FSC celebra la IV Jornada Interna del Pla Igualtat 2023-2026 de FSC "Avançant en Igualtat: El lideratge col·laboratiu a la nostra organització"
El 21 de març passat, va tenir lloc aquesta jornada interna, organitzada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). A la trobada, celebrada en format en línia, van assistir al voltant de 60 professionals de la nostra entitat. La benvinguda va anar a càrrec de José Luis Sánchez, Adjunt a la Direcció Executiva de FSC, i Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC. La jornada va consistir en una Taula de bones pràctiques en lideratge col·laboratiu, en què van participar professionals de les diferents àrees de treball de FSC.
En la seva intervenció, José Luis Sánchez va destacar la trajectòria de FSC en el desenvolupament i l'impuls de Plans d'Igualtat per a les empreses des de l'any 2002. També va mostrar un resum del vigent Pla d'Igualtat 2023-206 de FSC, destacant que “amb l'objectiu de continuar avançant en una trobada en l'àmbit de la col·laboració en el 8 de març, proposem la nostra pràctica professional i en les nostres vides, compartint diverses experiències d'autolideratge harmonitzat amb els valors de la nostra organització . Va finalitzar compartint la reflexió següent: “En aquests temps convulsos, amb figures exercents d'hiperlideratges autoritaris i excloents, cobra més sentit encara mostrar els efectes beneficiosos i productius dels lideratges col·laboratius” .
Per la seva banda, Gemma Maudes, va compartir una reflexió sobre autolideratge i lideratge col·laboratiu, assenyalant que “tots dos es complementen i van de la mà: l'autolideratge és la base per a un lideratge efectiu, però alhora, el lideratge col·lectiu potencia la cooperació, la sensació de pertànyer a un equip de treball, a un grup ia la gent, en general, en general. millorar les nostres competències professionals, en relació amb les persones usuàries amb què treballem, a les nostres pròpies companyes i companys, a altres figures dins del sistema laboral de l'entitat i, sobretot, a nosaltres mateixes”.
Entre altres aspectes, va assenyalar que "ser conscients de l'aquí i ara i de com influeixen els rols i estereotips que ens encotillen, provoca que ens permetem avançar cap a un lideratge adequat i avançar cap a una igualtat efectiva. Afegir que l'empatia, la col·laboració, la visió compartida, la negociació i cooperació dins del lideratge dels equips, és el que més afavoreix la lideratge dels equips" resilient, millorant el clima laboral i aportant un espai per al creixement personal dins de l'entitat”.
Seguidament, va tenir lloc una Taula de bones pràctiques sobre lideratge col·laboratiu, en què van participar professionals de les diferents àrees de treball de FSC. Concretament, Sandra Tatay, directora de Programes d´Inserció Laboral, en representació de l´Àrea d´Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH/Sida; Mariola Navarro, coordinadora del Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista “Constanza Alarcón” (Alacant), per part de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família i Verónica Céspedes, directora de la Residència d'Acolliment General d'Atenció a la Infància i Adolescència Altea (Alacant) la Infància i l'Adolescència. L'espai va ser dinamitzat per Leonor Valencia, Referent de Dones i violències masclistes de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la nostra entitat.
La Mesa es va articular al voltant de tres qüestions fonamentals: les diferents competències personals que formen part de l'autolideratge i que són importants per liderar la nostra vida quotidiana, desenvolupades a nivell laboral; així mateix, van compartir algunes bones pràctiques relacionades amb l'autolideratge, la coresponsabilitat i/o el lideratge col·laboratiu en el seu equip i, finalment, van expressar els reptes que els il·lusionen a curt i mitjà-llarg termini a la feina.
Per la seva banda, Sandra Tatay es va referir a les competències de l'autolideratge per a la gestió de la vida quotidiana que es posen en joc en el seu dia a dia laboral. Entre altres aspectes d'interès, va parlar de “capacitat d'influir-nos internament;
Així mateix, va parlar del lideratge col·laboratiu i de la seva experiència en l'àmbit de la inserció sociolaboral a Barcelona, així com dels reptes a curt i mig llarg termini que s'han plantejat.
Mariola Navarro, entre altres qüestions, es va referir a l'autolideratge com “un procés continu de desenvolupament personal que ens permet ser conscients del nostre propi comportament, establir metes clares i desenvolupar les competències necessàries per gestionar el nostre temps, prendre decisions adequades i mantenir un equilibri emocional”.
Va destacar també algunes pràctiques que estan posant en marxa al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista “Constanza Alarcón” com “afavorir l'escolta activa, la comunicació oberta i l'expressió de sentiments, idees i necessitats, que la presa de decisions es realitzi de manera conjunta, que l'equip sigui un espai que promogui l'empoderament de cada una.
Finalment, Verónica Céspedes, entre altres temes, va exposar la importància de l'autolideratge a la Residència d'Acolliment General d'Atenció a la Infància i Adolescència Altea, “com a punt de partida per a qualsevol tipus de lideratge. automotivació; gestió d'estrès i resiliència.
A més, ha assenyalat que un dels seus somnis més grans a llarg termini és "aconseguir desenvolupar un Programa integral d'autonomia i integració per als/les adolescents, que abasti moltes més àrees de les que actualment podem treballar: xarxa d'habitatges, plans efectius d'ocupació per a joves i atenció psicològica efectiva i immediata", incidint que "el nostre treball no només s'ha de enfocar en la intervenció".
https://www.youtube.com/watch?v=DuIFmhozW7c
Una mirada des de la Psicologia Feminista a l'Espai Ariadna de FSC
La relació entre la violència de gènere i les addiccions a les dones és un tema que ha anat emergint en les darreres dècades. Les dones que pateixen violència de gènere sovint recorren a conductes addictives, com ara una estratègia per suportar el dolor, la por i l'angoixa emocional, derivats d'aquesta situació. Tot i això, les intervencions per tractar aquestes addiccions han de comprendre i abordar tant el patiment físic com l'emocional, alhora que són conscients de les estructures d'opressió subjacents en l'experiència de les dones.
A partir del testimoni d'A, aquest article pretén ser una mostra del procés de recuperació de les dones supervivents de violències amb un problema d'addicció a l'Espai Ariadna, servei de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, que es distingeix pel seu enfocament integrador i que presta atenció a les dones soles o amb els seus fills i filles que requereixen d'un lloc, en què es tracta A més, es vol il·lustrar com aquest enfocament enforteix l'autonomia de les dones en recuperació.
Segons explica Pel que fa a la seva evolució, "després de revisar els meus Programes de Treball Individual (PTI) de primera i segona fase i autoavaluar-me, veig complerts els meus objectius marcats, a més d'haver mantingut els primers. Porto 7 mesos abstinent i veig la vida de diferent manera. Ara sóc una millor versió de mi, serena, capaç, amb menys culpa, menys por i em veig. escolto, em sento i em cuido, donant-me temps de plaer i oci. a la tercera fase i fixar nous objectius que ja tinc presents. Sé que he de seguir treballant, no oblidar el que em va portar aquí, el que faig aquí, i el que vull. Gràcies per escoltar la meva petició».
Aquest testimoni no reflecteix només l'evolució de la dona en termes d'abstinència, sinó també una transformació interna que és el nucli del procés de recuperació. En aquest sentit, descriu com, al llarg del tractament, està superant sentiments de culpa, por i desesperança. A través del procés terapèutic a l'Espai Ariadna, ha aconseguit reconèixer-se a si mateixa amb compassió i gratitud, cosa que ressalta la importància d'un enfocament que no només se centra en l'eliminació de l'addicció, sinó també en la reconstrucció del jo.
Des d´una perspectiva feminista, s´entén que les addiccions no sorgeixen únicament per factors individuals, sinó que són la conseqüència d´una sèrie de dinàmiques socials i personals. La violència de gènere i l'opressió estructural tenen un paper central en el desenvolupament de conductes addictives entre les dones. L'experiència d'abús i de violència genera, entre d'altres, un estat emocional de desesperança, ansietat i dolor, condicions que moltes vegades s'intenten mitigar, a través del consum de substàncies.
La seva visió reflecteix aquesta realitat on l'addicció apareix com una manera d'evadir el dolor derivat de les violències sofertes. A través de l'enfocament psicològic feminista, es té en compte tant el patiment emocional com les dinàmiques de poder i és possible començar a desmantellar aquestes conductes addictives per reconstruir la identitat de la dona.
L'enfocament terapèutic de l'Espai Ariadna és integral, cosa que significa que es treballa tant en el tractament de les addiccions com en l'acompanyament emocional necessari per superar el trauma de la violència patida. La psicologia feminista es troba al nucli d'aquest enfocament, en comprendre que les dones no són només receptors passius dels tractaments, sinó agents actius en el procés de recuperació. El tractament, per tant, no es limita a la desintoxicació, sinó que cerca una transformació personal profunda, que permeti a les dones recuperar la seva autonomia, autoestima i confiança en si mateixes.
Els programes de treball individual (PTI), que al seu testimoni assenyala A, són eines fonamentals per mesurar el progrés personal, emocional i psicològic. L'autoavaluació permet a les dones observar els seus avenços i reflexionar sobre les seves emocions i comportaments, cosa que afavoreix un procés de consciència i transformació. A més, la teràpia de grup es presenta com un espai de seguretat i confiança on les dones poden compartir les seves experiències i rebre el suport mutu necessari per seguir endavant.
El procés de recuperació a l'Espai Ariadna va més enllà de l'abstinència; se centra en el reconeixement dels seus èxits. Aquest procés és fonamental, ja que moltes dones que han patit violència de gènere i addiccions han estat desposseïdes de la seva veu, autonomia i poder personal. En aquest sentit, un dels elements de l‟enfocament del servei és el treball d‟autoafirmació i la celebració de cada pas en el procés de sanació.
El testimoniatge d'A reflecteix clarament com l'autoafirmació i la gratitud són components essencials del procés de recuperació. En aprendre a reconèixer els seus èxits i capacitats, la dona es pot començar a veure a si mateixa, no només com una víctima de la violència i l'addicció, sinó com una persona capaç de transformar la seva vida. Aquest tipus de reconeixement és crucial perquè pugui avançar cap a l'autonomia, un pas vital per recuperar-lo.
En aquest sentit, la psicologia feminista proporciona una comprensió de les addiccions que va més enllà dels enfocaments mèdics tradicionals, que solen centrar-se en la patologia individual. En lloc de tractar la dona com un objecte d'intervenció, reconeix que és un subjecte actiu en el procés de sanació. Aquesta perspectiva és clau per abordar les causes subjacents de l'addicció, com ara el trauma emocional i la violència, alhora que promou un procés de recuperació que sigui veritablement integral.
Des d´aquesta perspectiva, l´Espai Ariadna ofereix un espai d´intervenció que no només tracta l´addicció, sinó que també s´enfoca en la reparació del dany psicològic i emocional causat per la violència. En aquest sentit, la Psicologia Feminista contribueix a fer que les dones puguin prendre control de les seves vides i reconèixer les estructures de poder que les han oprimit.
Aquest testimoni és un reflex clar de com el tractament en aquest servei de la Fundació Salut i Comunitat va més enllà de la desintoxicació, obrint el camí a una recuperació profunda que permet a les dones recobrar la veu, l'autonomia i la dignitat.
A va arribar al recurs a finals de maig del 2024 amb una situació de violència i consum actius i amb la intenció d'aconseguir l'abstinència i poder recuperar-se de les violències viscudes. Durant la seva estada, ha pogut identificar que les violències viscudes han estat presents des de la infància i això ha tingut unes seqüeles que ha enfrontat al llarg del seu procés vital. La seva bona disposició i motivació al canvi l'han fet que estigui a punt d'acabar el procés el mes de maig.
La Fundació Salut i Comunitat participa a la II Jornada de Compromís amb l'Empresa del Programa Làbora de l'Ajuntament de Barcelona
La nostra entitat ha participat recentment en aquest esdeveniment, organitzat pel Programa Làbora de cooperació publicosocial, impulsat i coordinat per l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), Empreses d'Inserció de Catalunya (FEICAT) i Creu Roja. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) forma part d'aquest programa, on un equip de tècnics de relació amb l'empresa treballa per sensibilitzar el teixit empresarial, acompanyar empreses i persones en els processos d'incorporació laboral i impulsar projectes innovadors juntament amb les organitzacions empresarials vinculades al programa.
Durant la jornada s'ha destacat la importància de la col·laboració entre el sector públic, social i el teixit empresarial per generar oportunitats laborals inclusives i sostenibles. Així mateix, s'ha reflexionat sobre com la rendibilitat i el compromís social poden anar de la mà i com el món empresarial, les organitzacions socials i l'administració han de treballar conjuntament per enfrontar desafiaments com l'atur, la desigualtat i l'exclusió social.
En aquest sentit, des de la Fundació Salut i Comunitat valorem de manera especial la participació de quatre de les empreses amb què col·laborem: Serveo, Beta Conkret, HomeCarWash i Casa Carmen, que han assistit a la jornada, mostrant el seu compromís amb la inserció laboral.
L'esdeveniment també ha posat en relleu la importància de construir un mercat laboral més inclusiu, en què la diferència sigui entesa com una eina de canvi. S'ha destacat que la generació de dinàmiques inclusives no és un procés immediat sinó un ajustament progressiu que requereix compromís a llarg termini.
Així mateix, ha estat un espai per reivindicar valors i per afavorir la implicació de les empreses en la millora de l‟ocupabilitat de persones afectades per diversos factors d‟exclusió. Paraules com a repte, inclusió, diversitat, compartir i comunitat van ressonar amb força a la taula rodona, en què es van compartir experiències i es va destacar la necessitat de formació i acompanyament als equips de treball, posant sempre al centre les persones i promovent la responsabilitat social corporativa.
També comptem amb la intervenció de Xavier Marcet, expert en lideratge humanista, que va aportar una mirada reflexiva sobre el valor corporatiu i el valor social, i va explicar com el seu equilibri enforteix una comunitat compromesa. Marcet va emfatitzar que les persones són l?estratègia i que l?èxit només és possible a través del respecte, ja que aquest és el pilar sobre el qual se sosté la dignitat.
Un altre dels temes clau que es van abordar va ser la necessitat d'allunyar-nos d'etiquetes que generen exclusió. Es va insistir que totes les persones, independentment de la seva situació actual, tenen alguna cosa a aportar.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, continuarem mantenint el nostre compromís i implicació amb el Programa Làbora, promovent la col·laboració amb empreses compromeses i generant oportunitats reals de feina per als qui més ho necessiten.
El programa de prevenció familiar "Connecta amb els teus fills i filles" celebra el seu 20è aniversari amb noves eines i un gran impacte a les famílies de Catalunya
El projecte Connecta amb els teus fills i filles de la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya , gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha celebrat el 20è aniversari, consolidant-se com una iniciativa clau en el suport a les famílies a Catalunya. A més, durant el 2024 ha reforçat el seu compromís per promoure hàbits saludables i prevenir conductes de risc, basant-se en el model teòric de parentalitat positiva.
Gràcies a la implicació de més de 2.800 famílies, s'han dut a terme nombroses accions a tot el territori català. Així mateix, s'han organitzat més de 140 tallers participatius, dotant d'eines a pares i mares per abordar temes com la prevenció del consum de substàncies i la gestió de l'ús de pantalles, a través de les quatre propostes de tallers disponibles: “Parlem i actua”, “Somriu… són adolescents!” , “Parlem de pantalles” i "Tothom té mòbil menys jo!"
Aquesta darrera proposta, com a novetat de l'any passat, ha permès reflexionar sobre qüestions com els perills i beneficis de tenir un mòbil, el temps d'ús adequat i com preparar els fills i les filles per al seu primer mòbil. També, com establir acords entre les famílies d'un centre educatiu per esperar fins a finalitzar Educació Primària, abans de comprar el dispositiu.
A més, el programa ha llançat una nova pàgina web, amb l'objectiu d'oferir a les famílies una plataforma accessible i completa, convertint-se en un espai integral de gran utilitat amb eines educatives i recursos pràctics.
També s'ha creat un nou díptic informatiu que detalla els tallers disponibles, tot garantint que cada família pugui accedir fàcilment a la informació necessària.
De la mateixa manera, s'ha desenvolupat una campanya audiovisual d'eines per a les famílies, integrada per tres vídeos, on es presenta una escena quotidiana que convida a la reflexió i ofereix recursos per millorar la comunicació dins de la família. Els temes tractats inclouen lús responsable de la tecnologia o com parlar de drogues amb confiança i com establir regles clares.
La iniciativa ha estat un èxit, ja que s‟ha potenciat l‟ús de recursos digitals, amb un resultat de més de 10.000 impactes entre l‟accés a la pàgina web, les xarxes socials i les visualitzacions dels vídeos.
Una altra acció que s'ha dut a terme, amb motiu de la celebració del 20è aniversari del programa i amb l'objectiu de crear xarxa entre els/les professionals, ha estat la realització de la I Jornada Connecta: "Parentalitat positiva al món digital. 20 anys acompanyant famílies", amb molt bon resultat de participació.
Pel que fa a la distribució territorial, el projecte ha tingut un impacte significatiu a tot Catalunya. La intervenció es fa a través de diversos equips territorials repartits per les diferents zones, garantint una cobertura integral que s'adapta a les necessitats específiques de cada regió: Alt Pirineu, Baix Llobregat, Barcelonès, Catalunya Central, Girona, Maresme, Panadès i Garraf, Ponent, Tarragona i Terres de l'Ebre.
Cal destacar que tot això no hauria estat possible sense l'equip de formadors i formadores, que cada any creix i suma més professionals de diferents àmbits. Aquesta diversitat fa que el grup sigui enriquidor i aporti una gran varietat de coneixements i experiències, creant un entorn de treball dinàmic i estimulant. El seu esforç i dedicació han estat clau per a lèxit del programa.
Amb vista al 2025, es preveu continuar ampliant les accions i consolidar aquest espai de suport per a pares i mares.
Per a més informació sobre les iniciatives i recursos disponibles, podeu visitar la pàgina web conectaiactua.cat
Programa PRESERVA: una intervenció innovadora per millorar la recuperació en més grans de 45 anys
El consum prolongat de drogues en persones més grans de 45 anys no només genera problemes de salut física i mental, sinó que també té un impacte significatiu en les seves funcions cognitives. Amb l'objectiu d'abordar aquesta problemàtica, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha desenvolupat el programa PRESERVA, una iniciativa pionera centrada en l'avaluació i la millora de les capacitats cognitives en persones en tractament per drogodependències.
L'informe de la fase exploratòria del Projecte PRESERVA, realitzat per l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC, en col·laboració amb l'equip d'avaluació i investigació de la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes de la nostra entitat, ha permès analitzar una sèrie de resultats i aspectes clau, després de la implementació del programa duta a terme al llarg del 2024.
En concret, la implementació del programa ha tingut lloc a la Comunitat Terapèutica Can Coll, on s'ha treballat amb una mostra inicial de 14 participants majors de 45 anys. Per avaluar l'estat cognitiu d'aquestes persones, s'han fet servir dues eines fonamentals: el Test Cognitiu de Montreal (MoCA), que mesura aspectes com la memòria, l'orientació i l'atenció, i l'Inventari de Símptomes Prefrontals (ISP-20), que avalua la funció executiva i la capacitat de presa de decisions.
Els resultats inicials del MoCA no mostren diferències estadísticament significatives entre menors i més grans de 45 anys, si bé sí que s'observa una tendència preocupant en la població gran, amb puntuacions més baixes que podrien indicar un deteriorament cognitiu lleu. D'altra banda, en l'avaluació de l'ISP-20 sí que s'han trobat diferències destacades en les funcions executives, amb més dificultats en atenció, motivació i presa de decisions en el grup de més edat.
Amb aquestes dades com a punt de partida, es va dissenyar una intervenció centrada a millorar aquestes funcions, a través de sessions grupals d'estimulació cognitiva, combinades amb teràpia individual i seguiment multidisciplinari.
Després de la implementació del programa, els resultats han estat molt positius. A l'avaluació posttractament, es va observar una millora significativa en la puntuació del MoCA, que va passar de 23,3 a 25,6 punts, acostant-se als valors normals de referència. En el cas de l'ISP-20, les puntuacions van disminuir notablement, cosa que indica una millora en la capacitat de planificació, control emocional i presa de decisions. A més, s'han registrat millores en altres àrees fonamentals per a la recuperació d'aquestes persones.
D'altra banda, es van analitzar una sèrie de variables rellevants extretes de l'avaluació estandarditzada que es fa habitualment en aquest dispositiu, com ara la qualitat de vida, l'ansietat, la depressió, la impulsivitat o l'aliança terapèutica, per assenyalar-ne alguns exemples. Els principals resultats reflecteixen que la intervenció va tenir un impacte positiu en la qualitat de vida, l'ansietat i la impulsivitat, amb millores significatives en aquestes àrees. Tot i això, encara que hi va haver una reducció en els símptomes depressius, aquesta no va ser estadísticament significativa.
Així mateix, per garantir la validesa dels resultats, es va seleccionar un grup control integrat per persones majors de 45 anys ateses en aquesta mateixa comunitat però que no van participar al programa, assegurant que no hi hagués diferències significatives en edat, gènere o estat inicial respecte al grup experimental. Després de la intervenció, els resultats van mostrar millores notables al grup que va rebre el tractament, especialment en qualitat de vida, reducció de l'ansietat i disminució de la impulsivitat, amb canvis significativament més grans que els del grup control.
Tot i això, encara que els símptomes de depressió també van disminuir, aquesta millora no va ser prou determinant a nivell estadístic. Tot i aquests resultats encoratjadors, el reduït nombre de participants suggereix que futurs estudis amb mostres més àmplies podrien proporcionar una confirmació més sòlida de l'impacte del programa.
Pel que fa a la valoració dels mateixos usuaris/àries, les dades reflecteixen un alt nivell de satisfacció amb la intervenció. El 100% dels participants va afirmar que la teràpia es va adaptar a les necessitats i el 92,3% va percebre millores en la seva situació general. A més, més del 76% va manifestar sentir-se més àgil mentalment després de la intervenció.
Aquests resultats reforcen la idea que les estratègies de tractament en drogodependències s'han d'adaptar a les necessitats dels diferents grups d'edat. L'experiència de FSC amb el programa PRESERVA demostra que una intervenció específica centrada en el deteriorament cognitiu i la funció executiva pot marcar una gran diferència en la recuperació de persones de més de 45 anys.
L'èxit d'aquesta primera fase suggereix que el programa es podria consolidar com un model de referència en el tractament d'addiccions en població més gran. En els propers anys, la Fundació Salut i Comunitat espera poder ampliar la seva aplicació a altres centres i continuar perfeccionant les estratègies utilitzades, amb l'objectiu d'oferir una resposta efectiva i basada en l'evidència científica a una realitat cada cop més present als recursos de tractament.
Joves participants del programa L'H.Elecció.Jove de FSC visiten el Centre Logístic de Bata Espanya
El programa L'H.Elecció.Jove, finançat per la convocatòria de Projectes Singulars del Departament d'Empresa de la Generalitat de Catalunya i emmarcat als programes d'Inserció Sociolaboral de Barcelona de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), té com a objectiu principal millorar l'ocupabilitat i l'ocupació de joves. En el marc d‟aquest programa, les persones participants van tenir l‟oportunitat de visitar el magatzem logístic de Bata España a Barcelona. Aquesta visita els va permetre conèixer de primera mà com funciona un magatzem i els processos logístics que asseguren que les comandes arribin a la destinació.
Durant la visita no només van aprendre sobre la gestió de la cadena de subministrament, sinó que també van tenir l'oportunitat de conèixer les trajectòries professionals de les persones treballadores d'aquesta empresa. Experiències com aquesta són font d'inspiració i motivació per al desenvolupament professional de les i els joves que participen a L'H.Elecció.Jove.
Les persones treballadores de Bata España van compartir les seves experiències i els seus coneixements, destacant la importància de la formació contínua i l'adaptació als canvis tecnològics al sector logístic. Hi va haver espai per a preguntes i per rebre consells sobre com iniciar i desenvolupar una carrera en logística, cosa que els va proporcionar una visió més clara de les seves possibles trajectòries professionals.
A més, aquestes visites fomenten el networking, permetent als joves interactuar amb professionals del sector logístic, intercanviar experiències i rebre consells valuosos per al seu futur laboral. Més enllà del coneixement tècnic adquirit, la participació en aquestes activitats enforteix habilitats clau com ara la comunicació efectiva, la relació interpersonal i la confiança en entorns professionals.
Des dels programes d'Inserció Sociolaboral a Barcelona de la Fundació Salut i Comunitat, es considera fonamental generar aquests espais per ampliar les oportunitats i acompanyar els i les joves en el seu camí cap a l'ocupació.
Cal destacar que L'H.Elecció.Jove és un programa d'orientació sociolaboral i formació en operacions bàsiques de magatzem, adreçat a joves de 16 a 29 anys amb ganes d'aprendre i créixer professionalment a l'àmbit de la logística. Aquest programa no només s'enfoca a la formació tècnica, sinó també al desenvolupament de competències transversals que són essencials en el món laboral actual.
La visita al centre logístic de Bata España és un clar exemple de com la col·laboració entre el sector social i privat pot generar oportunitats significatives per a persones en processos de millora ocupacional, especialment quan estan en situacions de més complexitat social. Aquest tipus d'experiències pràctiques són essencials perquè els joves comprenguin la importància de cada etapa del procés logístic i com contribueix cadascuna a l'èxit de l'operació.
La Fundació Salut i Comunitat, en agrupació amb SINERGIA Team & Training SL i en col·laboració amb el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), s'encarreguen d'executar aquest programa, de manera conjunta, per oferir als joves eines i oportunitats per millorar-ne l'ocupabilitat i facilitar-ne la incorporació laboral.
Sens dubte, la visita al centre logístic de Bata España va ser una experiència enriquidora per a les persones joves participants del programa L'H.Elecció.Jove, no només per la visió pràctica sobre la logística, sinó també pel desenvolupament d'habilitats interpersonals i professionals que els seran de gran utilitat en el futur laboral.
L'equip del CAS de Brians 1 publica un article sobre un estudi qualitatiu relatiu a la distribució de paper d'alumini com a estratègia de reducció de danys a la presó
L'equip professional del CAS de Brians 1, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i finançat pel CatSalut, ha publicat l'article acadèmic “Distribució de paper d'alumini per reduir danys entre les persones consumidores de drogues a la presó” al primer número de 2025 de la Revista Espanyola de Sanitat Penitenciària. L'objectiu de l'estudi, del qual deriva l'article, va ser conèixer les percepcions de les persones usuàries.
A finals del 2020, es va posar en marxa el programa de distribució d'alumini sense plom (làmines i cànules) per al consum de drogues per via pulmonar en aquest centre. La intervenció es va promoure per tal de donar cobertura a les necessitats a les persones consumidores per aquesta via, així com per reduir el consum per via parenteral, les sobredosis i les infeccions de transmissió sanguínia i respiratòria en el context de la presó.
L'objectiu va ser conèixer les percepcions de les persones usuàries. Hi van participar 18 persones usuàries (11 homes i 7 dones, una d'elles transgènere), a les quals se'ls va fer una entrevista semiestructura per respondre a diferents temes sobre el programa.
A continuació, s'exposen les principals troballes:
- Accés i atenció rebuda. Les persones usuàries van accedir, majoritàriament, des dels programes de reducció de danys (programa de metadona, intercanvi de xeringues, etc.) i d'altres, a través de persones usuàries del programa. Totes van afirmar rebre educació sanitària sobre el consum higiènic i assegurança i consell breu per a la promoció del canvi de via de consum (de parenteral a pulmonar).
- Pràctiques de consum de les persones usuàries. El kit de paper dalumini sutilitza per fumar heroïna. Tot i això, moltes de les persones usuàries refereixen utilitzar-lo per a la fabricació de pipes artesanals per al consum de crac o d'haixix; l'alumini es fa servir per a la zona de combustió de les substàncies.
- Beneficis de lús del paper dalumini. Les persones usuàries van deixar de consumir-les amb paper d'alumini obtingut dels embolcalls d'aliments (iogurt, xocolatines, etc.), del tabac o similar. El paper d'alumini del programa va contribuir a disminuir la mala olor de l'heroïna, la tos, i el mal sabor i sequedat de boca. Va augmentar la percepció que en consumir per via pulmonar es redueixen els riscos de sobredosi i les infeccions de transmissió sanguínia.
- Propostes de millora. Les persones usuàries van expressar la necessitat d‟estendre aquest tipus d‟intervencions a tots els centres penitenciaris. Específicament, van subratllar la necessitat que es distribueixin mitjans per al consum de crac (pipes, bicarbonat, etc.) i d'haixix (paper de fumar).
En definitiva, l‟estudi demostra que la distribució de paper d‟alumini és una estratègia de reducció de danys factible i efectiva en presons. En un futur, cal estendre aquest programa a altres presons i diversificar els kits per abordar àmpliament el consum de drogues per via pulmonar.
Accés a l'article:
https://www.sanipe.es/OJS/index.php/RESP/article/viewFile/688/1351
Presentació del sistema IDEES al CEDOA: una nova era en l'avaluació de tractaments en addiccions
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat, en el marc de la tercera reunió del Grup de Treball Permanent Social del Consell Espanyol de Drogodependències i Altres Addiccions (CEDOA), els primers resultats del sistema IDEAS, una eina innovadora per avaluar l'eficàcia dels tractaments en addiccions.
L'exposició ha estat a càrrec de Xavier Ferrer, director tècnic de FSC, i Daniel Urbina, coordinador de recerca i avaluació de la mateixa entitat. Durant la seva intervenció, van explicar que IDEES es basa en una metodologia d'avaluació estandarditzada que permet mesurar l'efectivitat dels tractaments a comunitats terapèutiques i centres de dia, amb l'objectiu de millorar la qualitat de les intervencions i prendre decisions basades en l'evidència.
Aquest sistema davaluació integral, que es troba en fase de desenvolupament i implementació, destaca per la seva capacitat per combinar dades de múltiples centres i regions, permetent comparacions entre metodologies dintervenció i facilitant ladaptació dels tractaments a les característiques individuals de cada persona atesa. A més, ofereix un enfocament integral que abasta des del diagnòstic fins a l'evolució del pacient després de l'alta i incorpora variables biològiques, psicològiques i socials.
Un dels aspectes més innovadors d'IDEAS és la plataforma digital, que automatitza la recopilació d'informació i proporcionarà retroalimentació en temps real als professionals. Això no només optimitza la presa de decisions clíniques, sinó que també respon a les demandes de transparència i eficàcia exigides per administracions i organismes finançadors.
En el transcurs de la ponència, no només es va presentar l'eina, sinó que es van mostrar alguns resultats preliminars a tall d'exemple, que van ser rebuts amb gran interès al CEDOA, valorant-ne el potencial per transformar l'avaluació dels tractaments psicosocials intensius, tant a nivell individual com a nivell de centre. Tot i que encara no s'han publicat estudis complets, FSC ha avançat algunes troballes a revistes especialitzades i fòrums internacionals.
Amb aquesta iniciativa, la Fundació Salut i Comunitat reforça el compromís amb la millora contínua de l'atenció a persones amb addiccions, marcant una fita en l'avaluació basada en dades i la qualitat assistencial.
FSC implementa noves estratègies per millorar la detecció i avaluació del risc de suïcidi als seus serveis d'atenció
A Espanya, les defuncions per suïcidi van experimentar un ascens des de l'any 2018 fins al 2022, període en què la xifra de suïcidis es va incrementar gairebé un 20%. A partir del 2023, el nombre de suïcidis va baixar a 4.116 casos, tendència que va continuar el 2024 amb un important descens en la xifra de suïcidis a Espanya (segons les dades provisionals del primer semestre de l'any publicades per l'INE, en aquest període es van registrar 1.842 casos enfront dels 2.106 en 2,2%).
Tot i així, les xifres continuen reflectint que el suïcidi és un important problema de salut pública. És un problema complex i multicausal, ja que inclouen factors socials, culturals, biològics, psicològics i ambientals, presents al llarg de la vida. Segons l'OMS, cada any moren més de 720.000 persones per suïcidi. A Espanya en concret, el suïcidi és considerat avui la primera causa de mort no accidental entre els joves de 15 a 29 anys. Per tant, la conducta suïcida s'ha convertit en una preocupació que afecta tota la població i col·lectius.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), en el marc del seu compromís amb la millora de la qualitat assistencial, des de la Direcció Tècnica i de Promoció de Projectes (DTPP) i el Departament d'Avaluació, ha posat en marxa una línia de treball específica per optimitzar els procediments de detecció i valoració del risc de suïcidi als serveis d'atenció gestionats per l'organització.
Aquesta iniciativa, que constitueix una de les principals prioritats de FSC per a aquest 2025, respon a la preocupació creixent per la salut mental i la necessitat d'intervencions més eficaces i primerenques per prevenir conductes suïcides i té com a objectiu consolidar un sistema de valoració del risc suïcida més robust, sensible i eficaç, que permeti oferir respostes més adaptades i oportunes en l'àmbit.
Fins ara, l'equip tècnic ha dut a terme una revisió exhaustiva de diverses eines de valoració del risc de suïcidi, analitzant-ne els avantatges i els inconvenients per determinar quins s'ajusten millor a les necessitats dels serveis d'atenció de FSC. Entre els instruments analitzats, hi ha l'escala de Paykel, la Columbia-Suïcide Severity Rating Scale (C-SSRS) o la Suïcidal Scale of the Mini-International Neuropsychiatric Interview (MINI).
Juntament amb la revisió d'aquestes eines d'avaluació, s'ha fet una anàlisi preliminar sobre els principals factors de risc i protecció associats a la conducta suïcida. Aquest primer estudi exploratori ja ha permès confirmar alguns elements clau que contribuiran a elaborar índexs que facilitin una detecció més precisa i primerenca de la conducta suïcida. Entre els factors de risc destaquen, entre d'altres, els antecedents psiquiàtrics, l'abús de substàncies, les dificultats econòmiques i en àmbit laboral, els intents previs de suïcidi, la víctima de violència masclista i la desesperança. Així mateix, s'han identificat factors de protecció com el suport social, l'adherència a tractaments psicològics o la presència de xarxes de suport a l'entorn de l'individu, per citar-ne alguns exemples.
La continuïtat en aquest treball permetrà millorar la qualitat assistencial als serveis de FSC, oferint una atenció més ajustada a les necessitats de cada persona i augmentant l'eficàcia de les intervencions per a la prevenció del suïcidi. En aquest sentit, FSC reafirma el compromís amb la salut mental i el benestar de les persones ateses, apostant per un abordatge basat en l'evidència científica i en la millora contínua dels seus procediments.
Drogodependència en majors de 45 anys: una realitat que requereix atenció específica
El consum de drogues en persones més grans de 45 anys ha estat, fins fa poc, un tema secundari en les polítiques i les estratègies d'intervenció en drogodependències. Tot i això, estudis realitzats i publicats per l'Agència Europea sobre Drogues mostren que, a partir dels 45 anys, es detecta un increment progressiu del deteriorament i un envelliment accelerat en gran part de les persones amb problemes de drogodependència. D'aquesta manera, el deteriorament cognitiu associat al consum prolongat de substàncies pot impactar en el procés de recuperació i inserció.
En aquest sentit, les dades més recents analitzades per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) revelen que aquest grup presenta característiques diferenciades respecte als consumidors més joves i, per tant, requereix enfocaments específics. En concret, es pot assenyalar que des del 2018, FSC ha atès 236 persones més grans de 45 anys als seus centres de tractament intensius per a l'atenció de les drogodependències, representant aproximadament el 26% de la població total assistida en els seus recursos especialitzats. Aquesta xifra s'ha mantingut estable al llarg dels anys, i fins i tot ha arribat a representar fins a un 33,7% en determinats moments, cosa que posa de manifest la rellevància d'aquest sector de la població dins del tractament d'addiccions.
Una de les principals troballes d‟aquest estudi és que les substàncies que motiven la demanda de tractament varien en funció de l‟edat. Mentre que en els menors de 45 anys el consum problemàtic de cocaïna és el més freqüent (59,85%), en els més grans de 45 anys la substància predominant és l'alcohol, amb un 46,19% dels casos, seguit de prop per la cocaïna (42,37%). Aquesta dada reflecteix una tendència en què, amb el pas del temps, les substàncies de consum van canviant, predominant en edats més avançades aquelles que tenen una acceptació social més gran i que, en molts casos, poden ser adquirides de forma legal.
Les diferències no només es troben en el tipus de substàncies consumides, sinó també en la permanència en tractament i en l'èxit. Les persones més grans de 45 anys romanen en tractament una mitjana de 151,7 dies, mentre que els menors d'aquesta edat ho fan durant 133,3 dies. A més, el percentatge d'altes terapèutiques és més gran en el grup de més edat (45,76% enfront del 39,24% en els menors de 45 anys), cosa que indica una major adherència i continuïtat en el procés de recuperació. En contraposició, els abandonaments voluntaris són més freqüents en els més joves, cosa que es pot interpretar com una menor consolidació del compromís amb la rehabilitació en aquest grup.
Un altre dels aspectes destacats de l'estudi de FSC és la presència de trastorns de salut mental associats al consum de substàncies, especialment a la població gran. Si bé la majoria de les persones ateses no tenen un diagnòstic previ, entre les que sí que en tenen, s'observa una prevalença significativament més alta de depressió més gran en els més grans de 45 anys (15,68%), en comparació dels menors d'aquesta edat (8,03%). Paradoxalment, quan s'avaluen els símptomes depressius mitjançant escales específiques, són els menors de 45 anys els que reporten una simptomatologia depressiva més gran. Aquesta dada suggereix que la depressió podria estar infradiagnosticada a la població gran, cosa que subratlla la necessitat de fer un seguiment més exhaustiu i adaptat a les seves característiques.
D'altra banda, cal assenyalar que les persones menors de 45 anys presenten nivells d'ansietat més grans (30,92 punts de mitjana), en comparació dels més grans de 45 anys (mitjana de 28,05), cosa que indica que el grup d'edat d'usuaris més grans de 45 anys mostra una menor tendència a presentar símptomes ansiosos quan inicien el tractament. En aquest sentit, si es comparen els resultats obtinguts després de la valoració de la impulsivitat, es pot afirmar que la mitjana és clarament més gran en les persones menors de 45 anys (60,62 punts de mitjana) que en els més grans de 45 anys (mitjana de 53,11 punts), cosa que reflecteix una menor dificultat per al control d'impulsos en el grup de persones de més edat.
En vista d'aquests resultats, FSC ha posat en marxa el programa PRESERVA a la Comunitat Terapèutica Can Coll, una iniciativa pionera que busca adaptar i implementar experimentalment intervencions específiques per atendre les problemàtiques concretes que presenten les persones usuàries majors de 45 anys ateses en aquest servei, integrant-les dins del programa de tractament habitual. A més, aquest programa ha posat un especial èmfasi en el deteriorament cognitiu associat al consum prolongat de substàncies, havent desenvolupat millores en els processos diagnòstics que permeten analitzar les particularitats de les persones drogodependents en aquesta franja, amb l'objectiu d'oferir tractaments ajustats a les seves circumstàncies i necessitats específiques, donant resposta així a una realitat que, fins ara, havia estat abordada.
Finalment, cal destacar que en aquest treball s'ha utilitzat una mostra restringida de 43 persones que participen a la fase exploratòria inicial del programa PRESERVA, fet que implica analitzar el punt de partida d'aquest subgrup i els resultats obtinguts, després de la intervenció pilot. Tot allò relacionat amb aquesta altra tasca, s'exposarà properament en una altra notícia.