FSC incideix a trencar l'estigma i garantir la inserció sociolaboral de persones amb addiccions a una jornada a Palma de Mallorca
La nostra companya Sandra Tatay, directora del Servei d'Inserció Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat a la jornada “Obrir oportunitats: incorporació sociolaboral i addiccions”, celebrada recentment a Palma de Mallorca, organitzada per la UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, que va reunir administracions públiques, entitats socials i professionals. FSC, amb més de 15 anys d'experiència en programes d'orientació, inserció i intermediació laboral, forma part de la Comissió d'Incorporació Sociolaboral d'UNAD, que assessora i coordina iniciatives per facilitar l'accés a col·lectius vulnerables, especialment aquells afectats per addiccions.
Durant la seva intervenció en aquesta jornada, celebrada en el marc del Dia Internacional del Treball, Sandra Tatay, coordinadora de la Comissió d'Incorporació Laboral d'UNAD, va subratllar que la inserció laboral va més enllà d'aconseguir feina: és un procés d'acompanyament que involucra empreses, administració i societat, a més que segueix sent un desafiament per a la intervenció social i les polítiques públiques. "En el cas de les addiccions, aquest accés a l'ocupació es pot trobar amb moltes barreres i dificultats pels prejudicis i l'estigma. Això perpetua la situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió".
La directora del Servei d'Inserció Sociolaboral de FSC va assenyalar que la responsabilitat de la incorporació laboral no pot recaure únicament a la persona, ni a l'entitat que acompanya. "Entendre les addiccions com un fenomen estructural, exigeix un abordatge que vagi més enllà i plantejar-nos un impacte a nivell de teixit empresarial, de l'administració i social, en el sentit més ampli". A més, ha advertit que "la inserció laboral ha de considerar la diversitat de factors d'exclusió que sovint conflueixen. En el cas d'addiccions, hem de promoure la identificació de llocs de treball que suposin situacions de risc, per anticipar aquesta situació i abordar-la amb la persona i acompanyar-la en el procés d'incorporació".
D'altra banda, va incidir en la necessitat de finançament per desenvolupar aquestes actuacions d'orientació, així com de formació per dotar de millora competencial i inserció laboral, recalcant "la necessitat de donar visibilitat d'aquesta problemàtica a tots els nivells: administració (perquè segueixi estant a l'agenda política); empreses (per fer efectiva la incorporació laboral) i social (per trencar i combatre amb el").
També va parlar de la importància de "aprofitar la potència del treball en xarxa, com a espais d'aprenentatge, cocreació… En definitiva, espais per pensar i respondre preguntes com què podem fer diferent? Això serveix per generar incidència, per crear espais on alçar la veu, perquè no es desviï l'atenció, en relació amb la defensa de drets socials, perquè la diversitat d'entitats ens ofereix diversitat de mirades".
Així mateix, es va referir a altres dificultats que impacten en els serveis i programes d'acompanyament: “la durada limitada de programes o la manca de continuïtat per manca de finançament, fa que moltes vegades els itineraris no s'ajustin a la necessitat d'itineraris llargs i sostinguts. per si sola, no garanteix superar la situació de precarietat».
Finalment, va dir que el que cal són empreses i una societat disposades a trencar amb l'estigma i canviar el relat sobre les addiccions, així com una administració pública que garanteixi recursos estables, no només conjunturals. "La inserció sociolaboral de persones amb problemàtiques d'addiccions, per tant, no és un repte tècnic, sinó un repte de mirada, de repartiment de responsabilitats i de coherència entre allò que diem i allò que fem com a societat", va afirmar.
La jornada, finançada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, va incloure una taula rodona amb experiències d'inserció sociolaboral i un taller pràctic sobre eines d'ocupació.
La Crisàlide (FSC): aprenentatge professional i personal en addiccions des de la mirada d'una estudianta de pràctiques
La psicòloga equatoriana Karina T. Proaño, especialitzada en l'àmbit de les addiccions, i actualment estudiant del Màster en Drogodependències a la Universitat de Barcelona (UB), comparteix en aquesta entrevista la seva experiència realitzant pràctiques a “La Crisàlide”, servei dirigit a persones que estan realitzant un procés de deshabituació d'una addicció, en el educatives. Karina T. va descobrir la seva vocació per acompanyar persones amb addiccions des dels seus darrers anys universitaris, una tasca que ha desenvolupat a través de voluntariats i diferents experiències professionals.
– Hola Karina, gràcies per dedicar-nos aquest temps. Per començar, ens pots explicar en què consisteixen les teves pràctiques i com hi vas arribar?
Les pràctiques consisteixen, principalment, a conèixer de prop el funcionament i els serveis que ofereix “La Crisàlide”, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. És el cas de la teràpia ocupacional i els diferents grups d'acompanyament que es fan al recurs.
Vaig començar les pràctiques a finals de març i les finalitzaré a finals de juny, completant un total de 300 hores de formació. Aquesta oportunitat ha estat possible gràcies a l'enllaç de col·laboració que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) manté amb el Màster en Drogodependències de la UB, tot facilitant espais de formació pràctica per a l'alumnat.
- Quina va ser la teva primera impressió en integrar-te a l'equip ia l'entorn professional?
L´equip de treball és molt professional, són persones carismàtiques i molt acollidores. Des del primer moment, em vaig sentir molt acompanyada, compresa i respectada.
– Durant les teves pràctiques, segurament t'has enfrontat a reptes nous. Quin ha estat el més significatiu i com ho has afrontat?
La Crisàlide és un espai d'aprenentatge constant, no sols a nivell professional, sinó també personal. Allí he après el valor de la paciència, especialment en el desenvolupament del meu projecte manual, a respectar els temps de cada procés ia donar importància als petits avenços, encara que de vegades semblin insignificants. Sobretot he après a ser més tolerant amb mi mateixa ia entendre que cada pas forma part del creixement. Afrontar aquests reptes des de la introspecció i la comprensió personal ha estat, sens dubte, la millor eina per superar-los.
– Quines habilitats o coneixements has desenvolupat fins ara que consideris més valuosos per a la teva formació professional?
Sens dubte, el coneixement més valuós que he adquirit al Centre de Dia prové de l'aprenentatge diari, juntament amb l'equip de professionals del servei. Treballar al costat m'ha aportat una perspectiva pràctica i eines fonamentals per a la meva formació.
M'emporto la manera càlida del seu tracte cap a les persones usuàries, la paciència de poder explicar una i mil vegades diferents situacions, la manera d'expressar-se de manera diferent i tenir un lloc segur on no es jutja. Senzillament, es comprèn i s'acompanya.
– Hi ha hagut algun projecte o activitat que t'hagi resultat especialment motivador o interessant?
En general, totes les activitats m'han semblat enriquidores i interessants, especialment les relacionades amb el treball corporal, l'art i la teràpia ocupacional. Una de les experiències que em va motivar més va ser la preparació de les activitats per la festivitat de Sant Jordi.
– Com descriuries l'experiència de participar a Sant Jordi des de la teva vivència personal?
Va ser una experiència molt amena i enriquidora. Va coincidir amb les meves primeres setmanes de pràctiques, per la qual cosa encara m'estava familiaritzant amb les diferents tècniques i dinàmiques del recurs. Tot i així, tant les persones usuàries com l'equip professional em van acollir i em van ensenyar, permetent-me aprendre i participar activament en l'activitat.
De cara a la celebració, es van elaborar diferents peces en què cada persona va poder aportar alguna cosa pròpia. Es va generar un ambient de suport mutu, col·laboració i companyonia que em va resultar realment inspirador. Crec que totes les persones vam posar de part nostra perquè l'activitat tirés endavant i, sens dubte, des de la meva perspectiva, va ser un veritable èxit.
En el context d'aquesta celebració, també vaig fer un vídeo que us comparteixo:
Ver esta publicación en Instagram
– Com a estudiant en pràctiques, com t'està ajudant aquesta experiència a definir les metes o la visió sobre el teu futur professional?
Moltíssim. Aquesta experiència m'està ajudant a créixer en diferents aspectes de la meva professió i, sobretot, ha reforçat el meu afecte i passió per continuar en el camí de l'acompanyament a persones amb problemes d'addicció.
– Per acabar, quines recomanacions donaries a altres estudiants que estan a punt d'iniciar les pràctiques en aquest centre o altres, gestionats per FSC?
Recomanaria les pràctiques en aquest recurs al cent per cent. Qualsevol persona que arribi amb ganes d'aprendre, s'emportarà una experiència profundament enriquidora, tant professionalment com personalment, a més d'un gran aprenentatge en l'àmbit de les drogodependències. Si ets una persona amb molta empatia, sensibilitat i ganes d'experimentar el deconstruir-te de manera gentil i professional, “La Crisàlide” és el millor lloc.
FSC s'adhereix al comunicat per impulsar una llei ambiciosa de prevenció i control del tabaquisme i dels nous dispositius
Diverses entitats socials, sanitàries i científiques ens hem articulat en els darrers mesos amb un objectiu compartit: contribuir a impulsar una nova llei catalana de prevenció i control del tabaquisme i dels nous dispositius, a l’altura dels reptes de salut pública actuals.
En aquest marc, hem treballat de manera coordinada per compartir diagnòstic, evidència científica i experiència acumulada des del territori, l’àmbit assistencial, la prevenció i la promoció de la salut. Aquesta feina respon a una preocupació clara: l’estancament dels indicadors de consum de tabac i la irrupció de noves formes d’addicció a la nicotina, especialment entre adolescents i joves.
Avui, lamentem que encara no s’hagi pogut fer un primer pas institucional que permeti situar públicament l’inici d’aquest procés. Ho expressem des del respecte institucional, però també amb una decepció evident, perquè es tracta d’una oportunitat necessària per al país que no s’hauria de tornar a ajornar.
El tabaquisme continua sent una de les principals causes de mort evitable i de malaltia crònica, i l’expansió dels nous productes de nicotina, com els cigarrets electrònics o les bosses de nicotina, està consolidant noves formes d’addicció i de consum dual. Aquesta realitat fa imprescindible actualitzar i reforçar el marc normatiu per protegir millor la ciutadania i evitar una nova normalització social de la nicotina.
Cal una llei que protegeixi de manera efectiva la població de l’exposició involuntària al fum i als aerosols; que reguli amb el màxim nivell d’exigència tant el tabac com els nous dispositius; que blindi els entorns infantils, educatius, esportius i comunitaris; que reforci la prevenció i l’educació per a la salut; i que garanteixi suport accessible i equitatiu per a la cessació.
Tenim una oportunitat clara per recuperar el lideratge en salut pública i avançar cap a una generació lliure de fum i aerosols. Continuarem treballant de manera coordinada, aportant evidència i experiència, i fent seguiment perquè aquesta oportunitat es concreti durant aquesta legislatura amb un calendari clar i una ambició real.
Mantenim la mà estesa per continuar avançant amb rigor i responsabilitat, però també deixem clar que no renunciarem a reclamar el pas endavant que la salut de la ciutadania exigeix.
Catalunya no es pot permetre deixar passar més temps sense una llei moderna, valenta i pionera contra el tabac i els nous dispositius emergents.
Entitats signants
- Creu Roja Catalunya
- Fundació Ricky Rubio
- Societat Catalana d’Atenció i Tractament del Consum de Tabac (SCATT)
- Fundació Salut i Comunitat
- Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
- Associació Aire
- CAMFiC – Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
- Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFIC)
- Associació Contra el Càncer a Catalunya
FSC reforça el seu compromís amb la inclusió social i atenció a dones en situació de vulnerabilitat a Castelló
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat, representada per Belén Sánchez Garcés i professionals del Programa d'Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA), La Llar Primer i Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló, en una reunió celebrada recentment a l'Ajuntament de Castelló, juntament amb responsables polítics i entitats socials. humans amb fins dexplotació sexual. La trobada ha posat en valor el treball que FSC desenvolupa en matèria d'inclusió social, acompanyament i protecció de dones en situació de vulnerabilitat, especialment a través del programa IMMA, reconegut per la tasca en l'atenció integral a víctimes de violència i explotació sexual.
La nostra companya Belén Sánchez Garcés, directora de Programes d'Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Castelló, ha participat en una reunió, realitzada a l'Ajuntament de Castelló, presidida per l'alcaldessa de la ciutat i regidora d'Igualtat, Begoña Carrasco, a la qual han assistit representants de diferents organitzacions que treballen per la específics per a atenció de persones que han patit explotació sexual.
La reunió també ha comptat amb la presència del vicepresident de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats, Jaime de los Santos, el president de la Comissió d'Educació i Formació Professional al Congrés dels Diputats, Oscar Clavell, així com la regidora de Benestar Social, Clara Adsuara.
L'alcaldessa de Castelló ha posat en valor "la tasca que realitzen aquestes entitats en favor de la integració social i laboral i la protecció d'aquestes persones, sobretot dones en situació de vulnerabilitat, que pateixen aquest tipus de violència. Moltes arribades des d'altres països i vivint en situacions de precarietat i desemparament".
Durant la trobada, l'alcaldessa ha posat èmfasi que "des de l'Ajuntament de Castelló i la regidoria d'Igualtat estem conscienciats amb l'eradicació d'aquesta xacra social i comptem amb un taller específic de sensibilització per a joves, en concret en matèria de prostitució i tracta d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual".
La nostra entitat, per encàrrec de l'ajuntament, ha dissenyat i implementat aquests tallers que es desenvolupen als instituts de la ciutat de Castelló. El passat any els tallers van tenir un abast de 1.009 alumnes, amb la participació un total de 13 instituts de Castelló.
Carrasco ha explicat que "aquesta és una eina de sensibilització i conscienciació sobre la realitat existent al voltant de la prostitució i el tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual a la població adolescent".
La presència en aquesta trobada, celebrada a l'Ajuntament de Castelló, de Belén Sánchez Garcés i de Sonia Ferrer Barreda, coordinadora del Programa IMMA i especialista en la matèria, reflecteix el compromís continuat de FSC en la coordinació amb administracions públiques i entitats socials per reforçar la protecció i la inclusió social de les dones víctimes de violència i explotació. A més, connecta directament amb la línia de sensibilització i prevenció impulsada des del consistori, a través de tallers educatius sobre prostitució i tracta adreçats a joves.
Cal destacar que el treball desenvolupat des del Programa d'Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA) de FSC va ser reconegut a nivell institucional mitjançant el reconeixement Meninas, atorgat per la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana, que va destacar la implicació de FSC en la lluita contra la violència masclista i la protecció de les víctimes. L'any passat es va atendre des d'aquest programa un total de 262 dones.
La Fundació Salut i Comunitat consolida la seva presència a Múrcia i amplia els seus serveis en convertir-se en agència de col·locació
En un context en què l'ocupació continua sent un dels principals reptes socials, especialment per als col·lectius més vulnerables, la inscripció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) com a agència de col·locació a la Regió de Múrcia representa un avenç important cap a un model d'inserció laboral més inclusiu i eficaç. L'entitat ha desenvolupat diversos programes al territori, orientats a millorar l'ocupabilitat de persones aturades, especialment aquelles que enfronten més dificultats per accedir a l'ocupació.
Entre les actuacions realitzades com a agència de col·locació, destaquen iniciatives de formació (entitat acreditada pel Servei dOcupació i Formació de la Regió de Múrcia), orientació laboral i acompanyament personalitzat, a través de diversos itineraris. Aquests programes no només busquen que les persones trobin feina, sinó també que puguin mantenir-lo a llarg termini, enfortint les seves competències, habilitats, capacitats i autonomia.
Convertir-se en agència de col·locació "suposa entrar en un sistema regulat que actua com a intermediari entre persones que busquen ocupació i empreses que necessiten cobrir vacants. Aquest fet reforça la intermediació laboral i amplia possibilitats de col·laboració amb el teixit empresarial murcià, fet que possibilita una millora de les possibilitats d'inserció de les persones participants. Inclusió Social i Reducció del Dany a Drogodependències a Múrcia.
Per a FSC, segons manté, aquest pas implica formalitzar i ampliar una tasca que ja realitzava, si bé a partir d'ara, es podrà operar dins del sistema oficial d'intermediació laboral, col·laborant més estretament amb els serveis públics d'ocupació.
"A la Regió de Múrcia, hi ha diferents recursos i agents que treballen en l'àmbit de la inserció laboral, però creiem que el paper que exerceix FSC té un valor particular. La nostra intervenció no es limita a allò laboral, sinó que integra també allò social, allò personal i, en molts casos, allò emocional. Treballem amb persones que necessiten alguna cosa més que una oportunitat laboral, necessiten un procés, un acompanyament i, en acompanyament, Martínez García.
Així mateix, afirma que l'oportunitat d'operar com a agència de col·locació obre noves possibilitats a FSC:
- Per a les persones usuàries, suposa accedir a un servei més estructurat, amb itineraris personalitzats i més oportunitats de contacte amb el teixit empresarial. En molts casos, es tracta de persones que han quedat fora dels circuits habituals de feina i que necessiten un acompanyament més proper.
- Per a les empreses, comptar amb una entitat com a FSC facilita la incorporació de perfils diversos, amb el suport de professionals que acompanyen al llarg de tot el procés dinserció. Aquest model redueix riscos i fomenta entorns laborals més inclusius.
Per tot això, "aquesta iniciativa no només reforça el treball que venim desenvolupant, sinó que ens situa en una millor posició per seguir acompanyant les persones amb més dificultats d'accés a l'ocupació, ampliant oportunitats i enfortint la nostra col·laboració amb l'entorn. En definitiva, és una forma de consolidar allò que ja som i, alhora, d'obrir noves vies per a continuar construint processos d'inserció". de les persones amb qui treballem cada dia”, explica la responsable de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Dany a Drogodependències a Múrcia.
Celebrant la vida: emotiu homenatge a la longevitat a la Residència i Centre de Dia “Els Arcs”
El passat 15 de maig, la Residència i Centre de Dia Els Arcs, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Figueres (Girona), va celebrar una emotiva festa, dedicada a les persones usuàries que aquest any han complert o compliran 90 anys, en una jornada marcada pel reconeixement, l'emoció i la convivència. L'acte va adquirir un significat molt especial, ja que la usuària més longeva del centre, la Sra. Maria Rosa, celebrava aquell mateix dia el seu 106 aniversari, convertint-se en una de les grans protagonistes de la jornada.
L'esdeveniment va comptar amb l'assistència de familiars i persones properes a les persones homenatjades, que van voler compartir aquest emotiu moment, juntament amb les persones usuàries i l'equip professional del centre.
Així mateix, hi van ser presents la directora del centre, Maleni Cisneros; la subdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de FSC, Carme Trilla, i la regidora de l'àrea de Persones Majors, Salut i Diversitat Funcional (“Gent Gran, Salut i Diversitat Funcional”) i portaveu de l'Ajuntament de Figueres, Carme Martínez, que van presidir l'acte de lliurament de medalles i plaques commemoratives ram de flors a cadascuna.
Durant la cerimònia, es van dedicar paraules d'afecte i reconeixement a totes les persones participants, posant en valor les trajectòries vitals, l'experiència i l'aportació a les famílies ia la comunitat. Per la seva banda, les persones usuàries van rebre les medalles i plaques commemoratives, en un ambient proper i festiu que va emocionar, tant les persones residents com les assistents.
La celebració va comptar també amb la participació de representants del projecte “A tocar”, iniciativa impulsada per la Diputació de Girona que apropa la música i la cultura a centres socials i residencials de la província. En aquesta ocasió, es va poder gaudir de l'actuació del Duo Farrell que va amenitzar la jornada amb un repertori de música melòdica i instrumental, creant un ambient de calma i records entre totes les persones assistents.
La festa es va viure amb proximitat i emoció, on les persones usuàries, acompanyades dels seus familiars, professionals i representants institucionals, van compartir rialles, records i moments entranyables. Va ser una jornada que va celebrar la vida i l'experiència de la gent gran del centre, posant en valor cada història i cada èxit, convertint aquesta data tan significativa en un record inesborrable per a totes les persones presents.
FSC participa a la jornada “Chemsex, només química”, organitzada per UNAD sobre riscos, desafiaments i necessitat d'intervenció professional
La nostra companya Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat integrant d'UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, ha participat a la jornada “Chemsex, només química”, celebrada recentment a Madrid i organitzada per UNAD. Gemma Maudes va tenir un paper clau a l'espai anomenat “Experiències de treball a Chemsex i ús sexualitzat de drogues”, on es van abordar diferents estratègies i experiències d'intervenció, davant d'aquesta realitat complexa i en expansió.
En aquesta sessió, es van compartir experiències de professionals de diferents entitats, entre d'altres Fundació Àmbit Prevenció, Bizkaisida i Imagina MÁS. Gemma Maudes, integrant de la Comissió d'Intervenció d'UNAD, va exercir com a moderadora, facilitant el diàleg entre els professionals, promovent la reflexió sobre els reptes que planteja l'ús sexualitzat de drogues, i connectant les experiències pràctiques amb els enfocaments de prevenció, intervenció i acompanyament que des de FSC es promouen.
En les seves paraules, “és un tema que ens preocupa a la Fundació Salut i Comunitat perquè comencem a rebre demandes per a tractament relacionades amb el chemsex i no se sap prou, tant la manera d'intervenir com, moltes vegades, les substàncies que s'estan prenent en aquest tipus de pràctiques”, subratllant la importància de millorar el coneixement i la resposta professional davant aquesta realitat.
Així mateix, va incidir en la necessitat d'enfortir la formació de professionals, desenvolupar protocols adaptats i generar coneixement sobre un fenomen que continua sent poc conegut i sovint estigmatitzat. A més, va ressaltar la importància d'articular xarxes de col·laboració entre entitats, per garantir respostes eficaces i coordinades, davant de situacions de risc i vulnerabilitat associades a l'ús sexualitzat de drogues.
Després de la presentació de les diferents experiències desenvolupades a diverses comunitats autònomes, es va destacar la rellevància del treball peer2peer (suport entre iguals) com un model d'intervenció proper i efectiu en la intervenció amb persones que usen chemsex.
Durant la trobada, també es va posar el focus a l'escenari actual del chemsex a Espanya, marcat per una diversitat més gran de perfils i necessitats de salut, així com per un increment de la vulnerabilitat social associada a determinats consums. Es va alertar a més de la reaparició de problemàtiques vinculades al consum injectat, les sobredosis o els abscessos. De la mateixa manera, es va advertir dels greus impactes físics, psicològics i socials que es poden derivar d'aquestes pràctiques. En aquest sentit, es va destacar que Espanya es troba entre els països europeus amb més prevalença de chemsex, segons l'enquesta EMIS.
La jornada també va acollir una taula centrada en les dades disponibles sobre chemsex a Espanya i els reptes de mesurament, amb la participació de representants del Ministeri de Sanitat, Madrid Salut i Energy Control a ABD. Durant aquesta sessió, es va compartir informació sobre l'increment de demandes d'atenció relacionades amb el chemsex en recursos especialitzats. En concret, es va exposar que la xarxa d'atenció a les addiccions de Madrid ha passat d'atendre 54 demandes relacionades amb chemsex el 2017 a 912 el 2025.
Entre les principals conclusions de la trobada, es va defensar el dret de totes les persones que usen drogues a rebre atenció especialitzada adequada, independentment de les substàncies consumides. Així mateix, es va reclamar reforçar la coordinació entre recursos sanitaris, socials i comunitaris, impulsar la formació especialitzada, la vigilància epidemiològica i eines de reducció de riscos, així com incorporar la participació de persones que practiquen o han practicat chemsex al disseny de les intervencions.
EPF reforça la prevenció universitària: nous resultats sobre avaluació publicats a la Revista Espanyola de Drogodependències
El projecte En Plenes Facultats (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) continua consolidant-se com un referent en la prevenció universitària, amb la publicació recent d'un nou article a la Revista Espanyola de Drogodependències. Aquesta publicació recull els resultats de l'avaluació del programa i en confirma l'impacte en la formació en salut de joves universitaris. A més d'informar-hi, el programa fomenta la reflexió i el diàleg entre l'alumnat. El seu enfocament d'educació entre iguals permet que els qui reben la formació comparteixin els seus coneixements amb altres companys/es, creant un entorn d'aprenentatge dinàmic i participatiu.
Segons es reflecteix en els resultats d'aquest estudi, durant el curs 2023-2024, el projecte EPF es va implementar a 11 universitats espanyoles, arribant a 449 estudiants, el 72 % dels quals va completar la formació.
L'avaluació va comparar la situació de l'alumnat abans i després del curs, recopilant dades sobre la participació, l'adquisició de coneixements i la qualitat de la formació mitjançant qüestionaris.
Els resultats mostren que el projecte reforça especialment la comprensió sobre sexualitats i també millora el coneixement sobre drogues, amb un impacte significatiu a la prevenció de conductes de risc.
Aquest augment de coneixement és destacat perquè pot ajudar a reduir conductes de risc ia prendre decisions més informades. En aquest sentit, EPF, a més d'informar-ne, fomenta la reflexió i el diàleg l'alumnat.
L‟impacte del programa s‟observa especialment en la modalitat presencial, on es registren els millors resultats. La valoració de la formació per part dels estudiants és molt positiva, destacant la qualitat dels formadors, les dinàmiques de les sessions i la utilitat dels continguts. Això reforça la importància dun model daprenentatge participatiu i proper, que facilita la implicació de lalumnat i ajuda a consolidar els continguts.
A més, lalumnat fa una valoració molt positiva de la formació. Les puntuacions són molt elevades, assolint el 5 sobre 5 a la majoria dels indicadors, destacant especialment la qualitat del professorat, el bon ambient a l'aula i la utilitat dels continguts.
Cal destacar que el model d‟agents de salut permet que els coneixements es difonguin dins de la comunitat universitària, ampliant l‟abast preventiu del programa. Aquesta manera de treballar contribueix a generar entorns més informats i conscients dins dels campus.
Els resultats reflecteixen que l'augment de coneixements sobre drogues s'estén de manera generalitzada entre les persones participants, fet que demostra que el programa arriba a estudiants amb perfils diversos.
En conjunt, els resultats reforcen el valor del projecte EPF com a iniciativa basada en l'evidència, amb capacitat per adaptar-se als nous reptes socials i continuar generant impacte en la salut i el benestar de la població jove universitària. Alhora, obre la porta a seguir millorant el programa ia aprofundir en la seva avaluació en el futur.
L'article el va signar un equip multidisciplinari de professionals especialitzats en prevenció de conductes de risc, drogodependències. Amb aquesta publicació, el projecte reforça la seva posició com una eina de prevenció consolidada, basada en l'evidència i adaptat als nous reptes socials, capaç de generar un efecte positiu en la salut i el benestar de la població jove universitària.
Accés a l'article: https://www.fsyc.org/document/evaluacion-del-programa-de-prevencion-sobre-drogas-y-sexualidad-entre-estudiantes-universitarios-en-plenas-facultades/
"Gràcies a la meva activitat de voluntariat al Projecte EPF, he après a treballar temes de prevenció de forma propera, adaptats a persones joves"
El meu nom és Stefanía Calugar i sóc voluntària del programa “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la Universitat de Lleida, a Catalunya. Aquest programa se centra en la prevenció en temes de drogues i sexualitat, a través de la realització de cursos que s'imparteixen a diferents universitats del país, entre d'altres activitats.
Vaig conèixer el projecte a través d'un curs que oferien a la meva universitat. Les temàtiques que treballa sempre m'han interessat i, a més a més, estan molt relacionades amb el meu grau, Educació Social. El curs d'EPF em va agradar moltíssim, va confirmar una cosa que sempre he sabut, ja que m'agradaria dedicar-me a un àmbit semblant en el futur. A partir d'aquí, vaig voler continuar formant-me i em vaig acostar a parlar amb una de les organitzadores, que va ser qui em va proposar participar-hi com a voluntària.
És important destacar també que, com a voluntaris/àries, rebem formació, abans de començar en aquest projecte, realitzant prèviament un curs especialitzat. No és un voluntariat enfocat a intervenir directament amb col·lectius en situació de vulnerabilitat, sinó que treballem amb estudiants que estan realitzant la formació. Per això, haver realitzat el curs us dóna les eines necessàries per poder acompanyar i aportar dins del projecte.
Pel que fa a les activitats que realitzo com a voluntària, a Lleida la meva funció està centrada a donar suport a la implementació del programa a la universitat. Col·laboro en la difusió per captar participants per a futurs cursos, assisteixo a les sessions per aportar idees sobre possibles iniciatives i, en general, actuo com a enllaç entre la universitat i el programa. També, informo les organitzadores sobre esdeveniments o aspectes del context universitari que poden influir en el desenvolupament del projecte. Aproximadament dedico a aquest voluntariat unes dues hores a la setmana, que és el que sol durar cada sessió de formació.
Gràcies a la meva activitat de voluntariat al Projecte EPF, he après a treballar temes de prevenció de forma propera, adaptats a persones joves. També m'ha ajudat a deixar-me anar més a l'hora de participar, donar la meva opinió i proposar idees dins d'un grup. A més, he entès millor com funcionen aquest tipus de projectes des de dins i tota la feina que hi ha al darrere, que des de fora moltes vegades no es veu.
Vull compartir també que considero que aquest tipus de projectes no són prou coneguts a la societat. Moltes vegades aquestes iniciatives es queden dins de l'àmbit universitari o només arriben a un grup reduït de persones. Manca més difusió i
visibilitat, ja que treballen temes molt importants, com la prevenció en drogues i sexualitat, que afecten directament la població jove i que haurien de tenir un abast més gran.
Finalment, vull dir que recomanaria aquest voluntariat a altres persones que s'ho estiguen pensant. És una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com professional. Et permet aprendre, implicar-te en un projecte real i conèixer millor un àmbit on potser vulguis treballar en el futur. A més, és una bona oportunitat per guanyar experiència i connectar amb persones que comparteixen els teus interessos.
Stefanía Calugar, voluntària del projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat.
Voluntariat que aposta per la reinserció i la justícia restaurativa a CerclesCat
Natàlia Saballs Sala és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) al programa CerclesCat a Girona, una iniciativa subvencionada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, orientada a la prevenció de la reincidència, sota el lema “No més víctimes”. Graduada en Criminologia per la Universitat de Girona (UdG), compta amb formació en justícia restaurativa i experiència professional en execució penal a través de Mesures Penals Alternatives, a més de desenvolupar la seva tasca com a professora associada a la mateixa universitat.
– Com vas conèixer el projecte CerclesCat i què et va motivar a participar-hi com a voluntària?
Vaig conèixer el programa a través d'un company, que fa anys que hi col·labora com a voluntari i ha participat en diversos cercles. Des de feia temps, tenia interès a implicar-me en alguna iniciativa de voluntariat i aplicar els meus coneixements en justícia restaurativa.
Quan em va explicar el funcionament del projecte, basat en trobades orientades a acompanyar, donar suport i fomentar la responsabilització de la persona participant en el procés de sortida en llibertat, amb l'objectiu de prevenir la reincidència, em va semblar una proposta encoratjadora i positiva.
Actualment, porto gairebé dos anys com a voluntària i participo en dos cercles: un des de fa un any i mig i un altre, des de fa gairebé un any. Tots dos són, a més, els primers que s'han realitzat a la província de Girona i, avui dia, els únics.
– Com us formeu o prepareu abans de començar com a voluntaris/es a CerclesCat?
Abans de començar com a voluntària, vaig fer una formació teòrica i pràctica. La part teòrica inclou informació sobre el projecte, el seu funcionament i els seus principis, així com sobre el sistema penitenciari i els delictes sexuals.
La part principal, presencial, és pràctica i vivencial, mitjançant role plays i casos pràctics que ens permeten actuar com a voluntaris/es i veure com ens desenvoluparíem en situacions reals. Per mi, aquesta part és la més important, ja que ajuda a valorar si el projecte encaixa amb les expectatives personals i sí, finalment, volem participar o no. A més, tres vegades a l'any fem formacions més específiques per millorar la nostra intervenció com a persones voluntàries.
– Quin perfil tenen normalment les persones a qui acompanyeu al programa?
Es tracta de persones que han comès algun delicte sexual i han estat a un centre penitenciari. En el moment actual, es troben en tercer grau, properes a obtenir la llibertat, i presenten un risc mitjà o alt de reincidència. Solen tenir pocs vincles socials, assumeixen la responsabilitat pel delicte i mostren disposició a ser acompanyades ia iniciar un procés de millora. Aquests són els criteris daccés del Membre Central.
– Quin tipus d'activitats fas com a voluntària?
Les activitats són variades. Al començament, les trobades es duen a terme en un espai tranquil i segur per conèixer-se i crear vincle. Més endavant, s'incorporen sortides de tota mena, culturals, físiques o més informals, com ara prendre un cafè, adaptades als gustos i objectius del Membre Central. Per mi, el que és important és que les activitats ajudin a generar vincle, fomentin la reflexió i facilitin la connexió amb l'entorn i altres persones fora del cercle.
– Què és el més important d'aquestes activitats per a tu?
Fonamentalment, que l'activitat o la trobada sigui enriquidora per al Membre Central. Quan ajuda a reflexionar sobre algun tema concret que estem treballant, o quan us permet vincular-se amb altres persones o enfortir la relació amb els voluntaris/es, per a partir d'aquí poder abordar altres temàtiques que sense confiança serien més difícils. Això és el que més valoro.
– Quant de temps dediques a aquest voluntariat?
Depèn de la setmana i de les activitats programades. En participar en dos cercles, acostumo a dedicar entre dues i quatre hores setmanals. Hi ha setmanes en què no tenim trobades i gairebé no dedico temps, més enllà d'alguna trucada amb el Membre Central. En canvi, en altres setmanes, quan hi ha trobades, la dedicació pot ser més gran.
– Has notat l'evolució de les persones a qui acompanyeu? Podries posar-ne alguns exemples?
Sí, l'altre dia ho comentàvem en una trobada amb el Membre Central, i va ser ell mateix qui va reflexionar que abans de començar als cercles, li costava expressar-se, posar límits i comunicar el seu malestar de manera assertiva, i que, gràcies al projecte, havia après a fer-ho. Tots els voluntaris/es coincidim que hi ha hagut una evolució molt significativa en aquest sentit. Per mi, això és clau, ja que una comunicació més assertiva afavoreix relacions properes, positives i de confiança, cosa que contribueix a generar vincles més sans ia reduir la probabilitat de reincidència.
– Què has après amb aquesta experiència de voluntariat?
Sobretot, he après que és important donar segones oportunitats a persones que realment volen millorar i reparar un mal que han causat, i que, si ajudem i acompanyem, les persones són capaces de responsabilitzar-se dels actes i ser millors.
– Creus que aquest tipus de projectes són prou coneguts a la societat?, per què?
Crec que no són gaire coneguts. Entenc que no és una temàtica fàcil i que pot generar rebuig per a moltes persones, i ho respecto. Per això penso que qui se senti còmode participant i aportant és benvingut i qui no també.
– Després d'aquesta experiència, com ha canviat la teva manera de veure la reinserció social?
Per la meva experiència laboral, sóc una persona que sempre ha cregut molt en la importància de la reinserció social per evitar-ne la reincidència. Aquesta experiència m'ha ajudat a confirmar el meu punt de vista.
– Recomanaries aquest voluntariat? Per què?
Sempre! I, de fet, sempre ho recomano a les meves classes a la universitat. No només perquè el projecte en si em sembla molt positiu i té un impacte real, sinó perquè a nivell personal, ha suposat un canvi significatiu i positiu en mi i en la meva manera de pensar.