El meu ingrés a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va ser al novembre del 2023, i he de dir que va ser una experiència meravellosa. Vaig prendre consciència de la meva addicció i em vaig conèixer molt més a mi mateix. Era el meu tercer pas per una comunitat, sortint amb alta administrativa, sempre protegit perquè allà dintre no es pot recaure, està clar. El mateix mes del meu ingrés va morir el meu germà, i va ser un cop molt dur, per això es mereix que aquí el recordi…
Al mes de juny del 2024 vaig ingressar a Pis Terapèutic “Cosmos” amb una cosa molt clara, no tenia data de sortida. Després de dos intents anteriors, una sortida per força major i una altra per recaiguda amb compres compulsives, que van comportar una recaiguda gran i consum sense parar fins al nou ingrés a la comunitat… aquesta vegada em vaig proposar no tenir pressa.
L’ingrés a “Cosmos” va ser dur, perquè vens d’un gran espai verd natural, on si tens un mal dia pots parlar amb els ocellets caminant sol per la naturalesa, i si tens un bon dia ni t’ho explico! I arribes a pis, on et trobes en una casa amb 12 o13 persones més, amb diferents dificultats com jo mateix, amb les quals pots dur-te bé o no, sense lloc on amagar-te. El no amagar-me em va fer créixer, em va fer constatar que no estava bé, que tot era façana, que tenia problemes amb el menjar a les nits, i el major dels meus problemes es que no ho comunicava…. És aquí quan comença la meva aventura real; tot l’equip educatiu es posa a treballar per al que és millor per cada usuari, i això és increïble. Setmana a setmana, uau!
Quan surts de comunitat, penses que ho tens tot controlat i això no és cert, per exemple el tema emocional. Pensava que estava bé i no era del tot cert, era falsa seguretat, només era el principi d´una llarga feina. Un altre gran tema va ser la gestió econòmica. Quants mesos m´ha costat a mi? Quants errors al moment de quadrar? Buff… doncs no us imagineu com m´ha canviat la vida! El meu pare em dona ara 20€ a la setmana i li porto tots els tiquets, i tant content! Em dius fa 4 anys que ho gestionaria així amb el meu pare i me’n riuria! Acceptar que tenim una malaltia és una feina molt dura, en la que els educadors i educadores de pis terapèutic, ens acompanyen a diari, on ens donen eines per poder ser una mica més lliures.
L’entrada a pis és molt important, et vas integrant al grup, amb les cuines, i així van descobrint com ets, si ets treballador o no, intimes més amb el teu company de cuina, amb els teus companys d’habitació, etc.
La planificació és molt important; vaig aprendre el valor de tenir cada una de les activitats setmanals planificades amb anterioritat, amb temps per pensar en tots els possibles inconvenients, fer les trucades corresponents, etc.
L’altra cosa imprescindible és la medicació; és un compromís amb nosaltres mateixos, de la pròpia consciència sobre la realitat.
Per altra banda, vull compartir les diferents dinàmiques que vaig fer a pis, que em van fer ser més lliure de creences falses i tenir una personalitat mes independent. Les descric seguidament.
– Artteràpia
Va ser una dinàmica de la qual vaig aprendre moltes coses, entre les quals fer “mindfulness”, connectava plenament, plorava, era molt terapèutic. Aquesta activitat és imprescindible, ja que per a mi, que sempre he fet les mateixes coses, fer volar la imaginació és una aventura meravellosa, fins al punt de connectar amb l’emoció i plorar com un nen petit.
– Cohesió
En aquest grup podíem treballar els conflictes propis de la convivència i, en el meu cas, sento que no vam ser un grup molt cohesionat. Tot i això, crec que vaig poder parlar de manera clara i amb assertivitat.
– Esport
Molt content amb aquesta activitat, en aquests moments estic apuntat a un gimnàs on vaig cada setmana uns 5 dies, 1 hora diària aproximadament. I això és graciés a l’hàbit que vaig crear estant a pis.
– Gènere
Com ho trobo a faltar! Per a mi, com a home nascut a l’any 1979, tindria una cita setmanal al grup de Gènere. Si ja era feminista després de la meva estada a tres comunitats terapèutiques de FSC, arran del meu pas per “Cosmos”, encara més. El Patriarcat està tan integrat en tots els sistemes, que si existís cap possibilitat de donar-li la volta a aquesta injustícia seria ideal.
– Grup de Prevenció de Recaigudes
En aquest grup, es parla de situacions viscudes per part d´un dels usuaris/es del grup, perquè la resta li puguin aportar les seves experiències o punts de vista, per donar resposta a aquella vivència que ha tingut. És imprescindible per l’aportació d´experiència entre les persones usuàries.
– Grup de salut
El grup de salut també es importantíssim, on ens expliquen la importància de l’alimentació, de fer esport, tenir una vida sana, dormint les hores que pertoquen, etc.
El més important és aprendre que la persona que més ens estimarà a nosaltres mateixos som nosaltres mateixos. Llavors, es tracta d’aprendre a cuidar el cos, per exemple anant als metges, al dentista, al oftalmòleg si pertoca, al dermatòleg, es tracta d´agafar un compromís amb un mateix.
– Habilitats socials
Son imprescindibles per a nosaltres, des de saber a resoldre conflictes com a rebre una crítica; amb el dia a dia a pis, entre les dinàmiques, les relacions interpersonals, l’acompanyament dels educadors i demés, és un ensenyament màgic del qual he sigut partícip i estic molt agraït.
Ara em sento molt més segur de mi mateix i puc volar pel món sense por, com no m´havia sentit mai, sempre conscient de mi mateix, de la meva malaltia i del meu voltant.
D’altra banda, els espais de tutoria individualitzada permeten fer una revisió àmplia del propi procés. Va ser en aquest cas on vam veure com vaig començar a pis, vaig arribar a mínims, vaig haver de repetir la primera fase… quina paciència vau tenir amb mi i quina sensibilitat. Moltes gràcies!
Em vaig sentir molt protegit per vosaltres, això es un punt que ningú sap dels usuaris que dubten si venir o no a pis, quan surten de comunitat. A part de donar-nos les ensenyances per sortir a la vida, ens ajudeu a rascar fins al fons de nosaltres mateixos per “buscar l´ultima merda” i poder remuntar nets i pulcres sense cap creença falsa i menys complexos.
I després està clar, quan arribes a “Cosmos” la coordinadora sempre a sobre nostre, si necessitem qualsevol cosa, perquè sap tot de tothom, perquè dimarts al matí l’equip es reuneix i ens fa una devolució amb la sensibilitat esmentada anteriorment…
Us tinc una alta estima, tot i haver passat per moments molt diferents i molt complexos, res embruta l’experiència positiva com a aprenentatge que he tingut. Us tindré sempre al meu record, sempre us tindré al meu cor.
Moltes abraçades per a tots i totes.
Borja Martínez, exusuari de la Fundació Salut i Comunitat.