"Com a voluntari de la Fundació Salut i Comunitat, em satisfà que s'afavoreixi el suport en la integració social de la persona exreclusa"
Sergio Zamorano és voluntari del programa Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya a València. El projecte està subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior (entitat que juntament amb la Fundació Salut i Comunitat, supervisa el projecte) i el suport de la Fundació “la Caixa”. És Llicenciat en Psicologia i compta amb un Màster en Mediació i gestió de conflictes, la qual cosa permet desenvolupar les seves funcions de voluntari on aporta escolta activa, opinions i suggeriments d'alternatives d'integració social a una persona que ha comès un delicte sexual, amb el per prevenir recaigudes i generar una xarxa de suport.
– Per què vas decidir fer voluntariat en aquest projecte?
Perquè crec en la justícia restaurativa, a humanitzar les persones que han comès un delicte i brindar-los el suport necessari.
A més a més que sempre m'he mostrat interessat pel voluntariat. Amb anterioritat, vaig fer altres tasques que em van resultar satisfactòries. En concret, vaig participar com a dinamitzador de cercles restauratius en una altra entitat. També vaig fer tasques de voluntariat amb gent gran i persones amb discapacitat intel·lectual.
– Quant de temps fas aquest voluntariat?
Una mica més d'1 any.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntari?
En acompanyar en la gestió de xarxes de suport per a la integració social de la persona que ha comès un delicte sexual i brindar-li lajuda necessària per evitar una possible recaiguda.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Al principi, hi dedicava unes 8 hores al mes. Posteriorment, d'acord amb les necessitats que es van anar presentant al projecte, 4 hores.
En els darrers mesos, li he dedicat 2 hores.
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
Sensibilitat respecte a les necessitats de la persona que ha comès el delicte i la satisfacció de contribuir socialment a la prevenció d'un nou delicte.
A més, d'aprenentatge en l'àmbit de delictes sexuals, en què no havia aprofundit fins ara.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
En la línia del que s'ha comentat, amb la tasca del voluntariat, s'afavoreix el suport en la integració social de la persona exreclusa i es preveu la recaiguda en el delicte. Això és molt beneficiós per a aquesta persona.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?
Són professionals compromesos amb la causa. A més, la coordinadora del projecte ha sabut gestionar de manera adequada la dinàmica del grup i ha estat al corrent de l'equip de voluntariat, igual que la persona que ha comès el delicte.
– Com valores la resposta que està donant el grup de voluntariat a les activitats proposades?
Des del meu punt de vista, lexperiència és bona. El grup de voluntaris/es ha sabut respondre de manera adequada a les activitats proposades i l'ambient de col·laboració entre nosaltres ha estat de cordialitat.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntari o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat?
Sens dubte, de moment, em quedo amb els avenços que la persona ha tingut, quant a la gestió de les xarxes de suport i de les pròpies emocions. Per mi ha estat satisfactori veure que a poc a poc ha estat i és capaç de generar les seves pròpies interaccions socials.
Recordo també la seva il·lusió per acudir a un esdeveniment social i cultural, a què l'acompanyem. Ho va gaudir molt. Per al grup de voluntariat va ser bonic perquè aquest esdeveniment li va oferir la possibilitat de conèixer altres persones, cosa que va ser positiva.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, m'agradaria afegir que voldria continuar participant en projectes de justícia restaurativa com aquest o altres que pugui posar en marxa la Fundació Salut i Comunitat.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
Nous materials de prevenció de FSC: Campanya Projecte Malva 2024 i Guia de transversalització de gènere de l'Observatori Noctámbul@s
El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha posat en marxa la seva nova campanya “Abordem els psicofàrmacs amb ulleres violeta”. Es tracta d'un material propi que consisteix en un vídeo animat que analitza els biaixos de gènere en la prescripció i l'ús de psicofàrmacs. La iniciativa evidencia la necessitat dincorporar la perspectiva de gènere per al seu abordatge professional. Per la seva banda, l'Observatori Noctámbul@s de FSC ha publicat la Guia de transversalització de gènere, en què ofereix claus per a un protocol feminista. El document és finançat per la Delegació de Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, el Ministeri d'Igualtat i el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.
Segons el Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, el 2022 el 13,1% de les persones de 15 a 64 anys van consumir hipnosedants amb recepta o sense durant els últims 12 mesos, i la proporció va ser més gran entre les dones (16,0 %) que als homes (10,3%).
Com també s'assenyala al vídeo de la campanya, “si cal destacar algun tipus de substància psicoactiva legal, el consum de la qual sigui desigual segons el gènere, i que afecti de manera diferencial en tots els grups d'edat dones i homes, aquests són els psicofàrmacs”. Això passa “perquè hi ha un fort biaix de gènere, tant en l'ús com en la prescripció mèdica”.
https://www.youtube.com/watch?v=-nX9-2tHnT8
Des del Projecte Malva, s'emfatitza que “no només hi ha una diferència quantitativa sinó també desigualtats a nivell qualitatiu. En aquest sentit, és fonamental ampliar la mirada i identificar les relacions de poder. I també les desigualtats socials i estructurals, per continuar graduant les nostres ulleres violeta”.
Per a més informació, podeu consultar i descarregar les campanyes de prevenció i sensibilització dirigides a professionals, així com els materials propis realitzats pel Projecte Malva, en aquesta pàgina. També, pots accedir aquí a les presentacions, vídeos i material gràfic de la jornada “Prescripció i ús de psicofàrmacs des de la perspectiva de gènere”, realitzada el passat mes de maig a Madrid.
D'altra banda, l'Observatori Noctàmbuls de FSC ha publicat la Guia de transversalització de gènere: "Claus per a un protocol feminista. Com transversalitzar la perspectiva de gènere als protocols municipals d'abordatge de violències sexuals en espais festius i de consum de substàncies?”.
En aquesta, es planteja què suposa transversalitzar la perspectiva de gènere en l'elaboració de protocols, responent que “es tracta de la incorporació i posada en valor de les diferents implicacions que té per a dones, homes i altres subjectivitats, el desenvolupament de qualsevol política pública, així com la implementació d'accions específiques a totes les àrees, nivells i àmbits, orientades a l'equitat de gènere”, afirmen des de l'Observatori Noctámbul@s.
Així mateix, assenyalen que “no estarem transversalitzant la perspectiva de gènere si:
- Tractem problemàtiques concretes com a qüestions generalistes que no tinguin base teòrica feminista, reforçant desigualtats en la formulació, elaboració i implementació de polítiques públiques.
- Apliquem mesures puntuals o esporàdiques que no generin canvis estructurals i socials que vagin a l'arrel de les desigualtats.
- Impliquem exclusivament l'àrea d'igualtat, equitat o feminisme en l'elaboració de protocols i no totes les àrees municipals”.
Per això s'ofereixen diferents accions en aquesta Guia de transversalització de gènere, realitzada des de l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat.
Viatjant pel món amb les maletes plenes de projectes i il·lusions, gràcies a la realitat virtual
Els Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II”, iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, han posat en marxa un projecte basat en la realitat virtual , amb molts beneficis en la gent gran usuàries daquests serveis. Gràcies a aquests viatges que els ofereixen les noves tecnologies, milloren la seva capacitat d'atenció, i estimulen la seva creativitat i imaginació, des del confort i la seguretat que els ofereix la seva llar. A més, aquest projecte ajuda a millorar les relacions socials, promovent accions col·lectives i participatives que repercuteixen en la seva autoestima i millora de l'estat anímic.
"Viatjar és traslladar-se d'un lloc a un altre, generalment distant, per qualsevol mitjà de locomoció. L'aplicació de les noves tecnologies i els seus beneficis a les nostres vides ha fet que aquesta definició quedi d'alguna manera alterada. Viatgem de manera diferent, a través de les ulleres virtuals, que brinden moltes possibilitats a la gent gran, ja que ofereixen estímuls i experiències del món exterior que no es podrien conèixer d'una altra manera”, assenyalen des dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I ” i “Concili de Trento II”.
Així mateix, afirmen que “des de fa algun temps, viatgem pel món; hem conegut altres països i cultures de diferents continents (Perú, Mèxic, Itàlia, França, Argentina i Grècia). Hem caminat entre els carrers de la Ciutadella del Machu Picchu, hem gaudit de les vistes de París des de dalt de la Torre Eiffel; hem volat amb les papallones monarca, hem visitat l´Acròpolis d´Atenes i molt més…”.
Per fer d'aquest taller una experiència vivencial i immersiva, on entren en joc tots els sentits, s'han introduït degustacions dels productes típics de cada cuina, així com música i danses, artesania, llibres, etc. amb molt bons resultats, segons matisen des d'aquests serveis.
D'altra banda, “quan les persones pateixen dificultat a la deambulació o quan la mobilitat és reduïda, el món es limita a les parets de casa i les sortides exteriors són escasses. En aquestes circumstàncies, viatjar forma part del passat, quedant la idea de fer-ho desterrada. Tot i això, les tecnologies ens obren al món i ens regalen llibertat de moviment”, afirmen des dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II”.
Finalment, subratllen que “la nostra missió és afavorir i promoure l'envelliment actiu i saludable, i facilitar la creació de noves relacions per evitar la solitud no desitjada. A través d'aquest projecte de realitat virtual, minimitzem actituds passives, individualistes i d'aïllament dels nostres veïns/es, aconseguint millorar-ne la qualitat de vida, mitjançant una activitat lúdica, adaptada a les seves necessitats”.
El SIE de Tarragona realitza diferents accions dins el marc del Punt Lila a l'Institut Martí l'Humà de Montblanc
Per reivindicar el dia contra la LGTBIFÒBIA, l'equip del Servei d'Intervenció Especialitzada amb víctimes de la violència masclista a Tarragona, SIE de Tarragona, servei públic de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat, ha participat en una activitat, en col·laboració amb el Servei d'Atenció Integral (SAI) de la Conca de Barberà. Per això, representants del SIE es van desplaçar a l'Institut Martí l'Humà de Montblanc, a Tarragona, per oferir una acció de sensibilització comunitària a alumnes de 2n a 4t de l'ESO. Com a part daquesta acció de sensibilització i prevenció, es van cobrir les escales del centre educatiu amb la bandera del col·lectiu LGTBIQ+ per visibilitzar i reivindicar la diversitat.
El SIE és un servei públic de la Generalitat de Catalunya que ofereix atenció especialitzada i acompanyament a totes les dones joves i adultes cis i trans, així com als seus descendents que es troben vivint o han viscut situacions de violències masclistes. L'objectiu principal del servei és oferir acompanyament psicològic, social, educatiu i jurídic en els processos de recuperació i reparació de l'impacte de les violències viscudes, tant a nivell individual, com comunitari o de l'entorn de les persones. Hi ha diferents SIEs repartits per tot Catalunya, per tal de treballar cap a l'eradicació de totes les formes de violències masclistes.
A més de treballar en la recuperació i la reparació, el SIE realitza intervencions preventives i de sensibilització comunitària dins del territori. És per aquest motiu que fa uns anys, el SIE de Tarragona va crear un projecte propi que va anomenar “Grups Lila”, en què s'imparteix formació i sensibilització sobre temàtiques relacionades amb el gènere i el feminisme. L‟objectiu d‟aquest programa és crear referents de gènere en centres educatius i que aquests continuïn la tasca de manera autònoma, amb l‟ajuda del SIE, si consideren necessari. Aquest any, el projecte s'ha estat realitzant als instituts de Constantí i Montbanc, a Tarragona. La formació d'agents de gènere dins dels instituts permet acompanyar processos formatius en diferents parts del territori, a més de facilitar l'apoderament i la responsabilització dels joves en l'eradicació de les violències masclistes en totes les seves formes i àmbits.
Per reivindicar el dia contra la LGTBIFÒBIA, l'equip del SIE de Tarragona es va desplaçar a l'Institut Martí l'Humà de Montblanc per oferir una acció de sensibilització comunitària a alumnes de 2n a 4t de l'ESO, en col·laboració amb el Servei d'Atenció Integral (SAI) de la Conca de Barberà, per tal de visibilitzar i reivindicar la diversitat.
Cal destacar que durant aquest curs el SIE ha realitzat diferents accions en aquests centres. En aquest sentit, les participants del “segon grup lila i multicolor” de Montblanc van dinamitzar la carpa del Punt Lila per al vermut feminista del 8M a Montblanc, fent una enquesta a professorat de l'institut, per tal de fer una anàlisi de la seva sensibilització respecte a la LGTBIFÒBIA i les diferents violències masclistes. A més, s'ha promogut la participació comunitària d'aquests grups, facilitant espais de lectura d'un manifest propi per a la resta d'alumnes i docents de l'institut, així com la creació de pancartes i altres materials de sensibilització tant pel 8M com per el 25N.
Volem agrair tant a l'equip professional del SIE de Tarragona, com al Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), al Servei d'Atenció Integral (SAI), així com als alumnes de l'institut, la seva participació i sensibilització a la lluita contra la LGTBIFÒBIA i les diferents violències masclistes.
El sentit de la vida per a un exusuari del CAI d'Alacant
Mai he estat competitiu. No he pretès mai ser millor que un altre/a. Sempre he buscat el sentit de la vida. Sempre m'he dit: “he de ser millor que el meu jo de l'ahir, però pitjor que el meu jo del demà”.
Millora per tu, no perquè t'ho exigeixin els altres, i només aleshores trobaràs el sentit de la vida. Aquesta és la meva història que descriu com l'esport i, especialment el karate, em va ajudar a recuperar el meu camí en el pitjor moment al llarg de la meva existència quan després de sortir de la presó em vaig trobar en una situació d'exclusió social.
He de confessar que mai no he estat un esportista nat. És més, per mi, sent jove, la classe de gimnàstica era una “maria”, m'avorria i, quan podia, m'escaquejava.
Després, amb 18 anys i prop del moment de fer la mili, em vaig proposar posar-me en forma veient el que se'm venia a sobre i vaig decidir fer taekwondo. Va ser en aquell moment quan vaig començar a comprendre el que significava la paraula “sacrifici” i vaig aprendre la lliçó més important de la meva vida, que el que és important no és ser millor que els altres, sinó superar el teu propi jo…
Van ser llargues hores les que em vaig passar sol al gimnàs pegant-li cops a un sac i on me'n vaig anar trobant dia a dia amb mi mateix, guanyant pas a pas al meu jo interior. Van passar alguns anys que vaig tornar a abandonar l'esport, em vaig casar, vaig aconseguir una feina, però en cap moment tot el que havia après sobre la superació personal em va abandonar el dia a dia. Ja formava part del meu ésser…
Diversos anys després, quan vaig ser pare, vaig reprendre la meva activitat esportiva, però aquesta vegada amb el tennis, va ser el meu fill gran el que m'hi va aficionar. En aquell moment, van tornar de nou les hores llargues en solitud, entrenant donant cops contra una paret a un frontó o traient en una pista. El meu únic objectiu de nou era anar cada dia millorant una mica més, tornava a lluitar amb mi mateix…
Aquesta manera d'entendre la vida la vaig traslladar als meus fills. Quan un entra a una pista, és simplement per posar a prova el veritable jo i comprovar la seva fortalesa. No es perd, encara que el resultat digui el contrari. Si has guanyat la lluita contra tu mateix, si has guanyat el teu jo de l'ahir, és perquè aleshores avui seràs una mica millor.
Me'n recordo avui quan el meu fill, després d'una final amb un resultat de 6-0 6-0, em va dir: “papà, m'ha vençut”, però ràpidament li vaig contestar: “avui no, perquè has comprès que la victòria no és allò important, sinó la teva lluita interior; has perdut una batalla no la guerra, però la guanyaràs perquè has trobant el sentit a la teva vida”.
El sentit de la vida és trobar un propòsit, assumir una responsabilitat. Així, tenint clar un “per què?”, podrem fer front a tots els “com”. I què millor “per què?” que ser millor cada dia… I com?, doncs buscant a l'esport aquesta superació i traslladant-ho després a totes les facetes de la teva vida.
Fa menys d'un any i mig, vaig viure el moment més crític de la meva vida on vaig perdre el nord, era al carrer, sense família, ni amics/gues, arruïnat, i el pitjor, sense ganes de lluitar…I vaig acabar al Centre de Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), on un divendres em van dir d'assistir a una classe, en què vaig conèixer Juan, el meu mestre de karate durant alguns mesos… Va ser en aquell moment quan vaig començar a recuperar el sentit a la meva vida, a lluitar contra el meu veritable enemic, a recordar els meus 18 anys, les hores de tennis, les paraules del meu fill i ho vaig entendre tot de nou. Només havia perdut una batalla, però la guerra continuava…
Recorda: la societat no t'exclou, potser el problema és que tu no lluites prou per tu mateix perquè la societat t'inclogui de nou. Busca el sentit de la vida dins teu i deixa que l'esport t'ajudi pel camí. I recorda que, si alguna vegada dubtes en la teva lluita o no saps per on començar, acosta't al CAI d'Alacant i pregunta per en Joan, assisteix a una de les seves classes de karate, comença a millorar per tu, a lluitar per ser millor, no perquè no t'acceptin, sinó per acceptar-te a tu mateix, comença una vida establint el repte de ser tu mateix millor cada dia…
Gràcies Juan per les teves classes de karate i, sobretot, gràcies per ajudar-me a tornar a trobar el camí de la lluita i el meu sentit de la vida per tornar a ser cada dia una mica millor, d'aprendre alguna cosa nova, de recuperar el lluitador intern que nia en cadascun de nosaltres i que ens fa trencar les pedres al camí com un mestre karateka.
Gràcies Mestre Oss!
Posdata: Oss en japonès deriva de la frase Osu Shinobu (empènyer i suportar/perseverar), encarna l'esperit del karate, emfatitzant la perseverança i la superació de desafiaments.
Epíleg: Ah… se m'oblidava, us preguntareu per la meva situació actual: vaig sortir del centre el passat dia 9 juny, amb tots els objectius del meu pla complerts i visc pel meu compte en un pis. Estic a punt d'acabar un curs de cuina de nivell 2 i amb la idea de començar a l'any que ve el Grau de Gastronomia a la universitat. Si bé és cert que el karate em va ajudar a recuperar el sentit a la vida, també tot el que he tornat a ser avui, ha estat gràcies a l'ajuda dels treballadors/es socials, educadors/es i altres professionals que treballen al CAI d'Alacant, els quals es mereixen un reconeixement per la feina que han fet amb mi.
"Treballar amb i per a les persones, des d'una perspectiva inclusiva, d'igualtat i de respecte, va ser el que em va motivar a treballar com a educador social"
Xavier Giménez és educador social i porta treballant a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa gairebé 7 anys, en què ha exercit diferents funcions professionals. Hi va començar com a auxiliar de tuteles del Servei de suport “Amb tu” a Barcelona, adreçat a persones amb diagnòstic en salut mental en l’exercici de la seva capacitat jurídica i social, del qual és actualment director. El servei es duu a terme en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya. Compte a més amb experiència laboral com a educador social a CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) amb adolescents. Aquesta entrevista ens permet conèixer-lo millor, així com la feina que realitza actualment a FSC.
– Des de quan treballes a la Fundació Salut i Comunitat i com s’ha anat desenvolupant la teva trajectòria professional?
Vaig començar a treballar a FSC, concretament al Servei de suport “Amb tu”, adreçat a persones amb diagnòstic en salut mental en l’exercici de la seva capacitat jurídica i social, el novembre de 2017. Vaig entrar com a auxiliar de tuteles. Al cap de poc temps, em van promocionar com a referent de tuteles.
El març del 2020, arran de la pandèmia generada pel COVID-19, vaig anar a coordinar el dispositiu d’emergències de l’Ajuntament de Barcelona a la Fira de Barcelona. Allà vaig fer tasques de gestió, coordinació i de direcció de l’equip tècnic.
En acabar l’encàrrec, em van promocionar responsable d’equips de l’àrea social i, posteriorment, coordinador social. Actualment, des del desembre del 2022, sóc el director del Servei de suport “Amb tu”.
– Què destacaries des de la posició de lideratge que exerceixes en aquest servei?
Em sembla imprescindible comptar amb un equip de professionals motivats, implicats i amb ganes d’aportar, que estiguin compromesos amb la missió i els valors del servei. Considero que la transparència, la proximitat, la flexibilitat i una bona comunicació són clau per liderar un equip de 30 professionals que exerceixen una tasca molt complexa i d’una gran càrrega emocional.
– Què et va motivar a especialitzar-te en l’educació social?
El poder ajudar persones i fomentar la integració social. Aportar, acompanyar i escoltar. L’atenció directa en situacions complexes a aquelles persones que no tenen les mateixes oportunitats que altres o que estan transitant per situacions de vulnerabilitat. També, poder visibilitzar els col·lectius més vulnerables. En definitiva, treballar amb les persones i per a les persones, des d’una perspectiva inclusiva, d’igualtat i de respecte, va ser el que em va motivar a treballar com a educador social.
D’aquests 30 professionals que treballen al servei, 21 professionals conformen l’equip social. És un equip interdisciplinari de l’àmbit social, integrat per psicòlogues, treballadores socials, integradores socials i educadores socials.
– En relació amb el treball que es fa al servei des de l’educació social, què ens podries dir?
Destacaria que, com a disciplina pedagògica, l’educació social té com a objectiu la integració social dels diferents grups socials, fomentar la promoció i la participació social. Per aquesta raó, busquem que al nostre equip sempre hi hagi presència d’educadors/es socials (actualment som 6) per promoure els models d’intervenció i estratègies, per tal de potenciar la qualitat de vida i fomentar l’autonomia personal, la responsabilitat, el respecte i l’apoderament per assolir-la.
També, des d’aquesta disciplina, es dissenyen els plans de treball individuals (PTI), basats en la voluntat, la inclusió i la participació plena en tots els àmbits de la vida social de les persones ateses; sempre a través del víncle i dels límits en un marc socioeducatiu.
– En el teu cas, com ens has comentat, vas treballar primerament com a educador social en aquest servei. Com va ser l’experiència?
Sí, en el meu cas vaig treballar com a educador social (auxiliar i referent de tuteles) més de 3 anys i, posteriorment, com a responsable i coordinador dels equips, liderant les estratègies d’intervenció i el seguiment dels plans de treball.
Ser el referent social té una gran responsabilitat i, moltes vegades, genera situacions d’estrès i frustració. Però alhora és gratificant i completament necessari. Poder treballar a través del vincle, adaptant-te a cada persona, desenvolupant competències i habilitats socials i comunicatives per arribar a generar canvis a les persones és una tasca molt bonica i intensa.
Així mateix, vull destacar el fet d’haver treballat amb persones que tenen situacions i realitats molt diferents i haver adquirit experiència professional en salut mental, addiccions, discapacitat, gent gran, violència de gènere, sense llar, etc. També, la creativitat i la versatilitat que es requereix per vincular amb les diferents persones. Igualment, poder conèixer els recursos de les diferents xarxes d’atenció del territori.
– Centrant-nos ara al Servei de suport “Amb tu”, adreçat a persones amb diagnòstic en salut mental en l’exercici de la seva capacitat jurídica i social, quin diries que és el seu objectiu fonamental?
El servei té com a objectiu garantir mesures de suport proveïdes judicialment (i des del 2021, notarialment) per a l’exercici de la capacitat en condicions d’igualtat a persones amb diversitat funcional intel·lectual, salut mental i gent gran. El seu objectiu és garantir el seu dret a decidir sobre el seu projecte vital i la seva autodeterminació, promovent-ne l’autonomia personal i garantint-ne la voluntat.
– Què destacaries com a més rellevant des de la posada en funcionament?
El servei va tenir el seu primer encàrrec el 2008, amb un total de 6 persones tutelades, i actualment en som més de 300. Destacar com ens hem adaptat a la reforma legislativa del setembre del 2021, pel que fa a les persones amb discapacitat. Així com tenir una capacitat d’adaptabilitat i resiliència per superar les diferents adversitats que suposen gestionar un equip que treballa amb persones amb patologia dual d’alta complexitat.
– Quin tipus d’activitats/accions dueu a terme?
Realitzem activitats en tres àrees:
- Àrea psicosocioeducativa: seguiment individualitzat i integral. Realitzar l’acollida, la informació i l’orientació, així com la valoració, la planificació, el seguiment i l’avaluació de les persones amb la mesura de suport. Així mateix, l’elaboració del pla de treball individualitzat i l’atenció directa a totes les necessitats de la persona assistida.
- Àrea jurídica: acompanyament (i si cal, representació) en tots els interessos jurídics de les persones assistides.
- Àrea economicoadministrativa: gestió i administració dels interessos econòmics i patrimonials de la persona concernida (els ingressos i les despeses de la persona).
– A quantes persones heu atès des de la posada en funcionament del servei?
Hem atès 695 persones.
– A quantes ateneu actualment?
Actualment estem treballant amb 302.
– De quina manera feu seguiment a les persones participants i amb quina periodicitat?
Fem un mínim de 2 visites mensuals a les persones ateses i aquesta freqüència augmenta, en funció de les necessitats de les persones. A més de les visites i acompanyament a les persones usuàries del servei, també cal afegir les coordinacions amb els professionals de la xarxa i familiars, entre d’altres. Es fa un treball individualitzat i integral, a l’entorn més proper de la persona.
– Per finalitzar l’entrevista, amb què et quedaries de la feina que exerceixes com a director del servei, fins ara?
Amb la implicació, el compromís i la humanitat de l’equip professional, amb les ganes d’aprendre i d’ajudar. Amb la seva persistència i inconformisme, i amb les ganes de poder generar canvis.
"Em sento molt afortunada de ser on estic, dirigint el Centre de Reducció del Dany de La Cañada Real"
Mª Ángeles Gutiérrez va començar a treballar fa 18 anys a la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Concretament, al Centre d'Assistència de Reducció del Dany de Barranquillas, més conegut com a “narcosala”. Des d'aleshores, la seva trajectòria professional s'ha desenvolupat a l'àmbit d'atenció a persones en situació de drogodependències, tant en entorn de consum, com en pis de tractament, unitats mòbils i centres penitenciaris. Actualment, i des de fa 3 anys, és la directora del Centre de Reducció del Dany de La Cañada Real, servei depenent de la Subdirecció General d'Adiccions de l'Organisme Autònom Madrid Salut de l'Ajuntament de Madrid, gestionat i dirigit per FSC. En aquest centre, també realitza funcions com a treballadora social.
– Què significa per a tu ocupar el lloc de direcció al Centre de Reducció del Dany (CRD) de La Cañada Real?
Em sento molt afortunada de ser on sóc, dirigint un centre amb unes característiques tan peculiars com és el CRD ia l'entorn de La Cañada, amb els seus trets intrínsecs, de vegades difícils de manejar, però que t'ofereixen l'oportunitat de conèixer les persones des d'una perspectiva que no us permeten altres centres ni contextos professionals.
Sens dubte, per mi, després de gairebé 9 anys fora del treball en poblats, aquest repte professional com a directora suposa una oportunitat d'aprenentatge i de coneixement personal en àrees en què, anteriorment, no havia aprofundit com ho estic fent ara.
– A més, al CRD de La Cañada Real fas funcions de treballadora social… Ens agradaria que ens expliquessis quina feina fas des de cada posició.
Sí, a la meva feina, ocupo el lloc de directora i també, sóc treballadora social en aquest centre, l'objectiu del qual és donar cobertura a les necessitats bàsiques de les persones en consum actiu de substàncies que resideixen a La Cañada Real.
Des del meu lloc de directora, les funcions que faig són: direcció i supervisió de l'equip, implementació i seguiment tècnic de projectes de l'alumnat en pràctiques i de persones voluntàries; dirigir en la realització de les tasques des de les diferents àrees; fer processos de selecció, coordinació amb les diferents administracions, garantir el millor funcionament del centre, relació amb proveïdors i treball burocràtic.
Així mateix, oferir atenció als usuaris/es del centre. En aquest sentit, intento garantir que l'atenció, l'acompanyament i el suport que oferim sigui de qualitat i proper. Ja fora del centre, l'assistència a actes i espais de formació i treball, així com la coordinació constant amb l'Administració i altres entitats que formen part important del meu dia a dia a nivell professional.
Com a treballadora social, les meves funcions es basen en l'acompanyament en els processos vitals de cada persona i intervenció amb les persones usuàries que acudeixen al centre amb un enfocament de reducció de danys i basant-nos en un model biopsicosocial: acompanyament social i suport emocional, tramitació de documentació, assessorament i acompanyament per fer tràmits administratius (empadronaments, targeta sanitària, DNI, sol·licitud de prestacions, obertura de comptes bancaris…), derivació a centres d'acollida i centres de tractament, elaboració d'informes socials, atenció familiar, sol·licitud de cites, així com coordinació amb els diferents recursos de la xarxa d'addiccions i de persones sense llar.
– Especialment, què t'aporta la feina social?
M'hi aporta molt. Per mi, el treball social és una tasca privilegiada perquè et permet conèixer vivències, processos vitals, traumes de cada persona; la persona confia en tu, que la puguis acompanyar en aquests processos, i per a mi, això és un regal pel que fa a la intervenció.
Des de la posició de treballadora social, t'has de posicionar des de l'empatia, però també des dels límits, ja que, en algunes situacions, et veus sotmesa a xantatge emocional i manipulació i has de saber manejar aquestes situacions.
– Quantes persones realitzeu funcions com a treballadores socials al centre?
Som dues treballadores socials.
– Amb quins altres perfils professionals compteu al servei?
A més, l'equip professional està integrat per un psicòleg i quatre monitors.
– Tornant a les teves funcions com a directora del centre, què diries que més et satisfà?
El treball de direcció a La Cañada Real és una feina molt de “aquí i ara”; existeix, per descomptat, una planificació de tasques des de la direcció que ocupo, però el gruix del treball és intervenir en les situacions diàries que es plantegen: intervenció en crisi, demandes concretes, assessorament, resolució de conflictes, dubtes, coordinacions, intervenció en situacions de violència, medicació amb altres agents socials de lentorn, etc.
Aquestes particularitats i imprevistos em permeten seguir aprenent i manejar-me en situacions d'urgència, alhora que requereixen una revisió tècnica permanent que faig per assegurar el rigor metodològic de les intervencions.
– Quina ha estat la situació més difícil a què t'has enfrontat des que ocupes el lloc de direcció?
Des que vaig començar a treballar amb persones que tenen un consum per abús de substàncies, la gestió més complexa és la duresa i complexitat de les històries de vida que comporten, sostenir aquests “nivells” de patiment és exigent, professionalment parlant.
Així mateix, situacions d'especial duresa viscudes al poblat, com és la situació de dones embarassades, en què s'efectua una retirada del menor.
D'altra banda, allò relacionat amb la mort d'alguna persona usuària. El fet d'haver de comunicar-ho a la seva família ha estat molt dolorós.
– Com t'organitzes per fer compatibles les tasques de direcció, juntament amb les de treballadora social?
Recordo que, quan vaig començar a treballar com a directora i treballadora social al CRD, no volia que se'm quedés gens pendent per al dia següent. Al principi, la sensació és que no arribes, et qüestiones si ho estaràs fent bé perquè, al capdavall, estàs aprenent a funcionar en un lloc nou per a tu.
Amb el temps, vas aprenent a prioritzar les tasques que és imprescindible fer cada dia, delegas i posposes coses que no són tan prioritàries. Tot i així, m'agradaria poder tenir més temps per dedicar a les persones que atenem. Sempre que tinc algun dia o estona més distès, m'agrada molt compartir un cafè amb una xerrada i intervenir-hi, sense presses i sense haver de controlar tant els temps perquè em doni temps a fer tota la resta.
– Explica'ns un dia a la teva feina.
El nostre centre està ubicat en allò que es coneix com l'esplanada de Valdemingómez, on arribem amb un vehicle de Madrid Salut. El centre s'obre a les 10:00 hores, però des d'una estona abans ho posem tot a punt per a l'obertura.
Normalment, estic amb un altre company al lloc de la porta, atenent totes les persones que vénen i donant-los accés al servei que requereixen o atenció a la porta, en el cas d'aquelles persones que no són perfil de la tasca que es realitza a el centre; combino aquesta tasca amb el treball de despatx que m'ocupa gran part de la jornada (trucades telefòniques, paperassa, reunions en línia…). A estonetes, dono suport al menjador, pati, bugaderia i sala morada per fer intervencions in situ ; i, quan és necessari o possible, surto a l'esplanada per fer intervencions al carrer.
El meu despatx sempre és obert perquè les persones em sentin propera i amb confiança de poder plantejar-me qualsevol dubte, proposta o queixa. Des d'aquesta posició, tinc el privilegi que altres persones comparteixin amb mi els seus processos vitals i me'n facin partícips.
– Per acabar l'entrevista, quina percepció creus que té la societat de la vostra feina en reducció del mal?
En general, la societat té una imatge molt negativa del col·lectiu de persones drogodependents en situació de carrer, ja que acostuma a estar associat a delinqüència i altres problemàtiques socials. Crec, a més, que una gran part de la societat que no treballa amb aquest col·lectiu no acaba d'entendre què és la reducció de danys.
Moltes persones m'han arribat a dir que “els ajudem a drogar-se”, que no caldria ajudar aquestes persones, que si no em fa por la meva feina, etc. Altres persones tenen una visió des de la pena… Sempre ha estat un col·lectiu molt qüestionat i prejutjat perquè la societat se centra en les conseqüències socials derivades del consum, però no s'atura a entendre el perquè de les addiccions, no coneix les històries de vida que donen moltes respostes a l'aparició i el manteniment de l'addicció. Gust o no, les drogues existeixen i existiran, formen part de la societat i tenim obligació de donar resposta a les necessitats de les persones addictes.
Dansa comunitària per promoure el benestar a través de l'expressió corporal a la Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents "Els Estels"
La Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Els Estels, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha organitzat el taller Dansa Comunitària. L'activitat s'ha desenvolupat al pati exterior del servei, zona àmplia i enjardinada que disposa d'un terra apte per a la seva pràctica, amb un recobriment de goma. Al llarg de 5 sessions, amb una durada de 60 minuts cadascuna, els infants i els adolescents participants (uns 8 per sessió), s'han beneficiat d'aquesta activitat que promou la salut mental, emocional i física, a través del moviment conscient i la interacció humana.
La dansa comunitària ofereix una àmplia gamma de beneficis per a totes les persones que hi participen, obrint-se amb ella un món de possibilitats, en què l'expressió corporal es converteix en un mitjà de connexió profunda amb ell mateix i amb els altres. A través del moviment compartit, es fomenta la creativitat, la col·laboració i el respecte mutu, creant un espai on cadascú pot explorar i expressar la seva identitat de manera autèntica i sense limitacions.
Els objectius d'aquesta activitat, que ha estat coordinada per Juan Alfredo Belda, voluntari de FSC que és Diplomat en Grau Mitjà de Dansa Contemporània, ballarí i professor de dansa contemporània, han estat fomentar l'autoexpressió i l'autoconfiança en els menors; millorar les seves habilitats socials i emocionals; promoure el treball en equip i la col·laboració; estimular la seva creativitat i imaginació, i oferir un espai segur per al seu desenvolupament personal.
Els continguts del taller han estat els següents:
- Exploració del moviment: exercicis per connectar amb el cos i l'expressió corporal.
- Cohesió del grup: exploració i coneixement personal per fomentar la consolidació del grup.
- Coreografies grupals: creació i pràctica de coreografies que promoguin la col·laboració i la comunicació.
- Improvisació: activitats per estimular la creativitat i l'espontaneïtat a la dansa.
- Tècnica de dansa: introducció a diferents nocions físiques i motores per motivar un ús saludable del cos i optimitzar-ne el rendiment.
- Exploració de materials: a través de la utilització de diferents materials amb peculiaritats plàstiques, com a catalitzadors de la creativitat.
Segons afirma el formador Juan Alfredo Belda, “com en qualsevol grup amb què es treballa, es van observar preferències a l'hora d'interactuar. Però resulta interessant que, a mesura que avançava el taller, aquestes preferències no semblaven diluir-se en abordar la feina, promovent una interacció entre participants sense un prejudici, i ajudant en un desenvolupament més enriquidor”.
Així mateix, assenyala que “també es va observar un canvi notable en la relació amb mi com a guia del taller. D'una posició de certa desconfiança o cautela davant de la meva persona, el grup va començar a denotar més obertura i comoditat en la comunicació. No en un sentit de lliurar-se directament a la feina sinó, a l'hora d'expressar-me les seves veritables dificultats. Aquest fet va ser fonamental per poder generar adaptacions metodològiques que ajudessin a la seva evolució en la matèria que ens ocupava”.
A més, cal destacar que s'han realitzat avaluacions periòdiques per mesurar el progrés en les habilitats de les persones participants, així com sessions de retroalimentació per ajustar el programa, d'acord amb les necessitats identificades al llarg de l'activitat.
Sens dubte, aquest taller de dansa comunitària ha representat una oportunitat única per promoure el benestar emocional, social i físic dels infants i adolescents participants a l'activitat, a través de l'art i l'expressió corporal, des del respecte individual i grupal, brindant-los eines per al seu desenvolupament integral.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
L'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC fa amb bons resultats el taller experiencial COCREAR
Les adreces dels diferents serveis d'atenció a les famílies i les violències masclistes que integren l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han participat en una formació impartida per Arón Alma, psicòleg de grups, especialista en Lideratge i Treball en Equip. Concretament, es va fer el taller experiencial COCREAR, amb l'objectiu d'avançar en els processos de cohesió de l'equip de direcció. La formació va ser valorada molt positivament, pel benefici que va suposar participar en un espai dinàmic i de confiança, necessari per a la millora de les relacions interprofessionals, mitjançant la paraula i el bon fer.
La sessió de treball va suposar per a les adreces dels diferents serveis de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família tenir un espai segur d'interrelació professional i personal. Aquesta experiència va oferir a l'equip de professionals una oportunitat des de la proximitat d'un espai compartit, on la creativitat, la cooperació i el treball conjunt van estar molt presents.
El taller va permetre a les persones participants treballar valors com l'honestedat i la seva aplicabilitat a la pràctica professional i personal, generant debats i reflexions necessàries per poder atendre les nostres usuàries i equips professionals, amb la més gran calidesa i qualitat humana.
“En aquesta sessió, es van realitzar activitats disteses i de creativitat, es van poder compartir experiències, per després poder generar un espai grupal, on parlem de l'honestedat com a valor. Va ser un espai amb molta veritat, en què es va treballar la cultura de grup al voltant d'aquest valor”, explica Arón Alma, psicòleg que va impartir la formació.
Així mateix, assenyala que “la formació es va vehicular des d'allò tècnic i metafòric, tenint com a tema principal cocrear, és a dir en el fet de com crear conjuntament. Per això, en primer lloc, es va compartir l'eina de Disagree&Commit, que, per al seu bon funcionament, requereix que totes les persones involucrades la coneguin. L'eina està basada a definir dos moments: un d'estar en desacord i un altre de comprometre's, encara que la idea resultant no sigui la meva”.
En aquest sentit, aquesta tècnica permet vehicular les discrepàncies i desacords, perquè els conflictes de tasca no evolucionin en conflictes de relació, cosa fonamental en la pràctica professional. Finalment, a nivell metafòric, es van treballar diversos aspectes. Per exemple, que “no només cal tenir cura de les pròpies ales, sinó que també és la nostra responsabilitat veure com donem ales a les altres persones; és a dir, passem a una visió grupal com a responsables i analitzem el nostre rol de cuidar i donar ales a la resta de membres per cocrear; partint de la seva unicitat i de veure cada persona des del potencial. Com es va recalcar en la formació, de vegades serem gats i no sabrem volar, però altres haurem de donar ales a altres persones que sí que estan preparades”, afirma Arón Alma.
Finalment, segons ens traslladen des de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC, la sessió va ser impartida de manera excel·lent. Arón Alma és psicòleg de grups, especialista en Lideratge i Treball en Equip i professor i membre de l'equip del Màster en Autolideratge i Conducció de Grups i del curs expert Avanços en Habilitats de Liderar de la UB.
"Col·laborar com a voluntària en un projecte d'ajuda a menors, resulta enormement gratificant"
Rocío Alonso las Heras és estudiant de l'últim curs del Grau en Enginyeria de la Salut a la Universitat de Burgos i, a més, estudia anglès i alemany. Ha treballat impartint classes particulars, així com en gestió informàtica de sistemes sanitaris i en hostaleria. És voluntària des de fa uns mesos del Centre Llar Burgos, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. La seva tasca com a voluntària consisteix a ajudar dos joves usuaris del centre, ensenyant-los castellà, tasca que ens explica que realitza amb satisfacció. Aquesta entrevista ens permet conèixer millor la seva tasca.
– Per què vas decidir fer voluntariat al Centre Llar Burgos?
Vaig prendre aquesta decisió perquè buscava un lloc per fer voluntariat, seguidament vaig conèixer aquest projecte a través de la Universitat de Burgos.
De manera que em vaig posar en contacte amb el centre, això va ser el mes de març passat, i vam començar el procés perquè pogués col·laborar, a través de la realització d'aquest voluntariat. Em va semblar una oportunitat molt interessant.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
Un cop per setmana, dono classes particulars a dos residents del centre, els ensenyo conversa bàsica en castellà, així com gramàtica, ortografia i vocabulari. Per això, acudim a una biblioteca pública.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Aproximadament 2 hores a la setmana.
– Què t'aporta aquesta experiència com a voluntària?
Fonamentalment, conèixer realitats diferents de la meva, reflexionar sobre les maneres d'ensenyar persones en diferents contextos, així com l'oportunitat de conèixer dos nois amb moltíssim entusiasme i ganes d'aprendre. Col·laborar com a voluntària en un projecte d'ajuda a menors és enormement gratificant.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del centre?
M'agradaria pensar que allò que els ensenyo, els serà d'utilitat en la seva integració en aquest país. En pocs mesos fent aquesta tasca com a voluntària, he vist grans progressos, tant en la seva manera de comprendre i estructurar frases, com en la seva comunicació no formal. A més, intento mantenir un ambient tranquil i distès, on puguin sentir-se còmodes i que fomenti el seu entusiasme per seguir aprenent.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?
Totes les persones van ser molt amables amb mi, explicant-me amb paciència i detall cada part del projecte, en un ambient còmode i agradable.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
El meu millor record es remet a aquesta vivència: quan mentre feia una classe fa unes setmanes, vaig esternudar i els dos alumnes em van dir alhora “Salut!” en perfecte castellà. Veure com dues persones que fa uns mesos no parlaven res del nostre idioma, tenien la reacció automàtica de contestar una cosa tan típica en espanyol, però tan fora de l'entorn acadèmic, va ser graciós, entendridor, i me'n va fer sentir molt orgullosa, veient com cada cop estan més integrats socialment.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí. M'encantaria recalcar com n'és d'important que més persones s'interessin a col·laborar en projectes com aquest. Amb la visió social dels menors migrants que empitjora diàriament des de tants àmbits, em sembla extremadament important conèixer la seva realitat des de prop, veure que són adolescents que necessiten una ajuda que per al voluntariat és fàcil d'oferir, però que per a ells pot marcar una diferència en la facilitat d'aprenentatge i adaptació social.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado