FSC rep l'equip participant i organitzadors del projecte europeu 'Expero4care'

El passat mes de juliol va tenir lloc la trobada amb els/les participants i l'organització del projecte europeu "Expero4Care". Es tracta d'un programa innovador en l'àmbit de la formació, que aplica un sistema de qualitat específic per avaluar els processos de formació i aprenentatge en organitzacions que es dediquen a l'àmbit de la salut.

La Fundació Salut i Comunitat, en la seva constant recerca de la innovació i la millora, participa en aquest projecte des de l'any 2013 implementant el model proposat per analitzar i millorar la qualitat dels processos formatius.

El projecte "Expero4Care" està coordinat per la Azienda per i Servizi Sanitari 1 triestina (Itàlia), i la direcció del projecte està compartida entre el Departament d'Humanitats de la Universitat de Trieste, l'Associació Expero, la ASS1 triestina i l'Oficina Europea de Xipre. D'altra banda, els participants que implementaran o faran difusió del model procedeixen de diferents països com ara Croàcia, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Turquia i Espanya.

El passat 28 de juliol, va tenir lloc una sessió de treball en els Serveis Centrals de FSC a Barcelona. La sessió va comptar amb una presentació a càrrec de Xavier Ferrer, director tècnic de FSC, que va fer un repàs de la trajectòria de l'entitat, i va explicar els seus principals àmbits d'actuació. Durant la seva intervenció, va destacar el valor i el significat que l'entitat atorga a la formació dels seus professionals, no únicament entesa com a adquisició de coneixements i tècniques, sinó com una forma de compartir amb altres professionals les dificultats, i dilemes que inevitablement genera el treball amb persones.

Per la seva banda, Patricia Bosch, coordinadora del Circuit d'Inserció de l'Àrea d'Inserció Social, VIH i Reducció del Dany de FSC, i Elena Guerrero, referent del projecte "Expero4Care", van explicar el canvi cultural que ha suposat la incorporació de la Qualitat en la nostra entitat. En aquest sentit, han assenyalat que l'obtenció del Premi Avedis Donabedian a l'Excel·lència en Qualitat en Integració Social ser un reconeixement d'especial rellevància al treball de l'entitat pels esforços invertits en la millora de la qualitat.

L'aplicació del model d'avaluació de "Expero4Care" és una proposta altament innovadora i interessant, que permetrà sistematitzar, analitzar i millorar els processos formatius i d'aprenentatge que s'impulsin a la nostra organització, així com identificar i posar en relleu la cultura compartida en matèria de Qualitat.

D'altra banda, el passat 29 de juliol es va realitzar a les oficines de l'empresa SGS a Barcelona, la presentació de l'estàndard normatiu, un dels principals objectius del projecte "Expero4Care", aprovat i finançat per la Comissió Europea el 2013, conscients la necessitat de desenvolupar un model operatiu i sistemàtic per avançar en matèria d'avaluació de la qualitat.


Què és el que NO hi ha a l'ampolla? Organitzacions de salut pública demanen a la Comissió Europea que etiquetin correctament les begudes alcohòliques

Avui 10 de setembre al Parlament Europeu (Brussel·les), experts en salut pública demanaran a la Comissió Europea canvis en la legislació sobre etiquetatge d'alcohol que permetin als consumidors prendre decisions basades en informació fiable.

alcohol-label-eurocare

Actualment, quan un consumidor beu alcohol és molt poc probable que sàpiga exactament el que està bevent, llevat que es molesti a buscar informació en el lloc web de l'empresa productora.

El 2011, les institucions europees van aprovar lleis que requerien que els aliments i begudes no alcohòliques, incloent sucs de fruita i llet, portaran etiquetes amb informació i especificació dels seus ingredients nutricionals. No obstant això, les begudes alcohòliques van ser eximides d'aquesta obligació.

L'esdeveniment serà organitzat pel parlamentari europeu Glenis Willmott (S&D, Regne Unit), qui comenta: "Estem defraudant als consumidors al negar-los l'oportunitat de prendre decisions informades sobre l'alcohol que compren. Vull garantir que el nou Parlament treballa amb la Comissió per rectificar aquest error".

"Com a professionals de la salut pública busquem polítiques eficaces per fer front als danys relacionats amb l'alcohol, i les etiquetes informatives destaquen per ser una forma infrautilitzada de facilitar als consumidors prendre decisions saludables sobre el seu consum d'alcohol", va dir el Dr Lars Møller de l'Oficina Regional de l'Organització Mundial de la Salut per a Europa.

"Per què una ampolla de llet o suc de fruites ha de mostrar els seus ingredients i informació nutricional, però una ampolla de whisky o cervesa no? No veiem cap raó. Els consumidors tenen dret a saber el que estan bevent. Les begudes alcohòliques no han de ser tractades de manera diferent a altres begudes i aliments en general. Si anem a ajudar els consumidors a triar què, quan i quant beure, mostrar a les etiquetes la llista completa dels ingredients de les begudes alcohòliques incloent els lèrgens, els additius i conservantes- és una necessitat", va dir Ilaria Passarani, Cap del Departament de Salut i l'Alimentació de l'Organització Europea de Consumidors.

"És veritablement sorprenent que els responsables europeus neguin als consumidors el dret a conèixer el contingut de les begudes alcohòliques mitjançant l'exclusió de les begudes alcohòliques d'aquesta legislació. Estem a l'espera de l'informe de la Comissió Europea sobre l'etiquetatge d'alcohol que té l'obligació de realitzar abans de desembre d'aquest any. Fem una crida a la Comissió Europea per tractar els envasos d'alcohol igual que els envasos de begudes no alcohòliques", va dir Mariann SKAR, Secretària General d'EUROCARE, Aliança Europea de Polítiques d'Alcohol.

L'esdeveniment examinarà les raons per a l'etiquetatge d'alcohol, la relació entre l'alcohol i la dieta saludable i els esdeveniments recents en matèria d'etiquetatge d'alcohol.

L'alcohol conté una quantitat considerable de calories, amb un valor energètic de 7,1 quilocalories per gram; només el greix té més valor energètic per gram (9 kcal/g). Estudis realitzats al Regne Unit han demostrat que l'alcohol aporta gairebé el 10% de la ingesta energètica entre les persones adultes que beuen.

La ingesta d'alcohol fa que el cos cremi menys quantitat de greix per obtenir energia. Mentre que els nutrients, proteïnes, carbohidrats i greixos es poden emmagatzemar en el cos, amb l'alcohol no passa el mateix. Per això, el cos prioritza eliminar, el que significa que tots els altres processos que tinguin lloc, incloent l'absorció de nutrients i la crema de greix, són interromputs.

Molta gent s'oblida de tenir en compte les begudes alcohòliques quan controlen el que mengen, de manera que és fàcil que les calories provinents de l'alcohol augmentin ràpidament i sense adonar-nos. L'alcohol també actua com un estimulant de la gana i pot portar a menjar en excés durant els àpats i per la nit.

El consumidor té dret a prendre decisions basades en informació fiable sobre els productes que compra, i és una obligació de les institucions públiques facilitar-li que pugui exercir aquest dret.

Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb:

Mariann Skar, Secretària General
European Alcohol Policy Alliance - Aliança Europea en Polítiques d'Alcohol
Email: mariann.skar@eurocare.org
GSM: +32 (0) 474 830 041
Sitio web: www.eurocare.org

EUROCARE (Aliança Europea en Polítiques d'Alcohol) és una aliança d'organitzacions no governamentals i públiques de l'àmbit de la salut amb al voltant de 57 organitzacions membre provinents de 25 països europeus, entre les quals es troba la Fundació Salut i Comunitat, que advoquen per la prevenció i reducció de danys relacionats amb l'alcohol a Europa.


Els metges lluiten a Brussel per l'aplicació de la política escocesa sobre el preu mínim per unitat d'alcohol

Els i les professionals sanitàries escoceses estan unint esforços per desafiar la contínua oposició dels productors mundials d'alcohol a l'aplicació de la política de preu mínim per unitat d'alcohol d'Escòcia. El 5 de setembre a Brussel·les, metges escocesos i europeus plantejaran els seus arguments a favor de la salut juntament amb els partidaris d'aquesta política en la indústria, com ara C & C Group (productors de Tennents Lager) i l'Associació escocesa per al comerç autoritzat.

shaap

Al maig de 2012 el Parlament escocès va aprovar sense oposició una llei per introduir un preu mínim per unitat d'alcohol de 0,50 lliures. La legislació encara no ha entrat en vigor a causa que un consorci de productors mundials d'alcohol, liderada per la Scotch Whisky Association (SWA), Spirits Europe i el Comitè Européen des Entreprises Vins (CEEV), ha estat lluitant contra la seva aplicació des del principi. La lluita es troba ara a Europa, en l'última etapa de la batalla legal, on els estats membres de la UE poden enviar a la Cort Europea seves opinions per escrit fins a mitjans d'octubre d'aquest any.

El Dr Peter Rice, president de SHAAP - Scottish Health Action on Alcohol Problems (Acció Sanitària Escocesa contra els Problemes derivats de l'Alcohol) va declarar:

"El canvi de preu de l'alcohol és determinant en la incidència dels efectes nocius de l'alcohol. Aquesta política de salut és de vital importància ja que salvarà vides a Escòcia i ha de ser implementada amb urgència. Al Canadà, l'increment d'un 10% del preu mínim es va associar amb una caiguda del 32% en les taxes de mortalitat provocades per l'alcohol. L'aplicació del preu mínim per unitat és competència del Govern d'Escòcia com a mesura de salut pública en resposta a una crisi de salut ".

Mariann SKAR, Secretària General de l'European Alcohol Policy Alliance - Eurocare (Aliança Europea de Polítiques sobre l'alcohol) va afirmar:

"El preu mínim per unitat és una mesura àmpliament demostrada per abordar els danys relacionats amb l'alcohol a Escòcia. Aquesta política marcarà una diferència, i per això Eurocare està actualment instant als estats membre ia la Comissió a donar suport l'aplicació d'aquesta mesura que protegirà el benestar dels seus ciutadans".

Eric Carlin, Director of SHAAP - Scottish Health Action on Alcohol Problems (Acció Sanitària Escocesa contra els Problemes derivats de l'Alcohol) va explicar:

"Necessitem que altres estats membre i la Comissió donin suport o almenys no s'oposin a la política escocesa. Qui s'oposa a la mesura del preu mínim per unitat és un consorci de productors multinacionals d'alcohol que, erròniament, la defineixen com una qüestió de salut contra Indústria. D'altra banda, cal dir que alguns representants de la indústria escocesa de l'alcohol donen suport a aquesta política des d'una posició ètica".

Paul Waterson, President Executiu de la Scottish Licensed Trade Association (Associació escocesa per al comerç autoritzat) va dir:

"La nostra Associació està encantada de participar en aquest important seminari que explora les Polítiques innovadores escoceses sobre alcohol. Donem suport plenament la més creativa, la referent als preus mínims unitaris, i creiem que és un element crucial en l'intent de canviar la difícil relació d'Escòcia amb l'alcohol".

El Dr Katrin Fjeldsted, President del Standing Committee of European Doctors (Comitè Permanent de Metges Europeus) va comentar:

"Juntament amb l'Organització Mundial de la Salut, el CPME advoca per un enfocament sanitari en totes les polítiques per a la prevenció de malalties i millora de la salut. Això inclou tenir en compte els efectes en la salut en les polítiques comercials i aquesta és la raó per la qual hem donat suport els esforços d'Escòcia per introduir el preu mínim unitari d'alcohol".

Aquesta és una oportunitat perquè la Unió Europea doni suport a una innovadora mesura de millora de la salut, dissenyada per circumstàncies locals, amb evidència internacional i per mostrar que a Europa, la salut és el primer".

[divider_line]

Contactes:

  • Eric Carlin, Director de l'SHAAP (Scottish Health Action on Alcohol Problems) on (0044) (0) 750.508 1784 and shaap.director@rcpe.ac.uk
  • Dr Peter Rice, President de SHAAP (Scottish Health Action on Alcohol Problems) on (0044) (0) 7740937732 and peter.rice@nhs.net
  • Mariann SKAR, Secretària General, European Alcohol Policy Alliance
    Email mariann.skar@eurocare.org, GSM: +32 (0) 474830041, Website: www.eurocare.org

Informació addicional:

SHAAP (Acció Sanitària d'Escòcia contra els Problemes derivats de l'alcohol) és una organització independent de suport sanitari creat pels Col · legis de Metges d'Escòcia per donar a conèixer la naturalesa i l'abast dels problemes associats amb el consum d'alcohol a Escòcia, i dissenyar campanyes per prendre mesures basades en l'evidència per reduir aquest dany: www.shaap.org.uk .

Aliança Europea de Polítiques sobre l'alcohol (Eurocare) està formada per la unió d'organitzacions no governamentals de l'àmbit social i de salut pública que advoquen per la prevenció i reducció dels danys relacionats amb l'alcohol a Europa. Eurocare té la seu a Brussel · les i té 57 organitzacions membres procedents de 25 països europeus, entre les quals es troba la Fundació Salut i Comunitat: www.eurocare.org .

Comitè Permanent de Metges Europeus (CPME) té com a objectiu promoure la formació i la pràctica mèdica per tal d'aconseguir una atenció mèdica d'alta qualitat per a tots els pacients a Europa: http://www.cpme.eu/

Associació escocesa per al comerç autoritzat de begudes alcohòliques és l'única organització nacional que representa tots els sectors de la Indústria escocesa amb llicència per a la comercialització de begudes alcohòliques. Els membres de l'Associació són propietaris de bars, hotelers, propietaris de restaurants, locals d'oci nocturn, clubs i botigues de queviures amb llicència per a la venda d'alcohol: http://www.theslta.co.uk/


Centre de Dia d'Addiccions: el compromís del voluntariat

El passat diumenge 24 d'agost, el Periódico de Catalunya dedicava un reportatge a la implicació del voluntariat en el qual es destacava la tasca de voluntaris/es en diferents organitzacions com una resposta de la ciutadania l'increment de la pobresa i de la desigualtat.

laura-voluntaria-fsycEl reportatge "Voluntaris al front social" recollia que uns 300.000 catalans dedicaven part del seu temps a ajudar a persones en risc d'exclusió social. Així, entre 2007 i 2011, van augmentar un 23% les col·laboracions de persones amb entitats del tercer sector.

Aquesta dada ha de posar-se en relació amb un altre ressenyat: segons dades aportades Teresa Crespo, presidenta d'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) comentava que gairebé 700 entitats havien desaparegut del tercer sector. Es tracta, per tant, d'un moment on les diverses organitzacions del tercer sector fan front a dificultats per mantenir l'activitat que desenvolupen però és també un moment d'alta implicació per part de la ciutadania.

Fundació Salut i Comunitat va ser una de les entitats escollides per mostrar aquesta tasca. El Periódico de Catalunya es va desplaçar a les instal·lacions del Centre de Dia d'Addiccions a l'Hospitalet de Llobregat, per entrevistar i conèixer in situ a una de les col·laboradores, Laura Portuguès.

Al llarg de l'entrevista Laura va assenyalar com a valors el compromís, la participació i l'acompanyament, destacant així mateix el component d'aprenentatge que per a ella suposa aquesta col·laboració.

El Centre de Dia Addiccions ha incorporat a l'equip a persones que han desenvolupat tasques de suport i reforç des del voluntariat. Durant els seus 25 anys d'història, aquestes persones han conferit un valor afegit a la nostra entitat en el que entenem és un procés bidireccional:

  • La presència de voluntaris/es al centre transmet un missatge a les persones que es troben realitzant tractament de la seva addicció simbolitzant el compromís de la societat envers la seva situació.
  • D'altra banda, la participació d'aquestes persones en el dispositiu permet donar a conèixer complexitat del procés d'addicció afavorint una major sensibilitat que entenem redunda també en l'entorn comunitari.

La nostra visió de futur respecte a aquesta figura clau és, d'una banda, continuar comptant amb la figura del voluntari/a; però a més, en la mesura del possible, poder incrementar-la a nivell quantitatiu. En aquest sentit, el fet de poder comptar amb perfils professionals diferents suposa per al Centre de Dia de Addiccions d'FSC un valor afegit, tant per als usuaris/es del servei com per als professionals que treballen en el mateix.


"La Verneda", primer centre de gent gran d'FSC certificat per AENOR a Catalunya

Des del passat mes de juliol, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) disposa del certificat emès per AENOR en la Gestió de Residències, centres de dia i Llars de gent gran, en què es reconeix que disposa d'un Sistema de Gestió de la Qualitat d'acord amb la Norma ISO 9001. L'auditoria s'ha realitzat a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, servei de titularitat de l'ICASS de la Generalitat de Catalunya, que FSC gestiona en UTE amb Lagunduz.

iso-laverneda
Xavier Ferrer, Director Tècnic d'FSC

L'obtenció d'aquest certificat residencial és l'aposta de la direcció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, i per tant d'FSC, per la implantació de la Qualitat en els centres que gestiona. FSC és una entitat que sempre busca l'excel·lència en les seves actuacions i la millora constant, que té esperit d'innovació i superació, valors que ens exigeix la societat actual i amb els que, de nou, ha tornat a estar a l'altura.

Però, sens dubte, el que més ens satisfà d'haver obtingut aquest certificat és el reconeixement a la feina de molts anys, l'esforç d'un grup de professionals que des del seu afany han aconseguit que, sense estar certificats fins ara per una norma, es treballi amb Qualitat.

Segons la direcció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència: "tot i que ha hagut un treball intens durant quatre mesos, el que hem fet ha estat organitzar el que teníem al format i vocabulari que la Norma ISO exigeix: compromís de la direcció, objectius anuals, PAC, llista de documents i registres, nomenclatura, indicadors ... Lectures, debats, opinions, tot valia. I hem encertat, ho hem aconseguit ".

L'auditoria s'ha realitzat a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda", a Barcelona, servei que FSC gestiona en UTE amb Lagunduz. La direcció i subdirecció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència vol agrair a Maria Jiménez, Responsable de Qualitat de Lagunduz, l'esforç i la dedicació brindada.

Però ha estat, sens dubte "la gent de La Verneda" com els agrada dir, la que ha aconseguit que en tan sols quatre mesos, hem obtingut aquest certificat tan important i desitjat per la nostra entitat. Ells, amb David González, anterior director del centre i ara sotsdirector de l'Àrea d'Atenció a la Dependència al capdavant, han treballat dur per organitzar els procediments de Qualitat del centre, d'acord amb els requisits que la norma exigeix.

A partir del mes de setembre, implantarem a la resta de centres el mateix Sistema de Gestió de la Qualitat pel qual hem estat certificats, de manera que tots segueixin el mateix procediment. Aquest és ara el nostre nou repte que, sens dubte, estem segurs que aconseguirem amb el compromís de tots.


Excel·lents resultats en les enquestes de satisfacció dels centres de gent gran gestionats per FSC a la Comunitat Valenciana

Des de fa diversos anys venim aplicant, dins del nostre Sistema de Qualitat, diferents enquestes de satisfacció en els diversos centres de gent gran gestionats per FSC. En el cas de la Comunitat Valenciana, es tracta de centres de titularitat de la Conselleria de Justícia i Benestar Social de la Generalitat Valenciana.

fsyc-calidad-atencion-personas-mayores

A la Comunitat Valenciana, FSC gestiona 6 centres, la majoria en consorci amb Valoriza Serveis a la Dependència, ubicats a Elda, Benidorm, Elx, Benejúzar, Port de Sagunt i Puçol. Les enquestes de satisfacció es dirigeixen tant als usuaris/es de la residència i als del centre de dia, que conserven les capacitats cognitives, com als seus familiars.

Els resultats de les enquestes corresponents a 2013 han estat molt positius: la mitjana de satisfacció en l'enquesta d'usuaris és del 87,25%, i la de familiars, del 90,4%.

L'enquesta valora l'opinió dels usuaris en les següents àrees: ubicació/entorn, confidencialitat, intimitat, presa de decisions, satisfacció general, autonomia, cures d'objectes personals, higiene del centre, tracte personal, menjar, cura de la roba, i relacions interpersonals.

Després d'analitzar els resultats, en global i per separat, es desprenen diferents conclusions:

  • Les preguntes en què s'ha mostrat una major satisfacció, per part dels usuaris, han estat en higiene del centre, tracte personal i confidencialitat, activitats, satisfacció general, cura de la roba i intimitat, amb una mitjana superior al 90% de satisfacció.
  • En les enquestes dirigides a familiars, els ítems més ben valorats han estat el tracte al seu familiar, la capacitat de decisió i autonomia que se li ofereix, la higiene del centre, i la intimitat i confidencialitat.

Fent una comparativa amb els centres gestionats per FSC durant els darrers anys, durant el 2013, hem millorat, per cinquè any consecutiu, a la Comunitat Valenciana els resultats de satisfacció respecte als anys anteriors, tant en les activitats que oferim, com en alimentació , tracte i intimitat cap als usuaris, i higiene dels centres.

Aquestes enquestes són un dels indicadors imprescindibles a l'hora de valorar els resultats anuals. El grau de satisfacció tal alt és, sens dubte, una mostra inequívoca de la excel·lent gestió que s'està realitzant des dels centres, on la professionalitat, humanitat i rigor en el treball, han fet possible aquests resultats dels quals ens mostrem tan orgullosos .


Cànnabis: més enllà del debat, una realitat

És innegable.  El debat sobre la regularització del cànnabis s’ha obert de bat a bat. I això s’agraeix des de fronts ben diversos. Poder-ne parlar obertament, més enllà de ser saludable, és urgentment necessari.

Com amb qualsevol tema d’actualitat, tothom n’opina, des d’aquells que en tenen un coneixement tècnic i científic, fins aquells que sorprenentment saben parlar de tot. Psiquiatres, antropòlegs, preventòlegs, sociòlegs, però també periodistes, contertulians, polítics o usuaris/àries i consumidors/ores.

Punts de vista? De tot tipus. Evidències científiques? De tots colors, algunes semblen ben clares i  admeses per tothom, i d’altres generen grans discussions.

Però el que sí  és real i s’hauria d’afrontar amb certa celeritat, és la realitat actual, l’existència d’un nombre important de consumidors/ores que per tal de minimitzar problemàtiques de diferents tipus, s’estan organitzant i associant en els anomenats clubs cannàbics.

De clubs n’hi ha de diferent caire com en tots els gremis, però n’hi ha molts amb voluntat de fer les coses bé, d’implicar-se en la reducció de riscos dels seus usuaris/àries, de participar en la millora de les condicions dels consumidors, de defensar-ne els seus drets, i d’intentar evitar que quelcom que hauria de ser un plaer o l’alleujament de la simptomatologia d’una malaltia, el consum de cànnabis, esdevingui un problema.

I cal que donem una resposta a aquesta realitat, ja sigui a nivell de l’administració, regulant la seva existència, com a nivell professional, participant i definint estratègies d’intervenció específiques pels clubs, en termes de prevenció i reducció de riscos i danys. No només hauríem de donar suport amb els que volen fer les coses bé, aquells que es preocupen que no se’n faci un abús i que no tenen un afany de lucre ni de proselitisme, sinó també donar-los-hi eines i recursos per poder actuar de la millor manera possible.

Darrerament s’ha assenyalat el risc que Barcelona o Catalunya esdevinguin una destinació del “turisme del porro”. Pel moment això ens sembla una exageració, d’aquestes que probablement surten a l’estiu, quan no hi ha noticies reals destacables. També s’ha de dir que a Amsterdam fa dècades que això succeeix i tampoc ha suposat un problema, com sí ho està suposant aquí el turisme basat en l’alcohol. Però estem d’acord en que ara mateix això s’hauria d’evitar i les pròpies associacions cannàbiques serioses ho reclamen insistentment.

Poques vegades hem vist el sector de l’alcohol i el tabac realment implicat en la promoció de la salut, ara en el tema del cànnabis tenim aquesta oportunitat i hauríem d’exigir el dret a participar. O ens arremanguem o farem tard, una vegada més.

[divider_line]

otger-perfil

Otger Amatller. Psicòleg especialitzat en prevenció i atenció de consums de drogues. Coordinador Prevenció. Fundació Salut i Comunitat.

[divider_line]


FSC en consorci amb Lagunduz es torna a adjudicar el SAD de Portugalete

Les dues entitats, després d'obtenir la major puntuació tècnica d'aquest concurs públic, van iniciar el passat dia 1 d'agost, el nou període de gestió d'aquest servei del que han resultat adjudicatàries. Esperen poder atendre anualment a uns 300 usuaris diferents.

sad2

El Servei d'Atenció Domiciliària de Portugalete (Biscaia), ja era gestionat per FSC en UTE amb el grup Lagunduz des de gener de 2010 En aquest sentit, la nostra organització també va resultar adjudicatària d'aquest servei el 2013, quan va sortir a concurs per un període de gestió d'1 any.

El SAD de Portugalete és un servei adreçat a famílies i persones en situació de dependència, que tenen dificultats per valer-se per si mateixes en la realització de les activitats de la vida diària.

El seu objectiu és millorar la qualitat de vida d'aquestes persones a través d'un programa individualitzat amb caràcter preventiu, assistencial i rehabilitador.

El contracte actual, que compta amb un pressupost anual de 1,7 M €, ha estat adjudicat a FSC en consorci amb Lagunduz, per un període de 2 anys, encara que pot ser prorrogat per altres 2 més.

Cal assenyalar que en aquests moments són més de 50 els professionals, principalment auxiliars, que treballen en aquest servei, i que es disposa d'una seu a Portugalete.

Des de la Fundació Salut i Comunitat volem agrair a l'Ajuntament de Portugalete la confiança que ha demostrat en el nostre projecte d'intervenció.


Línia MALVA: La intersecció entre l'abús d'alcohol i altres drogues i la violència masclista

El 1999 es va posar en marxa el Projecte MALVA, amb el suport de la Comissió Europea (Programa Daphne), com un projecte de prevenció i sensibilització que pretenia evidenciar la vinculació altament prevalent entre la violència en la parella i l'abús d'alcohol i altres drogues. Actualment s'ha convertit en una línia de treball especialitzada de la Fundació Salut i Comunitat, on conflueixen totes les intervencions que vinculin la perspectiva de gènere i les drogodependències, amb especial atenció a la violència.

Logo-MALVA-CAST

En les dades que es deriven de la intervenció en els serveis de drogodependències apareixen-amb una incidència significativament homes en tractament per dependència a l'alcohol en els quals es detecten comportaments violents dirigits a les seves parelles. També trobem dones amb problemes d'abús de drogues que són o han estat víctimes de violència.

En la pràctica de la intervenció en serveis amb víctimes de violència, també trobem situacions que relacionen ambdues problemàtiques: les dones narren que els seus agressors mantenen o han mantingut un consum abusiu d'alcohol o altres drogues, i també trobem situacions en les que elles tenen consums abusius o dependència.

El Projecte Malva s'ha convertit, a dia d'avui, en una línia de treball especialitzada de la Fundació Salut i Comunitat, on conflueixen totes les intervencions que vinculin la perspectiva de gènere i les drogodependències; amb especial atenció a la violència. Són objectiu d'aquesta línia de treball des de les polítiques en matèria de drogodependències fins les normatives o activitats d'intervenció dels serveis. De fet, la nostra entitat ha identificat necessitats importants en el camp de la prevenció primària, de la detecció precoç i de les estratègies d'intervenció per a la reducció de danys causats per l'abús d'alcohol i altres substàncies, pel que fa a la violència de gènere en la parella i exparella.

Hi ha, a escala general, una necessitat de més coordinació i plans d'acció conjunts entre els serveis de tractament de drogodependències, els serveis d'atenció a les dones en situació de violència en la parella i exparella i els serveis d'atenció a infància i adolescència, així com des dels diferents àmbits d'intervenció (salut, policia, serveis socials). Un avanç important es dóna quan els col·lectius professionals d'aquests serveis i dispositius compten amb sensibilitat i formació en la matèria. És per això que el programa Malva té entre els seus objectius principals contribuir a desenvolupar la consciència i sensibilitat sobre la relació de tots dos fenòmens en els col · lectius professionals relacionats amb la violència de gènere i amb els problemes derivats de l'abús de l'alcohol i altres substàncies, així com de la societat en general. També proposa estratègies d'actuació conjuntes entre els diferents àmbits institucionals i professionals implicats.

Seguint la nostra experiència, no es tractaria de veure què va ser primer o què és el més important, sinó d'intervenir amb una visió global en la interrelació d'ambdues problemàtiques des d'una perspectiva de gènere.

A l'una, cal un canvi estructural dels programes i tractaments en general, amb una implicació de l'Administració en l'impuls de nous programes amb òptiques d'atenció integral, no sectoritzada o segmentada, establint la perspectiva de gènere de forma transversal com a eina d'anàlisi de la realitat, disseny, avaluació, etc., i no com a "clau" o punt a part de la intervenció i projectes.

Dins d'aquesta línia d'intervenció a través del Malva, la Fundació Salut i Comunitat ha posat en marxa el 2013 el Espai Ariadna, un programa d'atenció integral a dones (i els seus fills/es, si els tinguessin) en situació passada o present d' violència, i amb consum abusiu de substàncies i/o dependència (en actiu o en el passat), oferint així un espai de confluència entre les diferents xarxes.

En els espais de formació a equips d'atenció d'ambdues xarxes que desenvolupa el Malva, els i les professionals solen expressar la seva preocupació davant el que perceben com complexitat i dificultats en la intervenció en un recurs de les característiques de l'Espai Ariadna. No obstant això, des de la Fundació Salut i Comunitat tenim clar que només així aconseguirem els canvis necessaris per a una millor intervenció.


"Picasso Project Baviera" dóna suport a joves espanyols a Nuremberg

El passat 16 de juliol, responsables de "Picasso Project Baviera" es van desplaçar a aquesta ciutat alemanya per dur a terme, en les instal·lacions del "Centre Espanyol de Nuremberg", una sessió d'orientació i acompanyament laboral dirigida a una dotzena de joves residents a aquesta ciutat bavaresa.

picasso-nuremberg

Des del Projecte Picasso es pretén donar suport a joves espanyols perquè trobin feina i s'instal·lin satisfactòriament en països estrangers (en aquest moment el projecte està actiu a Alemanya i Perú). "Picasso Project Baviera" és un subprojecte específic subvencionat pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social que s'adreça a joves d'entre 18 i 35 anys, que ja es troben a la regió alemanya de Baviera sense l'ús desitjat, de vegades després de molts mesos de recerca infructuosa i en situacions difícils.

Actualment, joves espanyols amb formació postobligatòria han decidit ampliar el seu horitzó professional a Europa, i específicament a Alemanya. Però per poder accedir al mercat laboral germànic és important tenir un nivell alt d'alemany. Alhora, és fonamental conèixer les característiques específiques de la recerca i selecció de treball per augmentar les possibilitats reals de trobar una feina.

Entre el suport ofert per "Picasso Project Baviera" es troba l'orientació en temes formatius, així com cursos d'alemany i de millora de les competències vinculades al sector professional dels candidats. D'altra banda, l'orientació i acompanyament per a la recerca de feina a Alemanya, a través de la millora del currículum vitae alemany i de l'entrenament en entrevistes de selecció; i també l'orientació en altres aspectes vitals per a la vida diària com l'allotjament o la gestió de tràmits diversos.

Tal com assenyala l'orientadora i responsable de "Picasso Project Baviera", Lucía Mosterín Hopping, "aquesta és una iniciativa que afavoreix doblement als joves espanyols que es troben a Alemanya. D'una banda, per l'empenta que se'ls facilita, i, de l'altra, perquè de cara al govern alemany, es visibilitza que Espanya inverteix per afavorir la integració dels joves espanyols en aquest país".