FSC implementa noves estratègies per millorar la detecció i avaluació del risc de suïcidi als seus serveis d'atenció
A Espanya, les defuncions per suïcidi van experimentar un ascens des de l'any 2018 fins al 2022, període en què la xifra de suïcidis es va incrementar gairebé un 20%. A partir del 2023, el nombre de suïcidis va baixar a 4.116 casos, tendència que va continuar el 2024 amb un important descens en la xifra de suïcidis a Espanya (segons les dades provisionals del primer semestre de l'any publicades per l'INE, en aquest període es van registrar 1.842 casos enfront dels 2.106 en 2,2%).
Tot i així, les xifres continuen reflectint que el suïcidi és un important problema de salut pública. És un problema complex i multicausal, ja que inclouen factors socials, culturals, biològics, psicològics i ambientals, presents al llarg de la vida. Segons l'OMS, cada any moren més de 720.000 persones per suïcidi. A Espanya en concret, el suïcidi és considerat avui la primera causa de mort no accidental entre els joves de 15 a 29 anys. Per tant, la conducta suïcida s'ha convertit en una preocupació que afecta tota la població i col·lectius.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), en el marc del seu compromís amb la millora de la qualitat assistencial, des de la Direcció Tècnica i de Promoció de Projectes (DTPP) i el Departament d'Avaluació, ha posat en marxa una línia de treball específica per optimitzar els procediments de detecció i valoració del risc de suïcidi als serveis d'atenció gestionats per l'organització.
Aquesta iniciativa, que constitueix una de les principals prioritats de FSC per a aquest 2025, respon a la preocupació creixent per la salut mental i la necessitat d'intervencions més eficaces i primerenques per prevenir conductes suïcides i té com a objectiu consolidar un sistema de valoració del risc suïcida més robust, sensible i eficaç, que permeti oferir respostes més adaptades i oportunes en l'àmbit.
Fins ara, l'equip tècnic ha dut a terme una revisió exhaustiva de diverses eines de valoració del risc de suïcidi, analitzant-ne els avantatges i els inconvenients per determinar quins s'ajusten millor a les necessitats dels serveis d'atenció de FSC. Entre els instruments analitzats, hi ha l'escala de Paykel, la Columbia-Suïcide Severity Rating Scale (C-SSRS) o la Suïcidal Scale of the Mini-International Neuropsychiatric Interview (MINI).
Juntament amb la revisió d'aquestes eines d'avaluació, s'ha fet una anàlisi preliminar sobre els principals factors de risc i protecció associats a la conducta suïcida. Aquest primer estudi exploratori ja ha permès confirmar alguns elements clau que contribuiran a elaborar índexs que facilitin una detecció més precisa i primerenca de la conducta suïcida. Entre els factors de risc destaquen, entre d'altres, els antecedents psiquiàtrics, l'abús de substàncies, les dificultats econòmiques i en àmbit laboral, els intents previs de suïcidi, la víctima de violència masclista i la desesperança. Així mateix, s'han identificat factors de protecció com el suport social, l'adherència a tractaments psicològics o la presència de xarxes de suport a l'entorn de l'individu, per citar-ne alguns exemples.
La continuïtat en aquest treball permetrà millorar la qualitat assistencial als serveis de FSC, oferint una atenció més ajustada a les necessitats de cada persona i augmentant l'eficàcia de les intervencions per a la prevenció del suïcidi. En aquest sentit, FSC reafirma el compromís amb la salut mental i el benestar de les persones ateses, apostant per un abordatge basat en l'evidència científica i en la millora contínua dels seus procediments.
Drogodependència en majors de 45 anys: una realitat que requereix atenció específica
El consum de drogues en persones més grans de 45 anys ha estat, fins fa poc, un tema secundari en les polítiques i les estratègies d'intervenció en drogodependències. Tot i això, estudis realitzats i publicats per l'Agència Europea sobre Drogues mostren que, a partir dels 45 anys, es detecta un increment progressiu del deteriorament i un envelliment accelerat en gran part de les persones amb problemes de drogodependència. D'aquesta manera, el deteriorament cognitiu associat al consum prolongat de substàncies pot impactar en el procés de recuperació i inserció.
En aquest sentit, les dades més recents analitzades per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) revelen que aquest grup presenta característiques diferenciades respecte als consumidors més joves i, per tant, requereix enfocaments específics. En concret, es pot assenyalar que des del 2018, FSC ha atès 236 persones més grans de 45 anys als seus centres de tractament intensius per a l'atenció de les drogodependències, representant aproximadament el 26% de la població total assistida en els seus recursos especialitzats. Aquesta xifra s'ha mantingut estable al llarg dels anys, i fins i tot ha arribat a representar fins a un 33,7% en determinats moments, cosa que posa de manifest la rellevància d'aquest sector de la població dins del tractament d'addiccions.
Una de les principals troballes d‟aquest estudi és que les substàncies que motiven la demanda de tractament varien en funció de l‟edat. Mentre que en els menors de 45 anys el consum problemàtic de cocaïna és el més freqüent (59,85%), en els més grans de 45 anys la substància predominant és l'alcohol, amb un 46,19% dels casos, seguit de prop per la cocaïna (42,37%). Aquesta dada reflecteix una tendència en què, amb el pas del temps, les substàncies de consum van canviant, predominant en edats més avançades aquelles que tenen una acceptació social més gran i que, en molts casos, poden ser adquirides de forma legal.
Les diferències no només es troben en el tipus de substàncies consumides, sinó també en la permanència en tractament i en l'èxit. Les persones més grans de 45 anys romanen en tractament una mitjana de 151,7 dies, mentre que els menors d'aquesta edat ho fan durant 133,3 dies. A més, el percentatge d'altes terapèutiques és més gran en el grup de més edat (45,76% enfront del 39,24% en els menors de 45 anys), cosa que indica una major adherència i continuïtat en el procés de recuperació. En contraposició, els abandonaments voluntaris són més freqüents en els més joves, cosa que es pot interpretar com una menor consolidació del compromís amb la rehabilitació en aquest grup.
Un altre dels aspectes destacats de l'estudi de FSC és la presència de trastorns de salut mental associats al consum de substàncies, especialment a la població gran. Si bé la majoria de les persones ateses no tenen un diagnòstic previ, entre les que sí que en tenen, s'observa una prevalença significativament més alta de depressió més gran en els més grans de 45 anys (15,68%), en comparació dels menors d'aquesta edat (8,03%). Paradoxalment, quan s'avaluen els símptomes depressius mitjançant escales específiques, són els menors de 45 anys els que reporten una simptomatologia depressiva més gran. Aquesta dada suggereix que la depressió podria estar infradiagnosticada a la població gran, cosa que subratlla la necessitat de fer un seguiment més exhaustiu i adaptat a les seves característiques.
D'altra banda, cal assenyalar que les persones menors de 45 anys presenten nivells d'ansietat més grans (30,92 punts de mitjana), en comparació dels més grans de 45 anys (mitjana de 28,05), cosa que indica que el grup d'edat d'usuaris més grans de 45 anys mostra una menor tendència a presentar símptomes ansiosos quan inicien el tractament. En aquest sentit, si es comparen els resultats obtinguts després de la valoració de la impulsivitat, es pot afirmar que la mitjana és clarament més gran en les persones menors de 45 anys (60,62 punts de mitjana) que en els més grans de 45 anys (mitjana de 53,11 punts), cosa que reflecteix una menor dificultat per al control d'impulsos en el grup de persones de més edat.
En vista d'aquests resultats, FSC ha posat en marxa el programa PRESERVA a la Comunitat Terapèutica Can Coll, una iniciativa pionera que busca adaptar i implementar experimentalment intervencions específiques per atendre les problemàtiques concretes que presenten les persones usuàries majors de 45 anys ateses en aquest servei, integrant-les dins del programa de tractament habitual. A més, aquest programa ha posat un especial èmfasi en el deteriorament cognitiu associat al consum prolongat de substàncies, havent desenvolupat millores en els processos diagnòstics que permeten analitzar les particularitats de les persones drogodependents en aquesta franja, amb l'objectiu d'oferir tractaments ajustats a les seves circumstàncies i necessitats específiques, donant resposta així a una realitat que, fins ara, havia estat abordada.
Finalment, cal destacar que en aquest treball s'ha utilitzat una mostra restringida de 43 persones que participen a la fase exploratòria inicial del programa PRESERVA, fet que implica analitzar el punt de partida d'aquest subgrup i els resultats obtinguts, després de la intervenció pilot. Tot allò relacionat amb aquesta altra tasca, s'exposarà properament en una altra notícia.
FSC s'uneix a UNAD en la valoració positiva de l'aprovació del Projecte de llei d'alcohol i menors, una reivindicació històrica de la xarxa
UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, recolza que el Consell de Ministres hagi donat llum verda al Projecte de llei per a la prevenció del consum de begudes alcohòliques i els seus efectes de l'alcohol en menors, una norma que reclama des de fa anys la xarxa, integrada per més de 200 entitats. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada a l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal que forma part activa de la UNAD, s'ha sumat a aquesta valoració positiva.
UNAD ha participat activament en aquest procés, presentant aportacions a l'avantprojecte, amb l'objectiu de reforçar la protecció dels menors i garantir-ne un enfocament integral. Aquesta normativa representa un avenç “crucial” per prevenir el consum d'alcohol d'hora i, per tant, les seves conseqüències en la salut i el benestar d'aquest grup de població.
Des de l'entitat, se celebra aquest “pas històric”, reafirmant el seu compromís per continuar treballant durant el tràmit parlamentari perquè el projecte de llei sigui recolzat per tots els grups polítics i la norma final garanteixi mesures eficaces de prevenció i sensibilització.
Entre les mesures presentades per UNAD en el període de consulta pública, hi havia la necessitat d'estendre les restriccions en la publicitat i promoció de begudes alcohòliques a xarxes socials, aplicacions mòbils i altres plataformes digitals, on hi ha una considerable audiència menor d'edat; mitjans enfocats a joves i esdeveniments esportius en conjunt.
A més, en el context digital, la xarxa apuntava també a la regulació necessària de la promoció que puguin fer influencers i al control dels algorismes perquè els anuncis de begudes alcohòliques no vagin dirigits a menors d'edat.
Entre altres aportacions, la xarxa d'addiccions va fer referència a altres mesures com ara el fet que les administracions públiques tinguin el compromís de fer campanyes de conscienciació sobre els riscos del consum i que part dels impostos especials que graven les begudes alcohòliques financin campanyes de sensibilització i programes de salut pública sobre els riscos de l'alcohol.
Per acabar, l'entitat va defensar diferents mecanismes que possibilitin la participació social en la implementació d'aquesta nova norma. En concret, UNAD va apuntar a la inclusió de la població més jove al procés de disseny, implementació i avaluació de les polítiques, de la mateixa manera que la societat civil organitzada pot exercir com a agent consultor i col·laborador a l'hora d'avaluar campanyes, crear i distribuir materials informatius.
UNAD i les més de 200 entitats que la integren, entre elles la Fundació Salut i Comunitat, confien que el Projecte de Llei d'Alcohol i Menors sigui recolzat per la resta de grups polítics en el tràmit parlamentari.
"La premsa escrita esportiva contribueix a la culpabilització de les víctimes i redueix a successos aïllats les violències sexuals"
Els darrers anys, marcats pels avenços socials i legislatius impulsats pel moviment feminista, han comportat canvis en els imaginaris, tant socials com professionals respecte a la violència sexual. Tot i això, també han comportat la proliferació de discursos contraris i un qüestionament dels drets conquerits. En aquest sentit, des de l'Observatori Noctàmbuls de FSC es vol contribuir a reflexionar sobre com garantir i reforçar aquest compromís.
Per això, l'anàlisi dels relats mediàtics s'ha convertit en un element clau de l'activitat de l'Observatori els darrers anys, amb l'objectiu d'analitzar i oferir propostes que ajudin a explicar la violència sexual com a fenomen estructural i transversal. L'interès per com es construeixen els relats sobre la violència enllaça, en els darrers temps, amb l'augment de casos mediàtics a l'àmbit esportiu.
Els resultats de l'informe es faran públics aquest divendres 21 de març a Barcelona, durant la XI Jornada de l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), anomenada “Mirades feministes als imaginaris socials. Prevenció i abordatge de violències sexuals i drogues en contextos d'oci”.
L'informe ha estat elaborat per l'Observatori Noctámbul@s de FSC, i l'activitat de recerca s'ha basat en l'anàlisi de 521 notícies en premsa escrita, publicades a 5 mitjans estatals, tant generalistes com esportius, en relació amb tres casos mediàtics de violència sexual a l'esport: el cas dels jugadors de l'Arandina, el cas Alves i el cas Rubi.
Així mateix, s'han fet 10 entrevistes en profunditat a periodistes especialitzades en esport, esportistes i professionals de l'àmbit formatiu i acadèmic i un grup focal amb dones vinculades a l'esport.
Alguns dels principals resultats de la investigació mostren que les formes de violència més subtils o invisibilitzades estan molt normalitzades i naturalitzades, tant a nivell esportiu com a la premsa especialitzada. De la mateixa manera, la cobertura mediàtica es caracteritza, de manera generalitzada, per la utilització de determinats mecanismes narratius que contribueixen a aquesta normalització: la violència com a succés aïllat i la culpabilització de les víctimes.
Finalment, es conclou que la informació que reflecteix la premsa escrita en relació amb la violència sexual no es correspon amb allò que succeeix realment a l'àmbit esportiu. Els tres casos analitzats constitueixen la punta d'un iceberg d'una realitat molt més quotidiana del que es podria pensar.
En aquest sentit, d'aquesta investigació se'n desprenen les afirmacions següents:
- «Quant a la violència sexual, normalment el que passa és que s'assenyala figures molt concretes, s'individualitza i no es mira el panorama general ni tot el que ha permès que passés».
- «Els agressors solen ser figures que estan per sobre a nivell esportiu (fisioterapeutes, entrenadors), amb capital social i polític».
Durant la jornada, que tindrà lloc a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, la psicòloga especialitzada en violència sexual Alba Alfageme oferirà la ponència inaugural titulada Imaginaris socials i professionals en l'abordatge de les violències sexuals.
Així mateix, a la taula rodona titulada "Estratègies feministes per a la prevenció i l'abordatge de la violència sexual i l'ús de drogues", es reflexionarà sobre els imaginaris professionals des del punt de vista de la prevenció (Edurne Jiménez), la legislació (Bárbara Tardón) i l'acompanyament (Miriam Vázquez, de FSC).
La trobada comptarà amb la presentació i benvinguda, de 9.30 a 10.00 hores, per part de Joan R. Villalbí Hereter, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat; d'Ana I. Ibar Fañanás, cap d'Àrea de projectes i recursos en prevenció i reducció de danys de la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya; d'Ana Belén Gallo García, directora General per a l'Eradicació de les Violències Masclistes del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, i de Marta Álvarez, directora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC.
La jornada conclourà amb la cloenda a càrrec de Raquel Albiol Gilabert, presidenta delegada de l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona.
Autora principal de la publicació: Laura Castells Ricart. Tècnica de Prevenció de l'Observatori Noctámbul@si del Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat.
"Cada sessió és un intercanvi d'emocions i experiències al taller de poesia que realitzo com a voluntària el Centre Integral de Majors d'Altea"
Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra el proper 21 de març, hem entrevistat Raquel Fraga, graduada en Llengua i Literatura Espanyola, voluntària al Centre Integral de Majors (CIM) d'Altea, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual depèn de l'Ajuntament d'Altea. Raquel ens explica, a través d'aquesta entrevista, la seva experiència com a professora que s'ocupa de fer l'activitat al centre amb la gent gran.
– Parla'ns de l'activitat de poesia que fas al CIM d'Altea.
Sí, coordino un taller de poesia al Centre Integral de Majors (CIM) d'Altea, un espai on explorem la poesia des d'una perspectiva creativa i participativa. L'activitat es desenvolupa un cop per setmana i és oberta a qualsevol persona usuària del centre que es vulgui sumar. No només busquem llegir poesia, sinó també escriure-la, descobrir noves formes d'expressió i, sobretot, compartir les nostres emocions a través de les paraules.
Durant les sessions, treballem amb diferents estils i estructures poètiques, des del haiku fins a la poesia lliure. De vegades partim d'una paraula, una imatge, o fins i tot un objecte per inspirar-nos. És un espai on les persones participants poden experimentar sense por, perdre el pudor a l'escriptura i trobar la seva pròpia veu poètica.
– Aquesta activitat la fas com a voluntària des de fa set anys…
Així és, ja fa set anys que faig aquesta activitat de forma voluntària. Per mi, la poesia sempre ha estat un refugi i una manera d'entendre el món, i poder compartir això amb altres persones, és una cosa que m'omple moltíssim. Ser voluntària en aquest espai és una experiència enriquidora en tots dos sentits: aprenc tant dels meus alumnes com ells poden aprendre del taller.
Cada sessió és un intercanvi d'emocions i experiències al taller de poesia que realitzo com a voluntària el Centre Integral de Majors d'Altea.
- Quantes persones usuàries del CIM d'Altea participen habitualment en aquesta activitat?
La quota màxima que admet és de deu persones, que són les que són al taller ara mateix. M'agrada que totes hi participin i si som més, ja cal anar amb presses i no s'assaboreix tant l'activitat. Necessitem parar atenció a cada poema, en la mesura que s'ho mereix i això fa un temps.
– Quina proporció de dones i homes assisteix al taller?
Al grup actual hi ha una majoria de dones, aproximadament un 70%, i la resta són homes. Tot i això, tots participen amb el mateix entusiasme i la poesia ha servit per unir-nos sense importar el gènere. És interessant veure com cadascú aporta la seva pròpia visió del món a través dels seus versos.
– Sembla que les dones han estat sempre menys visibles en el panorama poètic que els homes. Quina opinió tens sobre això?
Sí, històricament ha estat així. Moltes dones poetes no han tingut el reconeixement que mereixien o han estat relegades a un segon pla. Per sort, en els darrers anys s'han rescatat figures com les de Las Sinsombrero, que van ser fonamentals en la Generació del 27, però que amb prou feines apareixien als llibres d'història.
És important seguir reivindicant la veu de les dones a la poesia. No pas perquè siguin «poetes dones», sinó perquè han escrit obres extraordinàries que han de ser llegides i valorades en igualtat de condicions.
– Hi ha alguna poetessa o poetes que t'hagin inspirat a tu especialment?
Sí, moltes. Des de Safo, amb la seva poesia intensa i emotiva, fins a Rosalía de Castro, que va saber donar veu als sentiments del seu temps amb una sensibilitat única. També m'inspira molt Blanca Varela, poeta peruana amb una obra fascinant, plena d'imatges potents i una introspecció molt profunda.
– Quina poesia o poesies et semblen més significatives de les que heu fet en aquest taller?
Una de les experiències més boniques va ser quan vam treballar amb el haiku. Als alumnes els va fascinar la idea de capturar un instant en només tres versos, de jugar amb les síl·labes i de buscar aquesta connexió amb la natura.
Inspirats en autors com Matsuo Basho, van escriure haikus preciosos.
Us deixo un exemple de haiku:
«Gota al full,
llisca al vent,
tarda de tardor.»
- Amb quins moments o records et quedes de l'activitat fins ara?
Hi ha molts moments per recordar, persones que van arribar al taller molt tímides, sense sentir-se capaces i que avui tenen una soltesa excepcional, amb confiança en si mateixes. Veure com la classe ajuda les persones a confiar en la seva capacitat creativa és una cosa meravellosa. També, quan els veig declamar als diferents esdeveniments, perquè m'omple d'orgull la tasca construïda.
– Teniu previst fer alguna activitat amb motiu del Dia Mundial de la Poesia?
Sí, aquest any volem fer un petit recital amb els poemes que hem treballat al taller. Estem organitzant-ho.
– Sabem que, en el teu cas, portes molt de temps escrivint poesia…
És així, vaig començar a escriure poesia a l'adolescència.
– M'agradaria finalitzar l'entrevista, recollint d'alguna manera la teva pròpia vivència i sentir com a poetessa.
Dir-te que al principi ho feia de manera privada, com una manera d'entendre les meves emocions i el meu entorn. Amb el temps, vaig animar-me a compartir els meus textos i vaig descobrir que la poesia té una capacitat única per connectar amb els altres.
Per mi, escriure poesia és una manera de descobrir el món des d'un altre angle, de captar el que de vegades passa desapercebut. Tant se val si és un paisatge, una conversa o un record: tot es pot transformar en un poema.
El Projecte Malva de FSC organitza a Madrid una nova edició del curs de formació per a professionals sobre perspectiva de gènere i drogues amb el suport del PNSD
El curs Perspectiva de gènere, abús/dependència de drogues i violència tindrà lloc de forma presencial del 8 al 10 d'abril i està dirigit, com en edicions anteriors, a professionals de l'àmbit de drogues i addiccions i de l'àmbit de gènere i violència masclista. Com que es tracta d'una formació basada en la participació directa de les persones assistents, s'estableix un màxim òptim de participants de 25 persones. El curs és gratuït, tot i que requereix inscripció prèvia. La formació en els àmbits de drogues i gènere és una acció primordial per al Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
El curs, a realitzar properament a EMMA – Espai Dona Madrid, serà impartit per la nostra companya Patricia Martínez Redondo, educadora social i antropòloga, col·laboradora del Projecte Malva a Madrid.
La formació està adreçada a professionals dels àmbits de drogues i gènere, i serà impartit amb el suport de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD). Cal inscripció prèvia al curs mitjançant aquest enllaç.
El curs té diferents objectius:
- Fomentar la inclusió de la perspectiva de gènere a la pràctica professional de les persones assistents.
- Proporcionar coneixements sobre les Teories del Gènere i la perspectiva de gènere com a categoria danàlisi i estratificació social.
- Analitzar la confluència de totes dues realitats: violència i abús/dependència de substàncies.
- Dotar de ferramentes dintervenció amb dones en situació de drogodependència i violència de gènere, així com amb homes que exerceixen violència.
- A més, es persegueix també un objectiu de sensibilització personal de cada participant pel que fa a aquests temes.
Pel que fa a la metodologia, les sessions s'impartiran fomentant la participació, mitjançant la combinació de dinàmiques de grup (tècniques de discussió, pluja d'idees, “phillips 66”, etc.; debats i posades en comú…), anàlisi individual i grupal, així com exposicions teòriques per part de la formadora.
Així mateix, es treballarà a partir de, i sobre les nocions prèvies de cada participant respecte de les qüestions plantejades. Alguns dels continguts i conceptes s'acompanyaran de material que serà distribuït a l'aula, conforme s'avança als continguts.
D'altra banda, es recomanaran llibres especialment indicats per a cada bloc temàtic i segons els interessos de les participants. També s'utilitzaran mitjans audiovisuals: visionat de curts, anuncis de publicitat, campanyes de prevenció per fer anàlisis des de perspectiva de gènere.
Pel que fa als continguts, mitjançant aquesta formació, s'aprofundirà en el coneixement de la Teoria del gènere; violència de gènere; l'acostament a les drogues i les drogodependències i sobre el projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat.
En relació amb el Projecte Malva ia altres projectes de FSC, s'abordaran els aspectes següents:
- Presentació. Origen i fonamentació del Projecte Malva.
- Objectius i línies dactuació.
- Violència a la parella i consum (ús, abús, dependència) de drogues per part d'un i/o ambdós membres de la parella. Enfocament dintervenció.
- Espai Ariadna. Recurs residencial per a l'atenció integral a dones soles o amb els fills i les filles que requereixen un espai on s'abordi conjuntament la situació de violència de gènere en la parella i de drogodependència, en un entorn segur.
- Observatori Noctàmbuls. Observatori per a la prevenció de les violències sexuals en contextos de lleure nocturn i de consum.
El programa AEDES de FSC incorpora com a acció innovadora l'activitat "Formació com a agent promotora d'eficiència energètica"
El programa AEDES (Acompanyament per a l'exercici de Drets Energètics) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha incorporat com a acció innovadora durant aquest any 2025 l'activitat “Formació com a Agent promotora d'eficiència energètica” projecte Acompanyament a l'exercici dels drets energètics. Es tracta d'una formació específica adreçada a dones d'una manera intensificada, per tal que adquireixin coneixements bàsics en matèria d'eficiència energètica, estalvi i exercici de drets, i perquè també es puguin convertir en agents transformadors en els seus entorns, en agents promotors d'eficiència energètica a la seva comunitat. Amb això, aquestes dones podran informar i/o orientar el seu entorn, no només de com fer canvis a nivell individual, sinó també proposar altres maneres d'utilitzar energia, com la fotovoltaica.
Aquesta acció serà realitzada preferiblement amb dones de la zona nord de la ciutat dAlacant, en trobar-se en aquest municipi el centre de treball associat a aquest programa i tractar-se duna zona dacció preferent. L'acció es desenvoluparà en coordinació amb el Programa Asertos de l'entitat Arquitectura Sense Fronteres, que té lloc a barris vulnerats d'Alacant, duent a terme una regeneració comunitària dels espais habitats. El projecte que realitza aquesta entitat es diu “Asertos & las Revocadoras” i té com a principal objectiu capacitar i contractar un grup femení, amb la voluntat de canviar i millorar els seus barris revestint façanes amb materials naturals. Per això, se'ls facilitarà una formació i contracte de treball per desenvolupar aquesta activitat.
L'objectiu general del Programa Acompanyament en l'exercici dels drets energètics, finançat en el marc de la Convocatòria de subvencions per a la realització de programes d'interès general dirigits a fins d'interès social 2024 de la Generalitat Valenciana, és garantir la millora de la qualitat de vida de les persones, així com afavorir-ne la inclusió social, reduint la vulnerabilitat i la pobresa energètica.
Els objectius específics a desenvolupar al programa amb les dones participants com a Agents promotores d'eficiència energètica són diversos: capacitar dones participants per reduir i optimitzar el consum energètic dins de casa seva; capacitar dones participants perquè puguin transferir els coneixements al seu entorn, fomentant la utilització d'energies renovables, exercint com a agents de canvi dins de la seva comunitat i valorar el grau de satisfacció de les dones participants en formació d'agent promotora d'eficiència energètica.
El projecte s'adreça a dones residents a la zona nord de la ciutat d'Alacant, que es mostrin interessades a poder convertir-se en agents promotores d'eficiència energètica, i que tinguin aquests perfils:
- Dones de la Comunitat Valenciana, que es troben en situació de vulnerabilitat: habitatge insegur, rendes baixes, perceptors de l'ingrés mínim vital i renda valenciana d'inserció, discapacitat, família nombrosa, pensionistes, famílies monomarentals, etc.
- Dones de la Comunitat Valenciana, titulars dels contractes de subministraments o que vulguin ser-ho (no comptant-se la resta de la unitat familiar o de convivència, encara que també ho siguin), els drets energètics dels quals desconeixen i s'estan veient afectats com a conseqüència o no dels continus canvis en el sector energètic, i que requereixen assessorament per adaptar-se i exercir-los.
Pel que fa a la metodologia, les activitats específiques per implantar la formació a Agents promotores d'eficiència energètica seran tant sessions individuals com tallers grupals, desenvolupades per una treballadora social: el primer mes i mig va dirigit a realitzar, una avaluació de situació i necessitats, així com la gestió dels tràmits administratius que siguin procedents. A partir d'aquí, i durant 7,5 mesos més, es faran sessions quinzenals (21 sessions), dutes a terme de manera individual i grupal.
Les sessions tenen com a finalitat facilitar eines per exercir de promotora d'eficiència energètica, donant suport a l'aplicació als habitatges dels participants, i la transferència de coneixements al seu entorn. Es realitzarà en aquestes entrevistes també, el seguiment de l'aplicació pràctica dels coneixements adquirits després de la realització dels tallers, als seus propis habitatges oa la seva comunitat, facilitant un assessorament, orientació, resolució de dubtes, etc.
A més, es prestarà especial atenció a abordar les possibles dificultats que puguin sorgir per a la continuïtat al programa, així com recolzar en les gestions i tràmits necessaris per atendre la seva situació sociofamiliar i econòmica. Així mateix, s'acompanyarà la participant en maneig i gestió emocional que faciliti la seva autopercepció com a agent de canvi a nivell comunitari.
D'altra banda, es facilitaran eines i estratègies terapèutiques enfocades a aquest objectiu, que es desenvoluparan tant a les sessions individuals com a grupals. Aquestes darreres suposaran, a més, la creació d'un entorn de suport mutu entre les dones que reforci la resta del treball.
El programa contempla la impartició de 3 tallers (sessions grupals), que inclouen els continguts següents: aspectes clau del mercat elèctric, energies renovables i fotovoltaiques i autoconsum i comunitats energètiques.
Dades de contacte:
Carolina Domínguez, treballadora social responsable tècnica del projecte AEDES, Programa d'Acompanyament per a l'Exercici de Drets Energètics.
Correu electrònic: aedes.alicante@fsyc.org
Desmuntant mites vinculats a les infeccions de transmissió sexual ia les drogues en una activitat preventiva organitzada des del Projecte “En Plenas Facultades”
No m'ha agradat mai gaire l'expressió de «qui molt abasta, poc estreny». Sempre m'ha interessat tenir coneixements sobre temes molt diversos, i probablement, per això, vaig triar el Doble Grau que estic cursant (Estudis Internacionals i Ciències Polítiques), ja que abasta moltes àrees de coneixement (sociologia, dret, economia, estadística…). Per tot això -ampliar la meva formació, descobrir noves àrees i adquirir nous coneixements- vaig decidir cursar-ho i ho estic fent a la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).
D'altra banda, recentment he participat com a voluntari en una activitat preventiva organitzada des del Projecte “En Plenas Facultades” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat. L'abordatge de temes com són la sexualitat i les drogues sense tabús no només permet tenir una comprensió més gran dels dos aspectes, sinó que també fa possible tractar-los de forma molt més racional i sana, davant la visió pecaminosa que acostuma a regir en les nostres societats. En paraules de Marina Subirats, «cada intent de portar l'educació sexual a les aules ha estat vetat per l'església i pels partits afins a l'església» [1] . A més, aquesta nova forma de relacionar-se amb aquests àmbits, independentment de la implicació personal que puguem tenir-hi, ens permet comptar amb una millor preparació per poder afrontar diverses situacions que involucren qüestions sexuals o vinculades a les drogues.
L'activitat preventiva sota el títol “Una prevenció a temps evita una cimera d'emergència” es va desenvolupar el divendres 28 de febrer, a través de dos jocs: “La ruleta de les ITS” i “Atrapa el porro”. Cal destacar que, si bé el públic objectiu al qual es dirigien eren estudiants de la universitat, abans de les 10.00 hores, van participar diverses persones d'edat avançada.
A “La ruleta de les ITS”, les persones participants havien de girar una ruleta dividida en nou franges. Cada secció era d'un color, que corresponia a una temàtica: el blau es vinculava a les característiques de les infeccions de transmissió sexual (ITS), el verd a la prevenció, i el taronja al VIH i la seva transmissió. La persona hauria de contestar una pregunta sobre el tema del “formit” en què s'hagués aturat la ruleta, i independentment de si encertava o no, s'enduria un premi.
Per la seva banda, “Atrapa el porro” és un joc de veritable o fals, en què els participants havien d'avaluar la veracitat d'una afirmació sobre drogues: si creien que la frase era correcta, havien de prendre el porro apagat, mentre que per valorar la frase com a falsa, agafaven el porro “encès”. Per això, se'ls ubicava a uns deu passos dels porros i havien d'anar-hi usant les ulleres de simulació de borratxera o les ulleres del groc de cànnabis. Un cop haguessin escollit, se'ls explicava si la frase era vertadera o falsa i es justificava per què. Com a “La ruleta de les ITS”, tenien assegurat un premi només per participar.
Els premis eren unes proves d'alcoholèmia d'un sol ús i unes bosses amb kits de prevenció. Totes les bosses contenien dos adhesius del projecte “En Plenas Facultades”, una octavilla amb mites sobre les drogues, dos preservatius externs i una bosseta de lubricant, i algunes tenien també barreres de làtex, preservatius interns i/o preservatius vessants. Igualment, vam posar diversos fullets sobre drogues i sexualitat a disposició de la gent, així com xapes del projecte.
Tot i que no sabem quin va ser el nombre exacte de participants, vam estimar que més de dues-centes persones (la immensa majoria, estudiants) es van acostar al nostre lloc i van participar a les nostres dinàmiques.
Pel que fa a les meves reflexions després de l'activitat preventiva, com a valoració, destacaria el següent:
- Posada en pràctica dels coneixements
Per contestar-hi, cal definir la idea de “posar en pràctica els coneixements”. Si ho entenem en el sentit literal, com podria ser evitar fer una barreja concreta, la resposta és no. En canvi, si entenem que aquesta posada en pràctica es refereix a haver-los interioritzat prou per poder difondre'ls, la resposta passa a ser afirmativa.
En tots dos jocs vam poder explicar-nos amb claredat per justificar les respostes correctes. A més a més, vam ser capaços de contestar les preguntes que ens feien les persones participants i que no havíem preparat de propi per a l'activitat.
- Impacte al cos estudiantil
Les persones participants van ser molt receptives i participatives. Emmarcades en un context lúdic amb els seus iguals com a “mentors”, van assumir amb facilitat i sense oposició el que els comptàvem, deixant de banda les seves creences prèvies, quan els explicàvem que estaven equivocats.
Un exemple molt clar el vam trobar a “Atrapa el porro”, quan els fèiem avaluar la veracitat de la frase «Si tinc fred, he de prendre alcohol perquè m'escalfa». La gran majoria de participants pensava que era una afirmació certa, i per això la seva sorpresa en descobrir que estaven equivocats el portava a voler saber la raó. En explicar-los que aquesta suposada calor és en realitat fruit de la desinhibició, comprenien per què estaven errats i “registraven” la nova informació. A més, en cas que es quedessin amb dubtes, podíem posar un exemple simple i efectiu: les persones sense llar a Rússia que compren una ampolla per passar la nit (pel mite que fa calor) i al matí següent apareixen mortes per hipotèrmia.
Tot plegat, si bé hi va haver un petit percentatge de participants que creia que les nostres explicacions no eren certes i que absolutament tot és matisable (van destacar els que van sortir creient que vomitar ajuda a mitigar els efectes de l'alcohol), la gran majoria va comprendre i va assumir la informació que li donàvem.
A tall de conclusió, amb aquesta activitat aconseguim desmuntar diversos mites vinculats a les ITS ia les drogues d'una manera propera i divertida, cosa que va permetre que la gran majoria comprengués les nostres explicacions i desmuntés diversos mites.
Un dels casos més estesos del mite és la propietat estimulant de lalcohol. Tot i que gairebé totes les persones a qui fèiem aquesta prova en el joc de les drogues pensaven que era cert, en explicar-los que tot és degut a l'efecte desinhibitori i que l'impacte real passa al sistema nerviós central, aconseguim que abandonessin la creença “original”.
Jorge Ezquerra Monge, estudiant de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M)
[1] Documental Patriarcat, l'Organisme Nociu (https://www.patriarcadoorganismonocivo.com/)
Consum de drogues en les dones i violència de gènere
El programa “Solidaris” de Catalunya Ràdio ha emès un episodi dedicat a la problemàtica del consum de substàncies per part de les dones, en què han intervingut algunes companyes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). S'hi va tractar de donar resposta a les qüestions següents: què hi ha darrere d'aquests consums?, quines dificultats enfronten les dones al circuit d'abordatge de les drogodependències? i per què i com incorporar la perspectiva de gènere als tractaments?
A partir de la història narrada en primera persona per Laura Castells, companya dels projectes Noctámbul@si Malva de FSC, enfocada a la seva perspectiva experiencial i professional, es va analitzar un element clau quan s'aborda el consum problemàtic de drogues en dones: la violència. L'enregistrament es va realitzar a la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat.
"Som al lloc on, sobre el paper, fa 8 anys vaig venir per primera vegada per tractar el meu consum d'alcohol i, en realitat, som al lloc on va començar tot un procés per identificar i col·locar que el que havia viscut, i seguia vivint, era una situació de violència sexual per part d'un familiar", expressava Laura Castells.
Així mateix, també va ser rellevant la dimensió col·lectiva del testimoniatge i la seva visibilització. Això és, els elements comuns que –per la seva condició estructural– van permetre resignificar el consum més enllà de la seva dimensió clínica, com a estratègia per fer front a les violències viscudes.
Així s'explica a la xerrada que mantenen les professionals de diferents recursos (Laura Arjona i Laia Solà de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”), Dolors Comasòlivas (d'un Pis Terapèutic de FSC) i Gisela Hansen en la qual, a més de visibilitzar aquests llocs comuns, vinculats a la desigualtat de gènere que defineixen les experiències islat-es concreten, també, algunes propostes en clau de gènere per subvertir l'androcentrisme en el disseny i la implementació dels programes d'atenció.
Uns programes que, per les seves característiques, dificulten l'accés i el manteniment de les dones a la majoria. A més, al programa de ràdio, també van participar tres usuàries que resideixen actualment a la comunitat, oferint el seu particular testimoni.
D'altra banda, durant el programa, es va evidenciar el perquè les dones arribem més tard, més soles i tenim menys “èxit” en els tractaments, la qual cosa té a veure amb qüestions de gènere, com ho testimonia també el darrer testimoni que s'ofereix al programa. Aquest és un exemple del procés històric d'invisibilització del consum femení.
Sens dubte, tal com va quedar palès en aquest programa de ràdio, es tracta d'una realitat que hem trigat molt a conèixer i que ens obliga a desenvolupar formes d'atenció/programes que puguin donar resposta, tenint en compte els motius d'inici (estreta relació entre violències patides i consum problemàtic), passant pels patrons de consum (en solitud, substàncies no disruptives, funcionalitat), d ser per a altres i en la cura als altres, la culpa, el doble estigma -com a consumidores i com a dones consumidores-, etc.).
La Fundació Salut i Comunitat se suma a la campanya de la UNAD "Dones amb addiccions, dones amb drets" pel 8-M
Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març, UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, ha insistit en la necessitat de posar en marxa polítiques públiques i fer accions concretes que assegurin l'accés de les dones a l'exercici dels seus drets d'una manera plena. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal que forma part activa de la UNAD, s'ha unit a aquesta campanya de sensibilització.
Així ho han manifestat des d'UNAD, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, que se celebra cada 8 de març, amb l'objectiu d'eliminar tota forma de discriminació envers les dones, promoure'n l'apoderament i aconseguir la participació en la societat. Amb el lema “Dones amb addiccions, dones amb drets”, UNAD, i les més de 200 entitats que la integren, reforcen el seu compromís amb la igualtat i la inclusió, en un any en què celebra el 40è aniversari.
En aquest sentit, des de l'entitat han explicat que les dones amb addiccions enfronten barreres addicionals i penalitzacions socials com l'estigma, la culpa i la por, que en dificulten l'accés a la salut, a tenir una feina o un habitatge digne, perpetuant així la seva exclusió i vulnerabilitat.
Per exemple, a nivell laboral, l'estigma limita les seves oportunitats. La percepció social del seu historial de consum els tanca portes, fins i tot quan estan capacitades per exercir una feina. A això se suma la càrrega de responsabilitats familiars no compartides i l'accés a feines feminitzades que, en general, estan pitjor remunerades.
Lligat a això, aquestes dones no poden accedir a un habitatge. La manca d'ingressos estables n'impedeix l'accés al lloguer o compra. A més, en l'àmbit de la salut, la por al judici social i l'escassetat de programes adaptats i amb perspectiva de gènere, en obstaculitzen la recuperació, sumat al rol de cuidadores que les porta a prioritzar el benestar d'altres persones.
Davant d'aquestes circumstàncies, des de la UNAD reclamen que les dones amb addiccions puguin exercir el dret a la salut amb una atenció integral adaptada a les seves necessitats concretes; el dret al treball promovent-ne la inclusió laboral sense discriminació; el dret a lhabitatge, deixant enrere lexclusió residencial; el dret a recursos d'atenció a les addiccions adaptats, que deixin de ser majoritàriament masculinitzats i que incorporin la perspectiva de gènere perquè puguin tenir una resposta terapèutica adequada a la seva problemàtica i, finalment, el dret a la protecció davant de la violència, garantint-ne la seguretat i el benestar.
En els seus 40 anys de trajectòria, UNAD i les entitats que en formen part, com és el cas de la Fundació Salut i Comunitat, han treballat per un model d'atenció basat en la justícia social i els drets humans. En aquest 8M, l'organització fa una crida a la societat ia les administracions perquè s'implementin mesures efectives que reconeguin i protegeixin els drets d'aquestes dones, permetent viure sense barreres, ni discriminació.
Per aconseguir aquesta sensibilització social, la campanya pel 8-M de la UNAD contempla la difusió d'una sèrie d'il·lustracions, a través de les xarxes socials, finançades pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, en què es mostren les traves que les dones amb addiccions.
D'altra banda, UNAD ha recordat que, segons dades del Perfil de les addiccions, a l'últim any es van atendre a la xarxa un total de 38.262 persones amb drogodependències i altres addiccions, de les quals només el 21% eren dones.
De la mateixa manera, ha alertat que les dones triguen, de mitjana, 10 anys més que els homes a demanar ajuda i accedir als recursos. A més, ho fan en pitjors condicions físiques i psicològiques.
Finalment, la vulnerabilitat de les dones amb addiccions també es manifesta en l'àmbit laboral, ja que només 1 de cada 4 dones ateses per addiccions amb substància tenen feina, en comparació d'1 de cada 3 homes, cosa que ressalta com les dones enfronten obstacles addicionals en el procés de recuperació i reinserció laboral. A tot això se sumen situacions de violència de gènere i traumes que dificulten encara més l'accés a tractaments.