com exercir la parentalitat. Intentem generar un espai per reflexionar sobre què significa ser pare o mare i per anar construint la nostra pròpia manera d’exercir aquest paper. Entenem que no existeix un únic model ni una única manera de fer les coses; cada família i cada fill o filla són diferents. Per això, el punt de partida ha de ser sempre la nostra pròpia realitat, des de la qual iniciar un procés de reflexió i aprenentatge.
- Després de tots aquests anys de treball, què heu anat aprenent pel camí?
Hem après que és molt important començar el taller escoltant les famílies i preguntant-los:
- Per què heu vingut al taller?
- Què us preocupa o us interessa especialment sobre aquest tema?
- Què espereu trobar en aquest espai?
A partir del que les famílies comparteixen amb nosaltres, anem articulant i teixint la nostra intervenció. D’aquesta manera, partim dels seus propis interessos, preocupacions i experiències, i aconseguim que els continguts que es treballen siguin significatius i estiguin directament relacionats amb la seva realitat familiar.
En definitiva, hem après a reconèixer la importància de l’equip com a ànima del projecte «Connecta i Actua». Amb el temps, hem après a valorar especialment la importància de les trobades que fem periòdicament durant els caps de setmana. Són espais fonamentals per trobar-nos, enfortir els vincles entre l’equip, compartir experiències i recursos, i treballar conjuntament en l’elaboració i l’actualització de continguts.
D’altra banda, el relleu i la incorporació de nous formadors i formadores als equips professionals ha estat un gran encert. L’arribada de noves persones ha aportat noves mirades, experiències i maneres de fer, contribuint a enriquir i enfortir el projecte.
També hem après a adaptar-nos a les noves demandes i realitats de les famílies, com ara l’impacte de les pantalles, sense perdre mai la nostra essència: continuar situant al centre els nens i les nenes, les seves necessitats i les seves relacions familiars.
- Què destacaries de les activitats que s’han desenvolupat durant aquesta edició del programa?
Durant el curs 2025-26, hem treballat en una nova proposta de tallers, «Parlem de pantalles 0-6 anys», per donar resposta a una necessitat cada vegada més present entre les famílies. En els darrers anys, han augmentat els estudis en l’àmbit pediàtric que alerten sobre els possibles efectes d’una exposició continuada a les pantalles abans dels 5 anys i, al mateix temps, el nombre d’hores que els nens i les nenes més petits passen davant de les pantalles continua creixent any rere any.
Així mateix, hem incorporat el format de «taller en línia», i hem realitzat diverses sessions de «Parlem de pantalles» en aquesta modalitat. Aquesta nova possibilitat ens ha permès adaptar-nos a les necessitats de les famílies i ampliar les formes de participació, mantenint sempre l’essència i l’enfocament participatiu dels nostres tallers.
- Durant la implementació de l’edició actual, quines han estat les principals dificultats o reptes als quals us heu enfrontat?
Cada curs trobem més dificultats per assolir l’assistència mínima de 10 persones en alguns tallers. En molts casos, les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) tenen dificultats per aconseguir la participació de les famílies en les activitats que s’hi adrecen.
El principal repte és treballar conjuntament amb les associacions per aconseguir una millor dinamització i difusió de les propostes de treball amb famílies, afavorint que s’hi impliquin i es mobilitzin. En aquest sentit, considerem fonamental canviar el focus de la «formació teòrica» cap a un model de «grup de suport i trobada».
Les famílies no busquen una lliçó magistral; busquen connectar, compartir les seves experiències, desfogar-se i sentir que no estan soles davant dels reptes quotidians de la criança i l’educació dels seus fills i filles.
D’altra banda, les valoracions de les AFA constaten que el programa compta amb un reconeixement institucional molt sòlid per part de les associacions i de les entitats organitzadores, amb puntuacions pròximes a la màxima valoració en pràcticament tots els aspectes avaluats.
- Quin balanç feu dels resultats obtinguts?
El balanç global és molt positiu, amb uns nivells de valoració i satisfacció que es mantenen molt elevats. Continuem treballant en la renovació i actualització de les propostes, adaptant-les a les noves necessitats i realitats de les famílies.
Així mateix, l’equip de formadors i formadores continua creixent i ampliant-se per poder donar resposta a les necessitats dels diferents territoris.
- Mirant cap al futur, quins objectius o línies de millora us agradaria impulsar per continuar enfortint el programa «Connecta i Actua»?
Un repte de futur és continuar treballant amb les AFA i les entitats en la dinamització i transformació del format de les activitats adreçades a les famílies.
Ja l’any 2010 vam elaborar un tríptic adreçat a les associacions amb orientacions per facilitar la dinamització dels tallers. Actualment, creiem que cal actualitzar aquesta proposta i adaptar-la a les noves eines i possibilitats que ofereixen les xarxes socials i els canals de comunicació amb les famílies.
També hem de repensar la manera de comunicar i difondre aquestes activitats. El missatge no hauria de transmetre una obligació més per a les famílies, sinó oferir un espai d’alleujament, suport i trobada. Es tracta de posar el focus en la desmitificació de la criança ideal i transmetre un missatge senzill: «Vine a compartir els teus dubtes en un espai segur i sense judicis».
En aquest sentit, les AFA disposen d’eines que podem potenciar, com ara el paper dels delegats i delegades de classe o les diferents xarxes i canals de comunicació amb les famílies, que permeten establir un diàleg més directe i proper.
- Per acabar l’entrevista, quin missatge traslladaríeu a les famílies que estan pensant a participar en un d’aquests tallers?
Tot i que cada vegada ens costa més sortir de casa per assistir a sessions o activitats de les AFA, hi ha una cosa que es repeteix de manera constant en les valoracions de les famílies participants. Malgrat tractar-se de tallers de tres sessions, moltes assenyalen que els ha faltat temps, que necessitarien més sessions o que no han pogut abordar tots els temes que els preocupen.
Això reforça el valor d’aquests espais de trobada: espais per compartir, escoltar i descobrir que «això que em passa a mi amb el meu fill o filla» no és una cosa que ens passi només a nosaltres. Les preocupacions, les pors i els dubtes formen part de l’experiència de moltes famílies.
Aquests tallers també permeten descobrir que hi ha moltes i diverses maneres de ser pare i mare i que no existeixen les famílies ni els pares i mares perfectes. L’important és disposar d’espais en què puguem aturar-nos, compartir i reflexionar sobre la nostra pròpia experiència.
En definitiva, es tracta d’anar construint i reflexionant sobre la nostra pròpia manera de ser pare o mare, entenent que no existeix un únic model ni una única manera de fer les coses. Cada família parteix de la seva pròpia realitat, i és des d’aquí que podem iniciar aquest procés de reflexió i aprenentatge.
El “Centre de Dia Crisàlide” d’FSC amplia el seu model terapèutic incorporant la dimensió corporal
Durant el 2026, el “Centre de Dia Crisàlide” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha continuat evolucionant i millorant el seu programa, amb l’objectiu d’oferir una resposta cada vegada més ajustada a les necessitats de les persones usuàries. Aquest procés es nodreix tant de l’experiència acumulada al llarg dels anys com del compromís amb una millora contínua de la intervenció, que implica revisar i actualitzar les pràctiques, incorporar nous enfocaments i desenvolupar eines que permetin enriquir l’acompanyament i enfortir els processos de recuperació de les addiccions.
Al llarg dels més de 35 anys de trajectòria del servei, la nostra intervenció s’ha centrat especialment en un abordatge complex de les dimensions cognitiva i emocional, treballant aspectes com els pensaments, les creences, la presa de decisions, el reconeixement i la regulació de les emocions, així com la identificació d’aquelles estratègies que no estaven resultant saludables.
En aquest sentit, aquest treball s’ha dut a terme de la mà d’eines creatives i experiencials, i hem comprovat que ofereixen vies alternatives per facilitar l’autoconeixement, expressar i elaborar experiències i, sobretot, reconèixer estratègies que no funcionen per poder experimentar-ne i construir-ne de noves. Tot això sense prescindir de les tècniques tradicionals, el valor de les quals continua sent fonamental al llarg de tot el procés terapèutic.
Durant aquest any, hem volgut fer un pas més incorporant de manera específica el treball amb el cos. Aquesta nova dimensió respon a una constatació que la nostra experiència ens ha permès comprendre cada vegada millor: les situacions vitals que travessen les persones no afecten únicament els seus pensaments i emocions. El cos també rep l’impacte d’allò que vivim, especialment d’experiències més o menys traumàtiques relacionades amb l’estrès, l’ansietat, la por o el malestar que poden acompanyar els processos d’addicció i recuperació.
La incorporació del treball corporal, l’increment d’activitats i la continuïtat de les estratègies cognitives, emocionals i creatives configuren un programa que busca respondre a la complexitat dels processos de recuperació de les addiccions des de diferents perspectives. Entenem que acompanyar un procés de canvi implica proporcionar coneixements i eines, però també generar espais on les persones puguin experimentar, descobrir noves possibilitats i construir estratègies diferents a partir de la seva pròpia experiència.
A més, en moltes ocasions treballem alguns continguts de manera transversal en els diferents espais, cosa que ens permet reprendre algun contingut, aprofundir-hi i observar-lo des de diferents perspectives, afavorint una comprensió més àmplia d’allò que es pretén abordar. D’aquesta manera, els aprenentatges no queden vinculats únicament a una activitat concreta, sinó que es poden connectar amb altres continguts i amb les experiències que les persones van compartint al llarg del seu procés. Aquesta mirada transversal facilita també que els diferents espais de treball es complementin entre si i contribueixin, des de les seves pròpies característiques, a una intervenció més coherent i integrada.
En resum, l’evolució del programa durant el 2026 no suposa només fer més activitats. Es tracta de continuar consolidant un recurs capaç d’aprendre de la seva trajectòria, incorporar nous enfocaments i posar l’experiència acumulada al servei d’una atenció cada vegada més integral i de més qualitat.
Els canvis introduïts durant el 2026 representen, per tant, la continuïtat d’un model que evoluciona des de l’experiència. Al “Centre de Dia Crisàlide” entenem que millorar la intervenció implica observar, avaluar, aprendre del que fem i estar oberts a incorporar noves eines quan poden contribuir a una atenció de més qualitat.
Continuem ampliant la mirada sobre la persona per oferir un acompanyament cada vegada més integral, divers i connectat amb les necessitats reals de les persones que participen en el programa.
Més enllà dels números: balanç i resultats del projecte “En Plenas Facultades” de FSC (curs 2025–2026)
Fer balanç és la millor oportunitat per reconèixer el que hem aconseguit i posar en valor tot el que hem construït de manera compartida. Un esforç col·lectiu que ens recorda que darrere de cada xifra hi ha persones, aprenentatges i aliances que fan possible una prevenció més propera, participativa i connectada amb la realitat de les persones joves. Durant el curs 2025–2026, “En Plenas Facultades” (EPF) va estar present a 5 comunitats autònomes i 10 universitats, consolidant la seva aposta per la prevenció i la promoció de la salut en l'àmbit universitari. Aquest recorregut es va traduir en un impacte directe que avui volem visibilitzar i celebrar, a través dels principals resultats que resumeixen la nostra feina en aquest període.
Es van realitzar 15 formacions dirigides a nous i noves Agents de Salut , amb reconeixement de crèdits universitaris. Una formació que els va oferir eines i coneixements per esdevenir agents actius de prevenció i promoció de la salut entre els seus iguals. A aquestes formacions s'hi van sumar 11 seminaris i col·laboracions amb programes i entitats vinculades a la prevenció, la reducció de riscos i la promoció de la salut.
En total, 385 estudiants van rebre formació al llarg del curs i van participar activament en el desenvolupament d'iniciatives preventives dins i fora dels campus. A més, es van planificar i desenvolupar 52 accions, campanyes i activitats preventives , impulsades pel mateix alumnat universitari.
La prevenció també es va acostar als espais quotidians. Durant el curs passat, es van distribuir més de 5.500 materials preventius , entre preservatius, lubricants, alcoholímetres i altres recursos.
Entre les novetats d'aquest curs, va destacar la incorporació d'una nova ampolla d'aigua com a material preventiu i va ampliar els recursos amb què EPF treballa per promoure la cura i la reducció de riscos en contextos de lleure.
Aquest curs també va suposar un important avenç en la projecció científica i el reconeixement de la nostra feina. Mostra d'això va ser la publicació a la Revista Espanyola de Drogodependències de l'estudi d'avaluació del programa A Plenas Facultades, que avala l'eficàcia de la nostra intervenció en prevenció sobre consum de drogues i salut sexual en l'àmbit universitari.
Al llarg del curs passat, EPF també va participar en diferents espais de trobada, formació i col·laboració amb altres iniciatives i entitats, entre ells:
- Fira d´Entitats de Bellvitge, a Barcelona.
- Jornada Ocell de Foc, desenvolupada a diferents nuclis locals distribuïts per diferents comarques i districtes de Catalunya.
- Podcast sobre sexualitats en psicologia.
- Monogràfic sobre drogues de la FAS-UAB.
- Jornades “Espais de festa: treballar des de l'àmbit municipal”, de l'Ajuntament de Gijón.
- XI Jornades Gènere i Addiccions de Fundació Atenea.
- Curs EPF-Noctámbul@s, dirigit a Agents de Salut de Comissió Antisida Iruña.
Darrere de cadascun d'aquests èxits, hi ha una xarxa de persones, universitats i entitats compromeses amb una prevenció més participativa, crítica i propera. Gràcies a totes les persones que van formar part d'aquest curs i que, des de les aules, els campus i els espais d'esbarjo, continuen fent possible que la prevenció també es construeixi entre iguals. Afrontem aquest nou curs 2026–2027, del qual donarem detall properament, amb l'objectiu de continuar ampliant el nostre impacte en la prevenció i la promoció de la salut a l'àmbit universitari. Continuem sumant.
La Fundació Salut i Comunitat impulsa noves oportunitats d'inserció laboral amb el Programa MAIS a L'Hospitalet de Llobregat
El Servei d'Inserció Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) participa al Programa MAIS (Mesures Actives d'Inserció Sociolaboral), amb el suport del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i el cofinançament del Fons Social Europeu. Des del passat 1 de maig i fins al 30 d'abril del 2027, acompanyem en itineraris personalitzats d'inserció laboral persones perceptores de la RGC (Renda Garantida de la Ciutadania) i persones que es troben en una situació de risc d'exclusió social. Durant tot l'itinerari, les persones participants tenen una tutora de referència per consolidar tot aquest procés en espais de tutoria individual.
El programa ofereix l'oportunitat de crear itineraris individualitzats, orientats a enfortir les competències personals i professionals, amb l'objectiu d'avançar cap a l'autonomia i la inserció en el mercat laboral.
Durant aquest recorregut, les càpsules grupals seran un espai clau per treballar continguts com ara els mapes ocupacionals, les entrevistes de treball o els tipus de contracte, a més de fomentar l'intercanvi d'experiències i la creació de xarxes de suport entre les persones participants.
Paral·lelament, els tallers de competències digitals permetran adaptar l'aprenentatge als diferents nivells previs de cada persona, reforçant-ne l'autonomia en l'ús d'eines digitals i plataformes vinculades a la recerca de feina. A això s'hi afegeix el suport per explorar oportunitats de pràctiques no laborals a empreses, un pas essencial per apropar les persones participants a contextos laborals reals, així com l'accés a una borsa d'ofertes de treball, a través de les quals realitzem processos d'intermediació laboral.
Obrim el segon grup del Programa MAIS
L'1 de maig passat, vam començar amb un primer grup i, ara, vam començar amb el segon grup, amb places disponibles encara. Oferim un acompanyament flexible i adaptat a les necessitats de cada persona, atenent la història particular de cadascuna. La nostra oficina està ubicada a L'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona, molt ben comunicada amb transport públic.
Per participar-hi, les persones interessades hauran de:
- Estar donades d'alta al SOC com a demandants d'ocupació; ja sigui per trobar-se en recerca activa de feina o bé estar buscant una millora del mateix.
- Disposar del certificat dexclusió social o ser perceptores de la RGC.
Del total de places disponibles es reserva un mínim de 12 places per a persones perceptores de la RGC.
Des del Servei d'Inserció Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat, mantenim el nostre compromís amb la inclusió laboral i l'acompanyament personalitzat, ampliant-ne l'abast per continuar generant oportunitats reals de desenvolupament professional i autonomia per a les persones participants.
La Xarxa Gènere, Drogues i Addiccions tanca el curs 2025-2026 reforçant el seu treball en xarxa i el seu impacte en sensibilització
Entre les iniciatives més rellevants, destaca la celebració de la IX Jornada anual, celebrada a Madrid, que va combinar ponències teòriques amb dinàmiques participatives per fomentar l'intercanvi de coneixements i experiències entre les entitats integrants de la Xarxa. Així mateix, es van desenvolupar diverses accions de sensibilització, coincidint amb dates clau relacionades amb l'ús de drogues i les addiccions i la de 17 entitats, mitjançant la creació i difusió de continguts audiovisuals en format “reel”. El període també va servir per impulsar l'intercanvi d'investigacions i bones pràctiques entre les organitzacions participants, reforçant el paper de la Xarxa com a espai de col·laboració, aprenentatge i generació de coneixement.
La Xarxa Gènere, Drogues i Addiccions, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha tancat el curs 2025-2026 amb un balanç que reflecteix l'enfortiment del treball en xarxa, la incorporació de noves entitats col·laboradores i un abast més gran en les accions de sensibilització de la perspectiva de gènere en l'àmbit de les addiccions.
Durant aquest període, la Xarxa ha impulsat 16 trobades en línia i 1 presencial del Grup Motor per coordinar el lideratge estratègic feminista, facilitar l'adhesió de noves entitats i preparar la IX Jornada anual. El treball conjunt també ha permès reforçar lintercanvi dexperiències, actualitzar la biblioteca digital i compartir estudis i bones pràctiques entre les organitzacions participants.
Una de les fites més destacades ha estat la celebració de la IX Jornada de la Xarxa a Madrid, que va reunir representants de 14 entitats i 26 professionals. La cita va incloure una taula rodona, grups participatius i una sessió plenària, a més de l'elaboració de materials audiovisuals i una relatoria que serviran com a base per a futures accions.
A l'àmbit de la sensibilització, la campanya desenvolupada amb motiu del 8 de març va aconseguir una àmplia repercussió en xarxes socials. La iniciativa, en què van participar 17 entitats, va difondre 18 vídeos en format “reel” i va superar les 43.000 visualitzacions, a més d'incorporar 440 noves persones seguidores als seus canals de comunicació.
La Xarxa també ha reforçat la seva activitat divulgativa amb accions en sis dates commemoratives relacionades amb el gènere, les drogues i les addiccions, elaborant materials gràfics i continguts escrits, en col·laboració amb sis entitats. Paral·lelament, tres organitzacions van presentar investigacions pròpies en trobades específiques, a les quals van assistir representants d'onze entitats.
Així mateix, destaca el desenvolupament del full de ruta sobre «Dones i psicofàrmacs: medicalització del malestar», una iniciativa que pretén aprofundir en l'anàlisi de les desigualtats de gènere en l'ús i la prescripció d'aquests medicaments.
A l'àmbit de comunicació, la Xarxa continua ampliant el seu abast digital. Durant el període avaluat, va registrar 6.741 visites a la pàgina www.redgeneroydrogas.org; va acumular 15.234 impactes a la xarxa social X, amb 1.165 persones seguidores; va publicar 30 continguts a Instagram —18 en format “reel”— amb 951 seguidors i va enviar tres butlletins informatius a una comunitat formada per 371 professionals subscrits.
Amb aquest balanç, la Xarxa Gènere, Drogues i Addiccions, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat, reafirma la seva posició com un espai de referència per a professionals i entitats compromeses amb la igualtat, promovent el treball col·laboratiu, la innovació, la investigació i la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques i la intervenció en l'àmbit de les drogues i les addiccions.
FSC llança un canal de podcast per compartir resultats d'avaluació i experiències professionals
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) reforça el compromís amb la innovació i la millora contínua amb la posada en marxa d'un canal de pòdcast, impulsat pel Departament d'Avaluació i Gestió del Coneixement. A través d'aquest nou espai, compartireu evidència, resultats d'avaluació i experiències professionals, amb l'objectiu d'apropar el coneixement generat a l'entitat a professionals i persones interessades, fomentant l'aprenentatge continu, l'intercanvi de bones pràctiques i la transferència del coneixement.
Gràcies al suport del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, a través de la subvenció de la CONVO 2026, FSC compta amb el seu propi canal de podcast, disponible a la plataforma iVoox . Properament, els continguts també es podran escoltar en altres plataformes. S'està explorant la possibilitat d'incloure els podcasts a Spotify.
Actualment, el canal compta amb tres episodis, tots elaborats a partir de resultats d'avaluació, desenvolupats en diferents recursos de l'entitat:
– La participació familiar com a factor clau en l'èxit terapèutic analitza la influència de la implicació familiar als processos de tractament per drogodependències. A partir de l'estudi realitzat amb 168 persones usuàries, l'episodi mostra la relació existent entre una participació més gran de les famílies i una probabilitat més gran de completar satisfactòriament el tractament, a més de reflexionar sobre els factors que afavoreixen aquesta implicació i les diferències observades entre centres.
– Perfil sociodemogràfic i variables clau en l'avaluació de tractaments psicosocials intensius (2018-2024) presenta una anàlisi de les característiques de les 1.006 persones ateses als centres de drogodependències de FSC entre 2018 i 2024. L'episodi descriu els principals perfils d'atenció identificats, les diferències entre les necessitats de les persones ateses i orientar la millora dels serveis.
– De la qualitat de la dada al coneixement útil: la base de les decisions fonamentades. Aquest episodi destaca la importància de garantir la qualitat de les dades com a requisit imprescindible per generar evidència fiable i útil. Parteix del principi conegut com a Garbage In, Garbage Out (GIGO), que fa referència al fet que, si les dades d'entrada són deficients, els resultats obtinguts també ho seran o, dit altrament, que la qualitat de les decisions i dels resultats depèn directament de la qualitat de les dades amb què es treballa. A partir d'aquesta idea, s'explica que, mitjançant informació rigorosa, precisa i ben gestionada, és possible generar coneixement sòlid que serveixi de suport a la presa de decisions, la millora contínua i la innovació a l'atenció.
Cal destacar que la gestió del coneixement constitueix un element estratègic per a les organitzacions de l'àmbit social i sanitari, on la capacitat per transformar dades, avaluacions i experiència professional en coneixement útil és essencial per millorar la qualitat de la intervenció i afavorir la presa de decisions basada en l'evidència.
Diverses revisions científiques assenyalen que aquest format facilita un aprenentatge flexible, accessible i asincrònic, afavoreix la retenció del coneixement i permet apropar continguts especialitzats als equips de professionals, de manera compatible amb la seva activitat diària [i] . Així mateix, s'assenyala que els pòdcasts constitueixen un recurs de gran utilitat per a la difusió del coneixement i la implementació de pràctiques basades en l'evidència, especialment quan complementen altres estratègies de formació i transferència del coneixement [ii] .
El canal continuarà ampliant els continguts durant els propers mesos amb nous continguts. Entre ells, està prevista la presentació dels resultats de l'avaluació realitzada als Centres de Tractament Intensiu de Drogodependències de FSC, així com entrevistes amb personal de l'entitat i professionals externs que permetran compartir experiències, bones pràctiques i noves línies de treball relacionades amb l'avaluació, la investigació i la intervenció social.
Amb aquesta iniciativa, FSC reforça la seva aposta per una gestió del coneixement oberta, accessible i orientada a la pràctica professional, afavorint que l'evidència generada a l'organització es transformi en coneixement útil per millorar la intervenció professional i la qualitat de l'atenció.
[i] Amador, F. L. D., Alves, G. C. G., Dos Santos, V. R., & Moreira, R. S. L. (2024). Use of pódcast for health education: A scoping review. Revista Brasileira de Enfermagem, 77(1), e20230096. https://doi.org/10.1590/0034-7167-2023-0096
[ii] Kelly, J. M., Perseghin, A., & Dow, A. W. (2022). Learning Through Listening: A Scoping Review of Podcast Use in Medical Education. Academic Medicine, 97(7), 1079–1085. https://doi.org/10.1097/ACM.0000000000004565
"Vaig arribar al projecte Digitaliza-T buscant ajuda i vaig trobar una oportunitat per créixer. Avui sóc jo qui ajuda altres persones com a voluntari"
Francisco Sánchez Santa coneix el projecte Digitaliza-T des de dues perspectives: primer com a usuari i, ara, com a voluntari. El que va començar com un procés d'acompanyament a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a Alacant, va acabar convertint-se en una oportunitat per descobrir una nova vocació. Avui posa els seus coneixements tecnològics al servei de persones en situació o risc d'exclusió social, ajudant-les a desenvolupar-se en un món cada cop més digital. La seva història demostra que el voluntariat no només transforma la vida dels qui reben suport, sinó també la dels qui decideixen oferir-lo.
– Com vas conèixer el projecte Digitaliza-T i què va ser el que et va animar a fer el pas per convertir-te en voluntari?
Vaig conèixer el projecte gràcies a Paola, professional de FSC a Alacant. Ella (juntament amb altres professionals maquíssims) m'acompanya i ajuda en allò que necessito.
Un dia, en veure que em manejava molt bé amb la tecnologia, em va fer la proposta següent: i si fas el salt i et poses al meu costat com a voluntari? No m'ho vaig pensar ni un segon, em va semblar una oportunitat única per tornar part de tot el suport que havia rebut a l'entitat, per impulsar els altres i, de passada, sortir de la “zona de confort” i millorar les meves pròpies habilitats socials.
– Vas rebre algun tipus de formació o preparació?
Sí, vaig fer la formació en línia que reben tots els voluntaris/es de l'entitat.
– Com va ser la formació i quines eines et va aportar per desenvolupar la teva feina?
La veritat és que es fa rapidíssim des de casa i us obre els ulls sobre totes les àrees d'actuació que té FSC i les normes bàsiques que hem de complir. Però la veritable preparació va començar a les primeres sessions, ja que em va tocar escoltar molt, observar amb atenció i aprendre a ser present per poder donar el millor de mi a les persones usuàries.
– Concretament, en què consisteix la teva tasca com a voluntari? Explica'ns com és un dia o jornada habitual, en el marc d'aquest projecte.
La meva tasca consisteix a ensenyar a fer servir eines digitals, sobretot el telèfon mòbil, a persones que estan en situació o risc d'exclusió. Tot i que portem una estructura preparada, és clau la flexibilitat, ja que ens adaptem al ritme de cada persona.
La prioritat és un aprenentatge amb «impacte immediat», que els sigui útil aquesta mateixa tarda en sortir per la porta. Quan algú aconsegueix demanar una cita mèdica des del mòbil o utilitzar Google Maps per primera vegada sense dependre d'una altra persona, entén que no només està aprenent tecnologia, està guanyant autonomia i confiança.
– De totes les activitats que realitzes, n'hi ha alguna que recordis amb especial afecte o que t'hagi marcat? Per què?
Sens dubte, el meu primer dia. Va ser impactant i molt enriquidor descobrir la perspectiva de persones amb realitats vitals tan diferents de la meva. Veure que, gràcies als meus coneixements tecnològics, els podia donar un cop de mà per millorar el seu dia a dia, va ser una sensació increïble. Allà vaig saber que era al lloc correcte.
– Què és el que gaudeixes més d'aquesta experiència de voluntariat?
Gaudeixo moltíssim de l'ambient. Si a més d'ajudar-nos ho passem bé, què més es pot demanar? A nivell personal, m'està ajudant a ser molt més sociable, comunicatiu i segur de mi mateix, aspectes en què havia d'avançar i que ara veig que estic millorant molt.
– Quant de temps dediques al projecte i com ho aconsegueixes compaginar amb la teva vida personal?
Sóc anar els dilluns i els divendres al matí, en sessions de dues o tres hores. Aproximadament és un total de sis hores setmanals.
Respecte a compaginar-ho, la meva idea és estar molt de temps com a voluntari, encara que al setembre començaré a estudiar a les tardes, de moment aquests matins les tindré lliures, per la qual cosa puc compaginar-ho força bé.
– Mirant enrere, què diries que t'ha aportat aquesta experiència, tant a nivell professional com personal?
A nivell personal, m'ha donat molta empatia i una altra manera de veure el món. T'adones que totes les persones, en qualsevol moment, podem passar per una mala ratxa i necessitar el suport dels altres, ja sigui per entendre el mòbil o per alguna cosa més profunda.
Professionalment, m'ha descobert una vocació per l'ensenyament totalment ocult. He après a ensenyar des de la calma ia aprendre jo mateix mentre ho faig, guanyant molta confiança en el camí. De fet, m'ha agradat tant que la meva meta ideal de futur és, fer encara un pas més endavant, i acabar treballant a l'entitat, potser com a “Agent de Suport Entre Iguals”.
Haver estat usuari del centre em permet comprendre millor les dificultats dels que arriben per primer cop. Aquesta experiència m?ajuda a connectar des de l?empatia ia transmetre un missatge important: Sempre és possible avançar quan algú creu en tu.
– Des de la teva experiència, creus que iniciatives com aquesta reben el suport que mereixen?
Crec que falta més promoció. Hi ha moltíssima gent amb talent a casa “acumulant pols”, que no sap què fer amb el seu temps, que s'avorreix o se sent sola, i que s'ho passaria genial, recuperant la il·lusió, fent un voluntariat com aquest. El problema és que la informació no arriba, per això no saben que tenen aquesta oportunitat de canviar vides (inclosa la seva pròpia) a tocar.
– Si alguna persona, coneixent la teva experiència, estigués pensant fer-se voluntari o voluntària, què li diries?
Sens dubte, que no s'ho pensi dues vegades. Que identifiqui quin és el seu punt fort i que es llanci, les debilitats ja s'aniran polint pel camí, a força de pràctica. Ningú neix sabent-ho tot i això més que un impediment és un al·licient perquè l'aventura continuï.
D'altra banda, moltes vegades penses que canviaràs la vida d'una altra persona i, al final, qui més canvia ets tu.
- Per què recomanaries formar part daquest projecte?
Recomano el voluntariat al projecte Digitaliza-T perquè avui dia, la bretxa digital és sinònim d'exclusió social. Saber utilitzar el telèfon mòbil pot significar accedir a una feina, demanar una cita mèdica o mantenir el contacte amb la família, però no saber fer servir un mòbil t'aïlla del món. Per això, aquest projecte ofereix el suport i les eines necessàries perquè ningú, absolutament ningú, es quedi enrere.
Digitaliza-T demostra que aprendre tecnologia és important, però descobrir del que un és capaç ho és encara més. Jo vaig arribar buscant ajuda i vaig trobar una oportunitat per créixer. Avui sóc jo qui ajuda altres persones a fer aquest mateix pas, des del voluntariat. Aquest ha estat, sens dubte, l'aprenentatge més gran de tot aquest camí.
El CAS de Brians 1 promou la reflexió sobre l'estigma associat al consum de drogues sumant-se a la jornada internacional "Suporta. No castiguis"
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Brians 1, subvencionat per CatSalut i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat un any més a la jornada «Suport. No castiguis» (“Support. Don't Punish”) amb una activitat de sensibilització, en què s'han implicat 30 persones dels mòduls d'homes i dones del centre penitenciari. La iniciativa ha promogut la reflexió sobre l‟impacte de l‟estigma associat al consum de drogues i ha posat en relleu la importància d‟impulsar respostes centrades en la salut, els drets humans i la inclusió social.
La jornada internacional «Recolza. No castiguis» se celebra cada any a nombrosos països i promou un canvi de paradigma en les polítiques sobre drogues. La campanya defensa que les respostes fonamentades a la salut pública, l'evidència científica i el respecte als drets humans són més eficaces que les estratègies centrades exclusivament en la sanció o el càstig.
Amb motiu d´aquesta jornada, l´equip del Centre d´Atenció i Seguiment (CAS) de Brians 1, ha organitzat una dinàmica participativa basada en l´elaboració d´una pancarta col·laborativa, dividida en dos espais diferenciats. En el primer, les persones participants van escriure paraules i missatges que reflectien els prejudicis, les etiquetes i les actituds punitives que han experimentat al llarg de les seves vides per la seva condició de persones consumidores de drogues. Termes relacionats amb la discriminació, el rebuig o la culpabilització van servir per visibilitzar com l'estigma continua condicionant els processos personals i socials.
En contrast, la segona part de la pancarta es va omplir de paraules com a suport, respecte, esperança, confiança, oportunitats o acompanyament. A través d'aquests missatges, les persones usuàries del servei van expressar quins tipus de respostes consideren necessàries per afavorir la recuperació i la inclusió, posant el focus en la importància de rebre un tracte digne i lliure de prejudicis.
Més enllà del resultat final de l'activitat, la proposta va generar un espai de diàleg i reflexió compartida on es van abordar les conseqüències que l'estigmatització té sobre la salut, el benestar emocional i les oportunitats d'integració social de les persones amb problemes de consum. Així mateix, va permetre destacar el valor d'intervencions basades en la reducció de danys, l'acompanyament professional i l'accés a recursos especialitzats com a elements claus per impulsar processos de canvi sostenibles.
Amb aquesta iniciativa, el CAS de Brians 1 reafirma el compromís amb aquest enfocament d'intervenció i amb l'atenció integral a les persones amb problemes de consum. Des del servei, es continua treballant per oferir un acompanyament individualitzat que afavoreixi la millora de la salut, l'autonomia personal i la inclusió social, contribuint a crear entorns més respectuosos i lliures d'estigma, tant dins com fora de l'àmbit penitenciari.
FSC s'adhereix al decàleg impulsat per UNAD per promoure una comunicació lliure d'estigmes i respectuosa amb els drets de les persones amb addiccions
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) subscriu el decàleg impulsat per UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, que té com a objectiu promoure una informació lliure d'estigmes i respectuosa amb els drets de les persones amb addiccions. El document recull una sèrie de recomanacions dirigides a professionals i mitjans de comunicació, posant el focus en la necessitat d'un enfocament de salut pública a la cobertura informativa ia la responsabilitat ètica del periodisme a l'hora de visibilitzar aquesta realitat, sense caure en sensacionalismes.
El decàleg, impulsat per la Comissió de Comunicació d'UNAD, després d'un procés d'anàlisi de la cobertura de les addiccions en mitjans de comunicació d'àmbit estatal, autonòmic i local, recull deu recomanacions adreçades a professionals i mitjans per tal de promoure un tractament informatiu respectuós amb els drets i la dignitat de les persones que viuen amb aquesta problemàtica, lliure d'estigmes.
L'anàlisi ha permès identificar aspectes susceptibles de millora en el tractament informatiu de les addiccions, com ara l'ús de terminologia estigmatitzant, i examinar qüestions com el llenguatge emprat, l'enfocament de les notícies, les fonts consultades, l'ús d'imatges i l'equilibri dels relats publicats.
Entre els elements analitzats, s'ha prestat una atenció especial a l'ús de terminologia estigmatitzant, a la tendència a associar les addiccions amb la delinqüència o la violència, al predomini d'enfocaments policials davant de perspectives sociosanitàries, així com a la incorporació de persones expertes en les informacions.
Així mateix, s'ha avaluat el tractament visual de les notícies, l'existència de narratives centrades exclusivament en les conseqüències negatives i la visibilitat escassa de processos d'atenció, recuperació i reducció de danys.
A partir de tot això, el decàleg recull una sèrie de recomanacions orientades a millorar la qualitat de la informació. Entre aquestes, s'hi inclou la utilització d'un llenguatge respectuós centrat en les persones, evitant expressions estigmatitzants com “yonki” o “toxicòman”, entre d'altres. També, la necessitat d'evitar enfocaments sensacionalistes o criminalitzadors; i la importància d'abordar les addiccions des d'una perspectiva de salut pública, incorporant-hi fonts especialitzades i dades basades en l'evidència científica.
El document subratlla la rellevància d'aprofundir en les causes socials, econòmiques i estructurals de les addiccions i en la importància de reflectir la diversitat de les persones afectades, evitant estereotips associats a gènere, origen o classe social.
També es posa el focus en la importància de mostrar als mitjans de comunicació la complexitat dels processos de recuperació, incloent-hi les recaigudes, la prevenció i la reducció de danys, així com la necessitat d'un ús responsable de les imatges.
Amb la seva adhesió al decàleg impulsat per UNAD, la Fundació Salut i Comunitat reafirma el seu compromís amb una comunicació responsable que contribueixi a reduir l'estigma social associat a les addiccions i afavoreixi una sensibilització més gran de la ciutadania sobre aquesta realitat.
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la manera com la societat percep les addiccions. En aquest sentit, una informació rigorosa i respectuosa, basada en els drets humans, contribueix a combatre l‟estigma, promoure la inclusió social i afavorir els processos d‟atenció i recuperació.
La iniciativa compta amb el suport de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM), que s'ha adherit al decàleg i col·labora en la difusió com a mostra del compromís amb una comunicació més ètica, rigorosa i respectuosa amb la realitat de les addiccions.
