La Xarxa Gènere, Drogues i Addiccions tanca el curs 2025-2026 reforçant el seu treball en xarxa i el seu impacte en sensibilització
Entre les iniciatives més rellevants, destaca la celebració de la IX Jornada anual, celebrada a Madrid, que va combinar ponències teòriques amb dinàmiques participatives per fomentar l'intercanvi de coneixements i experiències entre les entitats integrants de la Xarxa. Així mateix, es van desenvolupar diverses accions de sensibilització, coincidint amb dates clau relacionades amb l'ús de drogues i les addiccions i la de 17 entitats, mitjançant la creació i difusió de continguts audiovisuals en format “reel”. El període també va servir per impulsar l'intercanvi d'investigacions i bones pràctiques entre les organitzacions participants, reforçant el paper de la Xarxa com a espai de col·laboració, aprenentatge i generació de coneixement.
La Xarxa Gènere, Drogues i Addiccions, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha tancat el curs 2025-2026 amb un balanç que reflecteix l'enfortiment del treball en xarxa, la incorporació de noves entitats col·laboradores i un abast més gran en les accions de sensibilització de la perspectiva de gènere en l'àmbit de les addiccions.
Durant aquest període, la Xarxa ha impulsat 16 trobades en línia i 1 presencial del Grup Motor per coordinar el lideratge estratègic feminista, facilitar l'adhesió de noves entitats i preparar la IX Jornada anual. El treball conjunt també ha permès reforçar lintercanvi dexperiències, actualitzar la biblioteca digital i compartir estudis i bones pràctiques entre les organitzacions participants.
Una de les fites més destacades ha estat la celebració de la IX Jornada de la Xarxa a Madrid, que va reunir representants de 14 entitats i 26 professionals. La cita va incloure una taula rodona, grups participatius i una sessió plenària, a més de l'elaboració de materials audiovisuals i una relatoria que serviran com a base per a futures accions.
A l'àmbit de la sensibilització, la campanya desenvolupada amb motiu del 8 de març va aconseguir una àmplia repercussió en xarxes socials. La iniciativa, en què van participar 17 entitats, va difondre 18 vídeos en format “reel” i va superar les 43.000 visualitzacions, a més d'incorporar 440 noves persones seguidores als seus canals de comunicació.
La Xarxa també ha reforçat la seva activitat divulgativa amb accions en sis dates commemoratives relacionades amb el gènere, les drogues i les addiccions, elaborant materials gràfics i continguts escrits, en col·laboració amb sis entitats. Paral·lelament, tres organitzacions van presentar investigacions pròpies en trobades específiques, a les quals van assistir representants d'onze entitats.
Així mateix, destaca el desenvolupament del full de ruta sobre «Dones i psicofàrmacs: medicalització del malestar», una iniciativa que pretén aprofundir en l'anàlisi de les desigualtats de gènere en l'ús i la prescripció d'aquests medicaments.
A l'àmbit de comunicació, la Xarxa continua ampliant el seu abast digital. Durant el període avaluat, va registrar 6.741 visites a la pàgina www.redgeneroydrogas.org; va acumular 15.234 impactes a la xarxa social X, amb 1.165 persones seguidores; va publicar 30 continguts a Instagram —18 en format “reel”— amb 951 seguidors i va enviar tres butlletins informatius a una comunitat formada per 371 professionals subscrits.
Amb aquest balanç, la Xarxa Gènere, Drogues i Addiccions, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat, reafirma la seva posició com un espai de referència per a professionals i entitats compromeses amb la igualtat, promovent el treball col·laboratiu, la innovació, la investigació i la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques i la intervenció en l'àmbit de les drogues i les addiccions.
FSC llança un canal de podcast per compartir resultats d'avaluació i experiències professionals
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) reforça el compromís amb la innovació i la millora contínua amb la posada en marxa d'un canal de pòdcast, impulsat pel Departament d'Avaluació i Gestió del Coneixement. A través d'aquest nou espai, compartireu evidència, resultats d'avaluació i experiències professionals, amb l'objectiu d'apropar el coneixement generat a l'entitat a professionals i persones interessades, fomentant l'aprenentatge continu, l'intercanvi de bones pràctiques i la transferència del coneixement.
Gràcies al suport del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, a través de la subvenció de la CONVO 2026, FSC compta amb el seu propi canal de podcast, disponible a la plataforma iVoox . Properament, els continguts també es podran escoltar en altres plataformes. S'està explorant la possibilitat d'incloure els podcasts a Spotify.
Actualment, el canal compta amb tres episodis, tots elaborats a partir de resultats d'avaluació, desenvolupats en diferents recursos de l'entitat:
– La participació familiar com a factor clau en l'èxit terapèutic analitza la influència de la implicació familiar als processos de tractament per drogodependències. A partir de l'estudi realitzat amb 168 persones usuàries, l'episodi mostra la relació existent entre una participació més gran de les famílies i una probabilitat més gran de completar satisfactòriament el tractament, a més de reflexionar sobre els factors que afavoreixen aquesta implicació i les diferències observades entre centres.
– Perfil sociodemogràfic i variables clau en l'avaluació de tractaments psicosocials intensius (2018-2024) presenta una anàlisi de les característiques de les 1.006 persones ateses als centres de drogodependències de FSC entre 2018 i 2024. L'episodi descriu els principals perfils d'atenció identificats, les diferències entre les necessitats de les persones ateses i orientar la millora dels serveis.
– De la qualitat de la dada al coneixement útil: la base de les decisions fonamentades. Aquest episodi destaca la importància de garantir la qualitat de les dades com a requisit imprescindible per generar evidència fiable i útil. Parteix del principi conegut com a Garbage In, Garbage Out (GIGO), que fa referència al fet que, si les dades d'entrada són deficients, els resultats obtinguts també ho seran o, dit altrament, que la qualitat de les decisions i dels resultats depèn directament de la qualitat de les dades amb què es treballa. A partir d'aquesta idea, s'explica que, mitjançant informació rigorosa, precisa i ben gestionada, és possible generar coneixement sòlid que serveixi de suport a la presa de decisions, la millora contínua i la innovació a l'atenció.
Cal destacar que la gestió del coneixement constitueix un element estratègic per a les organitzacions de l'àmbit social i sanitari, on la capacitat per transformar dades, avaluacions i experiència professional en coneixement útil és essencial per millorar la qualitat de la intervenció i afavorir la presa de decisions basada en l'evidència.
Diverses revisions científiques assenyalen que aquest format facilita un aprenentatge flexible, accessible i asincrònic, afavoreix la retenció del coneixement i permet apropar continguts especialitzats als equips de professionals, de manera compatible amb la seva activitat diària [i] . Així mateix, s'assenyala que els pòdcasts constitueixen un recurs de gran utilitat per a la difusió del coneixement i la implementació de pràctiques basades en l'evidència, especialment quan complementen altres estratègies de formació i transferència del coneixement [ii] .
El canal continuarà ampliant els continguts durant els propers mesos amb nous continguts. Entre ells, està prevista la presentació dels resultats de l'avaluació realitzada als Centres de Tractament Intensiu de Drogodependències de FSC, així com entrevistes amb personal de l'entitat i professionals externs que permetran compartir experiències, bones pràctiques i noves línies de treball relacionades amb l'avaluació, la investigació i la intervenció social.
Amb aquesta iniciativa, FSC reforça la seva aposta per una gestió del coneixement oberta, accessible i orientada a la pràctica professional, afavorint que l'evidència generada a l'organització es transformi en coneixement útil per millorar la intervenció professional i la qualitat de l'atenció.
[i] Amador, F. L. D., Alves, G. C. G., Dos Santos, V. R., & Moreira, R. S. L. (2024). Use of pódcast for health education: A scoping review. Revista Brasileira de Enfermagem, 77(1), e20230096. https://doi.org/10.1590/0034-7167-2023-0096
[ii] Kelly, J. M., Perseghin, A., & Dow, A. W. (2022). Learning Through Listening: A Scoping Review of Podcast Use in Medical Education. Academic Medicine, 97(7), 1079–1085. https://doi.org/10.1097/ACM.0000000000004565
"Vaig arribar al projecte Digitaliza-T buscant ajuda i vaig trobar una oportunitat per créixer. Avui sóc jo qui ajuda altres persones com a voluntari"
Francisco Sánchez Santa coneix el projecte Digitaliza-T des de dues perspectives: primer com a usuari i, ara, com a voluntari. El que va començar com un procés d'acompanyament a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), a Alacant, va acabar convertint-se en una oportunitat per descobrir una nova vocació. Avui posa els seus coneixements tecnològics al servei de persones en situació o risc d'exclusió social, ajudant-les a desenvolupar-se en un món cada cop més digital. La seva història demostra que el voluntariat no només transforma la vida dels qui reben suport, sinó també la dels qui decideixen oferir-lo.
– Com vas conèixer el projecte Digitaliza-T i què va ser el que et va animar a fer el pas per convertir-te en voluntari?
Vaig conèixer el projecte gràcies a Paola, professional de FSC a Alacant. Ella (juntament amb altres professionals maquíssims) m'acompanya i ajuda en allò que necessito.
Un dia, en veure que em manejava molt bé amb la tecnologia, em va fer la proposta següent: i si fas el salt i et poses al meu costat com a voluntari? No m'ho vaig pensar ni un segon, em va semblar una oportunitat única per tornar part de tot el suport que havia rebut a l'entitat, per impulsar els altres i, de passada, sortir de la “zona de confort” i millorar les meves pròpies habilitats socials.
– Vas rebre algun tipus de formació o preparació?
Sí, vaig fer la formació en línia que reben tots els voluntaris/es de l'entitat.
– Com va ser la formació i quines eines et va aportar per desenvolupar la teva feina?
La veritat és que es fa rapidíssim des de casa i us obre els ulls sobre totes les àrees d'actuació que té FSC i les normes bàsiques que hem de complir. Però la veritable preparació va començar a les primeres sessions, ja que em va tocar escoltar molt, observar amb atenció i aprendre a ser present per poder donar el millor de mi a les persones usuàries.
– Concretament, en què consisteix la teva tasca com a voluntari? Explica'ns com és un dia o jornada habitual, en el marc d'aquest projecte.
La meva tasca consisteix a ensenyar a fer servir eines digitals, sobretot el telèfon mòbil, a persones que estan en situació o risc d'exclusió. Tot i que portem una estructura preparada, és clau la flexibilitat, ja que ens adaptem al ritme de cada persona.
La prioritat és un aprenentatge amb «impacte immediat», que els sigui útil aquesta mateixa tarda en sortir per la porta. Quan algú aconsegueix demanar una cita mèdica des del mòbil o utilitzar Google Maps per primera vegada sense dependre d'una altra persona, entén que no només està aprenent tecnologia, està guanyant autonomia i confiança.
– De totes les activitats que realitzes, n'hi ha alguna que recordis amb especial afecte o que t'hagi marcat? Per què?
Sens dubte, el meu primer dia. Va ser impactant i molt enriquidor descobrir la perspectiva de persones amb realitats vitals tan diferents de la meva. Veure que, gràcies als meus coneixements tecnològics, els podia donar un cop de mà per millorar el seu dia a dia, va ser una sensació increïble. Allà vaig saber que era al lloc correcte.
– Què és el que gaudeixes més d'aquesta experiència de voluntariat?
Gaudeixo moltíssim de l'ambient. Si a més d'ajudar-nos ho passem bé, què més es pot demanar? A nivell personal, m'està ajudant a ser molt més sociable, comunicatiu i segur de mi mateix, aspectes en què havia d'avançar i que ara veig que estic millorant molt.
– Quant de temps dediques al projecte i com ho aconsegueixes compaginar amb la teva vida personal?
Sóc anar els dilluns i els divendres al matí, en sessions de dues o tres hores. Aproximadament és un total de sis hores setmanals.
Respecte a compaginar-ho, la meva idea és estar molt de temps com a voluntari, encara que al setembre començaré a estudiar a les tardes, de moment aquests matins les tindré lliures, per la qual cosa puc compaginar-ho força bé.
– Mirant enrere, què diries que t'ha aportat aquesta experiència, tant a nivell professional com personal?
A nivell personal, m'ha donat molta empatia i una altra manera de veure el món. T'adones que totes les persones, en qualsevol moment, podem passar per una mala ratxa i necessitar el suport dels altres, ja sigui per entendre el mòbil o per alguna cosa més profunda.
Professionalment, m'ha descobert una vocació per l'ensenyament totalment ocult. He après a ensenyar des de la calma ia aprendre jo mateix mentre ho faig, guanyant molta confiança en el camí. De fet, m'ha agradat tant que la meva meta ideal de futur és, fer encara un pas més endavant, i acabar treballant a l'entitat, potser com a “Agent de Suport Entre Iguals”.
Haver estat usuari del centre em permet comprendre millor les dificultats dels que arriben per primer cop. Aquesta experiència m?ajuda a connectar des de l?empatia ia transmetre un missatge important: Sempre és possible avançar quan algú creu en tu.
– Des de la teva experiència, creus que iniciatives com aquesta reben el suport que mereixen?
Crec que falta més promoció. Hi ha moltíssima gent amb talent a casa “acumulant pols”, que no sap què fer amb el seu temps, que s'avorreix o se sent sola, i que s'ho passaria genial, recuperant la il·lusió, fent un voluntariat com aquest. El problema és que la informació no arriba, per això no saben que tenen aquesta oportunitat de canviar vides (inclosa la seva pròpia) a tocar.
– Si alguna persona, coneixent la teva experiència, estigués pensant fer-se voluntari o voluntària, què li diries?
Sens dubte, que no s'ho pensi dues vegades. Que identifiqui quin és el seu punt fort i que es llanci, les debilitats ja s'aniran polint pel camí, a força de pràctica. Ningú neix sabent-ho tot i això més que un impediment és un al·licient perquè l'aventura continuï.
D'altra banda, moltes vegades penses que canviaràs la vida d'una altra persona i, al final, qui més canvia ets tu.
- Per què recomanaries formar part daquest projecte?
Recomano el voluntariat al projecte Digitaliza-T perquè avui dia, la bretxa digital és sinònim d'exclusió social. Saber utilitzar el telèfon mòbil pot significar accedir a una feina, demanar una cita mèdica o mantenir el contacte amb la família, però no saber fer servir un mòbil t'aïlla del món. Per això, aquest projecte ofereix el suport i les eines necessàries perquè ningú, absolutament ningú, es quedi enrere.
Digitaliza-T demostra que aprendre tecnologia és important, però descobrir del que un és capaç ho és encara més. Jo vaig arribar buscant ajuda i vaig trobar una oportunitat per créixer. Avui sóc jo qui ajuda altres persones a fer aquest mateix pas, des del voluntariat. Aquest ha estat, sens dubte, l'aprenentatge més gran de tot aquest camí.
El CAS de Brians 1 promou la reflexió sobre l'estigma associat al consum de drogues sumant-se a la jornada internacional "Suporta. No castiguis"
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Brians 1, subvencionat per CatSalut i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat un any més a la jornada «Suport. No castiguis» (“Support. Don't Punish”) amb una activitat de sensibilització, en què s'han implicat 30 persones dels mòduls d'homes i dones del centre penitenciari. La iniciativa ha promogut la reflexió sobre l‟impacte de l‟estigma associat al consum de drogues i ha posat en relleu la importància d‟impulsar respostes centrades en la salut, els drets humans i la inclusió social.
La jornada internacional «Recolza. No castiguis» se celebra cada any a nombrosos països i promou un canvi de paradigma en les polítiques sobre drogues. La campanya defensa que les respostes fonamentades a la salut pública, l'evidència científica i el respecte als drets humans són més eficaces que les estratègies centrades exclusivament en la sanció o el càstig.
Amb motiu d´aquesta jornada, l´equip del Centre d´Atenció i Seguiment (CAS) de Brians 1, ha organitzat una dinàmica participativa basada en l´elaboració d´una pancarta col·laborativa, dividida en dos espais diferenciats. En el primer, les persones participants van escriure paraules i missatges que reflectien els prejudicis, les etiquetes i les actituds punitives que han experimentat al llarg de les seves vides per la seva condició de persones consumidores de drogues. Termes relacionats amb la discriminació, el rebuig o la culpabilització van servir per visibilitzar com l'estigma continua condicionant els processos personals i socials.
En contrast, la segona part de la pancarta es va omplir de paraules com a suport, respecte, esperança, confiança, oportunitats o acompanyament. A través d'aquests missatges, les persones usuàries del servei van expressar quins tipus de respostes consideren necessàries per afavorir la recuperació i la inclusió, posant el focus en la importància de rebre un tracte digne i lliure de prejudicis.
Més enllà del resultat final de l'activitat, la proposta va generar un espai de diàleg i reflexió compartida on es van abordar les conseqüències que l'estigmatització té sobre la salut, el benestar emocional i les oportunitats d'integració social de les persones amb problemes de consum. Així mateix, va permetre destacar el valor d'intervencions basades en la reducció de danys, l'acompanyament professional i l'accés a recursos especialitzats com a elements claus per impulsar processos de canvi sostenibles.
Amb aquesta iniciativa, el CAS de Brians 1 reafirma el compromís amb aquest enfocament d'intervenció i amb l'atenció integral a les persones amb problemes de consum. Des del servei, es continua treballant per oferir un acompanyament individualitzat que afavoreixi la millora de la salut, l'autonomia personal i la inclusió social, contribuint a crear entorns més respectuosos i lliures d'estigma, tant dins com fora de l'àmbit penitenciari.
FSC s'adhereix al decàleg impulsat per UNAD per promoure una comunicació lliure d'estigmes i respectuosa amb els drets de les persones amb addiccions
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) subscriu el decàleg impulsat per UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, que té com a objectiu promoure una informació lliure d'estigmes i respectuosa amb els drets de les persones amb addiccions. El document recull una sèrie de recomanacions dirigides a professionals i mitjans de comunicació, posant el focus en la necessitat d'un enfocament de salut pública a la cobertura informativa ia la responsabilitat ètica del periodisme a l'hora de visibilitzar aquesta realitat, sense caure en sensacionalismes.
El decàleg, impulsat per la Comissió de Comunicació d'UNAD, després d'un procés d'anàlisi de la cobertura de les addiccions en mitjans de comunicació d'àmbit estatal, autonòmic i local, recull deu recomanacions adreçades a professionals i mitjans per tal de promoure un tractament informatiu respectuós amb els drets i la dignitat de les persones que viuen amb aquesta problemàtica, lliure d'estigmes.
L'anàlisi ha permès identificar aspectes susceptibles de millora en el tractament informatiu de les addiccions, com ara l'ús de terminologia estigmatitzant, i examinar qüestions com el llenguatge emprat, l'enfocament de les notícies, les fonts consultades, l'ús d'imatges i l'equilibri dels relats publicats.
Entre els elements analitzats, s'ha prestat una atenció especial a l'ús de terminologia estigmatitzant, a la tendència a associar les addiccions amb la delinqüència o la violència, al predomini d'enfocaments policials davant de perspectives sociosanitàries, així com a la incorporació de persones expertes en les informacions.
Així mateix, s'ha avaluat el tractament visual de les notícies, l'existència de narratives centrades exclusivament en les conseqüències negatives i la visibilitat escassa de processos d'atenció, recuperació i reducció de danys.
A partir de tot això, el decàleg recull una sèrie de recomanacions orientades a millorar la qualitat de la informació. Entre aquestes, s'hi inclou la utilització d'un llenguatge respectuós centrat en les persones, evitant expressions estigmatitzants com “yonki” o “toxicòman”, entre d'altres. També, la necessitat d'evitar enfocaments sensacionalistes o criminalitzadors; i la importància d'abordar les addiccions des d'una perspectiva de salut pública, incorporant-hi fonts especialitzades i dades basades en l'evidència científica.
El document subratlla la rellevància d'aprofundir en les causes socials, econòmiques i estructurals de les addiccions i en la importància de reflectir la diversitat de les persones afectades, evitant estereotips associats a gènere, origen o classe social.
També es posa el focus en la importància de mostrar als mitjans de comunicació la complexitat dels processos de recuperació, incloent-hi les recaigudes, la prevenció i la reducció de danys, així com la necessitat d'un ús responsable de les imatges.
Amb la seva adhesió al decàleg impulsat per UNAD, la Fundació Salut i Comunitat reafirma el seu compromís amb una comunicació responsable que contribueixi a reduir l'estigma social associat a les addiccions i afavoreixi una sensibilització més gran de la ciutadania sobre aquesta realitat.
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la manera com la societat percep les addiccions. En aquest sentit, una informació rigorosa i respectuosa, basada en els drets humans, contribueix a combatre l‟estigma, promoure la inclusió social i afavorir els processos d‟atenció i recuperació.
La iniciativa compta amb el suport de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM), que s'ha adherit al decàleg i col·labora en la difusió com a mostra del compromís amb una comunicació més ètica, rigorosa i respectuosa amb la realitat de les addiccions.
La Residència per a Gent Gran de Carboneres de Guadazaón a Conca, gestionada per FSC, es consolida com a referent en l'atenció a la dependència
Castella-la Manxa continua mantenint el seu lideratge en la gestió del sistema de dependència, amb uns temps de resolució que situen la província de Conca entre les més eficients d'Espanya. Durant una visita a la residència pública de gent gran de Carboneras de Guadazaón, municipi de la província de Conca, gestionada i dirigida per la Unió Temporal d'Empreses (UTE) conformada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i SERVEU, la consellera de Benestar Social, Bárbara García Torijano, ha destacat que la província de Conca resol els 0 que registra actualment la mitjana nacional, posant en relleu la qualitat assistencial i gran tasca que es realitza en aquest centre.
Aquest fet posa de manifest la importància de comptar amb un equip professional qualificat i amb gran experiència en latenció a persones grans. Amb una àmplia trajectòria en la gestió de serveis residencials, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) s'ha consolidat com una referència a l'atenció a la gent gran, apostant per un model basat en la qualitat assistencial i l'atenció personalitzada.
Durant la visita, la titular de Benestar Social ha anunciat una inversió superior a 2,2 milions d'euros per garantir la continuïtat i modernització de la residència pública de gent gran de Carboneras de Guadazaón. Del total, prop de 300.000 euros s'han destinat a la reforma de la cuina, els vestidors i els espais tècnics, mentre que 1,9 milions d'euros asseguraran el funcionament del centre fins al setembre del 2027.
"Destinem 2,2 milions d'euros entre la reforma i el manteniment de la residència fins al setembre del 2027 per poder donar aquesta atenció que es mereixen. Amb objectius i compromisos com aquest, tenim la possibilitat de seguir treballant a la Llei de Dependència i seguir sent la comunitat autònoma que millor gestiona la dependència", ha assenyalat Bárbara García Torijano.
La residència, que actualment té 33 places ocupades, constitueix un recurs essencial perquè les persones grans puguin continuar vivint a prop de les seves famílies i del seu entorn habitual, contribuint a més a mantenir ocupació i activitat econòmica en una zona afectada pel repte demogràfic.
En aquest context, la tasca de la Fundació Salut i Comunitat té especial rellevància. La seva àmplia experiència en la gestió de centres i programes adreçats a gent gran ha demostrat que és possible combinar excel·lència professional i atenció humana, afavorint l'autonomia de les persones usuàries i reforçant els vincles amb la comunitat.
Cal assenyalar també que Castella-la Manxa lidera actualment la cobertura de places residencials amb finançament públic a Espanya. Vuit de cada deu places compten amb algun tipus de finançament públic. Així mateix, el pressupost destinat a dependència ha crescut un 86% des del 2015, permetent que més de 10.000 persones s'hagin incorporat al sistema residencial amb finançament públic del Govern regional.
A la província de Conca, la xarxa està integrada per 45 residències i més de 1.800 places amb finançament públic, una infraestructura que continua enfortint-se mitjançant inversions i millores constants.
Finalment, la consellera ha valorat positivament l‟anunci del Govern d‟Espanya sobre l‟increment del finançament del Sistema per al‟Autonomia i Atenció a la Dependència, assenyalant que permetrà avançar cap a un model més equilibrat i sostenible.
La combinació d'inversió pública, gestió eficient i col·laboració amb entitats com la Fundació Salut i Comunitat permet continuar construint un model de cures de qualitat, especialment necessari al medi rural, on garantir una atenció propera i personalitzada és clau per millorar la qualitat de vida de la gent gran i afavorir la cohesió territorial.
Imatges facilitades pel Servei de Comunicació del Govern de Castella-la Manxa.
Una dècada de compromís a Alacant: l'equip professional d'inclusió sociolaboral i de reducció de danys celebra 10 anys amb reptes importants
L'1 de juny passat, l'Àrea d'Inclusió Social va celebrar el desè aniversari de l'obertura de la seva oficina a Alacant, si bé la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ja sumava una presència sòlida a la zona des de l'any 2000. L'obertura d'aquest espai fa una dècada va marcar un abans i un després, dotant el projecte d'infraestructura i d'identitat pròpia al registre. Amb una estructura reforçada i la mirada posada a la província d'Alacant, FSC arrenca una nova dècada, com un referent per a la cohesió social i el suport als col·lectius més vulnerables al territori.
L'origen d'aquestes instal·lacions de FSC a Alacant va estar lligat estretament a la implementació del Servei d'Acompanyament a Famílies amb Lloguer Social (SEAFAS). Aquest projecte va permetre ampliar l'àmbit d'actuació de les categories operatives de la classificació ETHOS (European Typology on Homelessness and Housing Exclusion) que es desenvolupava, amb la gestió del Centre d'Acollida i Inserció de persones sense llar (CAI) d'Alacant des de l'any 2002.
Actualment, SEAFAS manté la seva activitat amb un volum de famílies molt reduït, si bé l'oficina ha ampliat el seu àmbit d'actuació a altres col·lectius i àmbits amb grans necessitats com ara la salut mental i els projectes d'inserció laboral. Actualment, un equip interdisciplinari de 21 professionals gestiona un total de 12 serveis independents.
En el marc de la celebració d'aquest aniversari, va tenir lloc una trobada de caràcter intern, en què es va comptar amb la participació telemàtica i felicitació del gerent de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Dany a Drogodependències, Toni Garín. També es va impartir una píndola formativa sobre la metodologia ABCD de treball comunitari, a càrrec de dos professionals de l'àmbit d'exclusió residencial, i es va presentar a l'equip el nou SEAFAS, que arrencarà a mitjans de juliol, aquesta vegada de mà de l'administració autonòmica, concretament de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVHA).
Aquest nou contracte implica l'obertura d'una nova oficina a Elx i la implantació del projecte a gran part de la província, des de la Marina Baixa fins al sud de la província. També la incorporació de 20 nous professionals a l'equip. La durada del contracte és de 3 anys més 2 prorrogables, amb un pressupost de més de 850.000€ anuals.
La trobada, en què van participar 17 professionals de l'entitat, va concloure en un ambient festiu amb un dinar i el tradicional pastís d'aniversari, un moment simbòlic per celebrar els èxits passats i els reptes il·lusionants que han de venir.
El projecte “Un mirall, dos reflexos” de la CT “Can Coll” desperta gran interès en un congrés de la Universitat de Deusto sobre drogodependències
El nostre company Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat recentment en un congrés celebrat a l'Institut de Drogodependències de la Universitat de Deusto, on ha realitzat el workshop “Prevenció de recaigudes en l'àmbit penitenciari”, compartint els resultats del projecte “Un mirall, dos miralls”[1]. La seva participació ha permès donar a conèixer una iniciativa innovadora que, des de fa una dècada, treballa per estendre ponts entre dues realitats tradicionalment separades: la de les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i la de les persones que fan un tractament residencial per superar una addicció.
La Comunitat Terapèutica Can Coll de FSC, juntament amb el Centre Penitenciari Lledoners, han consolidat una experiència d'intervenció grupal que reuneix persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i persones usuàries en tractament residencial per addiccions. Durant la seva intervenció al congrés, Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll, va donar a conèixer els principals resultats i aprenentatges d'aquest projecte que fomenta l'empatia, la reflexió crítica i els processos de canvi personal.
El programa va generar un interès notable entre els professionals assistents al congrés per abordar, des d'una perspectiva innovadora, dos dels grans reptes de la intervenció socioeducativa i terapèutica: la prevenció de les recaigudes en el consum de substàncies i la reducció de la reincidència delictiva. A més, va posar en relleu la importància de promoure actuacions coordinades entre els àmbits penitenciari i comunitari per avançar cap a models de rehabilitació més eficaços, humanitzadors i centrats en les persones.
El projecte, anomenat Un mirall, dos reflexos, té com a objectiu treballar l'empatia com a eix terapèutic horitzontal; generar consciència sobre les conseqüències dels actes; reduir les recaigudes en el consum a la comunitat terapèutica; reduir la reincidència en el delicte al centre penitenciari i afavorir la reinserció social mitjançant alternatives reals.
La iniciativa va néixer el 2015 com una proposta pionera per qüestionar els estereotips existents entre persones consumidores i persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Es destaca que, encara que resulta complex mesurar de manera quantitativa els seus efectes a llarg termini, els resultats qualitatius obtinguts durant aquests anys donen suport a la continuïtat del projecte. Al llarg de cinc edicions, el programa ha demostrat que tots dos col·lectius comparteixen experiències de patiment, pèrdua i necessitat de canvi.
Es desenvolupa mitjançant quatre sessions grupals de tres hores de durada realitzades amb freqüència quinzenal. Hi participen tres interns del programa RESCOM del Centre Penitenciari Lledoners i cinc persones usuàries de la Comunitat Terapèutica “Can Coll”. La primera sessió té lloc al centre penitenciari, mentre que les següents es realitzen a les instal·lacions de Can Coll, en un entorn natural.
A través d'una metodologia basada en la trobada, diàleg i reflexió compartida, el projecte ha aconseguit generar espais d'aprenentatge mutu on la responsabilitat i la presa de consciència es converteixen en eines fonamentals per afavorir processos de canvi personal i social.
Els equips professionals implicats en el projecte consideren que el contacte directe entre tots dos grups contribueix a desmuntar prejudicis profundament arrelats i afavoreix processos de responsabilització personal. En aquest sentit, una de les principals troballes ha estat constatar que les persones que fan un tractament residencial per superar una addicció i les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues comparteixen patrons comuns, com ara la mala presa de decisions, la tendència a traslladar responsabilitats a tercers i la falta inicial de consciència sobre les conseqüències dels seus actes.
D'altra banda, els testimonis recollits durant el programa reflecteixen un canvi significatiu en la percepció de les persones participants. Alguns interns van reconèixer haver comprès per primera vegada l'impacte de les activitats sobre les persones consumidores, mentre que les persones usuàries de la comunitat terapèutica van afirmar descobrir que les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues també afronten problemes familiars, emocionals i socials similars als seus. Tots dos grups coincideixen en les motivacions per canviar: recuperar la salut, reconstruir els vincles familiars i trobar una alternativa de vida allunyada de les drogues i la il·legalitat.
Com a síntesi de la filosofia que inspira aquesta iniciativa, una frase ha quedat enregistrada entre participants i professionals: “La droga destrueix des de qualsevol costat del mirall”. Aquesta reflexió resumeix el principal aprenentatge del projecte: més enllà del paper que cada persona hagi tingut en relació amb les drogues, les conseqüències acaben afectant tots els àmbits de la vida personal, familiar i social. Precisament pels resultats obtinguts i l'impacte transformador observat en les persones participants, les entitats impulsores han reafirmat el compromís de donar continuïtat al programa, amb l'objectiu de continuar promovent canvis de creences, reduir la reincidència delictiva i les recaigudes en el consum, i enfortir els processos de rehabilitació i inclusió social.
[1] L'experiència s'explica i està publicada al llibre “Persones, drogues i altres companyes de viatge: Casos pràctics d'intervenció socioeducativa en drogodependències” de Fran Calvo (coordinador) i diversos autors/es, entre ells Jordi Morillo.
L'Ajuntament de Madrid acorda prorrogar el contracte del Centre de Reducció del Dany i Prevenció de Sobredosi a la Cañada Real
La Junta de Govern de l'Ajuntament de Madrid ha acordat destinar 2,2 milions d'euros per prorrogar el contracte que permet donar continuïtat al Centre de Reducció del Dany i Prevenció de Sobredosi a la Cañada Real durant els propers tres anys, segons ha informat la vicealcaldessa de Madrid i portaveu municipal, Inma Sanz. L'objectiu d'aquest recurs, dependent de la Subdirecció General d'Adiccions de l'Organisme Autònom Madrid Salut de l'Ajuntament de Madrid, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), és millorar les condicions bàsiques de salut de les persones addictes, reduir els riscos associats al consum i intentar anar a la xarxa assistencial. El servei va atendre 188 persones amb addiccions durant l'any passat.
Aquest centre presta atenció a persones amb addiccions que es troben de forma permanent a la Cañada Real i que presenten un important deteriorament biopsicosocial. El seu objectiu és millorar les condicions bàsiques de salut, reduir els riscos associats al consum de substàncies i afavorir, quan és possible, la vinculació amb la xarxa assistencial de tractament d'addiccions.
Es tracta d'un recurs municipal que es va posar en marxa el 2019 per donar resposta a la realitat complexa que es viu en aquesta zona. Des del 2024, el dispositiu compta també amb una Sala de Prevenció de Sobredosi destinada a supervisar, sensibilitzar i informar sobre el consum intravenós i disminuir el consum a la via pública.
Segons fonts de l'Ajuntament de Madrid, durant el 2025, el centre va fer seguiment a 188 persones (55 dones i 133 homes). El 77% de les persones usuàries eren espanyoles i el 23% immigrants, majoritàriament en situació administrativa irregular. Per edat, la franja més representada va ser la de 46 a 65 anys (52%), seguida de la de 26 a 45 anys (47%).
La situació residencial d'aquestes persones mostra el seu alt grau de vulnerabilitat: 174 pernoctaven al carrer, nou no tenien vivenda i només cinc vivien en una casa adequada. La majoria presentaven un policonsum, destacant com a principals substàncies la cocaïna, l' speedball (barreja d'heroïna i cocaïna) i l'heroïna.
Tal com detallen des de l'Ajuntament de Madrid, entre les principals actuacions desenvolupades el 2025, es van fer 26 derivacions a recursos d'addiccions, 12 derivacions a recursos d'atenció a persones sense llar i 188 acompanyaments a diferents dispositius. A més, es van fer 1.520 coordinacions amb altres recursos. En l'àmbit sociosanitari, el centre va donar suport a la presa de medicació en 138 ocasions i van fer 256 capellans. A més, s'han registrat 36.743 prestacions relacionades amb alimentació, servei de dutxa, bugaderia, rober i entrega d'articles d'higiene.
D'altra banda, s'assenyala que la Sala de Prevenció de Sobredosi la va utilitzar 572 vegades 45 persones diferents. Aquest espai està orientat a prevenir situacions de risc, reduir danys del consum intravenós i facilitar una intervenció sanitària immediata a un entorn segur.
Cal destacar que la reducció de danys constitueix una estratègia de salut pública orientada a disminuir les conseqüències negatives associades al consum de substàncies. A la Cañada Real, aquesta intervenció permet acostar l'atenció sociosanitària a un col·lectiu especialment vulnerable, format per persones que no poden o no volen deixar de consumir i que sovint estan en situació d'exclusió severa.
El dispositiu desenvolupa dues línies dintervenció: el programa dintervenció psicosocial i el de prevenció de sobredosi. El primer inclou actuacions de prospecció, captació i intervenció al medi obert. En aquest sentit, l‟equip professional proporciona atenció sanitària i social bàsica, suport emocional, orientació, acompanyament a recursos, cures d‟higiene, alimentació, bugaderia, rober, consigna i suport en tràmits bàsics. També es realitzen accions dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones ateses, fomentar hàbits saludables i afavorir-ne la participació en el procés de cura.
Al programa de prevenció de sobredosi es realitza una supervisió del consum, es lliura material estèril d'un sol ús, s'informa sobre pràctiques de menor risc i es proporciona atenció sanitària, si cal.
El servei compta amb un equip multidisciplinari, integrat per monitors i monitores, així com per professionals de les àrees psicosocial i sanitària, entre els quals hi ha personal d'infermeria, psicologia, medicina i treball social. Aquest equip desenvolupa una intervenció orientada a millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones ateses, adaptant-se a les necessitats específiques.
Al costat de l'atenció sociosanitària, el centre promou activitats de lleure i de lleure que afavoreixen la participació i la convivència. Així mateix, es desenvolupen tallers centrats en la prevenció del dany i/o relacionats amb l'addicció.
El recurs compta també amb la col·laboració de persones voluntàries que són perruqueres professionals (Barber i Àngels).
Des de la Fundació Salut i Comunitat i l'equip de professionals del Centre de Reducció del Dany i Prevenció de Sobredosi a la Cañada Real, volem expressar el nostre agraïment més sincer a la Junta de Govern de l'Ajuntament de Madrid, així com a la Subdirecció General d'Adiccions de Madrid Salut, per aquesta pròrroga.
La decisió de destinar 2,2 milions d'euros per prorrogar el contracte d'aquest recurs durant els propers tres anys, no només garanteix la continuïtat d'un servei essencial, sinó que demostra un compromís ferm amb la salut pública i amb la protecció de les persones en situació d'extrema vulnerabilitat.
La CT Riera Major de FSC presenta una innovadora proposta d'expressió artística teatral al XIII Àgora de la FCD
Barcelona ha acollit una nova edició de la trobada Àgora de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD), un espai dintercanvi i reflexió professional que reuneix iniciatives en làmbit de la intervenció social i el tractament de les addiccions. En el marc d'aquesta jornada, Irene Fernández-Arévalo Díaz, educadora social de la Comunitat Terapèutica Riera Major de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha compartit la proposta terapèutica i educativa: «Expressió artística. El viatge del teatre cap al cos i les emocions», desenvolupada setmanalment al centre.
L'educadora social va compartir l'experiència d'un projecte que utilitza el teatre i l'expressió artística per acompanyar els processos de recuperació de les persones ateses a la Comunitat Terapèutica Riera Major, servei residencial especialitzat en el tractament de les addiccions de FSC ubicat a Catalunya.
Durant la seva intervenció, va exposar la feina que es duu a terme cada diumenge amb les persones usuàries del recurs, utilitzant eines teatrals i expressives com a complement als processos terapèutics de recuperació. La proposta parteix d'un abordatge integral de l'addicció, entesa com a fenomen complex, en què intervenen factors biològics, psicològics, emocionals i socials, i aposta per incorporar el cos, la creativitat i l'experiència vivencial al tractament.
En aquest sentit, Irene Fernández-Arévalo va explicar com el teatre es pot convertir en un espai segur per explorar emocions, conflictes i experiències difícils de verbalitzar, afavorint la consciència corporal i emocional, així com el desenvolupament de noves maneres de relacionar-se.
Així mateix, va explicar que la iniciativa també posa el focus en aspectes fonamentals per a la recuperació, com ara la gestió emocional, ajudant a canalitzar les diferents emocions de manera creativa; en la reconstrucció de la identitat més enllà de l'etiqueta de persona addicta; i el desenvolupament de les habilitats socials i l'adquisició de noves perspectives, ja que, en representar-se situacions conflictives, les persones en tractament poden observar-ne el comportament des de fora.
Les sessions s'estructuren en diferents fases que inclouen preparació corporal i sensorial, treball de connexió individual i grupal, dinàmiques de cohesió, improvisació teatral, role playing i espais de reflexió compartida.
La proposta no pretén substituir la psicoteràpia ni altres intervencions especialitzades sinó complementar-les des d'una metodologia experiencial que faciliti la integració entre pensament, emoció i cos. Segons va exposar durant la presentació, “l'escenari es converteix en un espai d'experimentació on és possible observar patrons de comportament, ampliar perspectives i construir noves narratives sobre la pròpia història”.
La jornada, celebrada a la seu de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD) a Barcelona, va reunir professionals i entitats del Tercer Sector per compartir projectes innovadors relacionats amb la prevenció, l'acompanyament i l'atenció a les persones amb problemes d'addiccions i altres situacions de vulnerabilitat social.