Intervenció socioeducativa i cohesió grupal a la Llar d'Atenció General Matilde Salvador i Segarra, gestionat per FSC
El meu nom és Nuria, tinc 24 anys i sóc estudiant de 4t del Grau en Educació Social. Inicialment, tenia la intenció de realitzar les meves pràctiques a la Llar d'Atenció General Matilde Salvador i Segarra, a Castelló, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana. Un recurs en què em sento afortunada de col·laborar.
Si bé, per motius legislatius per part de la meva universitat, no vaig poder dur a terme les meves pràctiques de 4t en aquest servei, vaig voler fer un voluntariat, i agraeixo l'oportunitat a la Sheila Gràcia, coordinadora i psicòloga del centre, per permetre'm fer-ho. Actualment, treballo com a educadora al Projecte Amigó, acompanyant persones que es troben en tractament per addiccions. D'altra banda, sóc educadora infantil, vaig treballar a Mullingar Academy of childcare a Irlanda, i pocs mesos abans de col·laborar amb la Llar Matilde Salvador i Segarra, vaig estar de viatge a Kenya, fent tasques en un projecte de cooperació internacional dirigit a l'educació en la infància.
Des de la meva arribada al centre fins avui, continuo desenvolupant algunes de les funcions com a voluntària. Assisteixo un cop per setmana, generalment els dimecres, i porto a terme dinàmiques de cohesió grupal. Considero que aquest tipus d‟espais són especialment rellevants, ja que permeten treballar aspectes fonamentals com la convivència, la comunicació assertiva, la cohesió del grup, la regulació emocional i el desenvolupament d‟habilitats socials.
Les activitats que proposo solen estar orientades a ajudar les joves participants a perdre la por i la vergonya, afavorint un ambient on puguin sentir-se segures i en confiança. El meu objectiu és que puguin percebre que formen part d'un grup d'iguals, un espai on es puguin mostrar tal com són, així com sentir-se escoltades i respectades.
Algunes de les activitats que fem són, per exemple, “La baraja”. Es tracta d'un conjunt de cartes que proposen diferents accions: fer una mímica, explicar com s'han sentit durant el dia, dir alguna cosa positiva sobre una altra companya o participar en petits role playing per parelles. Aquesta dinàmica fomenta lexpressió emocional, lescolta activa i la interacció entre elles.
Una altra activitat és “Els nostres codis”. En aquesta dinàmica, utilitzem targetes amb codis QR que cal escanejar amb el mòbil de la llar. Cada codi porta a un vídeo de YouTube, concretament a una cançó que forma part dels seus gustos musicals. Són cançons que he sentit a casa o que elles mateixes escolten en el seu temps lliure i que he pogut presenciar. Aquesta activitat genera moments de connexió i reconeixement, ja que la música esdevé un canal per compartir interessos i experiències.
Aquestes propostes no sols faciliten l'acostament entre elles, sinó també entre les participants i amb mi. Veure-les gaudir amb activitats aparentment simples, però pensades des de la creativitat i la cura, em fa sentir que la feina feta té sentit. Al final, moltes vegades són aquests petits espais els que marquen la diferència en la intervenció socioeducativa, ja que em fan sortir de casa, havent-me sentit més útil.
Observar com gaudeixen, s'expressen, riuen i se senten entre elles em recorda que, moltes vegades, els moments més significatius sorgeixen en espais quotidians on se senten segures i valorades.
Considero que és un moment en què poden respirar una mica més tranquil·les i permetre's simplement ser. L'objectiu és que aquests espais es converteixin, a poc a poc, en llocs on es puguin sentir part d'un grup on es respecta la veu.
A més d'aquestes dinàmiques, faig altres funcions al centre, com l'observació del compliment de les normes de convivència relacionades amb els horaris, els tallers o els temps d'estudi. També, acompanyo les residents en diferents activitats del dia a dia i col·laboro en algunes tasques de suport a les educadores de referència, com l'acompanyament en sortides o tasques relacionades amb l'economia de fitxes.
Per mi, com a futura educadora social, participar en aquests espais està sent una experiència molt enriquidora. Em permet aprendre des de la pràctica la importància de generar entorns segurs on les persones es puguin mostrar tal com són, sense por ni judici. A més, reafirma la meva convicció que l'educació social no es construeix únicament mitjançant grans intervencions, sinó també mitjançant petits gestos quotidians, l'escolta activa i la presència constant.
Formar part d'aquest espai a la Llar d'Atenció General Matilde Salvador i Segarra, a Castelló, em permet continuar creixent tant a nivell personal com professional, comprenent millor la importància de l'acompanyament educatiu i del treball en equip per afavorir el benestar i el desenvolupament de les persones.
En definitiva, la meva experiència com a voluntària al centre està sent molt enriquidora, ja que m'ha permès conèixer el funcionament del recurs i establir un primer vincle amb l'equip educatiu i amb les joves residents. Aquesta experiència m'ha ajudat a apropar-me progressivament a la realitat del centre ia comprendre millor la importància de l'acompanyament socioeducatiu al dia a dia.
Nuria Prieto, estudiant del Grau en Educació Social i voluntària a la Llar d'Atenció General Matilde Salvador i Segarra.
FSC celebra la seva VI Jornada del Pla d'Igualtat, centrada en l'ús i l'abús de psicofàrmacs des de la perspectiva de gènere
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) va celebrar el passat 25 de març la VI Jornada Interna del Pla d'Igualtat, sota el títol “Ús i abús de psicofàrmacs: una mirada de gènere en relació amb les polítiques d'igualtat”, a la qual van assistir al voltant de 100 professionals de l'entitat. Aquesta trobada va néixer amb l'objectiu de reforçar el compromís de FSC amb la igualtat entre dones i homes, així com de visibilitzar la feina que desenvolupa en aquest àmbit. En aquesta ocasió, la jornada es va emmarcar en les activitats vinculades al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i va buscar generar reflexió, formació i espais dintercanvi dexperiències entre professionals de les diferents àrees de treball.
El programa de la jornada, realitzada en format en línia, va començar a les 9.30 hores amb una contextualització a càrrec de José Luis Sánchez, adjunt a la Direcció Executiva de FSC, que va assenyalar que des de la Fundació Salut i Comunitat es vol contribuir a la igualtat de dones i homes en tots els escenaris. En aquest sentit, va afirmar que la pluralitat de projectes que es gestionen permet conèixer les diverses realitats i aportar el nostre “gra de sorra” als avenços socials que s'estan produint. També, que els anys d'experiència en l'abordatge de les diferents temàtiques que s'hi treballen, ens han aportat un camp de coneixement ampli en l'atenció a les diverses realitats complexes que tractem, especialment en la seva interrelació.
Segons va mantenir, aplicar aquestes experiències ens permeten detectar, analitzar i intervenir en “noves” realitats socials, com és el cas de l'ús i l'abús de medicaments: els estudis més recents, com l'Enquesta EDADES 2024 i els informes del Pla Nacional sobre Drogues, mostren que a Espanya el consum d'hipnosedants i d'ansiolítics és més significativa utilitzades, després de l'alcohol i el tabac.
Aquesta diferència es manté al llarg de tota la vida adulta, tot i que augmenta de manera destacada amb l'edat, assolint la màxima prevalença entre les dones de 55 a 64 anys, on més d'una de cada cinc les ha consumit en el darrer mes. Per aquest motiu, José Luis Sánchez va explicar que, dins del nostre Pla d'Igualtat 2023-2026, es va plantejar fer aquesta VI Jornada Interna, amb el tema: “Ús i abús de psicofàrmacs: una mirada de gènere en relació amb les polítiques d'igualtat”.
Després d'aquesta presentació, va intervenir Gisela Hansen, en representació del Projecte Malva de FSC que va analitzar la relació entre gènere i prescripció de psicofàrmacs des d'una perspectiva estructural, i va qüestionar la mirada exclusivament clínica del malestar. En aquest sentit, va mantenir que les dades epidemiològiques mostren que les dones consumeixen més psicofàrmacs i presenten majors taxes de diagnòstic en salut mental, fins i tot en igualtat de símptomes, cosa que evidencia l'existència de biaixos de gènere al sistema sanitari.
Aquests biaixos operen de forma diferencial: mentre que en la salut física el dolor i els símptomes de les dones tendeixen a ser infradiagnosticats o minimitzats, en salut mental es produeix una sobrediagnosi i sobremedicalització, per la qual cosa va plantejar una crítica al model biomèdic per la seva deriva androcèntrica i reduccionista, que tendeix a convertir la descontextual sobrecàrrega de cures o la violència de gènere— en trastorns individuals.
Des de l'anàlisi de diverses investigacions, va argumentar que la medicalització no és una fallada del sistema, sinó una manera de gestionar el malestar sense transformar-ne les causes estructurals. Els psicofàrmacs actuen com a tecnologies dadaptació que permeten sostenir condicions de vida marcades per la desigualtat de gènere, especialment en un context dexigència productiva i explotació del temps.
A més, les polítiques de drogues contribueixen a normalitzar aquest consum, sempre que sigui funcional i romangui a l'àmbit privat. Tot això afavoreix processos de cronificació, on el fàrmac passa a formar part de la vida quotidiana.
En definitiva, segons va exposar Gisela Hansen, el consum de psicofàrmacs en dones no es pot entendre com un problema individual, sinó com el resultat de desigualtats estructurals. La intervenció requereix, doncs, incorporar una perspectiva de gènere, desmedicalitzar els malestars socials i actuar sobre les seves causes: la violència, la precarietat i la desigualtat, tot això des d'un marc de competència professional i justícia social.
Seguidament, es va visionar el vídeo “Abordem els psicofàrmacs amb mirada violeta”, realitzant-se més tard una taula rodona, moderada per Marta Saiz, periodista de Lasdrogas.info , en què van participar Rafa Clua, Diplomat Universitari en Infermeria (DUE) del CAS Brians; Annery Báez, metgessa del CAS Brians i Olga Lucía Orjuela, psicòloga del Centre Municipal d'Acollida d'Urgència per Violència Machista (CMAU-VM) a Barcelona, serveis gestionats per la Fundació Salut i Comunitat.
Rafa Clua i Annery Báez van assenyalar que, en la intervenció amb dones consumidores de drogues, especialment les que presenten un ús problemàtic de psicofàrmacs, és fonamental reduir l'estigmatització i trencar amb els estereotips de gènere. Van explicar que la intervenció s'ha de centrar en l'escolta activa i la creació d'espais de confiança. Més que posar el focus en el diagnòstic, van mantenir que és clau atendre les necessitats bàsiques i comprendre la trajectòria vital de les dones, incorporant una mirada integral que tingui en compte els determinants socials de la salut. Així mateix, cal superar les barreres estructurals i socials que dificulten laccés als serveis, promovent intervencions de reducció de danys.
La construcció d‟una relació terapèutica sòlida es basa en la presència, l‟empatia i la continuïtat en l‟acompanyament, facilitant l‟abordatge comunitari i la creació de xarxes de suport. Per a la reducció del consum de psicofàrmacs, es requereixen protocols i intervencions psicosocials amb una mirada integral, en què les dones siguin protagonistes dels seus processos de recuperació. Amb vista al futur, és imprescindible ampliar la perspectiva de gènere, incloent dones i homes en tota la seva diversitat, amb especial atenció al col·lectiu LGTBIQ+, per garantir respostes més inclusives, equitatives i efectives.
Per la seva banda, Olga Lucía Orjuela, psicòloga del CMAU, va abordar l'ús de psicofàrmacs en dones en situació de violència masclista, assenyalant-ne la utilització freqüent com a resposta ràpida al malestar emocional en contextos de crisi.
Des d'una perspectiva de gènere, va destacar el risc de medicalitzar respostes comprensibles al trauma, individualitzant el patiment i invisibilitzant-ne les causes estructurals. Així mateix, va assenyalar la importància de generar comprensions des d'una mirada interseccional i decolonial, subratllant com a factors com la migració, el racisme o la precarietat travessen aquests processos i no sempre són considerats en processos d'acompanyament a les violències.
En aquest sentit, va recalcar que cal plantejar la necessitat d'avançar cap a un abordatge més integral, que inclogui enfocaments de gènere i trauma, promogui decisions informades sobre la medicació i reforci alternatives no farmacològiques centrades en el trànsit del malestar.
La jornada va finalitzar cap a les 10.30 hores, després d'un torn de preguntes i el tancament de la sessió. Amb aquesta iniciativa, FSC reafirma el seu compromís amb la igualtat i amb l'enfortiment del paper dels equips professionals com a agents clau en la protecció i l'acompanyament en els serveis que gestiona.
https://www.youtube.com/watch?v=Hkyk7EWXz88
Fundació CECAS compleix 35 anys en el tractament de les addiccions i reuneix el sector per abordar els reptes actuals amb la col·laboració de FSC
El 19 de març passat, el Col·legi d'Arquitectes i el Palau de la Balmesiana a Barcelona van acollir la jornada commemorativa del 35è aniversari de la Fundació CECAS, un esdeveniment que va posar el focus en els reptes actuals del tractament de les addiccions. Entre les intervencions, va destacar la participació de Xavier Ferrer, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), que va abordar què entenem per èxit o fracàs en els processos terapèutics i va connectar la reflexió amb els avenços del sistema d'avaluació i seguiment IDEES, que impulsa l'equip professional d'Avaluació i Gestió del Coneixement de FSC.
La celebració del 35è aniversari de CECAS va reunir administracions i professionals per revisar els reptes del tractament de les addiccions, en un acte institucional que va subratllar la trajectòria i el compromís social de l?entitat.
En la seva intervenció, Xavier Ferrer va plantejar una qüestió clau: què vol dir realment “èxit” o “fracàs” en addiccions? Va recordar que el debat no es pot reduir a “consumir o no consumir”, perquè els resultats significatius abasten salut, qualitat de vida, vincles familiars, inserció laboral i disminució de conductes de risc, entre altres indicadors que cal mesurar amb metodologia rigorosa.
Aquesta visió està en línia amb l'evidència que mostra millores sostingudes després d'intervencions intensives –com les comunitats terapèutiques– no només en consum, sinó també en variables familiars, legals i de salut. També va subratllar que la retenció en tractament, la integració de la salut mental, el treball amb les famílies i la continuïtat de cures després de l'alta són “palanques” que mouen els resultats clínics i socials, principis coherents amb el circuit assistencial esglaonat que FSC aplica als seus programes (de major a menor intensitat i contenció).
A més, vinculant contingut i mètode, a la ponència es va posar en valor el sistema d'avaluació integrada per millorar la pràctica que està desenvolupant FSC: IDEES -Informació, Diagnòstic, Avaluació, Atenció/Anàlisi i Seguiment-, desenvolupat per l'equip d'Avaluació i Gestió del Coneixement de l'entitat. El projecte, finançat en part pel Pla Nacional sobre Drogues amb fons europeus, va néixer després d'una revisió sistemàtica de literatura científica i d'eines validades (ASI/EuropASI, ASSIST, MATE, MAP, entre d'altres) per seleccionar variables clau i escales estandarditzades aplicables a comunitats terapèutiques i centres de dia.
El full de ruta d'IDEAS combina avaluació inicial, reavaluacions periòdiques i seguiment per capturar canvis clínics i socials i facilitar decisions terapèutiques basades en dades. A més de la seva aplicació en tractaments intensius, FSC ha estès la lògica del sistema a serveis de reducció de danys (IDEAS-RDD), adaptant camps i indicadors a aquest àmbit.
Cal assenyalar que, en fòrums sectorials recents, FSC ha compartit els primers resultats d'IDEAS, subratllant-ne la utilitat per comparar metodologies entre centres, personalitzar intervencions i millorar la qualitat assistencial amb dades agregades i comparables. L?exposició va remarcar que el sistema permet mesurar l?efectivitat de les intervencions amb un enfocament integral, des del diagnòstic fins al?evolució després de l?alta.
En conclusió, el missatge que va deixar la jornada va ser clar: mesurar bé és tractar millor. La commemoració dels 35 anys de CECAS va coincidir amb un ampli consens sobre la necessitat d'objectius clars, indicadors útils i seguiment real per sostenir els canvis en el temps. L'aportació de Xavier Ferrer va sumar matís clínic i metodològic i IDEAS es perfila com una eina que tradueix l'evidència en pràctica quotidiana, alineada amb una xarxa de recursos que aposta per la continuïtat, la coordinació i la qualitat.
Fonts:
Seguimiento de dependientes del alcohol y/o de la cocaína después de su salida de una Comunidad Terapéutica: estudio piloto | Adicciones
https://www.adicciones.es/index.php/adicciones/article/view/122
Programas de tratamiento de adicciones | Fundación Salud y Comunidad
https://www.tratamientodelasadicciones.org/programas-de-tratamiento/
FSC desarrolla "I.D.E.A.S.", un nuevo sistema de evaluación de tratamientos de drogas - Fundación Salud y Comunidad
https://www.fsyc.org/adicciones/fsc-desarrolla-ideas-un-nuevo-sistema-de-evaluacion-de-tratamientos-de-drogas/
FSC desarrolla "IDEAS-RDD", un nuevo sistema de evaluación de la Reducción de Daños en adicciones - Fundación Salud y Comunidad
https://www.fsyc.org/adicciones/fsc-desarrolla-ideas-rdd-un-nuevo-sistema-de-evaluacion-de-la-reduccion-de-danos-en-adicciones/
FSC participa en el “SexSense Annual Event 2026” a Berlín per promoure una Educació Sexual Integral inclusiva i feminista
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat en el “SexSense Annual Event & Assembly 2026”, celebrat a Berlín els dies 10 i 11 de març. SexSense és una xarxa internacional impulsada per CESIE, una organització italiana establerta a Palerm (Sicília), orientada a repensar les narratives i a reclamar espai per a una Educació Sexual Integral positiva, inclusiva, feminista, basada en els drets humans i en l’evidència. FSC es va unir a la xarxa SexSense el 2025, amb l’objectiu de teixir partenariats i aliances estratègiques en el marc de projectes internacionals en els àmbits de l’Educació Sexual Integral, els drets sexuals i reproductius, l’equitat de gènere i els drets LGTBIQA+.
A l’esdeveniment hi ha assistit la coordinadora de projectes internacionals de l’entitat, Laia Plaza Hernández, que va presentar FSC i el seu projecte “En Plenes Facultats” sobre Educació Sexual Integral, ús de drogues i reducció de danys a les universitats, a més d’altres projectes situats en la intersecció entre el gènere i les drogues des d’una perspectiva feminista.
La trobada va permetre, entre altres aspectes:
- Compartir coneixements sobre les tendències, els reptes i les oportunitats en matèria de polítiques d’Educació Sexual Integral en l’àmbit internacional per tal d’alinear i amplificar millor els esforços conjunts de la xarxa. El debat es va inspirar en el discurs d’obertura de Guillermo Ricalde, especialista queer d’ILGA World en procediments especials i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, que va afirmar que “l’Educació Sexual Integral no és opcional, ja que, més enllà de la salut, té a veure amb la igualtat, la no-discriminació i la violència de gènere”.
- Facilitar el desenvolupament de projectes alineats amb les properes oportunitats de finançament de la UE i fomentar noves col·laboracions entre els membres de SexSense. Per fer-ho, es va comptar amb la col·laboració de Stefanie Ismaili-Rohleder, consultora del Punt de Contacte del Programa Citizens, Equality, Rights and Values (CERV) de la Comissió Europea a Alemanya. A més, Maja Brkusanin, de CESIE, va presentar diverses línies rellevants del Programa de la UE ERASMUS+. En aquest sentit, FSC va establir nous partenariats i en va consolidar d’altres que s’han anat teixint durant els darrers mesos, en el marc d’algunes convocatòries estratègiques de la UE.
- Finalment, l’esdeveniment va permetre enfortir la capacitat de les sòcies per contrarestar les retòriques antigènere mitjançant la creació conjunta de narratives alternatives, el desenvolupament de missatges inclusius, la comunicació estratègica i altres eines. En aquest sentit, Vanessa Meyer, de Knowbody App (Alemanya), va assenyalar l’abast de les retòriques antigènere a les zones rurals d’Alemanya. Per la seva banda, Jaakko Toivonen, de Transfeminiinit ry (Finlàndia), va alertar de la divisió actual entre polítiques trans inclusives i trans excloents.
En aquest context, va destacar la contribució d’Arushi Singh, líder i experta de l’equip d’Educació Sexual Integral a la seu central de la UNESCO a París (França), que va assenyalar que “els discursos antigènere no només tenen a veure amb la misogínia i el sexisme, sinó amb la pugna pel poder a escala global emmarcada en els moviments antidrets (…); la privació de drets de les persones en situació de migració o refugi, la colonització, les guerres i genocidis contemporanis per a l’espoli de recursos naturals i humans, o la negació del canvi climàtic, formen part de la mateixa lògica de poder”.
Així mateix, Singh també va subratllar la força de la resistència global davant els moviments antidrets i va compartir estratègies de negociació amb governs nacionals de diferents països per afavorir polítiques de drets sexuals i reproductius. A més, va indicar que, actualment, el 80% dels països del món compten amb alguna política de drets sexuals i reproductius.
La Fundació Salut i Comunitat es va unir a la xarxa SexSense el 2025, amb l’objectiu de teixir partenariats i aliances estratègiques en el marc de projectes internacionals en els àmbits de l’Educació Sexual Integral, els drets sexuals i reproductius, l’equitat de gènere i els drets LGTBIQA+. La xarxa compta actualment amb 97 entitats sòcies, entre les quals s’inclouen organitzacions no governamentals, universitats i institucions públiques de 29 països diferents, 9 dels quals fora de la Unió Europea (UE).
Esperem que aquestes aliances es tradueixin en projectes concrets per a FSC, com a organització compromesa des de fa anys amb l’educació sexual integral, els drets sexuals i reproductius, l’equitat de gènere i els drets LGTBIQA+.
El projecte “La Clau” participa en la Festa Major d’hivern de Sant Pere de Ribes amb accions de prevenció i reducció de riscos
Els passats dies 17 i 24 de gener, el programa “La Clau”, impulsat per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, a Barcelona, amb la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va participar a les festes majors d’hivern de la localitat amb un punt de salut i informació orientat a la reducció de riscos associats al consum d’alcohol i altres substàncies en contextos d’oci nocturn. La intervenció es va dur a terme a les pistes de la Masia Can Puig, en el marc de dos esdeveniments festius amb una gran afluència de públic jove.
Durant ambdues nits, l’equip professional del projecte va instal·lar un punt informatiu visible i accessible des d’on es van oferir estratègies de consum responsable, informació sobre salut i material preventiu. Aquest espai va permetre generar un punt de referència dins la festa, on les persones assistents podien apropar-se, tant per resoldre dubtes com per rebre suport en moments puntuals.
En total, unes 350 persones es van apropar a l’espai de “La Clau” per demanar informació, hidratar-se o descansar. L’equip també va repartir aigua i fruita, elements clau per prevenir situacions de deshidratació i malestar associades al consum d’alcohol. A més, es van atendre consultes sobre consum, benestar i altres aspectes vinculats a la salut en entorns festius, contribuint a fomentar una vivència de l’oci més conscient i segura.
La primera jornada, celebrada el 17 de gener, va comptar majoritàriament amb públic adult jove i es va desenvolupar en un ambient festiu i tranquil, sense incidències destacables. El consum d’alcohol va ser present però moderat, i no es van registrar situacions greus. Aquesta jornada va permetre desenvolupar tasques de sensibilització i informació en un context distès.
En canvi, la segona jornada, el 24 de gener, va concentrar una major presència d’adolescents i joves, amb una alta afluència de públic. En aquest context, l’equip va atendre diversos casos d’intoxicació etílica lleu, especialment durant les primeres hores de la nit. Totes les situacions es van poder gestionar al mateix punt de salut mitjançant acompanyament, hidratació i seguiment, sense necessitat d’activar serveis sanitaris externs. Aquestes intervencions posen de manifest la importància de disposar de recursos preventius en espais festius amb presència de població jove.
Un dels aspectes més destacats de la intervenció va ser la gran demanda d’aigua i fruita, que es van esgotar en ambdues jornades. Aquest fet evidencia la necessitat de reforçar els punts d’hidratació i facilitar-ne la visibilitat dins dels recintes festius, especialment en contextos on el consum d’alcohol és habitual.
La presència de dispositius de reducció de riscos com “La Clau” contribueix a generar espais festius més segurs, oferint informació, suport i atenció directa a les persones joves en moments en què poden necessitar orientació o ajuda. A més, aquests dispositius permeten detectar necessitats, recollir informació rellevant i adaptar les accions preventives a la realitat dels contextos d’oci.
Aquestes intervencions formen part del treball continu de l’equip professional del projecte per promoure una cultura de l’oci més saludable, responsable i respectuosa, en coordinació amb agents locals i amb la voluntat d’acostar la prevenció als espais on es desenvolupen les activitats festives. La bona acollida del servei per part del públic assistent reforça la importància de continuar impulsant aquest tipus d’accions des de la Fundació Salut i Comunitat en esdeveniments similars.
Expertes de FSC qüestionen els mites sobre drogues i violència sexual en un esdeveniment internacional
Les nostres companyes de l’Observatori Noctambul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Ana Burgos García (ponent) i Gisela Hansen (moderadora de la sessió), han participat recentment en l’esdeveniment “Desafiando narrativas: Más allá de los mitos, una mirada crítica a la violencia sexual en presencia de drogas”, organitzat per l’entitat Dianova International, en el marc del Fòrum d’ONG de la CSW70. Es tracta d’una trobada paral·lela celebrada en línia, l’objectiu de la qual ha estat qüestionar les narratives dominants sobre la violència sexual en contextos on hi ha presència de substàncies. El focus s’ha situat en les desigualtats estructurals de gènere, les dinàmiques de poder i el paper que juguen els discursos mediàtics en la construcció d’aquests imaginaris.
L’esdeveniment, celebrat el passat 19 de març, s’ha emmarcat en la 70a sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW70), celebrada aquests dies a la seu de les Nacions Unides, el tema principal de la qual ha estat «Garantir i reforçar l’accés a la justícia per a totes les dones i nenes, entre altres coses promovent sistemes jurídics inclusius i equitatius, eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i abordant les barreres estructurals».
Aquesta trobada paral·lela ha reunit expertes de diferents entitats, entre elles FSC, per analitzar com el discurs públic ha simplificat el fenomen en centrar l’atenció en les drogues, en lloc de fer-ho en els agressors i en les desigualtats estructurals que permeten la violència sexual, així com en els marcs narratius que contribueixen a invisibilitzar aquestes dimensions.
Reunint perspectives de l’àmbit de la igualtat de gènere, la reducció de danys i la política de drogues, en la sessió s’ha explorat com el discurs públic pot anar més enllà dels mites i les narratives estigmatitzants cap a enfocaments més interseccionals, basats en l’evidència i orientats a la justícia, incorporant una mirada crítica sobre com es produeixen i es reprodueixen socialment aquests relats.
Durant l’esdeveniment, les ponents han coincidit a assenyalar que els relats més estesos —com l’anomenada “submissió química” o la “violència sexual facilitada per drogues”— no reflecteixen la realitat predominant. Segons han assenyalat, la majoria de les violències sexuals no es produeixen per l’administració encoberta de substàncies, sinó perquè els agressors s’aprofiten de situacions de vulnerabilitat, sovint en contextos on hi ha consum voluntari d’alcohol o altres drogues. Això, segons han indicat, posa de manifest el caràcter oportunista i estructural d’aquestes violències, més que no pas el seu caràcter excepcional o extraordinari.
Les expertes han advertit que aquest enfocament no és neutral, ja que situa les drogues al centre del discurs i desvia l’atenció de les arrels estructurals de la violència sexual, com ara la desigualtat de gènere, les normes patriarcals i les relacions de poder. A més, han assenyalat que contribueix a reforçar l’estigma cap a les persones que consumeixen substàncies i cap a comunitats ja marginades, en presentar les drogues com a agents gairebé “causals” de la violència, en lloc d’analitzar-les dins d’un context social i polític més ampli.
El debat també ha abordat com aquestes narratives influeixen en la percepció social de les víctimes. Quan hi ha consum voluntari de drogues o alcohol, les supervivents solen enfrontar-se a nivells més elevats d’escepticisme i culpabilització, fet que dificulta el reconeixement de les seves experiències i perpetua el silenci entorn de moltes formes de violència sexual, reproduint patrons de descrèdit i deslegitimació de les víctimes.
Al llarg de la trobada, s’han abordat qüestions clau per replantejar l’enfocament actual. Entre d’altres: què passa quan les drogues es converteixen en la principal explicació de la violència sexual?, com desplaça el focus cap a les substàncies l’atenció que hauria de situar-se en els agressors i en les desigualtats estructurals que permeten la violència?, quines experiències de violència sexual romanen invisibles sota les narratives dominants?, com els mites entorn de la “submissió química” o la “violència sexual facilitada per drogues” oculten les formes més comunes de violència i reforcen l’estigma cap a les dones i les persones que usen drogues?
En aquesta línia, la intervenció d’Ana Burgos ha aprofundit especialment en el paper dels mitjans de comunicació en la construcció d’aquests imaginaris. A partir de l’anàlisi desenvolupada per l’Observatori Noctambul@s, ha assenyalat que els discursos mediàtics tendeixen a recórrer a enfocaments sensacionalistes i de pànic moral, prioritzant casos excepcionals, cridaners o extrems —com la “burundanga”, el “spiking” (afegir substàncies —normalment drogues— a la beguda d’una altra persona sense el seu consentiment) o les “punxades”— que, tot i generar un gran impacte, no representen la realitat majoritària de les violències sexuals.
Així mateix, ha assenyalat que aquests relats mediàtics solen descontextualitzar la violència, presentant-la com un fet aïllat i extraordinari, en què l’agressor queda difuminat o fins i tot absent, mentre que les substàncies adquireixen un paper central com a suposada causa explicativa. Aquesta lògica contribueix a desplaçar la responsabilitat i dificulta la identificació de les dinàmiques estructurals que sostenen la violència sexual.
En aquest sentit, també ha subratllat com els mitjans construeixen mites no només sobre les substàncies, sinó també sobre els espais i la prevenció, concentrant l’atenció en l’oci nocturn i en les dones joves, mentre s’invisibilitzen altres contextos —com els entorns domèstics o de confiança— on la violència és igualment freqüent. De la mateixa manera, ha assenyalat que moltes campanyes preventives acaben responsabilitzant les dones (vigilar la beguda, no consumir, no quedar-se soles), reforçant la idea que han d’adaptar-se a la violència, en lloc de qüestionar qui l’exerceix.
En conclusió, en l’esdeveniment s’ha subratllat la necessitat de reorientar el discurs públic cap a les desigualtats estructurals de gènere, l’estigma i les dinàmiques de poder, que situïn al centre la responsabilitat dels agressors i les estructures que perpetuen la violència, qüestionant les narratives dominants que expliquen la violència sexual en presència de substàncies principalment a través de les drogues.
En aquest context, la participació de les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat, Ana Burgos García (ponent) i Gisela Hansen (moderadora), ha estat especialment rellevant, aportant una mirada crítica i fonamentada des de la tasca de l’Observatori Noctambul@s de la Fundació Salut i Comunitat. La seva contribució ha permès visibilitzar el paper clau dels discursos —especialment els mediàtics— en la construcció social de la violència sexual, reforçant la necessitat de transformar-los com a part de la resposta institucional i social. La seva aportació ha permès consolidar el paper de FSC com a referent en la promoció d’enfocaments basats en drets i compromesos amb la transformació social davant la violència sexual.
"Veure que una persona que ha patit tant, pot tornar a tenir somnis i il·lusió, és una de les experiències més reconfortants que he viscut com a voluntari"
Infermer des de fa 10 anys, Sergio Vicente Guevara ha desenvolupat la seva trajectòria professional a diferents àrees de l'àmbit sanitari. Fins fa poc, treballava al Centre d'informació i prevenció de malalties de transmissió sexual, MTS (CIPS) de Castelló i actualment, forma part de la unitat de Promoció de la Salut del centre de salut públic de Benicarló, a Castelló. Compromés amb l'acció social, col·labora com a voluntari al projecte Camines? - Programa d'Acompanyament cap a la inserció sociolaboral de dones en situació de prostitució des de fa un any, a més d'haver participat prèviament en iniciatives solidàries com ara associacions de repartiment de menjar, banc d'aliments o projecte Cafè Solidari de Creu Roja.
– Què et va motivar a unir-te al Projecte CAMINAS de la Fundació Salut i Comunitat a Castelló ia ajudar dones en situació de vulnerabilitat?
Des de petit, he estat involucrat en projectes de voluntariat relacionats amb esports, cooperació internacional, repartiment de menjar…
D'altra banda, quan vaig entrar a treballar a la unitat CIPS (Centre d'informació i prevenció de malalties de transmissió sexual, MTS) de Castelló, tractant dones en situació de vulnerabilitat, vaig començar a veure que no es troben en aquesta situació només per motius econòmics.
Gràcies a les companyes que col·laboren en el projecte CAMINAS, vaig poder entendre el gran problema en què es veuen embolicades, i vaig decidir intentar ajudar a millorar la seva situació.
– Quins valors penses que transmet l'experiència de ser voluntari i per què són importants?
L'empatia és el valor més important que transmet aquesta experiència. No només ajudes altres persones, també t'ajudes a tu mateix, en poder descobrir com és el món en realitat.
Moltes vegades no concebem un món més enllà del nostre cercle social, laboral… I, tanmateix, creixem limitats per allò que només ens afecta a nosaltres.
És fonamental entendre que en aquest món vivim tots i que els problemes dels altres també ens afecten i haurien de preocupar. En ajudar els altres, també estem millorant el món per a nosaltres mateixos.
– Què és el que t'omple més de satisfacció en la teva tasca com a voluntari?
En aquest projecte, les meves tasques consisteixen a donar consells clínics, resoldre dubtes de salut i fer alguna prova mèdica. La salut és una cosa tan personal, que quan aconsegueixes parlar-ne amb algú, estàs aconseguint cert nivell de confiança.
Crec que no només tinc una funció com a sanitari, sinó que preparo el terreny perquè aquesta persona aconsegueixi confiar en nosaltres i puguem ajudar-la.
Si, gràcies al que dic o faig, una persona se sent prou còmoda amb nosaltres i podem ajudar-la, puc tornar a casa satisfet amb la meva aportació.
– Hi ha alguna història o experiència que t'hagi commogut profundament durant el voluntariat?
Tot i que fa relativament poc temps que col·laboro en el projecte, he aconseguit tenir una bona relació amb moltes de les dones a qui hem ajudat.
Recordo especialment el cas d'una dona que va aconseguir sortir d'aquesta situació gràcies a la feina de les companyes del projecte, que la van ajudar a regularitzar els estudis.
L'últim dia de la “antiga vida”, va venir a la meva feina per posar-se una vacuna. Després d'acabar, ens prenem un cafè per acomiadar-nos. Vam estar parlant prop d?una hora sobre els plans que tenia per al futur.
Veure que una persona que ha patit tant pot tornar a tenir somnis i il·lusió per viure —i no només per sobreviure— és una de les experiències més reconfortants que he viscut com a voluntari.
– Quines esperances o somnis veus reflectits en les persones que acompanyes?
Crec que poder començar de nou. La gran majoria només vol tenir les mateixes oportunitats que tots/es.
El poder emprendre una vida dins de la societat, no aliena a ella.
– Quins aprenentatges sobre la resiliència i la superació personal has descobert, gràcies a la teva experiència de voluntariat?
He après que hi ha pocs obstacles insalvables. No ens adonem, però que algú ens tendeixi una mà o ens ofereixi un altre punt de vista sobre com abordar un problema, pot fer molt més fàcil superar-lo.
– Què sents quan comproves que el teu acompanyament ajuda que alguna dona recuperi autonomia i confiança?
Et sents realitzat, veus que tot l'esforç conjunt d'ella i les persones que l'han ajudat té sentit i dóna els seus fruits.
– Com t'inspira el treball en equip amb altres voluntaris i professionals del projecte?
Et fa adonar que el treball en equip té molt més valor que la simple suma del treball de cadascú. Veure, escoltar, col·laborar amb un company/a millora la teva pròpia capacitat i la teva feina.
– Si haguessis de descriure amb una paraula què significa per a tu ser voluntari, quin seria i per què?
Persona. Al final tots som igual, persones. El poder recuperar o millorar la vida d'una altra persona que es troba en una situació difícil millora la pròpia.
Intentar crear, amb el nostre exemple, un corrent de comportament basat en l'ajuda mútua pot contribuir a millorar el món.
- Quin missatge t'agradaria compartir amb totes aquelles persones que estiguen pensant a ser voluntàries en aquest o altres projectes de l'entitat?
M'agradaria que s'adonessin del valor que tenen les seves accions. De vegades podem pensar que el nostre esforç és petit o que no marcarà una gran diferència, però la realitat és que ajuda, i molt.
Qualsevol gest, per petit que sembli, pot tenir un impacte enorme a la vida de la persona que el rep. Moltes vegades el que per a nosaltres és una cosa senzilla, per a una altra persona pot significar moltíssim.
Per això animaria qualsevol que estigui pensant a fer voluntariat a fer el pas, perquè la seva implicació i el seu suport realment poden canviar la vida d'algú.
"Treballar al Programa DIGITALITZA T de FSC m'ha permès comprendre la importància d'integrar la dimensió tècnica amb la visió global dels programes"
María Breis va estudiar el Grau en Treball Social i treballa com a tècnica d'inserció sociolaboral a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la Regió de Múrcia. Concretament, en una iniciativa formativa que cerca fomentar la inclusió digital com a eina per a la inclusió social. Aquest programa s'adreça especialment a persones en situació o risc d'exclusió social, oferint capacitació en competències digitals que els permet millorar la seva autonomia, accedir a recursos tecnològics i participar plenament en la vida comunitària i laboral. En aquesta entrevista, ens explica com ha viscut els primers mesos de treball a FSC, els reptes a què s'ha enfrontat, les competències que ha enfortit i la motivació que li aporta formar part d'un projecte amb un impacte social real, entre d'altres aspectes.
– Sabem que treballes a la Fundació Salut i Comunitat des de principis d'aquest any. Com descriuries els teus primers mesos de feina a l'entitat?
És així, concretament des de principis de gener. En aquest temps, he procurat mantenir una actitud proactiva, mostrant disponibilitat per assumir responsabilitats, aportar idees i col·laborar de manera transversal amb els diferents equips professionals.
El meu objectiu ha estat no només adaptar-me als procediments i les metodologies de l'organització, sinó també contribuir activament a optimitzar processos i enfortir el treball en equip.
– Què ha suposat per a tu personal formar part d'un projecte amb impacte social, com és el cas del Programa DIGITALITZA‑T?
Més enllà del desenvolupament professional, treballar en una organització la missió de la qual està centrada a millorar la qualitat de vida de les persones, m'ha permès connectar de manera més conscient amb el propòsit de la meva tasca diària.
Saber que la feina que faig contribueix, directament o indirectament, al benestar de col·lectius en situació de vulnerabilitat, m'aporta un sentit afegit de responsabilitat i motivació.
– Quin tipus de tasques has desenvolupat durant aquest temps?
D'una banda, he participat en la gestió i el seguiment de projectes, col·laborant en la planificació, l'organització i la coordinació d'activitats, així com en el control de terminis i objectius.
D'altra banda, he contribuït a elaborar informes i documentació tècnica, assegurant el compliment dels procediments interns i els estàndards de qualitat de l'entitat.
– Hi ha hagut res que t'hagi cridat especialment l'atenció durant aquests mesos?
Sí, l'alt nivell de compromís i la vocació de servei de l'equip humà. He pogut comprovar que, més enllà de la professionalitat i l'experiència tècnica, hi ha una implicació genuïna amb la missió de l'entitat, cosa que genera un entorn de treball molt motivador i alineat amb els valors socials que promovem.
- Concretament, quins valors de l'equip professional destacaries com a més inspiradors?
En primer lloc, el compromís social. Es percep una implicació autèntica amb la missió de l'entitat i amb les persones a qui s'acompanya, cosa que va més enllà del compliment de les funcions i reflecteix una veritable vocació de servei.
També ressaltaria l'empatia i el respecte, tant en la intervenció amb les persones usuàries com en la relació entre companys i companyes. Hi ha un clima de treball basat en l'escolta, la col·laboració i el reconeixement del valor que aporta cada perfil professional.
– Quines competències professionals has enfortit durant aquests mesos?
He consolidat la meva capacitat d'organització i de planificació, especialment en la gestió simultània de diferents tasques i projectes, prioritzant objectius i optimitzant temps.
D'altra banda, he reforçat la meva capacitat d'anàlisi i seguiment, fent atenció al detall i assegurant el compliment dels procediments i estàndards de qualitat.
– Quins han estat els principals reptes a què t'has enfrontat?
Durant aquests primers mesos treballant a la Fundació Salut i Comunitat, un dels meus principals reptes ha estat gestionar de manera eficient els temps i prioritats, especialment en un entorn on les necessitats poden ser canviants i requereixen capacitat de resposta.
A més, assumir progressivament noves responsabilitats ha suposat un desafiament positiu, que m'ha permès sortir de la meva zona de confort i continuar desenvolupant competències tant tècniques com transversals.
– Quin aprenentatge destacaries com el més significatiu fins ara?
L'aprenentatge més significatiu fins ara a la Fundació Salut i Comunitat ha estat comprendre en profunditat la importància del treball coordinat i amb enfocament integral per generar un impacte social real i sostenible.
Així mateix, he après que la capacitat d'adaptació i escolta activa són claus per oferir respostes ajustades a cada situació. Cada cas, cada projecte i cada context requereixen sensibilitat, anàlisi i compromís, cosa que reforça la necessitat d'actuar amb rigor i humanitat alhora.
- Com ha canviat la teva percepció del Tercer Sector des que vas començar a treballar a l'entitat?
He descobert que el Tercer Sector no només actua com a agent de suport, sinó com un actor clau en la transformació social, capaç de generar innovació, articular xarxes de col·laboració i complementar de manera essencial la tasca de les administracions públiques. La gestió eficient de recursos, l‟avaluació constant il‟orientació a resultats són aspectes que, des de fora, no sempre es perceben amb claredat.
– Mirant cap al futur, en quines àrees t'agradaria continuar desenvolupant-te dins l'àmbit social?
M'agradaria continuar desenvolupant-me en àrees que combinin la intervenció directa amb la planificació i la millora estratègica dels projectes. Treballar al Programa DIGITALITZA‑T de FSC m'ha permès comprendre la importància d'integrar la dimensió tècnica amb la visió global dels programes, i és una línia on m'agradaria aprofundir.
Acompanyant famílies davant la pobresa energètica des del Projecte AEDES
Enrique Martínez Gutiérrez comparteix la seva experiència com a tècnic d'inserció sociolaboral al Projecte AEDES – Servei d'Acompanyament a l'Exercici dels Drets Energètics de la Fundació Salut i Comunitat, on acompanya famílies afectades per la pobresa energètica. Des dels seus inicis com a escolta i voluntari a diferents entitats, ha enfocat la seva carrera en la integració social, i ara ajuda les famílies a recuperar el control dels seus recursos ia afrontar l'exclusió social amb autonomia i esperança. El Projecte AEDES està finançat amb subvencions a càrrec de l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, a l'àmbit de la Regió de Múrcia.
– Per començar, ens pots explicar una mica sobre tu i la teva trajectòria professional?
És clar, m'he incorporat a la Fundació Salut i Comunitat com a tècnic d'inserció sociolaboral a la Regió de Múrcia. Prèviament, he estat gairebé dos anys en una associació per a persones a l'espectre autista.
Tot aquest camí va començar quan vaig acabar el Batxillerat i vaig decidir estudiar el Grau Superior d'Integració Social. Des del primer dia, em va entusiasmar pensar en la idea d'enfocar la meva vida professional a integrar i acompanyar els altres, un compromís que he mantingut des de la meva infància, ja que sóc escolta des de fa 13 anys, i des que en tinc 11 he fet diferents voluntariats cada any. Això m'ha fet prendre una perspectiva i consciència social al llarg de la meva infància i adolescència que avui dia és la que crec que m'ha motivat a arribar fins aquí.
– Com han estat els teus primers mesos de treball a la Fundació Salut i Comunitat?
La meva experiència durant aquests primers mesos està sent molt gratificant, recordo que el primer dia vaig entrar molt il·lusionat, amb molta expectació per saber amb què m'anava a trobar i com seria aquesta nova etapa. Em va fascinar l'ambient que hi havia entre els companys/es, cosa que per a mi és una part fonamental, ja que crec que es veu reflectit a la feina que fa una persona quan se sent còmoda al lloc on es troba.
– En incorporar-te al projecte AEDES, com va ser per a tu adaptar-te a una àrea tan diferent de la teva experiència prèvia?
Al principi, el projecte AEDES em va semblar un gran canvi respecte al que feia, ja que l'atenció a persones amb autisme és completament diferent. Tot i així, la idea de sortir de la meva zona de confort em generava molta curiositat, vaig anar aprenent i informant-me més a fons sobre la pobresa energètica i ha resultat ser un factor determinant en la meva comprensió de l'exclusió social. He descobert que la precarietat energètica no és només un problema de factures, sinó una barrera que condiciona la salut i la dignitat de les famílies, cosa que ha donat un sentit molt més profund a la meva feina en el dia a dia.
– Què és el que més t'ha sorprès o interessat aquests primers mesos?
Donar-me compte de com està de invisibilitzada la problemàtica en la nostra societat. Sincerament, jo mateix tenia molt poca informació sobre l´abast d´aquesta situació abans d´entrar a formar part d´aquest projecte. En ser aquí i veure la realitat de prop, t'adones que moltes famílies pateixen això en silenci. Per això, crec fermament que tenim per endavant una tasca molt important de difusió i conscienciació; és fonamental que les persones sàpiguen que això és molt més comú del que pensem i que pot estar passant a la casa del costat sense que ens adonem.
D'altra banda, el que m'ha semblat més interessant és la metodologia i la qualitat amb què es treballa aquesta situació des del projecte AEDES. M'ha impressionat veure com s'aplica un enfocament integral que no es queda a la superfície. No ens limitem a fer una solució puntual o temporal per sortir del pas, sinó que l'objectiu real és l'acompanyament a llarg termini.
El que busquem és empoderar les famílies, donant-los eines pràctiques i una formació adequada perquè elles mateixes recuperin el control. Sens dubte, veure com passen de la incertesa a poder gestionar els seus propis recursos de manera autònoma és la part més enriquidora de tot aquest procés.
– Quins han estat els teus reptes i aprenentatges més grans durant aquest temps?
El primer que em ve al capdavant quan penso en els principals reptes i aprenentatges que m'han sorgit, són les factures i tot allò relacionat amb el sector energètic. Mai no havia hagut d'analitzar una factura ja que als meus 23 anys encara no he tingut la sort de poder-me independitzar, així que això era una cosa que jo sentia que m'enxampava molt lluny. Vaig entendre que això és una part fonamental del projecte i vaig posar tot el meu esforç a conèixer-les i entendre-les perquè la feina que per part meva pogués oferir als participants del projecte fora de la major qualitat possible.
Si hagués de destacar els meus aprenentatges més grans diria tot el que estic aprenent dels meus companys/es, la manera de treballar, sempre pensant en les persones, i intentant donar el millor perquè les diferents persones que passen per la fundació sentin que de veritat tenen una oportunitat de tirar endavant, sense conformar-se amb solucions superficials i posant tot l'esforç i el cor perquè recuperin.
– Per últim, com valoraries la teva incorporació a l'equip professional del projecte?
La meva incorporació a l'equip ha estat molt positiva, han estat molt acollidors amb mi i n'estic molt agraït. En tot moment han estat pendents per si necessitava alguna cosa, explicant-me els dubtes que m'anaven sorgint i fent-me sentir com un més des del primer minut. És un veritable plaer treballar en un entorn amb tanta qualitat humana, on la companyonia es nota en cada detall del dia a dia.
Saber que compto amb el suport dels meus companys/es m'ha donat molta seguretat a l'hora de treballar i anar assumint noves responsabilitats amb confiança. Sentir-se tan abrigallat des del principi marca la diferència i em motiva molt per seguir aportant al projecte. Només em queda agrair-los de cor per la bona acollida que he rebut per part seva.
El Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de l’FSC consolida el seu creixement i reforça el suport a la recuperació
El Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la província de Barcelona es posiciona com un servei clau en els processos de recuperació i inserció comunitària de persones amb conductes addictives. Durant el 2025, ha experimentat un augment en el nombre d’atencions, confirmant una tendència de creixement progressiu i evidenciant la necessitat de garantir la continuïtat i l’estabilitat del recurs. El servei compta amb el finançament del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya mitjançant la convocatòria ordinària de subvencions (CONVO).
L’objectiu principal del SAVA és facilitar la transició cap a una vida autònoma, consolidar aquest procés i afavorir el màxim nivell d’inserció comunitària de les persones ateses. Per fer-ho, el programa ofereix un acompanyament socioeducatiu i emocional individualitzat, en estreta coordinació amb la xarxa d’atenció en drogodependències i salut mental.
Al llarg del 2025, s’ha produït un increment de les atencions rebudes, confirmant així una tendència de creixement progressiu i evidenciant la necessitat de garantir la continuïtat i l’estabilitat del programa. Aquest creixement consolida el servei com un dispositiu clau en la fase final dels processos d’autonomia vinculats al tractament de les addiccions. L’augment de persones ateses i l’ampliació territorial de la demanda han implicat també ajustos organitzatius del mateix servei, evidenciant la seva rellevància creixent més enllà del seu àmbit territorial inicial.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, continua predominant-hi la presència masculina, tot i que s’ha registrat un augment de dones respecte d’anys anteriors. Moltes d’elles han patit situacions de violència, fet que subratlla la importància de continuar incorporant una perspectiva de gènere en les intervencions.
Així mateix, les persones ateses al llarg de l’any presenten trajectòries prolongades de consum i diversos intents previs de recuperació, així com la necessitat d’un acompanyament professional en la fase de desinstitucionalització, un moment especialment sensible en què augmenta el risc de recaiguda si no hi ha suport continuat. D’altra banda, es manté la complexitat diagnòstica en salut mental, fet que motiva una coordinació més gran amb els serveis d’aquesta tipologia. Aquesta realitat reforça la importància d’intervencions integrals i interdisciplinàries.
Pel que fa a l’àmbit residencial, s’observa una consolidació progressiva de l’autonomia habitacional. Cada vegada són més les persones que viuen soles, comparteixen habitatge o disposen d’un domicili propi, un factor considerat especialment protector per mantenir l’abstinència i afavorir la integració comunitària.
No obstant això, persisteix una notable vulnerabilitat econòmica entre les persones ateses. Prop del 40 % no disposa d’ingressos propis, fet que reforça la necessitat d’impulsar processos d’inserció sociolaboral i facilitar l’accés o la regularització de prestacions.
En conjunt, l’anàlisi realitzada durant el 2025 mostra que el SAVA travessa una fase de consolidació i creixement sostingut, tant en volum d’atenció com en el desenvolupament de la seva metodologia d’intervenció. Tanmateix, continuen existint reptes importants, com la vulnerabilitat econòmica de les persones usuàries, la complexitat en salut mental i la baixa presència femenina en la fase final dels itineraris terapèutics.
De cara al 2026, el servei es planteja reforçar la seva estructura organitzativa, consolidar la perspectiva de gènere en la intervenció, aprofundir la coordinació amb la xarxa de salut mental, així com continuar promovent l’autonomia residencial i la inserció sociolaboral com a pilars fonamentals dels processos de recuperació.