La Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Els Estels organitza una jornada formativa sobre prevenció de l'explotació sexual infantil
Amb motiu del Dia Mundial de la Infància, celebrat el passat 20 de novembre, data proclamada per l'ONU per commemorar l'adopció de la Declaració dels Drets de l'Infant el 1959 i la Convenció sobre els Drets de l'Infant el 1989, la Residència d'Acolliment General de Nens, Nenes i Adolescents una jornada formativa centrada en la prevenció de l'explotació sexual i el tràfic de nens, nenes i adolescents, amb bona acollida per part de l'equip professional del servei. La residència està gestionada i dirigida a la ciutat dAlacant per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) en consorci amb el Grup Lagunduz.
La formació, adreçada a col·lectius professionals del sistema d'atenció a la infància, s'emmarca al programa “ADOLESCÈNCIA SEGURA: Projecte per a la prevenció de l'explotació sexual de l'adolescència”, una iniciativa impulsada per la Direcció General de Família, Infància i Adolescència i Repte Demogràfic de la Generalitat Valenciana.
La sessió ha estat organitzada i impartida per l'ONG Metges del Món, i ha permès fer una aproximació al fenomen de l'explotació sexual infantil, analitzant-ne les causes i el context socioeconòmic que n'afavoreix l'aparició. El curs ha inclòs els continguts següents:
- Aproximació al fenomen de lexplotació sexual de la infància i ladolescència.
- Perfil de les víctimes.
- Marc jurídic.
- L´acostament a través de les xarxes socials.
- Factors de risc i de protecció.
- Prevenció de lexplotació sexual infantil i adolescent: què podem fer?
La participació de l'equip professional del centre, tot i ser una activitat voluntària, ha estat molt elevada. Durant la sessió, s'han abordat supòsits pràctics i s'ha treballat sobre continguts teòrics, relacionats especialment amb el paper de les xarxes socials, on problemàtiques com el “grooming” (assetjament i abús sexual en línia), el “sharenting” (compartir fotos, vídeos o informació dels fills/es a les xarxes socials), o fenòmens com el “su gar” baby” (“bebè o nena de sucre”), s'han normalitzat en algunes xarxes socials com TikTok, Instagram o OnlyFans.
La jornada formativa ha despertat un gran interès entre els i les professionals, i ha acabat amb un qüestionari individual per consolidar els aprenentatges adquirits. L'equip professional del servei ha expressat el seu compromís de continuar aprofundint aquests continguts durant el proper any, conscients de l'especial rellevància que aquestes problemàtiques tenen per als menors en situació de vulnerabilitat.
Segons assenyalen des de la direcció del centre, hi ha la possibilitat que es faci una nova sessió abans de finalitzar l'any, aprofundint més en els temes tractats a la primera, donat l'interès de l'equip professional de La Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Els Estels.
El programa PERSEO de FSC reuneix equips professionals a nivell estatal en una jornada dedicada a impulsar l'ocupabilitat de persones de més de 45 anys
En el marc del projecte PERSEO (Programa Estratègic de Responsabilitat Social i Especialització Ocupacional), la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha organitzat una jornada que va reunir els equips professionals d'Alacant, Múrcia i la Comunitat de Madrid. Aquesta iniciativa, coordinada des de l‟oficina d‟Alacant, té com a objectiu millorar l‟ocupabilitat i la qualitat de vida de persones en risc d‟exclusió social. Per això, el programa aposta per la sensibilització del teixit empresarial i la intermediació laboral, col·laborant estretament amb diversos organismes socials.
La trobada va permetre compartir experiències i coneixements dirigits a millorar l'ocupabilitat d'un col·lectiu que sovint afronta importants barreres per accedir al mercat laboral. Durant la sessió, els assistents van poder conèixer estratègies formatives, participar en dinàmiques col·laboratives i rebre assessorament especialitzat gràcies a la col·laboració entre projectes que va aportar una perspectiva més àmplia i enriquidora.
Per part de l'equip professional de Múrcia, hi van intervenir dos professionals: Gabriela Sessa, orientadora laboral, qui va compartir la seva experiència personal com a treballadora contractada sent més gran de 45 anys; i Jesús Mateos, coordinador de Programes d´Ocupació i Formació, que va exposar el desenvolupament d´iniciatives dirigides específicament a persones aturades d´aquest grup d´edat.
Des del programa PERSEO, també es va comptar amb la participació de:
- Andrés De Toro, president de l'Observatori del Treball Sènior 45+
- Miryam Lañado, responsable de RR.HH. de Secret Maya.
- Rosa Esteban Pereira, consultora de RR.HH. d'Unbound People.
- Pedro Maya, docent de Formació per a l'Ocupació i autor del llibre Microaprenentatges.
- José González, docent de formació per a l'ocupació.
- Albert Bitoden, economista de l´Associació Mandala.
- Mayte García, coach i mentora a Canviar la meva vida als 40.
El programa PERSEO de FSC duu a terme aquest tipus de jornades des dels seus inicis per exposar experiències reals i positives que han aconseguit resultats destacats, per tal de compartir aprenentatges, bones pràctiques i inspirar altres persones en situacions similars. Jornades de casos dèxit de persones migrades, LGTBIQ+, amb diagnòstic en salut mental, etc.
En aquesta ocasió, la trobada va subratllar la importància de continuar promovent accions que afavoreixin l'actualització professional, l'apoderament i la confiança de les persones més grans de 45 anys, un col·lectiu amb un enorme potencial i experiència, però que necessita suports específics per aconseguir la seva reinserció laboral.
Amb activitats com aquesta, la Fundació Salut i Comunitat reafirma el compromís amb la millora de l'ocupabilitat i la inclusió social, apostant per la col·laboració entre projectes per generar un impacte real i sostenible.
A més, la jornada va permetre identificar noves oportunitats de col·laboració interna i possibles línies de treball conjunt per a futures accions formatives i d'acompanyament laboral. Els equips van coincidir en la necessitat de continuar impulsant espais, on professionals de diferents territoris puguin compartir metodologies, eines i experiències que contribueixin a enfortir la intervenció amb les persones participants.
El projecte PERSEO continuarà desenvolupant activitats orientades a millorar les competències professionals, la motivació i l'accés a recursos laborals dels que cerquen reincorporar-se al mercat de treball. Des de l'entitat, es destaca la importància de consolidar aquestes iniciatives, que no només reforcen l'ocupabilitat de les persones de més de 45 anys, sinó que també enforteixen la coordinació interna i la capacitat de resposta dels programes d'ocupació de la Fundació Salut i Comunitat.
Els centres de menors gestionats per FSC celebren la festivitat de Halloween amb creativitat, convivència i emoció
Aquest any, la festivitat de Halloween ha tingut un paper destacat als centres de menors que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) dirigeix i gestiona a nivell estatal. La creativitat, el treball en equip i el compromís educatiu de lequip professional es van reflectir en una jornada plena de participació. Les activitats, desenvolupades en els diferents serveis, van combinar diversió, expressió artística i dinàmiques orientades a enfortir els vincles entre els nens, nenes, adolescents i els/les professionals que els acompanyen al seu dia a dia. La valoració de la festivitat és molt satisfactòria entre els/les menors i professionals implicats.
Tarda màgica, Passatge del Terror i concurs literari a “Picón de Jarama” (Comunitat de Madrid)
A la Residència Especialitzada d'Adaptació Psicosocial “Picón de Jarama”, de titularitat de la Comunitat de Madrid, gestionada per FSC i l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz, la tarda es va transformar en un autèntic escenari de fantasia i emocions. Entre disfresses, decorades i un Passatge del Terror elaborat amb detall, nens, nenes i adolescents, van viure una experiència inoblidable.
Va ser emocionant veure com els personatges dels decorats, més que simples acompanyants, es van convertir en herois que van ajudar els més petits a viure intensament l'esgarrifança d'una tarda màgica, fomentant la col·laboració i el suport mutu a cada corba del recorregut.
Les proves del mateix, especialment el repte de tocar a cegues els objectes amagats a les caixes del joc “Què hi ha a les caixes?”, van despertar-hi una barreja de curiositat, humor i emoció. L'activitat va reforçar la col·laboració i la comunicació, generant un ambient de confiança que es reflectia en el somriure dels participants.
Així ho expressaven des del centre: "en aquell moment, vam descobrir l'espurna de la curiositat brillant als ulls de tots/es, però també la importància d'unir forces per desentranyar els misteris. La prova va promoure la comunicació i l'escolta activa, creant un espai d'enorme confiança, en què els somriures es van multiplicar. llaços que ens uneixen”.
La celebració es va completar amb la votació del concurs literari “Relats Terrorífics”, al qual joves autors/es van presentar les seves històries en dues categories: més grans de 16 anys i menors de 16 anys. L'expectació va créixer els dies següents, mentre es van decidir els relats finalistes, un procés que va subratllar l'orgull per la creativitat i el talent dels nostres joves autors/es.
En definitiva, va ser emocionant veure com els/les professionals es van implicar per compartir amb els nens i nenes una tarda de terror, transmetent el seu compromís amb la comunitat i creant moments de diversió i proximitat que enforteixen la convivència al centre.
“Zombies”, ball i sorpresa a la Llar MIR Valladolid (Castella i Lleó)
A la Llar MIR Valladolid, centre de titularitat de la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó, gestionat per FSC i el Grup Lagunduz, on resideixen nens, nenes i adolescent desplaçats pel conflicte bèl·lic d'Ucraïna, la jornada de Halloween va estar marcada per la sorpresa i la participació espontània.
Els nens, nenes i adolescents van ser rebuts en tornar dels centres escolars i instituts amb una inesperada coreografia de zombis, ballant el clàssic Thriller.
El mateix li va passar al grup de nens en tornar al centre, després de la jornada al col·legi d'Educació Especial. Lluny d'espantar-se, tots els menors es van unir al ball, convertint el lloc en un escenari de rialles compartides. "I és que no hi ha res millor que una sessió de riure entre menors i l´equip professional per enfortir els vincles", afirmaven des del centre.
L'activitat, preparada per l'equip professional durant tota la setmana anterior, va enfortir la connexió entre professionals i residents, demostrant que els petits gestos de creativitat poden generar moments de gran impacte emocional.
Reflexions de menors des del Centre d'Atenció a Menors Plana Alta de Castelló (Comunitat Valenciana)
Al Centre d'Atenció a Menors Plana Alta, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per FSC, Halloween va deixar també un pòsit de reflexió entre els infants i adolescents que van participar en les diferents activitats. Aquestes són algunes d'aquestes reflexions dels menors:
Cherif va destacar la “magnífica organització”, la bona feina interpretativa al Passatge del Terror i la qualitat del maquillatge i les disfresses. " M'ho vaig passar molt bé amb els meus companys. Per a l'any que ve, m'agradaria que tothom pugui gaudir el dia de Halloween, encara que jo ja no seré al centre", expressava.
Ana va explicar que s'ho va passar molt bé el dia de Halloween, sobretot li va agradar el Passatge del Terror. Un dels moments més impactants que va descriure va ser la intervenció dels personatges del pallasso i la “nena morta”, a més de la possibilitat de compartir experiències, disfressada amb els seus companys/es. "Com a proposta per a l'any que ve, m'agradaria que es fes un scape room (joc d'escapament) amb temàtica de pallasso", ens explicava.
Finalment, Manuel va assenyalar que va gaudir enormement disfressant-se i entrant al Passatge del Terror. També li va agradar molt demanar caramels amb els seus companys/es. “L'any que ve m'agradaria proposar una gimcana de terror i disfressar-nos al centre”, ens traslladava.
Una celebració que enforteix la convivència
Als diferents centres gestionats per la Fundació Salut i Comunitat, la celebració de Halloween es va consolidar un any més com una oportunitat per promoure la convivència, despertar la creativitat i animar els/les menors a participar activament en les activitats.
Gràcies a la dedicació dels equips professionals, cada activitat es va viure en un ambient segur i compartit on nens, nenes i adolescents van poder gaudir, mostrar les seves emocions i emportar-se records d'aquest dia, plens d'alegria i complicitat.
"El voluntariat és una manera d'ajudar, de solidaritzar-nos amb les persones que travessen moments difícils o simplement, que necessiten ajuda"
Em dic Christine, fa més de 43 anys que visc a Espanya, i sóc jubilada i voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de l'estiu passat, concretament a AEDEs – Servei d'Acompanyament en l'Exercici dels Drets Energètics i PMED – Programa de Millora de l'economia domèstica per a famílies en risc d'exclusió .
Acostumo a acudir els dimarts al centre “Gastón Castelló” de l'Ajuntament d'Alacant per donar suport i ajudar tant com pugui a la treballadora social. Aquest centre acull moltes persones de nacionalitat estrangera, algunes parlen el castellà i això pot dificultar els intercanvis, de manera que presto el meu suport. En una ocasió, vaig poder ajudar com a intèrpret en una cita. Participo també en algunes reunions que em proposen. Així mateix, fa un parell de setmana, vaig col·laborar a la trobada Comunitaria 2025.
Realment, no vaig decidir el projecte, em vaig apuntar a una oferta de voluntariat i em van derivar a FSC. En aquest sentit, no crec que sigui molt important l'elecció de la tasca, tret del cas d'ajudes humanitàries que requereixen la presència de personal especialitzat. De fet, fa molts anys, vaig voler entrar a Metges Sense Fronteres i em van dir que donaven prioritat a personal sanitari, cosa que entenc.
Aquest voluntariat és el tercer que faig des que estic jubilada. Vaig estar diversos anys col·laborant amb l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), fent presència a l'hospital, un dia a la setmana, visitant els malalts/es a les sales de tractaments, però es va suspendre arran de la pandèmia i ja no sé ha tornat a reprendre. Ho vaig gaudir aportant distracció, parlant de tot i de res, però sí amb el propòsit d'evadir la ment a aquestes persones, mentre estaven rebent el tractament.
El voluntariat et fa sentir bé. T'ofereix la satisfacció de poder haver ajudat una persona. Vaig descobrir que, tot i realitzar-se en un ambient molt dur i molt trist, em va cridar molt l'atenció la dolçor i la professionalitat dels infermers i infermeres que restaven dolor a l'ambient de la sala. Per això, el voluntariat també us pot aportar alegria i satisfacció d'haver transmès afecte, en el moment en què una persona ho necessitava. He guardat un bon record de tota aquesta etapa a AECC.
Gairebé alhora, compaginava un altre voluntariat a Càritas, vaig estar 4 anys acudint un matí a la setmana i altres dies més, quan era necessari. Va ser una altra classe de voluntariat, res a veure amb el de l'AECC, però amb el mateix propòsit: ajudar les persones.
En el cas del meu voluntariat a FSC, la relació amb les treballadores socials és molt bona, no he tingut cap dificultat a integrar-me, t'ho posen molt fàcil. El voluntariat és per mi una manera d'ajudar, de solidaritzar-nos amb les persones que travessen moments difícils o simplement, que necessiten ajuda, aportant afecte, comprensió, tranquil·litat, dedicant unes hores lliures a fer alguna cosa per ajudar persones en situacions complicades. A FSC, es realitza en bona sintonia i és també enriquidor per a un mateix.
En aquest sentit, saber escoltar, comprendre… pot ser molt valuós per a la persona que el rep i que està en dificultat o que passa moments complicats, però també per a la persona que ho ofereix. Malauradament, sovint no sempre es poden solucionar els problemes, però sí que aportar suport, consells o escolta, i pot ser un bàlsam per portar millor les situacions conflictives.
Avui dia, malauradament, la solidaritat, la comprensió, l'educació… no són gaire presents en la manera de viure de la societat, de manera que el voluntariat podria ser una manera de tornar a un món més sociable, on donar de manera gratuïta i totalment desinteressada, sigui una mostra de suport, amb tots els beneficis que comporta.
Christine Calpena, voluntària de la Fundació Salut i Comunitat.
El projecte “En Plenas Facultades” (EPF) de FSC presenta una ampolla reutilitzable amb missatge preventiu pel Dia Mundial sense Alcohol
Entre els materials preventius dissenyats per a aquest curs 2025-2026, el projecte “En Plenas Facultades” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha apostat per un format tan quotidià com simbòlic: una ampolla d'aigua reutilitzable. Dissenyada per acompanyar l'alumnat universitari en diferents moments del dia, aquesta ampolla pretén ser un recordatori constant d'autocura i hidratació, elements clau per reduir els danys associats en contextos on hi sol haver consum d'alcohol, especialment en entorns festius o de lleure.
Amb motiu del Dia Mundial sense Alcohol, celebrat recentment, orientat a sensibilitzar sobre els riscos del consum dalcohol i promoure estils de vida més saludables, EPF ha presentat un nou material preventiu dirigit a la població universitària ia joves en general. L'acció forma part dels objectius del projecte per a aquest curs, orientats a continuar desenvolupant iniciatives innovadores en prevenció i reducció de riscos relacionats amb el consum de drogues.
D'altra banda, la presència d'aquesta ampolla a les aules, biblioteques, entrenaments o activitats extracurriculars permet que el missatge preventiu sigui present de manera continuada i accessible.
El llançament d'aquest material nou arriba acompanyat d'una reflexió: observar el consum d'alcohol amb honestedat i sense pressions rígides. En aquest sentit, des del projecte es recorda la importància de cercar maneres sostenibles de cuidar-se i reduir riscos, lluny d'exigències absolutes.
També s'incideix que deixar de beure o reduir el consum és un procés complex, no sempre lineal i, sovint, acompanyat d'avenços i retrocessos que poden generar frustració a l'alumnat universitari.
En un context social, en què l'alcohol està profundament normalitzat, el projecte anima a:
- Qüestionar hàbits propis.
- Identificar situacions de risc.
- Incorporar rutines d'autocura i
- Reconéixer límits personals.
L'objectiu de la iniciativa és reforçar la percepció de risc i promoure pràctiques que minimitzin danys, així com evitar discursos moralistes, sense deixar de visibilitzar els efectes negatius de l'alcohol a la salut, la seguretat i el benestar, especialment entre la població jove.
El Dia Mundial sense Alcohol es planteja també com una oportunitat per explorar alternatives: gaudir de l'oci sense consumir alcohol, parar esment a com canvien les interaccions socials, escoltar les pròpies emocions i descobrir que el benestar no depèn d'una substància, sinó que està en les relacions, la comunitat i la connexió amb l'entorn.
La nova ampolla d'aigua no només posa en valor la importància de mantenir-se hidratat/da –fonamental en espais de festa i activitats intenses– sinó que funciona com una eina preventiva pràctica, visible i adaptada a la vida universitària.
A més de revertir la deshidratació que provoca l'alcohol i fomentar l'alternança entre beure alcohol i aigua, permet:
- Reduir la velocitat i la freqüència del consum.
- Disminuir l'ansietat o “craving” per continuar bevent.
- Mantenir més sensació de control durant la nit.
Així mateix, la seva presència quotidiana acompanya els i les estudiants en la construcció d'una relació més conscient amb l'alcohol, donant suport a processos de reflexió i decisions que afavoreixin la salut i el benestar.
En definitiva, amb aquesta acció, el projecte “En Plenas Facultades” (EPF) reafirma el seu compromís amb la promoció de l'autocura, la prevenció i la reducció de riscos a la població universitària, apostant per eines properes, accessibles i adaptades a la realitat juvenil.
FSC s'uneix a la campanya d'UNAD pel 25N per reclamar espais segurs i adaptats, dirigits a dones amb addiccions víctimes de violència de gènere
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat integrant d'UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, se suma a la campanya “Reconèixer-les és el primer pas”, amb l'objectiu de visibilitzar les dones amb addiccions víctimes de violència de gènere i reclamar polítiques que responguin de manera efectiva a les realitats. L'acció, difosa amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones que es commemora cada 25 de novembre, posa el focus en la invisibilitat històrica d'aquestes dones, atrapades en la intersecció entre violències masclistes i addiccions, i en la manca de recursos que tinguin en compte les seves circumstàncies específiques, especialment la cura de les seves filles.
A aquesta situació s'hi suma un estigma social que es multiplica quan una dona és víctima de violència de gènere i, a més, presenta un consum problemàtic. Això dificulta que demanin ajuda o accedeixin a recursos datenció. A la xarxa UNAD, de les gairebé 38.000 persones ateses l'any passat, només el 22% van ser dones, cosa que evidencia la bretxa de gènere en l'accés al tractament.
Els estudis existents en aquest àmbit estimen que un 80% de les dones en tractament per abús de substàncies i un 70% de les dones amb addiccions sense substància han patit violència –física, sexual o psicològica– en algun moment de les seves vides.
Campanya “Reconèixer-les és el primer pas”
El vídeo central de la campanya posa el focus en el testimoni d'una dona que, després de reconèixer-ne el consum problemàtic com una manera de suportar el dolor, va rebre el missatge “Molt bé, reconèixer-ho és el primer pas”. La mateixa frase va tornar a escoltar quan va comunicar que aquest dolor li provocava un maltractador, evidenciant la falta estructural de suports reals per sortir del cicle de violència.
La Fundació Salut i Comunitat recorda que aquesta experiència reflecteix la realitat de moltes dones que, malgrat fer passos cap a la seva recuperació, es troben sense ajudes, sense acompanyament especialitzat i sense espais segurs on poder rebre tractament juntament amb les seves filles i fills.
El perfil de les dones ateses a la xarxa UNAD per una addicció amb substància és, la majoria, el d'una dona adulta, més gran de 34 anys, espanyola, amb estudis primaris i en situació d'atur. El més habitual és que sigui mare, presenti algun problema de salut mental al 49% dels casos, i que les substàncies que la porten a demanar ajuda siguin principalment l'alcohol, seguit de la cocaïna i el cànnabis. En molts casos acumulen més d'onze anys de consum i van començar abans de la majoria d'edat.
Amb aquesta campanya, UNAD destaca que per primera vegada el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere reconeix la situació específica d'aquestes dones. Tot i això, la xarxa insisteix que cal continuar avançant perquè aquest reconeixement es tradueixi en canvis reals.
Per això, la Fundació Salut i Comunitat, juntament amb la resta d'entitats que integren la UNAD, fa una crida a professionals, administracions i societat per impulsar acompanyaments especialitzats, espais segurs i adaptats a què aquestes dones puguin acudir juntament amb les seves filles i fills, així com formació i sensibilització per a professionals de tots els àmbits.
FSC subratlla que les violències de gènere i les addiccions s'han d'abordar de manera conjunta, perquè la separació actual entre tots dos sistemes situa aquestes dones en un “llimb” que agreuja la seva vulnerabilitat i n'impedeix, en molts casos, la recuperació.
https://www.youtube.com/shorts/OHV8GkiwovU
“Em motiva poder ser agent de canvi a través del voluntariat i contribuir al benestar dels que més ho necessiten”
Alejandro Porto és voluntari a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), col·labora als programes "Acompanyament en l'exercici de drets energètics" i "Millora de l'economia domèstica en persones en risc d'exclusió residencial", desenvolupats a Alacant. Es va formar en Administració d'Empreses a Argentina i va treballar a l'àmbit empresarial durant deu anys. Després d'un viatge de més de tres anys per Austràlia, va decidir instal·lar-se a Espanya per iniciar un nou capítol personal i professional. Actualment està reorientant la seva carrera cap a l'àmbit social. Estudia psicologia social i cursa un FP en Integració Social. En aquesta entrevista, tindrem l'oportunitat de conèixer millor la tasca d'Alexandre com a voluntari de FSC.
- Per què vas decidir fer voluntariat als programes "Acompanyament en l'exercici de drets energètics" i "Millora d'economia domèstica en persones en risc d'exclusió residencial"?
Vaig decidir sumar-me a aquests projectes perquè considero fonamental col·laborar en iniciatives que no només ens ajuden a créixer com a persones, sinó que també ens permeten oferir un servei valuós a la comunitat ia persones que realment ho necessiten.
– Quant de temps fas aquest voluntariat?
Vaig començar el maig del 2025, de manera que aquest mes de novembre he fet sis mesos.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntari?
He acompanyat Carolina – treballadora social, tècnica responsable del desenvolupament dels dos programes a Alacant, amb ampli recorregut a FSC – en l'atenció de diversos casos. Primer, em va explicar la metodologia de la feina i, posteriorment, em va anar guiant des del primer contacte amb la persona fins al tancament del cas.
A més, recentment he participat en una trobada comunitària a Alacant, on hem ofert suport a les persones interessades a comprendre millor la seva factura de la llum.
També difonem informació sobre la importància d'adoptar bons hàbits a la llar per cuidar l'energia, el medi ambient i l'economia familiar.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Anteriorment, solíem reunir-nos 2 hores a la setmana, aproximadament. Ara tinc els horaris una mica més ajustats, però tot i així seguim mantenint el contacte.
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
M'aporta moltíssim. Conèixer la metodologia i l'abordatge d'aquest tipus de casos és fonamental, especialment pels meus estudis actuals, ja que en el futur faré servir aquestes eines a la meva pràctica professional.
A més, em sento motivat per la convicció de poder ser agent de canvi a través del voluntariat i contribuir, així, al benestar dels qui més ho necessiten. Saber que la meva col·laboració pot generar un impacte positiu és una de les recompenses més grans d'aquest voluntariat.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
La meva experiència prèvia en l'àmbit laboral i el meu maneig amb números em permeten aportar coneixements pràctics que poden ser útils per a les persones ateses, especialment en temes d'economia o planificació financera.
Moltes no tenen fàcil accés a aquest tipus d'informació, per la qual cosa poder acompanyar-les i assessorar-les en la millora de la gestió econòmica, els és de gran ajuda.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?
Molt amè. Tant la Carolina (treballadora social) com la Natàlia, coordinadora del programa d'exclusió residencial a l'oficina, sempre m'han tractat molt bé i han estat molt obertes amb mi. La comunicació flueix sempre i em sento amb llibertat d'expressar idees i de dir-los com em sento sent escoltat.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntari o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Tinc dos moments. Potser el primer és haver conegut un dels participants del projecte. Vam poder ajudar-lo i va ser increïble veure com ell venia cada cop més content a veure'ns. L'altre moment va ser quan vaig poder aportar una idea respecte d'una possible innovació per a un dels programes i va ser molt ben rebuda.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí. M'agradaria agrair a tot l'equip professional i destacar la feina que fan que és molt valuosa. Tant de bo pugui continuar acompanyant-los durant molt de temps més.
FSC col·labora amb el Govern de Navarra en l'elaboració del IV Pla Foral d'Adiccions 2025-2030
El Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), representat pels nostres companys/es Otger Amatller i Laia Plaza, ha acompanyat el Govern Foral de Navarra, liderant el procés d'elaboració del seu IV Pla Foral d'Adiccions. Aquest procés s'ha desenvolupat des de finals del 2024 al juliol del present any. El Govern de Navarra ha aprovat recentment aquest pla estratègic que reforça el compromís amb la salut pública i el benestar de la ciutadania i que incorpora una mirada innovadora per respondre als nous reptes que plantegen les addiccions, tant amb substància com sense substància.
El nou pla s'ha recolzat en un ampli procés participatiu que ha implicat professionals i agents dels àmbits de la salut, els serveis socials i la comunitat, amb l'objectiu d'integrar diverses perspectives i experiències. En aquest sentit, ha comptat amb professionals de l‟àmbit local de la prevenció, entitats socials, representants del Tercer Sector i persones expertes en l‟àmbit de les addiccions.
Així mateix, el seu disseny s'ha basat en evidències científiques i estudis actualitzats, garantint un rigor tècnic elevat i una orientació a la millora de la prevenció i l'atenció de les addiccions a la comunitat navarresa.
Tal com ha detallat el conseller de Salut del Govern foral, Fernando Domínguez, a la roda de premsa posterior a la sessió de Govern en què s'ha aprovat el pla, alineat amb les prioritats marcades pel Pla Nacional sobre Drogues i l'Agència Europea sobre Drogues, “s'articula entorn de quatre línies estratègiques, que persegueixen els següents objectius les seves conseqüències a la comunitat; incrementar la percepció del risc associat al consum de drogues i altres conductes addictives, i reduir la tolerància social envers el consum en menors;
D'altra banda, el nou pla incorpora actuacions prioritàries que enforteixen la promoció de la salut i consoliden un enfocament integral i actualitzat. Es posa especial atenció a les addiccions sense substància, com ara el joc patològic, l'ús problemàtic de pantalles o les apostes esportives. A més, s'impulsa la vigilància epidemiològica mitjançant l'anàlisi d'aigües residuals, una iniciativa innovadora que permet detectar patrons de consum reals a la població.
Finalment, contempla l'impuls a la investigació en l'àmbit de les addiccions, amb l'objectiu de generar coneixement útil per a la presa de decisions basades en l'evidència científica. De la mateixa manera, aposta per la formació contínua i especialitzada dels i les professionals dels diferents àmbits implicats en la prevenció de les addiccions.
Per fer possible aquests objectius, el IV Pla Foral d'Adiccions 2025-2030 del Govern de Navarra estableix diferents objectius i actuacions concretes, la implementació i l'avaluació dels quals es duran a terme de manera pública al llarg de tota la seva vigència.
“El meu desig més gran és que cadascuna de les persones que viuen a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu senti que aquesta és, veritablement, la seva llar”
Durant més de dues dècades, Marisa Cantó ha estat al capdavant de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu, Alacant. Des de la seva incorporació a principis del 2004, fins a la seva jubilació el 14 d'agost del present any, ha liderat la consolidació del centre com un referent, guiada pel seu compromís amb el benestar de les persones residents i acompanyant l'equip professional amb proximitat i dedicació. En aquesta entrevista, comparteix les vostres experiències, reptes i aprenentatges al llarg d'aquests anys.
– Com va començar la teva relació amb la Residència per a Persones amb Diversitat Funcional Relleu i què t'ha atret d'aquest centre, en particular?
La meva arribada a la Residència va ser tota una sorpresa, ja que en aquell moment no tenia informació sobre l'obertura d'un centre dirigit a persones amb diversitat funcional. En aquell moment, treballava com a psicòloga i educadora en un centre de menors situat molt a prop del nou recurs que s'inauguraria.
Quan vaig rebre la proposta per incorporar-me, vaig expressar que no comptava amb formació específica en gestió de centres ni en alguns altres aspectes del lloc. Tot i així, i encara que crec que en aquell moment no vaig arribar a dir ni que sí ni que no, vaig decidir embarcar-me en aquesta nova aventura professional. Avui, mirant enrere, no em penedeixo d'aquella decisió, malgrat els moments difícils viscuts.
El que em va atreure del centre va ser, sobretot, l'oportunitat de formar part d'un nou projecte, destinat a oferir una llar a persones amb diversitat funcional.
– Quins van ser els principals reptes que vas trobar en assumir la direcció del centre?
El primer gran repte va ser posar en marxa el centre des de zero: fer les compres per equipar-lo adequadament, coordinar la selecció del personal i, en definitiva, construir els fonaments d'un projecte que naixia.
Des de l'inici, juntament amb tot l'equip professional, vam tenir clar l'objectiu principal: volíem que la residència fos, sobretot, una llar. Per aconseguir-ho, treballem en la formació de l'equip, participem en campaments i fem visites a altres centres, per tal d'aprendre de les seves experiències i bones pràctiques.
Tanmateix, el més important va ser conèixer les persones que viurien al centre: descobrir les seves històries, les seves necessitats i allò que esperaven del nou recurs.
El compromís de l equip professional va ser clau. Sense la seva implicació, dedicació i suport continu, res d'això no hauria estat possible. Estic profundament agraïda a tots i totes per acompanyar-me i contribuir que el centre s'hagi convertit en allò que avui és.
– Durant la teva etapa com a directora, la residència ha crescut i s'ha consolidat com a referent en l'atenció a persones amb diversitat funcional. Quines diries que han estat les principals fites o avenços aconseguits durant la teva gestió?
Al llarg d'aquests anys, s'han aconseguit avenços molt significatius que han contribuït al creixement i la consolidació del centre:
– Major implicació de les famílies: se'n va promoure una participació més activa en el dia a dia del servei. Amb el temps, es va instaurar la celebració anual de la Jornada de Portes Obertes , generant un espai de convivència, transparència i confiança.
– Millora de les instal·lacions: es van realitzar progressives millores a l'entorn físic del centre, buscant sempre afavorir el benestar, l'accessibilitat i la qualitat de vida de les persones residents.
– Visibilitat i integració comunitària: es va impulsar la creació del Taller d'arts audiovisuals, des del qual s'han fet curtmetratges, pòdcasts i una revista del centre. Gràcies a aquest treball, s'han obtingut tres primers premis a certàmens nacionals de curtmetratges, celebrats a Pontevedra, Barcelona i Sagunt (València), reforçant així la participació de les persones residents en aquesta activitat i el seu reconeixement social.
- Creixement i especialització de l'equip professional: el 2004, l'equip d'atenció directa estava format per 4 cuidadors/es, 2 educadors/es i 3 monitors. Actualment, comptem amb 7 cuidadors/es i 8 educadors/es.
Així mateix, el personal tècnic, inicialment compost per un infermer i una coordinadora de Centre Ocupacional, ha crescut. Actualment, hi ha un logopeda, una terapeuta ocupacional, una psicòloga, un fisioterapeuta i una infermera.
Aquest notable creixement en recursos humans i serveis, ha permès oferir una atenció cada cop més individualitzada, especialitzada i centrada en la persona, consolidant el projecte.
– Liderar un equip professional tan divers no ha estat senzill. Com has viscut aquest lideratge?
Liderar un equip no és una tasca fàcil i més, si no tens “fusta de líder”, en el sentit tradicional.
La meva manera de dirigir sempre ha estat molt marcada pel cor, per l'empatia i pel desig d'acompanyar, encara que de vegades la raó també és necessària per prendre decisions difícils. Aquest equilibri no sempre ha estat fàcil, i de vegades m'ha generat conflictes interns. Fins i tot he pogut causar dolor a alguns companys/es oa mi mateixa, sempre de manera involuntària.
També he experimentat una sensació que potser només els que ocupen llocs de responsabilitat comprenen bé: la solitud de la direcció.
– Què et va motivar a continuar en moments difícils?
Sense cap dubte, el que més m'ha motivat a seguir endavant com a directora del centre, han estat les persones residents. D'elles, n'he après moltíssim.
Tampoc em puc oblidar de l'equip professional. Els meus companys i companyes hi han estat en tot moment, malgrat les nostres diferències en alguns moments. Gràcies al seu compromís i suport constant, aconseguim superar els reptes que es van presentar.
En definitiva, ens hem convertit en una família, i aquesta unió ha estat clau per oferir sempre el millor.
– Quines històries o experiències de residents t'han marcat especialment?
Les experiències més doloroses han estat les pèrdues de dos dels nostres residents. Viure la seva absència i acompanyar la resta del grup al dol, va deixar una empremta molt profunda en tots nosaltres.
Una altra situació especialment dura va ser la que vivim amb el tancament imminent de la residència, a causa de la mala gestió de l'anterior entitat gestora. La possibilitat que les persones residents fossin traslladades a diferents recursos i que l'equip professional quedés sense feina, va suposar un cop emocional enorme. Arribem a estar set mesos sense cobrar, i el desgast psicològic i econòmic va ser molt difícil de sostenir. Tot i així, seguim acudint cada dia, perquè sabíem que no els podíem fallar.
Personalment, va ser un període marcat per la solitud i la incertesa. Tot i això, l'arribada de FSC va suposar un autèntic renéixer.
– Quins somnis o projectes t'agradaria veure complerts al centre en un futur?
El meu desig més gran és que cadascuna de les persones que viuen a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu senti que aquesta és, veritablement, la seva llar.
– Després de tants anys de dedicació, com es viu la jubilació?
Al principi, la jubilació és com estar de vacances. Però, a mesura que passa el temps, vaig prenent consciència del que significa realment aquest canvi. Agraeixo que el telèfon ja no soni a qualsevol hora, sigui de dia, de nit, cap de setmana o festiu. Encara em sorprenc a mi mateixa pensant en baixes, torns o imprevistos… encara que em repeteixo que ja no ha de ser la meva preocupació.
– Quins plans o activitats tens per a aquesta nova etapa de la teva vida?
Els meus projectes no són gens ambiciosos: viatjar, fer esport, poder parlar anglès i, sobretot, pau interior.
Ara gaudeixo d'una cosa tan senzilla com no tenir horaris: aixecar-me i ficar-me al llit quan vull. També estic dedicant més temps a cuidar-me, fent esport. Un dels meus moments favorits és asseure'm al jardí, llibre en mà i una cerveseta al costat.
– Per acabar l'entrevista, si haguessis de resumir la teva experiència al capdavant de la direcció en una frase, quina seria?
Una experiència daprenentatge i superació. M'emporto una gran família i molt d'amor.
El Projecte “En Plenes Facultats” de FSC, compromès amb la salut mental a la IX Fira d'Entitats de Catalunya
El projecte ha participat a la IX edició de la Fira d'Entitats de Catalunya que es fa a la Facultat d'Infermeria (Campus Bellvitge) de la Universitat de Barcelona (UB). L´activitat s´emmarca a la Setmana de la Salut Mental, organitzada anualment gràcies a la col·laboració entre l´alumnat, el professorat de l´assignatura de Salut Mental del Grau d´Infermeria de la UB; el suport de lAjuntament de lHospitalet de Llobregat, a Barcelona; l'Hospital de Bellvitge i les associacions compromeses amb la cura de la salut mental i la comunitat.
En aquesta edició, el Projecte EPF ha treballat conjuntament amb dues alumnes del Grau d'Infermeria diferents activitats informatives i preventives que han tingut una gran acollida entre les persones que han visitat la fira. Aquestes iniciatives van propiciar converses molt enriquidores sobre la importància de tenir cura de la salut mental, així com de compartir i parlar obertament sobre la vulnerabilitat que això implica.
Les activitats preventives que es van dur a terme van ser les següents:
- “Passaparaula sexual”: en què es van treballar conceptes com les sexualitats, VIH-SIDA, mètodes preventius i mètodes anticonceptius.
- Circuits amb ulleres simuladores d'abús d'alcohol i consum de cànnabis, com el Circuit del cadenat, que incloïa diferents obstacles i simulava situacions quotidianes, com ara obrir la porta d'un cotxe o encendre la moto amb la clau de contacte.
- “Joc Veritas Campus”, en què es van treballar els mites sobre el consum de drogues relacionats amb la realitat universitària.
L'experiència del projecte A Plenas Facultades demostra que realitzar i donar visibilitat a activitats d'aquest tipus, contribueix a trencar el silenci i vèncer l'estigma que encara persisteix al voltant de la salut mental.
En fomentar un entorn on es pugui parlar obertament sobre salut mental, prevenció del consum de drogues i promoció de la salut, s'afavoreixen aspectes clau com la detecció i la intervenció primerenca, l'enfortiment de les xarxes de suport i la promoció d'un diàleg obert. Tot això permet a l'alumnat desenvolupar estratègies d'afrontament que seran valuoses, no només durant la formació acadèmica, sinó també al llarg de la seva vida professional i personal.
En aquest sentit, es considera que apostar pel benestar emocional de lalumnat i del personal universitari, promovent espais de conversa i suport, és una de les millors inversions socials que pot realitzar una entitat. Perquè darrere de cada nota, tesi o examen, hi ha una persona que necessita ser vista, escoltada i cuidada.
En conclusió, aquestes iniciatives no només informen i prevenen, sinó que també transformen la cultura universitària, promovent l'empatia, l'escolta activa i la responsabilitat compartida envers el benestar de tota la comunitat. Amb cada activitat, el Projecte “En Plenes Facultats” de FSC reafirma el seu compromís de fer de la universitat un espai més saludable, inclusiu i humà.
