El projecte “KMK - Kè M'expliKes?” millora la vida de 58 joves amb addiccions i trastorns de salut mental a Barcelona

Durant el passat any, aquest servei, ubicat al barri de Bon Pastor a Barcelona, ​​va atendre 58 joves entre 15 i 26 anys amb algun tipus d'addicció i diagnòstic de trastorn en salut mental o malestar emocional. La intervenció del projecte es basa en l'àmplia experiència en salut mental i addiccions de l'Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP) i la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Recentment, el diari El Correo Gallego ha destacat la tasca d'aquest servei, que té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels joves i el seu entorn social i comunitari.

El projecte permet la continuïtat de latenció davant la manca de serveis especialitzats dirigits a joves en risc dexclusió social, derivada de problemàtiques en salut mental i/o addiccions. La metodologia utilitzada per aquest es basa en un enfocament flexible, inclusiu i dinàmic, en sinergia amb la comunitat, i inclou la participació de les persones joves i les seves famílies, tal com s'assenyala en aquesta notícia d'El Correo Gallego.

El servei atén joves amb patologia dual i en situació d'alta complexitat amb diversos eixos de vulnerabilitat pel que fa a l'exclusió social: joves en situació administrativa irregular, situacions d'habitatge insegur o situació de carrer; joves amb morbiditat: discapacitat física i/o intel·lectual i patologia dual; joves que pateixen o han patit algun tipus de violència: vicària, institucional, intrafamiliar o de gènere i joves amb desregulació conductual o derivats de justícia complint Mesures Penals Alternatives o tot esperant resolució judicial. KMK també ofereix suport i assessorament a les famílies.

La iniciativa ofereix serveis dorientació, assessorament, programes psicoeducatius i laborals. El servei s'articula des de dues dimensions, la d'intervenció i la participació comunitària, a través de 4 àrees:

  • Àrea d'intervenció : acompanyament grupal i psicoteràpia individual.
  • Àrea socioeducativa : transmissió de valors i normes socials com a element fonamental en el procés de socialització.
  • Àrea ocupacional i formativa : inserció sociolaboral a partir de la creació ditineraris personalitzats dinserció, elaborant un pla competencial personalitzat i promoció de la formació.
  • Àrea de promoció de l'autonomia : reflexió sobre aspectes de la vida quotidiana en relació amb la gestió econòmica, responsabilitats domèstiques, habilitats socials i relacionals, temps de lleure i promoció de l'oci autogestionat.

A més d'aquestes àrees bàsiques d'intervenció, s'ha posat un èmfasi especial en l'atenció familiar, proporcionant orientació i assessorament als familiars dels usuaris/es.

Així mateix, l'enllaç social s'enforteix mitjançant la participació ciutadana i la dinamització comunitària. Durant el passat any, es va col·laborar molt activament en accions comunitàries, acompanyant els joves en 43 activitats comunitàries.

D'altra banda, el projecte va col·laborar en la coorganització de 7 activitats comunitàries amb altres serveis del barri, donant resposta a necessitats individuals i col·lectives, promovent participació de joves i de les seves famílies a la comunitat. Cal destacar que la metodologia participativa que genera teixit social forma part de l‟especificitat del projecte.

El rol de “Gestor/a de casos” va tenir un pes fonamental per articular xarxes de suport que s'adaptessin a les necessitats específiques de les persones, i va promoure la coordinació entre serveis (socials, de salut, de salut mental…) i la intervenció personalitzada, amb acompanyament des de la proximitat, així com presència flexible i funcional centrada en les necessitats dels/les joves per a la millora de la seva autonomia, qualitat.

Les intervencions es van desenvolupar amb perspectiva de gènere i interseccional, tenint en compte els diversos eixos de discriminació que afecten les persones joves ateses. En aquest sentit, es va adoptar la perspectiva de gènere en totes les fases.

Pel que fa a la formació de l'equip, durant el 2024 es va ampliar incorporant formació a Masculinitats alternatives. A més, dins de l'oferta d'activitats va estar operatiu el Grup de Dones: espai no mixt setmanal per abordar les temàtiques proposades per les joves.

També es van oferir sessions quinzenals monogràfiques sobre diferents temes des de la perspectiva de gènere, abordant qüestions com els mites de l'amor romàntic, les violències masclistes, els mandats de gènere i les relacions sexe-afectives. El servei també ha tingut en compte la importància que la comunicació interna i externa estigui sensibilitzat en aspectes relacionats amb el gènere.

De la mateixa manera, s'ha incorporat la perspectiva LGTBI+ al projecte mitjançant l'acompanyament de persones joves amb diverses orientacions sexuals i identitats de gènere, amb un abordatge inclusiu de la diversitat i la valoració positiva. S'ha potenciat la participació en activitats on s'aborden els mites i els estereotips al voltant de les diversitats d'orientació sexual i d'identitat de gènere. Així mateix, s'han acompanyat joves a la participació en activitats comunitàries amb perspectiva crítica cap al sistema sexe/gènere heteropatriarcal.

Durant el 2024, a més a més de problemàtiques de salut mental i addiccions, el 32% de joves van presentar diversitat intel·lectual afegida, el 64% dificultats de relació i socialització, el 50% comportaments disruptius i el 37% es van trobar en situació d'habitatge insegur. A més, els participants van procedir d'entorns culturals diferents, amb un 41% de les persones ateses d'orígens culturals diversos: 9% del Marroc, 5% del Perú, 5% d'Ucraïna, 3% del Poble Gitano, 3% de Colòmbia i 2% de cadascun d'aquests orígens: Paraguai, Hon Algèria, Kenya, El Salvador i Mali.

En definitiva, el projecte “KMK - Kè M'expliKes?” va adoptar un enfocament integral dins d'un context grupal que va afavorir la integració social, la formació i la inserció laboral dels joves. En aquest sentit, es van oferir eines per aconseguir l'abstinència de les drogues o la minimització dels efectes del seu consum i potenciar-ne el benestar emocional i la salut mental.

Gràcies al seu enfocament integral, inclusiu i comunitari, el servei no només va recolzar els joves en la superació d'addiccions i dificultats de salut mental, sinó que també va permetre enfortir la seva autonomia, benestar i qualitat de vida, consolidant-se com a referent d'intervenció comunitària.


El Projecte Malva de FSC llança una nova edició del curs “Perspectiva de gènere i drogues” en format online

La Fundació Salut i Comunitat (FSC), a través del Projecte Malva, presenta una nova edició del curs de formació per a professionals “Perspectiva de gènere i drogues”, que se celebrarà en modalitat online els propers dies 29 i 30 de setembre, i 1 i 2 d'octubre, en horari d'11.30 a 14.00 hores (hora peninsular espanyola). La iniciativa compta amb el suport de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), i es desenvoluparà a través de la plataforma Zoom. El curs és gratuït, tot i que requereix inscripció prèvia. 

Com en edicions anteriors, la formació – de caràcter gratuït – està dirigida a professionals de l'àmbit de les drogues i addiccions i del gènere, i busca oferir eines teòriques i pràctiques per desenvolupar estratègies que, des de la prevenció i la intervenció, puguin contribuir a la transformació social en clau gènere. El curs serà impartit per la nostra companya Maria Giaever López de la Fundació Salut i Comunitat, juntament amb algunes col·laboradores del Projecte Malva.

Una mirada transformadora

La formació convida a una reflexió crítica sobre els estereotips de gènere i les desigualtats estructurals, i la relació amb el consum de substàncies. També s'abordarà la violència masclista, una realitat sovint normalitzada i invisibilitzada en aquests contextos.

Al llarg d'aquesta, es presentaran estratègies preventives orientades a promoure una transformació social amb enfocament de gènere, amb l'objectiu que les professionals puguin identificar com operen els estereotips, les desigualtats i les construccions socials i culturals de gènere en el seu àmbit d'intervenció. A més, s'abordaran específicament els àmbits de la prevenció i l'atenció al consum; abús de drogues i violència de gènere.

Així mateix, el curs convida a pensar i presentar noves propostes d‟intervenció sota aquest paradigma que promoguin l‟equitat i contribueixin a una transformació social real des d‟una mirada de gènere.

En relació amb el Projecte Malva ia altres projectes de FSC, s'abordaran els aspectes següents:

  • Presentació. Origen i fonamentació del Projecte Malva.
  • Objectius i línies dactuació.
  • Violència a la parella i consum (ús, abús, dependència) de drogues per part d'un i/o ambdós membres de la parella. Enfocament dintervenció.
  • Espai Ariadna. Recurs residencial per a l'atenció integral a dones soles o amb els fills i les filles que requereixen un espai on s'abordi conjuntament la situació de violència de gènere en la parella i de drogodependència, en un entorn segur.
  • Observatori Noctàmbuls. Observatori per a la prevenció de les violències sexuals en contextos de lleure nocturn i de consum.

Les persones interessades poden inscriure's a través d'aquest enllaç formant part de la llista d'espera, ja que en pocs dies les places han quedat esgotades. Això no obstant, se les tindrà en compte, en cas d'ampliació de places, i per a futures formacions que es puguin realitzar, en el marc del Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat.

S'expedirà certificat de participació als qui assisteixin almenys al 75% de les sessions. Properament, s'informarà de la via d'accés al curs les persones admeses.


El projecte EPF de FSC tanca el curs universitari 24-25 amb més de 400 joves formats en prevenció de drogues i salut sexual

El projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha culminat el curs amb xifres que reflecteixen un any de intensa activitat, formació i compromís a les universitats espanyoles. Més de 400 persones han participat en 16 accions formatives desenvolupades a cinc comunitats autònomes, consolidant l'EPF com un referent en la prevenció d'addiccions i la promoció de sexualitats saludables a l'entorn universitari a nivell estatal. El projecte avança amb pas ferm cap a la seva expansió territorial i consolida la seva aposta per una formació de qualitat que enforteixi l'alumnat universitari en la presa de decisions informades i responsables.

Durant aquest curs, EPF ha col·laborat amb institucions com la Universitat de Barcelona, ​​la Universitat de Saragossa, la Universitat Carlos III de Madrid, i la Universitat del País Basc (UPV/EHU), entre d'altres, realitzant un total de 54 activitats preventives que han impactat directament a la comunitat estudiantil.

Els tallers i els seminaris organitzats per EPF han estat espais clau per a l'aprenentatge i la reflexió. Més de 180 estudiants han participat activament en dinàmiques que aborden el consum de substàncies i les pràctiques sexuals de risc, compartint experiències i adquirint eines que podran aplicar a la seva vida quotidiana.

 Una de les jornades més destacades d'aquest curs va tenir lloc a la UPV/EHU, on es van desenvolupar activitats com:

  • "Follar + Porro + Alcohol" : es van abordar mites del consum d'alcohol i cànnabis, així com la seva relació amb pràctiques sexuals, en un espai amenitzat amb reptes relacionats amb la protecció.
  • “Tetes i persones ben posades” : debats sobre prendre decisions relacionades amb pràctiques sexuals sota els efectes de drogues com el MDMA, el LSD o les amfetamines.
  • “Zu-Mito Gratis” : test de personalitat per desmentir mites sobre les drogues, segons la personalitat de cada persona.
  • Get drugged with me (Droga't amb mi) : en un parxís gegant, es va reflexionar sobre els riscos del consum de drogues en festes.

 D'altra banda, oferir materials preventius accessibles ha continuat sent una part fonamental de la tasca del projecte, i ha distribuït més de 5.000 materials preventius -preservatius, lubricants i fullets informatius- a les universitats col·laboradores sobre la reducció de riscos en el consum de substàncies i pràctiques sexuals segures. Aquests recursos han permès que l'alumnat disposi d'eines tangibles que poden utilitzar per prevenir conductes de risc, així com promoure'n la salut i el benestar.

 En definitiva, el curs 24-25 ha suposat un any d'èxits i aprenentatges que reforcen el compromís del projecte “En Plenas Facultades” de la Fundació Salut i Comunitat, amb la creació d'espais universitaris més segurs, inclusius i saludables. Aquest any ha estat fonamental per enfortir les bases de la nostra tasca i expandir la nostra presència a altres universitats.

 En concret, la Universitat de Saragossa ha iniciat la seva col·laboració amb el projecte, incorporant les nostres formacions al programa d'Unizar Saludable. A més, l'EPF es troba en converses amb altres universitats, ubicades a comunitats autònomes on el projecte encara no és present, per a la seva possible incorporació durant el curs 26-27.

 Amb la vista posada en el proper curs que comença en breu, seguim compromesos/es amb la nostra missió d'oferir formació de qualitat i recursos que fomentin la prevenció d'addiccions i la promoció de sexualitats saludables. El projecte té la intenció de continuar amb la seva expansió territorial, oferint formació de qualitat que empoderi l'alumnat en la presa de decisions informades i responsables.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


La Unitat Dependent d´Inserció Social del Baix Llobregat compleix una dècada acompanyant persones en situació de tercer grau penitenciari

Durant aquest any 2025, la Unitat Dependent de formació, suport i inserció social per a població reclusa del Baix Llobregat, a Barcelona, està celebrant el desè aniversari. Fa 10 anys que acompanya persones en situació de tercer grau penitenciari, amb una proposta basada en l'atenció integral, la inclusió social i l'autonomia personal. S'han realitzat aproximadament 16.420 actuacions, i s'ha consolidat un model d'atenció integral, adaptable i orientat a la millora de la qualitat de vida ia la reinserció efectiva de les persones usuàries.

És un recurs que forma part de la xarxa de dispositius socials impulsats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). El seu enfocament se centra a afavorir la inserció social i laboral, mitjançant plans de treball individualitzats, que atenen les necessitats específiques de cada persona usuària, tenint sempre present el context social, familiar, formatiu i laboral.

Des de la seva posada en marxa, més de 200 persones han estat acollides al recurs, en un entorn comunitari que prioritza l'acompanyament personalitzat, la coresponsabilitat i la construcció d'itineraris realistes i sostenibles.

Destaca a més el notable nivell de satisfacció global manifestat per les persones usuàries, tant pel que fa a l'equip professional com a les instal·lacions del recurs. Aquesta valoració s'obté mitjançant enquestes de satisfacció realitzades en tres moments clau del programa: al cap de 7 dies de la incorporació, cada tres mesos i en finalitzar el procés.

Aquestes enquestes no només serveixen com a indicador de les àrees d'excel·lència, sinó també com a eina per detectar els àmbits que poden requerir millores. Al llarg dels anys, els resultats han estat excel·lents: el programa rep una puntuació mitjana de 4 sobre 5, i l'atenció, l'acompanyament i les infraestructures obtenen valoracions superiors als 4,2 sobre 5 punts a tots els ítems avaluats.

"Em vaig sentir a gust des del primer dia. Estic molt agraït a l'equip de coordinació i als monitors i monitores per la seva ajuda i per ser sempre transparents amb mi", assenyala una persona usuària del recurs.

Paral·lelament, lactivitat desenvolupada pel servei es tradueix en una mitjana de 1.642 actuacions anuals, entre accions directes i indirectes, vinculades a latenció laboral, social, psicològica ia la gestió penitenciària o penal de les persones usuàries. En total, s'han realitzat aproximadament 16.420 actuacions, i s'ha consolidat un model d'atenció integral, adaptable i orientat a la millora de la qualitat de vida ia la reinserció efectiva de les persones.

Dades sociolaborals mitjana a la darrera dècada

Durant aquests 10 anys de funcionament, la mitjana de persones ateses anualment s'ha situat al voltant dels 39 usuaris, amb un percentatge mitjà del 57% que s'incorpora a la Unitat amb ocupació i un 34% que hi accedeix sense.

De les persones que ingressen sense feina, aproximadament un 75% aconsegueix incorporar-se posteriorment al mercat laboral, gràcies al suport i derivacions a programes com CIRE i REINCORPORA. La resta continua en cerca activa o rep subsidis per jubilació o pensió contributiva. Aquestes dades reflecteixen el compromís constant del recurs a facilitar la inserció laboral i millorar les condicions de vida dels seus usuaris, adaptant-se a les diferents realitats i reptes que presenten.

Amb motiu del desè aniversari del servei, volem posar en valor un dels seus pilars fonamentals: la coordinació constant i el treball en xarxa que sosté, dia a dia, l'atenció a les persones usuàries.

Des del començament, l'equip ha apostat per una estructura de coordinació sòlida i fluida que garanteix el seguiment individualitzat i la millora contínua del recurs. Al llarg dels darrers anys, s'han mantingut diversos espais de supervisió interna que reforcen el treball tècnic i humà de l'equip professional.

D‟una banda, s‟han dut a terme reunions de supervisió entre la direcció de l‟Àrea d‟Inserció Social i Reducció del Dany de FSC i la coordinació de la Unitat, centrades a garantir la qualitat del servei, resoldre qüestions de gestió i facilitar una comunicació directa amb l‟Administració.

D'altra banda, la coordinació de la unitat manté trobades periòdiques amb l'equip tècnic, espais clau per supervisar l'evolució dels casos, detectar incidències, enfortir el treball en equip i acompanyar el desenvolupament professional del personal.

Així mateix, el recurs també ha reforçat el seu compromís amb la intervenció en xarxa, fent derivacions a entitats externes, principalment a la xarxa d'inserció sociolaboral, però també a dispositius de drogodependències ia iniciatives d'oci i cultura, amb l'objectiu d'assegurar una atenció global i ajustada a les diferents realitats de les persones ateses.

Durant aquesta dècada, l'equip del servei ha treballat de manera constant per oferir un espai de convivència segur, normatiu i respectuós, on les persones usuàries puguin avançar en el procés de canvi, adquirir habilitats i reprendre el seu projecte vital.

Aquest recorregut no hauria estat possible sense lesforç col·lectiu, la voluntat de millora i el treball coordinat de totes les persones implicades. Una dècada després seguim caminant amb el mateix compromís: acompanyar processos de canvi amb professionalitat, humanitat i responsabilitat compartida.

En aquests 10 anys, hem après, crescut i acompanyat moltes persones en moments clau de la seva vida. I seguim amb la mateixa energia i compromís del primer dia.

Gràcies a totes les persones que han format part del recorregut: usuaris, professionals, entitats col·laboradores i comunitat. Perquè la inserció no és una destinació, sinó un camí que es construeix en col·lectiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


FSC publica la seva Memòria 2024 - Serveis 2025, reafirmant el compromís amb l'Agenda 2030 de l'ONU i els ODS

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat recentment la seva Memòria 2024 – Serveis 2025 que ofereix un detallat informe de les activitats realitzades al llarg del 2024, incloent-hi també els projectes nous duts a terme. Durant l'any passat, FSC va atendre més de 33.000 persones, ampliant els seus projectes i enfortint els seus serveis a 10 comunitats autònomes. L'entitat continua aportant amb la feina a l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible, amb els quals té un clar alineament i compromís, per tal de millorar la vida de les persones.

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha donat a conèixer recentment la seva Memòria 2024 – Serveis 2025 . Algunes de les dades més rellevants indiquen que, al llarg del 2024, va atendre 33.279 persones a les seves diverses àrees de treball, amb un increment de serveis i projectes gestionats i de persones ateses en serveis 24 hores.

D'altra banda, FSC va tancar el 2024 amb un nombre de projectes que es manté estable al voltant de 130 centres i programes, concentrats a 10 comunitats autònomes.

Entre els nous serveis incorporats al llarg de l'any, destaca la gestió del centre Pedro Meca d'acollida temporal per a persones sense llar de l'Ajuntament de Madrid, així com l'ampliació i la consolidació d'un programa d'allotjament nocturn per a persones en situació d'exclusió social a València (El Refugi).

També, la posada en marxa d'un centre d'acollida per a menors migrants no acompanyats a Sopuerta (Biscaia). Així mateix, en l'àmbit d'atenció a víctimes de violència masclista, s'ha desenvolupat una tasca important de millora i actualització dels protocols d'intervenció.

Així mateix, nombrosos serveis que anteriorment depenien de subvencions o contractes s'han incorporat a un nou model de concerts. Aquesta modalitat ofereix una major estabilitat i continuïtat en la prestació dels serveis, alhora que facilita una millor adaptació a les necessitats i expectatives de les persones usuàries, promovent amb això la innovació.

Amb tot això, l'entitat reafirma el compromís amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), treballant per un futur més inclusiu i sostenible en iniciatives que promouen la salut i el benestar social.

El seu treball se centra en objectius com ara la inclusió social, la lluita contra la pobresa i la promoció de la igualtat d'oportunitats. A la seva Memòria 2024 – Serveis 2025, FSC detalla la seva alineació amb 11 dels 17 ODS, destacant la importància de proporcionar dades de qualitat per avaluar l'impacte de les seves iniciatives.

La tasca es va realitzar comptant amb un total de 1.669 persones empleades, i amb la col·laboració de 565 persones voluntàries. La dedicació i el compromís d'aquests voluntaris/es va ser fonamental per a l'èxit dels projectes i serveis que FSC ofereix a la comunitat.

Finalment, cal assenyalar que es garanteix la transparència i la claredat en la gestió econòmica, financera, legal i fiscal mitjançant l'aplicació d'auditories internes i externes, la qual cosa també es reflecteix en el document.

 

 


Quan guanyes en la derrota: joves migrants acollits a la Residència "Verdader 2" construeixen equip, confiança i somnis jugant a futbol sala

Entre el març i el juny d'aquest any, sota la calor de moltes històries personals, es va anar gestant un equip de futbol sala singular. El conformaven joves migrants procedents del Senegal, Gàmbia, el Marroc, Mali, Algèria i Somàlia, acollits a la Residència d'Atenció General Verdader 2, servei ubicat a Altea (Alacant), gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat Valenciana. Amb entrenaments intensos, de vegades improvisats per la dificultat de compatibilitzar horaris amb els seus treballs, i amb més il·lusió que experiència, van arribar al juny a l'esperat torneig.

L'inici no va ser fàcil. A la fase de grups, l'equip va debutar amb una ajustada derrota 3-2, marcada pels nervis i la pressió de l'estrena. Es van refer en el segon partit amb una emocionant victòria per 4-3 (remuntant un 0-3) i van tancar la fase amb una altra derrota (5-2), però van aconseguir la passada com a millor tercer del grup. Des d'aquell moment, va canviar alguna cosa: la confiança va créixer, el joc en equip es va consolidar i la il·lusió va omplir l'ambient, transcendint qualsevol marcador.

Als quarts de final, l'equip, ja rodat i més unit, va aconseguir una contundent victòria per 8-2.

El partit va ser intens. L'equip Verdader 2 es va avançar en dues ocasions, arribant al descans amb un esperançador 2-1, a favor. Però les forces van començar a flaquejar a la segona meitat. El fons de banqueta era escàs, i els compromisos laborals van impedir comptar amb tots els efectius. Finalment, van caure per 4-2, en una trobada digna, resultant els campions del torneig.

A nivell individual, el torneig va deixar una història especialment emotiva: Arona Ndoye, jove extutelat que va passar per la residència i va formar part de l'equip, va ser proclamat màxim golejador del torneig amb 12 dianes. Recentment, Arona ha signat un contracte professional amb el CD Roda, equip de la Tercera RFEF i filial del Vila-real CF, equip de primera divisió.

En rebre el trofeu al màxim golejador, Arona va voler compartir-lo amb els companys. «Vull que aquest trofeu us el porteu vosaltres, que el poseu al Verdader 2, que és casa meva», deia emocionat en alçar la copa.

«El més bonic no són els resultats, sinó el valuós vincle que s?ha generat entre ells, i també amb nosaltres», explicava Pepe Torregrosa, entrenador de l?equip. «Aquell vincle que neix només quan hi ha esforç, compromís i moltes ganes de tirar endavant, junts».

Tot i que no van arribar a la final, la veritable victòria va quedar fora del marcador. Durant aquests mesos, es va crear un espai segur de complicitat, on els joves van aprendre a confiar, compartir, conviure en la diferència. Es van recolzar, es van cuidar i van demostrar que, més enllà de les seves històries individuals, podien alçar una veu col·lectiva, dins i fora de la pista.

«Cadascú seguirà el seu camí, potser molt diferent», assenyalava l?entrenador de l?equip de futbol sala. «Però si algun dia es tornen a creuar, estic segur que el primer que faran serà recordar-se d'aquell torneig que van jugar a l'Alfàs del Pi, a la província d'Alacant. I somriure. Perquè de vegades es guanya. I de vegades, també es guanya… fins i tot a la derrota».

El que els va unir va ser un anhel compartit: les ganes de construir alguna cosa junts, de pertànyer, aprendre junts i lluitar en equip… i ho van aconseguir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Dinàmica amb gran acollida al Pis Terapèutic “Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat per combatre l’estigma

Cada 26 de juny, es commemora el Dia Internacional de la Lluita contra l’ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues, i al seu torn, se celebra el Dia contra la Criminalització de les Persones que Utilitzen Drogues, sota el lema “Support. Don’t punish” (Secunda. No castiguis). En aquest context, el Pis Terapèutic “Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona va dur a terme aquest més de juny, una dinàmica per abordar l’estigma que enfronten les persones que conviuen amb una drogodependència. Va ser un espai emotiu on van emergir emocions som la ràbia, la tristesa, la frustració, en un ambient d’escolta, respecte, companyerisme i suport entre totes les persones participants.

L’activitat va començar amb una introducció del concepte d’estigma. Aquesta paraula provinent del grec, es referia originalment a les marques físiques imposades als qui infringien la llei, servint així com a càstig social que els identificava per a tota la vida. Encara que avui dia l’estigma no és una marca visible, persisteix, generant actituds discriminatòries cap a les persones socialment assenyalades.

L’impacte de l’estigma

Una vegada definit el concepte, es van explorar les diverses àrees afectades per l’estigmatització. Aquestes fan referència als àmbits:

- Públic: el qual inclou aspectes com els mitjans de comunicació, les relacions socials (amistats, famílies, feina...).

- Institucional: el qual es refereix a “regles, lleis i procediments polítics de les entitats públiques i privades en posicions de poder que restringeixen els drets i les oportunitats de les persones estigmatitzades” (FCD, 2021, pàg. 21)[1].

També es va abordar l’autoestigma, que es refereix a les pròpies creences associades als prejudicis i estereotips sobre les persones que usen drogues o tenen una addicció. Té un impacte directe en la disminució de l’autoestima i el sentiment d’autoeficàcia, incrementant sentiments com la culpabilitat.

Tot això, interfereix negativament en l’àmbit social, psicològic i físic dels qui l’experimenten, dificultant la cerca d’ajuda i l’adherència al tractament. Entre les conseqüències es troben la segregació, l’exclusió social, l’augment de la desocupació, les desigualtats socials, així com la vergonya, l’ansietat, l’autoretret o la culpabilitat ja esmentada.

De la teoria a l’experiència personal

Després de la part teòrica, la dinàmica va passar a transformar-se en un espai molt més vivencial. Cada participant va tenir la oportunitat de reflexionar sobre una situació estigmatitzant viscuda i, de manera voluntària, compartir-la amb la resta del grup. Les persones van poder així expressar com s’havien sentit i, també, quina resposta els hagués agradat donar en aquest moment.

Va ser un espai emotiu, amb gran acollida, on van emergir emocions com la ràbia, la tristesa, la frustració, però al mateix temps, també van poder aflorar un ambient d’escolta, respecte, companyerisme i suport entre totes les persones participants.

Recursos de suport: l’Observatori Alerta Estigma

Per a finalitzar, es va donar la informació de l’existència i la missió de l’Observatori Alerta Estigma. Aquest és un recurs inaugurat al 2020 per la Federació Catalana de Drogodependències, juntament amb la Subdirecció general de Drogodependències de la Generalitat de Cataluña, que permet que qualsevol persona que hagi experimentat o presenciat situacions d’estigmatització relacionades amb les drogodependències, pugui denunciar expressions o conductes discriminatòries. D’aquesta manera, es potencia la sensibilització i la formació per reduir l’estigma i garantir una atenció a les persones que protegeixin els drets.


[1] Federació Catalana de Drogodependències (FCD). 2021. Formació Estigma. Estereotips i els prejudicis, punt de partida de la discriminació. Sub-direcció General de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Cataluña.


Donar una segona vida a les joguines: Aprenentatge-Servei com a eina d'inclusió i sostenibilitat

La Fundació Salut i Comunitat (FSC), en el marc del programa d'inserció sociolaboral ReIncorpora de “la Caixa” (adreçat exclusivament a persones vinculades a l'àmbit de l'execució penal) i en col·laboració amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) de la Generalitat de Catalunya, ha participat recentment en una activitat d'Aprenentatge-Servei, organitzada per Esther Atanes, Besòs, al barri de Sant Andreu de Barcelona. L?activitat ha tingut resultats molt positius.

Les persones protagonistes han estat diverses de les participants del programa ReIncorpora, vinculades a les dues entitats i que es troben en situació de tercer grau penitenciari. La tasca a realitzar ha estat reparar joguines que estaven destinades a la deixalla per trobar-se en mal estat, de manera que poguessin tenir-ne un nou ús.

L'activitat ha estat possible mitjançant el treball en grups col·laboratius, en què es van compartir eines, tècniques i experiències de vida. Durant la mateixa, es van reparar amb gran dedicació i cura des de trencaclosques fins a nines i jocs electrònics, assegurant que quedessin en condicions òptimes per ser reutilitzats.

D'altra banda, gràcies a la col·laboració amb l'ONG Il·lusions Solidàries i la seva impulsora, Inés Pacho, aquestes joguines tindran una nova vida en mans de nens i nenes de famílies que es troben en situació més vulnerable. Cal destacar que aquesta entitat fa anys que recull i dóna una nova vida a materials i joguines en desús.

Amb aquest tipus diniciatives es promouen valors com la solidaritat i la sostenibilitat, a més de tenir un impacte real en els processos de reinserció social de persones vinculades a làmbit de lexecució penal. Així mateix, brinden a aquestes persones una oportunitat per reconnectar amb la comunitat i reconstruir una identitat basada en aportacions positives.

Sens dubte, aquesta experiència ha estat molt més que una activitat pràctica: reflexionem col·lectivament sobre el reciclatge, el canvi climàtic, el consum responsable i la necessitat urgent de reduir els residus que generem. I, sobretot, creem vincles, treballem en equip i demostrem, una vegada més, que la inclusió i la sostenibilitat poden anar de la mà.

El benefici ha estat mutu, de manera que, gràcies a la realització de dues jornades d'aprenentatge-servei, més de 150 famílies es podran beneficiar de joguines recondicionades en perfecte estat. A més, les persones participants s'han sentit empoderades i molt estretament lligades al barri de Sant Andreu de Barcelona, i han valorat molt bé l'experiència.

Volem agrair a totes les persones que han fet possible aquesta iniciativa, hi haurà més dates que s'anunciaran els propers mesos per a aquelles persones i entitats que hi vulguin participar.


La FCD organitza la jornada “L'atenció a les famílies als serveis d'addiccions”, amb la participació activa de la Fundació Salut i Comunitat

La trobada va ser liderada per la Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions (FCD), de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC), que reuneix 27 entitats de l'àmbit de les addiccions a Catalunya. FSC va participar a través de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família, que compta amb una representació destacada a través del Grup de Treball de Famílies, coordinat per Gemma Maudes, subdirectora d'aquesta àrea.

La jornada va començar amb la intervenció d'Ana Gil, psicoterapeuta familiar amb més de 40 anys de trajectòria a la intervenció familiar amb persones addictes. La seva ponència va repassar el camí recorregut: d'on venim, on som i cap on anem a l'atenció a les famílies.

Tot seguit, dues famílies van compartir la seva vivència sobre el procés d'acompanyament, els reptes superats i la seva visió sobre com la intervenció familiar els ha ajudat a reconstruir-se ia entendre millor el procés de recuperació.

Després del descans, es van realitzar uns tallers, estructurats en quatre taules temàtiques, que van comptar amb gran participació a les dinàmiques grupals realitzades:

– Suport en totes les fases del tractament i atenció a aspectes emocionals i sistèmics: es va oferir informació i orientació sobre els recursos disponibles adreçats a les famílies. A més, es van abordar aspectes com ara la reducció dels temps d'espera i la lluita contra l'estigma associat a les addiccions.

– Incidència política i sensibilització social: es van tractar qüestions com ara de quina manera es pot fer més incidència política i visibilitzar la problemàtica familiar? o com fer arribar la informació adequada a les famílies? D'altra banda, va tenir lloc un debat ètic sobre com les famílies queden excloses en alguns moments del procés a causa de la confidencialitat de dades. Així mateix, es van presentar idees interessants al voltant de la creació d'un servei ambulatori, dissenyat específicament per atendre les famílies.

– Incorporació de la família al tractament i el seu paper en el procés de recuperació.

Es van abordar aspectes com els següents:

  • Concebem la família com a “co-terapeuta” (part de la solució, aliada i factor de protecció), o com un grup de persones que necessiten també atenció i/o acompanyament?
  • Com i quan fem visible o invisibilitzem la seva presència al procés terapèutic?
  • En quins moments concrets del tractament incloem activament la família?

– Enfocament integral i divers.

Especialment, es va incidir en qüestions com:

  • ¿ Dissenyem intervencions que involucren directament els membres de la família?
  • ¿ Recollim de manera sistemàtica el feedback de les famílies?

Com a conclusió de la jornada, la nostra companya Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Famílies de FSC i coordinadora del Grup de Treball de Famílies de la FCD, assenyala algunes propostes que es van traslladar. Aquestes reflecteixen la necessitat d'avançar cap a un enfocament més just, inclusiu i participatiu a la intervenció familiar, en l'abordatge de les addiccions.

– Promoció de polítiques familiars integradores: és essencial impulsar marcs legislatius i polítiques públiques que reconeguin el paper fonamental de la família en la rehabilitació de les persones amb addiccions, promovent programes que integrin intervencions familiars com a aspecte central del tractament.

– Accés equitatiu i universal : l'acompanyament familiar ha d'estar garantit en els serveis públics d'atenció a les addiccions, evitant que només els que accedeixen a tractaments privats tinguin accés a aquest suport tan valuós.

– Reconeixement de la diversitat familiar : les polítiques han de contemplar diferents configuracions familiars (monoparentals, famílies reconstituïdes, LGTBI+…) i adaptar les intervencions a aquestes realitats, evitant així situacions d'exclusió o revictimització.

– Formació i recursos per a professionals : cal reforçar la formació dels professionals perquè puguin treballar amb les famílies, des d'una perspectiva sistèmica i ètica, cosa que implica canvis en els plans d'estudi i formació contínua.

– Finançament de programes comunitaris i de suport familiar : cal fomentar el finançament de projectes que reforcin el rol de les famílies com a agents actius de suport, incloent-hi grups d'autoajuda, espais educatius i serveis de mediació familiar.

– Participació de les famílies en el disseny de polítiques : les famílies han de tenir veu en la creació de programes i serveis relacionats amb les addiccions, assegurant que les seves experiències i necessitats reals siguin tingudes en compte.


FSC se suma a la crida de la UNAD per enfortir les polítiques públiques en matèria d'addiccions, evitant la precarització i superant els enfocaments punitius

Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues, que se celebra cada 26 de juny, UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, ha fet una crida a la societat ia les administracions públiques per defensar i reforçar les polítiques d'atenció a les addiccions, evitant la seva precarització i addiccions i les seues famílies. Així ho han manifestat des de l'entitat, per tal de recordar la importància d'abordar les addiccions des d'un enfocament integral, que inclogui la prevenció, el tractament, la reducció de danys i la mirada social.

UNAD, integrada per 210 entitats socials a tot Espanya, entre elles la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha recordat que “la xarxa pública d'atenció a les addiccions té una història que neix del compromís de la ciutadania, especialment de famílies i mares que fa més de 40 anys es van organitzar per reclamar respostes i solucions col·lectives, davant la manca de recursos existents durant la crisi. es pot donar per garantida i la millora i el sosteniment dels quals requereixen voluntat política i recursos adequats”.

En el manifest, difós en el Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues, sota el lema “Per polítiques de drogues basades en drets”, UNAD insisteix que “les addiccions no han de quedar invisibilitzades ni limitar-se exclusivament a l'àmbit sanitari o de salut mental, ja que es tracta de sanitària, jurídica i educativa”.

L'organització, que compleix aquest any el seu 40è aniversari, incideix que "les persones amb addiccions han de ser acompanyades, no castigades, i que la criminalització només aprofundeix l'exclusió social, dificultant l'accés a drets fonamentals com la salut, l'habitatge, l'ocupació o l'educació". En aquest sentit, rebutja els enfocaments punitius que perpetu.

Entre les principals demandes recollides al document, UNAD destaca "la necessitat d'assegurar un finançament suficient i estable dels serveis públics d'atenció a les addiccions, especialment en prevenció, tractament, reducció de danys i incorporació social, així com dels serveis jurídics i d'atenció a famílies".

D'altra banda, advoca per "garantir l'atenció de qualitat a tots els territoris, incloent zones rurals, i l'accés universal per a totes les persones sense discriminació per edat, gènere, classe social, origen, orientació sexual o situació de salut. A més, és fonamental fomentar una coordinació real entre administracions públiques per assegurar una atenció integral, eficaç i sense barreres".

El manifest també recull “la necessitat de comptar amb la participació de les persones que viuen amb addiccions i de la societat civil, organitzada en el disseny i la implementació de les polítiques de drogues, i continuar avançant en enfocaments basats en els drets humans i la justícia social, que reconeguin la dignitat i diversitat d'aquestes persones”.

Des d'UNAD insisteixen que “les addiccions no són un problema individual, sinó que estan vinculades a causes socials i estructurals”.

Accés al manifest complet aquí.