Els grups de gènere de la Fundació Salut i Comunitat: espais per parlar, cuidar-se i créixer juntes
En els recursos residencials i ambulatoris del Circuit d'Atenció a les Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), els grups de gènere es van començar a implementar fa anys com una estratègia específica per donar resposta a les necessitats diferenciades de les persones que atenem. Aquests espais han anat evolucionant i adaptant-se a nous coneixements, reptes i les realitats socials, podent incorporar metodologies més innovadores i promovent, també, una formació contínua per les nostres professionals. Més enllà de la seva funció terapèutica, s'han convertit en espais de reflexió, suport mutu i apoderament, consolidant-se com un element fonamental dins dels itineraris d'atenció i recuperació que ofereix FSC.
Els grups de gènere, doncs, s’han consolidat com un element essencial de la intervenció terapèutica, sent un grup sòlid que s’emmarca en les activitats setmanals que es duen a terme en els nostres serveis: són espais de confiança, d’escolta, de reflexió i de reparació compartida. Les persones troben un lloc on poden ser elles mateixes, parlar sense por i deixar enrere els silencis, les vergonyes, les culpes... generant processos de reconeixement mutu. Són espais on es permet parlar de les desigualtats de gènere i de les diferents interseccionalitats que travessen les seves trajectòries vitals.
En aquesta ocasió, ens centrem en el grup de gènere de dones que es porta a terme en el Pis Terapèutic Cosmos de FSC a la ciutat de Barcelona. El grup de gènere de dones és un espai que es construeix des del caliu i la proximitat. Entre infusions, converses i dinàmiques pensades per a elles, el grup es converteix en un punt de trobada on es reforça el vincle entre companyes i també, amb l’equip professional. La idea és clara: no es tracta només de “fer una activitat”, sinó de generar un entorn segur on cada dona pugui ocupar el seu lloc sense haver-se de fer petita.
Les sessions aborden temes diversos, sempre amb una mirada feminista i transformadora. Des de la relació amb el menjar i els hàbits de cura, fins als límits personals, l’abstinència, el plaer o la sexualitat, el grup obre converses que connecten amb experiències vitals profundes i amb processos de recuperació personals.
També hi ha espai per a la cultura i la reflexió. Documentals, llibres, contes, relats i autores feministes formen part d’un itinerari que combina emoció, pensament crític i aprenentatge col·lectiu. Tot plegat fa del grup de gènere un recurs imprescindible dins d’un projecte terapèutic mixt, on els espais de dones aporten una mirada específica i necessària.
El grup de gènere del Pis Terapèutic Cosmos de FSC es consolida com un espai terapèutic de referència, capaç d’afavorir processos de transformació personal i de promoure una recuperació integral amb perspectiva de gènere.
Quan les dones disposen d’un espai propi, segur i respectuós, no només comparteixen vivències; també es reconeixen, s’enforteixen i avancen juntes. A través de l’escolta, el suport mutu i la reflexió compartida, es generen vincles significatius que contribueixen a reforçar l’autoestima, l’autonomia i el sentiment de pertinença.
FSC se suma al manifest de la UNAD, amb motiu del Dia Internacional contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), integrada a UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, se suma al manifest, difós amb motiu del Dia Internacional contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues que se celebra el 26 de juny. A més, participa en l'acció de sensibilització, impulsada per la xarxa per posar al centre d'aquesta jornada les persones amb addiccions i contribuir a reduir estigmes. FSC reafirma el compromís amb unes polítiques de drogues i addiccions basades en els drets humans, l'evidència científica, la participació comunitària i l'atenció integral, així com amb la defensa de respostes complexes, sostingudes en el temps i centrades en les persones.
Amb motiu del Dia Internacional contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues, que es commemora el 26 de juny, la Fundació Salut i Comunitat (FSC), entitat integrada a UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, se suma al manifest promogut per la xarxa, en què es trasllada a les administracions públiques una droga i addiccions.
A través d'aquest document, les entitats que formen part d'UNAD expressen la seva preocupació davant la tendència creixent a diluir l'especificitat de les polítiques de drogues i addiccions dins de marcs més amplis de salut mental, cosa que podria afectar la capacitat de resposta d'un sistema que durant dècades n'ha demostrat l'eficàcia des d'un enfocament integral.
Es considera que, en cas que les addiccions s'integrin en estructures més àmplies de salut mental, és fonamental preservar l'especificitat. D'aquesta manera, és imprescindible mantenir un model d'intervenció especialitzat, garantint que aquesta integració no dilueixi les respostes, els recursos i els coneixements específics que requereixen les persones amb problemes d'addicció.
En aquest sentit, UNAD defensa que les polítiques de drogues i addiccions requereixen una mirada específica capaç d'abordar la complexitat dels processos de consum i recuperació, així com la diversitat de situacions vitals de les persones.
Així mateix, assenyala que quan aquests problemes s'aborden prioritàriament des d'una lògica clínica o s'integren al sistema de salut mental sense preservar prou la seva identitat pròpia, hi ha el risc que perdin protagonisme enfocaments essencials com la prevenció, la reducció de riscos i danys, la incorporació social i la perspectiva de gènere, pilars fonamentals de l'actual sistema d'atenció.
A més, recorda que la prevenció s'ha d'entendre com una estratègia transversal, present al llarg de tot el cicle vital i en els diferents entorns on es construeixen els hàbits i les relacions socials, des de l'àmbit familiar i educatiu fins als espais comunitaris, laborals i digitals.
També subratlla la importància de la reducció de riscos i danys com una intervenció imprescindible per protegir la salut, els drets i la vida de les persones, especialment en un context de transformació dels mercats de drogues, aparició de noves substàncies i evolució dels patrons de consum.
L'entitat destaca la incorporació sociolaboral com a part inseparable dels processos d'atenció, tot recordant que l'accés a l'habitatge, l'ocupació, la formació i les xarxes de suport és determinant per a la sostenibilitat dels processos de recuperació.
De la mateixa manera, insisteix que les dones amb problemes d'addiccions continuen enfrontant barreres específiques d'accés als recursos, nivells d'estigma més grans i situacions d'especial vulnerabilitat, derivades de desigualtats estructurals. Això fa imprescindible mantenir la perspectiva de gènere com a eix transversal de totes les polítiques públiques en aquest àmbit, així com reforçar i desenvolupar recursos específics i adaptats a les necessitats de les dones.
Finalment, UNAD insisteix en la importància de preservar una planificació estable, un finançament suficient i una coordinació efectiva entre nivells i àmbits d'intervenció, així com en el paper essencial del Tercer Sector, especialitzat en el disseny, el desenvolupament i l'avaluació de les polítiques públiques d'addiccions.
Aquesta acció busca recordar la importància de situar les persones al centre de les polítiques i de les intervencions, a més de sensibilitzar sobre com el llenguatge influeix en la construcció de l'estigma i en la percepció social de les addiccions.
A través d'aquesta campanya, es fa una crida a fer servir paraules que contribueixin a reduir prejudicis, afavorir la comprensió social i promoure la inclusió de les persones amb problemes d'addiccions.
Accés al manifest aquí.
El valor del voluntariat en la recuperació i el benestar de dones víctimes de violència de gènere i addiccions
Abans de res, vull agrair l'oportunitat de participar com a voluntària als Pisos d'acollida per a dones i els seus fills i filles víctimes de violència de gènere amb problemes de consum de drogues de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona.
Vaig decidir formar part d'aquest projecte perquè considero que totes les persones mereixen una oportunitat per reconstruir la vida i recuperar el benestar. Moltes d‟aquestes dones han travessat situacions de gran vulnerabilitat marcades per la violència, l‟exclusió social i, en molts casos, per problemes d‟addicció. Aquestes experiències solen deixar profundes seqüeles emocionals que afecten l'autoestima, la confiança i la capacitat de projectar-se cap al futur. Per això, crec que és fonamental que puguin tenir espais segurs, així com professionals i persones voluntàries que les acompanyin en els seus processos de recuperació. Poder formar part d'aquest acompanyament suposa per mi una experiència profundament enriquidora, tant a nivell personal com humà.
La meva tasca com a voluntària consisteix a impartir classes de ioga a les dones residents. Considero que aquesta pràctica pot aportar beneficis especialment valuosos en un context com aquest, ja que ofereix un espai de calma i autocura que moltes vegades ha estat absent a les seves vides. A través de la respiració conscient, el moviment i l'atenció plena, el ioga els permet aturar-se, escoltar les necessitats i reconnectar amb el seu cos des d'una perspectiva amable i respectuosa.
Aquesta dimensió resulta particularment important en dones que han patit violència de gènere, ja que sovint aquestes experiències generen una desconnexió corporal i emocional. El ioga pot contribuir a recuperar la sensació de seguretat al propi cos, afavorir la regulació emocional i proporcionar eines per gestionar l'ansietat, l'estrès o els pensaments intrusius. A més, fomenta l'autoestima i la confiança personal, aspectes essencials per afrontar els canvis i els desafiaments que implica qualsevol procés de recuperació.
Compartir aquest camí amb elles és una experiència molt valuosa, tant amb els que arriben motivades des del principi com amb les que mostren més resistència o inseguretat. Al començament, algunes se senten observades o creuen que no seran capaces de fer la pràctica, però a poc a poc van descobrint que el ioga no exigeix rendiment ni perfecció, sinó presència i escolta. És molt gratificant observar la seva evolució: com exploren la pràctica durant els dies en què no compartim classe, com realitzen les seves propostes, comparteixen els seus èxits, mantenen la constància i es recolzen mútuament. Aquests petits avenços reflecteixen no només una millora en la pràctica física, sinó també un augment de la confiança en les pròpies capacitats.
Un altre aspecte especialment significatiu és la creació de vincles entre les participants. Les classes es converteixen en un espai compartit on es poden sentir acompanyades, reconegudes i compreses. La possibilitat de construir relacions basades en el respecte, la cooperació i el suport mutu contribueix a combatre l'aïllament que moltes han experimentat i enforteix el sentiment de pertinença a una comunitat.
A més d'afrontar les conseqüències de la violència soferta, moltes han d'enfrontar-se a processos de recuperació relacionats amb les addiccions. A això se sumen les dificultats econòmiques, la recerca de feina i la responsabilitat de tenir cura dels fills i filles. Totes aquestes circumstàncies fan que el seu procés de recuperació sigui complex i requereixi una intervenció integral que contempli tant les necessitats materials com les emocionals i socials. Per aquest motiu, és imprescindible que disposin de recursos especialitzats i d'una xarxa de suport sòlida que els permeti avançar de manera sostinguda cap a una vida més autònoma.
Estic convençuda que, amb els recursos adequats i l'acompanyament necessari, aquestes dones poden recuperar la seva autonomia, enfortir-ne les capacitats i desenvolupar-ne tot el potencial. En aquest procés, el ioga no constitueix una solució aïllada, sinó una eina complementària que pot afavorir el benestar físic i emocional, promoure l'autoconeixement i oferir recursos útils per fer front a les dificultats quotidianes. Poder contribuir, encara que sigui modestament, a aquest camí de recuperació i creixement personal és una experiència que considero profundament valuosa i transformadora.
Carmina Araez, voluntària dels Pisos d'acollida per a dones i fills i filles víctimes de violència de gènere amb problemes de consum de drogues de FSC.
"La musicoteràpia permet treballar aspectes profunds amb dones, sense necessitat de verbalitzar constantment experiències doloroses"
Marie Laure Rodríguez Quiroga és musicoterapeuta, treballadora social, i investigadora especialitzada en violència masclista i recuperació del trauma. Actualment és doctoranda a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, on investiga l'eficàcia de la musicoteràpia en el benestar i la salut psicològica de dones en situació de violència masclista de parella. Té trenta anys d'experiència en intervenció amb dones en situació de violència masclista, investigació i docència. Ha dirigit el Centre d'Acollida Immediata per a víctimes de violència de gènere d'Àlaba, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i va coordinar el Departament “Equality and Women Studies” (Estudis d'Igualtat i de la Dona) a l'EuroMed University_EMUI i l'Euromediterranean Network Against Sexual Violence. El seu treball integra musicoteràpia, teoria del trauma, teoria polivagal i empoderament de les dones, i ha desenvolupat projectes d'intervenció, investigació i divulgació, tant a nivell nacional com internacional.
– Com va sorgir la teva proposta d'integrar la musicoteràpia a l'àmbit de la violència masclista?
La proposta va sorgir de la meva trajectòria professional treballant amb dones que han viscut situacions de violència masclista. Durant anys, he pogut observar les dificultats que moltes troben per expressar determinades emocions, únicament a través de la paraula, i fins i tot acompanyar el procés de recuperació i alliberament de la violència masclista, sense caure en la victimització secundària. La música ofereix una via diferent, més segura i menys invasiva, per connectar amb la pròpia experiència, amb els recursos personals i amb la capacitat d'apoderament.
A més, quan vaig començar a revisar la literatura científica, vaig descobrir que hi havia molt pocs estudis sobre musicoteràpia i violència masclista, amb prou feines una dotzena d'investigacions, malgrat la prevalença d'aquesta realitat a escala mundial. Aquesta manca de producció científica em va fer voler aportar evidència científica i obrir noves possibilitats d'intervenció.
– Quina resposta hi va haver als centres, de cara a la realització d'aquestes sessions?
L'acolliment dels centres ha estat molt positiu. Des del primer moment, van mostrar interès per incorporar una proposta innovadora que complementés els recursos terapèutics que ja ofereixen a les dones.
Les participants són dones adultes que han viscut o estan vivint situacions de violència masclista de parella. Algunes resideixen en recursos d'acollida i d'altres reben atenció ambulatòria a serveis especialitzats. Són dones amb trajectòries molt diverses, edats diferents i moments diferents, dins del seu procés de recuperació, però totes comparteixen la necessitat de reconstruir el benestar emocional, enfortir la seva autoestima i recuperar la confiança en si mateixes.
– Com és l'experiència de dur a terme aquestes sessions als diferents centres?
Actualment, hi participen diferents recursos dirigits per la Fundació Salut i Comunitat, entre ells el SSLL Segrià, SAR SEGRIÀ, Pisos de Violència Masclista i Addiccions, CMAU-VM, Espai Ariadna, el SIE de Tarragona i el CRI Constança Alarcón de Mutxamel, a Alacant.
L'experiència és profundament enriquidora, tant a nivell professional com humà. Cada centre té les seves pròpies característiques, les seves dinàmiques i les seves realitats particulars, però hi ha alguna cosa que es repeteix a tots ells: la necessitat de disposar d'espais segurs on les dones puguin reconnectar amb si mateixes, més enllà de la violència que han viscut.
– De quina manera s'aplica aquesta metodologia a les sessions?
A les sessions de musicoteràpia, les participants utilitzen la música de manera directa mitjançant improvisació, creació musical, treball amb cançons, instruments i experiències grupals.
Un dels aspectes més innovadors del projecte és que l'apoderament no es treballa necessàriament des del relat de la violència. Tradicionalment, les intervencions han posat el focus en què les dones tornin una vegada i una altra sobre les experiències traumàtiques. En aquest cas, el focus se situa a les seves fortaleses, recursos, identitat, capacitat de decisió i projectes de futur. Això permet evitar processos de victimització secundària i crear espais terapèutics on les dones no són definides per la violència viscuda sinó per les seves capacitats i potencialitats.
– Què és el més gratificant o significatiu per a tu de la teva feina en aquestes sessions?
El més gratificant és observar com les dones tornen a connectar amb parts de si mateixes que havien quedat silenciades. Sovint arriben amb sentiments d'inseguretat, por o pèrdua de confiança, ia poc a poc comencen a reconèixer-se des d'un altre lloc.
També resulta molt emocionant veure com es generen xarxes de suport entre elles. La música facilita trobades molt autèntiques i permet compartir experiències sense necessitat de verbalitzar-les constantment. Veure aparèixer somriures, creativitat, iniciativa i noves maneres de relacionar-se és probablement un dels aspectes més valuosos d'aquest treball.
– D'altra banda, el programa també contempla intervenció amb les professionals. En què consisteix?
Aquesta és una de les línies més innovadores de la investigació. Fins on he pogut comprovar, no hi ha estudis que hagin analitzat l'impacte de la musicoteràpia en professionals que treballen amb dones en situació de violència masclista.
Les professionals participen en sessions individuals utilitzant el mètode BMGIM, una metodologia de musicoteràpia receptiva que combina escolta musical i imaginació guiada. L'objectiu és oferir un espai de cura professional que ajudi a gestionar el desgast emocional associat a la feina quotidiana amb situacions de trauma, patiment i vulnerabilitat.
– Des que vas començar aquestes intervencions, quins canvis o resultats has pogut observar, tant a les dones com a les professionals?
Tot i que la investigació encara està en marxa i els resultats definitius requeriran l'anàlisi estadística corresponent, ja s'hi observen canvis molt interessants.
En moltes dones, s'aprecia una participació més gran, una millora en l'expressió emocional, un enfortiment de l'autoestima i una major confiança en la presa de decisions. També destaquen canvis en la manera com es perceben a si mateixes i en com imaginen el seu futur.
En les professionals, les primeres impressions apunten cap a una consciència més gran de les seves pròpies necessitats d'autocura, una millor identificació de senyals de desgast emocional i una sensació de més benestar i regulació interna.
– Hi ha desafiaments específics en implementar la musicoteràpia en aquest context que vulguis destacar?
Sí, hi ha diversos desafiaments. Un és que encara hi ha poc coneixement sobre el potencial de la musicoteràpia en aquest àmbit, per la qual cosa sovint cal explicar què és exactament i quins són els seus fonaments científics.
Un altre repte important és treballar sempre des d'una perspectiva sensible al trauma. La música té una enorme capacitat per mobilitzar emocions, per això és fonamental dissenyar intervencions segures, respectar els ritmes individuals i garantir que cada participant mantingui el control sobre el seu procés terapèutic. Aquí és on té especial importància la teoria polivagal i la necessitat d'interseccionar-la amb la musicoteràpia per crear espais segurs.
També suposa un desafiament desenvolupar investigació rigorosa en contextos tan complexos, però precisament per això és tan necessari.
– Sembla que hi ha poca investigació sobre musicoteràpia i violència masclista, i encara menys amb professionals. Com creus que aquest enfocament podria influir en futures intervencions o en la pràctica professional de musicoteràpia en aquest àmbit?
Sí, hi ha diversos desafiaments. Un és que encara hi ha poc coneixement sobre el potencial de la musicoteràpia en aquest àmbit, per la qual cosa sovint cal explicar què és exactament i quins són els seus fonaments científics.
Un altre repte important és treballar sempre des d'una perspectiva sensible al trauma. La música té una enorme capacitat per mobilitzar emocions, per això és fonamental dissenyar intervencions segures, respectar els ritmes individuals i garantir que cada participant mantingui el control sobre el seu procés terapèutic.
També suposa un desafiament desenvolupar investigació rigorosa en contextos tan complexos, però precisament per això és tan necessari.
– Quines recomanacions donaries a altres professionals que vulguin explorar la musicoteràpia amb dones en contextos de violència o amb professionals de l' àmbit?
El primer que recomanaria és formar-se adequadament tant en musicoteràpia com en trauma i violència masclista. No n'hi ha prou de conèixer tècniques musicoterapèutiques; és fonamental comprendre com afecta la violència a nivell psicològic, emocional, corporal i relacional. Treballem amb persones que han viscut experiències complexes i, per tant, necessitem intervencions sensibles al trauma i basades en la seguretat.
També recomanaria adoptar una perspectiva feminista i centrada a la persona. Durant molt de temps, moltes intervencions s'han focalitzat en el mal sofert. Tanmateix, és igualment important generar espais on les dones puguin recol·lectar amb les seves fortaleses, capacitats, recursos interns i projectes de vida. La musicoteràpia té un enorme potencial perquè permet treballar-hi aspectes profunds, sense necessitat de verbalitzar constantment experiències doloroses.
Una altra recomanació seria respectar sempre els ritmes individuals. La música pot mobilitzar emocions molt intenses i obrir processos significatius de reflexió. Per això, és important no precipitar-se ni forçar experiències per a les quals la persona potser encara no està preparada.
En el cas de les professionals que treballen amb dones en situació de violència masclista, considero fonamental reconèixer que els que acompanyen també necessiten ser cuidades. Sovint parlem de l‟impacte de la violència sobre les dones, però menys de l‟efecte que l‟exposició continuada al patiment aliè, pot tenir sobre els equips professionals. El burnout , la fatiga per compassió o el trauma vicari són realitats que mereixen atenció. Precisament per això crec que la musicoteràpia pot convertir-se també en una eina valuosa per a l'autocura professional. La música facilita espais de regulació emocional, reflexió, connexió amb els propis recursos interns i enfortiment del benestar psicològic. Incorporar aquestes pràctiques de manera preventiva pot contribuir a la sostenibilitat del treball professional ia una millor qualitat de latenció prestada.
Una jornada de cultura i convivència a la Colònia Güell reuneix residents dels Habitatges amb Serveis per a Persones Majors de FSC a Barcelona
Les persones usuàries dels Habitatges amb Serveis per a Gent Gran de l'Ajuntament de Barcelona, gestionats per FSC, han gaudit recentment d'una enriquidora sortida cultural a la Colònia Güell, ubicada a Santa Coloma de Cervelló (Barcelona). L'activitat es va organitzar coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de l'arquitecte barceloní Antoni Gaudí, un dels màxims exponents del modernisme català, que va permetre a la gent gran acostar-se a una de les obres més singulars del seu llegat, en un ambient d'aprenentatge, participació i companyonia.
La iniciativa va sorgir arran del premi concedit per la Fundació Salut i Comunitat per la participació d'aquests serveis al concurs “Brilles amb nosaltres per Nadal”. “Quan se'ns va comunicar que cada servei rebria un reconeixement per la seva implicació, pensem que la millor manera de celebrar-ho seria organitzant una sortida conjunta fora de la ciutat per a les persones usuàries dels tres serveis”, expliquen des de la direcció.
A més, "la proposta va ser acollida amb entusiasme per la nostra coordinadora d´àrea, Carme Trilla, que va donar suport a la iniciativa des del primer moment. L´objectiu era oferir una experiència que fomentés la convivència, l´intercanvi d´experiències i la creació de nous vincles entre les persones residents dels diferents serveis. Així mateix, en conèixer el projecte, la tècnica de gestió dels Habitatges amb Serveis de l´Ajuntament totes les persones participants”, afirmen.
L?excursió va començar des de primera hora del matí. El trajecte amb autocar es va convertir en una excel·lent oportunitat perquè veïnes i veïns dels diferents serveis es coneguessin, conversessin i compartissin expectatives sobre la jornada. L'ambient d'il·lusió i companyonia va ser present des de l'inici del viatge.
"Un cop a la Colònia Güell, vam recollir les audioguies i vam començar la visita a aquesta singular colònia industrial tèxtil, un dels conjunts modernistes més importants de Catalunya. La primera parada va ser la Cripta de Gaudí, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Vam tenir la sort de poder gaudir-la pràcticament en exclusiva, cosa que ens va permetre apreciar amb calma.
Tot seguit, van recórrer alguns dels edificis més emblemàtics de la colònia, com ara la casa rectoral, la casa del mestre, l'habitatge del metge i l'antiga biblioteca, descobrint la història i el llegat d'un espai que combina patrimoni, arquitectura i memòria col·lectiva.
La jornada va culminar amb un dinar al teatre de l'Ateneu Unió, un moment molt esperat per totes les persones participants. Allí van poder descansar, brindar, intercanviar impressions i continuar compartint experiències en un ambient distès i agradable.
Més enllà de l'interès cultural de la visita, aquesta sortida va fer palesa la importància de promoure activitats des d'aquests serveis que afavoreixin un envelliment actiu. Les experiències compartides, el contacte amb nous entorns i l'oportunitat de relacionar-se amb altres persones, van contribuir de manera significativa al benestar emocional i socialització de les persones grans usuàries d'aquests habitatges.
En aquest sentit, l'activitat va rebre una valoració molt positiva per les mateixes. "Tornarem a Barcelona amb nous records, noves amistats i la satisfacció d'haver gaudit d'una jornada marcada per la convivència, l'aprenentatge i el descobriment del nostre patrimoni cultural. Una experiència plena de bons moments que, sens dubte, romandran a la nostra memòria", destaquen.
El Projecte Malva de FSC incideix en les addiccions masculines des de la perspectiva de gènere a la seva campanya 2026
El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha fet pública la seva campanya per a l'any 2026, titulada: "Homes i consums de substàncies. Un recorregut a través del laberint des de la perspectiva de gènere". Amb aquesta iniciativa, FSC busca generar un canvi profund en l'abordatge de les addiccions, i proposa deixar d'analitzar el consum com un problema individual. Al seu lloc, convida a observar les relacions, les desigualtats estructurals i les violències que s'intersecten amb l'abús de substàncies a la població masculina. La campanya compta amb el finançament de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (Ministeri de Sanitat).
La iniciativa posa el focus a la necessitat d'incorporar una perspectiva de gènere, enfocada a la masculinitat hegemònica. Això ajuda a reconèixer com s'expressen determinats privilegis i quines conseqüències específiques pateixen les dones i l'entorn proper per millorar les intervencions.
En aquest sentit, el concepte central, estructurat com un “laberint”, convida a reflexionar i intervenir sobre cinc dimensions essencials:
- Les emocions: la gestió emocional i les seves mancances en els contextos de consum. Moltes vegades són les dones del seu entorn les que sostenen la incertesa i es fan càrrec de les conseqüències del malestar emocional dels homes.
- El cos: el cos masculí no és només un cos vulnerable o malmès. Sovint hi ha dones que curen, acompanyen, sostenen i reorganitzen la vida quotidiana quan aquest cos emmalalteix, es lesiona o es deteriora.
- El risc: moltes vegades aquest privilegi s'expressa en la idea que jo controlo, en la minimització del risc i en la possibilitat d'arrossegar altres persones a conseqüències que no han triat. Són les dones del seu entorn les que assumeixen canvis, cobreixen imprevistos i sostenen la inestabilitat que aquest risc introdueix a la vida quotidiana.
- La salut: el deteriorament i la recuperació no són processos individuals. Sovint són les dones les que acompanyen tractaments i recaigudes, sostenen les cures i assumeixen les conseqüències quotidianes d'aquests processos. Elles, en canvi, no solen aparèixer com a persones a les quals tenir cura.
- La violència: els vincles explícits entre l‟abús de substàncies i les conductes agressives. El seu impacte no s'esgota en l'episodi violent: sovint comporta por, aïllament, desgast psicològic i estratègies quotidianes d'afrontament i supervivència que recauen sobre les dones, de vegades fins i tot a través dels seus propis consums.
Per aconseguir un procés de canvi efectiu, el Projecte Malva de FSC proposa incorporar una mirada de gènere a la masculinitat que transformi les lògiques tradicionals d'intervenció.
La campanya articula la seva estratègia al voltant dels eixos d'acció següents:
- Responsabilitat i compassió: promoure intervencions que incorporin la dimensió relacional i ètica, afavorint la responsabilitat i la compassió com a valors que possibilitin una salut i una qualitat de vida col·lectives.
- Fomentar l'escolta activa, l'empatia i el respecte mutu pels límits propis i aliens.
- Impacte comunitari: desplaçar la percepció del «risc individual» al pla interpersonal, visibilitzant com les conductes de consum afecten directament les dones i els seus entorns propers.
- Cura digna: reconèixer i assumir que les dones són persones amb el mateix dret a la dignitat, la salut i les cures.
- Abordatge integral de les violències: integrar de forma sistemàtica l'exploració de possibles danys i violències cap a les parelles i els entorns propers, fent visible aquesta realitat dins del tractament.
Amb aquesta campanya, el Projecte Malva de FSC no només proposa un canvi en les eines d'intervenció, sinó que obre un debat urgent sobre la necessitat de desmantellar els mandats de la masculinitat tradicional a l'àmbit de les addiccions.
Pots accedir a totes les campanyes del projecte aquí.
FSC incideix a trencar l'estigma i garantir la inserció sociolaboral de persones amb addiccions a una jornada a Palma de Mallorca
La nostra companya Sandra Tatay, directora del Servei d'Inserció Sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat a la jornada “Obrir oportunitats: incorporació sociolaboral i addiccions”, celebrada recentment a Palma de Mallorca, organitzada per la UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, que va reunir administracions públiques, entitats socials i professionals. FSC, amb més de 15 anys d'experiència en programes d'orientació, inserció i intermediació laboral, forma part de la Comissió d'Incorporació Sociolaboral d'UNAD, que assessora i coordina iniciatives per facilitar l'accés a col·lectius vulnerables, especialment aquells afectats per addiccions.
Durant la seva intervenció en aquesta jornada, celebrada en el marc del Dia Internacional del Treball, Sandra Tatay, coordinadora de la Comissió d'Incorporació Laboral d'UNAD, va subratllar que la inserció laboral va més enllà d'aconseguir feina: és un procés d'acompanyament que involucra empreses, administració i societat, a més que segueix sent un desafiament per a la intervenció social i les polítiques públiques. "En el cas de les addiccions, aquest accés a l'ocupació es pot trobar amb moltes barreres i dificultats pels prejudicis i l'estigma. Això perpetua la situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió".
La directora del Servei d'Inserció Sociolaboral de FSC va assenyalar que la responsabilitat de la incorporació laboral no pot recaure únicament a la persona, ni a l'entitat que acompanya. "Entendre les addiccions com un fenomen estructural, exigeix un abordatge que vagi més enllà i plantejar-nos un impacte a nivell de teixit empresarial, de l'administració i social, en el sentit més ampli". A més, ha advertit que "la inserció laboral ha de considerar la diversitat de factors d'exclusió que sovint conflueixen. En el cas d'addiccions, hem de promoure la identificació de llocs de treball que suposin situacions de risc, per anticipar aquesta situació i abordar-la amb la persona i acompanyar-la en el procés d'incorporació".
D'altra banda, va incidir en la necessitat de finançament per desenvolupar aquestes actuacions d'orientació, així com de formació per dotar de millora competencial i inserció laboral, recalcant "la necessitat de donar visibilitat d'aquesta problemàtica a tots els nivells: administració (perquè segueixi estant a l'agenda política); empreses (per fer efectiva la incorporació laboral) i social (per trencar i combatre amb el").
També va parlar de la importància de "aprofitar la potència del treball en xarxa, com a espais d'aprenentatge, cocreació… En definitiva, espais per pensar i respondre preguntes com què podem fer diferent? Això serveix per generar incidència, per crear espais on alçar la veu, perquè no es desviï l'atenció, en relació amb la defensa de drets socials, perquè la diversitat d'entitats ens ofereix diversitat de mirades".
Així mateix, es va referir a altres dificultats que impacten en els serveis i programes d'acompanyament: “la durada limitada de programes o la manca de continuïtat per manca de finançament, fa que moltes vegades els itineraris no s'ajustin a la necessitat d'itineraris llargs i sostinguts. per si sola, no garanteix superar la situació de precarietat».
Finalment, va dir que el que cal són empreses i una societat disposades a trencar amb l'estigma i canviar el relat sobre les addiccions, així com una administració pública que garanteixi recursos estables, no només conjunturals. "La inserció sociolaboral de persones amb problemàtiques d'addiccions, per tant, no és un repte tècnic, sinó un repte de mirada, de repartiment de responsabilitats i de coherència entre allò que diem i allò que fem com a societat", va afirmar.
La jornada, finançada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, va incloure una taula rodona amb experiències d'inserció sociolaboral i un taller pràctic sobre eines d'ocupació.
La Crisàlide (FSC): aprenentatge professional i personal en addiccions des de la mirada d'una estudianta de pràctiques
La psicòloga equatoriana Karina T. Proaño, especialitzada en l'àmbit de les addiccions, i actualment estudiant del Màster en Drogodependències a la Universitat de Barcelona (UB), comparteix en aquesta entrevista la seva experiència realitzant pràctiques a “La Crisàlide”, servei dirigit a persones que estan realitzant un procés de deshabituació d'una addicció, en el educatives. Karina T. va descobrir la seva vocació per acompanyar persones amb addiccions des dels seus darrers anys universitaris, una tasca que ha desenvolupat a través de voluntariats i diferents experiències professionals.
– Hola Karina, gràcies per dedicar-nos aquest temps. Per començar, ens pots explicar en què consisteixen les teves pràctiques i com hi vas arribar?
Les pràctiques consisteixen, principalment, a conèixer de prop el funcionament i els serveis que ofereix “La Crisàlide”, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. És el cas de la teràpia ocupacional i els diferents grups d'acompanyament que es fan al recurs.
Vaig començar les pràctiques a finals de març i les finalitzaré a finals de juny, completant un total de 300 hores de formació. Aquesta oportunitat ha estat possible gràcies a l'enllaç de col·laboració que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) manté amb el Màster en Drogodependències de la UB, tot facilitant espais de formació pràctica per a l'alumnat.
- Quina va ser la teva primera impressió en integrar-te a l'equip ia l'entorn professional?
L´equip de treball és molt professional, són persones carismàtiques i molt acollidores. Des del primer moment, em vaig sentir molt acompanyada, compresa i respectada.
– Durant les teves pràctiques, segurament t'has enfrontat a reptes nous. Quin ha estat el més significatiu i com ho has afrontat?
La Crisàlide és un espai d'aprenentatge constant, no sols a nivell professional, sinó també personal. Allí he après el valor de la paciència, especialment en el desenvolupament del meu projecte manual, a respectar els temps de cada procés ia donar importància als petits avenços, encara que de vegades semblin insignificants. Sobretot he après a ser més tolerant amb mi mateixa ia entendre que cada pas forma part del creixement. Afrontar aquests reptes des de la introspecció i la comprensió personal ha estat, sens dubte, la millor eina per superar-los.
– Quines habilitats o coneixements has desenvolupat fins ara que consideris més valuosos per a la teva formació professional?
Sens dubte, el coneixement més valuós que he adquirit al Centre de Dia prové de l'aprenentatge diari, juntament amb l'equip de professionals del servei. Treballar al costat m'ha aportat una perspectiva pràctica i eines fonamentals per a la meva formació.
M'emporto la manera càlida del seu tracte cap a les persones usuàries, la paciència de poder explicar una i mil vegades diferents situacions, la manera d'expressar-se de manera diferent i tenir un lloc segur on no es jutja. Senzillament, es comprèn i s'acompanya.
– Hi ha hagut algun projecte o activitat que t'hagi resultat especialment motivador o interessant?
En general, totes les activitats m'han semblat enriquidores i interessants, especialment les relacionades amb el treball corporal, l'art i la teràpia ocupacional. Una de les experiències que em va motivar més va ser la preparació de les activitats per la festivitat de Sant Jordi.
– Com descriuries l'experiència de participar a Sant Jordi des de la teva vivència personal?
Va ser una experiència molt amena i enriquidora. Va coincidir amb les meves primeres setmanes de pràctiques, per la qual cosa encara m'estava familiaritzant amb les diferents tècniques i dinàmiques del recurs. Tot i així, tant les persones usuàries com l'equip professional em van acollir i em van ensenyar, permetent-me aprendre i participar activament en l'activitat.
De cara a la celebració, es van elaborar diferents peces en què cada persona va poder aportar alguna cosa pròpia. Es va generar un ambient de suport mutu, col·laboració i companyonia que em va resultar realment inspirador. Crec que totes les persones vam posar de part nostra perquè l'activitat tirés endavant i, sens dubte, des de la meva perspectiva, va ser un veritable èxit.
En el context d'aquesta celebració, també vaig fer un vídeo que us comparteixo:
Ver esta publicación en Instagram
– Com a estudiant en pràctiques, com t'està ajudant aquesta experiència a definir les metes o la visió sobre el teu futur professional?
Moltíssim. Aquesta experiència m'està ajudant a créixer en diferents aspectes de la meva professió i, sobretot, ha reforçat el meu afecte i passió per continuar en el camí de l'acompanyament a persones amb problemes d'addicció.
– Per acabar, quines recomanacions donaries a altres estudiants que estan a punt d'iniciar les pràctiques en aquest centre o altres, gestionats per FSC?
Recomanaria les pràctiques en aquest recurs al cent per cent. Qualsevol persona que arribi amb ganes d'aprendre, s'emportarà una experiència profundament enriquidora, tant professionalment com personalment, a més d'un gran aprenentatge en l'àmbit de les drogodependències. Si ets una persona amb molta empatia, sensibilitat i ganes d'experimentar el deconstruir-te de manera gentil i professional, “La Crisàlide” és el millor lloc.
FSC s'adhereix al comunicat per impulsar una llei ambiciosa de prevenció i control del tabaquisme i dels nous dispositius
Diverses entitats socials, sanitàries i científiques ens hem articulat en els darrers mesos amb un objectiu compartit: contribuir a impulsar una nova llei catalana de prevenció i control del tabaquisme i dels nous dispositius, a l’altura dels reptes de salut pública actuals.
En aquest marc, hem treballat de manera coordinada per compartir diagnòstic, evidència científica i experiència acumulada des del territori, l’àmbit assistencial, la prevenció i la promoció de la salut. Aquesta feina respon a una preocupació clara: l’estancament dels indicadors de consum de tabac i la irrupció de noves formes d’addicció a la nicotina, especialment entre adolescents i joves.
Avui, lamentem que encara no s’hagi pogut fer un primer pas institucional que permeti situar públicament l’inici d’aquest procés. Ho expressem des del respecte institucional, però també amb una decepció evident, perquè es tracta d’una oportunitat necessària per al país que no s’hauria de tornar a ajornar.
El tabaquisme continua sent una de les principals causes de mort evitable i de malaltia crònica, i l’expansió dels nous productes de nicotina, com els cigarrets electrònics o les bosses de nicotina, està consolidant noves formes d’addicció i de consum dual. Aquesta realitat fa imprescindible actualitzar i reforçar el marc normatiu per protegir millor la ciutadania i evitar una nova normalització social de la nicotina.
Cal una llei que protegeixi de manera efectiva la població de l’exposició involuntària al fum i als aerosols; que reguli amb el màxim nivell d’exigència tant el tabac com els nous dispositius; que blindi els entorns infantils, educatius, esportius i comunitaris; que reforci la prevenció i l’educació per a la salut; i que garanteixi suport accessible i equitatiu per a la cessació.
Tenim una oportunitat clara per recuperar el lideratge en salut pública i avançar cap a una generació lliure de fum i aerosols. Continuarem treballant de manera coordinada, aportant evidència i experiència, i fent seguiment perquè aquesta oportunitat es concreti durant aquesta legislatura amb un calendari clar i una ambició real.
Mantenim la mà estesa per continuar avançant amb rigor i responsabilitat, però també deixem clar que no renunciarem a reclamar el pas endavant que la salut de la ciutadania exigeix.
Catalunya no es pot permetre deixar passar més temps sense una llei moderna, valenta i pionera contra el tabac i els nous dispositius emergents.
Entitats signants
- Creu Roja Catalunya
- Fundació Ricky Rubio
- Societat Catalana d’Atenció i Tractament del Consum de Tabac (SCATT)
- Fundació Salut i Comunitat
- Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
- Associació Aire
- CAMFiC – Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària
- Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFIC)
- Associació Contra el Càncer a Catalunya
FSC reforça el seu compromís amb la inclusió social i atenció a dones en situació de vulnerabilitat a Castelló
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat, representada per Belén Sánchez Garcés i professionals del Programa d'Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA), La Llar Primer i Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló, en una reunió celebrada recentment a l'Ajuntament de Castelló, juntament amb responsables polítics i entitats socials. humans amb fins dexplotació sexual. La trobada ha posat en valor el treball que FSC desenvolupa en matèria d'inclusió social, acompanyament i protecció de dones en situació de vulnerabilitat, especialment a través del programa IMMA, reconegut per la tasca en l'atenció integral a víctimes de violència i explotació sexual.
La nostra companya Belén Sánchez Garcés, directora de Programes d'Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Castelló, ha participat en una reunió, realitzada a l'Ajuntament de Castelló, presidida per l'alcaldessa de la ciutat i regidora d'Igualtat, Begoña Carrasco, a la qual han assistit representants de diferents organitzacions que treballen per la específics per a atenció de persones que han patit explotació sexual.
La reunió també ha comptat amb la presència del vicepresident de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats, Jaime de los Santos, el president de la Comissió d'Educació i Formació Professional al Congrés dels Diputats, Oscar Clavell, així com la regidora de Benestar Social, Clara Adsuara.
L'alcaldessa de Castelló ha posat en valor "la tasca que realitzen aquestes entitats en favor de la integració social i laboral i la protecció d'aquestes persones, sobretot dones en situació de vulnerabilitat, que pateixen aquest tipus de violència. Moltes arribades des d'altres països i vivint en situacions de precarietat i desemparament".
Durant la trobada, l'alcaldessa ha posat èmfasi que "des de l'Ajuntament de Castelló i la regidoria d'Igualtat estem conscienciats amb l'eradicació d'aquesta xacra social i comptem amb un taller específic de sensibilització per a joves, en concret en matèria de prostitució i tracta d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual".
La nostra entitat, per encàrrec de l'ajuntament, ha dissenyat i implementat aquests tallers que es desenvolupen als instituts de la ciutat de Castelló. El passat any els tallers van tenir un abast de 1.009 alumnes, amb la participació un total de 13 instituts de Castelló.
Carrasco ha explicat que "aquesta és una eina de sensibilització i conscienciació sobre la realitat existent al voltant de la prostitució i el tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual a la població adolescent".
La presència en aquesta trobada, celebrada a l'Ajuntament de Castelló, de Belén Sánchez Garcés i de Sonia Ferrer Barreda, coordinadora del Programa IMMA i especialista en la matèria, reflecteix el compromís continuat de FSC en la coordinació amb administracions públiques i entitats socials per reforçar la protecció i la inclusió social de les dones víctimes de violència i explotació. A més, connecta directament amb la línia de sensibilització i prevenció impulsada des del consistori, a través de tallers educatius sobre prostitució i tracta adreçats a joves.
Cal destacar que el treball desenvolupat des del Programa d'Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA) de FSC va ser reconegut a nivell institucional mitjançant el reconeixement Meninas, atorgat per la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana, que va destacar la implicació de FSC en la lluita contra la violència masclista i la protecció de les víctimes. L'any passat es va atendre des d'aquest programa un total de 262 dones.