"Sóc una persona oberta, que sempre va amb la veritat per endavant"
Jesús té gairebé 50 anys i és usuari des de fa 20 de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant), servei que compta amb 24 places concertades amb la Generalitat Valenciana. Amb ell parlem fa uns dies i ens va explicar, entre altres coses, com és la seva vida al centre, en quines activitats participa, i fins i tot ens va parlar de la seva parella Maria del Mar, que també és usuària del servei. Tant l'equip professional com ell mateix i alguns companys/es el defineixen com una persona extravertida i molt sincera, cosa que també es reflecteix al llarg d'aquesta entrevista.
– Jesús, com et trobes?
Molt bé, molt content perquè és la primera vegada que m'entrevisten… D'altra banda, en general, em sento molt juvenil i feliç. Això sí, per aquí fa molta calor, estem en alerta groga.
– Aleshores cal refrescar-se…
Sí, tenim la piscina de Relleu, però hi van moltes persones… De totes maneres, a mi no m'agrada ni la piscina ni la platja, ni tampoc els parcs aquàtics, perquè a aquests darrers hi va molta gent i em semblen perillosos, veient les imatges que de vegades surten per la tele.
– Bé, doncs parlarem una mica del teu dia a dia al centre… com és?
La meva vida aquí és tranquil·la, m'entretinc molt amb activitats i ho passo bé. En general, tot està bé per a mi (el menjar, encara que ja saben que no m'agrada ni el formatge ni altres coses i no m'ho posen; també, les instal·lacions del centre, etc.).
– En quines activitats participes?
Vaig a un taller de jardineria i manteniment. M'agraden molt les plantes, la natura i també els animals. A més, m'agrada anar de passeig i veure les vistes tan boniques que tenim per aquí. També, sortir al poble de Relleu i altres com Benidorm, de vegades vaig amb els meus companys/es, ja sigui a passejar, a fer un cafè, etc.
– Com és la convivència en general al centre?
Bona, tant amb l'equip professional com amb les persones usuàries. Totes són bones persones, afectuoses. A més, tinc parella al centre, ia dos anys i mig. Això sí, de vegades ens enfadem, però també ens perdonem… En el fons, ens portem molt bé. A veure si dura, jo vull que aquesta relació duri… Ella és la germana de l'Antonio, un altre usuari del centre, amb qui ja vas parlar.
– Sí, sí, ho recordo… I com es diu ella?, segur que li fa il·lusió que la noms…
Es diu Maria del Mar.
– T'agradaria dir alguna cosa sobre ella?
Sí, vull dir que té mal humor, però també que és molt afectuosa, he de reconèixer que es porta molt bé amb mi. A més, alguna vegada em fa un regalet… i això m'agrada.
– De tu ja m'havien dit que ets una persona molt sincera… però a veure si a ella no li agrada que diguis allò del seu mal humor…
No, no, tranquil·la… segur que no s'enfada. Ja em coneix i sí, sóc una persona oberta, que sempre va amb la veritat al davant. M'agrada ser molt sincer, però tampoc no vull problemes, no m'agraden els embolics, ja que sóc una persona pacífica.
– I també sé que t'ha agradat molt “sortir de festa” a la teva adolescència.
Sí, ara ja no surto així. He estat molt fester, m'ha agradat molt anar a la discoteca i el bakalao (música electrònica), jo era dels que feien la ruta. M'agradava l'ambient, la gent que hi anava, etc. Vaig gaudir molt aquesta època de la meva vida.
– Et segueix agradant aquesta música?
Sí, a més sé punxar discos, a manera de discjòquei…
– Que interessant!, però sé que ara també escoltes un altre tipus de música, oi?
Sí, escolto una mica de tot. A la meva habitació, que és el meu espai, a més tinc un llit molt còmode, m'agrada escoltar música de cantants com Antonio Orozco, el Canto del Loco, però també música de bakalao.
– Vaja, que ets un dels fidels a aquest tipus de música… La té molt present.
Sí, és clar.
– Ens vols explicar alguna cosa més?
Sí, que l'altre dia me'n vaig anar de botigues i també de festa, però a la tarda, a una discoteca que és a la zona de la platja de Benidorm.
- Com va ser lexperiència?
Bona. Em va fer recordar moltes coses del meu passat fester, però aquell dia no vaig beure alcohol… ara ja estic en una altra etapa ben diferent de la meva vida.
"Recordo gairebé totes les persones que van estar ingressades a 'Can Coll' des que vaig començar a treballar perquè m'han ensenyat molt"
Sofia Enrique treballa com a educadora social a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya. La seva trajectòria professional a la nostra entitat es remunta al gener de 2007, quan va realitzar les seves pràctiques com a educadora en aquesta comunitat. Des de llavors, n'ha format part de l'equip professional. Actualment, treballa al servei, sent la professional referent de la 4a fase. Es tracta de la darrera fase del procés, en què es treballen objectius terapèutics. L'atenció és més individualitzada i personalitzada amb les persones usuàries, segons ens explica.
“Sempre amb una actitud de progrés, adaptativa, compromesa i responsable, cohesiona l'equip, marques directrius des de la seva experiència, analitza, actua i acompanya amb una varietat infinita d'eines adquirides, i és una gran referència per a les persones que se n'han anat incorporant al llarg de tots aquests anys”.
Així es defineix Sofia des de la direcció del servei, a la qual cosa s'afegeix que “ha anat evolucionant com a persona i com a professional, adquirint amb els anys, l'experiència necessària per ser una referència dins de l'equip d'educadors, havent après del coneixement i experiència d'altres professionals que han format part de la història de Can Coll” i aquesta és l'experiència que ens narra:
Sóc Sofia Enrique, tinc 38 anys i vaig estudiar Educació social a la Universitat de Vic, a Barcelona. Al tercer any, havia de fer pràctiques i vaig triar “Can Coll” per fer pràctiques relacionades amb l'addicció en persones adultes, que era el meu interès en aquell moment. Posteriorment, vaig estar sis mesos a la comunitat, on vaig fer el meu projecte final de carrera sobre la relaxació i l'expressió corporal.
Passats tres mesos des de la finalització d'aquesta etapa acadèmica, Jordi Morillo, director del centre, em va trucar per començar a treballar com a educadora de tardes, fent dinàmiques de grup, fent tutories i intervenció directa amb les persones usuàries de la comunitat. Sobre això, dir que, en aquests disset anys que porto al servei, he treballat de tardes, matins, nits i caps de setmana, fent tota mena de tasques en l'àmbit de la intervenció directa.
A més, he compartit molts espais amb ells i elles bons, dolents, dolorosos, tristos, alegres, divertits i festejant Nadal, carnestoltes o “castanyades” (festa i tradició popular molt arrelada a Catalunya). Recordo gairebé totes les persones que van estar ingressades a Can Coll des que vaig començar a treballar, perquè m'han ensenyat molt.
Vull dir també que en alguns moments no és fàcil treballar a la comunitat, si bé, després de molts anys, he vist com el meu aprenentatge en aquest àmbit ha crescut infinitament i em sento molt agraïda.
Actualment, treballo a la comunitat, sent la referent de la 4ª fase del procés. Es tracta de la darrera fase, en què es treballen objectius terapèutics amb les persones usuàries, com, per exemple, a nivell laboral, d'oci, seguiment terapèutic, gestió dels diners, etc. En aquesta fase, latenció és més individualitzada i personalitzada amb les persones usuàries.
Per acabar, vull donar les gràcies a tots els companys i companyes amb qui he treballat, compartint aprenentatges i molts moments a “les trinxeres” i al despatx on treballo, a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat.
"Em quedo amb tots aquests anys treballant al projecte EPF que m'han fet ampliar coneixements i créixer, sobretot, a nivell personal"
Fa gairebé 16 anys que Sílvia Gómez treballa en el projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i, des de fa 8, és la coordinadora del projecte. És graduada en Teràpia Ocupacional per la Universitat de Vic, a Barcelona. Posteriorment, va realitzar un Màster en Coaching Executiu, Personal i d'Equips a la UPF-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i, fa uns anys, va cursar el Màster en Sexologia per la Universitat Camilo José Cela (IUNIVES. Institut Universitari de Sexologia ). A més, ha fet diverses formacions sobre prevenció i reducció de riscos en drogodependències i, també, sobre perspectiva de gènere. Aquesta entrevista ens permet conèixer-la millor, així com la feina que realitza a la nostra entitat.
– Remuntant-nos als inicis, com i quan vas conèixer el projecte “En Plenas Facultades” de FSC?
El meu primer contacte amb l'EPF va ser fa 18 anys, concretament el 2006, com a estudiant a la Universitat de Vic, a Barcelona. Tenia molt d'interès per ampliar coneixements a les temàtiques del projecte (drogues i sexualitats) i, estant cursant aquesta formació, em va encantar la metodologia participativa, en la qual se centrava el curs, titulat “Educació entre iguals/Peer Education” i la seva aplicació a l'entorn universitari, per treballar els continguts de prevenció i promoció de la salut.
Durant el següent any, el 2007, em vaig fer voluntària del projecte i al tercer any de voluntariat, em van proposar ser la persona referent del projecte a la Universitat de Vic, cosa que m'ha portat fins avui, amb la coordinació del projecte .
- Quin balanç fas a nivell professional d'aquest temps que portes al capdavant del projecte?
És positiu. No puc obviar que el projecte en si, i amb ell el meu treball a l'entitat, han estat a la vora del precipici alguna vegada, a causa de les retallades en les subvencions. Sens dubte, em quedo amb tots aquests anys treballant al projecte EPF que m'han fet ampliar coneixements i créixer, sobretot, a nivell personal.
– A més, recentment heu celebrat els 25 anys del projecte amb les IV Jornades EPF “Sex&Drugs: 25 anys de viatge en la prevenció amb joves” a Barcelona. Què destacaries sobre aquest aniversari?
Sens dubte, que l'EPF és l'únic projecte estatal que, des de fa 25 anys, i de manera continuada, treballa amb població jove universitària, centrant-se en les temàtiques de prevenció i promoció de la salut.
Aquesta dada no és fútil, ja que, per arribar a la celebració d'aquests 25 anys de vida, cal tenir en compte l'esforç, dedicació, afany, respecte, i també afecte, de totes les professionals que formen i han format part del projecte.
Al llarg, d'aquests anys, A Plenas Facultades ha estat actiu en un total de 18 universitats diferents, i en algunes en porta des de fa 17, la qual cosa es pot considerar tot un èxit, tant per part del projecte, com per part de les universitats que continuen apostant pel treball de la prevenció i la reducció de riscos en drogodependències i la promoció de sexualitats saludables i, en general, de la promoció de la salut als seus campus.
– Hauran estat molts els moments viscuts i les bones experiències que us ha ofert aquest projecte en 25 anys…
Sí, mirant enrere, són molts els bons moments viscuts i els records. I aquests es divideixen entre els compartits amb companys/es del projecte; dels que guardo aprenentatges, rialles i molt d'afecte (algunes ja no treballen en el projecte, però la seva empremta continua estant present) i els moments, alguns molt especials, viscuts durant les formacions amb l'alumnat, quan fer formacions era la meva única tasca.
El moment vital en què es troba la majoria de l'estudiantat de l'EPF, conegut com a “adultesa emergent”, és un moment de trànsit cap a la vida adulta, del descobriment de noves experiències, pensaments, sensacions i de sentirs diversos.
A més, el fet de tenir l'oportunitat de treballar les temàtiques centrals del projecte (drogues i sexualitats) en aquest moment vital de l'alumnat i poder-ho fer en un entorn distès, obert (de ment), segur, sense embuts ni prejudicis i des del respecte, propicia que es donin diàlegs i debats molt enriquidors i íntims (en algunes ocasions). De la mateixa manera, poder acompanyar en la resolució dels seus dubtes en aquests moments, i en altres posteriors, atès que hi ha estudiants que et segueixen demanant el teu consell/opinió, un cop acabades les formacions, és per a mi un reconeixement per part seva i un èxit per la meva.
Alguna vegada m'ha passat, coincidir o el fet que s'acostin a saludar-me exalumnes universitaris que avui dia ja són professionals en diferents àmbits i que em parlen del record que tenen, quan van fer la seva formació amb l'EPF… El fet que et recordin amb afecte des de la seva experiència, no té preu.
– En quin moment us trobeu ara al projecte EPF?
El projecte es troba en un bon moment a nivell de resultats i de reconeixement, per part de les administracions que el financen. Actualment, està actiu en un total d'11 universitats de 6 comunitats autònomes diferents, algunes de les quals són de recent incorporació com la Universitat del País Basc i la Universitat de Saragossa.
També s'està fent una avaluació del projecte, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficàcia i continuar augmentant-ne els resultats.
– Mirant cap al futur, quins objectius us plantegeu?
L'objectiu a mitjà/llarg termini, a més de mantenir els bons resultats a totes les universitats i la confiança, tant d'aquestes institucions com de les administracions finançadores, és continuar ampliant (en la mesura del possible) el nombre de comunitats autònomes i universitats “ amb segell EPF” i, amb això, incrementar el nombre de professionals a l'equip del projecte.
He de dir com a coordinadora del projecte, i també a manera personal, que a més de la millora de resultats, per mi unes de les prioritats és la millora de les condicions laborals i manteniment de l'equip de professionals que formem part del projecte, sense el qual, cap dels resultats anteriors hagués estat possible.
– Per acabar l'entrevista, t'agradaria destacar algun altre aspecte?
Sí, m'agradaria finalitzar dient que crec fermament en la necessitat de treballar la prevenció i promoció de la salut amb població universitària. En aquest sentit, és important donar veu, escoltar i proporcionar eines a les noves generacions de futurs i futures professionals perquè construeixin un missatge preventiu des de les necessitats pròpies.
"El voluntariat al programa Círculos España m'ha fet creure en la capacitat de reinserció de les persones i en la justícia restaurativa"
Nacha de Alfonso Martínez és voluntària des de fa una mica més d'un any del programa Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya a València, alhora que és estudiant del Grau de Treball social. En aquesta entrevista, ens trasllada la seva experiència com a voluntària d'aquest projecte, subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior ( entitat que, juntament amb la Fundació Salut i Comunitat, supervisa el projecte), que compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”.
– Què és el que et va motivar a fer aquest voluntariat?
Vaig decidir fer-ho perquè em sentia afí als valors de la iniciativa i volia conèixer l'àmbit en què es desenvolupa, el penitenciari, des de dins.
– En què consisteix, a grans trets, la teva tasca com a voluntària?
Cada cercle està compost per 6 voluntaris/es, una coordinadora i el Membre Central (una persona que ha comès delictes d'agressió sexual i es troba al final de la condemna). El voluntariat té la funció de servir com a reflex del que es trobarà aquesta persona a l'hora d'exposar-se a la societat, acompanyant-lo en la reinserció i controlant-ne els possibles factors de risc. Amb això, esperem disminuir-ne la possibilitat de reincidència.
Al principi, fèiem una reunió setmanal, passant amb el temps a ser quinzenal, posteriorment va ser mensual i ara, estem a les portes que el contacte sigui únicament per telèfon. Cada cercle dura un any i mig, per la qual cosa està arribant al final.
– Com s'ha anat desenvolupant el voluntariat? Com és l'ambient?
S´ha desenvolupat bé, l´ambient és molt bo. Es fa molt èmfasi en el “feedback”, tant en allò positiu, com en allò negatiu i constructiu. Al llarg de tota l'experiència, la professional responsable està al corrent de tots i cadascun dels voluntaris/es, tant com a grup, com individualment, ja que és un voluntariat que realment et pot afectar personalment.
– De quina manera consideres que heu servit de suport al Membre Central, a través del voluntariat?
Es tracta d'un suport especialment important en un moment en què aquesta persona s'enfronta a la seva nova realitat a la societat. Em sembla que la tasca és molt significativa, crec que les possibilitats de reincidència són molt més grans, quan aquestes persones no compten amb una xarxa i seguiment proper.
– Què us ha ensenyat aquesta experiència de voluntariat?
M'ha ensenyat molt sobre realitats que eren desconegudes per a mi. A més, m'ha fet creure en la capacitat de reinserció de les persones i la justícia restaurativa. També m'ha aportat eines i visió per al meu futur professional.
– El voluntariat s'ha complementat amb diverses formacions, què en destacaries?
Sí, se'n va fer una inicial i han tingut lloc altres formacions posteriorment, al llarg d'aquest any i mig, de manera continuada. La inicial va ser molt útil per comprendre el funcionament i temàtica del voluntariat, conèixer altres voluntaris i observar el nostre comportament en les possibles situacions que havien de ser donades (a través de debats sobre casos pràctics).
En el cas de les altres formacions que ens han ofert periòdicament, la seva funció ha estat informar-nos sobre diferents temes relacionats amb la violència sexual. Per exemple, la ciberdelinqüència.
Una de les formacions a destacar, va ser la trobada a Madrid amb altres voluntaris/es. Allí vam conèixer que érem moltes les persones que ens havíem implicat en el projecte, cosa que ens va motivar en la tasca i va permetre que parléssim sobre les diferents situacions i conflictes amb què ens havíem trobat en els nostres cercles, compartint recomanacions. En aquesta formació, ens centrem també en la realitat dels abusos infantils i en tota la xarxa que hi ha de persones usuàries que intercanvien aquest contingut. Les formacions, sumades a la pròpia experiència, han estat una gran font d'aprenentatge per a mi.
- Amb quins moments et quedaries del que hem viscut fins ara com a voluntària d'aquest projecte?
Em quedo amb els moments en què el Membre Central ha mostrat la connexió que sent amb nosaltres i ha exposat els avenços que ha aconseguit, de la nostra mà.
– Per acabar l'entrevista, vols comentar o incidir en algun aspecte més?
Sí, vull animar altres persones a fer un voluntariat, és beneficiós en tots els sentits. A més, per mi, el més important és veure que del que aporto al programa, en surten fruits i que el que faig, de debò té un perquè i un resultat. En aquest voluntariat, aquest és el sentiment totalment.
"Col·laborar com a voluntari a FSC durant 10 anys ha estat i és una experiència enriquidora"
Han passat 3 anys des que vam entrevistar per segona vegada Josep Godina, voluntari de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de 73 anys, que col·labora als serveis centrals de FSC, a Barcelona. Hem volgut tornar a parlar amb ell per conèixer com es troba i saber si segueix tan motivat en la seva tasca com a voluntari. Com ens va traslladar en aquesta darrera entrevista, realitzar tasques administratives de suport a l'entitat, li segueix aportant molt, ja que el fa seguir en actiu, amb tots els beneficis que això suposa per a una persona de la seva edat.
– Josep, ja han passat més de 3 anys des que t'entrevistem… com et trobes?
Bé.
– Amb aquesta tercera entrevista, has passat a ser la persona més entrevistada a la fundació. Què et sembla?
Em sembla fantàstic que sigui així.
– Quant de temps li dediques al voluntariat en aquests moments?
Com anteriorment, acudeixo als serveis centrals de la fundació a fer voluntariat els dilluns i dimarts de 9.00 a 13.00 hores. No hi ha hagut cap canvi en la dedicació feta fins ara.
- A més, sabem que, més enllà del que va suposar la pandèmia, no hi ha hagut cap interrupció en la realització d'aquest voluntariat per altres circumstàncies, oi?
És així. A excepció d'aquest temps de pandèmia, he estat fent el voluntariat de manera contínua.
- Quin balanç fas d'aquests 10 anys de voluntariat a l'entitat?
Col·laborar com a voluntari a FSC durant 10 anys ha estat i és una experiència enriquidora.
– A l'última entrevista, ens deies que és com una teràpia que gaudeixes moltíssim… Ho continua sent?
I tant que gaudeixo fent aquest voluntariat! (riu).
– Amb quina tasca o tasques t'han sentit més a gust aquests 10 anys de voluntariat?
Amb totes les feines que em demanen, em sento a gust.
– Hi ha alguna tasca més que voldries fer a la fundació com a voluntari?, alguna que trobes a faltar o que vulguis conèixer…
Sí, en informàtica.
– En poques paraules, com et fa sentir aquest voluntariat?
Em fa sentir molt bé. Veig altres persones de la meva edat molt baixes de moral i que no tenen fluïdesa de paraula. En canvi, en el meu cas, fent aquest voluntariat amb vosaltres i parlant tot el dia amb persones joves, em trobo més viu i molt millor.
En aquest sentit, vull dir que principalment, em relaciono amb Sonia de Personal en les tasques relacionades amb els DNI i telèfons per als tancaments de cursets i amb la Meri de Recursos Humans. Destacar la paciència que tenen totes dues amb mi.
– Per acabar l'entrevista, vols comentar alguna altra cosa?
Sí, que aquest voluntariat, encara que passin els anys, em segueix aportant molt, ja que em fa seguir en actiu i animar altres persones grans que també ho facin.
En el meu cas, espero poder continuar fent-ho durant molt de temps més, mentre em trobi bé de salut.
"M'agrada seguir sorprenent-me de les petites-grans coses que passen en un recurs tan dinàmic i plural com és un pis terapèutic"
Alicia Clotet és la responsable d'una de les Residències urbanes d'inserció per a persones dependents de drogues de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, el Pis Terapèutic Teodoro Llorente. Actualment, combina aquest treball amb el de psicòloga al Servei d'Atenció Psicològica (SAP) a Barcelona. Aquesta entrevista ens permet conèixer la seva trajectòria laboral a l'entitat i les seves funcions actuals, de les quals ens parla àmpliament. També, alguns detalls que ens han sorprès, com el desig vocacional per ser periodista durant la seva joventut. Per descomptat que, amb aquesta entrevista, ens ha demostrat ser una bona narradora…
– Per què vas decidir estudiar Psicologia?
Doncs la veritat és que la meva bona relació amb la psicologia en general i la professió en particular, no va ser triat per mi, sinó que vaig acabar entrant per altres motius que poc tenien a veure amb el meu desig vocacional.
Jo volia ser periodista, però aleshores, entrar a la carrera de Ciències de la Informació no era senzill, i jo em vaig quedar fora. La meva segona opció va ser Psicologia, com podia haver estat qualsevol altra de les tres opcions més que vaig posar al paperet d'elecció de carreres.
Per tant, hi era. Amb 18 anys, en una universitat i en una carrera que no era l'escollida i amb un únic element a favor meu: una de les meves amigues estudiava Psicologia i en parlava molt bé.
L'inici del camí tampoc no va ser fàcil, ja que en finalitzar la primera setmana de classes, vaig arribar a casa i vaig comunicar a la meva mare que dilluns no tornaria a la universitat; que havia estat durant una hora i mitja escoltant, sense assabentar-me de res, un professor parlant sobre paradigmes. Per sort, ella em va ajudar a veure que no podia llençar la tovallola la primera setmana i, amb les setmanes, o més aviat amb els mesos, em vaig adonar que això no estava tan malament. De mica en mica, es va anar convertint en una oportunitat per aprendre més, en relació amb el magnífic i sorprenent món de les persones, les relacions i la salut o malaltia mental.
Un cop finalitzada la carrera, i tenint clar que ja no volia ser periodista, vaig decidir buscar fortuna al camp de les drogodependències i, poc després, a la Teràpia Familiar Sistèmica (realitzant el Màster de Teràpia Familiar a l'Hospital Sant Pau de Barcelona) .
– Com van ser els teus inicis a FSC i el teu recorregut laboral a l'entitat?
Quan vaig acabar els meus estudis de Psicologia, em vaig trobar davant del complicat dilema de per on començar a introduir-me en el context laboral. Abans, no era com ara. A la cursa, no oferien possibilitat de fer pràctiques enlloc, si volies fer-les havies de buscar-te-les tu.
Així que vaig començar a buscar llocs on pogués començar a aprendre i comprovar si m'agradava aquest àmbit i, el que és més important, si em veia treballant en aquest sector. De manera que, vaig ser centre per centre lliurant el meu currículum vitae. Va ser el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Sarrià, a Barcelona, en aquell moment ABS, on em van oferir l'oportunitat de fer les pràctiques durant un curs escolar, acompanyant Teresa Martí.
Un cop finalitzades, em van oferir la possibilitat de poder continuar en algun altre recurs de làmbit i de la mateixa entitat. Concretament, al Centre de Dia de L'Hospitalet del Llobregat, a Barcelona.
Va ser allà, el 1996, de la mà de Toni Garín, on vaig tenir la meva primera oportunitat laboral com a educadora de caps de setmana. Allí vaig començar a créixer professionalment ia aprendre d'aquesta intensa professió de què, encara avui, tant gaudeixo.
El 2001, se'm va brindar l'oportunitat de poder complir un dels meus somnis, treballar dins d'un centre penitenciari, i vaig iniciar la meva trajectòria al Programa PID del Centre Penitenciari d'Homes (CPHB) “La Model” de Barcelona, que estava gestionat per la Fundació Salut i Comunitat.
En aquests moments, estava fent el Màster en Teràpia Familiar Sistèmica i, quan el vaig acabar, vaig iniciar la meva trajectòria al Servei d'Atenció Psicològica (SAP) a Barcelona, acompanyada i supervisada per Laura Sangüesa. Servei on continuo treballant avui dia, compaginant-lo amb la direcció del pis terapèutic.
Vaig estar treballant fins al 2009, quan -aprofitant l'aturada de la baixa de maternitat del meu segon fill-, vaig entendre que era el moment de fer un petit gir professional i va ser llavors quan vaig passar a l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat. Concretament, a la Comunitat Terapèutica Riera Major, concretament vaig treballar fins al 2015, any en què vaig deixar la comunitat per dirigir una de les Residències urbanes d'inserció per a persones dependents de drogues de FSC, el Pis Terapèutic Teodoro Llorente. Actualment, combino la feina en aquest pis i al SAP.
– En què consisteix la teva feina en aquests serveis?
Al SAP, a acompanyar les persones que sol·liciten ajuda professional perquè puguin abordar les seves dificultats, els seus objectius, les seves preocupacions… d'una manera més saludable per a elles i per al seu entorn, reflexionar al voltant de les seves dificultats, preocupacions, temors i aprenguin a gestionar-les de manera més saludable. Estar al seu costat mentre persegueixen els seus objectius, els seus desitjos i ajudant-los que no desisteixin, que continuïn lluitant. Realitzo tant sessions terapèutiques a nivell individual, com familiar com també grupal.
Pel que fa al treball i funcions com a psicòloga i coordinadora del recurs al pis, la meva funció implica poder gestionar-lo i l'equip de professionals, ia acompanyar emocionalment les persones que es troben realitzant un tractament per la seva addicció a substàncies o altre tipus d'addiccions comportamentals. A més a més de la coordinació amb els diferents serveis de la xarxa d'addiccions i la supervisió de les diferents estratègies d'intervenció.
– A més, en aquests serveis hi treballen altres professionals de l'àmbit de la psicologia. Ens agradaria que ens ampliessis una mica més per conèixer millor la seva feina.
Sí, al SAP, les funcions principals tenen relació amb la realització de les teràpies individuals i familiars, amb el grup de famílies de persones que tenen un problema d'addicció i es troben en tractament.
Pel que fa a la intervenció al pis terapèutic, es fa l'entrevista de valoració d'ingrés, les acollides, l'atenció en crisi, algun espai grupal, entre d'altres. A més, és important la transmissió de continguts teòrics i informatius, dorientació i acompanyament en els processos daddiccions.
– En el teu cas, quines feines t'agraden més?
Gaudeixo quan acompanyo en el creixement, tant de les persones usuàries com de l'equip de pis. M'agrada seguir aprenent cada dia, continuar sorprenent-me de les petites grans coses que passen en un recurs tan dinàmic i plural com és el pis terapèutic. M'encanta el darrer dia de totes aquelles persones que obtenen l'alta terapèutica, quan, juntament amb els seus referents familiars, fem un balanç de tot allò lluitat, tot allò après i els canvis realitzats.
Però aquesta professió també té moments molt durs, situacions molt complicades d'observar, de gestionar i de pair amb posterioritat, tant per a tu com per a les teves companyes de feina i de professió. Són difícils tots aquells moments acompanyant persones amb un gran patiment personal, transitant amb el dol de les pèrdues, amb el dolor del trauma… També són difícils els moments, en què has de comunicar el final imprevist del seu tractament residencial per addicció, a una persona i els seus familiars.
– Com és l'ambient de treball en aquests serveis de FSC?
Tinc la gran sort de poder conviure amb professionals que gaudeixen de la seva professió, que es responsabilitzen de les funcions i que posen molt fàcil la tasca de gestió d'equip.
Tant al pis terapèutic com al SAP, tenim un llenguatge compartit, el del sentit de l'humor. Aquest ens permet continuar gaudint de la nostra professió, de la nostra companyia, riure'ns entre passadissos, als espais informals i continuar endavant, amb la mateixa mirada constructiva i positiva de sempre.
Destacar que aquest sentit de l'humor, en moltes ocasions, és compartit amb les persones que atenem, malgrat els moments complicats, de les situacions difícils… El sentit de l'humor continua sent un dels principals vehicles de comunicació, tant a la meva vida personal com a professional.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari o comentaris?
Sí, dir que he tingut la gran sort d'estar sempre envoltada de magnífiques professionals. Hi ha moltes persones que continuen al meu costat, després de molts anys treballant juntes i que continuen ajudant-me a créixer personalment i professionalment, ia les que estic i estaré molt agraïda sempre. Podria donar-vos els seus noms, però són moltes i no m'agradaria córrer el risc d'oblidar-me d'algú.
Però com tot a la vida, sempre hi ha persones que, per algun motiu, marquen més i no voldria finalitzar aquesta entrevista sense poder-los dedicar unes paraules. Gràcies Toni Garín perquè tu vas confiar en mi per primera vegada, em vas brindar la meva primera oportunitat al Centre de Dia i em vas facilitar poder complir el meu somni de treballar en un Centre Penitenciari. Sempre present també hi ha la meva companya de penúries i de lluita Andrea Valls, en un context laboral tan apassionant com hostil, com és “La Model”.
Com no!, una menció especial a qui, en un moment vital molt delicat per a mi, de necessitat de canvi, hi va ser per estendre'm la mà i em va acompanyar a continuar creixent i gaudint de la meva professió: Maite Tudela. Sense oblidar-me de la incombustible Gemma Maudes, hem crescut juntes, al principi des de la distància, a poc a poc més properes… Ara, en aquests moments, juntament amb Dolors Comasòlivas, els meus punts de suport més grans.
I, per acabar, algú que ha estat sempre, des del 1997 al meu costat, ajudant-me a créixer com a persona, com a professional, sent la meva guia, la meva mentora, la meva millor aliada i la més crítica, la meva companya, la meva amiga… Nieves Fernández. GRÀCIES MESTRA.
"Després de 16 anys, han passat per la Comunitat Terapèutica 'Can Coll' gairebé 1.300 històries de vida"
Em dic Demelsa Gómez, tinc 44 anys i en fa 16 que treballo com a administrativa a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya. Vull relatar el que han suposat aquests anys de feina per a mi i la meva vivència personal.
En primer lloc, quan comences a treballar en un lloc nou, encara que hagis de fer el mateix ofici, tot és diferent… Has d'habituar-te a noves tasques, a un nou emplaçament, així com a nous companys/es. Tot és nou i diferent, però sempre aprens coses. I també creixes, com a professional i com a persona. Tot ensenya… Però no creia que m'ensenyaria tant! Aquesta afirmació té perquè, seguidament us ho explicaré.
De vegades, fer una feina, així d'entrada, ho dónes per fet per l'experiència que ja tens, i fins i tot allò que s'espera de tu com a persona. És inevitable sentir-se així. A més, també sumen els anys d'experiència laboral, si bé en aquest àmbit on treballem, crec que suma molt més el que tu ets com a persona i pots oferir.
Durant els meus anys de treball a Can Coll, he tingut sort d'estar envoltada d'un bon equip de professionals. Hi ha hagut persones noves al meu voltant tots aquests anys, si bé molts de nosaltres portem anys treballant colze a colze, cadascú a la seva, però anant tots a una. Per part meva, els he donat un cop de mà i ells/es també a mi, en moments de molta feina. Aquest mateix equip és el que en part m'ha ajudat a créixer, és bo d'estar envoltada d'educadors socials i psicòlegs. T'adones de què pots canviar i com pots millorar per poder avançar a la vida. Sempre estaré agraïda a cadascun d'ells/es, tots/es han sumat en el meu creixement personal.
I, és clar!… Les persones usuàries del servei, que també m'han ajudat a créixer. Sempre m'ha agradat treballar amb persones, poder-hi ajudar. I encara que, des de fora, no podria semblar que una administrativa pugui ajudar fora de “l'administratiu” algú en una comunitat, en el meu cas, en aquest lloc, he intentat i intento aportar el meu “granet de sorra”…
M'agrada interactuar amb els usuaris/àries, poder respondre les seves preguntes, explicar-los una cosa que no entenguin, ajudar-los en allò que pugui, dins de les meves responsabilitats, és clar!, i amb un somriure. Després de 16 anys, han passat pel “meu domini administratiu” a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” gairebé 1.300 històries de vida…
D'elles, n'hi ha moltes de les que ja no tinc records, són massa… Altres persones només han estat a la comunitat dies, o fins i tot hores, però n'hi ha moltíssimes de les que sí que tinc molts records. Persones amb les vaig poder tenir un bonic vincle, compartir algunes rialles, i fins i tot algunes llàgrimes… Però, com deia anteriorment, totes han sumat, cadascuna m'ha aportat alguna cosa.
I què dir de l'entorn! És immillorable. Envoltats de natura, pau, tranquil·litat… Sortir d'aquest lloc per fer un descans, no crec que ho pugui explicar amb paraules. Per mi, personalment, és una gran sort venir a treballar a un lloc com aquest cada dia. Deixes la carretera, el trànsit… per endinsar-te en un lloc tan natural i acollidor, i amb persones increïbles que, en un altre lloc, seria difícil de conèixer.
Demelsa Gómez
Administrativa en la Comunidad Terapéutica “Can Coll” de la Fundación Salud y Comunidad.
Gran celebració de fi de curs al CIM d'Altea amb nombroses activitats organitzades
El passat 14 de juny, es va celebrar la festa de finalització del curs del Centre Integral de Majors (CIM) d'Altea, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual depèn de l'Ajuntament d'Altea. Hem parlat amb les persones responsables del servei i amb algunes persones grans usuàries del mateix, perquè ens expliquin com es va desenvolupar aquesta celebració, en què es van realitzar un total de 5 paelles per a unes 200 persones. A més, Pedro José, Antonio, Nelly i Alfredo, usuaris/es del centre, i col·laboradors, durant la present temporada, del programa de ràdio “No hi ha edat a les ones” que emet Radio Altea, entre altres emissores de la Comunitat Valenciana, ens han explicat altres detalls de gran interès de la celebració i del transcurs del curs.
Amb motiu del final de curs, el CIM d'Altea va celebrar un dia de convivència amb les persones usuàries del centre, els seus familiars i amics. Prèvia jornada de celebració, “iniciem l'exposició de part dels treballs que han realitzat les persones usuàries als diferents tallers de ceràmica, pintura, boixets, costura, arteteràpia i manualitats que s'han realitzat al llarg de l'any i que estaran exposats fins a finals d´aquest mes”, ens traslladen des del centre.
Les diferents activitats es van iniciar agraint la implicació de totes les persones participants a l'organització de la jornada, així com l'ajuda rebuda per part dels usuaris/àries, donant pas a la primera activitat de gimnàstica adaptada. A més, ens va acompanyar, en representació de l'Ajuntament d'Altea, Anna Lanuza, regidora de Benestar Social, Benestar Animal, Igualtat, Majors, Sanitat i Comunicació i Braulio Cencerrado, coordinador de Serveis Socials, Sanitat i Tercera Edat, afegeixen.
Després de l'activitat de gimnàstica adaptada, es va seguir amb l'exposició del taller de tai-txi, aprofitant la seva finalització per fer un homenatge “fora de programa” a la usuària Salvadora Llorens Orozco (alumna de tai-txi), de 93 anys, ia l'usuari del servei de fisioteràpia Pedro Santamaría, de 96 anys “en ser els més veterans aquest any al CIM. Es van emocionar molt, ja que no en sabien res. Per això, ens compliquem prèviament amb els seus familiars”, confessen des del servei.
Pedro José, usuari del servei, vol destacar el menjar que es va realitzar (5 paelles per a unes 200 persones) i ens explica que “el motiu de la mateixa, va ser la finalització dels tallers que s'han fet al CIM. Va ser un dinar de convivència per a les persones usuàries del servei. Les paelles van ser realitzades per Marga, Petri, i amb lajuda dun servidor. Va ser un dia molt bonic, en què ens vam retrobar totes les persones usuàries, en una jornada molt amena. Amb aquesta celebració, finalitzem el curs, mancant l'exposició de pintura, ja que totes les exposicions dels cursos s'han realitzat, com la de boixets, costura, arteteràpia, gimnàstica adaptada, ceràmica i altres. Ha estat un any molt bonic, ja que ens hem retrobat amb algunes persones grans i n'hem conegut d'altres. Per tot això, vull fer un agraïment a les persones que són al capdavant del CIM d'Altea”.
Per la seva banda, Antonio, col·laborador també del programa de ràdio “No hi ha edat a les ones”, ens explica que “el menjar va ser molt animat. Únicament, es va trobar a faltar una orquestra molt bona, que va actuar l'any passat, però segons sembla, tenia la data ja ocupada. Un altre cop serà… D'altra banda, tot el curs ha estat molt bé programat, molt regular, ha estat molt bé. D'altra banda, la cafeteria del centre funciona estupendament, amb la nova administració de la mateixa, ha estat tot un èxit”.
Nelly ens trasllada que el final de curs del CIM ha estat fenomenal, amb l'exposició dels treballs dels diferents tallers i la celebració de final de curs. Vull destacar l'exposició del taller realitzada per les persones que han participat al curs del tai-txi. A més, el fet que el centre donés un diploma a les persones usuàries més veteranes del mateix. També el recital del curs de poesia i el taller d'escriptura creativa que ens va oferir una lectura de textos durant aquesta jornada. Escoltem diverses cançons de Paola, la professora de cant que impartirà aquest taller. També, es va realitzar la presentació del taller d'artteràpia i, passem a la degustació de la paella”.
També ens explica que “les persones responsables del centre i el voluntariat, van fer tot el possible perquè sortís tot de meravella. Vull destacar també l'actuació de la disjòquei Lucía, durant la finalització de la jornada. Va ser un dia molt bonic i complet per a tothom”.
En resum, “ho passem molt bé a la festa, compartint moments molt amens amb altres persones grans que han realitzat altres tallers. Estic molt a gust fent activitats en aquest centre, sempre ens volen ocupar en alguna cosa i això fa que la nostra vida sigui més amena. Vull aprofitar per donar les gràcies al centre per tot això”.
Finalment, Alfredo ens comenta que “m'he divertit al curs de ceràmica, he après fer coses per decorar el meu habitatge que no coneixia. A més, al final del curs, vaig descobrir el torn elèctric de terrisser i em va encantar, així que tornaré el proper any, per perfeccionar el torn i treballar la meva creativitat al CIM d'Altea”.
Cal assenyalar que la participació de la disjòquei Lucía, com a fi de festa, es va realitzar “per gentilesa de la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament d'Altea”, assenyalen des del CIM.
En definitiva, la jornada va ser tot un èxit, comptant amb unes 250 persones a les diferents activitats que es van dur a terme. “Va ser una experiència molt entranyable, en què va destacar l'ajuda i la companyonia dels treballadors/es, d'alguns monitors/es que van estar als actes i, sobretot, de les persones usuàries que van ajudar en allò que va fer falta perquè tot sortís bé”, mantenen des del CIM d'Altea.
FSC s'uneix a la campanya de la UNAD #SéParteDeLaSolución per desafiar els mites associats a la reducció de danys en el consum de drogues
El 26 de juny passat, es va celebrar el Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues. Amb motiu d'això, UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, va posar en marxa la campanya #SéParteDeLaSolución, amb l'objectiu d'informar sobre la reducció de riscos i danys associats al consum de drogues, desafiant els mites i els estigmes comuns i ressaltant la importància destratègies com la distribució de kits de consum segur. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal, es va sumar a aquesta campanya, finançada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
La iniciativa té com a finalitat conscienciar i educar sobre com aquestes pràctiques contribueixen positivament a la salut de la societat, ja que prevenen infeccions de transmissió sexual o sobredosi, lluny de fomentar el consum de drogues. Coincidint amb aquesta jornada, UNAD ha tornat a posar el focus en les persones que consumeixen substàncies i en la defensa dels seus drets, tot mostrant el seu compromís amb la reducció de danys.
Així mateix, des d'UNAD han recordat que recentment la Comissió d'Estupefaents (CND) de l'ONU ha fet un canvi davant de l'abordatge del consum de substàncies i les addiccions, que reconeix per primer cop el paper de la reducció de danys, dins de les respostes públiques efectives. Això comprèn programes com l'intercanvi de xeringues, les teràpies de manteniment amb substàncies antagonistes com la metadona o el tractament de sobredosi amb naloxona.
En aquest sentit, l'espot principal de la campanya planteja una metàfora, en què els danys són representats per un globus que s'infla amb comentaris estigmatitzants, del tipus «està al carrer per drogar-se», i que es desinfla amb comentaris reals i constructius, com “garantir els drets humans i salvar vides”. El vídeo complet es pot visualitzar aquí.
https://www.youtube.com/shorts/6b3HIgw1fUQ
Sota l'etiqueta #SéParteDeLaSolución, la campanya s'està difonent a través de les xarxes socials, utilitzant un plantejament i llenguatge adaptat a la realitat digital, amb l'objectiu d'acostar-se al públic al qual s'adreça. La iniciativa es completarà els propers dies amb la publicació d'un manifest que s'enviarà als principals partits polítics i les institucions del país, segons confirmen des d'UNAD.
"Com a voluntària de la Residència de Carboneres de Guadazaón, em quedo amb la cara de felicitat d'algunes usuàries i amb les ganes de parlar que tenen"
Estrella Luna Pérez és voluntària de Residència de Carboneras de Guadazaón, municipi de la província de Conca, a la Comunitat de Castella-la Manxa. Es tracta d'un centre residencial que ofereix atenció integral continuada a persones grans, la problemàtica sociofamiliar dels quals dificulta o impedeix la seva permanència al seu domicili habitual. Està gestionat i dirigit des del 2007 per la Unió Temporal d'Empreses (UTE) conformada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i SERVEO.
– Per què vas decidir fer voluntariat a la Residència de Carboneres de Guadazaón?
El fet de decidir-me a fer aquest voluntariat va sorgir arran d'anar a veure una persona que jo havia tingut cura durant alguns anys. Posteriorment, quan va morir, vaig continuar anant al centre perquè em va agradar l'experiència com a voluntària.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
A parlar amb la gent gran, passejar, escoltar i ajudar-los en altres tasques que li calgui i que elles ja no puguin fer per si mateixes.
– Des de quan fas aquest voluntariat?
Ja fa anys que faig voluntària d'aquest centre de gent gran.
– Quant de temps li sols dedicar al voluntariat a la residència?
Setmanalment, 2 hores.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
Acompanyament, ajuda a les persones, experiència, saber escoltar i, sobretot, afecte.
– Fonamentalment, què t'aporta aquesta experiència del voluntariat?
Afecte.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuda a exercir aquesta tasca del voluntariat?
Respectuós i col·laboratiu. Les treballadores són afectuoses amb mi. En general, l‟ambient és positiu.
– Quin és el record més bonic que tens de la teva experiència del voluntariat fins ara?
Com a voluntària d?aquest centre de gent gran, em quedo amb la cara de felicitat d?algunes usuàries i amb les ganes de parlar que tenen.
– T'agradaria dir-nos alguna cosa més sobre el teu voluntariat a la Residència de Carboneres de Guadazaón?
Sí, dir que les residències, en general, haurien de ser una mica més alegres, ja que cal tenir present que les persones són grans encara són vives. Em sembla que algunes residències són molt tristos…
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado