FSC participa a la jornada “Chemsex, només química”, organitzada per UNAD sobre riscos, desafiaments i necessitat d'intervenció professional
La nostra companya Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat integrant d'UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, ha participat a la jornada “Chemsex, només química”, celebrada recentment a Madrid i organitzada per UNAD. Gemma Maudes va tenir un paper clau a l'espai anomenat “Experiències de treball a Chemsex i ús sexualitzat de drogues”, on es van abordar diferents estratègies i experiències d'intervenció, davant d'aquesta realitat complexa i en expansió.
En aquesta sessió, es van compartir experiències de professionals de diferents entitats, entre d'altres Fundació Àmbit Prevenció, Bizkaisida i Imagina MÁS. Gemma Maudes, integrant de la Comissió d'Intervenció d'UNAD, va exercir com a moderadora, facilitant el diàleg entre els professionals, promovent la reflexió sobre els reptes que planteja l'ús sexualitzat de drogues, i connectant les experiències pràctiques amb els enfocaments de prevenció, intervenció i acompanyament que des de FSC es promouen.
En les seves paraules, “és un tema que ens preocupa a la Fundació Salut i Comunitat perquè comencem a rebre demandes per a tractament relacionades amb el chemsex i no se sap prou, tant la manera d'intervenir com, moltes vegades, les substàncies que s'estan prenent en aquest tipus de pràctiques”, subratllant la importància de millorar el coneixement i la resposta professional davant aquesta realitat.
Així mateix, va incidir en la necessitat d'enfortir la formació de professionals, desenvolupar protocols adaptats i generar coneixement sobre un fenomen que continua sent poc conegut i sovint estigmatitzat. A més, va ressaltar la importància d'articular xarxes de col·laboració entre entitats, per garantir respostes eficaces i coordinades, davant de situacions de risc i vulnerabilitat associades a l'ús sexualitzat de drogues.
Després de la presentació de les diferents experiències desenvolupades a diverses comunitats autònomes, es va destacar la rellevància del treball peer2peer (suport entre iguals) com un model d'intervenció proper i efectiu en la intervenció amb persones que usen chemsex.
Durant la trobada, també es va posar el focus a l'escenari actual del chemsex a Espanya, marcat per una diversitat més gran de perfils i necessitats de salut, així com per un increment de la vulnerabilitat social associada a determinats consums. Es va alertar a més de la reaparició de problemàtiques vinculades al consum injectat, les sobredosis o els abscessos. De la mateixa manera, es va advertir dels greus impactes físics, psicològics i socials que es poden derivar d'aquestes pràctiques. En aquest sentit, es va destacar que Espanya es troba entre els països europeus amb més prevalença de chemsex, segons l'enquesta EMIS.
La jornada també va acollir una taula centrada en les dades disponibles sobre chemsex a Espanya i els reptes de mesurament, amb la participació de representants del Ministeri de Sanitat, Madrid Salut i Energy Control a ABD. Durant aquesta sessió, es va compartir informació sobre l'increment de demandes d'atenció relacionades amb el chemsex en recursos especialitzats. En concret, es va exposar que la xarxa d'atenció a les addiccions de Madrid ha passat d'atendre 54 demandes relacionades amb chemsex el 2017 a 912 el 2025.
Entre les principals conclusions de la trobada, es va defensar el dret de totes les persones que usen drogues a rebre atenció especialitzada adequada, independentment de les substàncies consumides. Així mateix, es va reclamar reforçar la coordinació entre recursos sanitaris, socials i comunitaris, impulsar la formació especialitzada, la vigilància epidemiològica i eines de reducció de riscos, així com incorporar la participació de persones que practiquen o han practicat chemsex al disseny de les intervencions.
EPF reforça la prevenció universitària: nous resultats sobre avaluació publicats a la Revista Espanyola de Drogodependències
El projecte En Plenes Facultats (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) continua consolidant-se com un referent en la prevenció universitària, amb la publicació recent d'un nou article a la Revista Espanyola de Drogodependències. Aquesta publicació recull els resultats de l'avaluació del programa i en confirma l'impacte en la formació en salut de joves universitaris. A més d'informar-hi, el programa fomenta la reflexió i el diàleg entre l'alumnat. El seu enfocament d'educació entre iguals permet que els qui reben la formació comparteixin els seus coneixements amb altres companys/es, creant un entorn d'aprenentatge dinàmic i participatiu.
Segons es reflecteix en els resultats d'aquest estudi, durant el curs 2023-2024, el projecte EPF es va implementar a 11 universitats espanyoles, arribant a 449 estudiants, el 72 % dels quals va completar la formació.
L'avaluació va comparar la situació de l'alumnat abans i després del curs, recopilant dades sobre la participació, l'adquisició de coneixements i la qualitat de la formació mitjançant qüestionaris.
Els resultats mostren que el projecte reforça especialment la comprensió sobre sexualitats i també millora el coneixement sobre drogues, amb un impacte significatiu a la prevenció de conductes de risc.
Aquest augment de coneixement és destacat perquè pot ajudar a reduir conductes de risc ia prendre decisions més informades. En aquest sentit, EPF, a més d'informar-ne, fomenta la reflexió i el diàleg l'alumnat.
L‟impacte del programa s‟observa especialment en la modalitat presencial, on es registren els millors resultats. La valoració de la formació per part dels estudiants és molt positiva, destacant la qualitat dels formadors, les dinàmiques de les sessions i la utilitat dels continguts. Això reforça la importància dun model daprenentatge participatiu i proper, que facilita la implicació de lalumnat i ajuda a consolidar els continguts.
A més, lalumnat fa una valoració molt positiva de la formació. Les puntuacions són molt elevades, assolint el 5 sobre 5 a la majoria dels indicadors, destacant especialment la qualitat del professorat, el bon ambient a l'aula i la utilitat dels continguts.
Cal destacar que el model d‟agents de salut permet que els coneixements es difonguin dins de la comunitat universitària, ampliant l‟abast preventiu del programa. Aquesta manera de treballar contribueix a generar entorns més informats i conscients dins dels campus.
Els resultats reflecteixen que l'augment de coneixements sobre drogues s'estén de manera generalitzada entre les persones participants, fet que demostra que el programa arriba a estudiants amb perfils diversos.
En conjunt, els resultats reforcen el valor del projecte EPF com a iniciativa basada en l'evidència, amb capacitat per adaptar-se als nous reptes socials i continuar generant impacte en la salut i el benestar de la població jove universitària. Alhora, obre la porta a seguir millorant el programa ia aprofundir en la seva avaluació en el futur.
L'article el va signar un equip multidisciplinari de professionals especialitzats en prevenció de conductes de risc, drogodependències. Amb aquesta publicació, el projecte reforça la seva posició com una eina de prevenció consolidada, basada en l'evidència i adaptat als nous reptes socials, capaç de generar un efecte positiu en la salut i el benestar de la població jove universitària.
Accés a l'article: https://www.fsyc.org/document/evaluacion-del-programa-de-prevencion-sobre-drogas-y-sexualidad-entre-estudiantes-universitarios-en-plenas-facultades/
"Gràcies a la meva activitat de voluntariat al Projecte EPF, he après a treballar temes de prevenció de forma propera, adaptats a persones joves"
El meu nom és Stefanía Calugar i sóc voluntària del programa “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la Universitat de Lleida, a Catalunya. Aquest programa se centra en la prevenció en temes de drogues i sexualitat, a través de la realització de cursos que s'imparteixen a diferents universitats del país, entre d'altres activitats.
Vaig conèixer el projecte a través d'un curs que oferien a la meva universitat. Les temàtiques que treballa sempre m'han interessat i, a més a més, estan molt relacionades amb el meu grau, Educació Social. El curs d'EPF em va agradar moltíssim, va confirmar una cosa que sempre he sabut, ja que m'agradaria dedicar-me a un àmbit semblant en el futur. A partir d'aquí, vaig voler continuar formant-me i em vaig acostar a parlar amb una de les organitzadores, que va ser qui em va proposar participar-hi com a voluntària.
És important destacar també que, com a voluntaris/àries, rebem formació, abans de començar en aquest projecte, realitzant prèviament un curs especialitzat. No és un voluntariat enfocat a intervenir directament amb col·lectius en situació de vulnerabilitat, sinó que treballem amb estudiants que estan realitzant la formació. Per això, haver realitzat el curs us dóna les eines necessàries per poder acompanyar i aportar dins del projecte.
Pel que fa a les activitats que realitzo com a voluntària, a Lleida la meva funció està centrada a donar suport a la implementació del programa a la universitat. Col·laboro en la difusió per captar participants per a futurs cursos, assisteixo a les sessions per aportar idees sobre possibles iniciatives i, en general, actuo com a enllaç entre la universitat i el programa. També, informo les organitzadores sobre esdeveniments o aspectes del context universitari que poden influir en el desenvolupament del projecte. Aproximadament dedico a aquest voluntariat unes dues hores a la setmana, que és el que sol durar cada sessió de formació.
Gràcies a la meva activitat de voluntariat al Projecte EPF, he après a treballar temes de prevenció de forma propera, adaptats a persones joves. També m'ha ajudat a deixar-me anar més a l'hora de participar, donar la meva opinió i proposar idees dins d'un grup. A més, he entès millor com funcionen aquest tipus de projectes des de dins i tota la feina que hi ha al darrere, que des de fora moltes vegades no es veu.
Vull compartir també que considero que aquest tipus de projectes no són prou coneguts a la societat. Moltes vegades aquestes iniciatives es queden dins de l'àmbit universitari o només arriben a un grup reduït de persones. Manca més difusió i
visibilitat, ja que treballen temes molt importants, com la prevenció en drogues i sexualitat, que afecten directament la població jove i que haurien de tenir un abast més gran.
Finalment, vull dir que recomanaria aquest voluntariat a altres persones que s'ho estiguen pensant. És una experiència molt enriquidora, tant a nivell personal com professional. Et permet aprendre, implicar-te en un projecte real i conèixer millor un àmbit on potser vulguis treballar en el futur. A més, és una bona oportunitat per guanyar experiència i connectar amb persones que comparteixen els teus interessos.
Stefanía Calugar, voluntària del projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat.
Voluntariat que aposta per la reinserció i la justícia restaurativa a CerclesCat
Natàlia Saballs Sala és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) al programa CerclesCat a Girona, una iniciativa subvencionada pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, orientada a la prevenció de la reincidència, sota el lema “No més víctimes”. Graduada en Criminologia per la Universitat de Girona (UdG), compta amb formació en justícia restaurativa i experiència professional en execució penal a través de Mesures Penals Alternatives, a més de desenvolupar la seva tasca com a professora associada a la mateixa universitat.
– Com vas conèixer el projecte CerclesCat i què et va motivar a participar-hi com a voluntària?
Vaig conèixer el programa a través d'un company, que fa anys que hi col·labora com a voluntari i ha participat en diversos cercles. Des de feia temps, tenia interès a implicar-me en alguna iniciativa de voluntariat i aplicar els meus coneixements en justícia restaurativa.
Quan em va explicar el funcionament del projecte, basat en trobades orientades a acompanyar, donar suport i fomentar la responsabilització de la persona participant en el procés de sortida en llibertat, amb l'objectiu de prevenir la reincidència, em va semblar una proposta encoratjadora i positiva.
Actualment, porto gairebé dos anys com a voluntària i participo en dos cercles: un des de fa un any i mig i un altre, des de fa gairebé un any. Tots dos són, a més, els primers que s'han realitzat a la província de Girona i, avui dia, els únics.
– Com us formeu o prepareu abans de començar com a voluntaris/es a CerclesCat?
Abans de començar com a voluntària, vaig fer una formació teòrica i pràctica. La part teòrica inclou informació sobre el projecte, el seu funcionament i els seus principis, així com sobre el sistema penitenciari i els delictes sexuals.
La part principal, presencial, és pràctica i vivencial, mitjançant role plays i casos pràctics que ens permeten actuar com a voluntaris/es i veure com ens desenvoluparíem en situacions reals. Per mi, aquesta part és la més important, ja que ajuda a valorar si el projecte encaixa amb les expectatives personals i sí, finalment, volem participar o no. A més, tres vegades a l'any fem formacions més específiques per millorar la nostra intervenció com a persones voluntàries.
– Quin perfil tenen normalment les persones a qui acompanyeu al programa?
Es tracta de persones que han comès algun delicte sexual i han estat a un centre penitenciari. En el moment actual, es troben en tercer grau, properes a obtenir la llibertat, i presenten un risc mitjà o alt de reincidència. Solen tenir pocs vincles socials, assumeixen la responsabilitat pel delicte i mostren disposició a ser acompanyades ia iniciar un procés de millora. Aquests són els criteris daccés del Membre Central.
– Quin tipus d'activitats fas com a voluntària?
Les activitats són variades. Al començament, les trobades es duen a terme en un espai tranquil i segur per conèixer-se i crear vincle. Més endavant, s'incorporen sortides de tota mena, culturals, físiques o més informals, com ara prendre un cafè, adaptades als gustos i objectius del Membre Central. Per mi, el que és important és que les activitats ajudin a generar vincle, fomentin la reflexió i facilitin la connexió amb l'entorn i altres persones fora del cercle.
– Què és el més important d'aquestes activitats per a tu?
Fonamentalment, que l'activitat o la trobada sigui enriquidora per al Membre Central. Quan ajuda a reflexionar sobre algun tema concret que estem treballant, o quan us permet vincular-se amb altres persones o enfortir la relació amb els voluntaris/es, per a partir d'aquí poder abordar altres temàtiques que sense confiança serien més difícils. Això és el que més valoro.
– Quant de temps dediques a aquest voluntariat?
Depèn de la setmana i de les activitats programades. En participar en dos cercles, acostumo a dedicar entre dues i quatre hores setmanals. Hi ha setmanes en què no tenim trobades i gairebé no dedico temps, més enllà d'alguna trucada amb el Membre Central. En canvi, en altres setmanes, quan hi ha trobades, la dedicació pot ser més gran.
– Has notat l'evolució de les persones a qui acompanyeu? Podries posar-ne alguns exemples?
Sí, l'altre dia ho comentàvem en una trobada amb el Membre Central, i va ser ell mateix qui va reflexionar que abans de començar als cercles, li costava expressar-se, posar límits i comunicar el seu malestar de manera assertiva, i que, gràcies al projecte, havia après a fer-ho. Tots els voluntaris/es coincidim que hi ha hagut una evolució molt significativa en aquest sentit. Per mi, això és clau, ja que una comunicació més assertiva afavoreix relacions properes, positives i de confiança, cosa que contribueix a generar vincles més sans ia reduir la probabilitat de reincidència.
– Què has après amb aquesta experiència de voluntariat?
Sobretot, he après que és important donar segones oportunitats a persones que realment volen millorar i reparar un mal que han causat, i que, si ajudem i acompanyem, les persones són capaces de responsabilitzar-se dels actes i ser millors.
– Creus que aquest tipus de projectes són prou coneguts a la societat?, per què?
Crec que no són gaire coneguts. Entenc que no és una temàtica fàcil i que pot generar rebuig per a moltes persones, i ho respecto. Per això penso que qui se senti còmode participant i aportant és benvingut i qui no també.
– Després d'aquesta experiència, com ha canviat la teva manera de veure la reinserció social?
Per la meva experiència laboral, sóc una persona que sempre ha cregut molt en la importància de la reinserció social per evitar-ne la reincidència. Aquesta experiència m'ha ajudat a confirmar el meu punt de vista.
– Recomanaries aquest voluntariat? Per què?
Sempre! I, de fet, sempre ho recomano a les meves classes a la universitat. No només perquè el projecte en si em sembla molt positiu i té un impacte real, sinó perquè a nivell personal, ha suposat un canvi significatiu i positiu en mi i en la meva manera de pensar.
Professionals de l'Àrea d'Inclusió Social de FSC a Alacant enforteixen la seva formació en ocupació i inserció laboral en salut mental
Nou professionals i una alumna en pràctiques de Teràpia Ocupacional – que ha assistit com a oient – de l'Àrea d'Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, han finalitzat el curs Itinerari d'Ocupació i Inserció en Salut Mental, dirigit a reforçar les competències professionals en la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental. El curs ha estat impartit per tres professionals de l'Àrea d'Ocupació de la Fundació Sanament, amb experiència en l'acompanyament al lloc de treball. La formació ha comptat amb el finançament de la Fundació Estatal per a la Formació a l'Ocupació (FUNDAE). Segons el Resum de lAvaluació, el programa ha rebut una valoració molt favorable per part de lequip professional format.
El curs s'ha impartit de manera presencial al centre de treball de la Fundació Salut i Comunitat a Alacant, amb una durada total de 20 hores, distribuïdes entre els dies 27 i 29 d'abril i 4 i 6 de maig. La formació ha combinat teoria i pràctica, abordant aspectes com la inserció sociolaboral, el disseny d'itineraris formatius laborals, la compatibilitat de prestacions i ocupació, les fonts de finançament i aliances, i la repercussió de la inserció mitjançant casos d'èxit.
El programa formatiu ha comptat amb acompanyament al lloc de treball, com a element clau per aconseguir el manteniment sostingut del mateix, prevenir l'absentisme i contribuir al benestar general de la persona en més del 70% de les insercions laborals aconseguides des de la Fundació Sanament.
Així mateix, ha tingut com a objectiu determinar el concepte i els beneficis de l'acompanyament amb suport al lloc de treball als plans d'inserció sociolaboral de persones amb problemes greus de salut mental.
Cal assenyalar que l'ocupació amb suport és un procés individualitzat i continu que facilita l'adaptació al lloc de treball, millora l'autonomia i la seguretat de la persona, alhora que promou un clima laboral inclusiu i comprensiu. Entre les activitats que es desenvolupen destaquen:
- Orientació i seguiment personalitzat per fer front a reptes laborals.
- Adaptació de tasques i de lentorn de treball, segons necessitats específiques.
- Suport emocional i social, augmentant l'autoestima i la motivació.
- Coordinació amb lequip de treball i altres professionals de la salut mental per assegurar un acompanyament integral.
Els/les professionals de diferents serveis i programes de FSC formats han estat:
- Servei Acompanyament Itineraris Inserció Laboral (SAIIL): coordinadora i tècnica dintegració social.
- Programa Estratègic de Responsabilitat Social i Especialització Ocupacional (PERSEO): tècnica dinserció laboral.
- AMB TU_Itineraris de vida independent: coordinadora, terapeuta ocupacional, tècnica d'integració social i expert per experiència.
- CONÒCET_EMPLÉAT i DIGITALÍZAT: coordinadora.
- Directora de lÀrea dInclusió a Alacant.
Segons el Resum de lAvaluació, els resultats generals del programa Itinerari dOcupació i Inserció en Salut Mental són positius.
Entre els aspectes destacats:
- L'organització del curs va obtenir una mitjana de 3,7 sobre 4, fet que reflecteix una bona valoració per part dels 9 professionals i l'alumna en pràctiques que hi van assistir. D'altra banda, el nombre d'alumnes del grup ha estat adequat per al desenvolupament del curs i ha obtingut una puntuació de 4 sobre 4.
- Els continguts també van ser molt ben valorats, complint les expectatives de les persones participants i responent a les seves necessitats professionals, amb una puntuació de 3,7 sobre 4.
- La participació al curs va ser del 100%, ja que es van completar totes les sessions previstes.
En conjunt, l‟avaluació indica que el curs ha aconseguit reforçar les competències del personal de l‟Àrea d‟Inclusió Social de FSC a Alacant en inserció laboral i acompanyament de persones amb problemes greus de salut mental i/o persones amb discapacitat psicosocial, complint els objectius d‟actualització professional i desenvolupament d‟habilitats pràctiques.
Com afirmava un de les participants: "Estic molt satisfet amb la formació. Els docents tenen un ampli coneixement i, a més, tenen l'habilitat de transmetre'l de manera clara i efectiva a l'alumnat."
Diversos estudis assenyalen que les persones amb problemes de salut mental pateixen una gran discriminació a l'accés a l'ocupació. Les dades més recents publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) evidencien que la taxa d'activitat de les persones amb discapacitat psicosocial és la més baixa de totes les discapacitats (27,4%, davant del 35,5%, que és la mitjana de totes les discapacitats) , i està molt per sota de la de les persones sense discapacitat (7). Segons aquestes dades, la taxa de feina de les persones amb discapacitat psicosocial és la més baixa, gairebé deu punts menys que la del conjunt de persones amb discapacitat.
A això se sumen les barreres a l'ocupació, com l' estigma que hi ha a la societat ia les mateixes empreses, a l'hora de contractar persones amb problemes de salut mental o oferir-los els suports necessaris per al seu exercici professional.
D'altra banda, tal com recull el desè informe “La situació de les persones amb discapacitat al mercat laboral”, elaborat per l'Observatori sobre discapacitat i mercat de treball a Espanya (ODISMET) de la Fundació ONCE, la precarietat laboral i els sous baixos (bretxa salarial) formen part d'aquesta problemàtica. Segons aquest informe, en referència als salaris "cal parlar d' involució ", ja que "la bretxa salarial entre la població amb discapacitat i sense ha crescut un 7,2%". Es tracta d'un contrast les conseqüències del qual van molt més enllà de l'absència d'una forma de suport.
Amb aquesta iniciativa, acabada recentment, l'Àrea d'Inclusió de FSC a Alacant reafirma el compromís amb la formació, enfortint l'atenció personalitzada i l'acompanyament en el desenvolupament de projectes de vida independent de persones amb problemes greus de salut mental.
El creixent interès dels psicodèlics en la salut mental centra les IV Jornades de LasDrogas.info
El proper 26 de maig, tindrà lloc les IV Jornades de LasDrogas.info, sota el títol “Psicodèlics i salut mental: evidència, regulació i experiències clíniques emergents”. La trobada, a celebrar en format en línia, reunirà persones expertes de l'àmbit clínic, científic i institucional per analitzar l'auge dels psicodèlics a la salut mental. En un context en què es comença a acumular evidència científica sobre el seu potencial en el tractament de trastorns com la depressió, el trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) o les addiccions, la jornada proposa una mirada rigorosa i aplicada. L'objectiu és combinar dades científiques actualitzades amb experiències reals i reflexions sobre els reptes regulatoris i d'implementació clínica.
Les IV Jornades de LasDrogas.info arrancaran a les 16.00 hores amb la taula inaugural, a càrrec de Gemma Maudes, psicòloga i subdirectora de l'Àrea de Drogues, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
A continuació, de 16.05 a 17.05 hores, el psicofarmacòleg, autor i divulgador científic de la Drogopèdia, Antón Gómez Escolar, oferirà la ponència “Psicodèlics: història, ciència, potencial terapèutic i regulació”. La sessió serà moderada per la periodista Marta Saiz.
De 17:10 a 18:40 hores, la jornada continuarà amb la taula rodona “Cap a una integració responsable: experiències clíniques i de salut pública”, que reunirà a:
- José Carlos Bouso, director científic de Clínica Synaptica (Barcelona) i autor de Medicina psicodèlica (Ed. Kairós).
- Òscar Soto Angona, psiquiatre, terapeuta i investigador al Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Parc Sanitari Sant Joan de Déu) i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (Institut de Recerca Sant Joan de Déu).
- Lauri Comoli, amb experiència en acompanyament terapèutic en entorns clínics a l'organització ATMA CENA (Canadà) i actualment vinculada a l'Associació de Psicodèlics de Canadà (Psychedelic Association of Canada), on forma part del Comitè d'Ètica.
La taula estarà moderada per la periodista Mireia Pascual i se centrarà a compartir experiències clíniques i perspectives de salut pública per a l'ús responsable de psicodèlics en contextos terapèutics.
La jornada conclourà a les 18.40 hores amb la sessió “Informes i materials a tenir en compte”, a càrrec d'Otger Amatller Gutiérrez, coordinador del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat. Durant aquesta sessió, s'oferiran recursos destinats a aprofundir en l'ús terapèutic de diferents substàncies per al tractament de diverses patologies de salut mental, per als que vulguin ampliar-ne els coneixements sobre el tema.
La trobada s'adreça a professionals de la salut mental, serveis socials, drogodependències i àmbit comunitari, amb l'objectiu d'oferir eines útils per comprendre un camp en ràpida evolució. La inscripció és gratuïta i es pot fer a través d'aquest enllaç. Les persones participants rebran un correu de confirmació amb lenllaç de connexió abans de linici de la jornada. En aquests moments ja s'han inscrit més de 400 persones de 20 països diferents.
L´esdeveniment està organitzat per LasDrogas.info i la Fundació Salut i Comunitat, amb finançament del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat.
FSC reforça el seu compromís en la prevenció de les violències sexuals en entorns d'oci nocturn al llançament del projecte europeu “Act2Protect”
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha estat present recentment, juntament amb altres 5 organitzacions sòcies del projecte, en la primera reunió presencial del projecte “Act2Protect”, celebrada a Brno (República Txeca). A la trobada hi han participat les nostres companyes María Giaever López, experta de l’Observatori Noctàmbul@s de FSC, i Laia Plaza Hernández, coordinadora de projectes internacionals de l’entitat. La iniciativa reforça el compromís de FSC amb la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes, contribuint a l’Estratègia d’Igualtat de Gènere de la UE 2020-2025 i a l’Estratègia per a la Igualtat de les Persones LGTBIQ+ 2026-2030.
“Act2Protect” s’inscriu en el Programa Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors de la UE (CERV, per les seves sigles en anglès, Citizens, Equality, Rights and Values), en la convocatòria de propostes per prevenir i combatre la violència de gènere i la violència contra la infància (CERV-2025-DAPHNE). La iniciativa té com a objectiu prevenir activament la violència sexual i de gènere mitjançant la creació d’espais nocturns, musicals i festivals més segurs i inclusius.
“Act2Protect” posa el focus en les persones joves, especialment en les dones i en la comunitat LGTBIQA+, en les i els professionals de l’oci nocturn i de la gestió d’esdeveniments, i en el públic general. El projecte fomenta una cultura del consentiment i del desig, basada en el respecte mutu, en els espais d’oci nocturn.
A la reunió hi han participat les 6 organitzacions sòcies del projecte: Spolecnost Podane Ruce OPS (República Txeca, entitat que lidera el projecte), Obcianske Zdruzenie Prima i Trojlístok, n.o. (Eslovàquia), Associaçao Kosmicare (Portugal), l’Institut Europeu d’Estudis en Prevenció, IREFREA, i FSC (Espanya).
Aquesta primera trobada ha permès, entre altres aspectes:
Abordar qüestions relacionades amb l’organització i la gestió administrativa, tècnica i financera del projecte.
Resoldre dubtes sobre el nou model de finançament establert per als projectes finançats per la Comissió Europea, basat en el “Lump Sum” o import a tant alçat.
Revisar el detall de les tasques, els lliurables i els indicadors d’avaluació previstos.
A més, la trobada ha permès problematitzar algunes qüestions conceptuals i estratègiques per garantir perspectives comunes en qüestions clau sobre gènere, drogues i oci nocturn, atenent les particularitats locals de cadascun dels països socis. Aquests espais de reflexió col·lectiva transnacional constitueixen, sens dubte, una de les principals riqueses i oportunitats que ofereix la participació en projectes europeus.
La participació de FSC en aquest tipus d’iniciatives permet projectar i escalar els coneixements i experiències acumulats per projectes de referència com l’Observatori Noctàmbul@s, situant-los en el mapa i l’agenda europees i generant espais d’influència i incidència política estratègica i transformadora, més enllà de les nostres fronteres.
La parada de Sant Jordi del Centre de Dia Crisàlide: un dia d'orgull col·lectiu, trobades i emocions compartides
Cada any, setmanes abans del 23 d'abril, el centre es transforma. Voluntariat, alumnat en pràctiques, persones usuàries i professionals uneixen les mans i el temps per donar forma a cadascuna de les roses, els llibres, els clauers, imants i punts de llibre, realitzats amb afecte en els diferents espais terapèutics. El procés va molt més enllà de l'elaboració artesanal: és una jornada d'equip, de creativitat i de construcció col·lectiva, on cada persona hi aporta la mirada i l'esforç. El que va començar sent una tasca manual es converteix en una oportunitat per al desenvolupament personal i l'enfortiment de la comunitat. Cada peça no només comporta l'art dels seus creadors/es, sinó també històries de superació i de col·laboració.
Des de l'any 2012, el “Centre de Dia Crisàlide”, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, celebra la Diada de Sant Jordi amb una iniciativa que ja forma part de la seva identitat: la parada de roses de fusta. Aquesta activitat s'ha consolidat com a espai de trobada, col·laboració i orgull compartit.
L´organització d´aquesta jornada també forma part activa del procés de recuperació d´habilitats en el camí cap a la reinserció. Preparar la parada implica planificar, coordinar, prendre decisions i assumir responsabilitats, aspectes fonamentals que es treballen de manera natural i significativa. Es tracta d'una col·laboració real entre totes i cadascuna de les persones que conformen el centre on l'energia grupal es concentra en un objectiu comú, deixant espai perquè cada persona s'expressi i ocupi el lloc que sent més propi. Des de pensar els dissenys, elaborar les peces, polir-les i pintar-les, passant per l'organització de tot allò necessari per posar la parada aquell dia, fins a ajudar en el muntatge de la mateixa, a l'organització del lloc, a la venda i, finalment, a la recollida.
Totes les persones desitgem participar i deixar un trosset de nosaltres en aquesta activitat. Somriures i complicitat conflueixen aquell dia, després de mesos de feina i d'il·lusió. Nervis i ganes de compartir. Volem sortir de la nostra zona de confort, però fer-ho junts/es, de la mà i amb un objectiu comú: gaudir del dia, sentint-nos orgullosos/es de la feina feta i rebent l'afecte de totes les persones que s'acosten a saludar-nos i valorar la feina feta.
Sortir de la rutina diària és, en ell mateix, un valor afegit. Es generen vincles, s'enforteixen relacions i es crea un ambient d'il·lusió compartida que creix a mesura que s'hi acosta el dia de Sant Jordi. Quan finalment arriba la jornada, la parada del “Centre de Dia Crisàlide”, no només mostra les peces de fusta acuradament elaborades, sinó també el reflex de tot un procés comunitari.
Aquest any ha estat especialment significatiu, amb més trobades que mai, i en què hem rebut la visita de persones exusuàries, derivadors i persones usuàries d'altres recursos residencials, a més de familiars, amistats i personal de la Fundació Salut i Comunitat. La parada ha esdevingut un punt de trobada viu, ple d'històries, retrobaments i noves connexions. En molts moments, aquestes trobades atrauen més persones, que, en admirar la delicadesa de les peces, permeten que sorgeixin emocions que donen significat a l'orgull per la feina compartida, la satisfacció dels èxits aconseguits, l'alegria de viure l'experiència junts/es, la connexió entre tots/es i la motivació per continuar avançant.
Any rere any, aquesta jornada es transforma en una cosa molt significativa per a tots nosaltres. I l'esforç dels darrers dies adquireix sentit en notar tantes mans que volen estar i formar part de l'experiència. Tot això ens recorda la importància que alguna cosa aparentment petita pot tenir en el procés de recuperació de les persones, i com, a través del treball conjunt, es construeixen espais de sentit, pertinença i creixement compartit.
Sant Jordi és el nostre dia especial, i volem que continuï sent així, ple de significat i d'emoció compartida. Agraïm profundament a totes les persones que, d'una manera o altra, han fet possible aquesta jornada, contribuint amb el seu esforç, energia i afecte. La vostra participació ens inspira a continuar creixent junts/es, a continuar construint moments com aquest, que queden gravats al cor de totes les persones. Ens veiem el proper any, amb més il·lusions per compartir!
Quan caminar es converteix en emoció: la vivència de la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus a la II Cursa “Fem Salut”
Hi ha dies que deixen una empremta profunda i que ens recorden per què treballem amb persones i per què hi creiem. La participació de la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus (Tarragona), servei de titularitat de la Secretaria d'Inclusió Social i de Promoció de l'Autonomia Personal (SISPAP) de la Generalitat de Catalunya, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) en consorci amb el Grup Lagunduz, a la II Cursa “F. L'esdeveniment esportiu i solidari celebrat a Reus recentment ha estat centrat a promoure hàbits de vida saludables.
Tot va néixer d'una espurna: la proposta del nostre fisioterapeuta Saül, que un matí va compartir la seva il·lusió de portar els usuaris i les usuàries del centre a recórrer el quilòmetre adaptat de la cursa. La idea, lluny de generar dubtes, va despertar un entusiasme immediat. Direcció del servei i gerència van dir “sí” sense vacil·lar, amb aquesta convicció que només apareix quan una iniciativa és bona, humana i necessària.
A partir d'aquí tot va fluir de manera natural. Vam crear gorres amb el nostre logotip, símbol d'identitat i cohesió, però també d'orgull: érem un equip, i volíem que tothom el veiés. Saül va dedicar hores, trucades, organització i, sobretot, cor. Al costat, Tere (TASOC), Yolanda (directora del centre), Sandra (psicòloga) i Yolanda (treballadora social) van sumar la seva energia i compromís.
El resultat? 10 residents: Maria, Aurora, Paquita, Lluïsa, Rosa, Vicenta, Miquel, Amancio, Ángel i Juan Pedro, acompanyats de les seves famílies, preparats per viure una experiència única.
Ja a la recollida de dorsals, dos dies abans, vam rebre un regal inesperat: l'equip organitzador i els coordinadors de traumatologia ens van felicitar emocionats. Ens van dir: "sou els únics representants d'una residència. Heu entès l'essència de la cursa: el moviment allarga i aporta salut a la vida." Aquelles paraules ens van arribar al cor.
El dia de la cursa, les famílies van arribar puntuals a primera hora, i el personal auxiliar va ajudar que tots/es estiguessin llestos, amb els dorsals ben col·locats i el somriure preparat. I, per a la nostra sorpresa, també va aparèixer Siurana, auxiliar de la residència, per donar-nos un cop de mà i compartir l'alegria del moment.
L'ambient era una festa: batucada, música en viu, animació, professionals sanitaris animant sense parar… I nosaltres/es, amb les nostres gorres, convertits en el punt de mira dels fotògrafs, cosa que feia riure i gaudir a la gent gran com a nens/es.
Durant el quilòmetre, estudiants de medicina, infermeria i fisioteràpia caminaven al costat, conversant, admirant la seva força i valentia. Les imatges ho expliquen millor que qualsevol paraula: mans entrellaçades, rialles compartides, mirades de complicitat.
I així, plegats, creuem la línia d'arribada. Ho aconseguim. Ho van aconseguir.
La felicitat encara ens dura. I ja tenim un nou repte: l'any vinent volem ser el doble de participants en aquest esdeveniment esportiu.
Joves del “CAM Sopuerta” se sumen a la carrera solidària Korrika i reforcen la seva integració social a Biscaia
El passat 26 de març, un grup d'adolescents de la Residència d'Atenció a Menors Migrants No Acompanyats CAM Sopuerta, a Biscaia, van participar activament a La Korrika, l'emblemàtica carrera solidària en defensa i promoció de l'èuscar a través de tot el territori. La iniciativa, organitzada per AEK, organització dedicada a l'ensenyament i promoció del basc, va tornar a reunir milers de persones durant onze dies consecutius, convertint-se en una expressió col·lectiva de compromís amb la llengua i la cultura basca. La Residència CAM Sopuerta està gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, mitjançant un acord de col·laboració amb l'Institut Foral d'Assistència Social de Biscaia.
L'equip professional del servei, en el marc de la seva programació socioeducativa, havia treballat prèviament amb els joves el significat de la Korrika, fent-los partícips de la cultura de l'entorn on resideixen. La carrera es desenvolupa a Euskal Herria a favor del basc, amb l'objectiu de promoure i preservar aquest idioma. Durant onze dies consecutius, un gran nombre de persones autòctones i procedents de diversos llocs d'origen recorren el territori sense interrupció, simbolitzant el compromís col·lectiu per a la preservació de la llengua i cultura basca.
La cursa tenia previst passar a les 19:30 hores davant de “CAM Sopuerta”, després de travessar diferents llocs d'Euskal Herria, en el seu recorregut cap a Bilbao. Tot i un lleuger retard, l'ambient festiu i reivindicatiu no va decaure.
Davant l'arribada de la Korrika, al seu pas pel centre, precedida per la característica furgoneta que encapçala la comitiva, diversos menors residents de “CAM Sopuerta” van decidir sumar-se espontàniament al recorregut, participant activament a la cursa, juntament amb la resta de corredors/es. Durant diversos quilòmetres, els/les joves van acompanyar el trajecte, mostrant entusiasme i compromís amb una iniciativa que transcendeix allò lingüístic per convertir-se en un espai de trobada i convivència. La seva participació no només va evidenciar l'interès per integrar-se a la vida social de l'entorn, sinó també la seva disposició a compartir valors com ara la solidaritat, la diversitat i el respecte cultural.
Des de la direcció del centre, Arantzazu Agirre ha valorat molt positivament aquesta participació, destacant tant la tasca de l'equip educatiu del servei com l'actitud dels joves. "Aquest tipus d´iniciatives són una eina que permet una major integració, així com una millora en la cohesió social en pro de la unió d´adolescents i persones adultes amb diferents realitats i de diversos orígens", ha assenyalat.
Aquesta experiència adquireix una rellevància especial en un context en què l'equip educatiu del centre situa la inclusió social com una de les seves prioritats principals. La participació dels joves del CAM Sopuerta a la Korrika posa de manifest la importància de generar espais inclusius, on la diversitat es converteixi en un element enriquidor i en què totes les persones, independentment del seu origen, puguin sentir-se part activa de la comunitat.