"La Verneda", primer centre de gent gran d'FSC certificat per AENOR a Catalunya
Des del passat mes de juliol, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) disposa del certificat emès per AENOR en la Gestió de Residències, centres de dia i Llars de gent gran, en què es reconeix que disposa d'un Sistema de Gestió de la Qualitat d'acord amb la Norma ISO 9001. L'auditoria s'ha realitzat a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, servei de titularitat de l'ICASS de la Generalitat de Catalunya, que FSC gestiona en UTE amb Lagunduz.
L'obtenció d'aquest certificat residencial és l'aposta de la direcció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, i per tant d'FSC, per la implantació de la Qualitat en els centres que gestiona. FSC és una entitat que sempre busca l'excel·lència en les seves actuacions i la millora constant, que té esperit d'innovació i superació, valors que ens exigeix la societat actual i amb els que, de nou, ha tornat a estar a l'altura.
Però, sens dubte, el que més ens satisfà d'haver obtingut aquest certificat és el reconeixement a la feina de molts anys, l'esforç d'un grup de professionals que des del seu afany han aconseguit que, sense estar certificats fins ara per una norma, es treballi amb Qualitat.
Segons la direcció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència: "tot i que ha hagut un treball intens durant quatre mesos, el que hem fet ha estat organitzar el que teníem al format i vocabulari que la Norma ISO exigeix: compromís de la direcció, objectius anuals, PAC, llista de documents i registres, nomenclatura, indicadors ... Lectures, debats, opinions, tot valia. I hem encertat, ho hem aconseguit ".
L'auditoria s'ha realitzat a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda", a Barcelona, servei que FSC gestiona en UTE amb Lagunduz. La direcció i subdirecció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència vol agrair a Maria Jiménez, Responsable de Qualitat de Lagunduz, l'esforç i la dedicació brindada.
Però ha estat, sens dubte "la gent de La Verneda" com els agrada dir, la que ha aconseguit que en tan sols quatre mesos, hem obtingut aquest certificat tan important i desitjat per la nostra entitat. Ells, amb David González, anterior director del centre i ara sotsdirector de l'Àrea d'Atenció a la Dependència al capdavant, han treballat dur per organitzar els procediments de Qualitat del centre, d'acord amb els requisits que la norma exigeix.
A partir del mes de setembre, implantarem a la resta de centres el mateix Sistema de Gestió de la Qualitat pel qual hem estat certificats, de manera que tots segueixin el mateix procediment. Aquest és ara el nostre nou repte que, sens dubte, estem segurs que aconseguirem amb el compromís de tots.
Excel·lents resultats en les enquestes de satisfacció dels centres de gent gran gestionats per FSC a la Comunitat Valenciana
Des de fa diversos anys venim aplicant, dins del nostre Sistema de Qualitat, diferents enquestes de satisfacció en els diversos centres de gent gran gestionats per FSC. En el cas de la Comunitat Valenciana, es tracta de centres de titularitat de la Conselleria de Justícia i Benestar Social de la Generalitat Valenciana.
A la Comunitat Valenciana, FSC gestiona 6 centres, la majoria en consorci amb Valoriza Serveis a la Dependència, ubicats a Elda, Benidorm, Elx, Benejúzar, Port de Sagunt i Puçol. Les enquestes de satisfacció es dirigeixen tant als usuaris/es de la residència i als del centre de dia, que conserven les capacitats cognitives, com als seus familiars.
Els resultats de les enquestes corresponents a 2013 han estat molt positius: la mitjana de satisfacció en l'enquesta d'usuaris és del 87,25%, i la de familiars, del 90,4%.
L'enquesta valora l'opinió dels usuaris en les següents àrees: ubicació/entorn, confidencialitat, intimitat, presa de decisions, satisfacció general, autonomia, cures d'objectes personals, higiene del centre, tracte personal, menjar, cura de la roba, i relacions interpersonals.
Després d'analitzar els resultats, en global i per separat, es desprenen diferents conclusions:
- Les preguntes en què s'ha mostrat una major satisfacció, per part dels usuaris, han estat en higiene del centre, tracte personal i confidencialitat, activitats, satisfacció general, cura de la roba i intimitat, amb una mitjana superior al 90% de satisfacció.
- En les enquestes dirigides a familiars, els ítems més ben valorats han estat el tracte al seu familiar, la capacitat de decisió i autonomia que se li ofereix, la higiene del centre, i la intimitat i confidencialitat.
Fent una comparativa amb els centres gestionats per FSC durant els darrers anys, durant el 2013, hem millorat, per cinquè any consecutiu, a la Comunitat Valenciana els resultats de satisfacció respecte als anys anteriors, tant en les activitats que oferim, com en alimentació , tracte i intimitat cap als usuaris, i higiene dels centres.
Aquestes enquestes són un dels indicadors imprescindibles a l'hora de valorar els resultats anuals. El grau de satisfacció tal alt és, sens dubte, una mostra inequívoca de la excel·lent gestió que s'està realitzant des dels centres, on la professionalitat, humanitat i rigor en el treball, han fet possible aquests resultats dels quals ens mostrem tan orgullosos .
Cànnabis: més enllà del debat, una realitat
És innegable. El debat sobre la regularització del cànnabis s’ha obert de bat a bat. I això s’agraeix des de fronts ben diversos. Poder-ne parlar obertament, més enllà de ser saludable, és urgentment necessari.
Com amb qualsevol tema d’actualitat, tothom n’opina, des d’aquells que en tenen un coneixement tècnic i científic, fins aquells que sorprenentment saben parlar de tot. Psiquiatres, antropòlegs, preventòlegs, sociòlegs, però també periodistes, contertulians, polítics o usuaris/àries i consumidors/ores.
Punts de vista? De tot tipus. Evidències científiques? De tots colors, algunes semblen ben clares i admeses per tothom, i d’altres generen grans discussions.
Però el que sí és real i s’hauria d’afrontar amb certa celeritat, és la realitat actual, l’existència d’un nombre important de consumidors/ores que per tal de minimitzar problemàtiques de diferents tipus, s’estan organitzant i associant en els anomenats clubs cannàbics.
De clubs n’hi ha de diferent caire com en tots els gremis, però n’hi ha molts amb voluntat de fer les coses bé, d’implicar-se en la reducció de riscos dels seus usuaris/àries, de participar en la millora de les condicions dels consumidors, de defensar-ne els seus drets, i d’intentar evitar que quelcom que hauria de ser un plaer o l’alleujament de la simptomatologia d’una malaltia, el consum de cànnabis, esdevingui un problema.
I cal que donem una resposta a aquesta realitat, ja sigui a nivell de l’administració, regulant la seva existència, com a nivell professional, participant i definint estratègies d’intervenció específiques pels clubs, en termes de prevenció i reducció de riscos i danys. No només hauríem de donar suport amb els que volen fer les coses bé, aquells que es preocupen que no se’n faci un abús i que no tenen un afany de lucre ni de proselitisme, sinó també donar-los-hi eines i recursos per poder actuar de la millor manera possible.
Darrerament s’ha assenyalat el risc que Barcelona o Catalunya esdevinguin una destinació del “turisme del porro”. Pel moment això ens sembla una exageració, d’aquestes que probablement surten a l’estiu, quan no hi ha noticies reals destacables. També s’ha de dir que a Amsterdam fa dècades que això succeeix i tampoc ha suposat un problema, com sí ho està suposant aquí el turisme basat en l’alcohol. Però estem d’acord en que ara mateix això s’hauria d’evitar i les pròpies associacions cannàbiques serioses ho reclamen insistentment.
Poques vegades hem vist el sector de l’alcohol i el tabac realment implicat en la promoció de la salut, ara en el tema del cànnabis tenim aquesta oportunitat i hauríem d’exigir el dret a participar. O ens arremanguem o farem tard, una vegada més.
[divider_line]
Otger Amatller. Psicòleg especialitzat en prevenció i atenció de consums de drogues. Coordinador Prevenció. Fundació Salut i Comunitat.
[divider_line]
FSC en consorci amb Lagunduz es torna a adjudicar el SAD de Portugalete
Les dues entitats, després d'obtenir la major puntuació tècnica d'aquest concurs públic, van iniciar el passat dia 1 d'agost, el nou període de gestió d'aquest servei del que han resultat adjudicatàries. Esperen poder atendre anualment a uns 300 usuaris diferents.
El Servei d'Atenció Domiciliària de Portugalete (Biscaia), ja era gestionat per FSC en UTE amb el grup Lagunduz des de gener de 2010 En aquest sentit, la nostra organització també va resultar adjudicatària d'aquest servei el 2013, quan va sortir a concurs per un període de gestió d'1 any.
El SAD de Portugalete és un servei adreçat a famílies i persones en situació de dependència, que tenen dificultats per valer-se per si mateixes en la realització de les activitats de la vida diària.
El seu objectiu és millorar la qualitat de vida d'aquestes persones a través d'un programa individualitzat amb caràcter preventiu, assistencial i rehabilitador.
El contracte actual, que compta amb un pressupost anual de 1,7 M €, ha estat adjudicat a FSC en consorci amb Lagunduz, per un període de 2 anys, encara que pot ser prorrogat per altres 2 més.
Cal assenyalar que en aquests moments són més de 50 els professionals, principalment auxiliars, que treballen en aquest servei, i que es disposa d'una seu a Portugalete.
Des de la Fundació Salut i Comunitat volem agrair a l'Ajuntament de Portugalete la confiança que ha demostrat en el nostre projecte d'intervenció.
Línia MALVA: La intersecció entre l'abús d'alcohol i altres drogues i la violència masclista
El 1999 es va posar en marxa el Projecte MALVA, amb el suport de la Comissió Europea (Programa Daphne), com un projecte de prevenció i sensibilització que pretenia evidenciar la vinculació altament prevalent entre la violència en la parella i l'abús d'alcohol i altres drogues. Actualment s'ha convertit en una línia de treball especialitzada de la Fundació Salut i Comunitat, on conflueixen totes les intervencions que vinculin la perspectiva de gènere i les drogodependències, amb especial atenció a la violència.
En les dades que es deriven de la intervenció en els serveis de drogodependències apareixen-amb una incidència significativament homes en tractament per dependència a l'alcohol en els quals es detecten comportaments violents dirigits a les seves parelles. També trobem dones amb problemes d'abús de drogues que són o han estat víctimes de violència.
En la pràctica de la intervenció en serveis amb víctimes de violència, també trobem situacions que relacionen ambdues problemàtiques: les dones narren que els seus agressors mantenen o han mantingut un consum abusiu d'alcohol o altres drogues, i també trobem situacions en les que elles tenen consums abusius o dependència.
El Projecte Malva s'ha convertit, a dia d'avui, en una línia de treball especialitzada de la Fundació Salut i Comunitat, on conflueixen totes les intervencions que vinculin la perspectiva de gènere i les drogodependències; amb especial atenció a la violència. Són objectiu d'aquesta línia de treball des de les polítiques en matèria de drogodependències fins les normatives o activitats d'intervenció dels serveis. De fet, la nostra entitat ha identificat necessitats importants en el camp de la prevenció primària, de la detecció precoç i de les estratègies d'intervenció per a la reducció de danys causats per l'abús d'alcohol i altres substàncies, pel que fa a la violència de gènere en la parella i exparella.
Hi ha, a escala general, una necessitat de més coordinació i plans d'acció conjunts entre els serveis de tractament de drogodependències, els serveis d'atenció a les dones en situació de violència en la parella i exparella i els serveis d'atenció a infància i adolescència, així com des dels diferents àmbits d'intervenció (salut, policia, serveis socials). Un avanç important es dóna quan els col·lectius professionals d'aquests serveis i dispositius compten amb sensibilitat i formació en la matèria. És per això que el programa Malva té entre els seus objectius principals contribuir a desenvolupar la consciència i sensibilitat sobre la relació de tots dos fenòmens en els col · lectius professionals relacionats amb la violència de gènere i amb els problemes derivats de l'abús de l'alcohol i altres substàncies, així com de la societat en general. També proposa estratègies d'actuació conjuntes entre els diferents àmbits institucionals i professionals implicats.
Seguint la nostra experiència, no es tractaria de veure què va ser primer o què és el més important, sinó d'intervenir amb una visió global en la interrelació d'ambdues problemàtiques des d'una perspectiva de gènere.
A l'una, cal un canvi estructural dels programes i tractaments en general, amb una implicació de l'Administració en l'impuls de nous programes amb òptiques d'atenció integral, no sectoritzada o segmentada, establint la perspectiva de gènere de forma transversal com a eina d'anàlisi de la realitat, disseny, avaluació, etc., i no com a "clau" o punt a part de la intervenció i projectes.
Dins d'aquesta línia d'intervenció a través del Malva, la Fundació Salut i Comunitat ha posat en marxa el 2013 el Espai Ariadna, un programa d'atenció integral a dones (i els seus fills/es, si els tinguessin) en situació passada o present d' violència, i amb consum abusiu de substàncies i/o dependència (en actiu o en el passat), oferint així un espai de confluència entre les diferents xarxes.
En els espais de formació a equips d'atenció d'ambdues xarxes que desenvolupa el Malva, els i les professionals solen expressar la seva preocupació davant el que perceben com complexitat i dificultats en la intervenció en un recurs de les característiques de l'Espai Ariadna. No obstant això, des de la Fundació Salut i Comunitat tenim clar que només així aconseguirem els canvis necessaris per a una millor intervenció.
"Picasso Project Baviera" dóna suport a joves espanyols a Nuremberg
El passat 16 de juliol, responsables de "Picasso Project Baviera" es van desplaçar a aquesta ciutat alemanya per dur a terme, en les instal·lacions del "Centre Espanyol de Nuremberg", una sessió d'orientació i acompanyament laboral dirigida a una dotzena de joves residents a aquesta ciutat bavaresa.
Des del Projecte Picasso es pretén donar suport a joves espanyols perquè trobin feina i s'instal·lin satisfactòriament en països estrangers (en aquest moment el projecte està actiu a Alemanya i Perú). "Picasso Project Baviera" és un subprojecte específic subvencionat pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social que s'adreça a joves d'entre 18 i 35 anys, que ja es troben a la regió alemanya de Baviera sense l'ús desitjat, de vegades després de molts mesos de recerca infructuosa i en situacions difícils.
Actualment, joves espanyols amb formació postobligatòria han decidit ampliar el seu horitzó professional a Europa, i específicament a Alemanya. Però per poder accedir al mercat laboral germànic és important tenir un nivell alt d'alemany. Alhora, és fonamental conèixer les característiques específiques de la recerca i selecció de treball per augmentar les possibilitats reals de trobar una feina.
Entre el suport ofert per "Picasso Project Baviera" es troba l'orientació en temes formatius, així com cursos d'alemany i de millora de les competències vinculades al sector professional dels candidats. D'altra banda, l'orientació i acompanyament per a la recerca de feina a Alemanya, a través de la millora del currículum vitae alemany i de l'entrenament en entrevistes de selecció; i també l'orientació en altres aspectes vitals per a la vida diària com l'allotjament o la gestió de tràmits diversos.
Tal com assenyala l'orientadora i responsable de "Picasso Project Baviera", Lucía Mosterín Hopping, "aquesta és una iniciativa que afavoreix doblement als joves espanyols que es troben a Alemanya. D'una banda, per l'empenta que se'ls facilita, i, de l'altra, perquè de cara al govern alemany, es visibilitza que Espanya inverteix per afavorir la integració dels joves espanyols en aquest país".
Els pisos terapèutics d'FSC com a eina per al creixement personal
Quan l'usuari/a ja ha pres la decisió de començar una vida en abstinència, quan s'ha adonat, gràcies a la feina feta des del residencial, de quina funció tenia el seu consum, del dany que s'ha fet i de tot el que ha perdut durant tot el temps de consum de drogues... comença, en alguns casos, un segon camí a recórrer. Des dels pisos de reinserció de FSC, ubicats a la ciutat de Barcelona, els acompanyem en aquest trajecte.
Quan una persona decideix, de manera impulsiva, per reacció, o bé des d'una anàlisi i reflexió personal, donar el pas i ingressar en una comunitat terapèutica, hem de valorar com un acte valent i alhora arriscat. Es tracta, no només de renunciar a certes coses, sinó de mirar-se un mateix i començar a preguntar-se com reconstruir la identitat.
En els pisos es comprenen, des del vessant més pragmàtica, tots aquells aspectes que van més enllà del simple fet de deixar de consumir drogues. I és precisament en aquest punt on l'usuari/a es comença a adonar que, més enllà del símptoma, quan el mateix ja no està latent, on s'obre un món d'incerteses que comença amb la necessitat de reconstruir-se, de crear una nova identitat des d'aquest buit, encara fèrtil, on té l'oportunitat de mirar-se a si mateix i desenvolupar les seves potencialitats.
Però de la mateixa manera que es pot viure com una oportunitat, també es viu des de la por: la por a fer una reconstrucció personal que implica començar a identificar-se amb aquelles persones que no han estat en contacte amb el consum, por a fer front a nous llocs, a assumir nous rols encara des d'una base molt inestable que provoca que en moltes ocasions l'usuari no se senti reconegut en si mateix.
Aquesta acceptació passa per començar a trobar-se amb les limitacions de cadascú, i aquestes poden tenir forma de patologia dual, d'haver realitzat un sol ofici durant tota la vida del que ara ja no poden treballar, de no poder seguir utilitzant el mateix paper dins del sistema familiar, de prescindir d'activitats de temps lliure més enllà de les que envolten el consum de drogues, i fins i tot d'històries de vida en què el consum ha estat l'única forma d'establir relacions íntimes.
En els pisos terapèutics d'FSC abordem totes aquestes problemàtiques afavorint i donant suport a la part més sana de la persona perquè aquesta s'amplifiqui i sigui, a través d'ella, per la qual comenci a reinventar-se. Cada usuari va descobrint què és el que necessita i des d'aquí va prenent les seves pròpies decisions. L'acompanyament terapèutic i educatiu que es realitza des dels pisos terapèutics pretén donar-li suport en la seva necessitat de sortir de la seva zona de confort, sense que això comporti la creació d'un fals món ideal.
Dins dels grups terapèutics que existeixen en el servei, el grup obert és un dels espais més valorats en el qüestionari de satisfacció (arribant al 90% dels casos a la puntuació més alta). En aquest espai grupal es realitzen reflexions de situacions, tant externes com internes, verbalitzant les emocions que es generen des de la abstinència, i incrementant la consciència sobre un mateix i el seu entorn. Tot això es reforça i complementa en l'espai individual de tutoria.
Ens produeix molta satisfacció veure com l'usuari va trobant des del desenvolupament de la seva autonomia, el seu nou lloc al món...
FSC, entre el 20% d'entitats que més tuteles representen
Des de l'any 2004, el nombre de persones tutelades a Catalunya ha augmentat en una mitjana d'un 15% cada any, arribant a la fi de 2013 un total de 5.597 tuteles. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) se situava, a través del Servei tutelar "Amb Tu", tan sols en el seu tercer any d'activitat, entre les 23 entitats que aglutinaven entre 30 i 100 tuteles, arribant l'any 2014 a formar part del 20% d'entitats que més tuteles representen.
FSC, a través del Servei Tutelar "Amb Tu", és una de les 67 entitats tutelars de Catalunya. Treballa des de fa 6 anys amb l'objectiu principal de complementar o suplir la manca de capacitat per prendre decisions quan la persona sigui declarada incapaç totalment o parcialment, afavorint el desenvolupament dels seus drets i deures com a ciutadà/a.
"Amb Tu" neix el setembre de 2008, assumint un total de 6 tuteles en el seu primer any d'activitat, moment en què les acceptacions dels càrrecs tutelars comencen a augmentar significativament, creixent fins al 250% en el seu primer any d'activitat. Durant els anys posteriors, la mitjana de creixement ha estat del 41% anual, arribant a 86 tuteles en l'actualitat.
Gairebé la meitat de les entitats tutelars de Catalunya tenen menys de 30 tuteles, en què s'aglutinen uns 900 càrrecs tutelars. Les 4.697 persones incapacitades restants, són representades per entitats mitjanes i grans.
FSC se situava tan sols en el seu tercer any d'activitat, entre les 23 entitats que aglutinaven entre 30 i 100 tuteles. Durant aquest any 2014 forma part del 20% d'entitats que més tuteles representen.
Fonts del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, assenyalen que el 40% dels diagnòstics principals en les tuteles de Catalunya són de discapacitat intel·lectual, seguits de malaltia mental, que engloben el 38% dels diagnòstics principals. En aquest sentit, el sector tutelar de Catalunya es divideix en 3 plataformes de segon nivell que aglutinen el conjunt d'entitats tutelars del territori, distribuïdes per perfils d'atenció. Es tracta de DINCAT, que representa el sector de la discapacitat intel·lectual; la coordinadora tutelar, representant la Tercera Edat; i ENCAIX, representant entitats tutelars d'atenció a la salut mental, plataforma per la qual FSC està vinculada des de 2009.
L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) deriva al Servei Tutelar "Amb Tu" gairebé el 70% dels casos amb un diagnòstic principal de malaltia mental, sent els diagnòstics secundaris més freqüents les toxicomanies, l'alcoholisme i trastorns de conducta.
L'elevat nombre de casos derivats amb aquest diagnòstic es deu principalment a l'especialització del Servei tutelar "Amb Tu" en els diagnòstics de patologia dual, amb l'augment de les resolucions d'incapacitació amb perfils diferents als tradicionals i les situacions de marginalitat i problemes socials afegits que hi ha actualment.
Segons les estadístiques del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, el 72% de les persones tutelades a Catalunya viuen en un centre. No obstant això, el Servei Tutelar "Amb Tu" compta amb un 52% de persones que en el seu primer any de tutela viuen en domicilis propis, familiars, o habitacions rellogades. Habitualment la situació d'habitatge és precària, resultant ser "habitatges insegures" (per les condicions de les mateixes o per les persones que la comparteixen) en múltiples situacions.
Des del servei considerem que diversos factors han influït en aquesta conjuntura. Entre ells, destaquem la complexitat dels casos atesos, la inexistència de recursos residencials per a persones amb consum de tòxics en actiu, la manca de resposta de les xarxes públiques residencials per a diagnòstics de trastorn de conducta, i el fet que el 52% de totes les persones incapacitades de Catalunya són econòmicament deficitàries.
Ara bé, al nostre parer, és destacable que, després d'un any en el servei de tuteles, el percentatge inicial es disminueix en un 6%, aconseguint la ubicació d'usuaris/es en centres de caràcter residencial que afavoreixen una major i millor atenció. Aquests serveis són capaços de donar resposta a les necessitats plantejades, que inicialment estan molt relacionades amb la possibilitat de ser ateses en entorns residencials i/o hospitalaris que garanteixen l'estabilitat, tant social com mèdica, dels usuaris. Això és indispensable per poder iniciar el treball relacionat amb la seva inserció social i comunitària.
Finalment, volem destacar que la detecció de necessitats i la creixent especialització pel que fa a salut mental es refereix, han afavorit que la Fundació Salut i Comunitat hagi ampliat els seus serveis en aquesta línia, sumant al Servei d'Orientació i Informació (SOI) el Club Social "Relaciona't" per patologia dual i el pis, dirigit també a aquest col·lectiu.
FSC agraeix la tasca altruista dels seus voluntaris a Catalunya
El passat 9 de juliol va tenir lloc la I Jornada del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat. El lloc triat va ser la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" a Barcelona, de titularitat de l'ICASS, gestionada per FSC en consorci amb el grup Lagunduz. Concretament, la Llar va albergar aquesta celebració, amb gran acollida i presència de voluntariat, directius/ves i professionals de l'entitat. FSC va voler reconèixer i agrair amb aquest acte la tasca del seus voluntaris i voluntàries a Catalunya, 103 en total.
A la jornada va assistir el president de l'entitat, Francisco González; el director tècnic, Xavier Ferrer; la responsable del Programa de Voluntariat, Amparo Suay, i directius i professionals de les tres àrees de treball de la Fundació (Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-Sida, Àrea d'Addiccions, Gènere i Família, i Àrea d’Atenció a la Dependència). També hi van assistir nombrosos voluntaris d’FSC a Catalunya.
D'altra banda, vam comptar amb la presència de Jesús Sánchez, coordinador de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) a Barcelona. Cal assenyalar que FSC forma part d'aquesta federació des de fa molts anys.
El primer a intervenir va ser Xavier Ferrer, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat, que es va dirigir al voluntariat d’FSC a Catalunya per agrair la seva tasca solidària. D'altra banda, va parlar dels perfils i característiques de voluntariat de l'entitat i de la tasca que des de la societat realitza el voluntariat per ajudar les persones més desfavorides.
“La comunitat és una societat organitzada, però alhora unida per vincles i afectes, i no només per regles i institucions. Això té molt a veure amb el lliurament i compromís del voluntariat", afirmava Xavier Ferrer.
En aquest sentit, es va referir a la convocatòria pública de subvencions amb càrrec a l'assignació tributària de l'IRPF del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. A través de la mateixa, els contribuents decideixen destinar el 0,7% de la quota íntegra a ONG i a entitats socials per sufragar projectes d'acció social, com és el cas de la Fundació Salut i Comunitat, i concretament al Programa de Voluntariat.
Jesús Sánchez, coordinador de la FCVS a Barcelona, va intervenir tot seguit per parlar del voluntariat social i de la seva importància, en un any en què Barcelona ha estat designada Capital Europea del Voluntariat, iniciativa del Centre Europeu del Voluntariat (CEV). També es va referir a diverses iniciatives de la FCVS, com la celebració del "Marketplace europeu 2014: Tercer Sector i empresa", que tindrà lloc el proper 20 d'octubre, amb un doble objectiu: promoure el desenvolupament de la col·laboració i el treball conjunt entre empreses i entitats, i potenciar la col·laboració entre els agents socials.
Seguidament, dins l'espai dedicat a les àrees de l'entitat, va tenir lloc la intervenció de Jaume Massaguer, voluntari durant dos anys de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-Sida, concretament del Centre de Dia d'Addiccions a L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Jaume Massaguer va parlar de la seva experiència personal fent voluntariat al Centre de Dia d’FSC, com a conductor de diversos espais amb usuaris i famílies, valorant-la de forma molt satisfactòria. D'altra banda, va insistir en el compromís com a qüestió clau en el voluntariat, "perquè sense comprometre’t no et pots lliurar".
Posteriorment, va intervenir Enric Pirretas, voluntari de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família, en concret del Taller Sociolaboral de Barcelona, i des de gener del 2013. Va parlar de la seva col·laboració ajudant en les tasques pròpies d'aquest servei i de la seva experiència com a usuari del Servei d'Atenció Psicosocial (SAP), del qual està a punt de rebre l'alta. Va explicar que el voluntariat li estava aportat molt, després del tractament intensiu per a la deshabituació de l'alcohol que havia realitzat des d'octubre de 2009 a gener de 2010.
En tercer lloc, va intervenir una representació de voluntaris i professionals dels centres gestionats per l'Àrea d'Atenció a la Dependència a Catalunya. En concret i per aquest ordre, de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona; de la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" de Figueres (Girona); de la Residència i Centre de Dia "Bertran i Oriola" de Barcelona, i de la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" de Reus (Tarragona).
Per part de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, va intervenir Raquel Cubero, educadora social, que va parlar de l'activitat del voluntariat en acompanyaments a visites mèdiques, col·laboració en activitats artístiques i musicals (ball, teatre, màgia...); suport en els tallers que es realitzen al centre (taller de conversa, taller de cuina, festes i celebracions, manualitats, etc.); acompanyament en sortides a l'Hort Urbà del districte, etc. Durant la seva intervenció, la professional es va ajudar d’un Powerpoint elaborat des de l'Àrea Psicosocial del centre.
Va intervenir també una representació de voluntaris del grup de teatre "Lira Sant Martí", que va recitar amb gran professionalitat i afecte diverses poesies que posaven en valor la tasca del voluntariat de "La Verneda" de Barcelona, que "amb bon cor col labora amb la gent gran amb amor". Va ser un dels moments més entranyables de l'acte.
En segon lloc, va intervenir Judit Cabañó, animadora sociocultural de la Residència i Centre de Dia "Els Arcs" de Figueres (Girona), que va fer un resum de les tasques més importants i destacables del voluntariat d'aquest centre i va parlar del gran nombre de voluntaris que col laboren en aquest servei, un total de 32. També cal destacar l'interès que va despertar el Powerpoint que es va projectar durant la seva intervenció, que plantejava qüestions referents a la motivació del voluntariat, sobre si és possible posar límits a la col·laboració, si l'activitat de voluntariat contribueix també a un canvi personal en els propis voluntaris, etc.
En tercer lloc, va intervenir Anna Pedret, treballadora social de la Residència i Centre de Dia "Bertran i Oriola" de Barcelona. La professional va parlar, amb el suport d’un Powerpoint, entre altres coses, dels objectius i característiques de l'activitat de voluntariat del centre, de les tasques realitzades, etc.
També va destacar que, en ocasions, és el propi equip professional qui col labora realitzant tasques com a voluntariat, dirigides a altres causes i entitats (com la Marató de TV3 per la pobresa amb un dinar solidari, i en suport a les malalties neurodegeneratives, en la recollida d'aliments, en col·laboració amb projectes veïnals del barri de la Barceloneta i del Banc d'Aliments de Barcelona, en la recollida solidària de joguines, etc.).
Posteriorment, Jaume Aspa, director de la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" de Reus (Tarragona), va presentar el voluntari Ángel Martín, que a partir de la seva experiència com a director de la "Coral Jara i Ginesta", ha creat la coral "Roger de Llúria" del centre, aconseguint la implicació de diversos usuaris. Va parlar de la seva experiència com a voluntari, en aquest sentit, que va valorar com a molt enriquidora.
Més tard, es va projectar un Powerpoint molt visual sobre l'activitat del voluntariat d’FSC, a través del qual vam poder conèixer les tasques que exerceixen els voluntaris de la nostra entitat, en les diferents àrees.
Finalment, va tenir lloc el lliurament de diplomes al voluntariat de Catalunya per part del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González; del director tècnic de l'entitat, Xavier Ferrer, i de la responsable del Programa de Voluntariat, Amparo Suay. Hi va haver paraules d'agraïment carregades d'emoció per part d'alguns voluntaris per als usuaris i usuàries dels centres, i també per a la nostra entitat, gràcies a la qual poden realitzar aquesta tasca altruista.
I en aquesta I Jornada del Voluntariat de FSC, no podia faltar una menció especial per al nostre president Francisco González, voluntari, com ja sabeu molts, de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família. Paco, com el solem anomenar, col·labora com a voluntari en les comunitats terapèutiques (Can Coll, Riera Major i, anteriorment, Can Solà de la Vall) des d'inicis dels anys 80 i des de la pròpia entitat es va voler reconèixer la seva gran tasca lliurant-li un diploma especial i alguns obsequis, com un marc amb una foto amb l'anterior presidenta de l’entitat.
Hi va haver paraules molt emotives de Paco cap a Constanza Alarcón, anterior presidenta d’FSC, també voluntària de les comunitats terapèutiques, amb la qual l'unia un vincle molt especial. "En cada acte que fem de la nostra entitat, ella segueix estant present...", expressava amb emoció continguda el nostre president.
La jornada va finalitzar amb un deliciós i variat aperitiu, que es va oferir als assistents, preparat amb molt d'afecte des de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona. En aquest sentit, volem agrair el suport brindat durant tota la jornada per Marcos Escobar, director del centre, i l'atenció rebuda per part del seu equip professional.
Els usuaris/es de la Comunitat Terapèutica 'Riera Major' valoren molt positivament als professionals del centre
El disseny, revisió i avaluació de la qualitat dels diferents àmbits de Serveis Socials forma part de les actuacions previstes en què s'emmarca la cultura de qualitat de la Fundació Salut i Comunitat. L'equip de professionals de "Riera Major" ha expressat la seva satisfacció per una bona valoració del servei per part dels usuaris/es, en un informe recent.
Un dels indicadors del programa es refereix a la satisfacció dels usuaris. Per a això, es planteja que el servei compti amb una valoració sistemàtica del grau de satisfacció dels mateixos pel que fa al tractament, amb l'objectiu de poder millorar el servei que s'ofereix.
Aquestes informacions són de gran valor per a l'equip de professionals, ja que els permeten reflexionar sobre el treball quotidià, i així poder anar introduint els canvis necessaris en cadascuna de les àrees que s'avaluen.
Hi ha per a això dos qüestionaris diferents. D'una banda, en un d'ells s'analitza tant la utilitat com l'interès de cadascuna de les dinàmiques grupals i activitats del programa terapèutic. Per una altra, en aquest primer s'avalua la confortabilitat i adequació dels espais físics de la comunitat.
Un segon qüestionari pretén estudiar i valorar la intervenció de l'equip professional en sis aspectes de la intervenció que tenen a veure amb:
- Com es condueixen les dinàmiques grupals.
- Com es transmet la normativa del centre.
- Com es valora l'atenció individual.
- Com s'ha realitzat la recepció i l'acollida en arribar al centre.
- Com es planifica i s'organitza en les activitats que condueix.
- La mesura en què el professional accessible.
A més d'aquests aspectes que es mesuren en una escala quantitativa, puntuant de l'1 al 5 (essent 1 la pitjor puntuació i 5 la millor valoració), es pregunten dues qüestions qualitatives:
- Quins aspectes destacaries en positiu d'aquest professional?
- Quins aspectes creus tu que hauria de millorar?
En aquesta ocasió (el qüestionari es realitza un cop l'any a tots els usuaris que estan a la comunitat terapèutica "Riera Major"), es van analitzar els resultats de 20 usuaris que van valorar tant als educadors/es (vuit professionals) com als terapeutes del centre (dos professionals).
El més important a destacar és que cap usuari va puntuar com a dolent o com regular en els aspectes analitzats a cap dels professionals.
Entre d'altres dades reflectides en l'informe posterior, el 86% dels usuaris va considerar que els educadors fan una bona o molt bona conducció de les dinàmiques grupals. A destacar que tres educadors van obtenir la màxima valoració. Per part dels psicoterapeutes, la puntuació obtinguda va ser del 96,5% (sent el 100% la màxima puntuació). Aquesta és una dada molt significativa tenint en compte que una part fonamental del programa, tant en relació a continguts com pel que fa a utilització diària del temps, està dedicat a aquestes dinàmiques.
El 95% dels usuaris va considerar que els educadors transmeten bé o molt bé la normativa del centre als usuaris. Quatre professionals van ser puntuats amb la màxima puntuació. Per part dels psicoterapeutes, la puntuació obtinguda va ser del 93%.
Pel que fa a l'atenció individualitzada, el 89% va opinar que les tutories són bones o molt bones. Dos dels educadors/es van obtenir la màxima puntuació. La valoració dels psicoterapeutes va ser del 94%. Tant les tutories com les teràpies van ser els espais més i millor valorats pels usuaris, reclamant sempre un augment dels mateixos.
En les valoracions qualitatives, els valors que van destacar els usuaris en positiu dels educadors van ser la professionalitat, la implicació, l'empatia, l'assertivitat, la proximitat, l'interès, el saber escoltar, la serenitat i la confiança, entre d'altres. En el cas dels psicoterapeutes, es va valorar el seu saber, els seus dots comunicatives, l'atenció, la intel·ligència, el saber escoltar, la tranquil·litat i serenitat, i el lliurament.
Com a qüestions a millorar per part dels educadors es va plantejar la rigidesa, algunes persones van demanar més duresa i altres, menys duresa; la manca de posicionament, menys brusquedat en les intervencions i més energia, de vegades. I, per part dels terapeutes, menys distància, que estiguin més temps en comunitat i que no pretenguin abastar més del que fan.
Segons manifesta l'equip terapèutic de "Riera Major" , "més enllà d'aquelles qüestions professionals que cal polir, és gran la satisfacció que s'obté quan les persones amb les que i per a les que treballes en el dia a dia, a les quals acompanyes en els seus bons, dolents i molt dolents moments, opinin i valorin les actuacions dels professionals en aquests termes tan positius ".
