"Treballar al Programa DIGITALITZA T de FSC m'ha permès comprendre la importància d'integrar la dimensió tècnica amb la visió global dels programes"
María Breis va estudiar el Grau en Treball Social i treballa com a tècnica d'inserció sociolaboral a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la Regió de Múrcia. Concretament, en una iniciativa formativa que cerca fomentar la inclusió digital com a eina per a la inclusió social. Aquest programa s'adreça especialment a persones en situació o risc d'exclusió social, oferint capacitació en competències digitals que els permet millorar la seva autonomia, accedir a recursos tecnològics i participar plenament en la vida comunitària i laboral. En aquesta entrevista, ens explica com ha viscut els primers mesos de treball a FSC, els reptes a què s'ha enfrontat, les competències que ha enfortit i la motivació que li aporta formar part d'un projecte amb un impacte social real, entre d'altres aspectes.
– Sabem que treballes a la Fundació Salut i Comunitat des de principis d'aquest any. Com descriuries els teus primers mesos de feina a l'entitat?
És així, concretament des de principis de gener. En aquest temps, he procurat mantenir una actitud proactiva, mostrant disponibilitat per assumir responsabilitats, aportar idees i col·laborar de manera transversal amb els diferents equips professionals.
El meu objectiu ha estat no només adaptar-me als procediments i les metodologies de l'organització, sinó també contribuir activament a optimitzar processos i enfortir el treball en equip.
– Què ha suposat per a tu personal formar part d'un projecte amb impacte social, com és el cas del Programa DIGITALITZA‑T?
Més enllà del desenvolupament professional, treballar en una organització la missió de la qual està centrada a millorar la qualitat de vida de les persones, m'ha permès connectar de manera més conscient amb el propòsit de la meva tasca diària.
Saber que la feina que faig contribueix, directament o indirectament, al benestar de col·lectius en situació de vulnerabilitat, m'aporta un sentit afegit de responsabilitat i motivació.
– Quin tipus de tasques has desenvolupat durant aquest temps?
D'una banda, he participat en la gestió i el seguiment de projectes, col·laborant en la planificació, l'organització i la coordinació d'activitats, així com en el control de terminis i objectius.
D'altra banda, he contribuït a elaborar informes i documentació tècnica, assegurant el compliment dels procediments interns i els estàndards de qualitat de l'entitat.
– Hi ha hagut res que t'hagi cridat especialment l'atenció durant aquests mesos?
Sí, l'alt nivell de compromís i la vocació de servei de l'equip humà. He pogut comprovar que, més enllà de la professionalitat i l'experiència tècnica, hi ha una implicació genuïna amb la missió de l'entitat, cosa que genera un entorn de treball molt motivador i alineat amb els valors socials que promovem.
- Concretament, quins valors de l'equip professional destacaries com a més inspiradors?
En primer lloc, el compromís social. Es percep una implicació autèntica amb la missió de l'entitat i amb les persones a qui s'acompanya, cosa que va més enllà del compliment de les funcions i reflecteix una veritable vocació de servei.
També ressaltaria l'empatia i el respecte, tant en la intervenció amb les persones usuàries com en la relació entre companys i companyes. Hi ha un clima de treball basat en l'escolta, la col·laboració i el reconeixement del valor que aporta cada perfil professional.
– Quines competències professionals has enfortit durant aquests mesos?
He consolidat la meva capacitat d'organització i de planificació, especialment en la gestió simultània de diferents tasques i projectes, prioritzant objectius i optimitzant temps.
D'altra banda, he reforçat la meva capacitat d'anàlisi i seguiment, fent atenció al detall i assegurant el compliment dels procediments i estàndards de qualitat.
– Quins han estat els principals reptes a què t'has enfrontat?
Durant aquests primers mesos treballant a la Fundació Salut i Comunitat, un dels meus principals reptes ha estat gestionar de manera eficient els temps i prioritats, especialment en un entorn on les necessitats poden ser canviants i requereixen capacitat de resposta.
A més, assumir progressivament noves responsabilitats ha suposat un desafiament positiu, que m'ha permès sortir de la meva zona de confort i continuar desenvolupant competències tant tècniques com transversals.
– Quin aprenentatge destacaries com el més significatiu fins ara?
L'aprenentatge més significatiu fins ara a la Fundació Salut i Comunitat ha estat comprendre en profunditat la importància del treball coordinat i amb enfocament integral per generar un impacte social real i sostenible.
Així mateix, he après que la capacitat d'adaptació i escolta activa són claus per oferir respostes ajustades a cada situació. Cada cas, cada projecte i cada context requereixen sensibilitat, anàlisi i compromís, cosa que reforça la necessitat d'actuar amb rigor i humanitat alhora.
- Com ha canviat la teva percepció del Tercer Sector des que vas començar a treballar a l'entitat?
He descobert que el Tercer Sector no només actua com a agent de suport, sinó com un actor clau en la transformació social, capaç de generar innovació, articular xarxes de col·laboració i complementar de manera essencial la tasca de les administracions públiques. La gestió eficient de recursos, l‟avaluació constant il‟orientació a resultats són aspectes que, des de fora, no sempre es perceben amb claredat.
– Mirant cap al futur, en quines àrees t'agradaria continuar desenvolupant-te dins l'àmbit social?
M'agradaria continuar desenvolupant-me en àrees que combinin la intervenció directa amb la planificació i la millora estratègica dels projectes. Treballar al Programa DIGITALITZA‑T de FSC m'ha permès comprendre la importància d'integrar la dimensió tècnica amb la visió global dels programes, i és una línia on m'agradaria aprofundir.
Acompanyant famílies davant la pobresa energètica des del Projecte AEDES
Enrique Martínez Gutiérrez comparteix la seva experiència com a tècnic d'inserció sociolaboral al Projecte AEDES – Servei d'Acompanyament a l'Exercici dels Drets Energètics de la Fundació Salut i Comunitat, on acompanya famílies afectades per la pobresa energètica. Des dels seus inicis com a escolta i voluntari a diferents entitats, ha enfocat la seva carrera en la integració social, i ara ajuda les famílies a recuperar el control dels seus recursos ia afrontar l'exclusió social amb autonomia i esperança. El Projecte AEDES està finançat amb subvencions a càrrec de l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, a l'àmbit de la Regió de Múrcia.
– Per començar, ens pots explicar una mica sobre tu i la teva trajectòria professional?
És clar, m'he incorporat a la Fundació Salut i Comunitat com a tècnic d'inserció sociolaboral a la Regió de Múrcia. Prèviament, he estat gairebé dos anys en una associació per a persones a l'espectre autista.
Tot aquest camí va començar quan vaig acabar el Batxillerat i vaig decidir estudiar el Grau Superior d'Integració Social. Des del primer dia, em va entusiasmar pensar en la idea d'enfocar la meva vida professional a integrar i acompanyar els altres, un compromís que he mantingut des de la meva infància, ja que sóc escolta des de fa 13 anys, i des que en tinc 11 he fet diferents voluntariats cada any. Això m'ha fet prendre una perspectiva i consciència social al llarg de la meva infància i adolescència que avui dia és la que crec que m'ha motivat a arribar fins aquí.
– Com han estat els teus primers mesos de treball a la Fundació Salut i Comunitat?
La meva experiència durant aquests primers mesos està sent molt gratificant, recordo que el primer dia vaig entrar molt il·lusionat, amb molta expectació per saber amb què m'anava a trobar i com seria aquesta nova etapa. Em va fascinar l'ambient que hi havia entre els companys/es, cosa que per a mi és una part fonamental, ja que crec que es veu reflectit a la feina que fa una persona quan se sent còmoda al lloc on es troba.
– En incorporar-te al projecte AEDES, com va ser per a tu adaptar-te a una àrea tan diferent de la teva experiència prèvia?
Al principi, el projecte AEDES em va semblar un gran canvi respecte al que feia, ja que l'atenció a persones amb autisme és completament diferent. Tot i així, la idea de sortir de la meva zona de confort em generava molta curiositat, vaig anar aprenent i informant-me més a fons sobre la pobresa energètica i ha resultat ser un factor determinant en la meva comprensió de l'exclusió social. He descobert que la precarietat energètica no és només un problema de factures, sinó una barrera que condiciona la salut i la dignitat de les famílies, cosa que ha donat un sentit molt més profund a la meva feina en el dia a dia.
– Què és el que més t'ha sorprès o interessat aquests primers mesos?
Donar-me compte de com està de invisibilitzada la problemàtica en la nostra societat. Sincerament, jo mateix tenia molt poca informació sobre l´abast d´aquesta situació abans d´entrar a formar part d´aquest projecte. En ser aquí i veure la realitat de prop, t'adones que moltes famílies pateixen això en silenci. Per això, crec fermament que tenim per endavant una tasca molt important de difusió i conscienciació; és fonamental que les persones sàpiguen que això és molt més comú del que pensem i que pot estar passant a la casa del costat sense que ens adonem.
D'altra banda, el que m'ha semblat més interessant és la metodologia i la qualitat amb què es treballa aquesta situació des del projecte AEDES. M'ha impressionat veure com s'aplica un enfocament integral que no es queda a la superfície. No ens limitem a fer una solució puntual o temporal per sortir del pas, sinó que l'objectiu real és l'acompanyament a llarg termini.
El que busquem és empoderar les famílies, donant-los eines pràctiques i una formació adequada perquè elles mateixes recuperin el control. Sens dubte, veure com passen de la incertesa a poder gestionar els seus propis recursos de manera autònoma és la part més enriquidora de tot aquest procés.
– Quins han estat els teus reptes i aprenentatges més grans durant aquest temps?
El primer que em ve al capdavant quan penso en els principals reptes i aprenentatges que m'han sorgit, són les factures i tot allò relacionat amb el sector energètic. Mai no havia hagut d'analitzar una factura ja que als meus 23 anys encara no he tingut la sort de poder-me independitzar, així que això era una cosa que jo sentia que m'enxampava molt lluny. Vaig entendre que això és una part fonamental del projecte i vaig posar tot el meu esforç a conèixer-les i entendre-les perquè la feina que per part meva pogués oferir als participants del projecte fora de la major qualitat possible.
Si hagués de destacar els meus aprenentatges més grans diria tot el que estic aprenent dels meus companys/es, la manera de treballar, sempre pensant en les persones, i intentant donar el millor perquè les diferents persones que passen per la fundació sentin que de veritat tenen una oportunitat de tirar endavant, sense conformar-se amb solucions superficials i posant tot l'esforç i el cor perquè recuperin.
– Per últim, com valoraries la teva incorporació a l'equip professional del projecte?
La meva incorporació a l'equip ha estat molt positiva, han estat molt acollidors amb mi i n'estic molt agraït. En tot moment han estat pendents per si necessitava alguna cosa, explicant-me els dubtes que m'anaven sorgint i fent-me sentir com un més des del primer minut. És un veritable plaer treballar en un entorn amb tanta qualitat humana, on la companyonia es nota en cada detall del dia a dia.
Saber que compto amb el suport dels meus companys/es m'ha donat molta seguretat a l'hora de treballar i anar assumint noves responsabilitats amb confiança. Sentir-se tan abrigallat des del principi marca la diferència i em motiva molt per seguir aportant al projecte. Només em queda agrair-los de cor per la bona acollida que he rebut per part seva.
El Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de l’FSC consolida el seu creixement i reforça el suport a la recuperació
El Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la província de Barcelona es posiciona com un servei clau en els processos de recuperació i inserció comunitària de persones amb conductes addictives. Durant el 2025, ha experimentat un augment en el nombre d’atencions, confirmant una tendència de creixement progressiu i evidenciant la necessitat de garantir la continuïtat i l’estabilitat del recurs. El servei compta amb el finançament del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya mitjançant la convocatòria ordinària de subvencions (CONVO).
L’objectiu principal del SAVA és facilitar la transició cap a una vida autònoma, consolidar aquest procés i afavorir el màxim nivell d’inserció comunitària de les persones ateses. Per fer-ho, el programa ofereix un acompanyament socioeducatiu i emocional individualitzat, en estreta coordinació amb la xarxa d’atenció en drogodependències i salut mental.
Al llarg del 2025, s’ha produït un increment de les atencions rebudes, confirmant així una tendència de creixement progressiu i evidenciant la necessitat de garantir la continuïtat i l’estabilitat del programa. Aquest creixement consolida el servei com un dispositiu clau en la fase final dels processos d’autonomia vinculats al tractament de les addiccions. L’augment de persones ateses i l’ampliació territorial de la demanda han implicat també ajustos organitzatius del mateix servei, evidenciant la seva rellevància creixent més enllà del seu àmbit territorial inicial.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, continua predominant-hi la presència masculina, tot i que s’ha registrat un augment de dones respecte d’anys anteriors. Moltes d’elles han patit situacions de violència, fet que subratlla la importància de continuar incorporant una perspectiva de gènere en les intervencions.
Així mateix, les persones ateses al llarg de l’any presenten trajectòries prolongades de consum i diversos intents previs de recuperació, així com la necessitat d’un acompanyament professional en la fase de desinstitucionalització, un moment especialment sensible en què augmenta el risc de recaiguda si no hi ha suport continuat. D’altra banda, es manté la complexitat diagnòstica en salut mental, fet que motiva una coordinació més gran amb els serveis d’aquesta tipologia. Aquesta realitat reforça la importància d’intervencions integrals i interdisciplinàries.
Pel que fa a l’àmbit residencial, s’observa una consolidació progressiva de l’autonomia habitacional. Cada vegada són més les persones que viuen soles, comparteixen habitatge o disposen d’un domicili propi, un factor considerat especialment protector per mantenir l’abstinència i afavorir la integració comunitària.
No obstant això, persisteix una notable vulnerabilitat econòmica entre les persones ateses. Prop del 40 % no disposa d’ingressos propis, fet que reforça la necessitat d’impulsar processos d’inserció sociolaboral i facilitar l’accés o la regularització de prestacions.
En conjunt, l’anàlisi realitzada durant el 2025 mostra que el SAVA travessa una fase de consolidació i creixement sostingut, tant en volum d’atenció com en el desenvolupament de la seva metodologia d’intervenció. Tanmateix, continuen existint reptes importants, com la vulnerabilitat econòmica de les persones usuàries, la complexitat en salut mental i la baixa presència femenina en la fase final dels itineraris terapèutics.
De cara al 2026, el servei es planteja reforçar la seva estructura organitzativa, consolidar la perspectiva de gènere en la intervenció, aprofundir la coordinació amb la xarxa de salut mental, així com continuar promovent l’autonomia residencial i la inserció sociolaboral com a pilars fonamentals dels processos de recuperació.
Pisos terapèutics de l’FSC el 2025: recursos clau davant la creixent complexitat clínica i l’augment de les addiccions comportamentals
Els pisos terapèutics de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona van consolidar durant l’any 2025 el seu paper com a recursos clau de reinserció, adreçats a persones amb addiccions, en un context marcat per una complexitat clínica més gran, un increment notori de les addiccions comportamentals, així com per importants desigualtats de gènere. Les memòries d’ambdós serveis de 2025 mostren dos recursos residencials que, en un entorn d’alta complexitat clínica i social, mantenen el seu paper com a components essencials del Circuit de Tractament de les Addiccions de l’FSC.
Pel que fa a les persones ateses, durant el 2025 es va continuar amb la tendència habitual en recursos mixtos, que no és la desitjable, referida al fet que es continua presentant una clara desigualtat de gènere.
Així mateix, es va atendre un 41 % de dones dels pisos, respecte del total de persones que van realitzar tractament. Tot i això, i encara lluny de l’equitat, l’augment de dones que van accedir i continuen accedint als nostres serveis és cada vegada més gran.
En ambdós pisos terapèutics ubicats a Barcelona, el nombre de dones continua sent molt inferior al d’homes, malgrat l’agilització del circuit d’ingrés específic per a elles.
D’altra banda, es van observar determinades característiques comunes en el perfil de les persones ateses en ambdós pisos:
- Edat: homes i dones se situen al voltant dels 42-43 anys, en edat laboral activa.
- Derivacions i residència: ambdós perfils procedeixen majoritàriament de la província de Barcelona i acostumen a arribar derivats del seu Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) de referència.
- Substàncies principals: predominen l’alcohol i la cocaïna com a drogues que motiven el tractament, sovint en combinació amb altres substàncies.
- Alta presència de patologia dual i addiccions comportamentals: en totes les persones usuàries, s’observa comorbiditat en salut mental i una proporció alta d’addiccions sense substància, cosa que augmenta la complexitat de cara al procés de recuperació de les persones.
En aquesta línia, la comorbiditat en salut mental adquireix una rellevància especialment significativa. Del total de persones ateses en ambdós pisos, el 58,7 % presentava un diagnòstic psiquiàtric associat. Predominen principalment els trastorns de personalitat del clúster B (es caracteritzen per tenir dificultats en la gestió de les emocions i per dificultats interpersonals), així com els trastorns de l’estat d’ànim i els trastorns d’ansietat, fet que afegeix un nivell més gran de complexitat als processos terapèutics i requereix intervencions altament especialitzades i integrals.
Cal assenyalar també que en l’exercici 2025 es va observar un protagonisme creixent de les addiccions comportamentals —joc, sexe, compres o noves tecnologies— com a factor de desestabilització dels processos terapèutics. En un dels pisos terapèutics, el 57 % de les persones ateses van presentar alhora addicció a substàncies i addiccions comportamentals, cosa que va dificultar la intervenció, va elevar el risc de recaiguda i va reclamar més recursos, així com una especialització més gran per part dels equips terapèutics.
A més, les memòries d’aquests dos serveis de 2025 evidencien amb claredat la persistència de la bretxa de gènere i la violència masclista com a elements estructurals presents en la trajectòria vital de moltes de les dones ateses, condicionant la seva evolució terapèutica.
Si analitzem la variable de gènere femení, el perfil predominant és el d’una dona d’uns 43-45 anys, soltera o separada, amb fills/es a càrrec, addicció a l’alcohol i a la cocaïna, escassos ingressos econòmics i diversos factors de vulnerabilitat. El 75 % de les dones van presentar una addicció comportamental i, dins d’aquest grup, un 67 % va patir un trastorn de la conducta alimentària, fet que subratlla la intersecció entre gènere, salut mental i addicció.
De la mateixa manera, el 80 % de les dones que han realitzat tractament han patit violència de gènere, i ha estat necessari un treball profund sobre la presa de consciència de la violència viscuda, el seu impacte psicològic i emocional i la relació d’aquests fets amb el consum.
En conjunt, les memòries de 2025 presenten dos recursos residencials que, en un context d’elevada complexitat clínica i social, continuen sent elements clau dins del Circuit de Tractament de les Addiccions. Aquests pisos terapèutics integren intervenció clínica, acompanyament social, perspectiva de gènere i estratègies de reinserció, amb l’objectiu de donar suport a les persones en el desenvolupament de projectes de vida més autònoms i lliures de consum.
L’FSC s’uneix a la campanya d’UNAD “Medicar-nos no és l’única opció” per denunciar la medicalització del malestar de les dones i evitar addiccions
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que se celebra cada 8 de març, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat integrant d’UNAD, la Xarxa d’Atenció a les Addiccions, s’afegeix a la campanya “Medicar-nos no és l’única opció”, amb l’objectiu de visibilitzar la realitat del consum de psicofàrmacs entre les dones i reclamar un canvi en la manera com s’aborda la seva salut mental per evitar addiccions. A Espanya, el consum d’hipnosedants i ansiolítics és significativament més alt entre les dones que entre els homes, consolidant-se com una de les substàncies més utilitzades després de l’alcohol i el tabac en elles.
La campanya, difosa amb motiu del Dia Internacional de la Dona, denuncia la pràctica habitual de tractar el malestar femení en molts casos només amb medicació, sense atendre les causes profundes de l’ansietat, l’insomni o la tristesa, per exemple.
“Tranquil·litzants i ansiolítics poden alleujar temporalment els símptomes, però no solucionen l’origen del patiment i, en molts casos, generen dependència i noves addiccions”, expliquen des d’UNAD. Per això, la campanya reivindica la necessitat d’una atenció integral i amb perspectiva de gènere, basada en l’escolta, l’acompanyament professional i l’abordatge de les arrels estructurals del malestar.
Cal assenyalar que els estudis més recents, com l’Enquesta EDADES 2024 i els informes del Pla Nacional sobre Drogues, mostren que a Espanya el consum d’hipnosedants i ansiolítics és significativament més alt entre les dones que entre els homes, consolidant-se com una de les substàncies més utilitzades després de l’alcohol i el tabac.
Aquesta diferència es manté al llarg de tota la vida adulta, si bé augmenta de manera destacada amb l’edat, assolint la seva màxima prevalença entre les dones de 55 a 64 anys, on més d’una de cada cinc n’ha consumit durant l’últim mes. Entre les generacions més joves també s’observa un creixement, ja que prop del 20 % de les noies de 14 a 18 anys declara haver consumit hipnosedants durant l’últim any, davant de menys del 10 % dels nois.
El consum d’aquestes substàncies s’ha triplicat en les darreres dues dècades, un fenomen que reflecteix la medicalització de malestars quotidians vinculats a l’ansietat, la sobrecàrrega de cures, la precarietat laboral o l’impacte de la pandèmia de la COVID-19.
El vídeo central de la campanya manté la mateixa actriu que va protagonitzar l’acció del 25N, servint com a fil conductor que connecta ambdues iniciatives. En el vídeo, s’interpel·la directament l’audiència, evidenciant com la solució de la medicació pot convertir-se en una manera de silenciar les dones, invisibilitzant el patiment i les causes estructurals del seu malestar.
Amb un to crític però proper, la campanya reivindica alternatives basades en l’escolta, l’acompanyament professional i teràpies que abordin l’arrel dels problemes, tot subratllant que receptar no és l’única opció. D’aquesta manera, UNAD fa una crida per garantir una atenció sanitària amb perspectiva de gènere, centrada en l’escolta i l’acompanyament real de les dones.
A més, avancem que l’FSC té previst dur a terme el 25-3-2026 la seva VI Jornada Interna dins del Pla d’Igualtat FSC 2023-2026, amb el tema “Ús i abús de psicofàrmacs: una mirada de gènere en relació amb les polítiques d’igualtat”, una iniciativa prèvia a la campanya d’UNAD, amb la qual comparteixen sintonia i objectius.
https://www.youtube.com/shorts/2oPKoUZ0r6Y
FSC impulsa sis programes formatius orientats a la inclusió social a la Regió de Múrcia
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha reforçat durant aquest any la seva aposta per la formació pràctica i innovadora amb sis programes adreçats a l'ocupabilitat i la integració social de persones amb risc o situació de vulnerabilitat i/o exclusió social. És important ressaltar que l'any passat més de 50 alumnes es van beneficiar d'una experiència d'aprenentatge pràctica i participativa. Durant aquest 2026, l'ampliació de l'oferta formativa farà possible que més persones accedeixin a aquesta formació, consolidant el compromís de la nostra entitat amb la millora de l'ocupabilitat.
Els programes que es posaran en marxa aquest any 2026, es caracteritzen per la seva metodologia eminentment pràctica i innovadora. A més, s'articulen de manera transversal amb altres projectes de l'entitat, com el “Programa d'Acompanyament en l'Exercici dels Drets Energètics” (AEDEs) i el “Programa DigitalitzaT, de la inclusió digital a la inclusió social”, ambdós finançats gràcies a les subvencions per a la realització d'activitats d'interès general considerades d'interès social, amb càrrec Múrcia.
Així mateix, la Fundació Salut i Comunitat també duu a terme el programa ReInicia-II, dirigit a col·lectius amb més dificultats d'inserció laboral, comptant amb el finançament del Servei Regional d'Ocupació i Formació de la Regió de Múrcia (SEF) i el Ministeri de Treball i Economia Social.
Sis programes formatius per al 2026
L'oferta d'aquest any inclou els cursos següents:
- Atenció sociosanitària (534 hores).
- “Ocupació domèstica” (164 hores).
- “Logística” (244 hores), amb una edició addicional per a més grans de 45 anys.
- “Hostelería” (244 hores), també amb una edició per a majors de 45 anys.
Cada curs combina formació teòrica amb casos pràctics reals i la possibilitat de rebre orientació de professionals de làmbit, garantint una experiència formativa completa i aplicada al mercat laboral.
A més, FSC ha incorporat les TIC com a eina central en aquests programes formatius: manuals electrònics, tauletes per a seguiment dels cursos i una plataforma digital de suport a l'aprenentatge substitueixen el material didàctic físic. Aquestes formacions s'impartiran en unes instal·lacions totalment accessibles a Múrcia, amb aules homologades i equipades.
Cal destacar que durant el darrer any més de 50 alumnes s'han beneficiat d'un aprenentatge pràctic i participatiu. Aquest any, laugment de loferta formativa permetrà que més persones accedeixin a la formació, consolidant la confiança de lalumnat en aquests programes.
La diversificació de l'oferta, incorporant formació en hostaleria i logística, respon a les necessitats del mercat laboral i reflecteix el compromís de FSC per oferir programes útils i orientats a la inserció professional a la Regió de Múrcia.
Entrevista a Diana Kirov, quan l'ajuda rebuda com a usuària d'un centre es transforma en compromís de voluntariat
Després d'haver estat usuària del Centre de Recuperació Integral per a Víctimes de Violència Masclista “Constança Alarcón” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Diana Kirov va decidir tornar, aquesta vegada com a voluntària. Actualment, col·labora com a intèrpret i mediadora intercultural, acompanyant dones que, com ella en el passat, necessiten comprendre, expressar-se i recuperar la confiança per començar una nova etapa sense por. La seva història és un exemple de resiliència i de com la solidaritat es pot convertir en una manera de curar.
– Què et va motivar a implicar-te en aquest voluntariat?
La meva motivació és molt personal. Jo mateixa vaig viure durant un temps al centre i vaig rebre una ajuda fonamental, especialment al moment de la sortida, quan comença una etapa complexa i decisiva. Vaig sentir que necessitava tornar per tornar part del que vaig rebre.
– Al fil del que comenten, com et vas sentir en aquests primers moments, com a usuària del centre?
Recordo que el més difícil per mi va ser la barrera de l'idioma. Per això, m'emociona poder acompanyar altres dones en aquest procés i ajudar-los a entendre tot allò que els passa i cada pas que fan.
– Quant de temps portes col·laborant com a voluntària?
Fa més d'un any que participo com a voluntària al centre.
– Concretament, en què consisteix la teva tasca com a voluntària?
La tasca consisteix és traduir i mediar entre les dones i els diferents professionals del centre. Ajudo a la comunicació a nivell personal, mèdic i jurídic, perquè les dones puguin entendre el que se'ls explica i expressar el que necessiten. No faig intervencions; el meu paper és assegurar que la comunicació sigui clara i que hi hagi comprensió cultural en professionals i usuàries.
Treball amb altres voluntaris/es i professionals. Formem un equip sòlid, compromès i molt humà.
– Quines qualitats consideres importants per fer un voluntari en aquest tipus de centres?
Paciència, empatia, respecte i compromís. No cal ser perfecte, només cal estar disponible i tractar les persones amb humanitat. A més, tot el que passa al servei s'ha de mantenir en estricta confidencialitat i no compartir-se fora. És una base ètica essencial del compromís del voluntariat en aquest tipus de programes.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Normalment, dedico unes hores a la setmana, depenent de les necessitats del centre a cada moment.
– Què t'aporta aquesta experiència?
Em sento útil i agraïda per poder ajudar altres dones que passen per situacions semblants a les que jo vaig viure. També aprenc molt del treball en equip i de lexperiència, el compromís i la qualitat humana de lequip de professionals.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
Crec que la meva feina els ajuda a entendre millor la seva situació, els recursos disponibles i els procediments. Poder expressar-se sense por, en el propi idioma, amb l'equip de professionals, és un pas fonamental per recuperar la seguretat i la confiança.
- Com descriuries l'ambient de col·laboració amb l'equip professional?
És proper, respectuós i molt humà. Els professionals tenen dècades d'experiència i, a més de la seva preparació tècnica, destaquen per la seva qualitat personal. Em sento molt còmoda treballant amb ells/es perquè sempre hi ha disposició per col·laborar i recolzar-se mútuament.
– Quin moment o moments com a voluntària recordes amb especial emoció?
Per mi, el millor moment és quan una dona aconsegueix tancar un procés judicial favorablement i pot començar una nova vida sense por. No és el resultat del meu treball individual, sinó de lesforç conjunt, de la mà de lequip professional del centre. Jo només sóc una part, però m'omple de felicitat veure que, treballant units, podem ajudar que una dona recuperi la seva seguretat i la seva vida.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, dir que sempre necessitem una mà amiga. Tant se val si és una advocada jubilada, una professional de la casa, una cosidora que pugui aportar alguna cosa pràctica o qualsevol persona amb ganes d'ajudar. Totes les contribucions sumen.
A més, personalment, participo en aquest voluntariat també per transmetre a les meves filles que donar suport a altres dones és més important que mai.
El Dia Europeu de la Salut Sexual posa el focus en la prevenció i el benestar a l'àmbit universitari
Mentre que a molts països el 14 de febrer s'associa al Dia de Sant Valentí, aquesta data marca també una cita clau al calendari europeu: el Dia Europeu de la Salut Sexual. Amb motiu d'aquesta jornada, el projecte En Plenes Facultats (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha volgut subratllar la importància de promoure una visió àmplia, diversa i respectuosa de les sexualitats, especialment a l'entorn universitari.
El projecte “En Plenas Facultades” defensa que la sexualitat ha d'entendre's com un conjunt d'experiències que poden -i han de viure-se amb plaer, respecte i cura. En aquest context, la informació rigorosa i la prevenció són fonamentals per garantir el benestar i els drets sexuals en l'àmbit universitari.
Tot i l'accés a informació, les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) com la clamídia, el VIH o el VPH continuen presents entre la joventut, en molts casos de forma asimptomàtica. Aquesta realitat en dificulta la detecció primerenca i n'afavoreix la transmissió.
Tal com s'assenyala des de la campanya sobre el VIH impulsada pel projecte, “el VIH ja no és un enigma, però l'estigma i la manca de testeig continuen sent barreres”. El missatge apunta a la necessitat de normalitzar les proves diagnòstiques i combatre la desinformació que encara envolta aquestes infeccions.
Per tot això, amb motiu del Dia Europeu de la Salut Sexual, el projecte EPF destaca quatre eixos bàsics en la prevenció de les ITS a l'àmbit universitari:
- Informació veraç : trencar mites sobre vies de transmissió i símptomes, i promoure una educació sexual basada en evidència científica.
- Mètodes preventius : fomentar l'ús de preservatius interns i externs, barreres de làtex i mètodes específics de prevenció del VIH com la Profilaxi Pre-Exposició (PrEP) i la Profilaxi Post-Exposició (PEP), com a eines eficaces de prevenció.
- Proves d'ITS : facilitar l'accés i promoure la realització periòdica de proves diagnòstiques.
- Plaer saludable : integrar l'autocura i la cura mutu com a part essencial d'una vivència plaent i responsable de la sexualitat.
Com a projecte especialitzat en el context universitari, A Plenas Facultades posa a disposició d'estudiants i comunitat educativa recursos actualitzats, a través de la seva pàgina web, incloent un glossari sobre sexualitats, informació detallada sobre ITS i orientació sobre mètodes preventius.
En una data en què el focus sol situar-se a l'amor romàntic, la commemoració del Dia Europeu de la Salut Sexual recorda que el benestar afectiu i sexual també passa per l'accés a informació de qualitat, l'eliminació de l'estigma i el compromís col·lectiu amb una sexualitat lliure, segura i basada en drets.
FSC participa a la Trobada sobre Prevenció del Consum d'Alcohol organitzada pel Ministeri de Sanitat
El Ministeri de Sanitat ha organitzat la Trobada sobre prevenció del consum d’alcohol i els seus danys associats, celebrada en el marc del Dia Mundial sense Alcohol, amb l’objectiu d’enfortir la col·laboració entre l’Administració General de l’Estat i les entitats del Tercer Sector Social. La Fundació Salut i Comunitat va participar en la jornada compartint l’experiència del seu Departament de Prevenció en l’abordatge del consum d’alcohol des d’una perspectiva integral.
La sessió va reunir 26 entitats d’àmbit estatal i va comptar amb la participació de responsables institucionals de la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut i de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. La trobada va posar l’accent en la necessitat d’avançar cap a polítiques públiques basades en l’evidència, incorporar els determinants socials i comercials de la salut i reforçar la protecció de la població menor d’edat.
Florencia Manns Fuenzalida, en representació de la Fundació Salut i Comunitat, va intervenir per exposar la tasca que desenvolupa el Departament de Prevenció de l’entitat en l’abordatge del consum d’alcohol des d’un enfocament global i integrador. Durant la seva intervenció, va assenyalar que la prevenció no pot limitar-se a la modificació de conductes individuals, sinó que ha d’incloure la transformació dels entorns que faciliten el consum, tenint en compte factors com la disponibilitat, l’accessibilitat, el preu, la publicitat i el patrocini.
En aquest sentit, va afirmar que la prevenció no pot recaure únicament en les decisions individuals, sinó que requereix polítiques públiques coherents que abordin els determinants comercials de la salut i situïn la protecció de la ciutadania per damunt dels interessos econòmics.
En aquest marc, l’entitat va presentar algunes de les seves principals línies d’actuació: el projecte “En Plenes Facultats”, que impulsa la participació activa de l’alumnat universitari en el disseny d’accions preventives als seus campus; la plataforma lasdrogas.info, recurs estatal d’informació i assessorament en línia; i iniciatives com Malva i l’Observatori Noctàmbul@s, que integren la perspectiva de gènere en l’anàlisi del consum i la seva relació amb les violències sexuals en contextos d’oci.
Així mateix, es va subratllar la necessitat d’avançar cap a marcs normatius coherents que contribueixin a la desnormalització del consum d’alcohol, en redueixin la presència en espais públics i garanteixin que la salut pública prevalgui davant dels interessos comercials. En consonància amb els missatges compartits durant la jornada, es va assenyalar la importància de protegir la infància i la joventut, reforçar la prevenció comunitària i millorar la comunicació per desmentir mites al voltant de l’alcohol.
Des de la Fundació Salut i Comunitat es valora positivament aquest espai de diàleg, que reconeix el paper del Tercer Sector com a agent clau en la incidència política, la generació de coneixement aplicat i la construcció de polítiques públiques més equitatives i eficaces. Consolidar aquests espais de col·laboració es considera rellevant per avançar cap a entorns més saludables i una ciutadania amb més protecció.
Nova edició del curs sobre perspectiva de gènere, abús/dependència de drogues i violència
El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) durà a terme una nova edició del curs de formació per a professionals “Perspectiva de gènere, abús / dependència de drogues i violència”, que tindrà lloc a Madrid els dies 23, 24 i 25 de març. Aquesta activitat formativa s’emmarca en les accions subvencionades per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), fet que permet oferir-la sense cost per a les persones interessades.
El curs se celebrarà a EMMA – Espacio Mujer Madrid i s’adreça a professionals dels àmbits de les drogodependències i del gènere que vulguin aprofundir en l’anàlisi i la intervenció des d’un enfocament especialitzat. L’activitat ofereix eines teòriques i pràctiques per a l’anàlisi i la intervenció.
La formació serà impartida per Patricia Martínez Redondo, educadora social i antropòloga col·laboradora del Projecte Malva a Madrid, i abordarà la intersecció entre el consum problemàtic de substàncies, la violència i les desigualtats de gènere, oferint eines pràctiques per a la intervenció professional. Les sessions combinaran exposicions teòriques amb dinàmiques grupals, anàlisi de casos, debats i recursos audiovisuals, fomentant la participació activa de les persones assistents.
Entre els seus objectius destaquen:
- Proporcionar coneixements sobre les Teories del Gènere i la perspectiva de gènere com a categoria d’anàlisi i estratificació social.
- Analitzar la confluència entre violència i abús/dependència de substàncies.
- Dotar d’eines d’intervenció amb dones en situació de drogodependència i violència de gènere, així com amb homes que exerceixen violència.
- Afavorir la sensibilització personal i professional en aquestes temàtiques.
El programa s’estructura en quatre blocs principals:
-
Teoria del gènere, abordant conceptes bàsics, mecanismes de discriminació i la perspectiva de gènere com a eina d’anàlisi i transformació.
-
Violència de gènere, incloent-hi violència en la parella, violència sexual, abusos en la infància i eines per a la detecció i la intervenció.
-
Una aproximació a les drogues i drogodependències, des d’un model multidimensional, el model transteòric del canvi i l’entrevista motivacional, incorporant el gènere com a eix d’intervenció.
-
Projecte Malva, el seu origen, línies d’actuació i recursos específics com l’Espai Ariadna i l’Observatori Noctàmbul@s.
El curs és gratuït, si bé compta amb places limitades (màxim 25 participants), per la qual cosa requereix inscripció prèvia a través d’aquest enllaç. També cal assenyalar que, a finals del mes d’abril, el Projecte Malva durà a terme una altra formació presencial (en aquest cas, a Barcelona), sobre la qual es facilitarà pròximament tota la informació.
El Projecte Malva va néixer l’any 1999 amb el suport de la Comissió Europea (Programa Daphne) com a iniciativa de prevenció i sensibilització per visibilitzar l’estreta relació entre la violència en la parella i l’abús d’alcohol i altres drogues. Actualment, constitueix una línia de treball especialitzada dins de la Fundació Salut i Comunitat, centrada en la intersecció entre gènere, consum de drogues i violència, amb especial atenció a la formació de professionals.