Encarna Guerrero: "El programa d'activitats de voluntariat s'ha complert al cent per cent i de manera satisfactòria"
L'Associació "Amics de la Residència de la Tercera Edat d'Elda", que al juny fa 20 anys, ha presentat recentment a la direcció de la Residència i Centre de Dia "El Catí" d'Elda (Alacant), gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), la Memòria de Treball 2013. L'associació compta actualment amb 29 voluntaris de la Fundació Salut i Comunitat.
Des que es va constituir com a associació el 1994, ofereix la seva col·laboració al personal tècnic de la residència en tasques de tipus complementari i que tinguin relació directa amb els residents i/o el Programa d'Animació Sociocultural del centre. A més, atén les necessitats afectives i socials dels residents i usuaris/es del Centre de Dia
Per aconseguir aquests objectius, el voluntariat de l'associació realitza diferents activitats: visites individuals o col · lectives als usuaris, acompanyament en gestions personals o sanitàries, participació en activitats socioculturals del centre, acompanyaments a esdeveniments lúdics i/o culturals de la localitat, etc.
L'any passat l'Àrea Psicosocial de "El Catí" es va plantejar, com a principal objectiu per al 2013, desenvolupar activitats sota el lema "De l'guateque a la discoteca", temàtica que va servir com a fil conductor central, tant per a la Setmana Cultura, com per a la Falla.
El voluntariat de l'associació ha acompanyat i col · laborat en la consecució d'aquest objectiu anual, i fins i tot, segons afirma la pròpia directora del centre, Encarna Guerrero, "ha estat un any especialment divertit, i tant professionals com usuaris i voluntariat, ho recordem amb una mica d'enyorança. Estem molt satisfets amb els objectius assolits".
A la Memòria de Treball 2013, es reflecteix que s'han dut a terme totes les activitats d'animació sociocultural de programació mensual, amb la presència i participació activa del voluntariat.
La coordinació tècnica amb el voluntariat l'ostenta el psicòleg de l'Àrea Psicosocial que, juntament amb la treballadora social, assisteixen a totes les reunions de la Junta Directiva, amb una periodicitat mensual. En aquestes reunions es valoren les activitats del mes anterior i es proposen les de l'actual.
Amb caràcter continu, es van realitzar dues bingos mensuals i la "Festa d'Aniversari", l'últim divendres de cada mes. Donat el perfil actual dels residents, la majoria en situació de grans dependents, aquests aniversari amenitzar amb actuacions musicals del voluntariat, o amb col·laboracions externes en sessions de música en viu, de poesia o contacontes.
També, es van celebrar dies commemoratius com el "Dia Internacional de la Pau", "Dia dels enamorats", "Dia Internacional del Llibre", etc. Aquestes celebracions van tenir el doble objectiu de connectar els usuaris amb l'exterior i assenyalar esdeveniments d'índole emocional grat.
D'altra banda, amb caràcter continu i seguint el calendari anual, es van celebrar les festes dels Reis Mags, Carnestoltes, Moros i Cristians, etc., També amb participació activa del voluntariat.
La Setmana Cultural, del 20 al 24 de maig, va girar específicament entorn del lema "De l'guateque a la discoteca", hi va haver diverses actuacions musicals, visites d'altres col·lectius i, com a tancament, igual que en anys anteriors, un dinar de convivència entre els residents, l'equip professional i el voluntariat.
Un dels esdeveniments destacats va ser el programa faller, del 10 al 15 de setembre. "El nostre petit monument, que tenia com a temàtica el guateque, es va construir al Taller de Teràpia Ocupacional i es va plantar al jardí de la residència. Celebrem també una presentació de càrrecs fallers, que va comptar amb la col·laboració de diverses voluntàries que van col · laborar en maquillatge i perruqueria. També, hi va haver ball, cercaviles... ", explica la directora de" El Catí ".
El dia 30 de novembre, i amb motiu de la proximitat del "Dia Internacional del Voluntariat" (5 de desembre), va tenir lloc a les instal · lacions de la residència, la "Trobada Formatiu i de Convivència". Aquest espai va comptar amb la col·laboració especial del psicòleg del centre, Iván Alpañez, que atenent a la proposta de l'associació, va fer una presentació del tema "Aspectes anatomofisiològics de les Demències Senils", on es van treballar els components emocionals.
El mes de desembre, com és habitual, va estar dedicat al Nadal, i també va comptar amb la col·laboració del voluntariat de l'associació. Hi va haver una tómbola nadalenca, i es van organitzar activitats com "Demà bona" (24 de desembre), amb l'assistència del Pare Noel, i "Demà vella" (31 de desembre), amb 12 campanades que van arribar abans d'hora, amb alegres i bons desitjos per a l'Any Nou.
Experiència grupal de musicoteràpia amb dones que han patit violència masclista
Durant el primer trimestre de 2014, s’ha portat a terme al Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) amb víctimes de la violència masclista a Tarragona, la primera experiència grupal en musicoteràpia amb dones usuàries del servei. El model de musicoteràpia utilitzat és el de Benenzon.
En aquest taller utilitzarem el context no verbal, és a dir, instruments musicals, sonors i el propi cos com a mitjà d'expressió i de comunicació per afavorir la relació amb la dona.
Aquesta relació fa possible que aquest ús de la comunicació no verbal formi part d'un procés terapèutic que busca la millora de la qualitat de vida de les dones, facilitar l’expressió emocional i l’estat anímic actual, així com facilitar una oportunitat de canvi.
Aquest taller és complementari al treball terapèutic que realitzen les dones al centre i es materialitza mitjançant un conveni de voluntariat entre la Fundació Salut i Comunitat i el musicoterapeuta René Montiel.
La durada del taller ha estat de 10 sessions, amb periodicitat setmanal, conduïdes pel musicoterapeuta i amb la presencia i col·laboració d’una professional referent del SIE.
No hi havia cap requisit previ perquè les dones poguessin participar en el taller, ni tan sols el fet de saber utilitzar algun instrument musical. Es parteix de l’ampli bagatge no-verbal, que és genèric de totes les persones, i a través del qual podem expressar-nos per arribar a parts de la nostra psique on les emocions no tenen per què ser anomenades amb paraules, sinó expressades de maneres infinites.
Per Sant Jordi... regala roses artesanals
Després de la bona acollida de la venda de roses de marqueteria, amb motiu del dia de Sant Jordi, en forma de penjolls, arracades, punts de llibre..., aquest any tornarem a estar amb la mateixa il·lusió, o encara més, als carrers de Barcelona. Usuaris/es, voluntariat i professionals del Taller Sociolaboral i del Club Artístic i Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ja estan preparats per vendre les seves roses, elaborades manualment, el proper 23 d'abril.
Des d'aquests serveis de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de la nostra entitat, s'ha tornat a posar en marxa aquesta bonica iniciativa per recaptar fons que ajudin a mantenir aquests serveis, tan necessaris per als nostres usuaris.
En aquesta ocasió, des d'aquests serveis, s'ha estat treballant durant tot l'any per poder comptar amb moltes més roses quan arribi aquest dia. Han realitzat punts de llibre, penjolls, collarets i clauers de forma totalment artesanal. A més, el colorit és la novetat més cridanera, ja que a més de les sempre estimades roses vermelles, trobarem més varietat de colors perquè aquells que s'acosten al lloc puguin trobar la seva.
Segons ens explica Sandra Gasca, coordinadora del Club Artístic i Social, "estar tot un any treballant junts amb la finalitat de vetllar per la continuïtat d'ambdós serveis, s'ha convertit en el fil conductor del club i dels seus usuaris/es, i ha servit de guia per a aquells que s'incorporen al taller i que tenen encara un llarg camí per recórrer amb nosaltres... ".
El lloc estarà situat al mateix lloc que l'any passat, al Passeig Sant Joan, 25 (fent cantonada amb Àusias March), molt a prop de les centrals de la fundació, des de les 9 del matí i fins a les 19 o 20 hores, depenent del que quedi per vendre. Esperem que es venguin totes com l'any passat.
[gmap height="193" address="Paseo San Juan, 25, Barcelona" zoom="16" popup="true" align="center"]
"Necessitem que molta gent es passi per veure el taller en ple funcionament, que hi mostrarem, i per conèixer de primera mà aquest ambient de cooperació i solidaritat que es respira entre els usuaris, el voluntariat i els professionals que integren aquests recursos", afirma la coordinadora del Club Artístic i Social.
Els beneficis de la venda de roses es destinaran íntegrament al programa del Taller Sociolaboral i del Club Artístic i Social, per poder seguir utilitzant l'art com a eina terapèutica.
S'espera poder recaptar fons, tant de la venda de les roses realitzades artesanalment, com de donacions que particulars o empreses desitgin realitzar. Qualsevol ajuda serà més que ben rebuda.
L’Institut Balear de la Dona atorga a FSC la gestió del Servei 24 hores per a dones víctimes de la violència de gènere
L’Institut Balear de la Dona (IBD) ha atorgat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) la gestió del Servei d’atenció social i d’acompanyament 24 hores a les dones que pateixen violència de gènere a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’experiència acumulada d’FSC en la gestió de serveis vinculats a l’atenció i orientació a dones i les seves famílies en situació de violència masclista, ha fet que l’IBD confiés en la nostra entitat per gestionar aquest servei.
La finalitat del servei és oferir atenció especialitzada les 24 hores del dia a les dones víctimes de violència de gènere, al seu entorn, així com als professionals i serveis que atenen aquestes dones, en coordinació amb el Centre d’Informació de la Dona. També, donar una resposta immediata a les demandes en matèria de violència de gènere, per tal de cobrir les necessitats d’informació, assessorament i suport, a les dones que la pateixen.
El servei dóna resposta telefònica i realitza acompanyaments presencials a les dones que pateixen violència de gènere i al seu entorn i activa els mecanismes i els recursos que siguin necessaris en cada cas. A més, dóna informació i formació a professionals i serveis que atenen aquestes dones.
D’entre els objectius específics destaquen:
- Homogeneïtzar l’atenció a les dones en situació d’emergència social per situacions de violència.
- Complementar els professionals dels diferents serveis que es troben en situacions d’emergència i necessiten la intervenció d’un servei especialitzat en violència de gènere.
- Disposar de dades estadístiques per aportar a l’anàlisi de la situació de la violència de gènere a les Illes Balears.
Les persones beneficiàries d’aquest servei són dones de qualsevol nacionalitat que siguin víctimes de violència de gènere, les seves filles i fills i altres persones familiars dependents que estiguin a càrrec seu i que, per manca de suport familiar o amics, no disposin del suport emocional i presencial que la dona necessiti.
EXIT: sortida i èxit en el camí a la llibertat
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) en Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha decidit incorporar un nou programa als serveis que ofereix: el programa EXIT. L'acollida que ha tingut aquest nou espai, tant per la institució com per les persones que atenem, ha estat molt positiva en el primer mes de posada en marxa del projecte.
El seu objectiu és facilitar la desvinculació del centre penitenciari dotant als usuaris de les eines necessàries per afrontar aquest trànsit amb el màxim de garanties possible. Es tracta d'afavorir l'empoderament dels participants acompanyant aquestes eines de les habilitats personals que puguin dotar-los de la seguretat suficient per al canvi: sortida i èxit.
L'equip de professionals que treballa en l'àmbit intrapenitenciario ha observat que el moment de la llibertat definitiva i sortida del centre, es troba ple d'emocions i il·lusions, però també de pors. La nostra trajectòria en l'àmbit de l'execució penal, així com l'experiència adquirida amb població drogodependent en les últimes dècades, ens permet afirmar que la llibertat definitiva suposa per a la persona un punt d'inflexió important que ha de ser abordat de manera acurada i particularitzada.
En aquest sentit, usuaris que han estat reclosos durant llargs períodes de temps, s'enfronten ara al seu "retorn" al social i al seu entorn més immediat. Els anys de privació de llibertat es caracteritzen per escàs contacte amb l'exterior en moltes ocasions. Moments que no han pogut compartir, informacions que es desconeixen... l'amalgama de situacions dóna compte de la diversitat. A aquesta consideració ha d'afegir també, per paradoxal que ens pugui semblar, el comiat d'un lloc on, finalment, l'usuari ha establert també vincles de diferent naturalesa, però vincles a la fi.
Des de la nostra experiència considerem que es fa necessari dotar a la persona d'eines que li permetin, sense negar la dificultat, creure també en les seves possibilitats i amb aquest ànim hem fet un pas més en aquesta direcció. Si bé aquest era un aspecte que es treballava de manera transversal en les diferents dinàmiques grupals, i també en espais d'entrevista individual, hem cregut oportú oferir un espai específic destinat als usuaris del CAS de Brians II que tenen prevista la data de llibertat definitiva a curt termini (propers 12 mesos), independentment del mòdul de residència actual. L'objectiu principal del programa és acompanyar-los en el procés de transició, entre la reclusió i la vida en llibertat.
El programa utilitza una metodologia grupal i és coordinat per un equip multidisciplinari amb experiència dilatada en l'àmbit de les addiccions i l'execució penal.
La sessió té dos temps diferenciats: un primer moment, de caràcter obert, on els integrants del grup disposen d'un espai per poder abordar els seus objectius i expectatives, però també possibles dubtes, a partir del disseny al costat dels professionals d'un full de ruta. D'altra banda, en la segona part, l'equip planifica, en funció de les necessitats del grup, una sessió de transmissió de continguts tenint en compte aspectes relacionats amb:
- Tecnologies i Xarxes 2.0
- Recursos salut
- Recursos Inserció sociolaboral
- Actualitat i canvi social
El CAS de Brians és un dispositiu integrat a la xarxa d'atenció a les drogodependències de Catalunya (XAD). Es tracta del primer recurs d'aquestes característiques integrat en un centre penitenciari a Catalunya, i també a nivell estatal.
Patricia Bosch: "En CerclesCat el voluntariat és més que un valor afegit, la seva col·laboració és fonamental per al desenvolupament del projecte"
La Fundació Salut i Comunitat col·labora estretament, des de l'any 2011, amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en la implementació de CerclesCat. Es tracta d'un projecte pilot que ha posat en marxa tres Cercles de Suport i Responsabilitat, i consisteix a acompanyar i supervisar delinqüents sexuals d'alt risc en el mateix moment de la seva sortida en llibertat, facilitant així la seva inserció en la comunitat i evitant, en la mesura del possible, que cometin un nou delicte. Patricia Bosch, Coordinadora del Circuit d'Inserció de Catalunya, ens parla d'aquest interessant projecte a la següent entrevista.
En què consisteix i quins són els objectius del programa CerclesCat?
L'acció del projecte gira al voltant de la prevenció de la reincidència ia la promoció de la inserció social de persones que es troben complint condemna a la presó per haver comès un delicte sexual. En el mateix moment de la seva sortida de presó, el projecte ofereix a la persona penada el suport i el seguiment necessari per evitar que cometi un nou delicte, i facilita la seva inserció en la comunitat. És important assenyalar que la interlocució amb els equips de tractament dels centres penitenciaris és molt estreta. L'objectiu principal del programa és la prevenció i la seguretat ciutadana.
Quin paper té el voluntariat en aquest projecte?
Per poder complir el seu objectiu, el programa CerclesCat compta amb un grup de voluntaris/es que, sota la supervisió d'un professional (coordinador del cercle), ofereix suport a la persona que va cometre el delicte sexual. Al seu torn, controla la seva adaptació a la vida en llibertat, amb la finalitat que es mantingui allunyada de les situacions de risc de reincidència. Les persones penades presenten un risc alt o moderat de reincidència, entre alguns motius, perquè amb prou feines compten amb suport familiar o social, sent l'aïllament el seu principal problema. El grup de voluntariat representa aquest entorn de persones amb qui poder comptar, i que, també li ajudaran a ampliar la seva xarxa social orientant i acompanyant en sortides de tipus social, d'oci, laboral o cultural. L'objectiu és que, a partir del cercle, la persona que va cometre el delicte estableixi vincles amb altres persones, evitant així el seu aïllament social, i reduint de forma significativa el risc de reincidència.
D'altra banda, per a l'adequat desenvolupament del projecte es fa necessari comptar amb la col·laboració d'altres serveis comunitaris, com la policia o els serveis socials, que configuren el cercle extern. Això permet no només detectar situacions de risc, sinó també abordar, aconseguint així els objectius establerts.
Tornant al voluntariat, la seva funció és imprescindible per al desenvolupament del programa ...
Sí, així és. El grup de voluntaris es reuneix regularment amb la persona penada, amb l'objectiu de compartir les seves experiències, valorar els progressos i abordar les dificultats amb què aquesta persona es pugui trobar en la seva vida en semillibertat.
Val a dir que totes les activitats i els acords del cercle són supervisats pel coordinador, que resol qualsevol incidència que es pugui produir i comparteix la informació clau amb els professionals, els recursos i les autoritats implicades en el tractament i la supervisió de la persona que cometre el delicte. Tanmateix, és el vincle que s'estableix entre la persona i els voluntaris, persones que els destinen el seu temps de manera desinteressada, que s'impliquen genuïnament en oferir suport i ajudar a seguir amb el seu pla de prevenció de recaigudes, alhora que li motiven en el desenvolupament de nous projectes de vida il·lusionants i estimulants, el que fa que el projecte de Cercles tingui lloc.
Un dels principis de Cercles és "no més víctimes". Tots els membres del cercle participen en el projecte amb un objectiu comú: prevenir a la ciutadania de nous danys. Per a això és fonamental respectar un altre dels principis de Cercles: "no hi ha secrets". Això implica que la persona penada es comprometi a parlar amb claredat i transparència sobre els diferents aspectes de la seva vida (delicte/s comès/os, gestió econòmica, ocupació del temps lliure...), i els voluntaris/es a compartir amb tots els membres del cercle qualsevol informació rellevant de forma totalment sincera. En CerclesCat el voluntariat és més que un valor afegit; seva col·laboració és fonamental per al desenvolupament del projecte.
Quina feina fa la nostra entitat, i en concret l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH / Sida de FSC, en CerclesCat?
Els Cercles de Suport i Responsabilitat tenen el seu origen al Canadà, l'any 1994. Actualment, altres països com el Regne Unit, Holanda ... també els porten a terme. Cal assenyalar que la reincidència entre els participants en el programa s'ha reduït molt notablement.
Els inicis de Cercles a Catalunya es remunten a l'any 2011 en el marc d'un projecte europeu (Circles4EU), i cal destacar que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va sol · licitar la nostra col · laboració des del primer moment.
Actualment, coordinem un dels tres cercles pilot que es van començar a implementar a Catalunya al novembre de 2013. Això va implicar la nostra participació prèvia en els seminaris de formació i acreditació de coordinadors de l'equip de CerclesCat, en els seminaris d'intercanvi d'experiències amb altres països d'Europa, en la selecció i formació de voluntariat, i en la selecció dels interns de diferents centres penitenciaris de Catalunya, candidats a membres centrals del cercle.
Per al bon desenvolupament de Cercles és fonamental la tasca de supervisió i suport als voluntaris. Es tracta d'enfortir perquè, d'una banda, siguin capaços de supervisar adequadament el risc de reincidència de la persona penada i, d'altra, puguin acompanyar-lo en el desenvolupament de projectes de vida oferint la seva suport i bon fer. La tasca d'avaluació dels factors de risc dinàmics és funció del coordinador, si bé sense la informació adequada per part dels voluntaris, aquesta no seria possible.
Quin balanç fas del projecte fins al moment, què acceptació està tenint?
Encara és aviat per poder pronunciar respecte a l'acceptació del projecte a nivell ciutadà. Es tracta d'un projecte innovador a Catalunya, l'eix central del mateix és la prevenció de la reincidència en delinqüents sexuals, i el procés de difusió mediàtic fa just unes setmanes que va començar a dur-se a terme. Si bé, sí que hi ha alguns aspectes que ens poden fer pensar que l'acceptació serà positiva. D'una banda, la resposta de persones interessades a participar com a voluntaris en Cercles va ser massiva (més de 100 interessats/des), el que dóna bon compte de la nostra trajectòria a Catalunya en matèria de voluntariat, i de l'altra, l'experiència en països com Regne Unit o Holanda llança un bon pronòstic d'acceptació del projecte en tots els nivells (polític, ciutadà ...).
Quines són les properes activitats a realitzar en el marc d'aquest programa i en què consistirà la vostra participació?
A data d'avui una de les activitats a destacar serà la nostra participació en un seminari d'intercanvi d'experiències que es durà a terme a Letònia, els dies 10 i 11 d'abril, i al qual assistiran altres països que també estan desenvolupant Cercles (com Letònia o Bulgària), o tenen la intenció de fer-ho en breu (com França o Hongria). L'objectiu d'aquesta trobada és poder compartir bones pràctiques i suggerir propostes de millora en la implementació del projecte.
D'altra banda, seguim amb la coordinació d'un dels tres cercles pilot, el que implica supervisar la tasca dels voluntaris, atendre la persona penada, i realitzar l'avaluació dels factors de risc dinàmic, entre moltes altres i interessants funcions. Sempre, des de la il·lusió i el desig que caracteritza el nostre bon fer professional i, com diu un company de Regne Unit, "fent possible la màgia del cercle".
FSC participa en una jornada sobre les mesures penals alternatives (MPA)
El passat 6 de març es va dur a terme una jornada sobre la importància de la coordinació entre els centres d'atenció i seguiment a drogodependents (CAS) i l'àrea de mesures penals alternatives. Les dues xarxes van presentar un protocol de coordinació que posa de relleu la importància del treball en xarxa, en el seguiment i gestió de les mesures penals alternatives (MPA).
La jornada va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de Barcelona (CEJFE), organisme autònom adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya que ofereix formació especialitzada i de recerca en l'àmbit del dret i la justícia.
En la formació hi va haver una àmplia representació de professionals de la Fundació Salut i Comunitat, ja que en l'actualitat, la nostra entitat gestiona a Catalunya el CAS de Brians (únic CAS d'àmbit intrapenitenciario) i al CAS del Prat (recurs gestionat en UTE costat de dues entitats).
Per poder entendre l'objecte de les MPA, cal que puguem retrocedir històricament a principis dels anys vuitanta. L'any 1981 es transfereixen les competències en matèria de justícia juvenil a la Generalitat de Catalunya. És en aquest moment quan s'inicien les primeres experiències de treball en l'àmbit de les mesures en medi obert. Posteriorment, l'any 1984, es traspassen les competències en matèria penitenciària. A mitjans dels vuitanta, la Generalitat crea el Servei d'Atenció i Orientació Social amb l'objectiu de fer el seguiment de les mesures penals alternatives.
Al maig de 1996, entra en vigor la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, la qual modificava el codi penal antic creant les condicions per poder assumir les noves mesures penals alternatives a la presó.
Les mesures penals alternatives són instruments que permeten, d'una banda, a jutjats i tribunals donar una resposta menys punitiva i institucionalizadora davant la comissió d'un delicte i / o falta i, de l'altra, són instruments que eviten l'ingrés en una institució tancada com la presó a determinades persones.
Les mesures penals alternatives pivoten sobre tres elements clau:
- El treball en benefici de la comunitat; importància de responsabilitzar al subjecte, però també a la societat, en aquest procés.
- Potenciar abordatges que redueixin els índexs de reincidència i l'entrada en una institució tancada com és la presó.
- Mesures alternatives a la presó que contemplin les múltiples dimensions de la persona (situació: familiar, social, laboral, econòmica, etc.)
Des del nostre punt de vista, hi ha dues qüestions clau en l'àmbit de les Mesures Penals Alternatives que no hem de perdre de vista: Una primera es refereix a la pròpia persona, com a subjecte de drets i deures i que és la principal protagonista i beneficiària d'una MPA. Un altre element clau és la societat, com a agent que integra i es mostra participatiu en aquest tipus d'accions.
En aquest sentit, per la nostra dilatada experiència en el sector de l'execució penal, sabem de la importància d'articular persona i societat. Crear una cultura que engrani dos elements no només dotarà de més qualitat al procés de reinserció, sinó que també empoderará la persona implicada i permetrà un model de societat més inclusiva i integradora. Per la nostra forma d'entendre la reinserció social, aquest procés, no només passa per la implicació del subjecte, sinó que entenem que no es completa sense la implicació de la ciutadania.
En aquest sentit, cal assenyalar, per tal de poder entendre la filosofia i els valors que estan presents en una mesura penal alternativa, alguns principis bàsics relacionats amb l'atenció a persones beneficiàries d'aquesta figura legal.
- Principi d'igualtat davant la llei. Qualsevol ciutadà que sigui susceptible d'accés a un programa de Mesura Penal Alternativa ha de tenir al seu abast la informació necessària per poder accedir. No és possible que aquesta informació arribi a uns pocs.
- Principi de confidencialitat i el resguard de la intimitat. Cal pensar que en aquest tipus de mesures circulen una gran quantitat d'informacions que han de ser preservades. Informacions relacionades amb la salut, la justícia, la família, les addiccions, que requereixen d'un tracte respectuós i d'una especial cura.
- Principi d'individualitat. L'abordatge i tractament de les Mesures Penals Alternatives s'hauria de donar des d'aquest principi. O dit d'una altra manera, és important tenir en compte, com en qualsevol altre àmbit, la particularitat de cada individu. Quan parlem de Mesures Penals Alternatives, parlem d'instruments que tenen associada una temporalitat. Per tant, hi ha un principi i un final que s'han de tenir en compte en el moment de crear qualsevol pla de treball.
- Principi de responsabilitat. Finalment, i no per això menys important, esmentar el principi d'elecció i responsabilitat del propi individu davant les MPA. Si bé hem assenyalat anteriorment la importància que aquest tipus de mesures arribin a qualsevol persona que compleixi els requisits establerts, també és cert que seguidament la persona té la responsabilitat de decidir si vol participar o no. És interessant recordar, en aquest sentit, que quan no hi ha desig per participar en aquest tipus de programes, les possibilitats d '"èxit" es redueixen exponencialment.
En segon lloc, i en relació a la societat com a agent actiu en l'àmbit d'execució penal, cal assenyalar algunes idees:
- És important que des de les administracions i entitats que participen en l'àmbit de l'execució penal es pugui sensibilitzar els diferents agents socials per afavorir una millor acollida d'aquest tipus d'experiències. En aquest sentit, creiem que és important no dimitir en la tasca d'apropar la complexitat d'aquest àmbit a la societat en el seu conjunt per promoure una mirada més inclusiva i menys criminalitzadora.
- La participació de la comunitat en aquest procés ha d'ocupar un lloc clau. Tal com comentàvem anteriorment, un procés de reinserció no només s'ha de basar en la participació del propi subjecte, sinó que és important comptar amb la participació de la comunitat. Per a això hem d'establir fulls de ruta en què tinguem en compte els diferents agents, en un moment d'altra banda delicat a aquest nivell.
Com a idea final ia manera de tancament, cal esmentar el treball de suport i acompanyament a persones privades de llibertat que la nostra entitat, la Fundació Salut i Comunitat, ha dut a terme en les últimes tres dècades, tant a nivell intrapenitenciario com en medi obert.
Els diferents projectes que FSC gestiona en aquest àmbit, són una clara aposta per un tipus de població fortament estigmatitzada per la societat. Cal destacar que FSC va ser una de les primeres entitats a portar a terme aquests programes. Era mitjans dels anys 80, en un Tercer Sector encara feble i en construcció, i on poques entitats treballaven amb aquest tipus població. Durant aquests últims trenta anys, FSC ha anat reinventant i innovant en la gestió dels diferents projectes, adaptant-los a cada moment i buscant l'excel · lència en l'atenció a persones privades de llibertat.
Manu Izquierdo
Treballador social del CAS de Brians
Fundació Salut i Comunitat
Adolescents, consum d'alcohol i ús de xarxes socials
El consum d'alcohol per part de joves i adolescents torna a ser notícia ja despertar alarma social, a causa d'una nova tendència importada dels països anglosaxons, el "Neknomination". Aquesta pràctica consisteix en ingerir la major quantitat d'alcohol en el menor temps possible i pujar la "gesta" a les xarxes socials, convidant a altres amics a superar el repte.
La novetat del fenomen, així com els riscos que comporta (ha ocasionat ia la mort de 5 persones al Regne Unit i Irlanda), ha provocat que en les últimes setmanes els adolescents tornin a ser el centre d'atenció i l'objecte de crítiques i generalitzacions.
La gravetat que el consum d'alcohol entre joves ha arribat a adquirir en els nostres dies, sumat al fet que compromet directament o indirectament a tots, ens obliga a aturar-nos i analitzar el fenomen sota la llum de la societat actual.
Primer va ser el "botellón", ara el "Neknomination". Tots dos ens remeten a un canvi en els patrons de consum, de l'anomenat "mediterrani" (poques quantitats de begudes alcohòliques fermentades i en contextos socials) al patró anglosaxó o "binge drinking" (molta quantitat, en poc temps, i de begudes d'alta graduació). Les últimes estadístiques disponibles en aquesta matèria coincideixen a assenyalar que és aquest últim patró de consum el que domina entre els adolescents d'avui.
En aquest sentit, s'han consultat estadístiques tant a nivell estatal, l'Enquesta Estatal sobre Ús de Drogues en Estudiants d'Ensenyaments Secundaris (ESTUDES), i l'Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES). D'altra banda, ia Barcelona, l'Enquesta sobre els factors de risc per a la salut dels estudiants de secundària.
Altres fenòmens observats són la reducció de l'edat d'inici en aquest consum, i una concentració del mateix durant la franja tarda/nit del cap de setmana, en els espais on es produeixen les relacions socials dels joves.
Com a conseqüència de la revolució que les noves tecnologies i les xarxes socials han provocat en la nostra societat, els espais destinats tradicionalment a aquest consum han transitat de l'espai públic (carrers o places) o privat (domicilis particulars, bars, discoteques, etc.) Al espai virtual que les xarxes socials ofereixen. El seu èxit entre els adolescents es basa en aquest gir cap a l'exhibició de la intimitat a través de la virtualitat. La teleporqueria, amb els seus "reality shows" i la utilització del sensacionalisme, ho converteix tot en espectacle. Aquesta mateixa agressió a la intimitat s'està donant en l'ús que fan molts adolescents de les xarxes socials. Seria convenient preguntar quines responsabilitats estem delegant els adults en els adolescents perquè es doni tal desregulació i manca d'atenció en l'ús de les xarxes i dispositius tecnològics. En aquest sentit, és remarcable el «buit legal» d'Internet, símptoma de la nostra època.
Mentre que el tan criticat 'botellón' reclamava diferents usos de l'espai públic per part dels joves i adolescents, posant de relleu les interseccions i els conflictes entre els usos de l'espai públic i els diferents actors comunitaris, el 'Neknomination' restringeix la circulació social dels joves i és transgressiu únicament quan busca pràctiques extremes, alienes als riscos sobre la salut.
Especialment perillós és l'efecte piramidal que genera, en augmentar exponencialment el nombre de candidats a entrar en aquest 'joc' a causa de les 'nominacions'. La pressió del grup i la importància que en aquesta etapa vital cobra el sentiment de pertinença i identitat grupal són factors rellevants a tenir en compte.
D'altra banda, no és arbitrari tampoc que aquests patrons de consum entre adolescents apareguin en el marc d'una societat de consum, on la lògica de la immediatesa i la recerca del plaer regeixen la major part de les nostres accions. L'imperatiu actual és la fluïdesa; el virtual, el vertiginós. Han estat diversos els autors (Silvina Cohen Imach, Sonia Abadi ...) que han ubicat el consum de drogues com a símptoma de la postmodernitat, posant sobre la taula nous fenòmens que donen compte d'un malestar: la violència destructiva i autodestructiva, els desordres alimentaris, les addiccions enteses en el seu sentit més ampli, etc.
Ja a la Grècia clàssica, entenien la droga com a medicina o com a verí en funció de la dosi que es prengués i l'objecte del seu consum. La embriaguesa podia ser una experiència religiosa-altres vegades únicament hedonista-(recordem que en la mitologia clàssica era Dionís la figura divina que representava la bogeria ritual i l'èxtasi).
L'educació té aquí un paper fonamental, Freud en el seu moment ia la situava com una medicina preventiva pel seu efecte pacificador, no només subjectiu sinó també social. Al Centre de Dia d'Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), apostem per l'educació en les formes d'ús, posant èmfasi en la relació que s'estableix entre el subjecte i les substàncies tòxiques o altres objectes o conductes addictives. A través del programa de joves, s'ofereix una atenció individualitzada i centrada en la particularitat de cada subjecte, podent abordar les dificultats específiques d'aquest col·lectiu tant a nivell individual, grupal i familiar.
Elena Guerrero, educadora del Centre de Dia de la Fundació Salut i Comunitat
Ana Vela, usuària de la Residència 'La Verneda' de Barcelona, la dona més longeva d'Espanya
La bondat i la seva alegria són el secret que ha portat a Ana Vela Rubio, usuària de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, gestionada en UTE per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l'organització Lagunduz, a viure 112 anys i convertir-se en la persona de major edat d'Espanya.
Ana Vela va néixer el 30 de novembre de 1901 a Puente Genil (Còrdova), i es va traslladar a Catalunya a mitjans del segle passat, on va començar a treballar com talladora-modista al sanatori de tuberculosos de Terrassa (Barcelona).
No fa gaire que a la llarga carrera de la seva vida ha arribat a la meta dels 112 anys. Al febrer de 2005 va arribar al Centre de Dia de "La Verneda", comptant ja amb 103 anys i ens va sorprendre amb la seva gràcia, simpatia i la seva tremenda energia i desimboltura. A l'abril de 2008 va ingressar ja com a resident i és per a l'equip professional d'aquest centre una d'aquelles persones que deixen empremta.
Al llarg recorregut per la seva vida, sabem que va quedar òrfena sent nena, que va conèixer l'amor de la seva vida, i encara que no van poder casar-se, ja que la família d'ell no aprovava aquesta unió, van viure junts i d'aquesta unió van néixer quatre fills, dels quals sobreviuen dues. La seva filla Anna, que viu molt a prop, la visita diàriament.
Ha viscut al districte de Sant Martí a Barcelona, on es troba aquest centre, fins al moment en que va ingressar al mateix.
Dona de caràcter fort, lluitadora, ha estat sempre un exemple per als seus fills, als quals va haver de criar pràcticament sola. Va sortir endavant treballant entre agulles, fils, patrons i didals. Ara la seva memòria ia la traeix, i el pas de tants anys ha anat deixant una empremta permanent, inesborrable, del desgast d'una generació que va viure guerra, misèria i penúries, però que va sortir cap endavant amb esforç, voluntat, sacrifici i esperit de lluita .
En l'actualitat no és només la persona més gran d'Espanya, també la 5a d'Europa i la 30a del món, segons fonts consultades.
Qui té un hort... té un tresor. El cultiu com activitat rehabilitadora
El passat mes de febrer, des del Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló , dispositiu de reducció de danys per a drogodependents de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), vam posar en marxa l'espai "Hort Ecològic" amb un grup de usuaris/es del centre. El taller s'emmarca dins de l'oferta de serveis d'oci saludable i formació, i està orientat principalment a persones que presenten patologia dual.
Al taller s'utilitzen els terrenys exteriors del centre per desenvolupar una activitat que pretén reforçar diversos objectius del programa:
- Promoure la salut física i mental dels usuaris/es del servei.
- Facilitar processos de canvi, que facilitin l'estabilització personal i la inclusió social de persones amb problemes de drogodependències.
- Proporcionar un espai de referència per a usuaris de drogues.
En aquest sentit, l'hort comporta una sèrie d'activitats que són beneficioses, tant en l'àmbit emocional com en el físic. El treball de la terra ens ofereix una gran quantitat de recursos que afavoreixen una millora de la qualitat de vida dels participants. A través d'aquesta activitat, es fomenten les relacions socials entre els mateixos, la millora dels hàbits alimentaris, i el posterior ús dels productes de l'hort, així com l'estimulació de la mobilitat, atenció i memòria.
Una altra de les possibilitats que ofereix aquest espai és un possible itinerari d'orientació laboral, en tant que s'adquireixen coneixements específics d'horticultura, es fomenta la responsabilitat cap a la tasca, i s'afavoreix el treball autònom, així com la coordinació amb la resta de l'equip .
L'hort es converteix en una eina més d'inclusió, els participants formen part d'un equip de treball, comparteixen el procés de treballar la terra, tenir cura de les plantes sembrades, veure el fruit d'aquest treball, i finalment gaudir a taula. En aquest procés reforcen les seves capacitats i adquireixen noves habilitats. D'altra banda, el taller està plantejat com una activitat cooperativa i participativa, els "hortelans" decideixen les varietats a plantar, el repartiment de tasques i fins proposen plats a cuina amb els productes obtinguts. Per a això, es fa necessària la coordinació d'un monitor especialitzat en horticultura i jardineria.
Aquest projecte s'havia proposat per part dels usuaris del CIBE de Castelló, però no ha estat fins aquest any quan s'han donat les condicions per dur a la pràctica. Les motivacions principals que exposen les persones participants són: ocupar el temps, ampliar coneixements sobre aquesta temàtica i el gust per l'horticultura, després experiències prèvies.
Perquè qui té un hort ... té un tresor.
