En aquesta ocasió, hem entrevistat Isabel Casas Valerio, professional que treballa com a psicòloga al Centre de Primera Acollida i Valoració «Lázaro», servei de la Conselleria de Benestar Social del Govern de Castella-la Manxa, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), juntament amb el Grup Lagunduz. Entre les novetats que s’han posat en marxa recentment al servei, destaca el programa d’intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat amb bons resultats a altres centres d’atenció a menors, dirigits i gestionats per FSC. En aquesta entrevista, ens parla de les primeres experiències terapèutiques utilitzant aquest programa i del treball en general que realitza al servei.
– Isabel, per anar endinsant-nos en el que va ser aquesta entrevista i per anar coneixent-te, ens agradaria que ens parlessis de la teva formació i de l’enquadrament psicoterapèutic en què desenvolupes la teva feina.
Sí, sóc llicenciada en Psicologia per la Universitat de València. Quant a l’enquadrament psicoterapèutic, es basa en la teràpia emocional-sistèmica infanto-juvenil, la teoria de l’aferrament i les aportacions dels models explicatius del trauma.
D’altra banda, sóc d’aquelles professionals que sent que està “a mig fer”, en formació i aprenentatge constants. Poso al servei del meu treball i les persones que atenc totes les eines que m’han aportat les formacions teòric – pràctiques i experiencials en diversos models terapèutics com la teràpia cognitiu – conductual i la teràpia Gestalt.
A més, part de la mirada, de la sensibilitat i la comprensió que considero necessàries per a l’acompanyament terapèutic dels processos d’altres persones, també es nodreix del meu propi procés.
– Des de quan treballes al Centre de Primera Acollida i Valoració “Lázaro” i quines tasques fas?
Vaig començar a treballar en aquest servei a l’octubre del 2019.
Quant a les tasques que porto a terme, s’emmarquen en el procés que detallo a continuació: des que un nen, nena o adolescent (NNA) ingressa al centre, una vegada que des de la Delegació Provincial de Benestar Social del Govern de Castella -La Manxa ens transmeten la previsió d’estada del mateix, inici el procés d’avaluació psicològica.
Aquest procés es duu a terme a partir de sessions individuals amb el/la menor. Per això, utilitzo tant tests psicomètrics com proves projectives (constructives com “la caixa de sorra” i les històries lúdiques d’aferrament, temàtiques com “El Pata Negra”, expressives com “el dibuix de persona sota la pluja”, etc.).
A més, em baso en l’observació clínica, tant en el context residencial com en els tallers grupals i la informació que transmet l’equip educatiu, a través dels informes diaris i de les reunions d’equip.
Després d’haver realitzat la corresponent avaluació, elaboro un informe de valoració que remetem a les tècniques de menors que porten cada cas, en què reflecteixo conclusions i hipòtesis d’intervenció, en funció del perfil de cada NNA.
– Com sestableixen els objectius de treball i el pla de cas de cada menor?
Sestableixen de manera conjunta amb lequip educatiu i amb les tècniques de cada cas; treballem de manera interdisciplinària amb cada menor.
En els casos dels nens, nenes i adolescents que romanen més temps en el servei, treballo de manera individualitzada, realitzant acompanyament terapèutic, en funció de les situacions i necessitats emocionals que vagin emergint durant la seva estada.
Quan el/la menor deixa el recurs, sóc la responsable del seguiment, com a part del procés de tancament de l’estada a “Lázaro”.
– Com està resultant aquesta experiència professional per a tu?
És tan profunda que em resulta molt difícil resumir-la. Vaig pujar a un tren en marxa. Quan vaig arribar al servei, les funcions del psicòleg/a eren tan sols de valoració i de mica en mica, vaig anar sintonitzant amb les característiques del recurs i del Projecte Educatiu.
Posteriorment, amb l’ajuda de Rafa Pinto (director del servei), hem redefinit i concretant les meves tasques.
Considero que les característiques de “primera acollida/urgència” posen a prova els nostres recursos gairebé diàriament. L’heterogeneïtat de perfils (diferents edats, diferents orígens, diverses necessitats emocionals, etc.), els freqüents ingressos i sortides dels NNA que generen impacte en cada menor i en la reconfiguració del grup, són qüestions que a les persones que “ ens va la marxa”, professionalment parlant, ens mantenen actives i en constant formació i readaptació.
A més, moltes de les experiències que vivim aquí, en conviure amb menors que viuen les seqüeles emocionals de l’abús i la negligència, em connecten amb les meves pròpies mancances com a professional que no ho pot curar tot i amb les mancances del sistema, la manca de recursos socials , educatius i de salut mental, l’“analfabetisme emocional” en què estem immersos com a societat, etc.
Puc dir també que aquest temps d’acompliment professional és una cura d’humilitat, un procés d’acceptar els meus límits humans i de deixar-me cuidar en el servei pels companys/es que m’ajuden a frenar el fuet de l’autocrítica i la hiperexigència.
Si hi ha garantia d’alguna cosa és que aquest temps a “Lázaro” està sent una oportunitat salvatge per nodrir-me, seguir aprenent i seguir creixent com a persona i com a professional.
– Entre les novetats que heu posat en marxa recentment al servei, heu iniciat un programa d’intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat amb bons resultats a altres centres de menors dirigits i gestionats per FSC.
Sí, durant la formació de l’EDD 3+, de la mà Daniel Urbina, director del Centre d’Acollida de Menors (CAM) d’Ateca, a Saragossa, vam conèixer com s’estava implementant aquesta eina en altres centres d’atenció a menors, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat, i ens va sorgir la curiositat i l’interès de posar-ho en marxa a “Lázaro”.
Concretament, des del 12 de gener, hem començat a emprar-la amb un primer menor amb dificultats atencionals i hiperactivitat amb què, mitjançant entorns de mindfulness i relaxació, treballem l’atenció, la respiració diafragmàtica, la relaxació, etc.
A més, ja hem tingut una primera experiència molt reeixida amb un menor migrant, desconeixedor del castellà, en què l’eina de la plataforma de realitat virtual Psious, ens ha ajudat a salvar certs esculls i començar a apropar-nos més.
– Quin tipus d’intervenció es fa a través d’aquest programa i quina utilitat ofereix?
La realitat virtual en el treball amb població infantojuvenil permet no només la intervenció, sinó també l’avaluació i la prevenció en relació amb la majoria de problemes emocionals.
A més, es poden treballar aspectes psicoeducatius. Per això, creiem que té una utilitat especial en el nostre recurs en què, encara que a priori desconeixem la temporalitat d’estada cada menor, puguem treballar amb ells en la millora d’habilitats i eines emocionals bàsiques.
– Concretament, quins aspectes fonamentals contempla aquesta intervenció a nivell terapèutic?
Un dels principals dilemes que més he tingut amb mi mateixa a “Lázaro” ha estat entendre i acceptar que aquest recurs és per valorar els menors i que les intervencions que faig no formen part d’un procés terapèutic “a l’ús”.
Per mi és fonamental que l’acompanyament terapèutic que faig durant la vostra estada, sigui el menys invasiu possible, així com abordar les problemàtiques emergents sense generar patiment, exposant al record o explicació de situacions traumàtiques viscudes.
Per això, l’ús de les ulleres de realitat virtual de Psious i altres tècniques com “la caixa de sorra”, que també hem començat a utilitzar aquest any, són recursos que permeten anar elaborant el procés, amb la distància emocional necessària per no generar tant dolor.
Tenint en compte que el joc és el llenguatge natural dels nens i les nenes i que també és una de les eines més útils per al treball amb adolescents i adults, hem començat a utilitzar la tècnica de “la caixa de sorra”.
– Què aporta aquesta tècnica i en què consisteix?
Aquesta tècnica aporta una narrativa que permet que la persona alliberi, expressi i simbolitzi, generant sentiments de control, allò que succeeix i allò que viu al seu interior.
Se li demana a l’NNA que creï un món imaginari/una escena dins d’una caixa amb sorra, utilitzant miniatures que representen els éssers animats i inanimats que conformen el seu món intern i extern.
– Què destacaries de la metodologia que utilitzeu al servei, en general?
Al centre, disposem de tota mena de materials i recursos que permeten l’abordatge de diferents temàtiques que apliquem, en funció de les necessitats i problemàtiques que es van detectant a cada menor.
Utilitzem contes terapèutics, cartes i imatges associatives, jocs cooperatius, materials visuals psicopedagògics com a suport per a la psicoeducació, i hem posat en marxa les novetats a què m’he referit anteriorment.
– D’altra banda, en relació amb tallers i activitats a realitzar al centre, què teniu previst a curt i mitjà termini?
Pel que fa al meu camp d’actuació, la implantació de les ulleres de realitat virtual i de “la caixa de sorra” com a eines d’intervenció són la prioritat ara mateix i hi estem centrant els esforços.
D’altra banda, seguint la nostra programació habitual de sortides fora del centre, aquest mateix cap de setmana ve carregat de “planassos”. Tenim previst anar un dia al Museu de les Il·lusions de Madrid i un altre a veure el Palau Reial d’Aranjuez.
– T’agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, m’agradaria donar les gràcies. Per començar, gràcies a Amezúa, directora de Llar Residencial d’Atenció a Menors “Las Nubes” a Guadalajara, ia Toni Gelida, director de l’Àrea d’Atenció a la Dependència i Atenció a la Infància i l’Adolescència de FSC, que van apostar “cegament” per mi.
També, agraeixo la confiança que sento que Rafa i la resta de companys/es de “Lázaro” dipositen a la meva feina i igualment, donar les gràcies a la Fundació Salut i Comunitat per les oportunitats que ens ofereix.
És el cas de les formacions de l’EDD3+, amb què s’ha aconseguit generar connexions entre els professionals de l’entitat.
I també, per oferir eines i mitjans per desenvolupar un model de treball innovador i de qualitat.