"CerclesCat és un projecte necessari adreçat a persones que han comès delictes d'agressió sexual i es troben al final de la condemna"

Yassin Abja Rodríguez és voluntari del programa CerclesCat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona des de fa dos anys. És un projecte finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i s'ha especialitzat en psicologia forense i criminal, mitjançant un màster realitzat a la mateixa universitat. A més, compta amb experiència laboral en mesures penals alternatives. Aquesta entrevista ens permet conèixer millor la seva experiència com a voluntari.

– Per què vas decidir fer voluntariat a CerclesCat?

Havia sentit a parlar d'aquest programa al màster, i en començar a treballar a Mesures Penals Alternatives, la meva coordinadora, que alhora era coordinadora d'un Cercle, em va comentar més sobre això.

D'una banda, m'interessava col·laborar per l'aprenentatge que podia adquirir professionalment, concretament pel que fa a la intervenció amb agressors. I a nivell personal, feia temps que volia fer algun voluntariat. A més, tenint en compte que no totes les persones volen o es veuen capaces de fer un voluntariat com aquest, vaig considerar que podria aportar a l'ajuda a persones que normalment no reben una segona oportunitat per part de la societat.

Així mateix, vaig pensar que podria aprendre de la resta de voluntaris/es i de mi mateix en una experiència com aquesta. Sens dubte, CerclesCat és un projecte necessari adreçat a persones que han comès delictes d'agressió sexual i que es troben al final de la condemna. Aporta un acompanyament diferent del que poguessin rebre per part de professionals.

– En què consisteix la teva tasca com a voluntari?

En ser part d'un grup de persones que intenten ajudar el Membre Central en allò que necessiti i ens permeti. Acompanyant en el seu procés de reinserció en sortir de presó, després d'uns quants anys internat, donant un suport en aquelles dificultats amb què es trobi. Però sempre sent conscient dels factors de risc que presenta aquesta persona, pel que fa al fet delictiu que va cometre, tractant que no es torni a posar en situacions que facilitin la reincidència en el delicte i sempre amb l'objectiu que no hi hagi més víctimes.

– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?

Ha anat canviant. Li vaig dedicar 2 hores setmanals aproximadament durant els primers mesos, acudint a reunions amb tots els voluntaris/es.

Posteriorment, 2 hores cada dues setmanes, alternant sortides (en elles, no han d'assistir tots els voluntaris/es, només 2 com a mínim) i acudint a “quedades” amb tots els voluntaris/es.

Finalment, 2 hores al mes alternant “quedades” i sortides. Les sortides són espais públics a l'aire lliure, museus, activitats culturals, visites a recursos que pugui aprofitar al seu barri, cites amb l'administració pública (Servei Públic d'Ocupació de Catalunya SOC, per exemple) per a les quals ens demanen acompanyament, etc.

Cal destacar també que entre “quedades”, es va contactant via telefònica o correu electrònic per saber com està el Membre Central i que no passi gaire temps sense saber per part nostra.

– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?

Em permet conèixer-me més, prenent consciència de quins són alguns dels meus límits, comparant-me amb la perspectiva que tinguin altres voluntaris/es, cosa que pot fer que conegui més on em situo quant a certa creença, valor, etc., o bé que em faci aprendre de l'altre i que, d'alguna manera, faci que em plantegi si vull canviar això de mi.

També em permet conèixer persones que no coneixeria en altres circumstàncies. Així com la satisfacció dajudar en el que pugui a algú que no rep molt suport en el seu dia a dia. I a nivell professional, dono molt valor que aquesta experiència em permet aprendre.

– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones beneficiàries?

A més del que he anat comentant, considero que normalment els membres centrals no tenen l'oportunitat de tenir un espai segur, on poder parlar de qualsevol tema sense ser jutjats i on poder mostrar-se vulnerable de manera segura. Això afavoreix que aprenguin i vulguin construir més espais segurs. També tenen l'oportunitat de conèixer i aprendre de persones amb qui no compartirien tant espai i temps, si no fos pel projecte.

Aquest context tracta de ser una mostra representativa del que es pugui trobar a la societat, i una oportunitat d'afrontar, en un context controlat i segur, allò amb què s'anirà trobant després de la seva sortida de presó.

– ¿ Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de FSC que t'ajuden a exercir aquestes tasques com a voluntari?

Un ambient agradable, de respecte, on sents que formeu part d'una comunitat de persones que intenten fer del món un lloc millor.

– Amb quins moments et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?

Em quedo amb moltes de les sortides, espais on gaudir del que ofereix la ciutat de Barcelona, ​​on afavorir que el Membre Central faci aquestes activitats en el futur. Espais on ens podem conèixer més, en què ell adopta una altra actitud i parla de coses de què no sol parlar.

També, amb la vivència d´un pícnic que vam fer al Parc de la Ciutadella o la visita del museu egipci (al Membre Central li encanta la cultura egípcia).

– Ens vols comentar alguna qüestió més?

Sí, agraeixo l'oportunitat de poder fer aquesta entrevista i donar visibilitat a un projecte com aquest, que és molt necessari i ha de ser més conegut per canviar les creences i els prejudicis cap a persones que han comès delictes greus, les quals necessiten rebre una segona oportunitat.

L'objectiu és la seva reinserció social perquè no hi hagi més víctimes i perquè la societat se senti més unida i més segura.



FSC s'uneix a la campanya de la UNAD "La lletra petita de les etiquetes socials" per trencar l'estigma que viuen les persones amb addiccions

En el marc del 40è aniversari, UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, ha llançat la campanya “La lletra petita de les etiquetes socials”, una iniciativa de sensibilització que pretén que la societat miri més enllà dels prejudicis i entengui que les addiccions no defineixen les persones. La campanya està finançada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i forma part del compromís d'UNAD per promoure una societat més inclusiva, equitativa i lliure d'estigmes. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal que forma part activa de la UNAD, s'hi ha sumat.

Les addiccions són un problema de salut pública que pot afectar qualsevol persona, sense cap distinció d'edat, gènere, ètnia, situació econòmica o entorn. Tanmateix, com s'ha assenyalat altres vegades, persisteix una percepció social errònia que associa les addiccions amb pobresa, manca de voluntat o irresponsabilitat. Aquestes etiquetes generen rebuig i discriminació, cosa que dificulta l'accés a l'ajuda necessària i perpetua l'exclusió d'aquestes persones.

Amb aquesta campanya, UNAD proposa una reflexió sobre la manera com la societat jutja les persones. D'aquesta manera, s'ha pres com a referència l'interès social creixent per la informació que es consumeix, reflectit en l'atenció al detall d'aspectes com l'etiquetatge dels aliments, la sostenibilitat dels productes o la presència de certificats de qualitat. Tot i això, l'entitat assenyala que aquesta minuciositat desapareix quan es tracta de persones. Sovint s'utilitzen etiquetes que deshumanitzen, com “addicte” o “addicta”, impedint veure la història real que hi ha darrere de cada persona i obviant preguntes sobre les causes o circumstàncies que van portar aquesta persona a patir una addicció.

La iniciativa pretén posar de manifest aquesta contradicció i promoure un canvi cultural cap a una mirada més empàtica, inclusiva i humana de les persones amb addiccions. La campanya convida la societat a anar més enllà del prejudici ia conèixer la història completa, el context, els matisos: la lletra petita que poques vegades es llegeix però que, moltes vegades, ho explica tot.

La petita lletra de les etiquetes socials s'està difonent a través de mitjans de comunicació, xarxes socials i publicitat exterior en diferents suports urbans i espais públics.

https://www.youtube.com/watch?v=GT5x7YTlZmM


De l'aula a l'àmbit laboral: L'H.Elecció.Jove com a pont cap a oportunitats reals de feina

En el marc d'aquest programa impulsat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i emmarcat als Projectes Singulars del Departament d'Empresa de la Generalitat de Catalunya*, seguim acompanyant de manera integral joves al llarg d'aquest any. Això inclou actuacions sociolaborals tant individuals com grupals, a més d'una formació específica en operacions bàsiques en logística i magatzem, impartida pel centre de formació Sinergia, amb què gestionem aquest projecte en format d'agrupació d'entitats.

Com a part de L'H.Elecció.Jove, es realitzen visites a empreses del sector logístic, on els i les joves poden conèixer de primera mà el funcionament del sector. Durant aquest any, hem tingut l'oportunitat de visitar i conèixer des de dins els magatzems i processos logístics d'empreses com Bata, Es Im-perfect, Climatrol i Logistium. A més, ja tenim coordinades noves visites a Mercabarna i Decántalo, cosa que ens permetrà seguir enfortint aquest vincle entre formació i ocupació, i apropar cada vegada més els i les joves a noves oportunitats laborals.

Aquestes experiències no només permeten als joves observar models d'organització i gestió logística molt diversos, sinó que també amplien la seva visió del mercat laboral i els obren noves perspectives de futur. Resulta especialment enriquidor, ja que poden veure a la pràctica com s'apliquen els conceptes apresos a l'aula. A més, els permet comprendre que el coneixement logístic és necessari en múltiples sectors, inclosos aquells on la logística no és l'activitat principal.

Més enllà de l'aprenentatge tècnic, aquestes visites tenen un fort component motivacional i relacional .

Així mateix, aquestes visites suposen una bona oportunitat per a les empreses, ja que els permeten conèixer de prop potencials candidatures, familiaritzar-se amb la realitat de l'àmbit de la inserció sociolaboral i amb la cartera de serveis que oferim com a entitat social. Implicar les empreses contribueix a construir i consolidar vincles de col·laboració, enfortir aliances estratègiques i donar visibilitat a realitats socials sovint invisibilitzades, generant així un impacte positiu i compartit.

En aquest sentit, la feina conjunta amb empreses és part central dels nostres programes, generant oportunitats laborals reals per a les persones participants. La seva disposició a compartir temps, recursos i experiències amb els joves demostra un compromís actiu amb la inclusió social i laboral. Agraïm la disposició i col·laboració de totes les empreses que ens han rebut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


* Aquesta actuació és promoguda i impulsada pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya amb fons rebuts pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) Executat en agrupació per Sinergia i la Fundació Salut i Comunitat.


La V Jornada EPF abordarà la prevenció de drogues i la promoció de sexualitats saludables amb joves a l'àmbit universitari

Dimecres que ve 18 de juny de 2025, d'11:00 a 14:00 hores, tindrà lloc la V Jornada EPF, organitzada pel projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Sota el títol "Què passa a les unis? Programes i recursos de prevenció de drogues i promoció de sexualitats saludables amb joves" , l'esdeveniment reunirà professionals de l'àmbit de la prevenció a l'entorn universitari. La participació serà gratuïta i en format virtual, encara que cal inscripció prèvia abans del 16 de juny a través del formulari habilitat:  (https://forms.gle/G2XYUeTwgg2Xfwcs8).

La jornada s'adreça a equips professionals vinculats a la salut universitària, així com a representants d'institucions públiques, personal docent i tècnic, i entitats que desenvolupen projectes en contextos universitaris. L'objectiu central és compartir experiències i metodologies que tractin de manera integral la prevenció del consum de substàncies i la promoció de sexualitats saludables entre joves en edat universitària.

El programa començarà amb una benvinguda institucional a càrrec de Sílvia Gómez López, coordinadora del Projecte EPF; Marta Álvarez Freijo, gerent de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC; Antoni Aguiló Pons, president de la Xarxa Espanyola d´Universitats Promotores de Salut (REUPS); i una persona representant de la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

A continuació, la jornada acollirà una conferència marc titulada "Per què fer prevenció a la Universitat? Evidència, recomanacions i bones pràctiques" , que serà impartida per Eulàlia Sot Rahola, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de Salut). La sessió, moderada per Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de FSC, abordarà els marcs teòrics i les evidències actuals que fonamenten la intervenció preventiva en contextos universitaris, així com estratègies considerades efectives des de la salut pública.

El bloc intermedi inclourà una pausa activa dinamitzada per Diego Álvarez Belenchón, de la Universitat de Saragossa, dins de la iniciativa “Unizar Move”, que promou el moviment físic com a part de la salut integral en entorns acadèmics. L´activitat serà presentada per Juan Aguirre Peris, integrant de l´equip EPF.

La part central de la jornada estarà dedicada a una taula d'experiències en què diverses universitats compartiran iniciatives implementades als seus respectius campus. Hi intervindran Casandra Pablos Gabriel, del Programa de Promoció de la Salut i Benestar de la Universitat de Salamanca; Carolina Lupo i María Jurado, de la Unitat d'Orientació i Benestar de la Universitat de Navarra; Fèlix A. Ruiz Rodríguez, responsable del servei de salut sexual integral UCAcheckpoint de la Universitat de Cadis; i Daniel Urbina Sacristán juntament amb Martín González Calleja, que presentaran el procés d'avaluació del Projecte EPF desenvolupat per FSC. La taula serà moderada per Florència Manns Fuenzalida, tècnica del projecte EPF.

El tancament institucional de la jornada serà a càrrec de Paula Sandoval García, també integrant de l?equip d?EPF.

La V Jornada EPF compta amb el finançament del Pla Nacional sobre Drogues, la Divisió de control de VIH, ITS, Hepatitis Virals i Tuberculosi del Ministeri de Sanitat, i la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques (ASPCAT).

Les persones interessades poden ampliar la informació escrivint al correu epf@fsyc.org. L'organització ha habilitat a més el cartell i programa detallat de l'esdeveniment per a baixar en línia.


"Concili de Trento I", "Concili de Trento II" i l'Escola "Bressol Clot de la Mel" reforcen el seu vincle amb noves iniciatives intergeneracionals

Els Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II” de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona, ​​gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), col·laboren amb l'Escola “Bressol Clot de la Mel” des de fa uns quants anys, compartint activitats intergeneracionals. Concretament, en l'elaboració de manualitats, participant en festivitats al llarg de l'any com és el cas del Nadal, cantant nadales; a la festivitat de Sant Jordi, explicant contes, o ajudant en la confecció de disfresses. També, realitzant materials per a les instal·lacions i decoració que es requereixin, així com joguines de ganxet, per part de les usuàries.

 Amb el bon temps, hem iniciat l'activitat d'acompanyament als nens durant el temps de joc a l'aire lliure. Aquesta idea neix amb la finalitat de fomentar en els usuaris la connexió social i emocional i que se sentin part de la comunitat a què pertanyen… En aquest sentit, estimular el desenvolupament del sentiment d'utilitat amb l'entorn, minimitza el sentiment de solitud i redueix l'aïllament. A nivell cognitiu, hi ha potenciació de la memòria, millora de la salut mental, de l'estat d'ànim, així com de les habilitats socials.

Alhora, els infants que interactuen amb la gent gran a través del joc, es formen una idea més positiva i no estereotipada de l'envelliment, lluny de prejudicis, donant significat a les relacions entre persones, sense importar les diferències d'edat ni les capacitats de cada persona. A més, aquesta iniciativa contribueix a construir una societat més cohesionada i inclusiva, on es reconeix i es valora el paper fonamental de la gent gran a la comunitat.

Al llarg de les trobades, comparteixen jocs i joguines. Les usuàries es contagien de l'energia, l'espontaneïtat i les ocurrències que els més petits els regalen. Mirar el món a través dels ulls d'un nen o nena de tres anys els desperta tendresa, els connecta amb el costat més maternal i els recorda l'alegria de simplement jugar.

Tot i això, al principi, la proposta no els va resultar especialment atractiva. Segons ens traslladen des del centre, les preguntes van ser “què puc fer jo?, amb què contribuiré?”… Però, amb el pas de les setmanes, s'han anat sumant activament a l'acompanyament dels nens i nenes durant aquestes activitats. A més, les usuàries que s'han donat l'oportunitat esperen poder tornar a participar-hi. Reconeixen que els satisfà la relació establerta i que se senten protagonistes, juntament amb els menors.

El nostre agraïment més sincer a l'equip de l'Escola “Bressol Clot de la Mel” de Barcelona per obrir-nos les portes de casa seva i, sobretot, del seu cor. Gràcies per acollir-nos sempre amb tanta calidesa i per fer possible, juntament amb nosaltres, aquesta bonica trobada entre generacions amb noves activitats compartides.


La Llar MIR celebra una Pasqua intercultural amb joves ucraïnesos acollits a Valladolid

La Llar MIR, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual pertany a la Gerència de Serveis Socials de Castella i Lleó, és molt més que un centre d'acollida: és un refugi ple de vida per a joves ucraïnesos que, fa dos anys, es van veure obligats a deixar el seu país, a causa del conflicte bèl·lic. Amb l'arribada del mes d'abril, la llar es va omplir de llum i de color per celebrar una Pasqua molt especial. Aquest any, la coincidència de dates entre la Pasqua Cristiana (basada al calendari gregorià) i la Pasqua Ortodoxa (segons el calendari julià), va brindar una oportunitat única per compartir una mateixa celebració, entrellaçant amb respecte i afecte les tradicions ucraïneses i espanyoles.

Per això, durant els dies de Setmana Santa es van realitzar tota mena d'activitats des de la tolerància a les diferents religions i manifestacions culturals que es transmeten de generació en generació, convivència intercultural i, sobretot, compartint experiències i moments junts. Perquè més enllà de les tradicions, la Pasqua és una època per sentir-se a prop, en família.

El dia de Dijous Sant vam començar amb un esmorzar molt especial compartint blinchiki (tortitas ucraïneses) que ens van donar força per al gran dia que ens esperava. A Valladolid, la Setmana Santa és una tradició amb segles d'història, reconeguda com a Interès Turístic Internacional i declarada Festa d'Interès Turístic Nacional el 1980.

Cal assenyalar que aquesta ciutat compta amb nombroses processons organitzades per les seves 20 confraries. Per això, a les 10.00 hores estàvem a punt per anar a veure la nostra primera processó. Quan vam arribar al lloc indicat, els adolescents es van mostrar nerviosos i expectants pel que passaria en uns minuts. A les 11:00 es va sentir una campana, es va fer el silenci, les portes de l'Església es van obrir i va començar a sortir la processó, omplint-se el carrer de música amb el retrunyiment dels tambors i les notes de les cornetes.

Multitud de preguntes s'amuntegaven al cap dels adolescents, curiosos i atents davant del que veien: “qui eren aquestes persones?, per què anaven vestides d'aquesta manera?, què signifiquen els diferents colors?” … Cada detall despertava la seva sorpresa i les ganes de comprendre.

Com marca la tradició, durant el Dijous Sant, es visiten 7 esglésies, si bé nosaltres vam anar a 3, on ens van resoldre totes les nostres preguntes. També ens van deixar provar un capirot per saber què és el que se sent sota un caputxó. La sorpresa es dibuixava a les nostres cares a mesura que descobríem, amb sorpresa i respecte, cadascun dels passos que desfilaven davant nostre, carregats de simbolisme i emoció.

A la tarda, seguint amb la línia programada basada en el respecte i la compressió entre les diferents cultures i les seves tradicions, organitzem la nostra pròpia processó on col·loquem els confrares, segons havíem vist al matí. Va ser una gran experiència… una manera d'entendre'ns i una manera nova d'apropar cultures.

Divendres Sant, l'equip educatiu va organitzar al jardí de la Llar la Gran Gymkana de Pasqua, on a través de la recerca d'ous de Pasqua que amagaven endevinalles i proves al seu interior, vam descobrir les tradicions d'Ucraïna i d'Espanya en aquesta data de l'any. Amb aquesta activitat, a més d'aprendre i compartir, ens vam adonar de la importància del treball en equip, ja que ajudant-nos els uns als altres, vam superar les proves i vam aconseguir el premi final: ous de pasqua de xocolata.

Arribat el Dissabte Sant, va ser el moment de preparar la festa de Pasqua de diumenge i no va poder faltar l'elaboració de dolços típics d'ambdues cultures: Paska (pa de dolç ucraïnès) i torrijas.

És important ressaltar que, a Ucraïna, després de la jornada a la cuina, és tradicional preparar ous de Pasqua per regalar diumenge. Per això, ens vam fer amb tots els ingredients necessaris: ous cuits, te, cúrcuma, closca de ceba… i vam començar a elaborar els nostres propis ous de pasqua “pysanky”, alguns només d'un color i d'altres de diversos colors i dissenys, on deixem volar la creativitat i la imaginació. Els més agosarats van dibuixar petits gira-sols que són les flors nacionals d'Ucraïna.

I finalment, va arribar el Diumenge de Pasqua, un dia en què ens vam reunir per compartir moments dolços, degustar postres i intercanviar els “pysanky” que simbolitzen la bondat, la felicitat i l'alegria. Van ser dies plens d'il·lusió, aprenentatges i, sobretot, de comprensió profunda, en què tots i totes ens sentim com una veritable família.

 


Segona edició del projecte ICREA: la Fundació Salut i Comunitat amplia el seu enfocament integrant la perspectiva de gènere al tractament d'addiccions

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha començat la segona edició del projecte ICREA (Iniciativa per a la gestió del Coneixement, la Reflexió ètica i l'Avaluació en l'àmbit de les Addiccions), amb noves línies de treball que reforcen el seu compromís amb una atenció integral i basada en l'evidència. aprofundeix en la reducció de danys i la salut mental.

El projecte, que continua comptant amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya en el marc de la CONVO'25, manté la seva estructura de sessions de treball col·laboratiu i de reflexió ètica entre professionals de centres psicosocials d'atenció a les drogodependències. La novetat principal d'aquesta edició és la inclusió d'una anàlisi diferencial amb enfocament de gènere sobre variables clau com són els diagnòstics, la qualitat de vida, el suport familiar o el risc de suïcidi, per assenyalar alguns exemples, prestant una atenció especial als resultats específics en grups de persones ateses als centres de tractament intensiu.

A més de continuar la feina iniciada l'any passat en àrees com el tabaquisme o la desregulació emocional, s'ha engegat un procés de revisió i adaptació del sistema d'avaluació IDEES, amb la creació de nous indicadors per valorar la recuperació i el risc en dones víctimes de violència de gènere. Aquesta eina, en desenvolupament col·laboratiu, pretén convertir-se en una referència per al seguiment dels casos als centres gestionats per FSC.

D'altra banda, cal assenyalar que l'espai virtual a ENGAGE, plataforma de Microsoft per a la gestió del coneixement, continua sent un recurs clau per a l'intercanvi entre professionals. En aquesta edició, s'ha plantejat un debat sobre com garantir-ne l'ús efectiu i mantenir una xarxa d'aprenentatge activa i participativa, enfrontant reptes com la càrrega laboral o la motivació dels equips.

Amb tres reunions previstes al llarg de l'any –maig, setembre i novembre–, el projecte ICREA consolida el seu paper com a motor de millora contínua en el tractament de les addiccions. "No es tracta només de compartir pràctiques, sinó de construir col·lectivament un model dʻatenció més sensible a les realitats diverses i més eficaç en les seves intervencions", assenyalen des de la coordinació del projecte.

Aquesta nova edició reafirma el compromís de FSC amb la innovació social, el treball en xarxa i la formació permanent com a pilars fonamentals per millorar la qualitat de vida de les persones usuàries i la intervenció a l'àmbit de les drogodependències.


Nou intercanvi internacional en addiccions: una delegació de l'organització Coolmine visita diverses instal·lacions de FSC per conèixer l'ús de l'artteràpia

El mes d'abril passat, vam rebre la visita a Barcelona d'una delegació de Coolmine, organització irlandesa amb una sòlida trajectòria en l'àmbit de l'atenció a persones amb addiccions. La comitiva, integrada per quatre professionals d'aquesta entitat, va viatjar des d'Irlanda, amb l'objectiu de conèixer de primera mà l'aplicació de l'artteràpia com a eina d'intervenció psicosocial en diversos serveis de FSC, concretament de l'Àrea d'Inclusió social i reducció del mal en drogodependències i de l'Àrea d'Addiccions, gènere i famílies. L'experiència compartida en aquesta visita marca un pas més en la construcció d'un model d'atenció integral i humanitzat, en el qual l'art i la creativitat es converteixen en aliats fonamentals en els processos de transformació personal.

Durant la seva estada, la delegació va fer un itinerari de visites a tres centres gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat, especialitzats en el tractament i l'acompanyament de persones amb problemes d'addicció. Concretament, una de les residències terapèutiques urbanes que FSC té a Barcelona, ​​així com dos centres de dia en aquesta mateixa ciutat. A cadascun d'aquests recursos, els visitants van poder assistir a sessions d'artteràpia, interactuar amb els professionals responsables d'aquesta activitat i parlar amb persones usuàries que van compartir la seva experiència sobre com l'art ha contribuït al procés de recuperació.

Van començar la seva visita al Centre de Dia Crisàlide, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat a Barcelona, ​​on els va rebre el nostre company Gustavo Muñoz de la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes, així com part de l'equip terapèutic del servei.

Durant aquesta, els van mostrar les instal·lacions i una presentació de l'entitat, en què van explicar els àmbits d'actuació i els projectes europeus en què es treballa, així com de la tasca realitzada al mateix centre, especialment de l'espai d'artteràpia.

Així mateix, es va prestar una atenció especial a explicar els grups de gènere i es van exposar els avantatges de treballar des d'aquesta perspectiva, a través de l'artteràpia, creant espais molt més segurs en el procés de canalització de models, rols o bé estats emocionals.

La proposta arteterapèutica a què se'ls va convidar a participar amb les dones, es va basar en destacar el significat de ser dona en el present, reflexionant sobre la seva pròpia història i deconstruint i recomponent la seva identitat de gènere, a través del collage i la tècnica mixta.

D'altra banda, amb els homes, la consigna va ser expressar la manera com conceben la cura individual, mutu i col·lectiva, en un espai, en què se sentissin segurs. De tots dos espais van sorgir reflexions molt interessants que van anar evolucionant amb les consignes que es van anar donant.

De la mateixa manera, a la residència urbana també van poder visitar les seves instal·lacions, intercanviar impressions sobre el funcionament dels serveis gestionats per FSC ia Irlanda, buscant similituds i diferències en els recursos existents als dos països. A més, el grup es va incorporar per a l'activitat arteterapèutica que, en aquest cas, van compartir tots plegats, a través de l'exploració amb argila, per poder reflexionar sobre la pròpia identitat, especialment com s'ha reconstruït la identitat sense consum.

Es tracta d'un tema que es treballa de forma transversal en diferents espais al pis, de manera que, seguint les indicacions de l'artterapeuta, es va poder anar veient el procés de transformació de la pròpia identitat, les resistències al canvi, la gratitud després del canvi… En aquest sentit, es van crear sinergies molt interessants entre el grup de persones usuàries i la delegació irlandesa.

A més, al Centre de Dia per a la Inserció Social de Drogodependents de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) de FSC, l'equip de Coolmine va ser rebut pel director del centre, Carlos Larrañaga, i tot l'equip terapèutic. El responsable del servei els va mostrar les instal·lacions i va fer una presentació sobre el recurs, els programes que es duen a terme al centre, els àmbits dactuació i els projectes comunitaris en marxa. També es va fer una presentació de l'espai d'artteràpia per part de la voluntària que coordina l'espai al centre, així com la participació de l'equip de Coolmine en una activitat amb les persones ateses. Va ser una experiència gratificant i enriquidora, en què es van valorar les similituds en la intervenció des d'una mirada integradora, interseccional i comunitària.

Des de la Fundació Salut i Comunitat valorem molt positivament aquesta visita, que reforça la dimensió internacional del treball en xarxa i subratlla la importància de compartir enfocaments innovadors en l'abordatge de les addiccions. Aquests tipus de trobades contribueixen, no només a l'aprenentatge mutu, sinó també a l'enfortiment d'aliances estratègiques que enriqueixen el treball quotidià de les dues entitats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


"Després de la façana de la lliure elecció de la prostitució, s'amaguen situacions de pobresa, violència i/o manca d'oportunitats"

Des del 2020, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) impulsa a les províncies de Castelló i València el programa “¿Caminas?” d’Itineraris sociolaborals. Es tracta d’un recurs especialitzat adreçat a dones en contextos de prostitució, moltes d’elles d’origen migrant i en situació de vulnerabilitat. El seu objectiu és facilitar processos d’inserció social i laboral que els permetin construir alternatives reals, dignes i sostenibles. El programa compta amb el finançament de la Fundació “la Caixa”, el Fons Social Europeu, el Ministeri d’Igualtat i la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana. En aquesta entrevista, Sònia Ferrer, coordinadora del programa, reflexiona sobre la seva experiència, els reptes de l’acompanyament i les claus per avançar cap a una societat més justa.

– En línies generals, en què consisteix el programa “Caminas?” d'Itineraris sociolaborals?

“Caminas?” neix el 2020 com una ampliació del treball que ja veníem fent des del Programa IMMA, centrat en l'atenció directa i l'accés a drets de dones en situació de prostitució i/o víctimes de tràfic d'éssers humans. Moltes, després de cobrir les seves necessitats bàsiques, van començar a demanar-nos suport per formar-se, buscar feina i construir un futur diferent.

De manera que “Caminas?” es planteja com un itinerari d'acompanyament integral que treballa perquè puguin accedir a recursos formatius, millorar-ne les condicions de vida, trobar feina i, sobretot, recuperar la confiança en les seves pròpies capacitats. L‟objectiu final del programa és generar alternatives reals i sostenibles fora dels contextos d‟explotació.

– Quin tipus d'acompanyament oferiu a les dones que hi participen?

L'acompanyament és individualitzat, flexible i multidisciplinari. Comença amb una acollida inicial, on avaluem les necessitats de cada dona, ia partir d'aquí, es dissenya un itinerari que pot incloure orientació laboral, formació, intervenció social i psicològica, assessorament jurídic, accés a recursos sanitaris, suport en tràmits administratius i ajuts econòmics específics (beques de transport, conciliació familiar i assistència formativa). També treballem molt la motivació, autoestima, estabilitat emocional i reconeixement de drets.

- Quins són els reptes principals a què s'enfronten les dones quan volen iniciar un procés d'inserció laboral?

Hi ha molts obstacles, tant estructurals com personals. La majoria de dones amb qui treballem no té una xarxa de suport; moltes no tenen permís de residència o estan en tràmits; altres arrosseguen situacions de violència, deutes o explotació. A tot això, s'hi uneix el pes de l'estigma social i la precarietat del mercat laboral, que en dificulta encara més l'accés a una ocupació digna.

Una de les creences més dures que tenen és que “no hi ha alternatives”. Imagina una dona que porta des dels 18 anys en situació de prostitució i que ara en té 40. Mai no ha tingut un contracte, no coneix cap altra manera de vida, i, a més, arrossega experiències de violència, estigmatització i aïllament. por de ser reconegudes per antics clients en un nou entorn laboral. Moltes vegades, el primer que treballem no és un currículum, sinó redescobrir les seves capacitats i visualitzar una vida diferent i possible.

– Com abordeu aquests reptes des del programa?

Des d´un enfocament de drets i sense jutjar. Treballem perquè cada dona pugui reconstruir el seu propi projecte de vida, tot respectant els seus temps i decisions. És fonamental oferir suport emocional, estabilitat social i eines pràctiques. També és clau la coordinació amb altres recursos: treballem en xarxa amb serveis socials, entitats del territori, salut mental, centres formatius, etc.

– ¿ Vols compartir algun testimoni o experiència positiva significativa de la vostra feina?

Sí, moltes experiències ens han marcat. Per exemple, una dona d'origen romanès va participar al programa sense tenir clar si volia deixar enrere el món de la prostitució. De mica en mica, a través de sessions i la seva pròpia reflexió, va començar a veure possibilitats. Va accedir a formacions, va realitzar pràctiques i va aconseguir diverses feines fins a aconseguir una cosa que per a ella era un somni. Des de fa més d'un any, treballa com a mediadora en un recurs similar al nostre, on acompanya dones en contextos de prostitució a buscar alternatives per sortir d'aquest món.

– Com valoreu l'impacte que ha tingut el programa fins ara?

És difícil mesurar-ho només en xifres. Hem acompanyat més de 70 dones i unes 20 han accedit a llocs de treball formals. Però el veritable impacte està en els canvis vitals: en què recuperin la veu, la dignitat i el dret a triar. A hores d'ara, moltes han aconseguit abandonar el món de l'explotació sexual, gràcies al suport econòmic dels serveis socials o aconseguint llocs de treball estables com cambrera de pisos, neteja, auxiliar de geriatria, restauració i cuina, en fàbriques, etc. Més enllà de les dades, el que és important és el procés, quan una dona comença a creure en si mateixa, el camí es transforma.

– Quines necessitats detecteu actualment per millorar la inserció laboral de dones en situació de prostitució?

Fonamentalment, que es requereix més recursos per desenvolupar els itineraris, accés garantit a formació amb pràctiques independentment de la seva situació administrativa, mesures de suport a la regularització administrativa, i, sobretot, polítiques públiques que aborden la prostitució com una forma de violència estructural i no com una elecció lliure. També necessitem que la societat s'hi impliqui més, que hi hagi menys judici i més escolta.

– Què destacaries més de la vostra feina amb aquestes dones?

Dir que són dones fortes, resilients, amb les quals aprenem molt dia a dia. I que ningú neix per ser explotada. “ho pots fer, no estàs sola”. I això és el que intentem fer cada dia en aquest programa.

Així mateix, creiem en una societat on la dignitat no es negocia i cada vida compta. Per aconseguir-ho, necessitem qüestionar la normalització de la prostitució i apostar per polítiques que protegeixin, no que perpetuïn. Necessitem una societat que reconegui la dimensió estructural de l'explotació sexual i que es legisli en conseqüència.

– Vols aprofitar l'entrevista per comentar alguna cosa més?

Sí, em sembla interessant donar alguna recomanació a altres entitats o professionals que vulguin engegar un programa similar, i és que comencin escoltant. Que no imposin rutes, sinó que acompanyin també els equips, perquè el desgast és real.


Dos anys construint futur a la Llar de Socialització de Soria, adreçat a l'atenció residencial de menors acollits al sistema de protecció

Complits els dos anys de camí, la Llar de Socialització per a nens, nenes i adolescents a Sòria, dirigida i gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, ha donat acollida a una vintena de menors des de la seva obertura. Situat en un xalet acollidor, està dirigit a vuit nens, nenes i adolescents (NNA), amb edats compreses entre els tretze i els disset anys. Durant la seva estada al servei, es treballa amb ells/es en el seu desenvolupament personal complet, atenent tant a les seves necessitats formatives o la seva inserció laboral com al desenvolupament d'habilitats que contribueixin a enfortir la seva autonomia.

Com en qualsevol recurs, els perfils dels/de les residents són variats, ja que tenen necessitats diferents, així com les realitats de les que provenen. poden provenir també del Centre Regional Zambrana, i aquesta Llar és un lloc idoni per a la seva reinserció.

Pràcticament tots ells cursen Educació Secundària Obligatòria, o segueixen mòduls de Formació Professional, tant al seu programa bàsic com al medi. Des del servei, l'equip educatiu que hi conviu, els ofereix el suport acadèmic necessari, perquè puguin obtenir bons resultats al llarg del curs, i incentiven, alhora, la seva participació en activitats extraescolars i formatives fora de l'horari escolar, tant acadèmiques com esportives. Així mateix, també se'ls estimula, si així ho requereix el seu cas, que facin diferents cursos del servei d'ocupació de la Junta per obtenir les eines amb què, en un futur gens llunyà, puguin portar una vida independent i integrada a la societat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D'altra banda, més enllà de l'àmbit acadèmic i laboral, se segueixen diverses activitats i tallers que en promouen el desenvolupament personal. Partint de diversos programes educatius, com el programa EDD3+, es procura guiar els menors en el seu creixement emocional, social i cívic, complementant-ho amb tallers formatius centrats, principalment, en el desenvolupament d'una sexualitat sana i conscient, així com en la prevenció del consum de drogues.

Setmanalment, els/les menors desenvolupen també un Taller de cuina, adreçat al fet que adquireixin els coneixements bàsics que els permetin una vida independent. Alhora, es potencien diverses activitats amb què fomentar les relacions del grup, realitzant-se en conjunt; aquestes poden anar des dels videofòrums guiats, amb els quals posteriorment poder reflexionar o aprendre; Trivials o Kahoots de cultura general; o sessions de jocs de taula pautats amb què desenvolupar habilitats personals i socials.

Encara que, potser, les activitats que tenen més acollida són les que es realitzen fora de la Llar i, fins i tot, fora de la capital soriana. Dues, centrades en la relació terapèutica amb animals, són les més gaudides i requerides pels menors del servei. La primera implica la col·laboració amb la protectora d'animals Redempció, i hi fan tasques de voluntariat passejant els gossos que hi viuen, cosa que incideix en el desenvolupament d'habilitats emocionals i personals. La segona, que també implica voluntariat, es realitza al Centre Eqüestre “El Robledal”, on a més aprenen a muntar a cavall ia fer tasques camperes de forma quinzenal.

Des del recurs es procura, a més d'aquest contacte amb el medi natural, que els menors desenvolupin i coneguin altres formes d'oci. Per això, són comunes les sortides de caràcter esportiu i cultural, amb diverses excursions, tant a la província com a fora. La recollida de bolets a la tardor, la pesca a la primavera, l'esquí a la propera estació de Santa Inés o les sortides estiuenques a gorgs o pantans, pretén incentivar un lleure que els allunyi de situacions de risc. Tot i que, de vegades, la realitat diària fa variar aquests plans…


Eduardo Acerete
Educador social a la Llar de Socialització per a nens, nenes i adolescents a Sòria.