El Projecte Malva de FSC organitza al gener una nova edició en línia del curs "Perspectiva de gènere i drogues"
Del 20 al 23 de gener, en horari de 12.00 a 14.00 hores (hora espanyola peninsular), tindrà lloc un nou curs en format virtual dirigit a professionals, finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD ). La formació de professionals dels àmbits de drogues i gènere és una acció primordial per al Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). El curs serà impartit per les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat: Ana Burgos García, Sílvia Allué Escur i Gisela Hansen Rodríguez, així com per part d'altres col·laboradores del Projecte Malva.
Com en anteriors edicions, aquests cursos adreçats a professionals de l'àmbit de drogues i addiccions i de l'àmbit de gènere tenen diferents objectius:
- Situar el marc teòric i proporcionar algunes eines danàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere.
- Situar el marc teòric de làmbit de drogues i addiccions amb la mirada de gènere incorporada.
- Reflexionar sobre la perspectiva de gènere en els àmbits de la prevenció i l'atenció al consum/abús de drogues i de la violència de gènere.
- Pensar i presentar noves propostes d‟intervenció sota aquest paradigma.
Pel que fa als continguts de la formació, s'aprofundirà en el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere, aplicada al treball amb drogues i addiccions. D‟altra banda, s‟explicaran estratègies que, des de la prevenció i la intervenció, poden contribuir a la transformació social en clau de gènere, entre altres aspectes d‟interès.
Aquest el programa previst:
- Dilluns 20 de gener: introducció a la perspectiva de gènere i la incorporació a l'àmbit de drogues.
- Dimarts 21 de gener: prevenció des de la perspectiva de gènere.
- Dimecres 22 de gener: la perspectiva de gènere als serveis d'atenció i tractament.
- Dijous 23 de gener: la perspectiva de gènere en les estratègies de reducció de danys
Segons incideixen des del Projecte Malva, aquest paradigma teòric i pràctic requereix una reflexió molt profunda sobre el nostre imaginari social i cultural i un exercici complex de posar en qüestió certs aprenentatges al voltant de les diferències entre homes i dones, els estereotips de gènere i la desigualtat ».
Així mateix, assenyalen que «des de l'àmbit de la violència masclista, es fa evident que cal disposar d'eines per treballar-la amb els i les consumidores, ja que està estretament relacionada amb els consums i està més normalitzada i invisibilitzada que en altres contextos» .
El curs és gratuït, tot i que requereix inscripció prèvia a través d'aquest enllaç.
La Fundació Salut i Comunitat realitza la «Jornada Interna 25N a FSC: Bones pràctiques en Intervencions en Violència Machista»
El passat any 2023, concretament al juny, es va acordar i signar, per la totalitat de la Comissió Negociadora, el Pla d'Igualtat (PI) de FSC 2023-2026, document que marca les línies a seguir i les mesures acordades fins a l'any 2026 . En ell, es reforça el compromís per seguir aplicant polítiques d'igualtat entre dones i homes a la nostra entitat, la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
En aquest sentit, durant aquest any 2024, hem realitzat dues jornades internes en format online: la primera, titulada «Avançant en Igualtat», es va celebrar el 18 de març, amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Mantenint el compromís adquirit, el 10 de desembre passat, vam realitzar una segona jornada interna, titulada «Jornada 25N a FSC: Bones pràctiques en Intervencions en Violència Machista», coincidint amb la celebració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
La jornada va començar amb una presentació per part de José Luis Sánchez (Adjunt a la Direcció Executiva de FSC) que va donar pas a una Mesa d´Experiències, moderada per Marta Álvarez, gerent de l´Àrea d´Adiccions, Gènere i Família de FSC.
En aquesta taula, hi van intervenir Laura Sanz, directora de la Llar MIR de Valladolid; Leonor Valencia, directora del Centre Municipal d'Acolliment d'Urgències de Barcelona i Yolanda Herguera, directora del Centre d'Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid.
Laura Sanz, directora de la Llar MIR de Valladolid, va abordar el treball realitzat a la Residència d'acollida de nens, nenes i adolescents (NNA), refugiats ucraïnesos/es amb necessitats especials a Valladolid (Llar MIR), gestionat per la UTE formada per la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz.
El recurs de protecció a la infància va sorgir davant la situació d'emergència originada pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. Actualment, s'atenen un grup de menors traslladats a Espanya mitjançant un desplaçament forçós, provinents d'un orfenat ucraïnès. El perfil de les persones ateses correspon a nens, nenes i adolescents amb necessitats especials. Són necessitats derivades del desconeixement de l'idioma, necessitats derivades de les característiques desfavorables de l'entorn familiar on s'havien criat, vivència d'experiències altament violentes, seqüeles derivades de fets traumàtics, presència de discapacitats intel·lectuals i/o físiques, problemes de salut mental…
La directora de la Llar MIR de Valladolid va explicar que «la intervenció que s'ha realitzat amb aquest col·lectiu ha anat encaminada al treball global i transversal en el dia a dia d'un centre residencial, en què s'està implicant tots els treballadors del mateix, des del personal educatiu, tècnic i directiu fins al personal de serveis. D'aquesta manera, cada intervenció amb els NNA ha anat construint una línia pedagògica integral basada en el respecte».
En aquesta mateixa línia, també va assenyalar que, «dins de les intervencions específiques en relació amb la prevenció de violència masclista, s'han desenvolupat una sèrie d'actuacions encaminades a la desactivació del masclisme. Entre elles, hi ha el treball psicològic en la identificació i el reconeixement d'emocions, a través de la línia de vida emocional, l'art com a via d'expressió en el Projecte Portes Emocionals i el Projecte Educació Sexual Integral, amb una menció especial a l'establiment de límits i els cercles de confiança».
Igualment, va matisar que la incorporació d'elements físics que facilitin espais de recolliment i reflexió, com és el cas dels gronxadors niu, ha servit com un recurs més perquè aquests NNA puguin viure al centre com un entorn segur on poder créixer lliures en el bon tracte com a alternativa a la violència viscuda.
A través d'aquesta experiència, expressava que «s'ha volgut reivindicar una mirada més àmplia de la violència de gènere, una mirada en què tots siguem conscients que la violència contra la dona no només els afecta. Els fills i filles exposats a la violència de gènere són víctimes pel fet de créixer en un entorn de violència, encara que ni la pateixin sobre ells/es ni la presenciïn». D'aquesta manera, segons exposava la directora de la Llar MIR de Valladolid, «passarem una infància invisibilitzada a una infància escoltada i protegida».
Per la seua banda, Leonor Valencia, directora del Centre Municipal d'Acolliment d'Urgències de Barcelona, assenyalava que «si a qualsevol de les persones que ara mateix estem connectades a la jornada, se'ns preguntés què és el més important a l'hora de fer-ne una intervenció amb una dona que ha viscut una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes o àmbits, estic segura que la resposta seria força unànime i seria del tipus: posar la dona al centre, respectar les seves temps, necessitats i sobretot, decisions. El que, en paraules tècniques, anomenaríem potenciar la seva agència».
De la mateixa manera, afirmava que l'agència es refereix a la capacitat d'una persona per actuar, prendre decisions i exercir control sobre la seva pròpia vida. Aquest concepte posa èmfasi en l'acció individual i en l'habilitat de prendre decisions informades i significatives sobre les seves vides i experiències de violències, en un context que respecti la seva autonomia i drets, encara que aquestes decisions es prenguin dins de limitacions estructurals, com a normes culturals, econòmiques o socials. L?agència permet a la persona no només respondre, sinó també influir en el seu entorn».
A més, recalcava que, en el context de violència masclista, l'agència se centra que les persones afectades tinguin el poder i la capacitat de decidir com gestionar la situació, participar activament en els processos d'intervenció i reconstruir la vida, segons els valors propis i objectius.
També al·ludia a la importància del treball en xarxa com a bona pràctica, reconeixent que «com a professionals no ho sabem tot, podent comptar amb el saber i el coneixement de la resta d'àrees o subàrees de la pròpia entitat, que tant ens poden aportar i que a sovint no tenim en compte».
Així mateix, es referia a la supervisió com una altra bona pràctica amb què compten als serveis, en què atenen problemàtiques relacionades amb les violències. «Tenir una persona externa, experta en la matèria, que ens pugui ajudar a analitzar des d'un punt de vista més objectiu els casos i que ens permet identificar obstacles de la intervenció i dissenyar noves estratègies».
Yolanda Herguera, directora del Centre d'Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid, es referia al servei com un recurs especialitzat de baixa exigència, amb perspectiva de gènere i reducció de danys, la finalitat dels quals és atendre aquelles dones en situació de greu exclusió que es troben en situació de carrer i/o estan sent ateses a la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar, podent presentar addiccions, malaltia mental greu i/o duradora i situacions de violència de gènere.
De la mateixa manera, explicava que aquest servei es concreta en els dispositius següents: Centre d'Acollida, Centre de Dia i Estada en places d'allotjament hoteler, apuntant que «dins dels diferents programes que duem a terme al projecte, comptem amb un Programa Específic en Prevenció, Atenció i Recuperació de Violència de Gènere, liderat per làrea de psicologia, educació social i coordinació. En aquest programa, de manera mensual, s'analitzen les barreres i dificultats afegides a la intervenció i/o atenció pels mandats de gènere, i les accions i intervencions que es poden dur a terme per mitigar-les».
Pel que fa a les accions més importants per incorporar la perspectiva de gènere a les diferents intervencions, mantenia que «es troba la necessitat de l'especialització i l'acompanyament expert per part dels equips d'atenció, per la qual cosa la formació en gènere és un element central per a nosaltres. També, la implementació i l'entrenament d'un enfocament i d'actuacions des de la perspectiva interseccional que abordi els diferents eixos de vulneració i l'oferiment d'un espai de seguretat i no mixt per a les dones».
Finalment, afegia com a principals premisses del servei:
- Treballar per a la reparació de l'enllaç i la confiança.
«Per a nosaltres, és fonamental treballar amb les dones el fet que no se sentin jutjades, pel seu consum, pel seu patiment psíquic, per la seva manera de relacionar-se, tant amb nosaltres com amb altres persones…i que el vincle terapèutic hi serà, passi el que passi. A més, que entenem que molts dels comportaments que presenten han estat els seus salvavides en altres contextos, i que compleixen aquesta funció. També, que al centre hi ha la possibilitat de relacionar-se d'una altra manera. Per això, les professionals hem de comptar amb formació i preparació per a les situacions d'alta complexitat que acompanyarem».
- Intervenció grupal des duna perspectiva de gènere.
«No només amb la creació d?espais no mixtos es dóna un espai segur on les dones puguin baixar les seves defenses, sinó que com a professionals treballem a crear aquests espais de seguretat dins del centre. Espais on es treballa la confidencialitat de la informació que s'hi exposa, el no judici entre elles».
- Marc teòric: MACP, reducció de danys, model transteòric del canvi, entrevista motivacional, enfocament de trauma i perspectiva feminista.
«Per nosaltres, és molt important que a l'equip compartim el marc teòric des del qual partim i en què ens sustentem. Perquè des d'aquests models es pot entendre la flexibilitat, la no confrontació, el no judici, estar incondicional, l'acompanyament respectuós, l'oportunitat de decidir brindant-los un espai segur», expressava Yolanda Herguera, directora del Centre d'Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid.
Atenció i escolta activa a la gent gran al taller de benestar emocional "La teva veu ens importa", desenvolupat al CIM d'Altea
Sempre he sentit una afinitat especial envers les persones grans. Considero que són els que més han de compartir, gràcies a la seva vasta experiència de vida, i els que, alhora, són menys escoltades. Crec fermament que, si tenim sort, tots arribarem a aquesta etapa final de la vida, i és essencial reflexionar sobre com ens agradaria ser tractats llavors.
Durant els darrers quatre mesos, de setembre a desembre del present any, he tingut l'oportunitat de dur a terme un voluntariat molt especial: un taller de benestar emocional que vaig anomenar “La teva veu ens importa” al Centre Integral de Majors (CIM) de Altea, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual depèn de l'Ajuntament d'Altea.
Aquest espai va ser dissenyat amb un propòsit clar: crear un entorn, en què les persones grans se sentissin escoltades, poguessin connectar entre si i aprenguessin les unes de les altres. Va ser una experiència profundament enriquidora i transformadora.
La meva tasca al taller els va aportar una cosa que considero essencial: atenció i escolta activa. En brindar-los un espai on se sentissin valorades, vam aconseguir una cosa significativa: que entenguessin que les seves paraules i experiències importen. El taller no només va generar moments de reflexió i aprenentatge, sinó també somriures i la sensació d'estar acompanyats.
La idea daquest taller va ser fomentar la comunicació i lintercanvi dexperiències, a través de dinàmiques senzilles, però significatives. Per exemple, una de les activitats més reeixides van ser les “Targetes de preguntes amb un gir creatiu”. Imprimim targetes amb preguntes com: “quan va ser l'última vegada que vas plorar de riure?” o “quin consell donaries al teu jo més jove?”. Cada persona rebia tres targetes i, en respondre una pregunta, en llançava una de nova a una altra. A poc a poc, les històries van començar a fluir, i amb elles, les rialles, les reflexions, i aquest sentiment tan bonic de saber que algú més t'escolta i s'interessa pel que has de dir…
Una altra de les activitats va ser la denominada “L'objecte especial”. Vaig demanar a les persones assistents que portessin un objecte petit amb un significat important per a elles, o que en descriguessin un, si no podien portar-lo. També vam fer el "Cercle d'agraïment". En aquesta activitat, cada persona va compartir alguna cosa pel que se sentís agraïda en aquell moment, o una lliçó important que volgués compartir amb les altres.
D'altra banda, us vull dir que aquest voluntariat m'ha ensenyat molt. He après l'immens valor de l'experiència i els coneixements de la gent gran, la importància de crear més espais on puguin compartir la seva saviesa, i com és de vital comptar amb una comunitat de suport. Totes les persones necessitem sentir-nos connectades amb altres i saber que hi ha persones disposades a ajudar-nos, així com la importància de tractar els altres amb el respecte i l'amor que ens agradaria rebre.
En aquest sentit, si alguna persona està considerant fer un voluntariat al CIM d'Altea, els diria que no ho dubtin. És una experiència que omple el cor, on no només dónes, sinó que reps molt més a canvi. Connectes a un nivell profund, aprens a valorar encara més la vida i t'adones de com n'és d'essencial oferir afecte, escolta i respecte. Un cop conclòs aquest taller de benestar emocional dirigit a gent gran, me'n vaig amb el cor ple, sabent que hem creat un espai que els ha portat alegria i companyia.
A més, m'emporto una cosa molt especial: amistats. Les persones grans amb qui vaig compartir aquest temps són estupendes, persones increïbles que es mereixen tot l'amor i el respecte del món. Estic profundament agraïda per aquesta experiència i per haver estat part de les seves vides, encara que sigui per un període de temps breu.
Laura González, psicòloga i coach.
Ànima Dona, un any acompanyant dones en el seu apoderament sociolaboral
Des del servei d'Inserció sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) finalitzem el Programa Ànima Dona, impulsat amb l'ajuda del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa ha tingut com a objectiu l'apoderament i la millora d'ocupabilitat de dones a partir dels 16 anys en situació de més vulnerabilitat, atesa la intersecció de diferents factors d'exclusió (edat, violència masclista o altres formes de violència, origen migrant, vinculació amb l'execució penal, addiccions o família monomarental, entre d'altres).
Durant aquest 2024, hem atès un total de 67 dones i acompanyat de manera integral 44 dones vinculades, amb més dificultat en el procés d'inclusió sociolaboral, fomentant-ne l'apoderament, des de la identificació i el reconeixement del propi capital competencial. El desenvolupament competencial, també des de la realització de formació específica a la xarxa comunitària, ha afavorit l'acostament al mercat laboral des d'una actuació integral amb el teixit social, per a la promoció de fórmules de vida des de l'autonomia, que han generat una vivència subjectiva de millora, un augment de la seva xarxa de suport social, un major coneixement dels recursos del territori i la inserció laboral en diferents sectors, alguns masculinitzats. Des de l'experiència d' Ànima Dona hem actuat per combatre els factors que generen més desigualtat, més pobresa, saturació de serveis i cronificació de situacions de més dificultat.
A Ànima Dona, s'ha treballat en el desenvolupament d'habilitats i l'adquisició d'eines necessàries per fer front a l'accés al mercat laboral amb confiança i afavorir-ne l'èxit. El desenvolupament de competències s'ha promogut des de la participació en accions grupals per treballar de manera vivencial la comunicació i la superació de reptes que suposa l'accés al mercat laboral. El desenvolupament de competències TIC també ha format part del procés, des de la participació a l'espai de Club Digital. Aquests espais s'han destinat a afavorir l'acostament al món de les noves tecnologies i potenciar l'autonomia en la gestió de les TIC, amb l'objectiu de millorar l'accés al mercat laboral i la millora de les eines i els canals de recerca de feina.
La participació al Programa Ànima Dona ha permès la generació d'enllaços, des de la participació als espais autogestionats “Espais Connecta't”. Aquests espais han tingut l'objectiu de promoure l'apoderament de les dones per a la transformació feminista mitjançant la participació activa en un espai autogestionat a la demanda de les participants. S'ha convertit en un espai de transmissió de valors, consciència sobre les desigualtats de gènere, cohesió grupal i generació d'enllaços.
Durant el transcurs del programa, hem establert l'organització d'accions enfocades a la sensibilització i transformació social, mitjançant el coneixement de recursos i activitats de lliure programació, amb la col·laboració del teixit empresarial i els agents del territori. A més, hem rebut derivacions des de recursos i serveis del territori de l'Hospitalet de Llobregat, com el de Bon Pastor, aquest darrer com a segon punt d'actuació.
Així mateix, hem atès dones derivades de serveis socials dels diferents districtes de Barcelona, Hospitalet i Esplugues de Llobregat, recursos de tractament i terapèutics com el CAS de Sants o interns de l'entitat, com el Centre de dia d'addiccions de l'Hospitalet de Llobregat , així com del Programa d'Atenció a la Dona – PAD.
De la mateixa manera, hem promogut el treball en xarxa, comptant amb la col·laboració de recursos d'atenció a la dona al territori, com el CAID de l'Hospitalet de Llobregat, també adreçats a l'ocupació com el Centre de recursos ocupacionals de la zona nord de Hospitalet de Llobregat i recursos d'inclusió social, atenció a dones i famílies com l'Associació JAPI o Dones Pa'lante.
D'altra banda, hem comptat amb la col·laboració d'entitats com FIDEM i la col·laboració de dones emprenedores, per donar visibilitat i suport a iniciatives de dones que es troben limitades a l'hora de dur a terme els seus objectius des de l'autoocupació. Per acabar, hem comptat amb la col·laboració de projectes d'intervenció social per al desenvolupament competencial amb la impartició de tallers formatius com el Punt Òmnia de Pubilla Cases i Barcelona Activa.
Cal destacar també que la col·laboració amb el teixit empresarial amb empreses com Supermercats Condis, TD Synnex, Serveu, Alonso & Co., Casa Carmen o Fundació Adecco ha resultat rellevant, ja que ha donat l'oportunitat de participar en accions amb empreses de diferents sectors , on les dones han pogut conèixer diferents contextos i oportunitats laborals, així com la participació en tallers de processos de selecció amb professionals de Recursos Humans.
En definitiva, la participació a Ànima Dona ha produït efectes d'ordre qualitatiu i quantitatiu que han promogut canvis sostenibles al projecte vital i professional de les dones participants. Cada dona participant ha estat protagonista del seu propi procés i la seva participació ha promogut 46 insercions durant la realització del programa, així com una millora en l'autopercepció, la promoció de l'autonomia, l'apoderament i l'augment de la xarxa de suport fent front a l'aïllament social.
Us en deixem alguns testimonis:
– “Ànima Dona ha estat per mi el suport i la guia per reactivar les meves fortaleses, donant-me novament la seguretat que puc seguir aconseguint tot el que em proposo. Començant per un lloc de treball, fins a sentir-me bé amb mi mateixa en diversos aspectes. a la fundació ia Ud. Yolanda, per ser acompanyants en aquest moment de les nostres vides, on sense imaginar… Només cal una paraula d'alè, per seguir”.
– “A mi m'ha aportat tenir moltes confiança, seguretat i suport”. GA
– “Ànima Dona és confiança i valor”. ARA
– “Per mi és un gran suport saber que hi ha persones que es preocupen per nosaltres. Tant a nivell emocional com de treball i compartir noves experiències amb les meves altres companyes ha estat meravellós”. CJ
– “Ànima Dona m'ha ajudat molt a poder ser jo mateixa, sense haver d'amagar-ho darrere una màscara per por del que els altres puguin pensar de mi”. YZ
– Per mi, Ànima Dona és la plataforma d'una nova força de vida. On pensava que no tenia res per aconseguir a la meva vida, Ànima Dona m'ha donat el coratge per seguir a la vida. Moltes gràcies”. SA
– “Ànima Dona ha estat per a mi un gran suport. Moltes gràcies”. PR
– “Ànima Dona és igual a companyia, força, valentia, apoderant i aprenentatge de dones molt grans”. MM
Concurs de Targetes nadalenques al Centre d'Atenció Especialitzada a Menors Vall de Cayón a Cantàbria
El Centre d'Atenció Especialitzada a Menors (CAEM) Vall de Cayón, servei d'Atenció a la Infància i la Família de l'Institut Càntabre de Serveis Socials del Govern de Cantàbria, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grupo Lagunduz, ha organitzat un Concurs de Targetes de Nadal, en què van participar tots els nois i noies usuaris/es del centre. Cadascun dels i les participants va triar els seus materials i va donar curs a la seva creativitat, reflectint la seva originalitat i esforç en cada disseny.
Per tal de determinar el disseny guanyador, es va convidar tots els treballadors i treballadores del centre a votar per la targeta favorita. es van lliurar durant l'esdeveniment musical, celebrat el passat 19 de desembre a les instal·lacions del centre.
Així mateix, els tres dissenys més votats van ser presentats al concurs organitzat a la biblioteca de Castañeda (municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria), en què van participar segons el seu rang d'edat.
L'activitat va resultar molt enriquidora, ja que va promoure significativament la creativitat i l'expressió personal dels nens, nenes i adolescents. A través d'aquesta iniciativa, els participants van tenir l'oportunitat d'explorar la seva imaginació i plasmar les seves emocions, idees i significat del Nadal. A més, a través d'aquesta, es van fomentar valors fonamentals com ara la solidaritat, l'amistat, l'empatia, l'agraïment i la bondat.
Un dels aspectes més destacats d'aquest concurs va ser el relatiu al sentiment de pertinença i comunitat que es va generar entre els participants. els seus companys i companyes, així com amb els educadors i educadores del servei.
A tall de resum, els principals objectius que es van treballar al llarg d'aquesta activitat van ser:
- Fomentar la creativitat i l'expressió artística: incentivar els nens, les nenes i els adolescents a explorar i expressar la seva imaginació mitjançant la creació de targetes de Nadal.
- Promoure valors: estimular l'esperit de companyonia, solidaritat i alegria propis del Nadal.
- Desenvolupar habilitats socials i treball en equip: crear un ambient que afavorís la interacció i el suport mutu entre els i les participants.
- Generar un sentit de pertinença i orgull: motivar els nois i les noies a participar activament en les activitats del centre ia celebrar els seus èxits.
- Contribuir al benestar emocional: oferir una activitat lúdica que permetés als joves gaudir de temps creatiu i relaxat.
Per acabar, és important destacar que aquesta activitat va ser accessible per a tots els nens, nenes i adolescents del CAEM, sense atendre les seves habilitats artístiques o manuals, ja que el seu enfocament principal es va basar en la participació i no en el resultat final. Amb tot això, cal concloure ressaltant que va ser gratificant observar com tots els participants es van esforçar i realitzar l'activitat de manera excel·lent.
FSC dissenya noves eines de detecció de la prostitució i el tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual
Durant aquest any 2024, el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha finançat el Programa IDEAS-Gènere de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) d'avaluació de programes i serveis en perspectiva de gènere interseccional i sobre la base de l'evidència. El programa s'ha centrat en l'avaluació de programes i serveis de l'àmbit de les drogodependències i les violències masclistes, com és el cas de la prostitució i el tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual.
En aquest marc, el Programa IDEAS-Gènere ha dissenyat dues noves eines, una de detecció de la prostitució, i una altra de detecció del tràfic amb fins d'explotació sexual.
Les eines han estat co-creades per professionals del Programa IDEAS-Gènere i les professionals referents del projecte de FSC “IMMA, Inclusió de Dones Mitjançant Acompanyament (IMMA) : intervenció amb dones víctimes de tràfic amb fins d'explotació sexual”, a Castelló.
Des del projecte IMMA, s'acompanya dones en exercici de la prostitució, prioritàriament víctimes de tràfic d'éssers humans amb finalitat d'explotació sexual, en un procés d'inclusió basat en l'accés a drets socials i sanitaris Tal com es recull, en referència al programa. , “el tràfic constitueix una de les formes més extremes de violència contra les dones, suposa una greu vulneració als seus drets humans i, tanmateix, és socialment tolerada, convertint les dones a fi de consum masculí”.
Per al disseny de les dues eines, ha calgut analitzar els protocols i formularis d'atenció a dones (trans* i no binàries) en situació de prostitució i tràfic, creats i emprats pel projecte IMMA. Així mateix, s'han revisat publicacions recents i escales específiques per a l'avaluació de la prostitució i el tràfic d'éssers humans com l'Eina d'Avaluació del Risc d'Explotació Sexual a la Infància i l'Adolescència (EDR-ESIA) de Benavente et al. (2022) o l'Escala d'Actituds cap a la Prostitució i les Prostitutes a la Població Espanyola (APPS-S) de Terol-Cantero et al. (2024), per citar-ne alguns exemples.
Les eines, entre d'altres, consideren indicis relacionats amb les formes de captació; la informació inconsistent o contradictòria; les irregularitats a la documentació; els indicis d'aïllament i de desconnexió de l'entorn i els drets; els senyals de violència, inseguretat, control i coacció; els indicis relacionats amb les condicions de vida precària; el control sobre les condicions en què s'exerceix la prostitució; les condicions de salut i les dificultats d'accés a l'atenció sanitària; o indicadors específics per a menors en possible situació de prostitució o tracta.
Després de la fase de disseny, les dues eines han estat provades amb èxit en centres propis de FSC amb dones usuàries dels mateixos i, posteriorment, han estat digitalitzades a la Plataforma IDEES (Identificació, Diagnòstic, Avaluació, Atenció i Seguiment). Així mateix, s'obrirà una fase de validació de les mateixes a partir de les experiències d'un nombre més gran de dones en situació de prostitució i tracta, i es realitzaran els ajustaments necessaris. Cal assenyalar que IDEES es concep com una eina viva que s'anirà construint amb les mirades expertes, tant de professionals dels serveis com de les persones que hi participen.
Totes dues constitueixen dues eines pioneres i innovadores a nivell local/estatal que a més podran ser utilitzades per tots els programes i serveis de l'entitat que vulguin detectar situacions de prostitució i/o tracta amb finalitats d'explotació sexual entre les persones que hi participen, principalment en el cas de dones i nenes.
Des de la Fundació Salut i Comunitat seguirem treballant per implementar la perspectiva de gènere interseccional i basada en l‟evidència, en tots els programes i serveis de l‟entitat. Considerem que això contribueix a millorar, no només l'avaluació, sinó l'eficàcia dels programes i serveis que desenvolupa l'entitat, millorant significativament els processos de recuperació i reparació de les persones que hi participen de forma més inclusiva, equitativa i diversa.
FSC finalitza amb èxit el programa de formació per a professionals de centres d'atenció psicosocial intensiva de drogodependents “IDEAS”
Amb l'objectiu d'implementar aquesta nova eina d'avaluació informatitzada (IDEAS), dissenyada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), i amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la convocatòria de subvencions CONVO '24, s'ha capacitat els professionals per utilitzar-los, per optimitzar així l'avaluació dels pacients i millorar la personalització dels plans d'intervenció.
En primer lloc, es va dissenyar una enquesta per identificar de manera detallada les necessitats dels professionals, en relació amb el procés d'avaluació continuada de resultats. Aquesta enquesta va abordar tant el contingut del protocol d'avaluació proposat al sistema IDEAS com la seva implementació a través del nou sistema informatitzat que gestiona l'eina.
A més, es van explorar les expectatives de les persones participants sobre la formació necessària per utilitzar adequadament aquesta eina i aplicar-la de manera efectiva com a part del procés d'intervenció que es desenvolupa als centres. Entre les necessitats formatives més destacades, els professionals van destacar la necessitat de rebre formació respecte al funcionament i ús del futur sistema informàtic/programari IDEAS i per avaluar en perspectiva de gènere.
Cal destacar que aquests resultats van ser la base sobre la qual es va traçar el pla formatiu que es va implementar posteriorment, ajustant-lo als requeriments recollits i estructurant les sessions, de manera que la formació fos efectiva i útil.
La primera fase de la formació va tenir lloc en format en línia, on es van presentar els resultats de l'enquesta i es van posar en relació amb els continguts contemplats al pla de formació. Així mateix, en aquesta primera sessió es va introduir el sistema IDEAS, fet que va permetre familiaritzar-se amb els conceptes bàsics, l'aspecte de l'eina i l'experiència d'usuari als més de 10 professionals participants. En acabar la sessió, es va administrar una enquesta de satisfacció, que va tenir resultats molt satisfactoris, amb una valoració general de 4,7 sobre 5, obtenint en tots els aspectes una satisfacció de més de 4 punts.
Per tal de facilitar l'aprenentatge autònom i garantir que els professionals poguessin consultar els continguts en qualsevol moment, es va habilitar l'aula virtual de FSC (Moodle). En aquest espai, es van publicar manuals detallats juntament amb set videotutorials que abordaven les diferents funcionalitats del sistema IDEAS, cobrint un total de 15 hores de formació asincrònica. Cada videotutorial estava acompanyat d'una enquesta de satisfacció, cosa que va permetre obtenir retroalimentació immediata del contingut, cosa que permetrà ajustar les sessions formatives següents a les necessitats reals de les persones participants. D'aquesta manera, els professionals van comptar amb un recurs formatiu dinàmic i flexible, disponible per a la consulta en qualsevol moment i adaptat al seu propi ritme d'aprenentatge.
Després d'aquesta formació en línia, l'equip formador es va desplaçar a cadascun dels 5 centres que formen part del projecte per impartir sessions formatives, eminentment pràctiques i en format presencial, als equips professionals dels centres. Durant aquestes sessions, els/les professionals van poder interactuar directament amb el sistema IDEAS, fer proves d'ús i resoldre dubtes en temps real. Aquestes sessions presencials van incloure simulacions de situacions reals, cosa que va permetre guanyar confiança i autonomia en el maneig del sistema.
Aquestes sessions es van complementar amb un total de 10 hores de seguiment a distància. A aquest efecte, a més de trucades i videoconferències periòdiques, com a part d'aquest projecte, es va habilitar un canal de comunicació específic a través del qual, cadascun dels centres participants poden fer arribar els seus dubtes, suggeriments i propostes de millora per poder seguir evolucionant el sistema informatitzat, a través del qual s'administra el protocol d'avaluació biopsicosocial proposat al sistema IDEAS.
Amb la finalització de les sessions presencials acaba el projecte, però no la formació, ja que els professionals continuaran el procés d'aprenentatge durant els propers mesos, experimentant amb el sistema de manera autònoma, i resolent qualsevol dubte que sorgeixi a través d'un acompanyament proper de lequip formador. Aquest enfocament permetrà una implementació més gradual i efectiva del sistema IDEAS a cada centre, garantint la seva integració plena i reeixida.
Missatge de Nadal i Nou Any del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño
Benvolgudes amigues i amics,
Com cada any, vull felicitar-vos les festes i transmetre-us, juntament amb la meva família, els nostres millors desitjos per a aquests dies. Com sabeu, és una tradició que m'agrada mantenir i que, també, em permet fer-vos arribar algunes reflexions sobre el nostre present i els reptes que tenim al davant.
Any rere any, les dificultats que afecten la vida diària de moltes persones continuen sent la nostra preocupació. Especialment, en relació amb la feina, la sanitat, el preu dels serveis bàsics, com la llum o el gas. De la mateixa manera, pel que fa a l'accés a l'habitatge, per citar-ne algunes de tantes dificultats.
A més, aquest any, els greus incidents provocats per la DANA, que ha afectat diverses comunitats autònomes espanyoles, i de manera especial la província de València, han suposat la pèrdua de moltes vides humanes, amb unes conseqüències socials i econòmiques, sobradament conegudes . Des d'aquí, vull transmetre el nostre condol a les famílies de les víctimes. També, un missatge de suport i solidaritat a les persones afectades per aquesta tragèdia, sumant-me, així, als missatges de condol.
En aquestes circumstàncies, us faig arribar la meva felicitació més sincera, esperant que passeu unes entranyables festes, en companyia dels vostres éssers més estimats. Una felicitació que faig extensiva a les persones voluntàries que col·laboren als centres i projectes que gestiona i dirigeix la Fundació Salut i Comunitat, a les administracions públiques, socis/es, proveïdors, donants. Infinites gràcies per confiar en la nostra feina, un any més.
Esperem que el nou any 2025 sigui millor i vingui acompanyat de bones notícies que explicar-vos, us envio una gran abraçada.
Bon Nadal, Bon Nadal, Eguberri on.
"He treballat a diferents empreses durant aquests 50 anys d'activitat laboral i sento que el SAP ha estat la que més a prop ha estat a la meva manera de veure la vida"
Carmen Garcés López, de 65 anys, es va jubilar l'11 d'octubre passat. Els seus darrers 8 anys de trajectòria professional, els ha passat al Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, treballant com a administrativa, motiu pel qual us hem volgut fer una entrevista. A FSC li agraeix l'oportunitat d'haver-ne format part durant tots aquests anys i als seus companys/es del servei, els anima a seguir amb la seva entregada professió, que tan necessària diu que és per a la nostra societat en una època en què estem tan exposats a rebre grans impactes emocionals.
– Ara que t'has jubilat, com et trobes?
Em trobo bé. Estrenant encara aquesta nova etapa… Feliç d'haver arribat fins aquí. Professionalment parlant, intentant adaptar-me a aquesta nova perspectiva del món i de la vida, en general. Es veuen les coses altrament, indiscutiblement.
– Recordes quan vas començar a treballar a la Fundació Salut i Comunitat? Com van ser aquests inicis?
Vaig començar a treballar al SAP fa 8 anys, cobrint el lloc d'una de les administratives que, en aquell moment, estava de baixa per malaltia. En principi, seria una suplència, però van acabar concedint-li la incapacitat total i em vaig quedar treballant en el servei.
– Què és el que et va atreure de treballar al SAP?
Em va agradar molt que es tractés d'una feina amb una finalitat social. Suposava fer un gir de 180° a la meva trajectòria professional, ja que, a excepció del meu primer treball en un laboratori farmacèutic, sempre havia treballat en comerç i distribució.
– Durant aquests anys, en què han consistit les teves tasques laborals?
Han estat les pròpies del lloc d'administració/recepció: atenció telefònica, atenció a l'usuari/ària, agenda de visites, realització d'analítiques, gestió de comandes, arqueig diari de caixa, arqueig mensual de la caixa de despeses, revisió mensual del manteniment del recurs, gestió del correu electrònic, procés d'altes i baixes d'usuaris, realització de la memòria anual, i moltes altres tasques que comporta el funcionament del SAP, on l'afluència d'usuaris és constant.
– Quin balanç fas de tots aquests anys al servei?
El balanç del meu pas pel SAP és de 10. Ha estat la millor forma i el lloc d'acabar la meva trajectòria professional. Les meves companyes i companys ho saben perquè sempre els he fet partícips d'aquesta realitat. He treballat a diferents empreses durant aquests 50 anys d'activitat laboral i sento que el SAP ha estat la que més a prop ha estat a la meva manera de veure la vida.
– En aquest sentit, quin aprenentatge t'emportes de tots aquests anys?
Sens dubte, haver pres consciència de la importància de la salut mental, així com de la problemàtica de les addiccions. Tot el que es faci és poca cosa. Per això, he marxat admirant profundament els/les professionals que es dediquen a ajudar l'usuari/ària a aconseguir una vida estable ia recuperar la il·lusió per seguir endavant.
– ¿ Quins èxits personals o professionals t'enorgulleixen més durant el teu temps de treball a l'entitat?
En el meu cas, sempre ha prevalgut allò personal sobre allò professional. Forma part de la meva manera de ser. Per això, el meu èxit més gran, ha estat portar-me l'afecte dels meus companys/es, als quals agraeixo de nou totes les bones estones compartides durant tots aquests anys.
– Vols comentar-nos alguna anècdota o un moment especial que t'hagi succeït durant aquests anys?
Després de molt pensar-ho, crec que la més significatiu va ser el meu primer dia de treball al SAP. Vaig arribar a pensar que no seria capaç de retenir al meu cap tantes cares i noms d'usuaris, així com d'executar mil tasques alhora, que és la tònica habitual del servei. Em vaig animar a continuar intentant-ho l'endemà i, quan vaig voler adonar-me'n, ja estava immersa en la «meravellosa bogeria» que és el SAP.
– Quina recomanació faries a les persones que hagin començat fa poc la feina a l'entitat?
Li diria que posin el cor a la feina. Al marge del lloc que ocupin, absolutament totes les persones que formin part de FSC es deuen als usuaris que creuen les portes demanant ajuda, i entenc que això és el que ha de prevaler, el bon tracte i l'empatia envers aquestes persones .
– A què et dedicaràs en aquesta nova etapa?
M'agradaria fer moltes coses. Però les prioritàries serien, reprendre l'hàbit de llegir al ritme que m'agrada a mi, reprendre també l'exercici físic que vaig abandonar durant la pandèmia i viatjar. Però, com a bona gèminis que sóc, em trobaré amb noves coses durant el camí, i les voldré descobrir totes.
- Per finalitzar l'entrevista, vols aprofitar per dir algunes paraules que vulguis compartir amb els teus companys/es i l'entitat, en general?
Sí, a FSC, agrair-li l'oportunitat d'haver-ne format part.
A les meves estimades companyes i companys, com ja els vaig dir quan ens acomiadem, confirmar-los que els porto al cor per sempre i animar-los a seguir amb la seva entregada professió, que tan necessària és per a la nostra societat en aquesta època en què estem tan exposats a rebre grans impactes emocionals, i amb què cal aprendre a batallar.
Una comunitat segura i un futur ple d‟oportunitats per als joves del Centre d‟Acolliment de Menors de Sopuerta
El Centre d'Acolliment de Menors de Sopuerta, servei de titularitat de la Diputació Foral de Biscaia, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, ha participat recentment en una activitat multicultural gastronòmica a les instal·lacions esportives del consell de Mercadet a Sopuerta. Els menors d'edat que conviuen al centre, acompanyats per l'equip professional, han realitzat l'activitat juntament amb el voluntariat d'aquesta població. Actualment, resideixen al servei un total de 34 menors de 3 nacionalitats diferents, motiu pel qual s'ha fet una trobada d'aquestes característiques.
CAM Sopuerta és un servei d'atenció a menors d'edat del sistema de protecció de la Diputació Foral de Biscaia. El centre es va posar en marxa fa aproximadament 8 mesos, comptant amb una capacitat per a 36 nens/es i adolescents.
L'objectiu general de l'activitat va ser donar a conèixer i/o ampliar el contacte dels joves amb l'entorn, i entre les persones que hi conviuen, fomentant la seva integració al municipi. Alhora, també es va tractar de desenvolupar un treball coordinat conjunt, que els pogués ajudar a entendre la importància de conèixer el lloc on resideixen, els veïns/es i el paper que exerceix la comunicació i l'escolta entre ells/es.
En aquest sentit, «l'activitat va intentar fomentar la interculturalitat, així com estrènyer llaços entre cultures, i crear un ambient positiu i acollidor al municipi. Creiem fermament que quan les persones es coneixen, quan comparteixen un plat, una història o un somriure, s'obre la porta per construir relacions respectuoses i autèntiques», mantenen des del Centre Acolliment de Menors de Sopuerta.
Per això, l'equip professional, juntament amb diversos joves, van fer, durant el matí previ a l'activitat, una varietat de menjars de diferents llocs del món. «Aquests plats van ser preparats per mans generoses que volien compartir un trosset de casa seva i cultura. Cada plat representava alguna cosa més que un sabor; era una invitació a explorar, a comprendre ia gaudir de les tradicions que ens uneixen més enllà de les diferències», assenyalen.
D'altra banda, el dia que va tenir lloc l'activitat, es van col·locar cartells temàtics que havien estat elaborats setmanes prèvies, amb la col·laboració dels menors, per generar un acostament intercultural, tractant de reflectir amb ells «l'essència de les nostres diverses cultures , valors i costums. D'aquesta manera, alhora que els adolescents van interactuar amb els vilatans, també es van poder familiaritzar millor amb altres cultures», afirmen des del CAM Sopuerta.
En aquesta activitat preparatòria prèvia a l'esdeveniment, realitzada a les instal·lacions del servei, es va treballar de manera transversal la comunicació assertiva, la «pluja d'idees», així com l'adequació dels plats típics que es prepararien amb els menors encarregats de l'elaboració dels mateixos. Tot això, realitzat de manera autònoma, sota la supervisió de diferents professionals del centre. Això va implicar la pràctica de les habilitats treballades en els diferents tallers que es realitzen en el recurs.
A més, la jornada va transcórrer amb normalitat. «En arribar a la ubicació on s'havia concretat l'esdeveniment, els adolescents es van mostrar tímids i van buscar la interacció amb les figures educatives i entre ells. Tanmateix, així que van començar a tenir confiança i les persones voluntàries van començar a preguntar-los sobre el seu lloc d'origen, es van mostrar més oberts i, fins i tot, van començar a explicar els diferents cartells que s'havien fet les setmanes prèvies. Per això, quan es va acabar la jornada, ens van dir que estaven agraïts i que havien passat un bon dia. De la mateixa manera, l'equip educatiu va observar com els/les menors havien col·laborat entre ells/es, convidant els/les més tímids a interactuar amb les persones que es van anar incorporant a l'esdeveniment», subratllen.
La valoració per part de l'equip d'aquest esdeveniment realitzat amb motiu d'una trobada intercultural és satisfactòria, segons ens traslladen. «Per això, volem estendre el nostre agraïment a cadascun/a dels/de les voluntaris/es, que van dedicar i dediquen temps i esforç, perquè aquests joves trobin una comunitat segura i un futur ple d'oportunitats al municipi. La generositat del temps i la dedicació és invaluable, i marca una diferència real en les vides d'aquests nois/es que, durant aquell dia, van tenir l'oportunitat de compartir amb el voluntariat», mantenen des de CAM Sopuerta.
Esperem que aquesta activitat hagi servit com una llavor que inspiri futures col·laboracions i trobades, i que la interculturalitat que celebrem aquell dia, sigui el primer pas cap a una Soporta cada cop més unida, on cada persona, sense importar d'on vingui, se senti valorada , respectada i benvinguda.