Dinàmica amb gran acollida al Pis Terapèutic “Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat per combatre l’estigma
Cada 26 de juny, es commemora el Dia Internacional de la Lluita contra l’ús indegut i el tràfic il·lícit de drogues, i al seu torn, se celebra el Dia contra la Criminalització de les Persones que Utilitzen Drogues, sota el lema “Support. Don’t punish” (Secunda. No castiguis). En aquest context, el Pis Terapèutic “Teodor Llorente” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona va dur a terme aquest més de juny, una dinàmica per abordar l’estigma que enfronten les persones que conviuen amb una drogodependència. Va ser un espai emotiu on van emergir emocions som la ràbia, la tristesa, la frustració, en un ambient d’escolta, respecte, companyerisme i suport entre totes les persones participants.
L’activitat va començar amb una introducció del concepte d’estigma. Aquesta paraula provinent del grec, es referia originalment a les marques físiques imposades als qui infringien la llei, servint així com a càstig social que els identificava per a tota la vida. Encara que avui dia l’estigma no és una marca visible, persisteix, generant actituds discriminatòries cap a les persones socialment assenyalades.
L’impacte de l’estigma
Una vegada definit el concepte, es van explorar les diverses àrees afectades per l’estigmatització. Aquestes fan referència als àmbits:
- Públic: el qual inclou aspectes com els mitjans de comunicació, les relacions socials (amistats, famílies, feina...).
- Institucional: el qual es refereix a “regles, lleis i procediments polítics de les entitats públiques i privades en posicions de poder que restringeixen els drets i les oportunitats de les persones estigmatitzades” (FCD, 2021, pàg. 21)[1].
També es va abordar l’autoestigma, que es refereix a les pròpies creences associades als prejudicis i estereotips sobre les persones que usen drogues o tenen una addicció. Té un impacte directe en la disminució de l’autoestima i el sentiment d’autoeficàcia, incrementant sentiments com la culpabilitat.
Tot això, interfereix negativament en l’àmbit social, psicològic i físic dels qui l’experimenten, dificultant la cerca d’ajuda i l’adherència al tractament. Entre les conseqüències es troben la segregació, l’exclusió social, l’augment de la desocupació, les desigualtats socials, així com la vergonya, l’ansietat, l’autoretret o la culpabilitat ja esmentada.
De la teoria a l’experiència personal
Després de la part teòrica, la dinàmica va passar a transformar-se en un espai molt més vivencial. Cada participant va tenir la oportunitat de reflexionar sobre una situació estigmatitzant viscuda i, de manera voluntària, compartir-la amb la resta del grup. Les persones van poder així expressar com s’havien sentit i, també, quina resposta els hagués agradat donar en aquest moment.
Va ser un espai emotiu, amb gran acollida, on van emergir emocions com la ràbia, la tristesa, la frustració, però al mateix temps, també van poder aflorar un ambient d’escolta, respecte, companyerisme i suport entre totes les persones participants.
Recursos de suport: l’Observatori Alerta Estigma
Per a finalitzar, es va donar la informació de l’existència i la missió de l’Observatori Alerta Estigma. Aquest és un recurs inaugurat al 2020 per la Federació Catalana de Drogodependències, juntament amb la Subdirecció general de Drogodependències de la Generalitat de Cataluña, que permet que qualsevol persona que hagi experimentat o presenciat situacions d’estigmatització relacionades amb les drogodependències, pugui denunciar expressions o conductes discriminatòries. D’aquesta manera, es potencia la sensibilització i la formació per reduir l’estigma i garantir una atenció a les persones que protegeixin els drets.
[1] Federació Catalana de Drogodependències (FCD). 2021. Formació Estigma. Estereotips i els prejudicis, punt de partida de la discriminació. Sub-direcció General de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Cataluña.
Donar una segona vida a les joguines: Aprenentatge-Servei com a eina d'inclusió i sostenibilitat
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), en el marc del programa d'inserció sociolaboral ReIncorpora de “la Caixa” (adreçat exclusivament a persones vinculades a l'àmbit de l'execució penal) i en col·laboració amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) de la Generalitat de Catalunya, ha participat recentment en una activitat d'Aprenentatge-Servei, organitzada per Esther Atanes, Besòs, al barri de Sant Andreu de Barcelona. L?activitat ha tingut resultats molt positius.
Les persones protagonistes han estat diverses de les participants del programa ReIncorpora, vinculades a les dues entitats i que es troben en situació de tercer grau penitenciari. La tasca a realitzar ha estat reparar joguines que estaven destinades a la deixalla per trobar-se en mal estat, de manera que poguessin tenir-ne un nou ús.
L'activitat ha estat possible mitjançant el treball en grups col·laboratius, en què es van compartir eines, tècniques i experiències de vida. Durant la mateixa, es van reparar amb gran dedicació i cura des de trencaclosques fins a nines i jocs electrònics, assegurant que quedessin en condicions òptimes per ser reutilitzats.
D'altra banda, gràcies a la col·laboració amb l'ONG Il·lusions Solidàries i la seva impulsora, Inés Pacho, aquestes joguines tindran una nova vida en mans de nens i nenes de famílies que es troben en situació més vulnerable. Cal destacar que aquesta entitat fa anys que recull i dóna una nova vida a materials i joguines en desús.
Amb aquest tipus diniciatives es promouen valors com la solidaritat i la sostenibilitat, a més de tenir un impacte real en els processos de reinserció social de persones vinculades a làmbit de lexecució penal. Així mateix, brinden a aquestes persones una oportunitat per reconnectar amb la comunitat i reconstruir una identitat basada en aportacions positives.
Sens dubte, aquesta experiència ha estat molt més que una activitat pràctica: reflexionem col·lectivament sobre el reciclatge, el canvi climàtic, el consum responsable i la necessitat urgent de reduir els residus que generem. I, sobretot, creem vincles, treballem en equip i demostrem, una vegada més, que la inclusió i la sostenibilitat poden anar de la mà.
El benefici ha estat mutu, de manera que, gràcies a la realització de dues jornades d'aprenentatge-servei, més de 150 famílies es podran beneficiar de joguines recondicionades en perfecte estat. A més, les persones participants s'han sentit empoderades i molt estretament lligades al barri de Sant Andreu de Barcelona, i han valorat molt bé l'experiència.
Volem agrair a totes les persones que han fet possible aquesta iniciativa, hi haurà més dates que s'anunciaran els propers mesos per a aquelles persones i entitats que hi vulguin participar.
La FCD organitza la jornada “L'atenció a les famílies als serveis d'addiccions”, amb la participació activa de la Fundació Salut i Comunitat
La trobada va ser liderada per la Federació Catalana de Drogodependències i altres addiccions (FCD), de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC), que reuneix 27 entitats de l'àmbit de les addiccions a Catalunya. FSC va participar a través de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família, que compta amb una representació destacada a través del Grup de Treball de Famílies, coordinat per Gemma Maudes, subdirectora d'aquesta àrea.
La jornada va començar amb la intervenció d'Ana Gil, psicoterapeuta familiar amb més de 40 anys de trajectòria a la intervenció familiar amb persones addictes. La seva ponència va repassar el camí recorregut: d'on venim, on som i cap on anem a l'atenció a les famílies.
Tot seguit, dues famílies van compartir la seva vivència sobre el procés d'acompanyament, els reptes superats i la seva visió sobre com la intervenció familiar els ha ajudat a reconstruir-se ia entendre millor el procés de recuperació.
Després del descans, es van realitzar uns tallers, estructurats en quatre taules temàtiques, que van comptar amb gran participació a les dinàmiques grupals realitzades:
– Suport en totes les fases del tractament i atenció a aspectes emocionals i sistèmics: es va oferir informació i orientació sobre els recursos disponibles adreçats a les famílies. A més, es van abordar aspectes com ara la reducció dels temps d'espera i la lluita contra l'estigma associat a les addiccions.
– Incidència política i sensibilització social: es van tractar qüestions com ara de quina manera es pot fer més incidència política i visibilitzar la problemàtica familiar? o com fer arribar la informació adequada a les famílies? D'altra banda, va tenir lloc un debat ètic sobre com les famílies queden excloses en alguns moments del procés a causa de la confidencialitat de dades. Així mateix, es van presentar idees interessants al voltant de la creació d'un servei ambulatori, dissenyat específicament per atendre les famílies.
– Incorporació de la família al tractament i el seu paper en el procés de recuperació.
Es van abordar aspectes com els següents:
- Concebem la família com a “co-terapeuta” (part de la solució, aliada i factor de protecció), o com un grup de persones que necessiten també atenció i/o acompanyament?
- Com i quan fem visible o invisibilitzem la seva presència al procés terapèutic?
- En quins moments concrets del tractament incloem activament la família?
– Enfocament integral i divers.
Especialment, es va incidir en qüestions com:
- ¿ Dissenyem intervencions que involucren directament els membres de la família?
- ¿ Recollim de manera sistemàtica el feedback de les famílies?
Com a conclusió de la jornada, la nostra companya Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Famílies de FSC i coordinadora del Grup de Treball de Famílies de la FCD, assenyala algunes propostes que es van traslladar. Aquestes reflecteixen la necessitat d'avançar cap a un enfocament més just, inclusiu i participatiu a la intervenció familiar, en l'abordatge de les addiccions.
– Promoció de polítiques familiars integradores: és essencial impulsar marcs legislatius i polítiques públiques que reconeguin el paper fonamental de la família en la rehabilitació de les persones amb addiccions, promovent programes que integrin intervencions familiars com a aspecte central del tractament.
– Accés equitatiu i universal : l'acompanyament familiar ha d'estar garantit en els serveis públics d'atenció a les addiccions, evitant que només els que accedeixen a tractaments privats tinguin accés a aquest suport tan valuós.
– Reconeixement de la diversitat familiar : les polítiques han de contemplar diferents configuracions familiars (monoparentals, famílies reconstituïdes, LGTBI+…) i adaptar les intervencions a aquestes realitats, evitant així situacions d'exclusió o revictimització.
– Formació i recursos per a professionals : cal reforçar la formació dels professionals perquè puguin treballar amb les famílies, des d'una perspectiva sistèmica i ètica, cosa que implica canvis en els plans d'estudi i formació contínua.
– Finançament de programes comunitaris i de suport familiar : cal fomentar el finançament de projectes que reforcin el rol de les famílies com a agents actius de suport, incloent-hi grups d'autoajuda, espais educatius i serveis de mediació familiar.
– Participació de les famílies en el disseny de polítiques : les famílies han de tenir veu en la creació de programes i serveis relacionats amb les addiccions, assegurant que les seves experiències i necessitats reals siguin tingudes en compte.
FSC se suma a la crida de la UNAD per enfortir les polítiques públiques en matèria d'addiccions, evitant la precarització i superant els enfocaments punitius
Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues, que se celebra cada 26 de juny, UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, ha fet una crida a la societat ia les administracions públiques per defensar i reforçar les polítiques d'atenció a les addiccions, evitant la seva precarització i addiccions i les seues famílies. Així ho han manifestat des de l'entitat, per tal de recordar la importància d'abordar les addiccions des d'un enfocament integral, que inclogui la prevenció, el tractament, la reducció de danys i la mirada social.
UNAD, integrada per 210 entitats socials a tot Espanya, entre elles la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha recordat que “la xarxa pública d'atenció a les addiccions té una història que neix del compromís de la ciutadania, especialment de famílies i mares que fa més de 40 anys es van organitzar per reclamar respostes i solucions col·lectives, davant la manca de recursos existents durant la crisi. es pot donar per garantida i la millora i el sosteniment dels quals requereixen voluntat política i recursos adequats”.
En el manifest, difós en el Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues, sota el lema “Per polítiques de drogues basades en drets”, UNAD insisteix que “les addiccions no han de quedar invisibilitzades ni limitar-se exclusivament a l'àmbit sanitari o de salut mental, ja que es tracta de sanitària, jurídica i educativa”.
L'organització, que compleix aquest any el seu 40è aniversari, incideix que "les persones amb addiccions han de ser acompanyades, no castigades, i que la criminalització només aprofundeix l'exclusió social, dificultant l'accés a drets fonamentals com la salut, l'habitatge, l'ocupació o l'educació". En aquest sentit, rebutja els enfocaments punitius que perpetu.
Entre les principals demandes recollides al document, UNAD destaca "la necessitat d'assegurar un finançament suficient i estable dels serveis públics d'atenció a les addiccions, especialment en prevenció, tractament, reducció de danys i incorporació social, així com dels serveis jurídics i d'atenció a famílies".
D'altra banda, advoca per "garantir l'atenció de qualitat a tots els territoris, incloent zones rurals, i l'accés universal per a totes les persones sense discriminació per edat, gènere, classe social, origen, orientació sexual o situació de salut. A més, és fonamental fomentar una coordinació real entre administracions públiques per assegurar una atenció integral, eficaç i sense barreres".
El manifest també recull “la necessitat de comptar amb la participació de les persones que viuen amb addiccions i de la societat civil, organitzada en el disseny i la implementació de les polítiques de drogues, i continuar avançant en enfocaments basats en els drets humans i la justícia social, que reconeguin la dignitat i diversitat d'aquestes persones”.
Des d'UNAD insisteixen que “les addiccions no són un problema individual, sinó que estan vinculades a causes socials i estructurals”.
Accés al manifest complet aquí.
Cercles de Suport i Responsabilitat: programa innovador i eficaç per prevenir la reincidència de persones que han comès delictes sexuals
Els Cercles de Suport i Responsabilitat s'han estès per tot Europa, i cada cop són més els països que se sumen. L'any passat es van complir 30 anys de la posada en marxa d'aquesta iniciativa, en una celebració en què es va reflexionar sobre els èxits aconseguits i es va traçar el camí cap al futur, i va destacar la importància de treballar amb els perpetradors de delictes sexuals per prevenir la reincidència i construir comunitats més segures. El diari El País, a la seva edició impresa de Catalunya, ha publicat la informació titulada “La complexa reinserció dels agressors sexuals”, en què s'expliquen les característiques d'aquest projecte i la seva implantació amb èxit a Espanya.
A la mateixa, s'assenyala " què passa quan un torna a sortir al carrer després d'haver complert condemna? Què pot ajudar que no hi hagi més víctimes i per tant que es rehabiliti i no torni a reincidir?" El 2022 es va implantar a Espanya un programa anomenat Cercles de Suport i Responsabilitat. europeus. Està orientat a la gestió del risc per a delinqüents sexuals que no estan complint ja condemna a la presó, però que encara presenten un risc moderat o alt de reincidència. No tots els agressors sexuals compleixen les condicions per accedir al programa, hi ha una avaluació exhaustiva prèvia dels tècnics per identificar aquells que puguin tenir un aprofitament real”.
Cercles Espanya és un projecte de prevenció gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), supervisat per la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries. El programa ofereix un marc de suport i supervisió a persones que han comès delictes sexuals, considerats “perfils d'alt risc”.
La iniciativa és subvencionada pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior. Així mateix, compta amb una gran participació de voluntariat que disposen despais de suport i supervisió continus, així com de jornades de formació específiques.
Seguint amb la notícia publicada per El País, també s'incideix que “són perfils que compleixen penes per delictes de naturalesa sexual, que han passat la major part de la seva condemna en 2n grau (al centre penitenciari), que al propi centre han seguit el programa d'intervenció per a delictes d'agressió sexual amb un bon desenvolupament en el mateix i que requereixen una fase d'acompanyament llibertat”.
La informació també inclou declaracions de Laura Negredo, subdirectora general adjunta de Medi Obert i Penes i Mesures Alternatives i vocal de la Junta Directiva de Cercles Europa que afegeix que «és fonamental que les persones que hi participen vulguin el canvi, vulguin continuar amb el canvi que van començar a la presó i s'hi comprometin».
Així mateix, Laura Negredo afirma que "és un programa dirigit a interns amb necessitats de suport als quals s'identifica que estan més aïllats socialment", de manera que "el que busquem crear és una xarxa de suport social per mitigar aquest risc. Cercles ha demostrat la seva eficàcia en altres països, és una necessitat social i penitenciària".
FSC posa en marxa IDEM: un nou programa per impulsar entorns laborals més segurs i igualitaris, on es garanteixi que no hi ha discriminació
Després de 5 anys realitzant a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) el programa d'intermediació i sensibilització empresarial PERSEO, ha sorgit la necessitat de dur a terme un projecte específic perquè les empreses puguin avançar cap a entorns laborals més segurs i inclusius, en què es garanteixi el compliment de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral. Això ha estat possible gràcies al finançament del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 del Govern d'Espanya, amb la posada en marxa IDEM, Inclusió i Diversitat a l'entorn Empresarial per a la promoció de la igualtat de tracte i no discriminació. El programa és present a Aragó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia.
IDEM pretén millorar la situació de les persones vulnerables, promovent la igualtat de tracte i no discriminació (Llei 15/2022) en entorns laborals, fomentant la responsabilitat social corporativa i individual i estimulant actituds de respecte, solidaritat i tolerància cap a la diversitat “La iniciativa busca generar dades que permetin a les empreses millorar les seves polítiques internes i projecte.
Es tracta d'un programa que té com a objectiu analitzar la percepció de les persones treballadores sobre la inclusió, la diversitat i la possible existència de comportaments discriminatoris al seu entorn professional. El projecte "fa conscients els biaixos inconscients que impacten en les dinàmiques, polítiques i comportaments de l'entorn laboral, en relació amb les persones que poden patir algun tipus de discriminació", matisen.
Són molts els beneficis que l'empresa pot obtenir i molt poc el temps invertit, entre d'altres:
- Més puntuació en la presentació a programes i serveis de l'Administració pública.
- Compliment normatiu i reducció de riscs legals.
- Complir els estàndards de diversitat, equitat i inclusió (DEI).
- Atracció i fidelització del talent.
- Millora del clima laboral.
- Major compromís i productivitat.
- Millora de la imatge de reputació.
- Accés a certificacions.
- Avantatge competitiu en licitacions i amb la cadena de subministraments.
- Sostenibilitat organitzacional.
Les empreses poden participar al projecte mitjançant la realització de dos qüestionaris. Un ho ha demplenar la persona referent de lempresa o de Recursos Humans per aportar dades sobre la mateixa i un altre, la plantilla o part duna mostra significativa dels treballadors/es de lempresa, de manera anònima. Aquests qüestionaris estan centrats a arreplegar impressions i experiències relacionades amb la percepció del clima laboral, situacions d'inclusió o exclusió, valoració de polítiques, comunicació, etc. A més, aquelles empreses que així ho valorin, també poden fer sessions formatives sobre vulnerabilitats, formes de discriminació i biaixos inconscients, entre altres qüestions.
Després de la participació al programa, les empreses es posicionen dins l'escala IDEM i reben un informe amb la seva situació, així com suggeriments i millores respecte a la seva gestió de la diversitat i la inclusió, en cas de necessitar-les. Amb això, es garanteix que l‟empresa sigui un entorn laboral segur, just i respectuós per a totes les persones, sense distinció de gènere, orientació sexual, edat, origen, religió, discapacitat o altres condicions personals. Aquelles que superin amb èxit la seva participació obtindran el segell IDEM.
Per acabar, cal destacar que la Fundació Salut i Comunitat realitzarà un estudi d'anàlisi de les dades obtingudes, que se centrarà a visibilitzar la situació de les persones treballadores en matèria de discriminació, distingint quins col·lectius són els més discriminats, tipologia d'empreses, pràctiques més o menys habituals, etc., als territoris on es desenvolupa el programa IDEM.
Els nens i adolescents de la Llar MIR Valladolid reben una emotiva visita del Motos Club USAL
El passat dia 7 de juny, el Motos Club USAL de Salamanca va fer una visita als nens i adolescents de la Llar MIR Valladolid, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat del qual pertany a la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó. Aquesta activitat, celebrada a la Pineda d'Antequera, es repeteix per segon any consecutiu, i torna a deixar empremta, tant als petits com als membres del club. Va ser una jornada de valors, aprenentatge i molta diversió.
El Motos Club USAL no és només un grup apassionat per les motos; la seva essència està profundament lligada als valors socials i culturals, inspirats en el vincle amb la Universitat de Salamanca (USAL). El compromís va més enllà de l'asfalt: promou la convivència, el respecte, la solidaritat i la responsabilitat col·lectiva. Durant la jornada, aquests valors van ser l'ànima de l'activitat i es van reflectir en cada moment compartit.
Els motoristes van oferir una exposició de les seves motocicletes i van organitzar un taller de dinàmica de grup, en què els nens van crear el seu propi club de motos, assignant-se rols amb responsabilitats. Aquesta activitat va fomentar la cohesió grupal i va servir per traslladar als infants la importància de construir comunitat i recolzar-se mútuament.
Es va fer especial èmfasi en com els valors del món motard –ser lleial als companys, ajudar el que ho necessita, celebrar junts els bons moments i sostenir-se en els difícils– poden i s'han d'aplicar també dins de la Llar MIR i les seves vides diàries. La fidelitat i el compromís amb un grup, com el que es viu al club motard, pot ser una guia per relacionar-se amb respecte, confiança i afecte.
En acabar, després de respondre diverses preguntes preparades pels motoristes, cada participant va rebre un diploma personalitzat, cosa que els va omplir d'orgull i motivació. Durant la xerrada, es va destacar la importància d'ajudar-se mútuament, tant als bons moments com a les dificultats, un missatge que va ser rebut amb gran atenció per les persones presents.
A més, es va incloure per part del club de motoristes, un bloc dedicat a la seguretat viària, en què es van resoldre dubtes i es va conscienciar sobre la responsabilitat a la via pública, fins i tot des de la infància. La jornada va concloure amb un petit pícnic compartit, on nens, educadores i motards van poder continuar xerrant i gaudint en un ambient relaxat, familiar i ple d'alegria.
Sens dubte, lexperiència va ser inoblidable per a tots. Els nens van gaudir, van aprendre i es van sentir units i plens de diversió. Per la seva banda, els integrants del Motos Club USAL es van emportar la calor humana, l'alegria i el somriure sincer dels nens , cosa que van valorar de manera significativa. Molts van destacar que aquesta activitat els va permetre viure la seva afició des d'una banda més humana i solidària , donant-li un sentit encara més especial al seu compromís amb la comunitat.
Així mateix, van apreciar l'oportunitat de compartir els seus valors i experiències amb els nens, de poder-hi sembrar la importància del respecte mutu, la fidelitat entre companys i la solidaritat, que també són eixos de l'esperit motard.
Des de la Llar Mir Valladolid volem expressar el nostre agraïment més sincer per aquesta entranyable visita, per l'afecte rebut i per la implicació del club. Volem ressaltar el valor que té per als infants sentir-se acompanyats, escoltats i reconeguts. Va ser una jornada que va deixar una empremta en tots nosaltres i que, amb il·lusió, esperem poder repetir en el futur.
L'Observatori Noctámbul@s presenta els mites i realitats de la violència sexual lligada a l'oci nocturn i drogues, en una conferència internacional a Gant (Bèlgica)
La nostra companya Maria Giaever, del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha intervingut recentment a la conferència internacional de salut “13th International Club Health Conference”, on ha realitzat una ponència sobre violències sexuals en contextos d'oci nocturn i consum de drogues. Durant la seva intervenció, ha presentat el treball de l'Observatori Noctàmbuls de FSC i la trajectòria de recerca del projecte, en matèria de violència sexual. Especialment, els mites i realitats de la violència sexual amb presència de drogues, proposant estratègies preventives estructurals amb perspectiva de gènere.
Maria Giaever ha explicat que el projecte d'investigació de l'Observatori Noctàmbuls de FSC va néixer el 2013, "en detectar-se la necessitat d'aplicar la perspectiva de gènere a les drogues, ja que l'ús de substàncies està lligat a l'assumpció de riscos, que és una expectativa de la masculinitat, no de la feminitat. amb unes característiques particulars i relats basats en una sistemàtica: culpabilització de les agredides, posant-ne el focus en el comportament;
D'altra banda, ha traslladat que "quan ens vam posar a investigar les violències sexuals en aquests contextos, ens vam adonar que moltes de les representacions socials de les mateixes, no es corresponien amb la realitat. Moltes narratives estaven apuntalant l'alarma, el pànic social i la desmobilització feminista, en presentar els casos de manera: aïllada com a successos,".
També que "a partir del 2017, es va mediatitzar el debat sobre la violència sexual, arran del cas de la violació múltiple dels Sant Fermins de Pamplona i molts ajuntaments van començar a voler abordar aquesta problemàtica. La nostra feina va començar a créixer a partir de llavors". De la mateixa manera, va afirmar que “comencem a fer formacions ia desenvolupar una àrea de consultoria, realitzant protocols municipals i un treball comunitari que dura uns 10 mesos, en un procés participatiu”. Així mateix, va explicar que fan campanyes de sensibilització i prevenció, jornades i altres accions de prevenció.
D'altra banda, també va incidir en els mites i les realitats de la violència sexual amb presència de drogues. "En aquest sentit, pensem que hi ha una sobredimensió mediàtica de la submissió química proactiva. Cal aproximar-se a la realitat d'una manera profunda, complexa i informada. L'estratègia de fixar-se en els casos excepcionals –i utilitzar-los per construir els mites – com si fossin la realitat absoluta, protegeix i manté la violència sexual", va expressar.
Algunes estratègies preventives estructurals amb perspectiva de gènere que Maria Giaever va proposar durant la seva intervenció van ser:
- Afinar en la conceptualització [“conceptualitzar és polititzar”] i desplaçar el focus sobre el modus operandi [“allò que no s'anomena no existeix”]: Violències sexuals amb presència de drogues/ sota ús de drogues.
- Orientar la mirada cap al consentiment i no cap al consum o cap a altres fets per part de la víctima o agressor.
- Promoure la llibertat sexual: posar el plaer, l'autoestima (de gènere, política, col·lectiva) i la diversitat al centre i treballar de manera crítica els càstigs i estigmes cap a la sexualitat de les dones
- Por vs. terror sexual:
- Oferir eines de gestió de la por que fomentin la capacitat d'autodefensa, l'apoderament, la lliure ocupació dels espais que també ens pertanyen i l'organització davant de les violències.
- No fomentar el bloqueig, la hipervigilància, l'alerta i la desmobilització.
- Anar a l'arrel de les violències: visibilitzar tot l'iceberg, l'estructuralitat i el context; no quedar-nos a les violències més espectaculars.
- Apuntar a desmuntar la “masculinitat cishetero tradicional”, entenent-la com una posició social de privilegi i domini a l'esfera de la sexualitat.
- Comptar amb expertes en gènere, violències i feminismes.
Activitat intergeneracional d'enriquiment mutu entre gent gran de la Residència i Centre de Dia Roger de Llúria i joves de l'IES Gaudí de Reus
Recentment, ha tingut lloc una trobada intergeneracional entre persones usuàries de la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, a Tarragona, servei de titularitat de la Secretaria d'Inclusió Social i de Promoció de l'Autonomia Personal (SISPAP) de la Generalitat de Catalunya, gestionada per Fundació Salut i Comunitat (FSC) en consorci amb el 5 Gaudí de Reus. Es van compartir dos dies plens d'aprenentatge i empatia en uns tallers realitzats amb gran acollida per part de gent gran i joves, als quals es vol donar continuïtat el curs vinent, atesos els bons resultats.
L'activitat va tenir com a objectiu principal facilitar un espai de trobada, on joves i grans poguessin compartir experiències i coneixements. Segons ens traslladen des del centre, “van acudir alumnes de primer i segon d'una Formació Professional (FP) bàsica, una alternativa a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) que permet a joves adquirir coneixements i habilitats per accedir al mercat laboral o continuar estudis de FP. Es tracta del primer nivell de qualificació dins dels estudis de formació professional que s'adscriuen a diferents famílies professionals.
La trobada va tractar de facilitar un espai d'intercanvi entre persones joves i d'edat avançada, en què, a través de la realització de diferents activitats lúdiques, cognitives i físiques, els/les alumnes van poder conèixer i conscienciar-se sobre les limitacions que viuen les persones grans al seu dia a dia. Així mateix, les persones usuàries del servei van gaudir de moments molt agradables amb els/les joves, generant-se amb
En primer lloc, es va desenvolupar una activitat lúdica que va consistir a passar pilotes de colors a través de caixes de cartró, mitjançant un moviment dels braços cap enrere, al ritme de la música. Aquesta dinàmica va fomentar la coordinació, el treball en equip i la comunicació entre els participants, tot creant un ambient de diversió i complicitat.
Posteriorment, es van realitzar exercicis que van permetre als joves conèixer les limitacions funcionals a nivell motriu i cognitiu que poden enfrontar les persones grans. Aquestes activitats van ajudar a sensibilitzar els adolescents sobre les dificultats quotidianes de la gent gran ia promoure l'empatia i el respecte.
“Havien de posar-se de manera intercalada entre ells/es, agafant amb la mà un got ple de cigrons secs i altres/es participants, un altre recipient més obert. més facilitat els de segon curs, en tenir més edat”, matisen des del servei.
Un dels moments més emotius va ser l'activitat de reminiscència, en què les persones usuàries del centre van compartir amb els joves records d'oficis antics i tasques quotidianes de la seva joventut. Aquest intercanvi no només va permetre a la gent gran reviure moments de la seva vida, sinó que també va oferir als/les adolescents una gran oportunitat per conèixer el valor de la memòria col·lectiva, fent-se un intercanvi molt enriquidor d'experiències entre tots/es.
Cal assenyalar que amb els/les alumnes de primer any de curs, a més de les activitats esmentades, es va realitzar un taller complementari, en què els/les joves van poder conèixer com es pot potenciar l'autonomia en la gent gran. Aquesta activitat va ser una oportunitat que els va permetre conscienciar-se sobre l'autonomia a la gent gran i reflexionar sobre el seu futur professional.
A més, molts d'aquests joves, que s'enfronten a situacions familiars complexes, van mostrar una actitud més oberta, activa i sensible, evidenciant el poder transformador d'aquesta activitat intergeneracional.
Donats els resultats positius obtinguts, tant el professorat de l'IES Gaudí com l'equip professional de la Residència i Centre de Dia Roger de Llúria de Reus, han manifestat el seu interès a donar continuïtat a aquesta iniciativa durant el proper curs.
Els serveis de drogues de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de FSC impulsen una dinàmica participativa per commemorar el Dia Mundial Sense Tabac
El passat 31 de maig, amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac, els serveis residencials de l’Àrea d’Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament les comunitats terapèutiques i els pisos de reinserció, van realitzar tallers per tal de obrir sensibilitats i generar espais de reflexió sobre els efectes i problemàtiques associades al consum de tabac. Aquestes activitats van tenir molt bona resposta
per part de les persones participants.
Prèviament, es va rebre una formació per part de professionals expertes en la temàtica, on es van introduir aspectes com la influència de la publicitat, l’impacte ambiental, epidemiologia i mortalitat, la reducció de danys en el consum de tabac, però sobretot, la detecció i diagnòstic del tabaquisme, l’abordatge en diferents contextos i les seves intervencions terapèutiques de cara a poder, en un futur, pensar en la implementació d’aquest abordatge dins dels nostres serveis.
Aquesta formació ens va permetre disposar de materials i guies que van ser utilitzades en els nostres serveis. Alguns serveis, aprofitant el personal de infermeria, van realitzar una dinàmica de grup referida al tabac, els seus efectes i conseqüències, tan a nivell de salut com social. Es van explicar també diferents mètodes per deixar de fumar.
Cal destacar que a la Comunitat Terapèutica “Riera Major”, van realitzar una activitat, dissenyada amb un enfocament educatiu i participatiu, on es va combinar una exposició informativa amb una sessió de debat grupal. Es va abordar la història del tabac, la seva influència social i cultural, els impactes en la salut física i mental, així com les noves estratègies de prevenció i tractament, especialment en usuaris amb trastorns mentals.
Un moment destacat de la jornada va ser la participació d’un usuari de la comunitat que està deixant de fumar, que va compartir la seva experiència personal, aportant un punt de vista molt valuós per al grup.
La resposta dels participants va ser molt positiva, generant un debat respectuós i enriquidor que va incloure aspectes com la influència de la publicitat, la perspectiva de gènere en el consum i la normalització social del tabaquisme.
En els pisos terapèutics es van penjar cartells informatius a les zones comunes, i es va fer una dinàmica aprofitant l’espai de “prevenció de recaigudes”.
Amb aquestes activitats obrim portes no només a la sensibilització, sinó a permetre que, aprofitant l’ingrés en un dels nostres serveis, les persones es puguin plantejar també la necessitat d’aprofitar la seva estada al centre per intentar reduir o abandonar definitivament el consum de tabac, posant de manifest l’impacte positiu d’aquesta acció.
Aquestes iniciatives han estat una oportunitat per fomentar el pensament crític i la consciència col·lectiva sobre el consum de tabac, i han obert la porta a futures activitats enfocades en la salut mental, la reducció de danys i la prevenció. De fet, algunes de les persones ingressades, han mostrat interès en la possibilitat de deixar de fumar estant en el serveis, amb ajuda o no farmacològica, però amb el recolzament de totes les professionals que hi intervenen.