Una dècada de compromís a Alacant: l'equip professional d'inclusió sociolaboral i de reducció de danys celebra 10 anys amb reptes importants
L'1 de juny passat, l'Àrea d'Inclusió Social va celebrar el desè aniversari de l'obertura de la seva oficina a Alacant, si bé la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ja sumava una presència sòlida a la zona des de l'any 2000. L'obertura d'aquest espai fa una dècada va marcar un abans i un després, dotant el projecte d'infraestructura i d'identitat pròpia al registre. Amb una estructura reforçada i la mirada posada a la província d'Alacant, FSC arrenca una nova dècada, com un referent per a la cohesió social i el suport als col·lectius més vulnerables al territori.
L'origen d'aquestes instal·lacions de FSC a Alacant va estar lligat estretament a la implementació del Servei d'Acompanyament a Famílies amb Lloguer Social (SEAFAS). Aquest projecte va permetre ampliar l'àmbit d'actuació de les categories operatives de la classificació ETHOS (European Typology on Homelessness and Housing Exclusion) que es desenvolupava, amb la gestió del Centre d'Acollida i Inserció de persones sense llar (CAI) d'Alacant des de l'any 2002.
Actualment, SEAFAS manté la seva activitat amb un volum de famílies molt reduït, si bé l'oficina ha ampliat el seu àmbit d'actuació a altres col·lectius i àmbits amb grans necessitats com ara la salut mental i els projectes d'inserció laboral. Actualment, un equip interdisciplinari de 21 professionals gestiona un total de 12 serveis independents.
En el marc de la celebració d'aquest aniversari, va tenir lloc una trobada de caràcter intern, en què es va comptar amb la participació telemàtica i felicitació del gerent de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció del Dany a Drogodependències, Toni Garín. També es va impartir una píndola formativa sobre la metodologia ABCD de treball comunitari, a càrrec de dos professionals de l'àmbit d'exclusió residencial, i es va presentar a l'equip el nou SEAFAS, que arrencarà a mitjans de juliol, aquesta vegada de mà de l'administració autonòmica, concretament de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVHA).
Aquest nou contracte implica l'obertura d'una nova oficina a Elx i la implantació del projecte a gran part de la província, des de la Marina Baixa fins al sud de la província. També la incorporació de 20 nous professionals a l'equip. La durada del contracte és de 3 anys més 2 prorrogables, amb un pressupost de més de 850.000€ anuals.
La trobada, en què van participar 17 professionals de l'entitat, va concloure en un ambient festiu amb un dinar i el tradicional pastís d'aniversari, un moment simbòlic per celebrar els èxits passats i els reptes il·lusionants que han de venir.
El projecte “Un mirall, dos reflexos” de la CT “Can Coll” desperta gran interès en un congrés de la Universitat de Deusto sobre drogodependències
El nostre company Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat recentment en un congrés celebrat a l'Institut de Drogodependències de la Universitat de Deusto, on ha realitzat el workshop “Prevenció de recaigudes en l'àmbit penitenciari”, compartint els resultats del projecte “Un mirall, dos miralls”[1]. La seva participació ha permès donar a conèixer una iniciativa innovadora que, des de fa una dècada, treballa per estendre ponts entre dues realitats tradicionalment separades: la de les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i la de les persones que fan un tractament residencial per superar una addicció.
La Comunitat Terapèutica Can Coll de FSC, juntament amb el Centre Penitenciari Lledoners, han consolidat una experiència d'intervenció grupal que reuneix persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues i persones usuàries en tractament residencial per addiccions. Durant la seva intervenció al congrés, Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll, va donar a conèixer els principals resultats i aprenentatges d'aquest projecte que fomenta l'empatia, la reflexió crítica i els processos de canvi personal.
El programa va generar un interès notable entre els professionals assistents al congrés per abordar, des d'una perspectiva innovadora, dos dels grans reptes de la intervenció socioeducativa i terapèutica: la prevenció de les recaigudes en el consum de substàncies i la reducció de la reincidència delictiva. A més, va posar en relleu la importància de promoure actuacions coordinades entre els àmbits penitenciari i comunitari per avançar cap a models de rehabilitació més eficaços, humanitzadors i centrats en les persones.
El projecte, anomenat Un mirall, dos reflexos, té com a objectiu treballar l'empatia com a eix terapèutic horitzontal; generar consciència sobre les conseqüències dels actes; reduir les recaigudes en el consum a la comunitat terapèutica; reduir la reincidència en el delicte al centre penitenciari i afavorir la reinserció social mitjançant alternatives reals.
La iniciativa va néixer el 2015 com una proposta pionera per qüestionar els estereotips existents entre persones consumidores i persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Es destaca que, encara que resulta complex mesurar de manera quantitativa els seus efectes a llarg termini, els resultats qualitatius obtinguts durant aquests anys donen suport a la continuïtat del projecte. Al llarg de cinc edicions, el programa ha demostrat que tots dos col·lectius comparteixen experiències de patiment, pèrdua i necessitat de canvi.
Es desenvolupa mitjançant quatre sessions grupals de tres hores de durada realitzades amb freqüència quinzenal. Hi participen tres interns del programa RESCOM del Centre Penitenciari Lledoners i cinc persones usuàries de la Comunitat Terapèutica “Can Coll”. La primera sessió té lloc al centre penitenciari, mentre que les següents es realitzen a les instal·lacions de Can Coll, en un entorn natural.
A través d'una metodologia basada en la trobada, diàleg i reflexió compartida, el projecte ha aconseguit generar espais d'aprenentatge mutu on la responsabilitat i la presa de consciència es converteixen en eines fonamentals per afavorir processos de canvi personal i social.
Els equips professionals implicats en el projecte consideren que el contacte directe entre tots dos grups contribueix a desmuntar prejudicis profundament arrelats i afavoreix processos de responsabilització personal. En aquest sentit, una de les principals troballes ha estat constatar que les persones que fan un tractament residencial per superar una addicció i les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues comparteixen patrons comuns, com ara la mala presa de decisions, la tendència a traslladar responsabilitats a tercers i la falta inicial de consciència sobre les conseqüències dels seus actes.
D'altra banda, els testimonis recollits durant el programa reflecteixen un canvi significatiu en la percepció de les persones participants. Alguns interns van reconèixer haver comprès per primera vegada l'impacte de les activitats sobre les persones consumidores, mentre que les persones usuàries de la comunitat terapèutica van afirmar descobrir que les persones privades de llibertat per delictes relacionats amb el tràfic de drogues també afronten problemes familiars, emocionals i socials similars als seus. Tots dos grups coincideixen en les motivacions per canviar: recuperar la salut, reconstruir els vincles familiars i trobar una alternativa de vida allunyada de les drogues i la il·legalitat.
Com a síntesi de la filosofia que inspira aquesta iniciativa, una frase ha quedat enregistrada entre participants i professionals: “La droga destrueix des de qualsevol costat del mirall”. Aquesta reflexió resumeix el principal aprenentatge del projecte: més enllà del paper que cada persona hagi tingut en relació amb les drogues, les conseqüències acaben afectant tots els àmbits de la vida personal, familiar i social. Precisament pels resultats obtinguts i l'impacte transformador observat en les persones participants, les entitats impulsores han reafirmat el compromís de donar continuïtat al programa, amb l'objectiu de continuar promovent canvis de creences, reduir la reincidència delictiva i les recaigudes en el consum, i enfortir els processos de rehabilitació i inclusió social.
[1] L'experiència s'explica i està publicada al llibre “Persones, drogues i altres companyes de viatge: Casos pràctics d'intervenció socioeducativa en drogodependències” de Fran Calvo (coordinador) i diversos autors/es, entre ells Jordi Morillo.
L'Ajuntament de Madrid acorda prorrogar el contracte del Centre de Reducció del Dany i Prevenció de Sobredosi a la Cañada Real
La Junta de Govern de l'Ajuntament de Madrid ha acordat destinar 2,2 milions d'euros per prorrogar el contracte que permet donar continuïtat al Centre de Reducció del Dany i Prevenció de Sobredosi a la Cañada Real durant els propers tres anys, segons ha informat la vicealcaldessa de Madrid i portaveu municipal, Inma Sanz. L'objectiu d'aquest recurs, dependent de la Subdirecció General d'Adiccions de l'Organisme Autònom Madrid Salut de l'Ajuntament de Madrid, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), és millorar les condicions bàsiques de salut de les persones addictes, reduir els riscos associats al consum i intentar anar a la xarxa assistencial. El servei va atendre 188 persones amb addiccions durant l'any passat.
Aquest centre presta atenció a persones amb addiccions que es troben de forma permanent a la Cañada Real i que presenten un important deteriorament biopsicosocial. El seu objectiu és millorar les condicions bàsiques de salut, reduir els riscos associats al consum de substàncies i afavorir, quan és possible, la vinculació amb la xarxa assistencial de tractament d'addiccions.
Es tracta d'un recurs municipal que es va posar en marxa el 2019 per donar resposta a la realitat complexa que es viu en aquesta zona. Des del 2024, el dispositiu compta també amb una Sala de Prevenció de Sobredosi destinada a supervisar, sensibilitzar i informar sobre el consum intravenós i disminuir el consum a la via pública.
Segons fonts de l'Ajuntament de Madrid, durant el 2025, el centre va fer seguiment a 188 persones (55 dones i 133 homes). El 77% de les persones usuàries eren espanyoles i el 23% immigrants, majoritàriament en situació administrativa irregular. Per edat, la franja més representada va ser la de 46 a 65 anys (52%), seguida de la de 26 a 45 anys (47%).
La situació residencial d'aquestes persones mostra el seu alt grau de vulnerabilitat: 174 pernoctaven al carrer, nou no tenien vivenda i només cinc vivien en una casa adequada. La majoria presentaven un policonsum, destacant com a principals substàncies la cocaïna, l' speedball (barreja d'heroïna i cocaïna) i l'heroïna.
Tal com detallen des de l'Ajuntament de Madrid, entre les principals actuacions desenvolupades el 2025, es van fer 26 derivacions a recursos d'addiccions, 12 derivacions a recursos d'atenció a persones sense llar i 188 acompanyaments a diferents dispositius. A més, es van fer 1.520 coordinacions amb altres recursos. En l'àmbit sociosanitari, el centre va donar suport a la presa de medicació en 138 ocasions i van fer 256 capellans. A més, s'han registrat 36.743 prestacions relacionades amb alimentació, servei de dutxa, bugaderia, rober i entrega d'articles d'higiene.
D'altra banda, s'assenyala que la Sala de Prevenció de Sobredosi la va utilitzar 572 vegades 45 persones diferents. Aquest espai està orientat a prevenir situacions de risc, reduir danys del consum intravenós i facilitar una intervenció sanitària immediata a un entorn segur.
Cal destacar que la reducció de danys constitueix una estratègia de salut pública orientada a disminuir les conseqüències negatives associades al consum de substàncies. A la Cañada Real, aquesta intervenció permet acostar l'atenció sociosanitària a un col·lectiu especialment vulnerable, format per persones que no poden o no volen deixar de consumir i que sovint estan en situació d'exclusió severa.
El dispositiu desenvolupa dues línies dintervenció: el programa dintervenció psicosocial i el de prevenció de sobredosi. El primer inclou actuacions de prospecció, captació i intervenció al medi obert. En aquest sentit, l‟equip professional proporciona atenció sanitària i social bàsica, suport emocional, orientació, acompanyament a recursos, cures d‟higiene, alimentació, bugaderia, rober, consigna i suport en tràmits bàsics. També es realitzen accions dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones ateses, fomentar hàbits saludables i afavorir-ne la participació en el procés de cura.
Al programa de prevenció de sobredosi es realitza una supervisió del consum, es lliura material estèril d'un sol ús, s'informa sobre pràctiques de menor risc i es proporciona atenció sanitària, si cal.
El servei compta amb un equip multidisciplinari, integrat per monitors i monitores, així com per professionals de les àrees psicosocial i sanitària, entre els quals hi ha personal d'infermeria, psicologia, medicina i treball social. Aquest equip desenvolupa una intervenció orientada a millorar la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones ateses, adaptant-se a les necessitats específiques.
Al costat de l'atenció sociosanitària, el centre promou activitats de lleure i de lleure que afavoreixen la participació i la convivència. Així mateix, es desenvolupen tallers centrats en la prevenció del dany i/o relacionats amb l'addicció.
El recurs compta també amb la col·laboració de persones voluntàries que són perruqueres professionals (Barber i Àngels).
Des de la Fundació Salut i Comunitat i l'equip de professionals del Centre de Reducció del Dany i Prevenció de Sobredosi a la Cañada Real, volem expressar el nostre agraïment més sincer a la Junta de Govern de l'Ajuntament de Madrid, així com a la Subdirecció General d'Adiccions de Madrid Salut, per aquesta pròrroga.
La decisió de destinar 2,2 milions d'euros per prorrogar el contracte d'aquest recurs durant els propers tres anys, no només garanteix la continuïtat d'un servei essencial, sinó que demostra un compromís ferm amb la salut pública i amb la protecció de les persones en situació d'extrema vulnerabilitat.
La CT Riera Major de FSC presenta una innovadora proposta d'expressió artística teatral al XIII Àgora de la FCD
Barcelona ha acollit una nova edició de la trobada Àgora de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD), un espai dintercanvi i reflexió professional que reuneix iniciatives en làmbit de la intervenció social i el tractament de les addiccions. En el marc d'aquesta jornada, Irene Fernández-Arévalo Díaz, educadora social de la Comunitat Terapèutica Riera Major de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha compartit la proposta terapèutica i educativa: «Expressió artística. El viatge del teatre cap al cos i les emocions», desenvolupada setmanalment al centre.
L'educadora social va compartir l'experiència d'un projecte que utilitza el teatre i l'expressió artística per acompanyar els processos de recuperació de les persones ateses a la Comunitat Terapèutica Riera Major, servei residencial especialitzat en el tractament de les addiccions de FSC ubicat a Catalunya.
Durant la seva intervenció, va exposar la feina que es duu a terme cada diumenge amb les persones usuàries del recurs, utilitzant eines teatrals i expressives com a complement als processos terapèutics de recuperació. La proposta parteix d'un abordatge integral de l'addicció, entesa com a fenomen complex, en què intervenen factors biològics, psicològics, emocionals i socials, i aposta per incorporar el cos, la creativitat i l'experiència vivencial al tractament.
En aquest sentit, Irene Fernández-Arévalo va explicar com el teatre es pot convertir en un espai segur per explorar emocions, conflictes i experiències difícils de verbalitzar, afavorint la consciència corporal i emocional, així com el desenvolupament de noves maneres de relacionar-se.
Així mateix, va explicar que la iniciativa també posa el focus en aspectes fonamentals per a la recuperació, com ara la gestió emocional, ajudant a canalitzar les diferents emocions de manera creativa; en la reconstrucció de la identitat més enllà de l'etiqueta de persona addicta; i el desenvolupament de les habilitats socials i l'adquisició de noves perspectives, ja que, en representar-se situacions conflictives, les persones en tractament poden observar-ne el comportament des de fora.
Les sessions s'estructuren en diferents fases que inclouen preparació corporal i sensorial, treball de connexió individual i grupal, dinàmiques de cohesió, improvisació teatral, role playing i espais de reflexió compartida.
La proposta no pretén substituir la psicoteràpia ni altres intervencions especialitzades sinó complementar-les des d'una metodologia experiencial que faciliti la integració entre pensament, emoció i cos. Segons va exposar durant la presentació, “l'escenari es converteix en un espai d'experimentació on és possible observar patrons de comportament, ampliar perspectives i construir noves narratives sobre la pròpia història”.
La jornada, celebrada a la seu de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD) a Barcelona, va reunir professionals i entitats del Tercer Sector per compartir projectes innovadors relacionats amb la prevenció, l'acompanyament i l'atenció a les persones amb problemes d'addiccions i altres situacions de vulnerabilitat social.
Els grups de gènere de la Fundació Salut i Comunitat: espais per parlar, cuidar-se i créixer juntes
En els recursos residencials i ambulatoris del Circuit d'Atenció a les Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), els grups de gènere es van començar a implementar fa anys com una estratègia específica per donar resposta a les necessitats diferenciades de les persones que atenem. Aquests espais han anat evolucionant i adaptant-se a nous coneixements, reptes i les realitats socials, podent incorporar metodologies més innovadores i promovent, també, una formació contínua per les nostres professionals. Més enllà de la seva funció terapèutica, s'han convertit en espais de reflexió, suport mutu i apoderament, consolidant-se com un element fonamental dins dels itineraris d'atenció i recuperació que ofereix FSC.
Els grups de gènere, doncs, s’han consolidat com un element essencial de la intervenció terapèutica, sent un grup sòlid que s’emmarca en les activitats setmanals que es duen a terme en els nostres serveis: són espais de confiança, d’escolta, de reflexió i de reparació compartida. Les persones troben un lloc on poden ser elles mateixes, parlar sense por i deixar enrere els silencis, les vergonyes, les culpes... generant processos de reconeixement mutu. Són espais on es permet parlar de les desigualtats de gènere i de les diferents interseccionalitats que travessen les seves trajectòries vitals.
En aquesta ocasió, ens centrem en el grup de gènere de dones que es porta a terme en el Pis Terapèutic Cosmos de FSC a la ciutat de Barcelona. El grup de gènere de dones és un espai que es construeix des del caliu i la proximitat. Entre infusions, converses i dinàmiques pensades per a elles, el grup es converteix en un punt de trobada on es reforça el vincle entre companyes i també, amb l’equip professional. La idea és clara: no es tracta només de “fer una activitat”, sinó de generar un entorn segur on cada dona pugui ocupar el seu lloc sense haver-se de fer petita.
Les sessions aborden temes diversos, sempre amb una mirada feminista i transformadora. Des de la relació amb el menjar i els hàbits de cura, fins als límits personals, l’abstinència, el plaer o la sexualitat, el grup obre converses que connecten amb experiències vitals profundes i amb processos de recuperació personals.
També hi ha espai per a la cultura i la reflexió. Documentals, llibres, contes, relats i autores feministes formen part d’un itinerari que combina emoció, pensament crític i aprenentatge col·lectiu. Tot plegat fa del grup de gènere un recurs imprescindible dins d’un projecte terapèutic mixt, on els espais de dones aporten una mirada específica i necessària.
El grup de gènere del Pis Terapèutic Cosmos de FSC es consolida com un espai terapèutic de referència, capaç d’afavorir processos de transformació personal i de promoure una recuperació integral amb perspectiva de gènere.
Quan les dones disposen d’un espai propi, segur i respectuós, no només comparteixen vivències; també es reconeixen, s’enforteixen i avancen juntes. A través de l’escolta, el suport mutu i la reflexió compartida, es generen vincles significatius que contribueixen a reforçar l’autoestima, l’autonomia i el sentiment de pertinença.
FSC se suma al manifest de la UNAD, amb motiu del Dia Internacional contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), integrada a UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, se suma al manifest, difós amb motiu del Dia Internacional contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues que se celebra el 26 de juny. A més, participa en l'acció de sensibilització, impulsada per la xarxa per posar al centre d'aquesta jornada les persones amb addiccions i contribuir a reduir estigmes. FSC reafirma el compromís amb unes polítiques de drogues i addiccions basades en els drets humans, l'evidència científica, la participació comunitària i l'atenció integral, així com amb la defensa de respostes complexes, sostingudes en el temps i centrades en les persones.
Amb motiu del Dia Internacional contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues, que es commemora el 26 de juny, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat integrada a UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, se suma al manifest promogut per la xarxa, en què es trasllada a les administracions públiques una droga i addiccions.
A través d'aquest document, les entitats que formen part d'UNAD expressen la seva preocupació davant la tendència creixent a diluir l'especificitat de les polítiques de drogues i addiccions dins de marcs més amplis de salut mental, cosa que podria afectar la capacitat de resposta d'un sistema que durant dècades n'ha demostrat l'eficàcia des d'un enfocament integral.
Es considera que, en cas que les addiccions s'integrin en estructures més àmplies de salut mental, és fonamental preservar l'especificitat. D'aquesta manera, és imprescindible mantenir un model d'intervenció especialitzat, garantint que aquesta integració no dilueixi les respostes, els recursos i els coneixements específics que requereixen les persones amb problemes d'addicció.
En aquest sentit, UNAD defensa que les polítiques de drogues i addiccions requereixen una mirada específica capaç d'abordar la complexitat dels processos de consum i recuperació, així com la diversitat de situacions vitals de les persones.
Així mateix, assenyala que quan aquests problemes s'aborden prioritàriament des d'una lògica clínica o s'integren al sistema de salut mental sense preservar prou la seva identitat pròpia, hi ha el risc que perdin protagonisme enfocaments essencials com la prevenció, la reducció de riscos i danys, la incorporació social i la perspectiva de gènere, pilars fonamentals de l'actual sistema d'atenció.
A més, recorda que la prevenció s'ha d'entendre com una estratègia transversal, present al llarg de tot el cicle vital i en els diferents entorns on es construeixen els hàbits i les relacions socials, des de l'àmbit familiar i educatiu fins als espais comunitaris, laborals i digitals.
També subratlla la importància de la reducció de riscos i danys com una intervenció imprescindible per protegir la salut, els drets i la vida de les persones, especialment en un context de transformació dels mercats de drogues, aparició de noves substàncies i evolució dels patrons de consum.
L'entitat destaca la incorporació sociolaboral com a part inseparable dels processos d'atenció, tot recordant que l'accés a l'habitatge, l'ocupació, la formació i les xarxes de suport és determinant per a la sostenibilitat dels processos de recuperació.
De la mateixa manera, insisteix que les dones amb problemes d'addiccions continuen enfrontant barreres específiques d'accés als recursos, nivells d'estigma més grans i situacions d'especial vulnerabilitat, derivades de desigualtats estructurals. Això fa imprescindible mantenir la perspectiva de gènere com a eix transversal de totes les polítiques públiques en aquest àmbit, així com reforçar i desenvolupar recursos específics i adaptats a les necessitats de les dones.
Finalment, UNAD insisteix en la importància de preservar una planificació estable, un finançament suficient i una coordinació efectiva entre nivells i àmbits d'intervenció, així com en el paper essencial del Tercer Sector, especialitzat en el disseny, el desenvolupament i l'avaluació de les polítiques públiques d'addiccions.
Aquesta acció busca recordar la importància de situar les persones al centre de les polítiques i de les intervencions, a més de sensibilitzar sobre com el llenguatge influeix en la construcció de l'estigma i en la percepció social de les addiccions.
A través d'aquesta campanya, es fa una crida a fer servir paraules que contribueixin a reduir prejudicis, afavorir la comprensió social i promoure la inclusió de les persones amb problemes d'addiccions.
Accés al manifest aquí.
El valor del voluntariat en la recuperació i el benestar de dones víctimes de violència de gènere i addiccions
Abans de res, vull agrair l'oportunitat de participar com a voluntària als Pisos d'acollida per a dones i els seus fills i filles víctimes de violència de gènere amb problemes de consum de drogues de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona.
Vaig decidir formar part d'aquest projecte perquè considero que totes les persones mereixen una oportunitat per reconstruir la vida i recuperar el benestar. Moltes d‟aquestes dones han travessat situacions de gran vulnerabilitat marcades per la violència, l‟exclusió social i, en molts casos, per problemes d‟addicció. Aquestes experiències solen deixar profundes seqüeles emocionals que afecten l'autoestima, la confiança i la capacitat de projectar-se cap al futur. Per això, crec que és fonamental que puguin tenir espais segurs, així com professionals i persones voluntàries que les acompanyin en els seus processos de recuperació. Poder formar part d'aquest acompanyament suposa per mi una experiència profundament enriquidora, tant a nivell personal com humà.
La meva tasca com a voluntària consisteix a impartir classes de ioga a les dones residents. Considero que aquesta pràctica pot aportar beneficis especialment valuosos en un context com aquest, ja que ofereix un espai de calma i autocura que moltes vegades ha estat absent a les seves vides. A través de la respiració conscient, el moviment i l'atenció plena, el ioga els permet aturar-se, escoltar les necessitats i reconnectar amb el seu cos des d'una perspectiva amable i respectuosa.
Aquesta dimensió resulta particularment important en dones que han patit violència de gènere, ja que sovint aquestes experiències generen una desconnexió corporal i emocional. El ioga pot contribuir a recuperar la sensació de seguretat al propi cos, afavorir la regulació emocional i proporcionar eines per gestionar l'ansietat, l'estrès o els pensaments intrusius. A més, fomenta l'autoestima i la confiança personal, aspectes essencials per afrontar els canvis i els desafiaments que implica qualsevol procés de recuperació.
Compartir aquest camí amb elles és una experiència molt valuosa, tant amb els que arriben motivades des del principi com amb les que mostren més resistència o inseguretat. Al començament, algunes se senten observades o creuen que no seran capaces de fer la pràctica, però a poc a poc van descobrint que el ioga no exigeix rendiment ni perfecció, sinó presència i escolta. És molt gratificant observar la seva evolució: com exploren la pràctica durant els dies en què no compartim classe, com realitzen les seves propostes, comparteixen els seus èxits, mantenen la constància i es recolzen mútuament. Aquests petits avenços reflecteixen no només una millora en la pràctica física, sinó també un augment de la confiança en les pròpies capacitats.
Un altre aspecte especialment significatiu és la creació de vincles entre les participants. Les classes es converteixen en un espai compartit on es poden sentir acompanyades, reconegudes i compreses. La possibilitat de construir relacions basades en el respecte, la cooperació i el suport mutu contribueix a combatre l'aïllament que moltes han experimentat i enforteix el sentiment de pertinença a una comunitat.
A més d'afrontar les conseqüències de la violència soferta, moltes han d'enfrontar-se a processos de recuperació relacionats amb les addiccions. A això se sumen les dificultats econòmiques, la recerca de feina i la responsabilitat de tenir cura dels fills i filles. Totes aquestes circumstàncies fan que el seu procés de recuperació sigui complex i requereixi una intervenció integral que contempli tant les necessitats materials com les emocionals i socials. Per aquest motiu, és imprescindible que disposin de recursos especialitzats i d'una xarxa de suport sòlida que els permeti avançar de manera sostinguda cap a una vida més autònoma.
Estic convençuda que, amb els recursos adequats i l'acompanyament necessari, aquestes dones poden recuperar la seva autonomia, enfortir-ne les capacitats i desenvolupar-ne tot el potencial. En aquest procés, el ioga no constitueix una solució aïllada, sinó una eina complementària que pot afavorir el benestar físic i emocional, promoure l'autoconeixement i oferir recursos útils per fer front a les dificultats quotidianes. Poder contribuir, encara que sigui modestament, a aquest camí de recuperació i creixement personal és una experiència que considero profundament valuosa i transformadora.
Carmina Araez, voluntària dels Pisos d'acollida per a dones i fills i filles víctimes de violència de gènere amb problemes de consum de drogues de FSC.
"La musicoteràpia permet treballar aspectes profunds amb dones, sense necessitat de verbalitzar constantment experiències doloroses"
Marie Laure Rodríguez Quiroga és musicoterapeuta, treballadora social, i investigadora especialitzada en violència masclista i recuperació del trauma. Actualment és doctoranda a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, on investiga l'eficàcia de la musicoteràpia en el benestar i la salut psicològica de dones en situació de violència masclista de parella. Té trenta anys d'experiència en intervenció amb dones en situació de violència masclista, investigació i docència. Ha dirigit el Centre d'Acollida Immediata per a víctimes de violència de gènere d'Àlaba, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i va coordinar el Departament “Equality and Women Studies” (Estudis d'Igualtat i de la Dona) a l'EuroMed University_EMUI i l'Euromediterranean Network Against Sexual Violence. El seu treball integra musicoteràpia, teoria del trauma, teoria polivagal i empoderament de les dones, i ha desenvolupat projectes d'intervenció, investigació i divulgació, tant a nivell nacional com internacional.
– Com va sorgir la teva proposta d'integrar la musicoteràpia a l'àmbit de la violència masclista?
La proposta va sorgir de la meva trajectòria professional treballant amb dones que han viscut situacions de violència masclista. Durant anys, he pogut observar les dificultats que moltes troben per expressar determinades emocions, únicament a través de la paraula, i fins i tot acompanyar el procés de recuperació i alliberament de la violència masclista, sense caure en la victimització secundària. La música ofereix una via diferent, més segura i menys invasiva, per connectar amb la pròpia experiència, amb els recursos personals i amb la capacitat d'apoderament.
A més, quan vaig començar a revisar la literatura científica, vaig descobrir que hi havia molt pocs estudis sobre musicoteràpia i violència masclista, amb prou feines una dotzena d'investigacions, malgrat la prevalença d'aquesta realitat a escala mundial. Aquesta manca de producció científica em va fer voler aportar evidència científica i obrir noves possibilitats d'intervenció.
– Quina resposta hi va haver als centres, de cara a la realització d'aquestes sessions?
L'acolliment dels centres ha estat molt positiu. Des del primer moment, van mostrar interès per incorporar una proposta innovadora que complementés els recursos terapèutics que ja ofereixen a les dones.
Les participants són dones adultes que han viscut o estan vivint situacions de violència masclista de parella. Algunes resideixen en recursos d'acollida i d'altres reben atenció ambulatòria a serveis especialitzats. Són dones amb trajectòries molt diverses, edats diferents i moments diferents, dins del seu procés de recuperació, però totes comparteixen la necessitat de reconstruir el benestar emocional, enfortir la seva autoestima i recuperar la confiança en si mateixes.
– Com és l'experiència de dur a terme aquestes sessions als diferents centres?
Actualment, hi participen diferents recursos dirigits per la Fundació Salut i Comunitat, entre ells el SSLL Segrià, SAR SEGRIÀ, Pisos de Violència Masclista i Addiccions, CMAU-VM, Espai Ariadna, el SIE de Tarragona i el CRI Constança Alarcón de Mutxamel, a Alacant.
L'experiència és profundament enriquidora, tant a nivell professional com humà. Cada centre té les seves pròpies característiques, les seves dinàmiques i les seves realitats particulars, però hi ha alguna cosa que es repeteix a tots ells: la necessitat de disposar d'espais segurs on les dones puguin reconnectar amb si mateixes, més enllà de la violència que han viscut.
– De quina manera s'aplica aquesta metodologia a les sessions?
A les sessions de musicoteràpia, les participants utilitzen la música de manera directa mitjançant improvisació, creació musical, treball amb cançons, instruments i experiències grupals.
Un dels aspectes més innovadors del projecte és que l'apoderament no es treballa necessàriament des del relat de la violència. Tradicionalment, les intervencions han posat el focus en què les dones tornin una vegada i una altra sobre les experiències traumàtiques. En aquest cas, el focus se situa a les seves fortaleses, recursos, identitat, capacitat de decisió i projectes de futur. Això permet evitar processos de victimització secundària i crear espais terapèutics on les dones no són definides per la violència viscuda sinó per les seves capacitats i potencialitats.
– Què és el més gratificant o significatiu per a tu de la teva feina en aquestes sessions?
El més gratificant és observar com les dones tornen a connectar amb parts de si mateixes que havien quedat silenciades. Sovint arriben amb sentiments d'inseguretat, por o pèrdua de confiança, ia poc a poc comencen a reconèixer-se des d'un altre lloc.
També resulta molt emocionant veure com es generen xarxes de suport entre elles. La música facilita trobades molt autèntiques i permet compartir experiències sense necessitat de verbalitzar-les constantment. Veure aparèixer somriures, creativitat, iniciativa i noves maneres de relacionar-se és probablement un dels aspectes més valuosos d'aquest treball.
– D'altra banda, el programa també contempla intervenció amb les professionals. En què consisteix?
Aquesta és una de les línies més innovadores de la investigació. Fins on he pogut comprovar, no hi ha estudis que hagin analitzat l'impacte de la musicoteràpia en professionals que treballen amb dones en situació de violència masclista.
Les professionals participen en sessions individuals utilitzant el mètode BMGIM, una metodologia de musicoteràpia receptiva que combina escolta musical i imaginació guiada. L'objectiu és oferir un espai de cura professional que ajudi a gestionar el desgast emocional associat a la feina quotidiana amb situacions de trauma, patiment i vulnerabilitat.
– Des que vas començar aquestes intervencions, quins canvis o resultats has pogut observar, tant a les dones com a les professionals?
Tot i que la investigació encara està en marxa i els resultats definitius requeriran l'anàlisi estadística corresponent, ja s'hi observen canvis molt interessants.
En moltes dones, s'aprecia una participació més gran, una millora en l'expressió emocional, un enfortiment de l'autoestima i una major confiança en la presa de decisions. També destaquen canvis en la manera com es perceben a si mateixes i en com imaginen el seu futur.
En les professionals, les primeres impressions apunten cap a una consciència més gran de les seves pròpies necessitats d'autocura, una millor identificació de senyals de desgast emocional i una sensació de més benestar i regulació interna.
– Hi ha desafiaments específics en implementar la musicoteràpia en aquest context que vulguis destacar?
Sí, hi ha diversos desafiaments. Un és que encara hi ha poc coneixement sobre el potencial de la musicoteràpia en aquest àmbit, per la qual cosa sovint cal explicar què és exactament i quins són els seus fonaments científics.
Un altre repte important és treballar sempre des d'una perspectiva sensible al trauma. La música té una enorme capacitat per mobilitzar emocions, per això és fonamental dissenyar intervencions segures, respectar els ritmes individuals i garantir que cada participant mantingui el control sobre el seu procés terapèutic. Aquí és on té especial importància la teoria polivagal i la necessitat d'interseccionar-la amb la musicoteràpia per crear espais segurs.
També suposa un desafiament desenvolupar investigació rigorosa en contextos tan complexos, però precisament per això és tan necessari.
– Sembla que hi ha poca investigació sobre musicoteràpia i violència masclista, i encara menys amb professionals. Com creus que aquest enfocament podria influir en futures intervencions o en la pràctica professional de musicoteràpia en aquest àmbit?
Sí, hi ha diversos desafiaments. Un és que encara hi ha poc coneixement sobre el potencial de la musicoteràpia en aquest àmbit, per la qual cosa sovint cal explicar què és exactament i quins són els seus fonaments científics.
Un altre repte important és treballar sempre des d'una perspectiva sensible al trauma. La música té una enorme capacitat per mobilitzar emocions, per això és fonamental dissenyar intervencions segures, respectar els ritmes individuals i garantir que cada participant mantingui el control sobre el seu procés terapèutic.
També suposa un desafiament desenvolupar investigació rigorosa en contextos tan complexos, però precisament per això és tan necessari.
– Quines recomanacions donaries a altres professionals que vulguin explorar la musicoteràpia amb dones en contextos de violència o amb professionals de l' àmbit?
El primer que recomanaria és formar-se adequadament tant en musicoteràpia com en trauma i violència masclista. No n'hi ha prou de conèixer tècniques musicoterapèutiques; és fonamental comprendre com afecta la violència a nivell psicològic, emocional, corporal i relacional. Treballem amb persones que han viscut experiències complexes i, per tant, necessitem intervencions sensibles al trauma i basades en la seguretat.
També recomanaria adoptar una perspectiva feminista i centrada a la persona. Durant molt de temps, moltes intervencions s'han focalitzat en el mal sofert. Tanmateix, és igualment important generar espais on les dones puguin recol·lectar amb les seves fortaleses, capacitats, recursos interns i projectes de vida. La musicoteràpia té un enorme potencial perquè permet treballar-hi aspectes profunds, sense necessitat de verbalitzar constantment experiències doloroses.
Una altra recomanació seria respectar sempre els ritmes individuals. La música pot mobilitzar emocions molt intenses i obrir processos significatius de reflexió. Per això, és important no precipitar-se ni forçar experiències per a les quals la persona potser encara no està preparada.
En el cas de les professionals que treballen amb dones en situació de violència masclista, considero fonamental reconèixer que els que acompanyen també necessiten ser cuidades. Sovint parlem de l‟impacte de la violència sobre les dones, però menys de l‟efecte que l‟exposició continuada al patiment aliè, pot tenir sobre els equips professionals. El burnout , la fatiga per compassió o el trauma vicari són realitats que mereixen atenció. Precisament per això crec que la musicoteràpia pot convertir-se també en una eina valuosa per a l'autocura professional. La música facilita espais de regulació emocional, reflexió, connexió amb els propis recursos interns i enfortiment del benestar psicològic. Incorporar aquestes pràctiques de manera preventiva pot contribuir a la sostenibilitat del treball professional ia una millor qualitat de latenció prestada.
Una jornada de cultura i convivència a la Colònia Güell reuneix residents dels Habitatges amb Serveis per a Persones Majors de FSC a Barcelona
Les persones usuàries dels Habitatges amb Serveis per a Gent Gran de l'Ajuntament de Barcelona, gestionats per FSC, han gaudit recentment d'una enriquidora sortida cultural a la Colònia Güell, ubicada a Santa Coloma de Cervelló (Barcelona). L'activitat es va organitzar coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de l'arquitecte barceloní Antoni Gaudí, un dels màxims exponents del modernisme català, que va permetre a la gent gran acostar-se a una de les obres més singulars del seu llegat, en un ambient d'aprenentatge, participació i companyonia.
La iniciativa va sorgir arran del premi concedit per la Fundació Salut i Comunitat per la participació d'aquests serveis al concurs “Brilles amb nosaltres per Nadal”. “Quan se'ns va comunicar que cada servei rebria un reconeixement per la seva implicació, pensem que la millor manera de celebrar-ho seria organitzant una sortida conjunta fora de la ciutat per a les persones usuàries dels tres serveis”, expliquen des de la direcció.
A més, "la proposta va ser acollida amb entusiasme per la nostra coordinadora d´àrea, Carme Trilla, que va donar suport a la iniciativa des del primer moment. L´objectiu era oferir una experiència que fomentés la convivència, l´intercanvi d´experiències i la creació de nous vincles entre les persones residents dels diferents serveis. Així mateix, en conèixer el projecte, la tècnica de gestió dels Habitatges amb Serveis de l´Ajuntament totes les persones participants”, afirmen.
L?excursió va començar des de primera hora del matí. El trajecte amb autocar es va convertir en una excel·lent oportunitat perquè veïnes i veïns dels diferents serveis es coneguessin, conversessin i compartissin expectatives sobre la jornada. L'ambient d'il·lusió i companyonia va ser present des de l'inici del viatge.
"Un cop a la Colònia Güell, vam recollir les audioguies i vam començar la visita a aquesta singular colònia industrial tèxtil, un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya. La primera parada va ser la Cripta de Gaudí, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Vam tenir la sort de poder gaudir-la pràcticament en exclusiva, cosa que ens va permetre apreciar amb calma.
Tot seguit, van recórrer alguns dels edificis més emblemàtics de la colònia, com ara la casa rectoral, la casa del mestre, l'habitatge del metge i l'antiga biblioteca, descobrint la història i el llegat d'un espai que combina patrimoni, arquitectura i memòria col·lectiva.
La jornada va culminar amb un dinar al teatre de l'Ateneu Unió, un moment molt esperat per totes les persones participants. Allí van poder descansar, brindar, intercanviar impressions i continuar compartint experiències en un ambient distès i agradable.
Més enllà de l'interès cultural de la visita, aquesta sortida va fer palesa la importància de promoure activitats des d'aquests serveis que afavoreixin un envelliment actiu. Les experiències compartides, el contacte amb nous entorns i l'oportunitat de relacionar-se amb altres persones, van contribuir de manera significativa al benestar emocional i socialització de les persones grans usuàries d'aquests habitatges.
En aquest sentit, l'activitat va rebre una valoració molt positiva per les mateixes. "Tornarem a Barcelona amb nous records, noves amistats i la satisfacció d'haver gaudit d'una jornada marcada per la convivència, l'aprenentatge i el descobriment del nostre patrimoni cultural. Una experiència plena de bons moments que, sens dubte, romandran a la nostra memòria", destaquen.
El Projecte Malva de FSC incideix en les addiccions masculines des de la perspectiva de gènere a la seva campanya 2026
El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha fet pública la seva campanya per a l'any 2026, titulada: "Homes i consums de substàncies. Un recorregut a través del laberint des de la perspectiva de gènere". Amb aquesta iniciativa, FSC busca generar un canvi profund en l'abordatge de les addiccions, i proposa deixar d'analitzar el consum com un problema individual. Al seu lloc, convida a observar les relacions, les desigualtats estructurals i les violències que s'intersecten amb l'abús de substàncies a la població masculina. La campanya compta amb el finançament de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (Ministeri de Sanitat).
La iniciativa posa el focus a la necessitat d'incorporar una perspectiva de gènere, enfocada a la masculinitat hegemònica. Això ajuda a reconèixer com s'expressen determinats privilegis i quines conseqüències específiques pateixen les dones i l'entorn proper per millorar les intervencions.
En aquest sentit, el concepte central, estructurat com un “laberint”, convida a reflexionar i intervenir sobre cinc dimensions essencials:
- Les emocions: la gestió emocional i les seves mancances en els contextos de consum. Moltes vegades són les dones del seu entorn les que sostenen la incertesa i es fan càrrec de les conseqüències del malestar emocional dels homes.
- El cos: el cos masculí no és només un cos vulnerable o malmès. Sovint hi ha dones que curen, acompanyen, sostenen i reorganitzen la vida quotidiana quan aquest cos emmalalteix, es lesiona o es deteriora.
- El risc: moltes vegades aquest privilegi s'expressa en la idea que jo controlo, en la minimització del risc i en la possibilitat d'arrossegar altres persones a conseqüències que no han triat. Són les dones del seu entorn les que assumeixen canvis, cobreixen imprevistos i sostenen la inestabilitat que aquest risc introdueix a la vida quotidiana.
- La salut: el deteriorament i la recuperació no són processos individuals. Sovint són les dones les que acompanyen tractaments i recaigudes, sostenen les cures i assumeixen les conseqüències quotidianes d'aquests processos. Elles, en canvi, no solen aparèixer com a persones a les quals tenir cura.
- La violència: els vincles explícits entre l‟abús de substàncies i les conductes agressives. El seu impacte no s'esgota en l'episodi violent: sovint comporta por, aïllament, desgast psicològic i estratègies quotidianes d'afrontament i supervivència que recauen sobre les dones, de vegades fins i tot a través dels seus propis consums.
Per aconseguir un procés de canvi efectiu, el Projecte Malva de FSC proposa incorporar una mirada de gènere a la masculinitat que transformi les lògiques tradicionals d'intervenció.
La campanya articula la seva estratègia al voltant dels eixos d'acció següents:
- Responsabilitat i compassió: promoure intervencions que incorporin la dimensió relacional i ètica, afavorint la responsabilitat i la compassió com a valors que possibilitin una salut i una qualitat de vida col·lectives.
- Fomentar l'escolta activa, l'empatia i el respecte mutu pels límits propis i aliens.
- Impacte comunitari: desplaçar la percepció del «risc individual» al pla interpersonal, visibilitzant com les conductes de consum afecten directament les dones i els seus entorns propers.
- Cura digna: reconèixer i assumir que les dones són persones amb el mateix dret a la dignitat, la salut i les cures.
- Abordatge integral de les violències: integrar de forma sistemàtica l'exploració de possibles danys i violències cap a les parelles i els entorns propers, fent visible aquesta realitat dins del tractament.
Amb aquesta campanya, el Projecte Malva de FSC no només proposa un canvi en les eines d'intervenció, sinó que obre un debat urgent sobre la necessitat de desmantellar els mandats de la masculinitat tradicional a l'àmbit de les addiccions.
Pots accedir a totes les campanyes del projecte aquí.
