La Fundació Salut i Comunitat participa en tres projectes europeus finançats pel Programa Erasmus + de la Unió Europea
Recentment, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha iniciat la seva participació com a organització associada en tres projectes finançats per la línia Erasmus +. Es tracta d'un programa europeu, vinculat a l'educació, formació, joventut i l'esport, a desenvolupar en diferents països fins al 2020.
Els tres projectes en què participa la nostra entitat tenen un denominador comú: la formació de professionals, si bé estan dirigits a col·lectius diferents: usuaris/es de drogues d'edat avançada, persones sense llar, gent gran i persones discapacitades. Es tracta de tres programes: el projecte "Better Treatment for Aging Drug User", el programa "Alternative" i el projecte "Street Support Project".
El programa "Better Treatment for Aging Drug User" (BETRAD) es va iniciar al setembre de l'any passat i finalitzarà d'aquí a dos anys. El projecte proposa realitzar una anàlisi sobre la manca de programes i tractaments especialitzats destinats a consumidors de drogues de llarga evolució. També, estudia la necessitat de formació i millora de competències dels professionals d'aquest àmbit d'intervenció.
D'altra banda, en el marc d'aquest programa està previst dissenyar eines i recopilar bones pràctiques dirigides als serveis i professionals que treballen amb aquest perfil d'usuaris/es en centres d'atenció a les drogodependències, serveis de reducció de danys i d'atenció a grans. En aquest sentit, se'ls facilitarà un currículum formatiu que els permeti adquirir habilitats i recursos per atendre les necessitats específiques dels col·lectius als quals es dirigeixen.
El programa està liderat per la Fundació Jugend-an Drogenhëllef (Luxemburg) i compta amb la col·laboració de 6 entitats o organismes, entre els quals es troba la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Salut i Comunitat. A més, participa com a assessor d'aquest projecte l'Observatori europeu sobre Drogues i Toxicomanies (EMCCDA).
L'impacte del projecte BETRAD és molt elevat, tenint en compte la falta de plans d'actuació, formació i documentació en l'àmbit de consumidors de drogues d'edat avançada. D'una banda, pel que fa a l'atenció sociosanitària, el programa busca una millora en els serveis que atenen aquestes persones, i, d'altra banda, té fins educatius, a través de la utilització dels materials del projecte per part dels equips de professionals.
Per la seva banda, el projecte "Alternative" va començar l'octubre de l'any passat i finalitzarà també d'aquí a dos anys. El programa consisteix en una col·laboració estratègica per desenvolupar una formació professional adreçada a cuidadors informals i famílies d'acollida de persones grans i discapacitats.
Aquesta formació té com a finalitat acompanyar els cuidadors en el procés d'atenció, facilitant-los un suport en les tasques diàries i permetent-tenir una major cura dels seus familiars o persones acollides. Així mateix, promou la cura de si mateixos i de retrobar-nos com a persones en un procés que pot resultar en moltes ocasions, difícil i costós.
En definitiva, amb aquesta formació, es pretén millorar la qualitat de les cures i reduir la sobrecàrrega física, econòmica i estrès emocional que presenten generalment els cuidadors.
El projecte està liderat per la fundació Cedis (França) i compta amb la col·laboració de 5 entitats europees: la Fundació Salut i Comunitat, ADES (França), AViQ (Bèlgica), SUSA (Bèlgica), CEIS (Itàlia), koiné (Itàlia ).
Finalment, el projecte "Street Support Project", de tres anys de durada, té com a objectiu facilitar eines i models de bones pràctiques, dirigides a formadors de professionals d'organitzacions i governs locals. En aquest cas, la formació facilita una millora de la intervenció amb persones sense llar. En aquesta formació també s'inclouen aspectes relacionats amb el consum d'alcohol i drogues que en molts casos pateixen les persones sense sostre.
El programa es fonamenta sobre la idea que cada persona té potencial per aprendre i exercir una tasca valuosa i pretén fomentar intervencions i experiències inclusives, capaços de crear oportunitats. En aquest sentit, l'educació d'adults, el treball i altres activitats poden jugar un paper essencial en aquest context, en la mesura que s'adaptin a les necessitats especials i condicions de vida de les persones ateses.
El "Street Support Project" compta amb la participació de diverses entitats de sis països europeus, amb la finalitat d'assegurar un gran impacte a nivell internacional. L'organització que lidera la iniciativa és Regenboog Groep (Holanda). També participen la Fundació Salut i Comunitat, FEANTSA (una federació europea amb seu a Brussel·les), Fixpunkt (Alemanya), Cork (Irlanda) i SPR (República Txeca).
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb l'Associació Lagunduz, es fa càrrec de 6 projectes pertanyents a la Fundació Internacional O'Belén (FIOB)
Amb data 1 de gener de 2017, s'ha procedit a la subrogació dels següents serveis:
- Centre Terapèutic "Vall de Cayón" a Cantàbria, especialitzat en l'assistència a menors de 12 a 17 anys d'ambdós sexes, en risc de desemparament o que requereixen d'un internament de caràcter terapèutic per superar dificultats d'índole psicosocial i/o derivades d'un trastorn del comportament. Això, en base a criteris diagnòstics estipulats. Aquest centre disposa de 16 places en conveni amb el Govern de Cantàbria i 5 més de lliure disposició que són ocupades per menors derivats des d'altres comunitats autònomes.
Es tracta d'un servei especialitzat que presta acolliment residencial a menors amb edats compreses entre els 12 i 18 anys d'edat, que es troben en situació de desprotecció o en risc social i/o menors infractors, que precisin d'un tractament especialitzat. En aquest centre se'ls proporciona un context d'atenció i protecció específica que respongui a les necessitats generades pels trastorns de comportament que pateixin. Aquest servei disposa de 16 places en conveni amb el Govern de Cantàbria i 5 més de lliure disposició que són ocupades per menors derivats des d'altres comunitats autònomes.
- Llar Residencial d'Atenció a Menors "Els Núvols" a Guadalajara. S'hi atenen, en un règim semiobert, a 10 menors en situació de desemparament, a partir de la subvenció que es rep del Govern de Castella-la Manxa.
És un recurs d'acolliment residencial, la finalitat és atendre de manera integral a nens/es i adolescents, mancats de famílies o que no puguin residir amb elles i facilitar-los l'atenció i cures precises per al seu desenvolupament personal. Compta amb 10 places subvencionades per del Govern de Castella-la Manxa.
- Llar de socialització "La Senda" a Burgos. En aquest servei de compliment de mesures judicials s'atenen, en un règim semiobert, a 6 menors, a partir de la subvenció que es rep del Govern de Castella i Lleó.
Es tracta d'un centre d'atenció especialitzat per a menors infractors en règim obert, permanència de cap de setmana i convivència en grup educatiu. És un "Centre de menors afectats per la Llei Orgànica 5/00 de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors destinat a prestar protecció i atenció especialitzada de manera temporal". Compta amb 10 places subvencionades pel Govern de Castella i Lleó.
En les properes setmanes, un cop formalitzats els respectius contractes amb les administracions titulars, es procedirà a la subrogació dels següents serveis:
- Programa d'acolliment familiar (ACOFAMT) a Múrcia. En aquest servei, es duu a terme la captació de famílies i el posterior suport, formació i seguiment a les mateixes, amb la finalitat que s'acullin a nens/es majors de 3 anys, en situació de desemparament, com a alternativa a l'acolliment residencial.
És un programa d'atenció a menors de 6 a 18 anys, excepcionalment de 4 anys, quan es tracta d'un grup de germans, en situació de desemparament en el seu Sistema Familiar d'Origen i que necessiten una alternativa perquè les seves necessitats bàsiques i de desenvolupament siguin cobertes. Es considera que la família és el context normalitzat i individualitzat on millor es pot complir aquest objectiu.
- Programa d'acolliment familiar d'Urgència-Diagnòstic CANGURS a Múrcia. Aquest servei d'infància és similar a l'anterior, però en aquest cas s'acullen a menors de 3 anys.
Es tracta d'un programa d'acolliment no programat, ja que és imprevisible en el seu començament, i de caràcter temporal. El servei està dirigit a tots aquells nens/es i grups de germans amb edats entre 0 a 6 anys, tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.
- Centre de Primera Acollida i Valoració "Lázaro" a Azuqueca de Henares (Guadalajara). En aquest servei, sota la modalitat de contracte amb el Govern de Castella-la Manxa, s'atén a 15 menors als quals se'ls realitza una primera acollida i una avaluació i valoració de la seva situació com a pas previ, si així es considera, a seva derivació a un altre centre.
És un servei de protecció de menors amb especialitat en primera acollida i valoració, que procura l'atenció i protecció a menors mancats de família o que no puguin residir amb ella. El centre facilita l'atenció i la cura precís per al seu desenvolupament personal. En aquest servei, sota la modalitat de contracte amb el Govern de Castella-la Manxa, s'atén a 15 menors.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem agrair a l'Administració i al jutjat que ha dut a terme el procés concursal de la Fundació Internacional O'Belén, que hi hagi seleccionat la nostra proposta com la més solvent i sostenible a nivell tècnic i econòmic. Gràcies a la seva decisió i també a l'acollida que estem rebent de les diferents administracions titulars d'aquests serveis, estem molt satisfets de poder continuar la tasca realitzada per aquesta entitat.
Finalment, volem agrair als equips professionals d'aquests 6 serveis l'acollida que han brindat a FSC per seguir acompanyant, ajudant i preparant per a la vida adulta a tants menors que necessiten del nostre treball.
Estem convençuts que amb la seva competència professional i humana, amb la tasca desenvolupada en aquest àmbit per la FIOB i amb la solvència acreditada de la nostra organització, no trigarem a convertir-nos en un referent en el conjunt de l'Estat en la intervenció amb la infància i els menors.
La Fundació Salut i Comunitat presenta a Berlín l'Observatori Noctambul@s
El passat mes de novembre, aquest projecte de Fundació Salut i Comunitat (FSC) va ser presentat en la conferència "Nights 2016 Berlín - STADT NACH ACFT", organitzada per Clubcomission Berlin i la xarxa europea NEWNet (Nightlife Empowerment & Well-being Network). A més, es va aprovar la proposta d'inclusió de la nostra entitat -i el projecte Noctambul i totes, finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues- en la xarxa europea NEWNET. Aquest programa aborda la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d'oci nocturn.
A la conferència, que es realitza cada dos anys en diferents ciutats europees, es van abordar qüestions relacionades amb la salut i la seguretat, així com el plaer, la cultura, els factors econòmics, el turisme, el desenvolupament urbà i les polítiques d'oci nocturn.
La trobada va reunir un gran nombre de persones i entitats implicades en aquestes àrees que van explicar diferents iniciatives per a una vida nocturna saludable, segura i sostenible. Una representació de l'àrea d'Àrea d'Addiccions, Gènere i famílies d'FSC va assistir a aquest esdeveniment amb l'objectiu de presentar el projecte, els seus objectius, metodologia i principals resultats.
El dia previ a la celebració de les conferències finals en què va participar el Observatori Noctambul@s, es va celebrar l'assemblea anual d'aquesta trobada. L'assemblea va comptar amb la proposta d'acceptació d'inclusió de FSC i el projecte Noctambul @ es dins de la xarxa NEWNet, amb la unanimitat de totes les persones assistents.
Durant la conferència, van tenir lloc dues taules sobre la temàtica de gènere i oci nocturn, amb el teló de fons de les drogues, el seu consum i riscos derivats i vinculats a les qüestions de gènere i violència sexual.
En una d'elles, titulada "NEWNet presents: Preventing sexual harassment in Nightlife -a review of European campaigns" (NEWNet presenta: Prevenció de l'assetjament sexual a la vida nocturna- una revisió de les campanyes europees), va participar el nostre company Roger Ferrer, col·laborador del projecte Noctambul@s. En aquesta taula van intervenir a més Noel García (Spora, Barcelona) i Víctor Galán (Q de Festa, Generalitat de Catalunya).
Per part de la Fundació Salut i Comunitat, Roger Ferrer va presentar els resultats de l'últim informe Noctambul@s davant les pràctiques sexistes en els contextos d'oci nocturn i el paper del consum de drogues.
Segons assenyalava en aquesta trobada Roger Ferrer, "aquest projecte de reducció de riscos d'oci nocturn està emmarcat en la línia de drogues i gènere de l'entitat. Es tracta d'un projecte innovador, ja que la violència sexual no ha estat contemplada fins al moment com un dels principals riscos de l'oci nocturn ".
D'altra banda, afegia que "des del programa analitzem com podem abordar aquesta problemàtica social. L'Observatori publica de forma anual un informe de resultats. En aquesta tercera edició ens hem centrat especialment en els discursos jurídics, mèdics i mediàtics que aborden aquestes realitats, així com en els discursos dels usuaris/es de lleure nocturn i les tendències en l'àmbit de la prevenció".
A més, el projecte Q de Festa de la Generalitat de Catalunya, presentat també en aquesta taula, va abordar una proposta de línies preventives sobre agressions sexuals nocturnes. Finalment, la consultoria Spora va exposar una anàlisi de les principals campanyes dutes a terme a Catalunya.
Les exposicions es van emmarcar de manera transversal en els contextos de festivitats locals o en espais privats, concloent en la necessitat d'abordar l'oci nocturn comercial, ja que representa la gran part d'oci nocturn existent.
D'altra banda, es va desenvolupar la taula titulada "Enter the Void presents: Clubbing Gendering; Gender Inequality in Clubbing" sobre desigualtats de gènere en ambient d'oci nocturn. S'hi va desenvolupar un debat en què van intervenir diferents experts que van explicar diferents actuacions en discoteques i clubs de Berlín i altres ciutats. A més, es va dur a terme una discussió sobre les tendències internacionals d'actuació i la propera agenda adreçada a polítiques de drogues i gènere, en el context clubbing (anar de festa).
Jornada de la Fundació Salut i Comunitat pel Dia Internacional del Voluntariat
La solidaritat cap a les persones grans ha estat sempre un referent en els centres d'atenció a gran gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). A mitjans del mes de desembre, celebrem el Dia Internacional del Voluntariat a la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" de Reus (Tarragona) de la Generalitat de Catalunya, en presència de molta gent gran que també ens van voler acompanyar. Aquest centre està gestionat per FSC, en consorci amb el Grup Lagunduz.
Va ser una jornada molt familiar en reconeixement a la tasca dels més de 300 voluntaris/es amb què compta la nostra entitat, a la qual van assistir el president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González, i la responsable de Voluntariat, Amparo Suay. A l'acte també va estar present la directora del centre, Yolanda Rubio, i part de l'equip professional.
Abans de les paraules de benvinguda i de la lectura d'una carta al voluntariat per part de tots dos, vam tenir l'ocasió de conèixer més a fons la tasca de tres voluntaris del centre, Josep Maria, Joan Marc i Àngel i el què els aporta a nivell personal la seva tasca de voluntariat. A més, van participar activament en la celebració d'aquesta jornada pel que volem dedicar unes paraules a ells ia la tasca que realitzen.
Com dèiem a la nostra carta al voluntariat, Àngel porta l'alegria al centre amb cadascuna de les cançons que selecciona perquè cantin la gent gran com a director de la coral "Roger de Llúria". Per ella han passat, segons ens va dir, uns 40 grans.
Es tracta del primer voluntari que va tenir el servei, des de la seva obertura el 2012. A aquest centre li té un especial afecte ja que en ell van residir els seus pares i actualment la seva sogra. Explica que viu a escassa distància del centre i que un dia va preguntar: "¿i per què no compteu amb una coral a la residència?" I que la proposta va ser molt benvinguda. La coral es va formar amb gran acollida per part dels majors residents. "Aquesta gent es mereix que vingui jo aquí i ho porto fent des de fa molt de temps, ho faig molt a gust", explicava Àngel.
D'altra banda, Josep Maria i Joan Marc realitzen una tasca d'acompanyament a la gent gran que així ho desitgen. Gràcies a ells tots junts passen una estona agradable en una cafeteria del barri a la que els agrada molt anar a la gent gran que participen en aquesta activitat.
Josep Maria porta 2 anys com a voluntari d'aquest centre. Ens explicava que sempre li ha agradat tractar amb persones grans i que en ell resideix la seva sogra, pel que té també un vincle especial. "Rebut més del que els dono. Els grans em aporten afecte. Jo els dono i ells m'ho retornen multiplicat. Intento venir cada setmana", ens explicava.
Per la seva banda, Joan Marc porta 4 mesos com a voluntari. "Vinc d'una associació de Reus que treballa amb malalts mentals, gràcies a un conveni amb la residència. Estic en aquesta associació. M'agraden molt els grans. Es tracta d'una experiència positiva de moment, amb les dificultats d'una persona com jo.Espero poder continuar aquesta tasca durant molt temps ", ens traslladava.
L'acte va concloure amb una lectura del text nadalenc "L'aranyeta de Betlem" per part d'Ángel i de Verònica, coordinadora de l'Àrea de Serveis Generals i amb nadales cantats per la gent gran que participen a la coral, que hem emès en el nostre programa nadalenc de "Majors en les Ones". Tot un regal!
Esperem que la realització d'aquesta jornada estimuli la incorporació de nous voluntaris/es en els centres de gent gran que gestiona la nostra entitat. Això permetrà a més persones grans rebre l'afecte i l'atenció del voluntariat que complementa la calidesa de la tasca desenvolupada pels equips de professionals.
Gràcies a tots els presents per estar amb nosaltres en un dia tan especial. Per a aquells voluntaris/es que no van poder assistir, els deixem la carta que va llegir el president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González, juntament amb la responsable de Voluntariat.
Noves respostes del CAI d'Alacant a les necessitats de les persones sense llar
En el primer semestre de 2016, la Xarxa d'Entitats per a l'Atenció de Persones Sense Llar d'Alacant (REAPSHA) en la qual la Fundació Salut i Comunitat (FSC) participa activament, va publicar el primer estudi conjunt sobre les persones sense llar d'Alacant. Aquest estudi tenia com a objectiu conèixer la percepció de les persones sense llar en els recursos existents a la ciutat i les seves propostes al respecte. Aquest treball es suma a la nostra pròpia reflexió com a responsables des de fa gairebé 15 anys del Centre d'Atenció a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat de l'Ajuntament d'Alacant, i gestionat per FSC.
També s'han donat dos factors de canvi més: la petita millora en el finançament del recurs, el pressupost es va veure incrementat en un 3,5% a principis de setembre i el dinamisme dels equips de treball i el seu compromís per oferir cada dia una millor atenció.
Fruit de tot això, s'han donat una sèrie de millores en el centre en aquests últims mesos. Destaquem algunes d'elles: s'ha realitzat una petita ampliació en les places residencials del programa d'inserció que han passat de 31 a 34; vinculada a aquesta ampliació s'ha obert una cambra apartament per a participants dels programes de llarga estada que suma sis places més a les nou que ja venien funcionant; s'ha modificat el temps de permanència en el programa d'acollida que passa de 6 a 15 dies; hem ampliat plantilla amb una nova treballadora social; estem establint les bases de la coordinació dels diversos equips de carrer de la ciutat i altres institucions com és la policia local; hem conclòs la definició d'un petit projecte pilot de "Housing first" pioner a Alacant i estem reformulant els protocols i criteris d'admissió del programa d'urgència.
A més, en breu esperem posar en marxa un grup específic de suport a les dones sense llar que estan en el programa de llarga estada, i un llarg etcètera de noves iniciatives de posada en marxa del servei i sensibilització.
Tal com recollíem en la nota de premsa emesa per la Xarxa d'Entitats per a l'Atenció de Persones sense Llar d'Alacant a finals de novembre amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, "en qualsevol cas, les entitats compromeses són conscients de la insuficiència dels recursos actuals, la necessitat de canvis més globals que impedeixin que les persones es vegin abocades a situacions tan greus d'exclusió i la conveniència de continuar avançant en el treball en xarxa. És per això que, en aquest sentit, la jornada de les persones sense llar es converteix en un dia adequat per recordar la publicació fa un any de l'Estratègia Nacional Integral per a Persones Sense Llar 2015-2020 i de la necessitat de dotar-la d'un finançament adequada per a fer-la efectiva ".
Així doncs, sense perdre l'horitzó, encara llunyà, de l'eradicació de l'exclusió residencial en la nostra societat, seguim decididament compromesos a oferir noves respostes a les necessitats de les persones sense llar amb tots els mitjans al nostre abast.
Missatge de Nadal i Any Nou del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño
Benvolguts amics/es,
El Nadal és una data que ens recorda la importància de tenir l'amor dels que ens envolten, familiars, amics, companys... I també és una bona oportunitat per estrènyer els llaços d'afecte amb tots ells.
És una època en què la fe creix dins dels nostres cors i en la qual la màgia es pot trobar a sentir agraïts per les petites coses que ens segueix brindant la vida.
És una alegria per a mi poder rebre un any més aquestes festes més al costat de tots vosaltres/es i fer-vos extensiu aquest missatge nadalenc. Cada dia, com ja sabeu, se'ns presenta ple de reptes i desafiaments... però vull dir-vos que si som el que som és gràcies a cadascun de vosaltres/es que -amb la vostra tasca- feu créixer i millorar la nostra entitat cada dia que passa .
Esforç i compromís que fa possible que pugui millorar la qualitat de vida de tantes persones que es beneficien dels nostres programes i confien en nosaltres, una cosa que ja sabeu que m'enorgulleix. Tots compteu en aquesta gran tasca que compartim.
Per això, un any més, vull agrair-vos la vostra tasca en un any, a més, en què hem ampliat el nostre treball a quatre comunitats autònomes més: Navarra, Múrcia, Castella-Lleó i Cantàbria. Això m'omple de satisfacció.
Vull fer extensiu aquest missatge nadalenc també a totes les persones i entitats que ens han ajudat un any més a ser millors, recolzant-nos en el desenvolupament de la nostra activitat: administracions, socis, proveïdors, voluntariat, donants...
En aquests dies tan entranyables, us saludo afectuosament a tots i us desitjo un bon Nadal i un Any Nou ple de grans èxits personals i professionals.
Feliz Navidad, Bon Nadal, Eguberri On
Feliz Año Nuevo, Feliç Any Nou, Urte Berri On
40 organitzacions i ONGs europees que treballen per la salut uneixen forces en una campanya per protegir els menors de la publicitat sobre alcohol
La mort d'una menor de 12 anys a Madrid, ha reobert el debat sobre el consum d'alcohol. En el cas d'Espanya, tenim una llei que prohibeix la venda d'alcohol a menors que no sempre es compleix. Segons el Pla Nacional sobre Drogues, d'acord amb enquestes realitzades, el consum d'alcohol entre menors va disminuint, però el consum de risc, amb afartaments i borratxeres, augmenta. Els menors també comencen a beure cada vegada abans (al voltant dels 13 anys de mitjana).
El problema del consum d'alcohol per part dels joves s'ha d'afrontar des de diferents àmbits: restriccions eficaços a la venda, mesures de prevenció, formació adequada, i, també, a través de la regulació de la publicitat de begudes alcohòliques. A Espanya no hi ha una normativa harmonitzada a nivell estatal per a les comunicacions comercials d'aquest tipus de begudes, i fins i tot es donen diferències molt notables entre comunitats autònomes, segons assenyala l'Associació d'Usuaris de la Comunicació (AUC). A més, l'associació insisteix que existeixen incompliments generalitzats que denuncien des de fa anys, com passa amb les tanques publicitàries en les que s'anuncien begudes d'alta graduació.
Està demostrat que la publicitat provoca canvis en els patrons de consum, afavorint els productes anunciats [1]. No obstant això, els nens i joves d'Europa segueixen sotmesos, sovint, a la publicitat agressiva sobre alcohol i aliments rics en greixos, sucre i sal.
Segons informa el Parlament Europeu, una coalició de més de 40 organitzacions i ONGs europees ha unit forces en una campanya per protegir els menors de la publicitat sobre begudes alcohòliques i aliments poc saludables.
Es proposa una revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (AVMSD) com a oportunitat clau per alliberar els joves d'Europa del màrqueting perjudicial per a la salut. La coalició fa una crida als diputats del Parlament Europeu perquè modifiquin la Directiva adoptant tres mides addicionals per a un futur millor de les generacions més joves:
- Minimitzar l'exposició dels joves a la publicitat de productes perjudicials per a la salut.
S'haurien suprimir els anuncis de televisió per a begudes alcohòliques, begudes ensucrades i sodes o aliments rics en greix, sal i sucre entre les 6 del matí i les 11 de la nit. S'ha demostrat que l'autoregulació no funciona i per això, es requereixen mesures obligatòries per minimitzar l'exposició dels nens i adolescents a la publicitat perjudicial per a la salut, independentment de si aquesta va directament dirigida a ells o no. [2] Les mesures haurien d'incloure la televisió, els serveis a la carta i les plataformes d'intercanvi de vídeo en línia, i també un horari de protecció al menor a nivell europeu que capti adequadament els horaris d'audiència de nens i adolescents.
- Excloure l'alcohol i els aliments rics en greixos, sucres i sal de l'estratègia comercial de la col·locació del producte, a través d'ubicacions adequades i del patrocini.
La col·locació del producte en un o altre espai i el patrocini de begudes alcohòliques i aliments rics en greixos, sucres i sal són tècniques de màrqueting efectives, i haurien de prohibir-se, juntament amb el tabac i els productes medicinals.
- Vetllar per la salut pública en les comunicacions de tots els països.
Els esforços dels governs per reduir els efectes negatius de l'alcohol sobre la salut i la comercialització d'aliments rics en sal, sucre i greix no han de ser soscavats pels emissors establerts en altres països. Ha de recolzar-se la proposta de la Comissió Europea al respecte.
"La Unió Europea té una oportunitat única per protegir la seva infància de la publicitat intel·ligent i omnipresent relacionada amb una alimentació poc saludable i begudes alcohòliques. Això es pot aconseguir a través de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual i es presenta en forma de control d'horaris de protecció al menor: la supressió de publicitat sobre alcohol i alimentació poc saludable durant les hores de màxima audiència infantil. La UE i els seus Estats membres i els eurodiputats tenen l'obligació de protegir la salut de la nostra infància ", ha declarat Daciana Octavia Sârbu, eurodiputada membre del Grup Progressista Aliança de Socialistes i Demòcrates de Romania.
L'adolescència és un moment clau pel que fa a plasticitat del desenvolupament. La investigació ha demostrat que canviar la nutrició per a millor en aquesta etapa clau de la vida pot disminuir dràsticament la probabilitat de desenvolupar obesitat o altres malalties en l'edat adulta.
D'altra banda, la societat ha de conscienciar-se i les lleis s'han de complir per evitar el consum d'alcohol per part dels nens. No podem seguir sent tan permissius permetent la venda d'alcohol a menors.
[1] WHO (2008) The extent nature and effects of food promotion to children;
Science Group of the European Alcohol and Health Forum (2009) Does marketing communication impact on the volume and patterns of consumption of alcoholic beverages, especially by young people?
WHO (2016) Tackling food marketing to children in a digital world: trans-disciplinary
perspectives
[2] Noel et al. (2016) Industry self-regulation of alcohol marketing: a systematic review of content and exposure research
Ronit et al. (2014) Obesity and industry self-regulation of food and beverage marketing: a literature review
Bartlett and Garde (2013) Time to Seize the (Red) Bull by the Horns: The European Union’s Failure to Protect Children from Alcohol and Unhealthy Food Marketing
Es presenta a Castelló el "I Estudi de Persones sense Llar" en el qual ha col·laborat activament la Fundació Salut i Comunitat
Diferents organitzacions socials, entre les quals es troba la nostra entitat, l'Ajuntament de Castelló i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana ha realitzat aquest primer estudi que detalla la realitat de les persones sense llar, a la ciutat de Castelló. El treball es va presentar el passat dia 24 de novembre, en vigílies de la celebració del Dia de les Persones Sense Llar.
L'estudi mostra la situació d'exclusió residencial a Castelló, a partir de la recollida de dades intensiva realitzada la nit del 20 al 21 d'octubre de l'any passat en els recursos residencials específics per a persones sense llar i entre les persones que es trobaven al carrer .
Durant aquesta nit, voluntariat i personal laboral de les diferents organitzacions promotores de l'estudi, repartits per equips i zones, van entrevistar a un total de 74 persones.
Es va localitzar a 135 persones sense habitatge, de les que 21 (el 15%) viuen al carrer i altres 114 (85%) utilitzen recursos assistencials (centres d'acollida o albergs).
Les conclusions que es desprenen d'aquest estudi són les següents:
- La situació d'exclusió residencial afecta majoritàriament a homes (72%), si bé el nombre de dones exposades a aquestes circumstàncies està augmentant. En el cas de les dones, aquesta situació sovint està relacionada amb la violència de gènere. Les dones que viuen al carrer solen ser víctimes de la mateixa causa de la situació de desprotecció que viuen.
- D'altra banda, l'edat més freqüentment trobada entre les dones que pateixen exclusió residencial és 60 anys. Es tracta de persones que podrien accedir a recursos residencials però que no ho fan.
- Percentualment es localitza en aquestes circumstàncies a un nombre de persones estrangeres tres vegades superior al total de persones censades. Això porta a la Taula Tècnica que ha elaborat aquest estudi a establir la hipòtesi que les persones estrangeres tenen més possibilitats de patir greu exclusió residencial en comparació amb les espanyoles.
- Es comprova a més que hi ha un alt percentatge de persones estrangeres que no estan empadronades a Castelló, però que pernocten en els seus carrers. Aquesta manca de padró pot ser un factor d'exclusió en aquells casos de residència permanent a la ciutat, ja que no permet exercir drets de ciutadania.
- El percentatge de persones que fa més d'un any a Castelló i que no té empadronament ascendeix al 44%.
- La majoria de les persones enquestades residien a casa pròpia abans d'arribar a la situació de carrer. Això porta a la Taula Tècnica a valorar la necessitat de promoure mesures per prevenir i pal·liar aquestes situacions.
- Les persones sense llar pateixen freqüentment violència quan es troben en situació de carrer. De les persones enquestades, el 55% ha estat víctima d'insults o amenaces; el 48% de robatoris; el 31% ha estat estafat o estafat, el 12% ha patit agressió física i el 5% agressió sexual durant la seva situació de carrer.
- La majoria dels enquestats (un 79%) compta amb algun tipus d'estudis. Això trenca amb l'estereotip de persones sense estudis en situació de carrer.
- Un 17% de persones enquestades no té accés al dret universal a la salut. Això incrementa la seva vulnerabilitat tenint en compte que les persones en situació de sense llar pateixen un major deteriorament de la seva salut física i mental. En molts casos aquest dret es perd per falta de padró;en altres per la impossibilitat d'aconseguir la documentació exigida, en el cas de persones estrangeres. La Taula Tècnica considera que es requereixen fórmules que permetin que aquestes persones tinguin accés al sistema sanitari públic. Un 25% no rep tractament per les seves patologies. El motiu és no poder fer front al cost dels tractaments, problemàtica recollida per les entitats del Tercer Sector i que requereix d'una proposta que permeti l'accés als tractaments a les persones sense recursos.
- En relació amb el consum d'alcohol, tabac i altres drogues, en comparar les dades de l'estudi amb els de l'última enquesta estatal EDATS, es troben taxes superiors de consum en les substàncies cocaïna i heroïna (en tots dos casos quadruplicant la taxa de l'enquesta estatal). No obstant això, en el cas de l'alcohol, la taxa obtinguda entre les persones enquestades se situa 27.6% punts per sota de les dades ofertes per l'enquesta EDATS.
- El 13% de les persones enquestades declara tenir algun trastorn mental. Es tracta del percentatge més alt de patologia registrada, segons les enquestes (el segueixen amb un 8% les malalties del sistema circulatori i amb un 9% les lesions osteoarticulars o fractures).
Finalment, la Taula Tècnica proposa l'establiment d'una Estratègia autonòmica Integral per a Persones sense Llar que faciliti un marc adequat per al disseny d'una estratègia local. Aquesta estratègia serviria d'orientació al treball d'acompanyament a les persones sense llar ia les mesures polítiques/estructurals/socials necessàries per fer-ho.
Aquest pla autonòmic es contempla més com una eina per harmonitzar les actuacions de les administracions locals i les entitats del Tercer Sector. L'estratègia hauria de desenvolupar aquells àmbits de l'Estratègia Nacional que competencialment li corresponen (polítiques socials integradores i integrades d'habitatge, ocupació, etc., que garanteixin la prevenció i ofereixin un sistema plural d'allotjament; el desenvolupament de recursos de baixa exigència i contacte de qualitat, que minimitzin el temps al carrer i garanteixin els drets dels ciutadans/es que es troben sense llar, etc.).
A més, es proposa que es potenciï el treball iniciat a nivell local mitjançant la Taula Tècnica de Persones sense Llar per seguir avançant en l'establiment de xarxes, sinergies i intercanvi d'experiència i coneixement. D'altra banda, es considera fonamental implicar la Taula en altres àrees de l'Administració competents en la problemàtica per a una intervenció integral a Castelló, com poden ser habitatge o sanitat.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) reivindica la solidaritat, la diversitat i la igualtat davant de la discriminació i l'estigma en el Dia Mundial de la Sida
Un any més, FSC commemora aquesta celebració organitzant diferents activitats a Catalunya, amb l'objectiu d'informar i sensibilitzar la ciutadania sobre el VIH/SIDA, i difondre el treball que es porta a terme durant tot l'any. Amb motiu d'aquest dia, s'han posat en marxa diverses activitats de sensibilització des de diferents programes de l'Àrea d'Inserció Social, VIH i Reducció del Dany en Drogodependències de la nostra entitat.
FSC, compromesa amb el treball associatiu de les entitats de VIH/SIDA de Catalunya, aglutinades en el Comitè 1r de Desembre, participa un any més, a través de diferents activitats de sensibilització, en la celebració del Dia Mundial de la Sida. Sota el lema "Estigma o estima, el teu decideixes" ("Estigma o estima, tu decideixes"), aquest any s'ha volgut reivindicar el dret a l'amor, com a valor indispensable de lluita contra la por, la intolerància i l'aversió que es crea cap al virus i les persones que conviuen amb ell, pel simple fet de ser seropositives. En un món ple de desigualtats, la nostra mirada pot ser clau per crear un més just i lliure. Per això, des de la nostra entitat reivindiquem un any més valors com la solidaritat, la diversitat, la igualtat i la cooperació enfront de les actituds discriminatòries i l'estigma.
Amb motiu d'aquesta celebració, estem duent a terme diferents activitats de sensibilització i participant de forma activa en actes al costat d'altres entitats a Catalunya. Les activitats previstes són les següents:
Programa d'Adhesió al Tractament (PAIT)
- Presència en l'acte inaugural de la jornada al Palau de la Generalitat de Catalunya.
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Presència a l'estand del Comitè 1r de Desembre (oferint informació i repartint tríptics, fullets, llaços i altres materials).
- Participació a la "Nit Vermella", festa de tancament organitzada pel Comitè 1r de Desembre i en l'activitat "Llaços per la Sida".
Centre de Dia d'Addiccions
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Activitat lúdica de prevenció i sensibilització: Joc de preguntes i respostes ("Què saps del VIH/Sida?") A l'espai de "Empodera per Transformar" que es desenvolupa a les instal·lacions d'aquest servei.
- Participació en l'activitat "Llaços per la Sida".
Centre de Dia per a la Inserció Social
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Activitat lúdica de prevenció i sensibilització: Joc de preguntes i respostes ("Què saps del VIH/Sida?") A l'espai de "Empodera per Transformar" que es desenvolupa a les instal·lacions d'aquest servei.
- Inici del programa finançat per la UNAD "Agents de Salut", que aborda la problemàtica del VIH/SIDA.
Programa d'Intervenció de Drogodependències (PID) al Centre Penitenciari de Barcelona "La Model"
- Jornada de difusió i sensibilització a les diferents galeries del centre (activitats, tallers, col·locació de pancartes informatives i punts d'informació).
Centre d'Atenció i Seguiment de les drogodependències (Centre Penitenciari Brians 1 i 2)
- Activitats amb els agents de salut del centre penitenciari.
- Lectura d'un Manifest.
Programa Departament d'Atenció Especialitzada (DAE) al Centre Penitenciari "Ponent"
- Taula informativa sobre el VIH.
- Distribució de fullets i tríptics en el mòdul, i de llaços vermells als usuaris.
- Activitats a la taula (puzle, trivial, joc de pistes, llibre de missatges de suport i opinió, etc.).
- Sessió informativa de prevenció sobre el VIH en els grups de tractament.
- Video fòrum.
- Conferència sobre el VIH, a càrrec de l'Associació Antisida de Lleida.
Pis Terapèutic d'Inserció
- Participació en activitats comunitàries (lectura del Manifest a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona).
- Participació en l'activitat "Llaços per la Sida".
- Participació en el programa de ràdio del barri Trinitat Vella de Barcelona, debat dels usuaris sobre el Dia Mundial de la Sida: l'estigmatització, mesures preventives i relat d'una experiència personal.
Un any més, mitjançant la realització d'aquestes activitats des dels diferents programes i àmbits d'actuació vinculats a la sida de la nostra entitat, volem mostrar el nostre compromís amb la tasca informativa, pedagògica i de qualitat en la pràctica professional.
És el nostre deure com a professionals intentar conscienciar a la ciutadania, de manera continuada al llarg de tot l'any, sobre la necessitat de normalitzar aquesta malaltia, perquè les persones que viuen amb el VIH/Sida no se sentin discriminades en els diferents àmbits de la seva vida.
La Fundació Salut i Comunitat obre una nova etapa a Navarra gestionant dos centres d'atenció a la discapacitat
L'Agència Navarra d'Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra ha adjudicat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), al Grup Lagunduz ia la Fundació Maresme per a Persones amb Disminució Psíquica la gestió dels centres "Valle del Roncal" de Pamplona i del centre "Infanta Elena", situat a Cordovilla (Galar). La gestió s'ha iniciat recentment i tindrà una durada d'un període de 17 mesos, susceptible de prorrogar-se fins arribar a un màxim de 4 anys.
Ja està, per fi va arribar el dia! 'S'obren les portes del primer dels centres que començarem a gestionar a Navarra! Ens obre la porta una de les cuidadores del torn de nit. El centre: "Valle del Roncal".
Fa gairebé un any que la nostra entitat va tenir coneixement que aquests centres, al costat de tres de l'Agència Navarra d'Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra, anaven a sortir a concurs. Un bon amic navarrès, al costat d'altres professionals del sector, confiava en la nostra experiència, en el nostre bon fer i ens va animar a que ens presentéssim a aquests concursos. Des d'aquest moment vam ser preparant una proposta ajustada a la realitat d'aquests col·lectius en aquesta tipologia de centres; sol·licitem la col·laboració d'experts locals per aconseguir ajustar més la nostra proposta-aquesta col·laboració va resultar clau en el resultat final-; busquem els importants avals que se sol·licitaven per a poder concursar; es van fer sacrificis personals importants per preparar una proposta guanyadora i es va establir la millor de les aliances possibles per aconseguir que l'estratègia dissenyada aconseguís assolir l'objectiu que ens havíem proposat: obtenir l'adjudicació d'aquests dos centres i... Es va aconseguir!
El "Valle del Roncal" és un recurs assistencial en el qual resideixen 104 persones i on en l'espai de dia s'atén a altres 10. Aquesta cuidadora, una professional amb contracte eventual, és una dels gairebé 210 professionals que treballen en aquest centre . Des d'un primer moment es presta a ensenyar-nos les instal·lacions ja presentar-nos a altres 4 professionals d'aquest torn. Ens explica la seva experiència personal, ens diu que el millor del centre són els seus professionals ja que es desviuen per les persones que atenen. Totes elles persones que presenten com a tret comú el fet de tenir una discapacitat intel·lectual. Una discapacitat que pot ser moderada, severa, greu, profunda o amb pluridiscapacitat, incloent també l'atenció a persones que presenten problemes greus de conducta.
¿Les edats? Doncs varien, hi ha joves de 16 i d'altres que ja no són tan joves, que són octogenaris. Tot això ens ho comenten en una trobada distesa en què evitem alçar la veu per no "trencar" el silenci que s'hi respira. Un silenci que només es trunca perquè un usuari amb insomni s'acosta al punt de control en què ens hàgim per reclamar la seva quota d'atenció I ho aconsegueix! Després d'acabar la ronda, ens acomiadem de les nostres noves companyes. Sí, companyes ja que en aquest torn, com és habitual en aquest sector, els homes brillen per la seva absència. Per contra, en aquest centre el percentatge d'homes atesos supera àmpliament al de les dones.
Després de deixar enrere aquest equipament, ja estem desitjant tornar a ell i respirar la seva vida diària. I com no! També tenim ganes d'anar coneixent els companys que treballen en altres torns, tant en els programes d'atenció mèdica i d'infermeria, com en els tractaments de rehabilitació ocupacional orientats a la "normalització" o en altres àmbits tant d'atenció directa com indirecta. I també de tornar a veure i escoltar una mica més a la seva directora, Basi, que ens "ha suportat" en les hores prèvies i ens ha demostrat la seva gran capacitat de treball i competència.
I de la "Valle del Roncal", ubicat a la mateixa ciutat de Pamplona, ens anem a Cordovilla, un municipi que limita amb Pamplona. Per sort, a aquestes hores de la matinada el trajecte dura escassos minuts i, sense donar-nos gairebé compte, ja estem en un altre centre. El silenci, molt semblant al que havíem deixat enrere. Per contra, ens trobem amb un centre més modern. Amb instal·lacions totalment adaptades al col·lectiu de persones que atén: persones que presenten una discapacitat física important. Un total de 70 persones residents i 12 en l'espai de centre de dia conviuen. La gran majoria d'elles necessita de cadira de rodes elèctrica o una altra ajuda tècnica per desplaçar-se. Però aquesta modernitat tecnològica de l'equipament no actua com arbre que no deixa veure el bosc, ja que tal com ens reben en l'ampli vestíbul la infermera de guàrdia i una cuidadora, ens adonem que en aquest centre l'atenció professional és també molt propera .
A diferència amb la "Valle del Roncal", la uniformitat és més sanitària doncs pijames i bates blanques vesteixen a aquests professionals en lloc dels pols i pantalons foscos que havíem vist feia escassos minuts. Aquestes professionals també ens mostren tot el recurs i ens presenten a dues cuidadores amb les que comparteixen el torn. Un torn de treball en el qual es barregen harmoniosament la veterania i la joventut. Segur, pel que apreciem en la visita que vam fer al dia següent, que totes dues són del gust dels usuaris! Ens anem del "Infanta Elena" amb el mateix sentiment amb què havíem abandonat la "Valle del Roncal", perquè ja teníem ganes de sentir-nos un més en el seu funcionament diari i de començar a treballar amb la seva directora, Anna -una altra gran professional amb molta experiència en la gestió d'equips- i amb la resta de treballadors/es. En total, gairebé 170 professionals de diferents perfils (infermeria, teràpia ocupacional, animació, professional cuidador, auxiliars de serveis, administració, manteniment, fisioteràpia, psicologia ...) que tenen com a únic objectiu el que aquestes persones estiguin ben ateses i els seus familiars se sentin tranquils per saber que els seus estan en bones mans.
Ara, en aquesta nova etapa que iniciem amb una gran il·lusió, no ens queda més que esperar que sapiguem estar a l'altura del que s'espera de nosaltres, tant per part de les persones usuàries, els seus familiars i els treballadors com per l'Agència Navarra d'Autonomia i Desenvolupament de les Persones del Govern de Navarra (ANADP) amb la seva directora gerent, Inés Francès, al capdavant, que ja ens ha acompanyat en la presentació en aquests centres. Un fet remarcable que li agraïm profundament.
Una Administració, la ANADP, a la qual no ens queda més que agrair la confiança que ha dipositat en nosaltres amb aquestes recents adjudicacions i en el model de gestió que proposa el nostre projecte d'atenció, basat en la nostra experiència acumulada després d'anys de treball i que seguirà apostant pel model d'atenció centrada en la persona amb el qual tan identificats estem. Un model que se sustenta sobre els pilars de l'autonomia personal i la millora de la qualitat de vida dels usuaris/es, oferint-los una atenció personalitzada, d'acord a les seves necessitats específiques.