FSC col·labora amb el Govern de Navarra en l'elaboració del IV Pla Foral d'Adiccions 2025-2030
El Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), representat pels nostres companys/es Otger Amatller i Laia Plaza, ha acompanyat el Govern Foral de Navarra, liderant el procés d'elaboració del seu IV Pla Foral d'Adiccions. Aquest procés s'ha desenvolupat des de finals del 2024 al juliol del present any. El Govern de Navarra ha aprovat recentment aquest pla estratègic que reforça el compromís amb la salut pública i el benestar de la ciutadania i que incorpora una mirada innovadora per respondre als nous reptes que plantegen les addiccions, tant amb substància com sense substància.
El nou pla s'ha recolzat en un ampli procés participatiu que ha implicat professionals i agents dels àmbits de la salut, els serveis socials i la comunitat, amb l'objectiu d'integrar diverses perspectives i experiències. En aquest sentit, ha comptat amb professionals de l‟àmbit local de la prevenció, entitats socials, representants del Tercer Sector i persones expertes en l‟àmbit de les addiccions.
Així mateix, el seu disseny s'ha basat en evidències científiques i estudis actualitzats, garantint un rigor tècnic elevat i una orientació a la millora de la prevenció i l'atenció de les addiccions a la comunitat navarresa.
Tal com ha detallat el conseller de Salut del Govern foral, Fernando Domínguez, a la roda de premsa posterior a la sessió de Govern en què s'ha aprovat el pla, alineat amb les prioritats marcades pel Pla Nacional sobre Drogues i l'Agència Europea sobre Drogues, “s'articula entorn de quatre línies estratègiques, que persegueixen els següents objectius les seves conseqüències a la comunitat; incrementar la percepció del risc associat al consum de drogues i altres conductes addictives, i reduir la tolerància social envers el consum en menors;
D'altra banda, el nou pla incorpora actuacions prioritàries que enforteixen la promoció de la salut i consoliden un enfocament integral i actualitzat. Es posa especial atenció a les addiccions sense substància, com ara el joc patològic, l'ús problemàtic de pantalles o les apostes esportives. A més, s'impulsa la vigilància epidemiològica mitjançant l'anàlisi d'aigües residuals, una iniciativa innovadora que permet detectar patrons de consum reals a la població.
Finalment, contempla l'impuls a la investigació en l'àmbit de les addiccions, amb l'objectiu de generar coneixement útil per a la presa de decisions basades en l'evidència científica. De la mateixa manera, aposta per la formació contínua i especialitzada dels i les professionals dels diferents àmbits implicats en la prevenció de les addiccions.
Per fer possible aquests objectius, el IV Pla Foral d'Adiccions 2025-2030 del Govern de Navarra estableix diferents objectius i actuacions concretes, la implementació i l'avaluació dels quals es duran a terme de manera pública al llarg de tota la seva vigència.
“El meu desig més gran és que cadascuna de les persones que viuen a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu senti que aquesta és, veritablement, la seva llar”
Durant més de dues dècades, Marisa Cantó ha estat al capdavant de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu, Alacant. Des de la seva incorporació a principis del 2004, fins a la seva jubilació el 14 d'agost del present any, ha liderat la consolidació del centre com un referent, guiada pel seu compromís amb el benestar de les persones residents i acompanyant l'equip professional amb proximitat i dedicació. En aquesta entrevista, comparteix les vostres experiències, reptes i aprenentatges al llarg d'aquests anys.
– Com va començar la teva relació amb la Residència per a Persones amb Diversitat Funcional Relleu i què t'ha atret d'aquest centre, en particular?
La meva arribada a la Residència va ser tota una sorpresa, ja que en aquell moment no tenia informació sobre l'obertura d'un centre dirigit a persones amb diversitat funcional. En aquell moment, treballava com a psicòloga i educadora en un centre de menors situat molt a prop del nou recurs que s'inauguraria.
Quan vaig rebre la proposta per incorporar-me, vaig expressar que no comptava amb formació específica en gestió de centres ni en alguns altres aspectes del lloc. Tot i així, i encara que crec que en aquell moment no vaig arribar a dir ni que sí ni que no, vaig decidir embarcar-me en aquesta nova aventura professional. Avui, mirant enrere, no em penedeixo d'aquella decisió, malgrat els moments difícils viscuts.
El que em va atreure del centre va ser, sobretot, l'oportunitat de formar part d'un nou projecte, destinat a oferir una llar a persones amb diversitat funcional.
– Quins van ser els principals reptes que vas trobar en assumir la direcció del centre?
El primer gran repte va ser posar en marxa el centre des de zero: fer les compres per equipar-lo adequadament, coordinar la selecció del personal i, en definitiva, construir els fonaments d'un projecte que naixia.
Des de l'inici, juntament amb tot l'equip professional, vam tenir clar l'objectiu principal: volíem que la residència fos, sobretot, una llar. Per aconseguir-ho, treballem en la formació de l'equip, participem en campaments i fem visites a altres centres, per tal d'aprendre de les seves experiències i bones pràctiques.
Tanmateix, el més important va ser conèixer les persones que viurien al centre: descobrir les seves històries, les seves necessitats i allò que esperaven del nou recurs.
El compromís de l equip professional va ser clau. Sense la seva implicació, dedicació i suport continu, res d'això no hauria estat possible. Estic profundament agraïda a tots i totes per acompanyar-me i contribuir que el centre s'hagi convertit en allò que avui és.
– Durant la teva etapa com a directora, la residència ha crescut i s'ha consolidat com a referent en l'atenció a persones amb diversitat funcional. Quines diries que han estat les principals fites o avenços aconseguits durant la teva gestió?
Al llarg d'aquests anys, s'han aconseguit avenços molt significatius que han contribuït al creixement i la consolidació del centre:
– Major implicació de les famílies: se'n va promoure una participació més activa en el dia a dia del servei. Amb el temps, es va instaurar la celebració anual de la Jornada de Portes Obertes , generant un espai de convivència, transparència i confiança.
– Millora de les instal·lacions: es van realitzar progressives millores a l'entorn físic del centre, buscant sempre afavorir el benestar, l'accessibilitat i la qualitat de vida de les persones residents.
– Visibilitat i integració comunitària: es va impulsar la creació del Taller d'arts audiovisuals, des del qual s'han fet curtmetratges, pòdcasts i una revista del centre. Gràcies a aquest treball, s'han obtingut tres primers premis a certàmens nacionals de curtmetratges, celebrats a Pontevedra, Barcelona i Sagunt (València), reforçant així la participació de les persones residents en aquesta activitat i el seu reconeixement social.
- Creixement i especialització de l'equip professional: el 2004, l'equip d'atenció directa estava format per 4 cuidadors/es, 2 educadors/es i 3 monitors. Actualment, comptem amb 7 cuidadors/es i 8 educadors/es.
Així mateix, el personal tècnic, inicialment compost per un infermer i una coordinadora de Centre Ocupacional, ha crescut. Actualment, hi ha un logopeda, una terapeuta ocupacional, una psicòloga, un fisioterapeuta i una infermera.
Aquest notable creixement en recursos humans i serveis, ha permès oferir una atenció cada cop més individualitzada, especialitzada i centrada en la persona, consolidant el projecte.
– Liderar un equip professional tan divers no ha estat senzill. Com has viscut aquest lideratge?
Liderar un equip no és una tasca fàcil i més, si no tens “fusta de líder”, en el sentit tradicional.
La meva manera de dirigir sempre ha estat molt marcada pel cor, per l'empatia i pel desig d'acompanyar, encara que de vegades la raó també és necessària per prendre decisions difícils. Aquest equilibri no sempre ha estat fàcil, i de vegades m'ha generat conflictes interns. Fins i tot he pogut causar dolor a alguns companys/es oa mi mateixa, sempre de manera involuntària.
També he experimentat una sensació que potser només els que ocupen llocs de responsabilitat comprenen bé: la solitud de la direcció.
– Què et va motivar a continuar en moments difícils?
Sense cap dubte, el que més m'ha motivat a seguir endavant com a directora del centre, han estat les persones residents. D'elles, n'he après moltíssim.
Tampoc em puc oblidar de l'equip professional. Els meus companys i companyes hi han estat en tot moment, malgrat les nostres diferències en alguns moments. Gràcies al seu compromís i suport constant, aconseguim superar els reptes que es van presentar.
En definitiva, ens hem convertit en una família, i aquesta unió ha estat clau per oferir sempre el millor.
– Quines històries o experiències de residents t'han marcat especialment?
Les experiències més doloroses han estat les pèrdues de dos dels nostres residents. Viure la seva absència i acompanyar la resta del grup al dol, va deixar una empremta molt profunda en tots nosaltres.
Una altra situació especialment dura va ser la que vivim amb el tancament imminent de la residència, a causa de la mala gestió de l'anterior entitat gestora. La possibilitat que les persones residents fossin traslladades a diferents recursos i que l'equip professional quedés sense feina, va suposar un cop emocional enorme. Arribem a estar set mesos sense cobrar, i el desgast psicològic i econòmic va ser molt difícil de sostenir. Tot i així, seguim acudint cada dia, perquè sabíem que no els podíem fallar.
Personalment, va ser un període marcat per la solitud i la incertesa. Tot i això, l'arribada de FSC va suposar un autèntic renéixer.
– Quins somnis o projectes t'agradaria veure complerts al centre en un futur?
El meu desig més gran és que cadascuna de les persones que viuen a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu senti que aquesta és, veritablement, la seva llar.
– Després de tants anys de dedicació, com es viu la jubilació?
Al principi, la jubilació és com estar de vacances. Però, a mesura que passa el temps, vaig prenent consciència del que significa realment aquest canvi. Agraeixo que el telèfon ja no soni a qualsevol hora, sigui de dia, de nit, cap de setmana o festiu. Encara em sorprenc a mi mateixa pensant en baixes, torns o imprevistos… encara que em repeteixo que ja no ha de ser la meva preocupació.
– Quins plans o activitats tens per a aquesta nova etapa de la teva vida?
Els meus projectes no són gens ambiciosos: viatjar, fer esport, poder parlar anglès i, sobretot, pau interior.
Ara gaudeixo d'una cosa tan senzilla com no tenir horaris: aixecar-me i ficar-me al llit quan vull. També estic dedicant més temps a cuidar-me, fent esport. Un dels meus moments favorits és asseure'm al jardí, llibre en mà i una cerveseta al costat.
– Per acabar l'entrevista, si haguessis de resumir la teva experiència al capdavant de la direcció en una frase, quina seria?
Una experiència daprenentatge i superació. M'emporto una gran família i molt d'amor.
El Projecte “En Plenes Facultats” de FSC, compromès amb la salut mental a la IX Fira d'Entitats de Catalunya
El projecte ha participat a la IX edició de la Fira d'Entitats de Catalunya que es fa a la Facultat d'Infermeria (Campus Bellvitge) de la Universitat de Barcelona (UB). L´activitat s´emmarca a la Setmana de la Salut Mental, organitzada anualment gràcies a la col·laboració entre l´alumnat, el professorat de l´assignatura de Salut Mental del Grau d´Infermeria de la UB; el suport de lAjuntament de lHospitalet de Llobregat, a Barcelona; l'Hospital de Bellvitge i les associacions compromeses amb la cura de la salut mental i la comunitat.
En aquesta edició, el Projecte EPF ha treballat conjuntament amb dues alumnes del Grau d'Infermeria diferents activitats informatives i preventives que han tingut una gran acollida entre les persones que han visitat la fira. Aquestes iniciatives van propiciar converses molt enriquidores sobre la importància de tenir cura de la salut mental, així com de compartir i parlar obertament sobre la vulnerabilitat que això implica.
Les activitats preventives que es van dur a terme van ser les següents:
- “Passaparaula sexual”: en què es van treballar conceptes com les sexualitats, VIH-SIDA, mètodes preventius i mètodes anticonceptius.
- Circuits amb ulleres simuladores d'abús d'alcohol i consum de cànnabis, com el Circuit del cadenat, que incloïa diferents obstacles i simulava situacions quotidianes, com ara obrir la porta d'un cotxe o encendre la moto amb la clau de contacte.
- “Joc Veritas Campus”, en què es van treballar els mites sobre el consum de drogues relacionats amb la realitat universitària.
L'experiència del projecte A Plenas Facultades demostra que realitzar i donar visibilitat a activitats d'aquest tipus, contribueix a trencar el silenci i vèncer l'estigma que encara persisteix al voltant de la salut mental.
En fomentar un entorn on es pugui parlar obertament sobre salut mental, prevenció del consum de drogues i promoció de la salut, s'afavoreixen aspectes clau com la detecció i la intervenció primerenca, l'enfortiment de les xarxes de suport i la promoció d'un diàleg obert. Tot això permet a l'alumnat desenvolupar estratègies d'afrontament que seran valuoses, no només durant la formació acadèmica, sinó també al llarg de la seva vida professional i personal.
En aquest sentit, es considera que apostar pel benestar emocional de lalumnat i del personal universitari, promovent espais de conversa i suport, és una de les millors inversions socials que pot realitzar una entitat. Perquè darrere de cada nota, tesi o examen, hi ha una persona que necessita ser vista, escoltada i cuidada.
En conclusió, aquestes iniciatives no només informen i prevenen, sinó que també transformen la cultura universitària, promovent l'empatia, l'escolta activa i la responsabilitat compartida envers el benestar de tota la comunitat. Amb cada activitat, el Projecte “En Plenes Facultats” de FSC reafirma el seu compromís de fer de la universitat un espai més saludable, inclusiu i humà.
L'Observatori Noctámbul@s de FSC es mobilitza davant del 25N amb una agenda d'activitats contra les violències de gènere
Amb l'arribada del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) intensifica la tasca de sensibilització i prevenció, sumant noves accions al treball continu durant tot l'any. Es participarà en diverses jornades i formacions, amb l'objectiu de visibilitzar les violències masclistes –especialment les que es produeixen en contextos d'oci i consum de substàncies– i reforçar-ne la resposta feminista.
A continuació, es detallen les activitats programades:
– 10 de novembre (9.00 – 14.00 hores) a Pamplona : participació de la nostra companya Amaya I. Díez, tècnica de l'Observatori Noctámbul@s, a la jornada “La resposta feminista contra la violència sexual”, organitzada per l'entitat Ehuleak Nafarroa.
– 11 de novembre (15.00 hores) , intervenció al seminari en línia «Dir-ho bé: comunicació ètica sobre la violència de gènere i el consum de substàncies», organitzat per l'ONG Dianova, amb la participació de la nostra companya Ana Burgos, coordinadora del Departament de Prevenció, Gènere i Drogues.
La trobada reunirà líders intel·lectuals, comunicadors/es i agents del canvi internacionals dels àmbits de la salut pública, els mitjans de comunicació, la igualtat de gènere i l'ètica, per tal de reflexionar sobre el poder del llenguatge per combatre l'estigma, impulsar l'acció i transformar realitats.
Aquest seminari està dirigit a periodistes, responsables polítics, professionals d'ONG, creadors/es de continguts i qualsevol persona que cregui al poder de les paraules per canviar vides.
– 14 de novembre ((9:00 – 14:45 hores ) a Es Mercadal, Menorca: participació d'Ana Burgos a la jornada “Perspectives professionals sobre el consum de substàncies i factors de vulnerabilitat en les dones”, organitzada per l'organisme IBDONA, amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament des Mercadal, Menorca. La trobada tindrà lloc a la Sala.
– 19 de novembre (13:30 – 15:00 hores ) a Barcelona: Amaya I. Díez impartirà la formació “Prevenció de violències a l'oci: dinamització dels Punts Liles”, organitzada per la Unitat de Dinamització Comunitària de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès.
Una sessió dissenyada per oferir eines pràctiques a entitats a l'organització de Punts Lilas per a les seves activitats.
– 26 de novembre (9:00 – 13:30 hores) a Oviedo : intervenció a les XXVII Jornades Municipi i Addiccions “Destino Prevención”, organitzades pel Pla Municipal sobre Drogues i altres Conductes Addictives de l'Ajuntament d'Oviedo.
La nostra companya Maria Giaever, tècnica de l'Observatori Noctámbul@si del Projecte Malva, formarà part de la taula d'experiències, amb una xerrada sobre protocols d'abordatge de violències sexuals en contextos de lleure i consum de drogues.
– 28 de novembre (9.00 – 14.00 hores) a Barcelona: s'impartirà la formació “Violències sexuals amb presència de drogues: més enllà de la submissió química”, organitzada per l'Observatori Noctámbul@s de FSC.
Entre les formadores, hi ha la nostra companya Laura Castells Ricart de l'Observatori Noctámbul@si del Projecte Malva; així com Sònia Ricondo Garcia, col·laboradora de l'Observatori Noctámbul@s.
Amb totes aquestes accions, la Fundació Salut i Comunitat reafirma el compromís en la lluita contra les violències masclistes, posant al centre la importància de la prevenció, la sensibilització i la construcció d'espais d'oci segurs i lliures per a totes.
Més informació a: https://www.drogasgenero.info/.
El projecte L'H.Elecció.Jove impulsa l'ocupabilitat juvenil i la igualtat de gènere, en el marc del Projecte Singulars
El Servei d'Inserció Laboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha iniciat el darrer trimestre del programa “L'H.Elecció.Jove”, aconseguint resultats molt satisfactoris. Es tracta d‟un projecte desenvolupat en agrupació amb el centre de formació Sinergia, en el marc del Projecte Singulars, una iniciativa d‟ocupació juvenil impulsada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. La intervenció realitzada s'ha dirigit a joves d'entre 16 i 29 anys, amb l'objectiu de millorar-ne la formació, l'ocupabilitat, a més de promoure la seva participació activa a nivell comunitari.
Al llarg del programa, un total de 15 joves han participat a un itinerari d'orientació sociolaboral i formatiu, amb actuacions específiques adreçades a l'entorn productiu ia l'espai comunitari.
Entre els resultats més destacats, cal referir-se a les 8 persones participants (més del 53%) que han aconseguit una inserció laboral durant la participació al programa. A més, 3 han estat dones (un 37.5%), les quals s'han incorporat laboralment a un sector tradicionalment masculinitzat com el de la logística, fet que suposa un avenç significatiu cap a la igualtat d'oportunitats a l'àmbit laboral. L'èxit de les incorporacions laborals també ha estat possible gràcies a la implicació de les empreses amb què s'han generat aliances des del servei.
D'altra banda, les accions formatives s'han centrat en el sector de la logística, a través del curs d'Operacions bàsiques al magatzem, un àmbit en creixement que ofereix àmplies possibilitats d'ocupació. La majoria de persones participants han finalitzat la formació amb una capacitació tècnica i una motivació renovada per incorporar-se al mercat laboral o reprendre els estudis.
A més de la formació, el programa ha promogut la participació comunitària com a un dels eixos en el procés d'inclusió. Les persones participants han liderat diverses activitats amb la comunitat, on han experimentat el valor de la col·laboració, la solidaritat i la pertinença a l'entorn. Aquestes experiències han contribuït a reforçar el sentit de comunitat i la implicació ciutadana.
Durant el desenvolupament del projecte, també s'han fet 7 visites a diferents empreses del sector logístic, amb l'objectiu de donar a conèixer el teixit productiu local i generar oportunitats de trobada entre joves i empreses. Aquestes accions han facilitat l'acostament a la formació i al món laboral, obrint noves oportunitats. Concretament, dues empreses han estat les encarregades d'oferir una oportunitat laboral real a 3 de les persones participants del programa.
L'acompanyament personalitzat és clau perquè cada jove trobi el seu propi camí. És especialment motivador comprovar com les 3 joves participants han aconseguit integrar-se amb èxit en un sector tradicionalment masculinitzat, demostrant que el talent i la motivació no depenen del gènere.
Des del servei, es valora molt positivament aquesta edició del programa “L'H.Elecció.Jove”, en el marc del Projecte Singulars, tant pels resultats quantitatius com pel creixement personal i social de les persones participants. Confiem que l'edició d'aquest any conclourà plenament d'acord amb els objectius plantejats. L'experiència reafirma la importància de l'acompanyament humà, la formació de qualitat i el treball en xarxa com a eines clau per fer itineraris de vida més inclusius i sostenibles.
Viure amb consciència: el meu procés de canvi davant l’addicció
El meu ingrés a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va ser al novembre del 2023, i he de dir que va ser una experiència meravellosa. Vaig prendre consciència de la meva addicció i em vaig conèixer molt més a mi mateix. Era el meu tercer pas per una comunitat, sortint amb alta administrativa, sempre protegit perquè allà dintre no es pot recaure, està clar. El mateix mes del meu ingrés va morir el meu germà, i va ser un cop molt dur, per això es mereix que aquí el recordi...
Al mes de juny del 2024 vaig ingressar a Pis Terapèutic “Cosmos” amb una cosa molt clara, no tenia data de sortida. Després de dos intents anteriors, una sortida per força major i una altra per recaiguda amb compres compulsives, que van comportar una recaiguda gran i consum sense parar fins al nou ingrés a la comunitat... aquesta vegada em vaig proposar no tenir pressa.
L’ingrés a “Cosmos” va ser dur, perquè vens d'un gran espai verd natural, on si tens un mal dia pots parlar amb els ocellets caminant sol per la naturalesa, i si tens un bon dia ni t’ho explico! I arribes a pis, on et trobes en una casa amb 12 o13 persones més, amb diferents dificultats com jo mateix, amb les quals pots dur-te bé o no, sense lloc on amagar-te. El no amagar-me em va fer créixer, em va fer constatar que no estava bé, que tot era façana, que tenia problemes amb el menjar a les nits, i el major dels meus problemes es que no ho comunicava…. És aquí quan comença la meva aventura real; tot l'equip educatiu es posa a treballar per al que és millor per cada usuari, i això és increïble. Setmana a setmana, uau!
Quan surts de comunitat, penses que ho tens tot controlat i això no és cert, per exemple el tema emocional. Pensava que estava bé i no era del tot cert, era falsa seguretat, només era el principi d´una llarga feina. Un altre gran tema va ser la gestió econòmica. Quants mesos m´ha costat a mi? Quants errors al moment de quadrar? Buff… doncs no us imagineu com m´ha canviat la vida! El meu pare em dona ara 20€ a la setmana i li porto tots els tiquets, i tant content! Em dius fa 4 anys que ho gestionaria així amb el meu pare i me’n riuria! Acceptar que tenim una malaltia és una feina molt dura, en la que els educadors i educadores de pis terapèutic, ens acompanyen a diari, on ens donen eines per poder ser una mica més lliures.
L'entrada a pis és molt important, et vas integrant al grup, amb les cuines, i així van descobrint com ets, si ets treballador o no, intimes més amb el teu company de cuina, amb els teus companys d'habitació, etc.
La planificació és molt important; vaig aprendre el valor de tenir cada una de les activitats setmanals planificades amb anterioritat, amb temps per pensar en tots els possibles inconvenients, fer les trucades corresponents, etc.
L'altra cosa imprescindible és la medicació; és un compromís amb nosaltres mateixos, de la pròpia consciència sobre la realitat.
Per altra banda, vull compartir les diferents dinàmiques que vaig fer a pis, que em van fer ser més lliure de creences falses i tenir una personalitat mes independent. Les descric seguidament.
- Artteràpia
Va ser una dinàmica de la qual vaig aprendre moltes coses, entre les quals fer “mindfulness”, connectava plenament, plorava, era molt terapèutic. Aquesta activitat és imprescindible, ja que per a mi, que sempre he fet les mateixes coses, fer volar la imaginació és una aventura meravellosa, fins al punt de connectar amb l'emoció i plorar com un nen petit.
- Cohesió
En aquest grup podíem treballar els conflictes propis de la convivència i, en el meu cas, sento que no vam ser un grup molt cohesionat. Tot i això, crec que vaig poder parlar de manera clara i amb assertivitat.
- Esport
Molt content amb aquesta activitat, en aquests moments estic apuntat a un gimnàs on vaig cada setmana uns 5 dies, 1 hora diària aproximadament. I això és graciés a l’hàbit que vaig crear estant a pis.
- Gènere
Com ho trobo a faltar! Per a mi, com a home nascut a l'any 1979, tindria una cita setmanal al grup de Gènere. Si ja era feminista després de la meva estada a tres comunitats terapèutiques de FSC, arran del meu pas per “Cosmos”, encara més. El Patriarcat està tan integrat en tots els sistemes, que si existís cap possibilitat de donar-li la volta a aquesta injustícia seria ideal.
- Grup de Prevenció de Recaigudes
En aquest grup, es parla de situacions viscudes per part d´un dels usuaris/es del grup, perquè la resta li puguin aportar les seves experiències o punts de vista, per donar resposta a aquella vivència que ha tingut. És imprescindible per l’aportació d´experiència entre les persones usuàries.
- Grup de salut
El grup de salut també es importantíssim, on ens expliquen la importància de l'alimentació, de fer esport, tenir una vida sana, dormint les hores que pertoquen, etc.
El més important és aprendre que la persona que més ens estimarà a nosaltres mateixos som nosaltres mateixos. Llavors, es tracta d’aprendre a cuidar el cos, per exemple anant als metges, al dentista, al oftalmòleg si pertoca, al dermatòleg, es tracta d´agafar un compromís amb un mateix.
- Habilitats socials
Son imprescindibles per a nosaltres, des de saber a resoldre conflictes com a rebre una crítica; amb el dia a dia a pis, entre les dinàmiques, les relacions interpersonals, l’acompanyament dels educadors i demés, és un ensenyament màgic del qual he sigut partícip i estic molt agraït.
Ara em sento molt més segur de mi mateix i puc volar pel món sense por, com no m´havia sentit mai, sempre conscient de mi mateix, de la meva malaltia i del meu voltant.
D’altra banda, els espais de tutoria individualitzada permeten fer una revisió àmplia del propi procés. Va ser en aquest cas on vam veure com vaig començar a pis, vaig arribar a mínims, vaig haver de repetir la primera fase... quina paciència vau tenir amb mi i quina sensibilitat. Moltes gràcies!
Em vaig sentir molt protegit per vosaltres, això es un punt que ningú sap dels usuaris que dubten si venir o no a pis, quan surten de comunitat. A part de donar-nos les ensenyances per sortir a la vida, ens ajudeu a rascar fins al fons de nosaltres mateixos per “buscar l´ultima merda” i poder remuntar nets i pulcres sense cap creença falsa i menys complexos.
I després està clar, quan arribes a “Cosmos” la coordinadora sempre a sobre nostre, si necessitem qualsevol cosa, perquè sap tot de tothom, perquè dimarts al matí l’equip es reuneix i ens fa una devolució amb la sensibilitat esmentada anteriorment…
Us tinc una alta estima, tot i haver passat per moments molt diferents i molt complexos, res embruta l’experiència positiva com a aprenentatge que he tingut. Us tindré sempre al meu record, sempre us tindré al meu cor.
Moltes abraçades per a tots i totes.
Borja Martínez, exusuari de la Fundació Salut i Comunitat.
Impuls a la participació col·lectiva de joves a la Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents "Els Estels"
D'acord amb l'Informe de devolució del procés d'acompanyament a la Residència Els Estels, emès per la Vicepresidència Primera i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana, el servei, de titularitat pública, gestionat i dirigit a la ciutat d'Alacant per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) en consorci amb la Grup Lagunduz infància. Recentment, ha estat seleccionat per implementar un procés d'acompanyament que inclou formació en línia i cursos presencials, amb l'objectiu de capacitar professionals en la participació col·lectiva dels menors.
Aquesta acció s'emmarca en el projecte de la Direcció General de Família, Infància i Adolescència, i Repte Demogràfic, finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, que cerca fomentar la participació de nens, nenes i adolescents al sistema de protecció.
Segons explica Pablo Álvarez, director del centre, aquesta iniciativa “es va gestar a partir del projecte de la Direcció General de Família, Infància i Adolescència i Repte Demogràfic per impulsar la participació infantil i adolescent en el sistema de protecció, emmarcat en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que inclou tres accions formatives diferents adreçades a residències i llars: tot el personal, i diferents cursos presencials per la comunitat autònoma”.
Així mateix, assenyala que "dins del procés d'acompanyament a residències per implementar estructures de participació, des de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, es va seleccionar aquesta residència per dur a terme les accions necessàries per completar el projecte de capacitació de professionals de llars i residències de protecció per a la participació col·lectiva de nens, nenes i adolescents".
El director del centre matisa a més, “María i Adrián, tècnics d'AUCA Projectes Educatius, empresa conveniada amb la Conselleria per pilotar aquest projecte, es van posar en contacte amb nosaltres el passat mes de novembre, per començar-hi”. En aquest sentit, l'acompanyament va consistir en diverses fases: una primera de presentació, que es va fer per una banda en una reunió d'equip educatiu i, de l'altra, amb el grup de nens, nenes i adolescents. Després d'aquesta fase inicial, va començar un procés de treball col·laboratiu, tant amb l'equip educatiu com amb els nens, les nenes i els adolescents (NNA), en què es va dissenyar de manera conjunta l'estructura de participació que millor s'adaptés a les necessitats del servei. Finalment, la darrera etapa va consistir en l'avaluació i el seguiment d'aquesta estructura.
Tal com es detalla a l'informe de devolució del procés, els resultats han estat satisfactoris. L'acompanyament no només ha permès enfortir les dinàmiques participatives, sinó també generar una reflexió profunda a l'equip educatiu per millorar-ne les pràctiques. Entre les millores més destacades, s'hi inclou l'organització d'assemblees i consells; la creació de bústies diferenciades per a diferents grups d'edat o la presentació d'un calendari amb les activitats que es faran durant el mes següent, amb la finalitat de poder preveure les activitats, participar en la preparació o fer propostes, afavorint una comunicació més transparent.
A tall de conclusió, segons manté Pablo Álvarez, "el resultat d'aquest programa ha estat molt positiu per la reflexió i l'anàlisi que ha suposat a l'equip que treballa a la residència, fent-nos conscients de les nostres debilitats i fortaleses, a fi de potenciar la participació i escolta de tots els joves que viuen aquí. Aquest projecte ha suposat corregir i modificar pràctiques, espais i runes equip, i sobretot plantejar aquesta formació com un treball permanent d'anàlisi de la participació infantil i juvenil, adaptant-nos a les necessitats, canviants, de les persones usuàries”.
L'informe reflecteix, a més, que la participació infantil i adolescent no és només un dret, sinó també una eina educativa essencial per construir entorns més democràtics, inclusius i adaptats a les necessitats reals dels nens, nenes i adolescents.
Fomentar que puguin expressar les seves opinions, prendre part en les decisions que els afecten i sentir-se escoltats de manera real i efectiva contribueix, no només al seu desenvolupament personal i social, sinó també a la millora de la convivència i del clima educatiu dins del centre, enfortint tant la cohesió del grup com el sentit de pertinença dels menors al recurs residencial.
La Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu porta el seu curtmetratge ”La morada de l'androide” al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges
El passat 10 d'octubre, un grup de treballadors i persones usuàries de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant), van viatjar a Sitges, a la província de Barcelona, per assistir al 58è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que va incloure la seva projecció programació. Aquest curtmetratge va participar i va resultar guanyador el passat any a la secció “Posa't a la nostra pell” del Festival Inclús de Barcelona. El premi incloïa la projecció del curtmetratge a l'edició d'enguany del Festival de Sitges..
En aquesta ocasió, van viatjar Vero i Tere, usuàries de la residència, juntament amb els educadors Juan i Rubén. Per a elles, era la primera ocasió que assistien a un festival de cinema, i l'experiència va resultar molt enriquidora i significativa.
El grup va fer el viatge amb tren fins a Tarragona i, des d'allà, es van traslladar a Sitges. Després d'instal·lar-se a l'apartament, van aprofitar per passejar pel nucli antic de la localitat. També van visitar la sala Tramuntana del Festival de Sitges, on es projectaria el seu curtmetratge, i van poder gaudir del gran ambient que es respirava als carrers.
Així mateix, van tenir l'oportunitat de presenciar alguns dels espectacles que es desenvolupaven als carrers, integrats a les activitats paral·leles del festival. La jornada va ser summament amena, i Vero i Tere van quedar entusiasmades amb cada experiència viscuda. Per concloure, es van dirigir a la platja per contemplar el capvespre i gaudir de les magnífiques vistes de Sitges.
El dissabte va ser el dia més important. Es van aixecar d'hora per arribar amb temps a la sala Tramuntana, ja que la projecció començava a les 10.30 hores. Allí es van trobar amb el Gerent de l'Àrea d'Atenció a la Dependència i Atenció a la Infància i l'Adolescència de FSC, que els va donar ànims i els va acompanyar durant tot el matí fins després de dinar.
Segons explica Rubén Lara, monitor del taller d'arts audiovisuals del centre, “prèvia projecció del nostre curt, ens vam presentar davant el públic de la sala que estava plena amb gairebé 500 persones, ja que després projectarien la nova pel·lícula del director Alberto Vázquez que va guanyar el Goya el 2022 per la pel·lícula d'animació 'Unicorn 'Unicorn '. gran reconeixement a la nostra feina”.
També ens trasllada que "després de la projecció, vam ser entrevistats per Juanmi, un periodista que pertany a l'Associació Arep per la Salut Mental. Ens va mostrar les zones de premsa i ens va explicar moltes anècdotes sobre el festival. L'entrevista va ser molt amena, i es va establir una gran connexió amb ell, que ens va preguntar sobre com elaboraven els nostres curtmetratges i com transcorria el nostre dia.
A la tarda, van passejar pel passeig marítim de Sitges, gaudint de l´animat ambient de la localitat. Més tard, es van animar a participar a la Zombie Walk, que consisteix en una caminada pels carrers de Sitges, disfressats de zombis i monstres. Abans, s'havien maquillat especialment per a l'ocasió, destacant Vero, que lluïa una caracteritzada disfressa de zombie. L'experiència va ser molt divertida i, encara que van sentir una mica de vergonya per com eren de concorreguts els carrers, va resultar ser una experiència fantàstica.
Diumenge va ser el dia de tornada a casa, però encara van aprofitar el matí per passejar per les platges i visitar un museu. El bon temps durant tota l'estada va contribuir a fer que el viatge fos molt agradable. A la tarda van tornar amb avió; per a Vero i Tere era la primera vegada que viatjaven en aquest mitjà, cosa que els va generar certa emoció i nerviosisme.
"Vull destacar que la Fundació Salut i Comunitat va fer possible que poguéssim fer aquest viatge a Sitges per primera vegada, estem molt agraïts per aquesta ajuda. A més, esperem que no sigui l'última ocasió que viatgem a aquesta localitat, ja que l'experiència al festival va resultar veritablement inoblidable", manté Rubén Lara.
Finalment, des de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu volen expressar el seu agraïment al Festival Inclús de Barcelona, així com a totes les persones que el representen, ja que el premi que van rebre el passat any els ha permès participar en un festival tan extraordinari com el de Sitges.
També cal assenyalar que, en aquests moments, estan finalitzant el seu últim curtmetratge, que esperen concloure a començaments de novembre i que estrenaran durant la festa que estan organitzant de portes obertes.
L'Observatori Noctámbul@s de FSC amplia la Xarxa Local de Punts Violeta a la província de Barcelona amb nous municipis participants
El mes de setembre passat, va començar la tercera edició d'aquest projecte, que ofereix acompanyament a municipis en el desenvolupament de la Xarxa Local de Punts Violeta. Aquest acompanyament es prolongarà fins al proper mes de març. Els municipis que hi han començat a participar són Santa Maria de Palautordera, Vallirana, Sitges, el Prat de Llobregat, Vilassar de Mar, Tordera i Abrera. Aquesta tasca suposa un pas més en la coresponsabilització social, davant de les violències de gènere, apostant per l'actuació local i la creació d'instruments de prevenció, més enllà de l'espai nocturn. És un projecte liderat i finançat per la Diputació de Barcelona.
La tasca realitzada des del projecte consisteix a informar, formar, sensibilitzar, prevenir i atendre (atenció bàsica i derivació) les violències masclistes, així com lluitar contra les actituds i els comportaments sexistes que es produeixin. Per això, la metodologia utilitzada és l'acompanyament per a la creació i/o impuls de la Xarxa.
El procés d'acompanyament es realitza a partir d'una metodologia relacional i participativa, tenint en compte tant les necessitats dels ens locals, com els recursos disponibles al territori, la normativa vigent en matèria i els agents interessats a formar part de la Xarxa Local de Punts Violeta.
Per fer-ho, es duen a terme dinamitzacions basades en la difusió de la Xarxa i en l'atenció i la informació cap a les violències masclistes, realitzant-se les accions següents: acompanyament per a la creació i/o impuls de la Xarxa, dinamització dels seus espais i formació sobre violències masclistes.
Fins ara, s'han dut a terme les reunions inicials amb tots els municipis participants, amb la presència de representants de la Diputació de Barcelona. Durant aquestes trobades, s'han fixat les dates per a les dinamitzacions dels Punts Violeta, així com les visites informatives i/o formacions sol·licitades per cada municipi.
El programa consta de diferents fases, orientades a desplegar la Xarxa Local de Punts Violeta, a partir de la implicació, tant de les figures tècniques referents de lÀrea dIgualtat dels diferents ajuntaments, com del conjunt de comerços i/o equipaments de la zona.
Aquesta nova edició reforça el compromís del projecte amb la prevenció de violències masclistes i la promoció de municipis que fomenten la igualtat de gènere. També enforteix la formació de les persones referents per poder-les dotar d'eines d'acompanyament de les violències de gènere en clau feminista.
"La música, com a recurs terapèutic, té la capacitat de connectar amb emocions quan les paraules ja no són suficients"
Apassionada per la música i moguda per una profunda vocació de servei, Aran Vilagran Díaz, estudiant de segon de Batxillerat, ha realitzat voluntariat durant uns mesos al Centre de Dia Crisàlide, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. En aquest centre, ha viscut una experiència transformadora que ha permès créixer, aprendre i aportar benestar a les persones usuàries. Reconeix que va ser un repte per adaptar-se a l'entorn professional, si bé l'experiència li serà molt útil en el futur. Aquesta entrevista ens permet conèixer-la millor, així com la seva activitat com a voluntària.
– Pots explicar-nos com vas començar com a voluntària en aquest centre i quines motivacions tenies?
Sí, vaig començar com a voluntària gràcies al meu Treball de Recerca (TdR) de Batxillerat. Tenia algunes inquietuds que volia resoldre, i la Fundació Salut i Comunitat també cercava avançar en aquest àmbit.
Quan vaig comentar a Daniel Urbina el meu projecte “L'efecte de la musicoteràpia en persones amb deteriorament cognitiu a causa del consum de drogues”, em va proposar la magnífica idea de col·laborar com a voluntària. D'aquesta manera, podia desenvolupar el meu estudi de manera quasiexperimental, mentre aportava alguna cosa a l'entitat.
Des de ben petita, sempre he sentit una gran vocació per ajudar els altres; de fet, durant molt de temps vaig voler ser treballadora social. En triar el tema del meu treball de Batxillerat, vaig decidir unir totes les meves grans passions i donar-los un sentit: la música (sóc pianista des de nena), la ciència (per explorar si podria ser un futur àmbit professional) i l'amor per la humanitat, que m'impulsa a contribuir i sentir que puc millorar, encara que sigui una mica, la societat.
A més, aquest projecte té un component molt personal: el meu avi va morir a causa d'una droga legalitzada al nostre país i volia que fos “el batec” de la meva investigació.
En definitiva, aquesta experiència em va permetre unir totes les meves motivacions en una sola feina que, a més, em va oferir l'oportunitat de créixer i ajudar alhora.
– Abans d'iniciar aquest voluntariat, havíeu participat en altres projectes?
Sí, vaig participar en altres projectes. A l'escola, vaig formar part d'unes activitats intergeneracionals, on passàvem temps amb la gent gran d'una residència. Fèiem tallers i activitats, era molt bonic veure com tots/es podíem aprendre, alhora que gaudir-ne.
– De quina manera has anat col·laborant al centre “Crisàlide”?, quina ha estat la teva tasca?
He estat col·laborant al centre des de finals de juliol fins a principis de setembre. Durant aquest temps, vaig fer una intervenció de musicoteràpia passiva, combinant-la amb l'aplicació de proves de cribratge en deteriorament cognitiu i funcions executives. A més, sempre que les treballadores del centre necessitaven suport en altres tasques, també hi col·laborava, ajudant en allò que fos necessari.
– Quins desafiaments van sorgir mentre feies la teva tasca com a voluntària?
Em vaig trobar amb diversos reptes. El principal va ser gestionar les emocions en treballar amb persones amb deteriorament cognitiu, ja que podia resultar dur veure certes situacions. També va ser un desafiament adaptar-me a l'entorn professional, aprendre a comunicar-me amb l'equip professional, perquè tot això era nou per a mi. Tot i així, tots aquests reptes em van ajudar molt a créixer ia guanyar experiència. Cosa que, sens dubte, em serà molt útil en el futur.
– Al teu parer, què aporta la música com a recurs terapèutic en aquest centre?
La música, com a recurs terapèutic, té la capacitat de connectar amb emocions quan les paraules ja no són suficients. En el cas de les persones usuàries, la música actua com un pont cap a records i sensacions, ajudant a millorar-ne l'estat d'ànim, la concentració i la interacció amb els altres.
Vaig triar un projecte relacionat amb la música perquè sempre ha estat una part imprescindible de la meva vida. Toco el piano des de petita, i per a mi la música és una manera d'expressar i guarir. A través d'aquest projecte, he pogut comprovar com una cosa tan simple com una melodia pot generar efectes de vegades inexplicables, no només en les persones usuàries, sinó també en les que les acompanyem.
– Concretament, quins efectes creus que té la música a les persones usuàries del servei?
Crec que té efectes molt positius: els ajuda a relaxar-se, millorar el seu estat d'ànim i connectar amb records i emocions. A més d'haver demostrat que ajuda a millorar el deteriorament cognitiu.
He pogut veure com, durant les sessions, alguns usuaris/àries que al principi estaven més apagats o distrets, mostraven interès o somreien. La música humanitza les persones i genera moments increïbles.
– Anteriorment, et referies a l'equip professional. Com ha estat la teva experiència de col·laboració amb aquest?
Molt enriquidora. M'he sentit molt ben acollida des del primer dia i he après moltíssim, sobretot de la manera com afronten cada situació de manera professional, però sense perdre l'empatia. Sempre han estat per resoldre els meus dubtes i ajudar-me, cosa que em va fer sentir molt valorada i estimada. És una cosa que mai oblidaré, totes són persones espectaculars.
– Pots compartir alguna història concreta o un moment que t'hagi marcat especialment?
Hi ha hagut molts moments que portaré al cor, però n'hi ha dos que recordo amb especial afecte. Un va ser quan els usuaris/es van començar a anomenar-me “la noia de la música”, cada vegada que arribava al centre. Un gest molt senzill, però que a mi em va arribar ple de sentiment.
Un altre moment va ser quan un dels usuaris em va explicar que, gràcies a les sessions, havia començat a posar-se música a casa mentre feia les feines de casa. Em va emocionar molt, perquè demostrava que havia generat un canvi positiu al seu dia a dia. Són aquests petits detalls els que et fan veure que la teva feina té sentit.
– Realitzant aquest voluntariat, hi ha hagut res que hagi pogut canviar la teva manera de veure el procés de deshabituació d'una addicció?
Sí, abans de començar el voluntariat tenia una visió teòrica del procés de deshabituació, però en conviure amb les persones usuàries vaig comprendre la part humana i emocional d'aquest camí. Cada procés és únic i cada avenç, per petit que sigui, té un valor enorme. Veure la dedicació dels professionals i l'esforç constant de les persones usuàries em va fer admirar molt més el procés.
– Un cop finalitzat aquest voluntariat, tens algun somni o projecte futur que t'agradaria que es pogués dur a terme en un futur al centre?
Ara mateix no tinc temps per involucrar-me en nous projectes, però si en algun moment el centre necessita la meva ajuda o voldria comptar amb mi per a alguna cosa, saben que ho poden fer, sense dubtar-ho. Aquesta experiència ha estat molt especial per a mi, i sempre estaré disposada a col·laborar-hi, si sorgeix l'oportunitat en el futur.
– Per finalitzar l'entrevista, què recomanaries a altres joves que pensen fer voluntariat en aquest servei?
Els diria que no ho dubtin. Fer voluntariat en aquest centre és una experiència que et canvia la manera de veure les coses. És una oportunitat per créixer personalment i sentir que realment estàs aportant una cosa valuosa. Potser al principi doni una mica de respecte, però cada petit gest i cada moment compartit fan que valgui totalment la pena.
