FSC inicia la gestió d'un servei d'emergència dirigit a persones sense llar i consumidores de drogues en el CIBE de València
L'Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Serveis Socials, ha contractat un nou servei per a allotjar a 15 persones sense llar i parar esment diürna a altres 50 més, majors d'edat i consumidores de drogues, amb malalties mentals i altres patologies, en el Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València que dirigeix i gestiona la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
El servei d'allotjament per a tractar de donar resposta a la situació generada per la crisi sanitària del COVID-19, s'està prestant les 24 hores tots els dies de la setmana, incloent els festius, segons s'assenyala des del CIBE de València.
Les prestacions que es faciliten són les de dutxa, descans en butaques relax, alimentació, bugaderia, atenció social, atenció sanitària, servei de consigna, activitats d'oci: tallers, vídeo fòrum, ús d'ordinadors, televisió, servei de wifi i biblioteca i, també, provisió de tabac.
Amb la contractació d'aquest servei que té una durada d'un mes, l'Ajuntament de València posa en valor "la importància de l'atenció a unes persones que, per la seva situació d'addiccions i salut, tenen moltes més dificultats per a accedir a recursos d'allotjament que estem activant”, en paraules d'Isabel Lozano, regidora Serveis Socials.
D'altra banda, destaca que "a diferència del protocol que s'està seguint en altres grans ciutats, a València estem generant diversos espais d'allotjament, amb habitacions individuals i equips professionals diferents, per a minimitzar el risc de contagi de la malaltia i on cada recurs està assignat al centre de salut de zona per a fer també un seguiment mèdic de les persones allotjades".
La Fundació Salut i Comunitat vol agrair a el Ajuntament de València la confiança dipositada en el CIBE de València, basada en la nostra gran experiència en la reducció de danys associats al consum de drogues.
Noves tecnologies per afrontar el confinament per COVID19 en els serveis d'atenció d'FSC
El confinament a causa de l'COVID-19, ha posat en evidència diverses situacions, ja anteriorment greus, que pateixen algunes persones. És el cas de les dones que pateixen violència de gènere que han quedat recloses amb els seus agressors en els domicilis, limitant així les ja de per si reduïdes possibilitats de protecció en alguns casos i exposades a major risc de violència. També, de les persones sinhogar, el suport es basa en gran part en la mendicitat oa la microeconomia submergida, que tenen grans dificultats per alimentar-se i que, a més, estan sent sancionades per estar al carrer pels cossos de seguretat.
Un grup de població que ha presentat particularitats durant l'esdevenir d'aquest confinament han estat les persones usuàries de serveis d'atenció a les addiccions i salut mental, especialment els serveis residencials de drogodependències. Es tracta de les persones ateses per comunitats terapèutiques i pisos d'inserció que resideixen en aquests serveis de forma temporal com a part d'un tractament integral, i que reben el suport de multitud de serveis ambulatoris. Aquestes persones han hagut de ser confinades també i l'atenció que reben, s'ha hagut d'adaptar a aquestes circumstàncies.
Segons assenyalen des de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), els centres residencials i ambulatoris gestionats i dirigits per la nostra entitat de l'àmbit de les addiccions i de la dona, s'han vist molt afectats per aquesta situació . Gran part de les persones ateses en aquests serveis continuen confinades en ells, i la resta ha tornat als seus domicilis d'origen, de forma temporal, per evitar els contagis.
En FSC, ens plantegem si això ha de significar un retrocés o una interrupció del seu tractament i la nostra resposta és que no. Des del moment en què vam tenir constància de la situació, ens organitzem per adaptar la intervenció a aquestes circumstàncies, treballant sense descans, connectats a través de correu electrònic, telèfon, videotrucades i serveis de missatgeria instantània; adaptant normatives, protocols i requeriments dels diferents estaments responsables. Els equips professionals van fer i estan fent grans esforços per adaptar els seus horaris a les noves necessitats: tractant de romandre menys temps al centre per evitar el risc de contagi, i seguir treballant des de casa.
Però, ¿com es treballa des de casa en serveis de tractament residencial ?, no és una contradicció en si mateixa? Hi àmplia evidència científica que recolza l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a treballar en l'àmbit de les addiccions, fins i tot en persones en situacions d'exclusió social, d'acord amb autors com McInnes, Li i Hogan (2013 ).
No es tracta de suplir la intervenció presencial amb la virtual, sinó de complementar-la, tal com assenyalen Neale i Stevenson (2014). Estudis recents realitzats a Catalunya han demostrat com l'ús de missatgeria instantània (WhatsApp, entre d'altres) complementa el tractament en situacions en què es donen limitacions de presencialitat, seguint a autors com Calvo, Turró-Garriga i Carbonell (2020).
Les TIC redueixen les distàncies en les comunicacions, permeten la immediatesa quan les persones requereixen de suport i potencien la sensació que hi ha una altra persona a l'altre costat. La comunicació asincrònica dels serveis de missatgeria permet poder expressar-se o rebre missatges. A això s'afegeix la presència en aquests canals virtuals d'un equip de professionals formats per atendre les demandes de l'tractament. Per això, estem aconseguint mantenir l'eficàcia i efectivitat dels nostres serveis.
Les crisis ens permeten valorar la nostra capacitat d'adaptació, són oportunitats de canvi i autoconeixement per als recursos, els equips professionals i també, per a les persones usuàries. Des FSC, ens hem adaptat a aquesta situació oferint una sèrie de recursos alternatius dirigits a minimitzar l'impacte d'aquesta crisi.
A l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC, basant-nos en l'evidència científica, hem adaptat intervencions grupals a serveis virtuals grupals com Skype, Zoom, Teams i WhatsApp per connectar-nos amb els usuaris/es a diari i continuar fent seguiment del seu tractament.
Els equips professionals contacten també diàriament per fer seguiments terapèutics individualitzats des de casa. Amb això, hem format persones usuàries que mai abans havien usat les TIC de forma regular. De fet, en pocs dies han après a utilitzar amb soltesa i de manera adequada les diferents eines TIC.
Creiem fefaentment que aquesta situació ens reportarà reforços i sortirem amb més capacitats. Us desitgem un bon confinament, esperant que aviat puguem tornar a la normalitat.
Referències:
- McInnes DK, Li AE, Hogan TP. Opportunities for enganging low-income, vulnerable populations in health care: A systematic review of homeless persons’ access to and use of information technologies. Am J Public Health. 2013;103(2):11–20.
- Neale J, Stevenson C. The use of computer-assisted therapy by homeless drug users living in hostels: An explorative qualitative study. Drugs Educ Prev Policy [Internet]. 2014;21(1):80–7.
- Calvo F, Turró-Garriga O, Carbonell X. Evaluación de la eficacia de WhatsApp en un programa grupal de reducción de daños asociados al consumo inyectado de drogas. Adicciones. 2020 Feb 6;0(0):1329.
"El voluntariat a CERCLES m'ha ajudat a comprendre que les persones en risc d'exclusió, mereixen dedicació i tenen dret a ser ajudades"
Mari Valldeperas Sucarrats és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de desembre de 2017, concretament de el projecte CERCLES, si bé la seva trajectòria com a voluntària ve de molt enrere en el temps. El projecte en el qual col·labora a Barcelona, subvencionat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, consisteix a acompanyar i supervisar a delinqüents sexuals d'alt risc en el període previ a la llibertat definitiva, facilitant així la seva inserció en la societat i evitant , en la mesura del possible, que cometin un nou delicte. Aquesta entrevista ens permet conèixer la seva gran vocació altruista i la tasca que realitza a la nostra entitat.
- Explica'ns els teus inicis com a voluntària. Com i per què et vas interessar per fer voluntariat?
Vaig començar com a voluntària als 15 anys. Va haver-hi unes grans inundacions a Sabadell, en la qual resideixo, i em vaig oferir a fer tasques de voluntariat als barris, que van ser literalment escombrats per les aigües, amb gran nombre de morts i desapareguts.
En aquest moment, em vaig interessar per fer voluntariat perquè els diumenges fèiem catequesi i ajudàvem a les famílies en un barri anomenat Los Rosales que va ser un dels mes danyats, i van morir moltes de les persones que coneixíem, entre elles nens amb els que passàvem moltes hores cada setmana.
- Et interessaven especialment aquest tipus de programes d'integració social o va ser alguna cosa casual començar a fer aquest tipus de voluntariat?
M'interessava col·laborar en programes d'integració social, sobretot adreçats a la reinserció de delinqüents sexuals. Anteriorment, havia realitzat 4 anys de voluntariat al Centre Penitenciari "La Model" de Barcelona, però l'àmbit de la delinqüència sexual era absolutament desconegut per a mi i em sentia motivada per fer voluntariat amb persones d'aquesta tipologia.
- Quines tasques realitzes en el context de la teva activitat com a voluntària?
Comencem amb sessions setmanals en què ens vam reunir el grup de voluntaris/es, que sol estar format per 4 o 5 persones, més el coordinador, amb el Membre Central (MC) que és la persona a qui donem suport. Més endavant, es comencen a fer sortides amb el MC, acompanyat de 2 o 3 voluntaris/es, per tal d'ajudar a recuperar aficions que tenia o trobar activitats que li puguin interessar, per tal que, quan acabi el Cercle, pugui valer-se per si sol. Nosaltres / es actuem com un pont que l'ajuda en la seva reinserció a la societat.
- Quines tasques t'agraden més?
M'és difícil dir quals m'agraden més perquè cada fase té un interès diferent, però les reunions personals in situ ens permeten conèixer-nos i conèixer-lo i veure com va evolucionant. Es crea un vincle amb ell i s'estableix una relació de confiança que li dóna seguretat perquè veu que hi ha persones que es preocupen per ell, el consideren i el valoren.
- Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Les reunions presencials solen durar de 2 a 3 hores i les sortides depenen de l'activitat que es dugui a terme. A més, hi ha força feina complementari: actes de les reunions, sortides i trucades telefòniques, sessions de formació, sessions dóna valoració i control, etc.
No sabria quantificar exactament el nombre d'hores, també depèn de si ens trobem en una fase inicial d'al Cercle (llavors són més hores, unes 4 hores setmanals), o en una fase intermèdia o final, en la qual la dedicació és inferior, sent en el meu cas una mitjana de 6-8 hores mensuals.
- Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins al moment?
Alguns dels millors moments s'han donat en la relació amb els altres membres de el grup i en les sessions de formació pel nombre de coneixements que s'adquireixen. Les converses telefòniques amb el MC constitueixen un record inesborrable perquè s'estableix una relació personal de confiança i coneixement mutus intensa i molt satisfactòria.
- Quins beneficis consideres que aporta aquest voluntariat que realitzes en les persones en règim obert i en llibertat condicional?
Treballem amb persones molt desvinculades de la societat, amb poques habilitats socials, que se senten soles, rebutjades i en el pitjor dels casos, sense vincles familiars. La nostra missió en CERCLES consisteix a acompanyar aquestes persones, escoltar-les, donar-los seguretat i autoestima i oferir eines perquè puguin desenvolupar-se en el medi social, un cop obtinguin la llibertat definitiva.
- Què t'aporta a tu aquest voluntariat?
La meva participació en CERCLES m'ha ajudat a canviar la perspectiva sobre els delictes de naturalesa sexual ia comprendre que les persones vulnerables i en risc d'exclusió, mereixen dedicació i tenen dret a ser ajudades. A més, he entès que, sense deixar de condemnar el delicte, podem incidir en les persones que han comès per tal d'evitar que reincideixin i, per tant, causin més dolor i més patiment. Això és molt important no només per a les víctimes, sinó per a la societat en el seu conjunt perquè constitueix una forma de contenció i aporta tranquil·litat a el cos social.
- Què els diries a les persones que estiguin plantejant-fer voluntariat a CERCLES?
Els diria que pensin que si tots nosaltres/es, posats en un determinat context, som capaços de cometre accions execrables, qui les cometen no deixen de ser persones i que mereixen una segona oportunitat. Per tant, la nostra funció és recuperar i posar en valor les facetes més "humanes" d'aquestes persones davant la inhumanitat que els ha empès a cometre aquestes accions.
També els diria que no és un voluntariat fàcil, però sí que és extremadament gratificant i que es dóna molt, però es rep encara més, per part de totes les parts implicades: professionals, voluntaris/es i evidentment, de l'MC.
- Vols destacar alguna cosa més de la teva tasca com a voluntària?
Penso que no hem d'oblidar que les persones amb les que treballem ja han estat jutjades per un tribunal i que la nostra funció no és jutjar-les, sinó ajudar-les i acompanyar-les. Transmetre'ls confiança i comprensió, fer que tornin a sentir-se persones dignes i mereixedores d'un lloc en la societat. Aquest ha de ser el nostre objectiu com a voluntaris.
Dia Mundial de l'Treball Social 2020: "Promovent la importància de les relacions humanes"
El passat 17 de març, va tenir lloc el Dia Mundial de l'Treball Social, una jornada en què els treballadors/es socials es van unir per promoure un missatge comú a nivell mundial. Aquesta data commemora el compromís, la contribució i la tasca d'aquests/es professionals com a coneixedors de primera mà de la realitat social, i impulsors de la lluita i la garantia dels drets socials de la ciutadania. Des de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), volem unir-nos a aquest reconeixement, dedicant-lo a els treballadors/es socials que conformen nostra plantilla, i més en les difícils circumstàncies laborals en què ens trobem, a causa de l'alerta sanitària.
Després de l'Assemblea Mundial a Salvador de Badia (el Brasil), celebrada en 2008, els membres de la Federació Internacional de Treballadors/as Socials, van decidir fixar per unanimitat una data per a commemorar aquest dia cada any, decidint-se celebrar cada tercer dimarts del mes de març. Enguany, sota el lema “Promovent la importància de les relacions humanes”, ha estat centrada en les relacions socials entre persones, el seu entorn i el seu futur.
Segons assenyala el Consell General del Treball Social, com cada any, les tres organitzacions internacionals implicades en el treball social, s'han compromès a treballar juntes per a influir en les polítiques nacionals, regionals i locals, en les accions dels governs i per a destacar el valor i les contribucions que els treballadors/as socials fan dia a dia en qualsevol lloc del món.
Davant l'alerta sanitària que estem vivint aquests dies pel COVID-19, sens dubte, ha quedat demostrada la nostra gran capacitat d'adaptació, de col·laboració i d'ajuda mútua, des dels diferents àmbits professionals. Una crisi sanitària en la qual els/as professionals de la Fundació Salut i Comunitat continuen constituint nostre més preuat valor, sense escatimar cada dia hores ni esforços, en l'atenció als col·lectius més vulnerables de les diferents tipologies de serveis que es gestionen.
El nostre objectiu com a entitat ha estat sempre millorar la qualitat de vida de les persones i facilitar la integració social mitjançant la promoció de la salut i el benestar col·lectiu, i en aquestes circumstàncies, encara es fa més palesa amb diferents iniciatives de solidaritat. És el cas dels missatges d'ànim que ens deixen les persones majors de la Residència i Centre de Dia “Les Fonts” de Saragossa, servei pertanyent a el Institut Aragonès de Serveis Socials, gestionat i dirigit per FSC.
José Pina Clavero, de 87 anys, president de la Junta de Representants del servei, al qual vam entrevistar l'any passat en aquest butlletí, ens recorda la importància de quedar-nos a casa, ja que d'aquesta forma tot anirà bé, en aquesta imatge que mostra a la ciutadania.
Una de les funcions principals del treball social consisteix a estimular les relacions humanes, sostenint les xarxes socials d'autoajuda i ajuda mútua, així ens el recorda la nostra companya Isabel Ortega, treballadora social de la Residència i Centre de Dia “Les Fonts” de Saragossa, amb motiu del Dia Mundial del Treball Social, i el continuarem fent si cap amb més força durant els pròxims dies.
"FSC està realitzant un enorme esforç per a dotar als equips professionals dels diferents serveis d'una mirada amb perspectiva de gènere"
Fran Calvo, actual director del Pis Terapèutic “Cosmos” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, és Diplomat en Educació Social, Llicenciat en Psicopedagogia, Màster i Doctor en Psicologia. Treballa en l'àmbit de les addiccions des de 2006, com a professional de la intervenció directa i el tractament. És membre de l'equip terapèutic del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Girona, pertanyent a la xarxa pública de salut mental i addicions de la província, servei al qual segueix vinculat. A més, és docent del Grau d'Educació Social de la Universitat de Girona i professor col·laborador del Màster de Salut Mental Comunitària de la Universitat de Barcelona. En aquesta entrevista, coneixerem millor la seva labor al capdavant del Pis Terapèutic “Cosmos”.
- Des de quan dirigeixes aquest servei de la Fundació Salut i Comunitat i com està resultant l'experiència?
Dirigeixo el servei des del 11 de febrer de l'enguany. L'experiència està sent molt interessant. Em trobo davant un equip molt format, molt experimentat i en una fase d'el tractament de les addiccions molt gratificant, de manera que el repte que suposa aquest nou càrrec és molt estimulant.
- Quina ha estat la teva experiència en l'àmbit professional de les addiccions fins aquest moment?
Treball en addiccions des de fa 15 anys, sempre he desenvolupat el meu treball en centres ambulatoris de tractament o en reducció de danys. He estat terapeuta al Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Girona, adscrit a la xarxa pública de salut mental i addiccions, i també he estat el responsable tècnic dels programes de reducció de danys de la província de Girona, durant tres anys.
D'altra banda, vaig ser el referent de conductes addictives de centre penitenciari de Figueres durant cinc anys, abans de la seva recent trasllat. També, vaig coordinar-hi durant 10 anys l'equip d'intervenció en medi obert amb persones sinhogar, dedicant-me específicament a el tractament de les addiccions en fases precontemplativas i contemplatives amb persones en situacions d'exclusió residencial que és extrema.
- Amb quants usuaris / es compteu en el servei i quin perfil presenten?
El pis té una capacitat per a 14 persones. Majoritàriament, atén usuaris/es que tenen un recorregut de tractament, ja que procedeixen de comunitats terapèutiques en un 70%. Solen ser persones amb trastorns per consum d'alcohol, cocaïna, fàrmacs hipnòtics/sedants i/o cànnabis. Cada vegada més ens trobem amb perfils duals, és a dir, amb un altre trastorn mental concomitant no relacionat amb el consum de drogues.
Afegir a més que el tractament que realitzen aquestes persones és voluntari i el fet que siguin procedents d'altres entorns terapèutics residencials i/o ambulatoris, facilita la nostra comesa, especialment en les dinàmiques grupals.
- Quines novetats t'has plantejat incorporar des de la direcció?
La principal novetat és incorporar una visió de l'Ageing Drug Use. Les persones amb dependència a les drogues cada vegada són més grans i les seves necessitats estan canviant. Molts centres estan rebent pacients fins i tot en edat pre-geriàtrica i hem de fer una reflexió sobre això.
D'altra banda, estem incorporant l'ús de les TIC en la intervenció, potenciant l'ús d'eines de comunicació asíncrones com intervencions complementàries a l'seguiment ordinari, ja que aquest tipus d'eines han demostrat una gran eficàcia i efectivitat en investigacions actuals.
- Quina importància té la perspectiva de gènere en la intervenció socioeducativa que porteu a terme en el servei?
Té molta importància, ja que entenem que és el repte que tenen tots els centres d'atenció a persones amb problemes de salut mental, incloses les addiccions.
És important assenyalar que la Fundació Salut i Comunitat està realitzant un enorme esforç en els últims temps per dotar els equips professionals dels diferents serveis d'una mirada amb perspectiva de gènere que vagi més enllà.
En el nostre cas, flexibilitzant el programa, sensibilitzant-amb les particularitats d'una intervenció inclusiva, formant-nos perquè les dones (i no només les dones, sinó qualsevol persona que s'identifiqui amb un gènere no-binari), trobin el seu lloc en l'oferta terapèutica , fins ara molt androcèntrica.
- Quin és el balanç que fas de la tasca realitzada fins al moment en el grup específic de gènere per a dones?
L'atenció a la dona amb problemes de drogodependències presenta requeriments que cal adaptar als centres: pateixen un major estigma pel fet de ser dona i drogodependent.
Podem parlar d'una triple marginació quan s'afegeix una situació d'exclusió social greu. Això és conseqüència d'una relació de desigualtat generada en un sistema patriarcal que continua existint en molts àmbits. Per tant, les dones tenen més barreres d'accés i menor permanència en el tractament.
En el servei, tractem d'adaptar el contingut de la intervenció per millorar l'adherència i la qualitat de l'tractament, ja que creiem que aquest és la nostra principal missió.
- La flexibilitat i capacitat d'adaptació conformen la base de la feina que realitza l'equip professional de "Cosmos" per poder oferir una atenció individualitzada... ¿De quina manera es realitza aquesta atenció individualitzada ?, en quin moment esteu?
En la línia del que comentava a l'inici de l'entrevista, tinc el privilegi de dirigir un servei amb un equip molt format, molt experimentat i motivat. És una oportunitat enorme. Cada professional és referent d'una sèrie de casos i fa el seguiment referencial.
A partir d'aquí, es treballa molt en grups de teràpia de diversa índole en una proposta terapèutica intensa, sempre en pro de l'autonomia de la persona a la sortida d'el recurs. Es realitza un gran treball d'equip, a partir d'uns horaris adaptats per facilitar el màxim la coordinació de professionals, també una reunió d'equip setmanal i una sessió de supervisió mensual, dirigida a optimitzar el nostre treball.
A més, estem coordinats a través de canals virtuals per a situacions urgents que requereixen de més immediatesa, com la que vivim ara.
- Què destacaries en aquest sentit de l'equip professional de l'servei i d'aquests canals de comunicació, en general?
Pot sonar a tòpic, però el treball d'equip és essencial perquè la missió del servei es pugui dur a terme.
L'equip professional s'ha adaptat bé als canvis ia les noves necessitats de l'context. Així ho ha vingut demostrant dia rere dia. Té capacitat d'adaptació i canvi, i això és fantàstic.
El Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC intensifica el servei de teràpies online
A causa de l'estat d'alerta sanitària pel Covid-19 que recomana romandre a casa i evitar desplaçaments, el servei d'atenció psicològica de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, destinat a el tractament de les addiccions i altres trastorns psicològics, ha intensificat el seu servei de teràpies en línia, passant a realitzar la majoria de teràpies de forma telemàtica, a través de videoconferències.
Durant la primera setmana de confinament, s'han realitzat més de l'50% de les sessions programades de forma online. "Hem notat un augment de les demandes relacionades amb els símptomes que genera el confinament com ara ansietat, depressió, insomni, etc.", assenyala Laura Sangüesa, directora de la SAP.
"L'experiència ens servirà per seguir potenciant aquest servei i arribar així a un major nombre d'usuaris/es, allunyats geogràficament de centre, i als que no contemplàvem accedir fins ara", afirma.
El Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC va incorporar fa ja algun temps amb bons resultats aquest servei adreçat als usuaris/es que no puguin realitzar sessions presencials per desplaçament, malaltia, etc.
Informació de contacte:
Pots dirigir-te a la SAP a través del telèfon 93 424 04 00 i el nostre equip de professionals, es posaran en contacte amb tu en un termini màxim de 24 hores.
https://www.tratamientodelasadicciones.org/
https://www.psicologiabarcelona.org/
"El voluntariat a presons que realitzo en FSC m'enriqueix com a persona, ho faig per amor, de cor"
Paco Nache té una invalidesa absoluta des de fa 15 anys, la qual cosa li ha permès disposar de temps lliure per dedicar-lo a una activitat que el satisfà molt a nivell personal: el voluntariat a presons. En concret, col·labora des de fa aproximadament 6 anys al Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins (La Roca de l'Vallès, Barcelona), en el marc de el projecte "Impuls Jove" de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que dirigeix el nostre company Manu Izquierdo. Aquesta entrevista ens permetrà conèixer millor l'activitat de voluntariat que realitza i que tan valuosa és per a la nostra entitat.
En què consisteix la teva tasca de voluntariat?
Es tracta dóna un voluntariat amb joves de 18 a 25 anys, centrat en la informàtica a diferents nivells. Realitzo diverses tasques, des de les purament tècniques; per exemple, he posat en marxa una xarxa d'ordinadors perquè poguessin estar connectats entre si, fer classes d'informàtica, a aconseguir pel·lícules, vídeos, música, jocs lúdics... que puguin ser d'l'interès dels joves.
D'altra banda, altres tasques consisteixen en reparar ordinadors quan presenten problemes tècnics i realitzar tasques d'acompanyament lúdic. A més, també mig amb empreses per aconseguir donacions d'ordinadors. És el cas de SBM Hotels i Celio.
És molt d'agrair...
Sí, es porten molt bé.
Quant temps li dediques a aquestes tasques habitualment?
En concret, a centre penitenciari vaig uns 2 o 3 dies a la setmana, i després el que em pugui portar altres tasques de gestió, fora de el servei.
Què suposa aquest voluntariat per a tu?
És una forma d'ocupar el meu temps lliure en una tasca que m'enriqueix com a persona, que faig per amor, de cor... Quan finalitzo la meva activitat de voluntariat, tinc la sensació d'haver aportat i això em fa sentir molt bé.
Com és la relació amb els joves?
Molt bona, em tenen un gran respecte. S'obren amb mi, m'expliquen les seves coses i em donen les gràcies amb l'ànima en cada tasca que realitzo.
¿I amb l'equip professional?
També molt bona, em sento molt integrat, em fan sentir com una persona més de l'equip, com un company... Valoren la meva feina i em sento molt ben acollit.
Quan tinc algun dubte o inquietud sobre com abordar alguna qüestió, sempre trobo una resposta des del punt de vista tècnic que m'ajuda a realitzar millor la meva tasca de voluntariat.
T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, vull mostrar el meu agraïment a la directora de Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins que va ser la que em va donar l'oportunitat de fer aquest voluntariat, i ha confiat en mi des d'un inici.
Sabem que ets un voluntari molt valuós de el projecte "Impuls Jove" de FSC
Per a mi és molt satisfactori aquest voluntariat que seguiré fent amb el mateix afecte i il·lusió com fins ara. Agraeixo el gest de l'entrevista i aquest reconeixement tan bonic a la meva tasca.
"El Blues de Riera Major": amb bona actitud, motivació i il·lusió, tot és possible
En aquesta ocasió, us volem donar a conèixer una activitat nova realitzada en la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que ens ha captivat. Aquesta activitat té com a protagonista una cançó que porta per títol “El Blues de Riera Major”. Especialment significatiu ha estat el procés d'elaboració d'aquest blues per part dels usuaris/as del servei, conèixer com va sorgir, així com els objectius que s'han aconseguit complir amb aquesta activitat i els beneficis terapèutics obtinguts per part de les persones que han participat.
Aquest blues sorgeix “arran d'una pluja d'idees generada entre les persones usuàries de la comunitat, després de la qual es va decidir compondre una cançó. Es van proposar diverses idees sobre els estils musicals que es podrien representar i es va decidir fer un blues sobre la base de la tornada existent. A partir d'aquí, es va realitzar una recopilació de frases inventades per les vint persones que participem i sobre els temes relacionats amb el dia a dia de la comunitat. Després de compondre la base musical i ajustar la lletra a aquesta base, després de diversos assajos, va sorgir l'actual cançó”, ens compta L.X, usuària del servei.
“Però va ser alguna cosa que va sorgir de manera espontània, un divendres tarda-nit després de la visita dels familiars. Cada persona va cantar de forma improvisada diverses frases relacionades amb el servei. D'aquí va sorgir la famosa tornada – El Blues de Riera Major– però allò no va transcendir; es va fer per mera diversió i va quedar com una simple anècdota”, ens explica A.L, usuari del centre.
Per part seva, un altre usuari, J. N., apunta: “com a idea clau, amb aquest blues vam voler demostrar que, amb bona actitud, motivació i il·lusió, tot és possible. Pensem igualment en la coreografia i en el vestuari, i decidim fer uns moviments a l'estil de la música góspel, combinats amb una vestimenta que anava molt bé amb el tipus de música que s'anava a realitzar i amb l'ambientació que es desitjava”.
“Al cap d'un temps, l'equip terapèutic del centre va proposar a les persones usuàries preparar una sèrie d'activitats per a celebrar el Nadal, tenint en compte que acudirien les famílies i que se sol convidar als usuaris/as que estan en 4a fase del tractament i als professionals”, i així és com va sorgir la representació”, explica M. A., usuària del servei.
Amb motiu de les festes nadalenques, generalment el grup de persones usuàries fa una representació: en algunes ocasions han cantat una nadala, en unes altres han representat una obra de teatre o han realitzat un “sketch”, tot això sempre en relació amb el procés terapèutic.
Segons ens explica Nieves Fernández, directora de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”, “aquest blues reflecteix tan bé l'essència de Riera Major que, a principis de l'any, els vaig plantejar si volien gravar-lo perquè es pogués difondre en la pàgina web de FSC. Algunes persones van optar per no sortir en el vídeo i per descomptat, va ser respectat. I aquí està el resultat… amb aquest blues hem tractat de celebrar el Nadal de manera sana i divertida”.
En aquest sentit, assenyala que festes nadalenques comporten molts riscos en relació a un major consum de substàncies. A aquest fet cal sumar-li l'enyorança per part d'alguns usuaris/as de no poder passar aquests dies en família, especialment en el cas dels quals tenen fills/as.
En la realització d'aquesta activitat, s'ha buscat – i reeixit – fomentar la cohesió grupal; potenciar la creativitat, la motivació i el suport mutu, i que els usuaris/as aprenguessin a autogestionar-se, treballant-se valors com la companyonia, el respecte, la cooperació, assertivitat, acceptació de les capacitats d'altres persones... Mitjançant aquesta activitat, s'ha aconseguit també la cohesió grupal i s'ha gaudit tant amb la preparació i execució de les actuacions com compartint-les amb companys/as, familiars i professionals.
A més, segons explica Nieves Fernández, “s'ha observat un augment de l'autoestima en general i de la confiança pròpia en les persones participants. Hem vist com alguna persona que, a l'inici de la preparació s'enfrontava amb molta dificultat a la vergonya, o a la sensació de pròpia incapacitat, l'ha anat superant, la qual cosa ha facilitat l'augment de la seva pròpia autoestima. Igualment, s'ha aconseguit un augment del sentit de pertinença al grup, juntament amb una major integració al mateix per part d'algunes persones”.
Igualment, assenyalen des del servei, ha estat molt interessant conèixer els aspectes més importants de cada usuari/a des del seu propi punt de vista, quant al seu propi procés, i observar com les dificultats quotidianes han estat plasmades amb acceptació i bon humor, llevant importància a algunes qüestions que es recullen en la lletra de la cançó, en relació al que comporta l'addicció a les drogues.
“Conductes educatives i terapèutiques que s'han treballat han estat la gestió de conflictes, tolerar la frustració, enfrontar-se a les pors i inseguretats, rols en grup o lideratge. La valoració general ha estat molt positiva, més enllà de tot el comentat, tant per part de persones usuàries, com de les famílies, professionals i persones convidades a la celebració. Cal destacar que hi havia dos bons músics en el grup que han facilitat el procés de creació”, assenyala la directora de la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de FSC.
Finalitzem amb una anècdota i amb un “sentir” de les persones participants. Respecte a l'anècdota, encara que des del principi al tema se'l va denominar “el Blues de Riera Major”, en un moment donat va passar a dir-se el ANTABLUES, en referència al Antabus (medicació que sol utilitzar-se com a barrera davant el consum d'alcohol).
Quant al “sentir”, tal com assenyalen els participants, al final del recorregut, queda la satisfacció del resultat del treball, alhora que la vivència del que es pot aconseguir a través de l'esforç, quan es combina amb la diversió i, per descomptat, per haver aconseguit amb tan bons resultats els objectius proposats des del servei amb aquesta activitat.
https://www.youtube.com/watch?v=GIlxrLzK54I
"Queda bastant camí per recórrer per a aconseguir una veritable inclusió social dels joves que migren"
Daniel Montiel dirigeix des de fa gairebé 2 anys i mig el Centre d'Acollida de Menors (CAM) "El Castell" a Altea, servei de la Generalitat Valenciana, que va posar en funcionament la Fundació Salut i Comunitat (FSC), per encàrrec de l'administració , per donar resposta a l'augment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats i que forma part actualment de la xarxa de centres concertats amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Aquesta entrevista ens permetrà conèixer millor aquest servei, el seu treball a el front d'ell mateix durant aquests anys, i la realitat dels menors no acompanyats, a l'complir els 18 anys.
- Quant de temps porta "El Castell" en funcionament?
FSC gestiona aquest servei des l'1 de novembre de 2017, que és quan es va posar en marxa com a centre d'emergència. Primer amb 18 places i posteriorment amb 24, des d'agost de 2018.
- A quin perfil d'usuari/a es dirigeix?
A adolescents d'entre 15 i 17 anys que vénen a Espanya a buscar una vida millor, perseguint el que coneixem com el somni europeu.
- Remuntant-nos a l'inici de la gestió d'aquest centre, què destacaries?
El servei va començar com a centre d'emergència, per donar resposta des de l'administració pública valenciana a l'augment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats. Es requeria donar una mínima qualitat de la recepció i atenció d'aquests adolescents arribats especialment de l'Magrib, però també subsaharians, de l'Índia o fins i tot d'Albània.
- Amb quants usuaris/àries compteu?
Actualment, tornem a comptar amb 18 places, ja que la situació s'ha "estabilitzat" amb la creació de nous centres (entre ells els dos que dirigeix FSC a la província d'Alacant)
Tot i així, el centre continua estant acreditat per atendre 24 places, de manera que podria donar-se de nou la urgència i atendre a 6 menors més.
- A més, oferiu una atenció individualitzada a cada un d'aquests menors...
Sí, la gestió se centra en una atenció individual, tant per a la treballadora o treballador com per als usuaris / es. Però és per aquests últims per als que, de manera interdisciplinària i coordinada, treballem, elaborant Plans d'Intervenció Individual, en col·laboració amb el mateix adolescent, i que s'avaluen de forma periòdica per modificar els objectius aconseguits, millorar la intervenció, canviar els criteris inicials ... etc.
En definitiva, es tracta d'un projecte elaborat per i amb els adolescents, per aconseguir la seva inclusió sociolaboral, preparant-los en el seu procés d'emancipació i trànsit a la vida adulta per aconseguir una desinstitucionalització, amb unes mínimes garanties d'estabilitat a la seva sortida.
D'altra banda, molts dels professionals que hem iniciat aquest projecte venim de treballar en el ja desaparegut Grup Emaús, de manera que ja comptàvem amb experiència en atenció a adolescents, però no amb menors migrants.
- ¿I com s'ha traduït a nivell de canvis, respecte a les formes de gestió que es venien fent amb aquest grup?
Els canvis han estat molts ja millor, des que FSC va assumir la gestió d'aquests centres, ja que passem de l'descontrol total a la total organització i protocol·lització de tots els processos, tant en els quals es refereix a la intervenció amb els adolescents, com a la gestió dels recursos humans i materials.
- Quines novetats s'han aportat en el servei des del concert social amb la Generalitat Valenciana?
A partir d'aquest moment, vam adquirir, a més de l'equip de integradores socials que fan una tasca increïble per a la inclusió dels adolescents, la figura de la mediació intercultural que facilita la feina tant per la visió de les cultures predominants dels adolescents (magribins) com amb l'idioma, ja que a la seva arribada al nostre territori els adolescents no coneixen cap de les nostres llengües.
A més, es realitza un treball en xarxa i en coordinació contínua amb tots els agents externs que participen en la intervenció amb els adolescents com ajuntaments, centres educatius, recursos comunitaris, recursos formatius, etc. La intervenció és des d'un aspecte global en què sempre hi participen.
- D'altra banda, com és el dia a dia d'un/una menor al centre?
Doncs les úniques diferències amb qualsevol altre tipus d'adolescent són: primer que viu en una residència, de manera que comparteix el dia a dia amb més persones que si visqués a casa; i segon que, a l'ésser no acompanyat, no disposa d'una xarxa assistencial (família, família afí, amics, etc.) que el puguin ajudar a la seva sortida de centre que, si no té molta sort, serà inevitablement als 18 anys...
Per als menors migrants suposa un procés d'intervenció accelerat, de cara a preparar la seva sortida que, de vegades, els costa interioritzar, independentment del seu procés intern. És igual el teu passat, la història de vida, les dificultats o temps que necessitis per madurar... cal fer-se mayore si o si, i com més aviat millor.
- Parla'ns de l'equip professional...
La residència "El Castell" disposa d'un equip de 32 persones entre integradores socials, educadors i educadores socials, treballadors socials, psicòlegs ... en coordinació contínua per aconseguir un treball interdisciplinar, no multidisciplinar.
- Per anar finalitzant, quina opinió et mereix la intervenció que s'està desenvolupant a nivell estatal en l'àmbit de menors?
Doncs crec que tenim un veritable problema a nivell estatal en l'atenció i gestió de la immigració en general, però més quan parlem de menors migrants.
Primer, per un repartiment gens equitatiu entre les diferents comunitats autònomes, ja que aquelles més properes a la Mediterrània (destacant Andalusia sobre les altres) i alguna per la "fama de la bona feina" (com el País Basc), aglutinen gairebé tota la població d'adolescents migrants no acompanyats.
Després, perquè les mateixes lleis que diuen que protegeixen els menors per sobre de qualsevol altra llei (això que s'anomena la supremacia de l'benestar de el menor) no es compleix quan és un menor migrant, ja que prima més l'ésser immigrant que menor. I ho explico amb un exemple. Quan la tutela d'un menor migrant passa a l'administració pertinent, i aquest adolescent està en edat laboral (necessita el treball, com tots i totes, ja que és el pilar fonamental per a la inclusió social en les nostres societats capitalistes) des de "estrangeria" ens demanen als centres que justifiquem que el menor necessita "treballar per integrar-se" ... sembla irònic.
I quan ja tenim el permís, anomenat permís de residència amb "exceptuació laboral", aquest menor només podrà treballar en una àrea determinada (hostaleria i restauració, obra, etc.) i no en qualsevol treball que trobi, com qualsevol espanyol de la seva edat (que ja ho té complicat). Això no facilita en gairebé res la seva integració.
Però, per més dificultats, quan aquest adolescent compleixi els 18 anys, perdrà aquesta "exceptuació laboral" i necessitarà un contracte d'un any, que l'empresari es presenti en estrangeria amb totes les dades de la seva empresa (comptes inclosos) i esperi a la resolució per contractar-... Tot són facilitats ... És curiós que "el regal" del seu 18 aniversari sigui cantar aniversari feliç, quedar-se sense permís de residència i exceptuació i haver de sortir de el recurs.
Si pretenem que les persones que arriben al nostre territori participin de les nostres societats com un o una més, no podem pensar en integració, sinó en inclusió. La diferència general, per no estendre, és que en la integració només el que arriba ha d'esforçar, mentre que la inclusió necessita d'una actuació per les dues parts. I això falta, canviar "les nostres normes de el joc".
- En aquest sentit, quin diries que és el vostre principal objectiu a hores d'ara?
Aconseguir un treball per a aquests menors (amb contracte de jornada competeixi i d'un any de durada) mitjançant la "exceptuació laboral". Amb això, els haurem gestionat la modificació al seu permís de residència i treball, de manera que, havent adquirit un mínim d'habilitats socials i d'autonomia personal, hauran aconseguit un pis de lloguer i seguiran la seva vida emancipats.
Si això falla, o es preveu que el menor pugui seguir estudiant, haurem sol·licitat a la Generalitat una plaça a pis d'emancipació (dels poquíssims que existeixen) esperant que hi hagi una per a ell.
Però, quan aquestes dues coses fallen, és quan comença el "mal de cap": compten amb amics, coneguts, compatriotes... ?, hi ha algun alberg o similar que els aculli?... No ?, doncs, ¿per què tanta inversió d'esforços i recursos? Al carrer.
- Per finalitzar l'entrevista, vols afegir alguna cosa més?
Sí, crec que queda bastant camí per recórrer per aconseguir una veritable inclusió social dels joves que migren, començant per fer nosaltres mateixos un esforç en acceptar que, a el ritme de la natalitat a Espanya, o disposem de mà d'obra estrangera o comencem a caure des del punt de vista econòmic.
FSC impulsa un nou servei d'orientació laboral dirigit a joves amb patologia dual
Des de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció de l'Dany en Drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament des de l'àmbit d'Inserció Laboral, acabem de posar en marxa un nou programa d'acompanyament laboral adreçat a joves, el "Let's Work" . Mitjançant el mateix, oferim un servei d'orientació sociolaboral a joves de 16 a 30 anys que presenten patologia dual. El programa està emmarcat en la convocatòria "Impulsem el que fas", i compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, que dota d'ajudes a entitats per finançar projectes que incentivin l'economia de barris.
En el marc d'aquest projecte, treballem especialment amb els i les joves de el programa KMK (¿Ke Em Kuentas?), Finançat per l'Ajuntament de Barcelona i que la Fundació Salut i Comunitat, conjuntament amb l'Associació AREP, desenvolupa des de l'any 2016 . Per això, ens proposem atendre joves amb patologia dual, que presentin un diagnòstic en salut mental associat a dificultats relacionades amb addiccions, i que manifesten una demanda inicial d'orientació laboral.
A més, comptem amb la figura de l'acompanyant laboral com a referent especialitzat en orientació laboral, estretament coordinat amb els programes d'inserció laboral i el KMK. Les seves funcions principals són les de tutoritzar i acompanyar-los en el seu itinerari, a través del disseny, desenvolupament i seguiment de el pla de treball en tutories individuals, càpsules grupals, i activitats comunitàries, complementat amb l'acció comunitària i de proximitat que es realitza amb el territori .
"Atenem la particularitat de la persona i a el protagonisme de el jove, així com a la seva situació personal, familiar i socioeconòmica, i al seu perfil de competències, a través d'una combinació metodològica d'acompanyament individual i grupal. Per a això, vam dissenyar accions, conjuntament amb els joves, de participació i cooperació amb altres agents del territori i potenciem l'espai social i comunitari com a generador d'oportunitats de millora ocupacional, d'ocupació i de vincle social ", matisen des del projecte.
Complementàriament, establim canals de coordinació amb altres dispositius i treballem des dels espais en xarxa, en els quals ja vam participar i en els nous que puguin sorgir, treballant fonamentalment a la zona de l'Eix Besòs de Barcelona (especialment al districte de Sant Andreu al barri de Bon Pastor), ja que a Sant Andreu es concentren alguns dels 10 barris que registren major atur de llarga durada.
Cal assenyalar que la nostra trajectòria com a entitat en l'àmbit d'inserció laboral s'ha anat ampliant des de 2011 amb la nostra presència en programes com el Incorpora de "la Caixa", el labora de l'Ajuntament de Barcelona, L'H.Elecció Jove, finançat per la Fundació Bancària «la Caixa» i pel SOC, en el marc de serveis de Garantia Juvenil.
El nostre propòsit amb aquest nou programa d'orientació laboral és acompanyar els i les joves a través d'aquest procés, perquè se sentin responsables del seu propi creixement personal i siguin els protagonistes en la construcció del seu projecte de futur.