"La figura de treball social queda moltes vegades invisibilitzada per la seva idiosincràsia i concepció a l'imaginari col·lectiu"
Isabel Benito és treballadora social als Pisos de Violència Machista i Addiccions (VMAD) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. Va iniciar el seu camí professional a la nostra entitat a l'Espai Ariadna el 2013, acompanyant supervivents de violències de gènere i addiccions. Reconeix que la figura de treball social és imprescindible en un recurs com els Pisos VMAD per diferents motius que explica a l'entrevista. També, que un dels aspectes que més li interessen del seu treball en aquest servei és poder contribuir a generar un espai segur i de suport, on les persones a qui acompanya l'equip professional puguin començar a pensar-se des d'un altre lloc, comptant per això amb la complicitat i el suport de l'Administració.
– Quines funcions fas com a treballadora social als Pisos de Violència Masclista i Addiccions?
Algunes de les funcions que es fan des del treball social són les entrevistes de valoració d'ingrés al servei, prospecció, elaboració i manteniment del mapa de recursos, coordinacions amb els diferents serveis de la xarxa d'addiccions, violència, serveis socials, etc. També, funcions dinformació, orientació i/o tramitació de recursos i prestacions, així com derivacions a altres serveis i recursos.
D'altra banda, es duu a terme la coordinació de l'alumnat de pràctiques i voluntariat, així com la recollida i el tractament de dades per a l'elaboració de documents relacionats amb el servei.
Pel que fa a la intervenció directa amb les persones residents en aquests pisos, a més de l'exploració inicial, es realitza un acompanyament integral durant tot el procés de recuperació, i la treballadora social és la persona referent d'algunes d'elles, al llarg de procés terapèutic. Com que es tracta d'un recurs residencial, la intervenció i l'acció educativa en la quotidianitat també és molt present en el dia a dia.
– Què és el que més t'agrada de la feina?
Una de les qüestions que més m'interessen actualment del meu treball als Pisos VMAD és la idea de poder contribuir a generar un espai segur i de suport, on les persones a qui acompanyem puguin començar a pensar-se des d'un altre lloc, recuperant la seva capacitat de decisió per traçar camins.
– Sens dubte, és una tasca necessària i fonamental en els serveis que ateneu dones que pateixen violència i presenten algun tipus d'addicció…
Sí, la figura de treball social és imprescindible en un recurs com els Pisos VMAD per diversos motius. En fer entrevistes de valoració d'ingrés, és important d'entrada, poder comptar amb una professional que tingui la perspectiva de gènere incorporada, així com coneixements en addiccions, per poder valorar si es compleixen criteris d'accés i no revictimitzar les beneficiàries potencials del projecte .
D'altra banda, la figura de treball social connecta al recurs ia les persones residents amb la resta de serveis i dispositius de la xarxa comunitària, exercint un paper crucial que contribueix a la recuperació i al treball en xarxa.
Així mateix, la possibilitat de fer un acompanyament intensiu de cada cas afavoreix la detecció de necessitats, donant una resposta àgil a les mateixes, alhora que permet fer un diagnòstic social des de la visió del binomi addiccions-violència de gènere.
– Et referies anteriorment al treball en xarxa. Ens agradaria que ens parléssis més sobre això.
És totalment imprescindible treballar en xarxa i establir sinergies amb la resta de recursos i professionals que intervenen a cada cas. El treball en xarxa articula i enforteix els vincles dels diferents tipus de relacions, entre dispositius i institucions i respecte de les persones que acompanyem, facilitant els processos individuals i col·lectius, i evitant, per exemple, la duplicitat d'intervencions que puguin comportar, com ara he esmentat anteriorment, a la revictimització.
És absolutament necessari poder enquadrar les intervencions que ens permetin assolir objectius compartits. A més, el treball en xarxa proporciona sensació de seguretat per a la persona en recuperació, que percep que totes les persones que l'acompanyen remen, juntament amb ella, en la mateixa direcció.
– No obstant, fa la impressió que el treball social de vegades queda invisibilitzat o se li dóna menor importància…
És així. Considero que la figura de treball social queda moltes vegades invisibilitzada per la seva idiosincràsia, així com per la seva concepció a l'imaginari col·lectiu de meres tramitadores de prestacions i recursos, qüestió que no pot estar més lluny de la realitat.
Respecte a la particularitat dels Pisos VMAD, l'últim any, se li ha restat pes a aquesta figura des de les administracions públiques, entenent que les persones acollides en el recurs, en ser derivades des d'altres dispositius, ja tenien assignada una figura de treball social que pogués donar resposta a les necessitats socials. Aquesta valoració errònia entorpeix l'acompanyament que es fa des d'aquests pisos, que va molt més enllà de la cobertura de necessitats socials, i que requereix, a més, una especialització tant en violències de gènere com en addicions.
- En aquest sentit, com creus que es podria millorar la vostra intervenció des del treball social amb les dones usuàries d'aquest servei?
Per poder desenvolupar una feina òptima amb les persones residents dels Pisos VMAD necessitem comptar amb la complicitat i el suport de l'Administració, dotant de recursos humans, sobretot, els serveis que treballem amb realitats tan complexes que afecten les dones i les persones no binàries que decideixen iniciar un procés terapèutic.
Per poder proporcionar una intervenció de qualitat que faciliti la recuperació, necessitem alhora temps per procurar-la, qüestió que només es pot fer possible si comptem amb figures suficients per facilitar un acompanyament des de l'atenció centrada en la persona.
No podem oblidar que els pisos VMAD no només és un servei d'acolliment residencial per a supervivents de violències, sinó que, a més, és un recurs de tractament de l'abús problemàtic de substàncies i/o addiccions, on se sumen experiències de salut mental, processos migratoris complexos, persones sense documentació regulada, entre altres realitats que s'hi interrelacionen, creant escenaris d'injustícia, discriminació social i vulneració de drets.
Això requereix un acompanyament professional altament específic, que només es pot dur a terme en condicions dignes per a les persones residents, si des del servei es compta amb els recursos humans ajustats a aquestes necessitats.
Per primera vegada, l'activitat de Sant Jordi s'ha treballat com un projecte comunitari del Centre de Dia de Reinserció 'La Crisàlide' de FSC”
El 23 d'abril passat, els carrers de Barcelona es van tornar a vestir de gala i la cultura, l'amor i l'alegria van aconseguir unir moltes persones, algunes arribades de fora de Barcelona, en una celebració tan arrelada com és Sant Jordi que, a més , és el dia gran de “La Crisàlide”, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona. Un any més, rebem la visita de persones conegudes, companys/es de FSC, persones exusuàries, familiars o amics/gues, i d'altres que passejaven pel carrer i que es van acostar a observar, admirar i comprar alguns dels productes que, amb tanta cura i afecte, han estat preparant durant setmanes i mesos les persones usuàries del servei.
Després de dos anys en què la Diada havia coincidit el cap de setmana, amb l'afluència de persones que això comporta, aquest any ho celebrem en un dia feiner. Això va implicar que les visites a la nostra parada, estiguessin d'acord amb els horaris de treball, jornada escolar i altres activitats que es realitzen en el dia a dia, cosa que no va impedir que, com cada any, anéssim a un nombre important de persones al voltant de la parada que vam posar a l'Avda. Diagonal cantonada amb el carrer Casanova, a Barcelona.
Amb carpa nova i una parada plena de peces realitzades amb molt d'afecte i de persones molt il·lusionades, rebem moltes visites durant tot el dia. Segons ens explica Sandra Gasca, coordinadora del servei, “enguany Sant Jordi s'ha convertit en un dels projectes especials del centre. El mes d'octubre passat, es va proposar a les persones usuàries del servei treballar l'activitat de Sant Jordi com un projecte propi comunitari, la qual cosa va tenir bona acceptació, i vam posar fil a l'agulla”.
En aquest sentit, es va crear una comissió integrada per 4 persones (una de l'equip professional i 3 persones usuàries) que van decidir quines feines s'havien de dur a terme, quins materials es necessitarien, la temporalitat de cada tasca, així com quantes persones caldrien per a cada tasca. Posteriorment, es va fer extensiu a tot el grup i es va començar a treballar.
“Cada dimarts al matí, hi havia un espai de 2 hores dedicat al projecte de Sant Jordi, de manera que s'anava avançant i preparant amb temps i implicant totes les persones usuàries del centre. A més, des de l'activitat d'artteràpia, es va proposar de participar creant segells de roses, que després s'utilitzarien per estampar-les sobre un text escrit per ells mateixos sobre el que representa la Diada de Sant Jordi. Tot seguit, les estampacions es van enganxar en fusta per crear anells i clauers que després es van protegir amb una resina per donar-li un acabat perfecte. El resultat és que, per primera vegada, l'activitat de Sant Jordi s'ha treballat com a projecte comunitari, amb molta antelació i implicant totes les persones que conformen el servei”, assenyala Sandra Gasca.
Així mateix, cal destacar durant aquest dia la tasca de Rafa, un veterà voluntari del servei que participa de forma incondicional a totes les activitats del Centre de Dia de Reinserció “La Crisàlide”.
Sant Jordi sempre és un dia especial, si bé “quan totes les persones que formem el recurs, ja sigui usuàries o treballadores, posem la nostra energia i il·lusió en un projecte comú, les coses no hi poden anar millor. Va sortir el sol, la gent es va animar a passejar pels carrers de Barcelona i vam rebre molts afalacs i visites de persones amb qui sempre és un plaer retrobar-nos. Continuarem posant el nostre afany en aquest projecte, mentre seguim tenint la sensació que genera benestar en les persones usuàries, cosa molt important per al servei. A més, ben aviat començarem a treballar a l'activitat de Sant Jordi de l'any que ve”, afegeix la coordinadora del centre.
L'Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l'Administració Pública. Contacta'ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
El benestar físic i emocional a través de l'exercici físic i l'esport centra les XXI Jornades Esportives del CAI d'Alacant
Un any més, el Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha obert les portes a la ciutat d'Alacant per gaudir d'una jornada de convivència, centrada en l'exercici físic i l'esport com a un dels pilars fonamentals per mantenir una vida saludable, així com en el benestar físic i emocional. La trobada va tornar a ser un punt de referència per a diferents entitats i col·lectius. Al voltant de 150 persones van participar en les activitats programades, destacant el bon ambient i la cooperació de totes les persones assistents i participants a l'esdeveniment.
En aquesta ocasió, es va apostar per la innovació i l'esport integratiu i cooperatiu, sent la gran novetat la celebració de la Primera Marató Corre-Camina, on des dels participants més atlètics fins a les persones amb diversitat funcional van poder gaudir d'un recorregut per els carrers de la ciutat.
L'activitat esportiva més destacada de la jornada va ser una Masterclass de karate adaptat, dirigida per Juan Almiñana, cinturó negre 4t dan, professor de karate, i professional del CAI des de fa més de vint anys. La sessió va finalitzar amb una exhibició d'aquesta modalitat de lluita japonesa per part dels participants dels diferents programes del centre, que setmanalment s'entrenen sota el bon fer de Joan. Així mateix, les persones assistents van poder gaudir d´una sessió de cardiobox adaptada, preparada i dirigida per un grup de residents del CAI.
La inauguració de les jornades va comptar amb un convidat molt especial, Kiko Martínez, boxejador il·licità i icona a nivell mundial a la boxa que compta amb quatre títols de campió del món. Amb gran amabilitat i humilitat, Kiko va compartir la seva experiència de vida, va parlar de com l'esport l'ha ajudat a avançar en la seva vida personal i professional i, sobretot, va transmetre la importància del treball diari i l'esforç per aconseguir allò que un/a es proposa, assenyalant que aconseguir alguna cosa no és qüestió de sort, sinó de treball, constància i perseverança. Moltes van ser les preguntes que el van dirigir des del públic ia les que va respondre amb gran honestedat i saviesa de vida.
Després de la ponència de Kiko, va pujar a l'escenari Juan Almiñana, que va compartir amb nosaltres la seva experiència al karate, i va explicar com ha influït aquest esport en la seva vida i treball. A Juan l'acompanyava un participant del CAI, que ens va parlar de com li està ajudant aquest esport en el procés de recuperació i en el dia a dia. El karate és una activitat fonamental al CAI per als usuaris en el seu procés de recuperació, porta impartint-se des de fa gairebé dos anys tots els divendres a la tarda al servei.
Entre els beneficis que té a les persones sense llar, hi ha el desenvolupament físic: l'entrenament implica moviments que enforteixen el cos, milloren la flexibilitat i augmenten la resistència cardiovascular. Això els pot ajudar a millorar la seva salut física i benestar general.
També, l'autodefensa: el karate els ensenya tècniques d'autodefensa efectives que els poden ajudar a protegir-se en situacions de perill al carrer; la disciplina i autocontrol: emfatitza la disciplina mental i l'autocontrol emocional, cosa que pot ajudar les persones sense llar a desenvolupar habilitats per manejar l'estrès i controlar els seus impulsos.
Així mateix, es destaquen com a beneficis la confiança i autoestima; el sentit de pertinença, així com lenfocament i concentració. En aquest sentit, el karate pot oferir a les persones sense llar una estructura positiva, un sentit de propòsit i un camí cap a l'apoderament personal i la millora de la qualitat de vida, segons ens traslladen des del centre.
Seguint amb les XXI Jornades Esportives del CAI d'Alacant, per finalitzar el matí, es va oferir un aperitiu a l'aire lliure, on participants, professionals i voluntariat de les diferents entitats assistents a la jornada, van compartir impressions i experiències en un espai més distès . D'altra banda, es van emplaçar a tornar a participar en futures activitats organitzades per les diferents entitats, i es va generar un treball en xarxa i de suport entre totes.
En definitiva, es va gaudir d'una jornada plena d'activitats, testimonis i emocions, on, un any més, es va buscar compartir i fomentar les relacions socials dins i fora del servei, a més d'incentivar l'enfortiment del vincle i el sentiment d'arrelament a la comunitat, a través de l'esport, pels grans beneficis entre les persones participants del Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar d'Alacant.
El Centre d'Acollida de Menors d'Ateca col·labora en la repoblació de la flora perduda a l'incendi del 2022
El Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca, a Saragossa, servei concertat amb l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, ha participat recentment a la activitat de replantació de pins, organitzada per lAjuntament dAteca i un grup de treballadors de lempresa SEAT, en el marc de la Setmana Cultural dAteca. A l'activitat, hi han col·laborat 14 menors que resideixen al servei, acompanyats de 7 professionals de l'equip educatiu i de la direcció del centre.
En aquesta ocasió, una de les menors participants, APC, ens ha traslladat de forma escrita el que aquesta experiència va suposar per a ells/es:
“El dia ha estat força xulo; hem après a plantar pins i ens han explicat on va afectar l'incendi ocorregut a Ateca el 18 de juliol del 2022. En total, hem plantat 260 pins per recolzar la causa. En arribar al lloc, ens van explicar que l'incendi va afectar diversos pobles, entre ells Ateca, Bubierca, Moros, Villalengua, Terrer, Alhama d'Aragó, Villarroya de la Serra, Cetina i Embid d'Ariza, però que els més afectats van ser Moros, Villalengua, i Ateca, poblacions on es van cremar unes 14.000 hectàrees.
Després de rebre l'explicació, hem anat a arreplegar les nostres caixes de pins i ens hem posat en marxa. Els forats ja estaven fets perquè només haguéssim de cavar una mica, posar el pi, tirar terra, aplanar-la, regar-la i, posteriorment, tornar a posar una mica més de terra i pedres per assegurar-ho millor. Tot el procés ens va portar una mica més de 2 hores, des de les 10 fins a les 12:30 del matí.
L'objectiu de la plantació va ser tornar a repoblar les àrees afectades per l'incendi perquè poguéssim veure l'esforç que fan els professionals forestals i això costa mantenir un bosc saludable.
Ens dividim en quatre grups per poder plantar a diferents llocs. Hem estat 14 menors, acompanyats de l'equip educatiu i de la direcció del centre. A aquesta activitat no només hi vam ser nosaltres, sinó que també hi van assistir persones del poble. D'aquesta manera, a més de ser una activitat diferent, va suposar una oportunitat perquè interactuéssim amb l'entorn i la comunitat.
Després vam anar a dinar al pavelló d'Ateca. Els menors i l'equip educatiu i directiu gaudim d'una gran paella gegant. Ens vam asseure a esperar que estigués a punt el menjar i arribessin tots els col·laboradors/es. Mentrestant, vam tenir una conversa molt agradable amb l'equip de professionals del centre i amb les persones externes al recurs, i vam aconseguir una bona convivència.
Quan el menjar va estar a punt, vam anar de 4 en 4 a servir-nos de la magnífica paella que havien preparat els cuiners. Més tard, vam anar a buscar les postres. Afortunadament, hi havia flam i vam poder repetir, a més de degustar les barretes de xocolata Huesitos, promocionades per la fàbrica d'Ateca”.
Pel que hem pogut saber després de la realització d'aquesta activitat, els menors van aprendre d'aquesta experiència i la van gaudir. A més, la seva col·laboració va ser molt ben valorada per la comunitat i els veïns/es de la població, que la van agrair en tot moment.
Finalment, cal destacar, com hem anat traslladant a altres notícies, l'interès dels menors del Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca, a Saragossa, per participar en activitats d'educació ambiental, de les que continuen adquirint nous coneixements i que els fan valorar la importància de respectar els espais naturals.
"El voluntariat m´ajuda a vèncer prejudicis i desenvolupar habilitats com la responsabilitat, el treball en equip, l´empatia o l´escolta activa"
Andreea Monica Cara Tirim, criminòloga, és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa més d'un any. Concretament, al projecte Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya. El programa es duu a terme a la Comunitat Autònoma de Madrid, així com a València i Alacant, subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF , la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l' Interior (entitat que, juntament amb FSC, supervisa el projecte) i el suport de la Fundació ”la Caixa” . Aquesta entrevista ens permet conèixer millor la tasca que fa com a voluntària d'aquest projecte a València.
– Per què vas decidir fer voluntariat al projecte Cercles de Suport i Responsabilitat?
Estava a la recerca d'alguna oferta de voluntariat, ja havia col·laborat en altres entitats i volia alguna cosa diferent i nova. Vaig accedir a la pàgina web www.hacesfalta.org i vaig veure un anunci relacionat amb aquest voluntariat. Em va cridar molt l'atenció perquè em va semblar que tenia molta relació amb els meus estudis i vaig decidir inscriure'm .
– Quant de temps fas aquest voluntariat?
Sóc voluntària des que va començar el primer Cercle a València. De fet, a qui pertanyo, és el primer que es va crear. Em sembla recordar que fa poc més d'un any, des d'abril del 2023.
– Ens agradaria que ens expliquessis les teves tasques com a voluntària, en el context del treball que es duu a terme en aquest projecte.
Sí. El Cercle està format per 6 voluntaris, tots/es ens ocupem de ser un Cercle de suport social del membre central (MC). Les nostres tasques són diverses. En primer lloc, juntament amb el MC, identifiquem els factors de risc que podrien suposar una recaiguda i establim aquest Cercle, en què el MC se sentís còmode, recolzat i hi hagués confiança perquè el desenvolupament del voluntariat pogués dur-se a terme de manera satisfactòria. Tot seguit, vam establir un pla.
Ens vam adonar que el seu major factor de risc era i és passar temps tot sol i avorrir-se. Així que, gran part de la nostra tasca s'ha basat en cercar activitats, en les quals el MC pogués tenir cert interès a fer i, alhora, que pogués socialitzar amb altres persones. La socialització ve determinada per un altre dels seus factors de risc, li costa conèixer persones i mantenir relacions afectives, tant a nivell de parella com amistats.
Un altre dels objectius ha estat, a més que establís nous vincles i perdés la por de socialitzar, enfortir aquells vincles amb què ja compta. Per exemple, la família i les amistats.
En cas que es trobe davant d'una situació de risc, tant el MC com els altres voluntaris/es, disposem d'un telèfon mòbil amb números facilitats des de la pròpia fundació, perquè aquest pugui contactar-nos i, així, evitar que es doni aquesta situació .
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Per començar, fins i tot abans de conèixer el nostre MC i d'establir-se el Cercle, vam haver de realitzar una formació durant tot un cap de setmana. Va ser una formació intensiva, però molt interessant i de profit.
Un cop determinat el Cercle, havíem de dedicar temps cada setmana. Al cap d'uns mesos, una vegada que el MC havia establert un vincle amb tots els voluntaris/es, ja no calia que a totes les reunions acudíssim tots/es, encara que sempre havien de ser presents almenys 2 dels voluntaris/es a les sortides culturals i de lleure. Per tant, el temps dedicat va anar disminuint una vegada cada dues o tres setmanes, segons la nostra disponibilitat.
– En quina fase del projecte us trobeu actualment?
Actualment, ja estem a la darrera fase, en què només tenim una reunió mensual amb el MC. Tot i això, seguim mantenint contacte amb ell a través del mòbil.
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
M'hi aporta molt. A nivell personal, m'ajuda a vèncer prejudicis, desenvolupar habilitats com ara la responsabilitat, el treball en equip, l'empatia o l'escolta activa. També, l'intercanvi d'idees entre els voluntaris/es fa que vegem diferents punts de vista que potser abans no s'havia plantejat un/a.
D'altra banda, la satisfacció, veure els avenços de l'usuari i saber que la teva tasca aporta algun benefici a la comunitat.
– En aquest sentit, concretament, quins beneficis consideres que aporta a l'usuari la teva tasca de voluntariat?
Crec que, així, en crear un vincle, en general amb tots els voluntaris/es, i adquirir un compromís amb el projecte, disminueix la seva probabilitat de reincidència, la qual cosa també és d'ajuda a la societat per prevenir que se'n comenten de nous delictes contra la llibertat sexual.
També crec que el fet d'aconseguir que el MC desenvolupi noves habilitats socials farà que pugui establir vincles socials reals i sans.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?
Personalment, estic molt agraïda amb tots els professionals de l'entitat, tant pel tracte com per la formació rebuda, sempre han estat atents a nosaltres. Principalment, he de destacar el tracte rebut de la meva coordinadora, sempre està pendent de nosaltres, de saber com estem i, si hi ha alguna preocupació que ens ronda pel cap, poder-lo parlar amb ella de forma oberta, perquè ens pugui ajudar tant com pugui.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
Sincerament, hi ha hagut diversos moments, des dels inicis del voluntariat. Destacaria la formació que rebem. Va ser un cap de setmana intens, però molt enriquidor i, a més, una cosa que com a graduada en Criminologia no havia fet i sempre havia tingut molt d'interès, que va anar a visitar una presó. Vam visitar el mòdul del Centre d'Inserció Social (CIS) i, a més, vam poder conèixer el director del mòdul i intercanviar parers i aprendre sobre els programes dirigits a delinqüents sexuals.
També, vull destacar que hi ha hagut moments de frustració durant el projecte perquè no vèiem avenços o ens costava fer que el MC trobés activitats a què pogués ajustar-se o que li despertessin interès, percebíem el seu desinterès i moltes vegades ho vèiem apagat… Actualment, en les darreres reunions, hem notat un canvi en ell, se'l veu content i feliç i ha desenvolupat habilitats socials, les quals ens ha comptat amb molta il·lusió. Per exemple, com les ha anat posant en pràctica amb els seus familiars i això ha generat en nosaltres una satisfacció per la feina ben feta, saber que el nostre esforç ha donat els seus fruits.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, afegiria que em sembla un projecte amb una tasca social molt important. En aquest sentit, m'agradaria animar possibles persones interessades perquè crec que la gent no s'hi anima. En aquest sentit, vull dir que no és un voluntariat a l'ús, on una persona va una vegada a la setmana o al mes. Es tracta d'un projecte que, un cop comença, saps quan acabarà i on pots anar veient els avenços aconseguits. Això és molt satisfactori, a més que, a nivell personal, també crec que és enriquidor, i fins i tot, depenent de la teva formació, com és el meu cas, és un aprenentatge.
Crec que a les persones els fa enrere tractar amb aquests usuaris perquè consideren que, després de cometre un delicte, no mereixen ser ajudats, però crec que no veuen el fons d'aquesta tasca. És veritat que ajuda l'usuari, cosa que és important, perquè si no hi ha resocialització, hi ha més probabilitat que una determinada persona torni a reincidir, però, a més, crec que es perd de vista que això també fa que s'evitin noves víctimes.
| L' Impuls, Promoció, Selecció i Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l'Administració Pública, contacta'ns si vols col·laborar: |
| https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca |
"IDEES-Gènere" detecta les necessitats d'avaluació amb perspectiva de gènere interseccional en una mostra de professionals de FSC
Fa anys que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) treballa en el desenvolupament i la implementació de diversos programes i activitats relacionades amb l'avaluació dels resultats en diferents àmbits d'intervenció específics. En aquest sentit, cal assenyalar que un dels principals objectius de FSC és assegurar que aquestes avaluacions siguin inclusives, buscant activament que siguin sensibles, tant al gènere com a la diversitat. La nostra entitat s'ha proposat aplicar aquest enfocament a totes les àrees, en el marc d'un procés participatiu i respectuós que inclogui les perspectives de les persones que participen als programes i serveis de l'entitat, dels professionals que hi treballen i de la direcció de FSC.
En aquest context, neix el projecte “IDEES-Gènere”, l'objectiu principal del qual és crear un sistema de seguiment i avaluació amb perspectiva de gènere i interseccional dels serveis i programes de l'àmbit de les drogodependències i la violència masclista que gestiona l'entitat . El projecte és finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària de 0,7% de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i s'alinea amb les recomanacions suggerides per diversos instituts i agències internacionals com l' European Institute of Gender Equality (EIGE) o l'ONU Dones sobre avaluacions sensibles al gènere, així com amb l'estratègia del Govern, en matèria d'igualtat efectiva entre dones i homes 2022-2025.
Com a primer pas, per assolir aquest objectiu, es va dissenyar i validar una enquesta per a la detecció de necessitats relatives a l'avaluació sensible al gènere ia la diversitat, adreçada a professionals de l'entitat que treballen en aquests àmbits. Així mateix, en aquesta enquesta es van incloure aspectes relacionats amb la detecció de necessitats relatives al procés d'avaluació mateix i l'anàlisi del qual quedarà emmarcada dins del projecte IDEAS (Informació, Diagnòstic, Avaluació, Atenció i Seguiment) , desenvolupat per la nostra entitat.
L'enquesta va comptar amb la participació de 60 professionals, majoritàriament dones cis (53), juntament amb 6 homes cis * i 1 persona no binària, amb edats compreses entre els 21 i els 65 anys. La major part de professionals (el 85%) disposa d'estudis de llicenciatura i màster en àrees com l'educació social, la psicologia, la integració o el treball social. Pel que fa al lloc de treball, un 45% de participants treballen en serveis d'atenció a les violències masclistes, un 41,7% en serveis d'atenció a les drogodependències i un 13,3% en serveis mixtos que aborden les dues problemàtiques. de manera conjunta. La majoria d'aquests professionals (76,7%) exerceixen funcions tècniques especialitzades o de suport.
Entre les conclusions principals de l'enquesta, es destaquen les següents:
- En primer lloc, el 80% de les persones enquestades (44 dones -73%- i 4 homes -7%-) van valorar que la necessitat d'incorporar mecanismes de monitorització i avaluació als diferents centres i serveis és un aspecte molt important. En aquest sentit, van manifestar estar d'acord o molt d'acord amb la necessitat d'implementar avaluacions “protocolitzades” que augmentin l'eficàcia del servei i que permetin analitzar dades tant quantitatives com qualitatives.
- Tot i això, el 46,7% dels i les professionals enquestats van assenyalar que els sistemes d'avaluació que usen actualment els permeten registrar dades de forma ràpida i efectiva. A més, el 61,2% de les persones enquestades van afirmar que aquests sistemes no els permeten l'obtenció ràpida i eficaç dels resultats globals de la intervenció en qualsevol moment, cosa que dificulta una valoració òptima del servei. Entre els suggeriments plantejats pels participants, hi ha "la necessitat d'ampliar les bases de dades" i de "sistematitzar i agilitzar l'extracció d'informació" per abordar aquestes deficiències.
- Així mateix, subratllar que el 96,7% de les persones enquestades (52 dones -86,67%-, 5 homes -8,33%- i 1 persona no binària -1,67%-), van coincidir en la importància que les avaluacions de programes i serveis siguin sensibles al gènere ia la diversitat. D'aquesta manera, aquest fet apareix com un eix fonamental per aconseguir una intervenció més eficaç i que respongui a les necessitats i particularitats específiques de les persones ateses. En aquest sentit, es va expressar un grau d'acord elevat sobre la necessitat de desagregar les dades, segons diferents gèneres i altres possibles elements de discriminació, així com de considerar l'opinió de totes les identitats de gènere i diversitats en el disseny, execució i avaluació de programes i serveis.
Tot i això, els qui van respondre van ressaltar la necessitat de millorar diversos aspectes relacionats amb el procés d'avaluació mateix. Entre els aspectes més assenyalats s'inclouen, per exemple: (a) la necessitat de desenvolupar i millorar indicadors sistematitzats per mesurar els progressos en igualtat i empoderament; (b) la necessitat d'avaluar les barreres d'accés, permanència i adherència als serveis i programes per a totes les identitats de gènere i diversitats, i (c) la necessitat dadaptar lavaluació a les seves necessitats específiques.
Per tant, i malgrat els desafiaments encara pendents relatius a l'avaluació, és rellevant assenyalar que es parteix d'un fort consens entre els i les professionals de FSC enquestats/ades quant a la necessitat d'avaluar de forma estructurada i sistemàtica, i fer-ho de manera sensible al gènere ia la diversitat.
Finalment, des de l'equip d'IDEES-Gènere volem agrair la participació en aquesta enquesta, els resultats de la qual ens ajudaran a reforçar els sistemes d'avaluació i monitorització dels programes i serveis de l'entitat, ia fer-ho en clau de gènere interseccional. dir, atenent totes les particularitats de les persones que participen en els diferents programes i serveis de lentitat.
* Per simplificar el redactat de la notícia, atès que a l'enquesta no va participar cap persona que s'identifiqués com a transgènere, cal assenyalar que quan es faci constar dones i homes, sempre ens referirem a dones i homes cis-gènere.
El Servei d'Atenció Psicològica de FSC continua creixent al nombre de persones ateses durant el 2023
Segons l'OMS, el dret a la salut de milions de persones està cada cop més amenaçat a tot el món. Cada any es tria un tema de salut específic per al Dia Mundial de la Salut, que se celebra cada 7 d'abril, per destacar una àrea prioritària d'interès per a l'OMS. Aquest any, el lema és “La meva salut, el meu dret”, en què s'inclou la salut mental, un àmbit en què treballa la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En aquesta notícia, s'ofereixen les dades més significatives del Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC el darrer any. Un recurs que ofereix molt bons resultats, en conjunt.
El tema del Dia Mundial de la Salut d'aquest any ha estat elegit per defensar el dret de totes les persones, a tot arreu, a tenir accés a serveis de salut, educació i informació, aigua potable, aire net, bona nutrició, habitatge qualitat, condicions ambientals i de treball decents, així com llibertat d'elecció.
A Espanya, el Ministeri de Sanitat ha implementat l'Estratègia de Salut Mental i el Pla d'Acció de Salut Mental 2022-2024, que inclou mesures com la línia d'atenció a la conducta suïcida; l'atenció a la salut mental és una de les prioritats del Govern a l'àmbit sanitari.
El Pla d'Acció de Salut Mental 2022-2024 inclou iniciatives com ara la creació de la línia 024, un telèfon d'informació 24/7, gratuït i confidencial, que ofereix atenció professional i suport davant de conductes suïcides; la millora de la capacitat del desenvolupament professional, per a la qual cosa s'ha creat l'especialitat de Psiquiatria Infantil i Adolescent o accions per prioritzar la implantació de programes de prevenció d'addiccions amb substàncies i sense.
Més enllà del significat que té aquesta celebració, el compromís de FSC amb la salut mental es tradueix en la feina feta diàriament, així com en la detecció de necessitats i en la capacitat de donar resposta en l'àmbit de la salut mental als diferents col·lectius amb els que treballa.
Un dels principals avantatges diferencials de què disposa la nostra entitat és poder oferir una xarxa pròpia d'atenció integral en addiccions, integrada per diferents serveis especialitzats que es complementen, proporcionant un servei específic apropiat per a cada moment del procés de rehabilitació.
És el Circuit d'Atenció a les Addiccions. El circuit està format, entre d'altres, pel Servei d'Atenció Psicològica a Barcelona. Es tracta d´un centre ambulatori especialitzat en salut mental que ofereix serveis d´assistència psicològica i psiquiàtrica a les persones, parelles, famílies, grups i organitzacions. Per això, compta amb un equip multidisciplinari de professionals: psicòlegs/òlogues, psiquiatres i personal administratiu, amb àmplia formació i experiència en salut mental.
Entre altres problemàtiques, s'atén l'ansietat i la depressió, l'atenció especialitzada per a dones, diversitat sexual, dol i pèrdues, parella i família, orientació a joves, traumes i fòbies, estrès laboral, trastorns de la personalitat, tractament de les addiccions, etc. .
Segons ens trasllada Maite Soler, directora del Servei d'Atenció Psicològica de la nostra entitat, “el nombre de persones que són ateses al nostre servei continua augmentant, en relació amb anys anteriors. El 2021, en vam tenir 659. El 2022, 700 i, durant el passat any 2023, vam tenir un total de 788 persones ateses”.
A continuació, es mostra a través d'un gràfic l'evolució anual.
D'altra banda, assenyala que “amb un total de 5.742 visites anuals i una mitjana mensual de 550 pacients en actiu, ens mantenim a la mitjana dels últims anys. El motiu de la demanda és la psicoteràpia en relació amb el creixement personal, addiccions tant a substàncies com a comportamentals i altres simptomatologies que poden causar en la persona algun tipus de malestar”.
Tot seguit, es mostra:
Cal destacar que el motiu majoritari de la demanda en dones és la psicoteràpia, amb un 59,3%, seguit de l'addicció a substàncies, amb un 39,3% i l'addicció comportamental, amb un 1,5%.
Pel que fa als homes, el motiu majoritari de la demanda és l'addicció a substàncies, amb un 73,0%. La segueix la psicoteràpia, amb un 18,8% i, finalment, l'addicció comportamental, amb un 8,2%.
Així mateix, Maite Soler, en al·lusió a les addiccions, incideix que, en conjunt, s'observa una demanda més gran per part dels homes, amb un 77,7%. Les segueixen les dones, amb un 21,9%, i, finalment, les persones de gènere no binari, amb un 0,4%. De la mateixa manera, segueixen augmentant les consultes en relació amb les addiccions comportamentals, sent la que presenta una demanda més gran el trastorn per joc, amb un 47,8%”.
A continuació, es mostra mitjançant un gràfic:
Finalment, la directora del SAP afirma que “segueix augmentant al nostre servei la demanda de psicoteràpia. Són majoritàries les consultes per trastorn d'ansietat, trastorn depressiu, trastorn adaptatiu i trastorn per estrès posttraumàtic”.
Informació de contacte:
Pots adreçar-te al SAP a través del telèfon 93 424 04 00 i el nostre equip de professionals, es posaran en contacte amb tu en un termini màxim de 24 hores.
https://www.tratamientodelasadicciones.org/
https://www.psicologiabarcelona.org/
"Conciliar només és possible a través de la col·laboració de les institucions públiques, les empreses i la societat, en conjunt"
Helena Ripollés és sociòloga especialitzada en drets humans i drets de les dones i actualment, és consultora d'Igualtat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En aquesta entrevista ens apropa els conceptes de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, així com de coresponsabilitat familiar. A més, entre altres aspectes d'interès, ens parla de la relació entre la conciliació i la bretxa salarial o del sostre de vidre, i també d'altres conceptes com el “sòl enganxós”. En aquest sentit, assenyala que moltes vegades, hi ha una problemàtica de base, lligada a una pressió social pel que se li ha inculcat a la dona que ha de fer, cosa que repercuteix en la conciliació i coresponsabilitat.
– Què s'entén per conciliar a ple s. XXI?
Conciliar és compatibilitzar la vida laboral, familiar i, no menys important, la personal, a través de diferents estratègies que permeten garantir aquest balanç, però això només és possible a través de la implicació de les institucions públiques, les empreses i la societat, a conjunt.
– Què és la conciliació segons la llei i quan va sorgir a Espanya?
El concepte va sorgir amb la llei 39/1999 per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores, i ho va fer com una necessitat, ja que fins aleshores no s'havia legislat pràcticament res al respecte, però ens hem de preguntar “i per què?”
En dècades passades, les dones desenvolupaven la feina de cura de la llar i la família, no remunerada; mentre que els homes feien la feina remunerada que s'exercia fora de casa i la que comunament associem amb el mercat laboral.
Tot i això, no és fins a la progressiva incorporació de les dones al mercat laboral quan sorgeix la necessitat d'implementar mesures de conciliació a les empreses perquè elles puguin compatibilitzar aquests dos mons. Encara que la incorporació de les dones al mercat laboral va portar molts avenços respecte als drets de les dones, com la seva independència econòmica, no podem negar que les ha “tancat en una gàbia” en què han de seguir exercint el seu rol de cura i al qual se suma la feina assalariada.
Les mesures de conciliació, en lloc de fomentar un equilibri entre dones i homes, servien per “ajudar” les dones que continuessin assumint el rol de cures. És en aquest moment quan es normalitza el concepte de “super woman”, el qual ens indica que “elles poden amb tot”, com a sinònim de quelcom positiu per a la nostra societat.
– Què és la coresponsabilitat i en què es diferencia de la conciliació?
La coresponsabilitat és anar un pas més enllà. El que busca és deslligar aquesta feina a la figura de les dones. La RAE assenyala que la coresponsabilitat és la responsabilitat compartida. Suposa el repartiment de les tasques entre les diverses parts implicades en les tasques de cura: de manera directa, les persones que conformen els diferents nuclis familiars; com de manera indirecta, la societat en conjunt, les institucions i les empreses.
– Parlant de dades, concilien igual les dones i els homes?
La resposta curta és no. Comptem amb força estudis i enquestes que així ho constaten. L'última que tenim de l'Institut de les Dones sobre l'ús de temps ens diu que les dones destinen a les feines de la llar i de família 293 minuts al dia de mitjana, més de 4 hores diàries; mentre que els homes dediquen 126 minuts al dia, a prop de 2 hores diàries.
Aquesta mateixa enquesta ens indica que aquestes 2 hores de diferència els homes les dediquen al treball assalariat i al temps lliure. Observem, per tant, una clara bretxa de gènere en els usos del temps, assumint que són les dones les que han d'exercir les feines de cura, mentre que els homes poden triar en què invertir el seu temps.
– A més de les dades, hi ha exemples que ens ajuden a entendre la conciliació i la coresponsabilitat, ens podries comentar?
Sí. Hi ha molts exemples clarificadors a xarxes socials, i fins i tot en el dia a dia… Seguim escoltant molt la frase que “els homes ajuden a casa”. Aquesta és una frase de la qual, a priori, fa anys podríem dir “quina sort!”, però és una “poma enverinada”. D'aquesta manera, es perpetua que els homes col·laboren, però no són part fonamental d'aquestes tasques, i assumim que la càrrega mental de totes elles la segueixen tenint les dones.
Tot això constata una infantilització de la figura dels homes a la societat, ja que no se'ls deixa madurar en igualtat de condicions que les dones, pel que fa que es corresponsabilitzin de les tasques de la llar. Això repercuteix considerablement quant a l'ús del temps de les dones, però també pel que fa a la feina remunerada fora de casa. Si les dones no disposen del mateix temps que els homes per invertir-ho en la seva carrera professional, la tendència evidencia una bretxa de gènere al rumb de les carreres dels homes i les dones.
– En aquest context, quina relació té la conciliació amb la bretxa salarial o “el sostre de vidre”?
Podríem dir que és una relació clara i directa. Com hem comentat, si les dones dediquen més temps a la cura que els homes, amb la càrrega mental que això suposa, podria perjudicar en l'exercici de la seva feina, si no hi ha mesures de conciliació que ho facilitin o també, influir de manera negativa com les dones siguin vistes a l'empresa, quant a compromís amb aquesta.
El “sostre de vidre” evidencia que les dones tenen més barreres per poder accedir als llocs de responsabilitat i, si a això se li suma que potser no estiguis disponible per a un viatge de negocis o una reunió a altes hores perquè has de conciliar, és força probable que lempresa en qüestió, prioritzi la promoció duna altra persona.
A això se li suma el concepte de “sòl enganxós”, ja que les dades ens indiquen que la majoria dels llocs pitjor remunerats i precaris són ocupats majoritàriament per dones, tenint una relació directa amb la conciliació. El “sòl enganxós” evidencia que les dones estan relegades a llocs temporals o amb jornades reduïdes sense cap capacitat per promocionar i sortir d'aquest cicle de precarietat perquè es dedueix i interioritza la idea que seran elles les que conciliïn.
Per això, la bretxa salarial es veu fortament influenciada per la conciliació ja que, indubtablement, els que tenen jornades reduïdes, permisos, etc. perceben un salari més baix que els que no tenen aquesta necessitat, sumat a altres causes que generen les bretxes com la distribució de complements salarials o negociació de salaris, entre d'altres. Així que no només la conciliació els dificulta la promoció o l'accés a llocs de qualitat, sinó que, a més, estan subjectes a no percebre el mateix salari que els seus companys per fer la mateixa feina.
- D'aquí també la necessitat de desenvolupar Plans d'Igualtat a les empreses i entitats, oi?
Efectivament. Els Plans d'Igualtat són una eina que ens permet detectar totes les desigualtats entre dones i homes a l'empresa i implementar mesures que donin solució a les problemàtiques detectades. En el cas de la nostra entitat, actualment estem implementant el Pla d'Igualtat 2023-2026 de la Fundació Salut i Comunitat.
"L'experiència com a voluntària m'ha fet créixer com a persona, com a dona, com a mare i com a mestra"
María José Pellús és voluntària del Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista «Constança Alarcón» de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, concretament des del mes de novembre passat. En aquest servei, ajuda els infants amb els deures o les tasques que tinguin de l'escola. També, fa altres activitats amb ells perquè es relacionin entre si: jugar al bingo, dòmino, llegir contes, tocar algun instrument… A més, imparteix classes d'espanyol, quan hi ha algun nen/a estranger. Segons ens trasllada, si s'hagués de quedar amb alguna cosa com a voluntària, seria amb les abraçades i l'alegria que mostren els infants quan ella arriba al centre.
– Maria José, parla'ns una miqueta de tu, com a presentació.
Tinc 49 anys, sóc mare de dos nens i treballo com a mestra. M'encanta la música (toco el piano i la bateria), així com llegir i passejar per la platja. He viscut molts anys a l'estranger. Vaig tornar a Espanya fa un any i mig.
– Abans de preguntar-te sobre la teva tasca com a voluntària, ens agradaria saber com s'ha desenvolupat la teva carrera professional i què destacaries.
Des de sempre, m'han agradat més les ciències que les lletres, encara que no em fa mal escriure. He estat molt inquieta i, per això, la meva mare em va apuntar a classes de música. Mai vaig pensar que arribaria a treure'm la carrera de piano al conservatori i que després es convertiria en una de les meves passions.
Quan va arribar el moment d'escollir una carrera universitària, la meva professora de piano (a qui li agraeixo de tot cor el consell que em va donar), em va informar sobre la carrera de Magisteri, de la LOGSE (nova llei educativa al seu moment) i que seria la primera promoció de la dita carrera.
Ho vaig pensar i em vaig apuntar a Magisteri a l'especialitat de música. Van ser els millors anys a nivell estudiantil. Conjugava tot: la música i els nens/es. Sempre m?han agradat i he estat molt motivada amb l?ensenyament. Vaig aprovar els tres anys sense cap mena de dificultat. Vaig trobar el meu primer treball en una guarderia, on em van tractar fenomenal i on vaig aprendre moltíssim.
L'any següent, es van convocar oposicions, em vaig presentar i vaig aprovar. Era com si m'hagués tocat la loteria de per vida. Treballaria en allò que m'agradava. Vaig treballar com a mestra de música, vaig ser tutora de 1r de Primària, donava plàstica, suport… en fi, el que tocava aquell curs i en aquella escola.
Vaig conèixer el pare dels meus fills i, després d'un temps, vaig decidir concursar a l'exterior. Ell és suís i vaig voler formar una família en aquest país. Vaig aprovar aquest concurs-oposició i vaig estar 6 anys a Suïssa fent classes d'espanyol als fills/es d'espanyols residents en aquest país. Seguia sent funcionària.
Quan es va acabar la meva adscripció de 6 anys, vaig tornar a Espanya i vaig estar durant un curs donant suport a Infantil a una escola pública. Després d'aquell any vaig decidir tornar a Suïssa, amb un lloc igual, però amb diferents condicions laborals.
Després de 9 anys, per decisions laborals i personals, vaig decidir tornar a Espanya i treballar com a mestra, de nou, al meu país. D'això ja fa un any i mig. En aquests moments, treballo com a mestra d'Infantil de nens/es 4 anys.
– Per què vas decidir ser voluntària al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista «Constanza Alarcón»?
El cuquet estava… No precisament en aquest centre, però sí el de ser voluntària.
A Suïssa vivia a prop d'una residència de gent gran i sempre els veia sortir a passejar. De vegades sols i de vegades amb familiars. Em va fer pensar que podia acostar-me de tant en tant i fer-los companyia amb els meus fills/es: veure algun conte, cantar alguna cançó…. etc.
Quan vaig arribar a Espanya, una de les meves amigues em va dir que era voluntària i que estava fent un acompanyament. Vaig pensar: “A veure com puc ajudar jo”.
Als dies, vaig conèixer la coordinadora del centre on faig voluntariat. Crec que el destí va fer que parléssim sobre aquest tema, perquè en les ocasions que ens havíem vist, havíem comentat altres coses. Aleshores ho vaig veure clar: això era el que jo volia fer. Fer el voluntariat en aquest centre.
– Com és l'experiència?
No sé si la paraula adequada seria “reveladora”. Però així ho sento. Vaig descobrint coses cada cop que vaig…
– Concretament, quines tasques fas?
Ajudo els nens i nenes amb els deures o tasques que tinguin de l'escola. Si no en tenen, fem alguna cosa junts perquè es relacionin entre si: jugar al bingo, dòmino, memory , llegim contes, toquem algun instrument….
També faig classes d'espanyol, si hi ha algun nen estranger.
– Quins t'agraden més?
La veritat és que no en tinc cap que m'agradi més. Com jo mateixa m'organitzo, trio les que puguin ser millors per a ells/es i que jo també en pugui gaudir. Ho agraeixen tot.
– Quant de temps li dediques al voluntariat a la setmana?
3 hores. Tot i que de vegades, per motius personals, no hi puc anar i canvio l'horari a un altre dia.
– Com és la teva relació amb les dones usuàries del servei?
La relació és bona. Tinc més relació amb els nens/es, això sí. Però quan les dones em veuen, em saluden i són correctes. No he tingut cap gest lleig ni rebuig per part de cap; al contrari, sento que confien en mi.
- I amb l'equip professional?
La relació és molt bona. Des del primer moment, les paraules van ser agraïdes i de suport. Intercanviem tota la informació que necessitem per ambdues parts perquè tot fos bé i positiu per als nens i nenes i per a mi. És a dir, perquè aprofitéssim el temps junts i poguéssim gaudir del que féssim.
D'altra banda, em deixen llibertat per fer les activitats que jo consideri oportunes, i ho valoro molt, perquè vol dir que confien en el meu criteri.
– Amb què et quedes de moment de la teva experiència de voluntariat?
Difícil pregunta… Les coses negatives et fan que valores tot d'una altra manera.
Si m'hagués de quedar amb alguna cosa com a voluntària, seria amb les abraçades i l'alegria que mostren els nens quan arribo al centre. Crec que és el millor.
– Què has après o quins beneficis té per a tu fer aquest voluntariat?
Totes les persones haurien de fer un voluntariat en un moment de la vida. Això és com viure a un altre país durant un temps. Cal conèixer com viuen els altres. Per no creure que “això no va amb tu”.
T'obre a una altra realitat, a viure-la en primera persona, a intentar canviar-la o, si més no, fer que no sigui tan dura.
Beneficiosa en tots els aspectes. M'ha fet créixer com a persona, com a dona, com a mare i com a mestra.
– Vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntària de la Fundació Salut i Comunitat?
Destacaria el paper de l'equip professional que hi treballa. Treballen de manera incansable perquè aquestes persones continuïn les seves vides de la millor manera possible. És una feina impagable.
– Per acabar, t'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, vull agrair a la meva família els valors que em van inculcar de petita. Valors d'altruisme, respecte, tolerància… tots els que hem de lluitar per viure en societat.
| L' Impuls, Promoció, Selecció i Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l'Administració Pública, contacta'ns si vols col·laborar: |
| https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca |
FSC engega l'oficina DRETS per a la defensa de la igualtat de tracte, la no discriminació i de prevenció dels delictes d'odi
Un dels programes que FSC començarà ben aviat a Castelló, gràcies al finançament de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana, procedent del tram autonòmic de l'assignació tributària del 0,7% del Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és l'oficina DRETS: per a la defensa de la igualtat de tracte, la no-discriminació i de prevenció dels delictes d'odi. Aquesta oficina serà atesa properament per dos professionals: una treballadora social i un advocat, sota la supervisió de la persona responsable de Programes d'Inclusió Social i Reducció de Danys de FSC a la Comunitat Valenciana.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dóna suport a la campanya “X Solidària” per afavorir que es marqui la X a la casella 106 d'Activitats d'Interès Social o “X Solidària” a la Declaració de la Renda. “Un gest senzill que segueix sent més necessari que mai, ja que les persones en situació de vulnerabilitat s'estan veient afectades per un context social, econòmic i sanitari molt inestable, generat per la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica i els anys de pandèmia”, segons s'assenyala des d'aquesta campanya, coordinada per la Plataforma d'ONG d'Acció Social i finançada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
DRETS oferirà assessorament jurídic i social a persones en situació de vulnerabilitat per causa de:
- Estar en situació de sense llar
- Patir una addicció.
- Estar sent explotades sexualment.
- Estar racialitzades.
- Tenir problemes de salut mental.
- Haver sortit de presó recentment.
- Altres situacions de vulnerabilitat social.
En els més de 25 anys que des de FSC venim acompanyant persones en situació d'alta vulnerabilitat i exclusió social severa a Castelló, hem detectat que moltes han experimentat reiterades vulneracions dels seus drets, maltractament institucional sistemàtic i violències múltiples, al llarg de vida.
El 2018, vam crear una eina interna per recollir i analitzar aquestes situacions tan greus, comprovant que hi ha col·lectius i determinades característiques associades a l'imaginari col·lectiu a estereotips que deshumanitzen la persona, restant valor a les vulneracions i violències que pateixen davant d'altres ciutadans/ es. Per això la iniciativa de posar en marxa aquesta oficina.
Alguns dels objectius fonamentals de la mateixa són:
- Evitar que es produeixin situacions d'indefensió a l'exercici dels seus drets per part de les persones ateses.
- Identificar els «punts clau» on tenen lloc aquestes vulneracions amb més freqüència per corregir la situació.
- Promoure l'eliminació de prejudicis i estereotips sobre determinats col·lectius o persones amb característiques determinades.
El termini per presentar la declaració de la renda acaba el proper 30 de juny i, amb ell, la possibilitat que tenen les persones contribuents d'escollir marcar la casella 106 d'Activitats d'Interès Social o X Solidària per destinar un 0,7% dels seus impostos a projectes socials com DRETS.
D'aquesta manera, gràcies a la solidaritat ciutadana, es podrà continuar ajudant milions de persones sense cost econòmic per a les persones contribuents, ja que ni paguen més ni els tornen menys si marquen aquesta casella.