L'Observatori Noctambul @ s d'FSC desmunta els mites sobre consum de drogues i abusos sexuals en contextos d'oci nocturn
La nostra companya Ana Burgos, coordinadora d'aquest projecte de la Fundació Salut i Comunitat, ha ofert recentment les conclusions de l'últim informe de l'Observatori Noctambul@s, en el marc de la presentació d'una iniciativa desenvolupada conjuntament per l'Institut Català de les Dones (ICD ) i la Direcció General de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
L'Institut Català de les Dones (ICD) i la Direcció General de la Joventut han presentat un joc per al telèfon mòbil, desenvolupat conjuntament, denominat "Tabú. Tu tries què t'hi jugues". Es tracta d'un joc interactiu perquè els i les joves reflexionin sobre violència sexual i aspectes com el consentiment, l'autonomia del cos de les dones, etc.
La presentació d'aquest joc va tenir lloc a l'Escola d'Administració Pública de a Barcelona i va comptar amb la presència de personal tècnic de les àrees de joventut i igualtat principalment, tant de les administracions locals com de la Generalitat, així com a professionals d'entitats i col·lectius , i personal docent, que van poder conèixer de primera mà aquesta eina.
A aquesta presentació va ser convidada a participar com a experta nostra companya Ana Burgos, coordinadora de l'Observatori Noctambul els i les de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que va parlar sobre "Joves i violències sexuals".
Després el marc teòric ofert per Montse Pineda, coordinadora d'incidència política de l'organització Creació Positiva, Ana Burgos va oferir unes reflexions sobre la realitat dels i les joves en contextos d'oci nocturn.
Va començar explicant les accions que porta a terme l'Observatori Noctambul@s i les raons de la seva posada en marxa: la manca d'identificació de la violència sexual com un dels principals riscos per a les dones; l'alta permissivitat sexual percebuda en contextos festius i la necessitat de realitzar una radiografia de la "nit" per poder intervenir des de la perspectiva de gènere.
Posteriorment, va explicar les conclusions de l'últim informe Noctambul i totes, dividint-les en 3 mites:
- El primer mite es refereix al consum d'alcohol i altres drogues com a causant de les violències. La nostra companya va explicar que el consum de substàncies no és més que un disparador de dinàmiques preexistents relacionades amb les desigualtats de gènere. Així mateix, va incidir en el clima d'impunitat que genera la diferent percepció social sobre un noi que consumeix (atenuant en el cas d'exercir violència) i una noia que consumeix (agreujant en el cas de rebre violència), la qual cosa porta en bona part a la culpabilització de les dones quan són víctimes d'assetjament i agressions sexistes.
- El segon mite remet a la visibilització de les violències més visibles. La coordinadora de l'Observatori Noctambul @ s d'FSC va indicar que, després de la violació amb força física o submissió química, hi ha tot un seguit de violències més tolerades i que són precisament la base de les més visibles, com és el cas del acorralament, els comentaris sexuals invasius o els tocaments no desitjats. Ana Burgos va mostrar com moltes d'aquestes violències són perpetrades de manera oportunista per persones en molts casos conegudes per la víctima.
- Finalment, va desmuntar el mite que afirma que "quan una dona diu no, en el fons vol dir que sí". La nostra companya va fer una profunda reflexió sobre el consentiment, sobre si es pot consentir en un context de desigualtat estructural i marcades relacions de poder, sobre si el consentiment és o no el concepte més adequat per promoure relacions basades en el desig mutu i en el " ligoteo ", basat en l'empatia i el plaer compartit. Enfront del concepte "cultura del consentiment", va proposar considerar la "cultura dels afectes" o "cultura dels desitjos" per pensar i promoure relacions lliures de violències.
Així mateix, la nostra companya Ana Burgos va presentar per primera vegada el vídeo de la campanya preventiva "El sexisme també surt de festa", realitzat juntament amb la Cooperativa de Tècniques i que en pocs dies es llançarà a través de les xarxes socials de l'Observatori Noctambul els i les de la Fundació Salut i Comunitat.
Finalment, segons ha informat l'Agència Efe en un comunicat, diverses de les persones assistents a aquesta presentació, procedents d'àmbits universitaris de Tarragona i també d'entitats juvenils de Girona i Barcelona, van reconèixer les dificultats de molts homes joves a l'hora d'entendre que no cal insistir a una dona per tenir relacions sexuals "perquè això també és masclisme".
El Programa Rosella del CIBE de València rep per segon any consecutiu una subvenció de la Fundació Bancaixa - Bankia Coopera ONG
Des de l'any 2016, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) atén, a través d'aquest programa, a dones drogodependents amb alt grau d'exclusió social i extrema vulnerabilitat social.
El Programa Rosella, al qual se li ha atorgat aquest ajut, es realitza a València, ciutat en la qual FSC desenvolupa la seva activitat des de l'any 2002 amb un programa d'intervenció biopsicosocial que actualment es desenvolupa en el Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE), dirigit a persones en extrema situació de marginació social.
Els objectius d'aquest projecte són: visibilitzar la problemàtica de les dones usuàries de drogues en situació d'exclusió social i sensibilitzar a la resta dels agents socials; propiciar les condicions necessàries per aconseguir intervencions de més abast, quan es donin les condicions i crear millores en l'àmbit personal, social, familiar i comunitari de les participants.
En el marc del Programa Rosella, l'any passat es va atendre al CIBE de València a un total de 21 dones d'edats compreses entre els 24 i 66 anys, amb un perfil que denota una clara vulnerabilitat i exclusió social: un 37% són VHC positives, un 33% VIH positives i un 42% d'elles presenta simptomatologia psiquiàtrica.
A això cal afegir que més de la meitat vivia en un espai públic o residia en un allotjament insegur. A més, un 29% presentava una qualificació de minusvalidesa superior al 65%, així com una baixa qualificació professional i escassa experiència en l'àmbit laboral.
La situació d'aquestes dones al final del procés és sensiblement millor, ja que disposen d'eines i coneixements que els permeten accedir a recursos de més abast. Per això, en aquesta edició, la Fundació Bancaixa-Bankia Coopera ONG ha tornat a confiar en FSC i ha incrementat la seva aportació a aquest ajut perquè puguem continuar desenvolupant amb millors condicions el treball amb dones drogodependents amb alt grau d'exclusió social.
En aquesta 15a convocatòria de la Fundació Bancaixa s'han concedit 400.000 euros a 50 associacions de la Comunitat Valenciana per a recolzar projectes, tant d'exclusió social com de cooperació al desenvolupament. La dotació procedeix de l'aportació directa de Bankia, així com de la recaptació aconseguida a través de la seva Targeta ONG, associada a Fundació Bancaixa.
Els projectes en el camp de l'exclusió social són els que compten amb el major nombre d'ajudes concedides a un total de 36 projectes. A aquests programes s'ha destinat un total de 287.500 euros. Les iniciatives en el camp de la cooperació al desenvolupament han comptat amb ajudes per valor de 112.500 euros, que han permès donar suport 14 projectes.
A la present convocatòria han concorregut associacions sense ànim de lucre de tota la Comunitat Valenciana. Aquests ajuts estan destinats a afavorir iniciatives encaminades a promoure el desenvolupament i millora d'una societat en igualtat de drets i oportunitats.
La Fundació Salut i Comunitat participa a la II Jornada de celebració del Dia Internacional de la Família a Múrcia
L'esdeveniment, organitzat per la Conselleria de Família i Igualtat d'Oportunitats i l'Ajuntament de Múrcia, va tenir lloc el passat mes de maig al Jardí de la Seda de Múrcia. Durant la jornada, es va poder gaudir de multitud d'activitats, a través de les quals es va posar en valor a la família com a nucli de la nostra societat.
La celebració, de caràcter lúdic festiva, va comptar amb un gran nombre d'entitats que treballen i tenen el seu àmbit d'actuació en l'àrea de la família.A través de la mateixa, van voler mostrar la seva tasca en el dia a dia, realitzant tallers creatius, així com activitats musicals, teatre amb titelles, zumba solidària... etc.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), va estar present en aquesta jornada, a través del Programa d'acolliment familiar d'Urgència-Diagnòstic CANGURS i del Programa d'acolliment familiar (ACOFAMT), que gestiona al costat de l'Associació Lagunduz.
Entre els objectius d'aquests programes, de titularitat de la Conselleria de Família i Igualtat d'Oportunitats de la Regió de Múrcia, hi ha la captació de famílies acollidores dels menors que són atesos a través dels nostres programes. Per això, la nostra entitat va voler participar en aquest esdeveniment, a través d'una taula informativa.
A la jornada van assistir la consellera de Família i Igualtat en funcions, Violant Tomàs; la directora general de Família, Verónica López; la subdirectora general de Família, Maria Auxiliadora Moreno i l'alcalde de Múrcia, José Ballesta.
Per part de la Fundació Salut i Comunitat, es va realitzar el taller contacontes "Hijo Pollito". L'activitat, en què van participar un gran nombre de menors, va consistir en la fabricació d'una corona de goma EVA, que - segons ens traslladen des del servei- es va transformar en un divertit pollet que va pujar a un escenari, muntat per a l'ocasió, durant el temps que va durar la narració del conte.
Aquesta activitat va estar supervisada per l'equip tècnic dels programes ACOFAMT i CANGURS, i va comptar amb l'assistència de moltes de les famílies acollidores dels nostres programes, que van compartir les seves experiències. A més, també es van apropar a la nostra taula informativa altres famílies per sol·licitar informació dels programes d'acolliment.
D'altra banda, es va realitzar una altra activitat consistent en un treball manual anomenada "Corona de pollito". Els equips d'aquests programes d'acolliment van confeccionar les seves respectives cintes de pollet, motivant als menors que van assistir a la jornada a elaborar les seves pròpies corones.
A més, durant la celebració, vam rebre la visita de les autoritats assistents que es van fer una divertida foto al photocall dels programes d'acolliment ACOFAMT i CANGURS i es van interessar per les nostres activitats, la qual cosa sempre és d'agrair.
Va ser un dia un dia ple d'animació i sorpreses per gaudir a l'aire lliure d'aquesta jornada que es celebra cada any a tot el món per destacar el paper de la família. Aquest any també s'han volgut posar en valor, a nivell internacional, les polítiques basades en el benestar dels menors i en particular, l'educació i la formació contínua.
"La meva especialitat és treballar amb l'invisible, encara les dones lesbianes i bisexuals estan en situació de desavantatge"
El passat 28 de juny, va tenir lloc el Dia Internacional de l'Orgull LGBT (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals). La nostra companya Paula Alcaide, responsable de diversitat sexual de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va intervenir al programa "Hoy por hoy" de la Cadena SER pel seu ampli bagatge professional com a psicòloga especialitzada en atendre dones homosexuals i bisexuals.
Paula Alcaide ha assenyalat que "no es viu l'homosexualitat de la mateixa manera, sent home o dona.Encara hi ha diferències". També que "encara persisteix un cert biaix" i que "al final estem en una societat bastant androcèntrica. Quan pensem en l'homosexualitat, automàticament el nostre inconscient col·lectiu ens remet a la imatge de l'home gai, però ¿i la dona lesbiana o les dones bisexuals?, la meva especialitat consisteix a treballar justament amb l'invisible".
Durant un altre moment de l'entrevista, se li va preguntar sobre els àmbits en què troben més resistència les dones, en l'entorn familiar, en l'entorn laboral ... "perquè sortir de l'armari és sortir de molts armaris", s'apuntava des del programa. La responsable de diversitat sexual de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va respondre que així és, ja que "la gent pensa que es surt de l'armari només una vegada i en realitat no és així, canvies de treball i has de tornar a sortir del armari. Jo crec que on més resistència es troba és en la família. La família és el primer pas, és el més dur, i el que s'eternitza molt és sortir de l'armari a la feina per por a represàlies, per por que les facin fora... Ara mateix a Espanya hi ha dones que estan perdent dies de vacances perquè no han sortit de l'armari i se'n van de lluna de mel i gasten dies de les seves pròpies vacances, justament per aquest fet d'ocultar".
També, durant l'entrevista, es va abordar el tema referent a la por que existeix en dones al voltant dels 40 anys que han estat mares per danyar als seus fills/es, si surt a la llum aquesta realitat. "Moltes mares que han tingut matrimonis anteriors heterosexuals i fills/es, tenen moltíssima por a sortir de l'armari pels seus fills / es, quan realment hi ha més dificultats d'entesa amb la població que és més gran, amb pares per exemple, però normalment amb els fills no hi ha problema. Quan aquestes mares surten de l'armari, s'adonen que els seus fills/es són molt més comprensius del que pensaven", assenyalava Paula Alcaide.
Sobre possibles recomanacions als pares i mares a l'hora d'abordar aquesta qüestió amb els seus fills/es, afirmava "principalment, aconsello deixar de tractar el tema com si fos un secret o un tabú, perquè al final el missatge implícit que estàs manant és que és una cosa vergonyós o que has de amagar, cosa que no es pot comentar en l'àmbit familiar amb total naturalitat... Llavors suposa un sacrifici enorme de cara a la filla que intenta parlar, però que es queda a mitges perquè no intueix que existeix aquesta comprensió.Per tant, coses tan fàcils com dir Tens nuvi o núvia?, ja suposen obrir la porta de l'armari, recollint una mica la possibilitat real que s'estigui donant aquesta situació a la vida real".
Bones pràctiques dels pisos terapèutics de la Fundació Salut i Comunitat en la jornada de la Federació Catalana de Drogodependències
El passat 13 de juny va tenir lloc a Barcelona la jornada "IV Àgora", organitzada per la Federació Catalana de Drogodependències (FCD), en què van participar les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions , Gènere i Família, i Gemma Maudes, responsable dels pisos terapèutics de FSC
Durant la trobada, es van donar a conèixer les diferents experiències, programes i serveis de les organitzacions que integren aquesta federació, entre les que es troba la nostra entitat. També, es van presentar els diferents grups de treball de la FCD i finalment, es va analitzar la situació actual de l'IRPF i l'estratègia del sector de les addiccions, al costat de representants de la Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent (UNAD) que van estar presents també en la jornada.
Per part de la nostra entitat, Maite Tudela va exposar el treball realitzat durant aquest any des del Grup de treball de gènere i drogues de FCD. La directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família ha explicat que l'objectiu d'aquest grup és incidir en les polítiques públiques de les administracions catalanes perquè tinguin en compte la necessitat d'aplicar la perspectiva de gènere en la legislació. Això amb la finalitat que els projectes i serveis de drogues i addiccions la integrin de manera transversal.
Una de les accions més significatives que es planteja desenvolupar el grup de treball és elaborar un document de consens sobre el posicionament de la FCD sobre aquest tema. També, dur a terme un estudi conjuntament amb la Subdirecció de Drogodependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, Maite Tudela ha explicat que "ja s'ha presentat un projecte i està acceptat". Aquest projecte té com a objectiu avaluar l'estat d'aplicació de la perspectiva de gènere en els serveis d'atenció a drogodependents de Catalunya.
A més, la nostra companya Gemma Maudes, responsable dels pisos terapèutics de FSC, va participar presentant bones pràctiques que van permetre donar a conèixer amb més detall els nous programes del Pis de Reinserció. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta de programes enfocats a millorar el tractament ia atendre d'una manera més integral i personalitzada a les persones que s'atenen en el Pis de Reinserció.
Segons ha explicat, aquests programes s'inicien després d'un any de tractament en aquest servei, després d'una valoració i observant un canvi significatiu en els usuaris/es "per poder complementar l'oferta d'intervenció existent, i també per poder adaptar-nos a aquestes noves derivacions, moltes d'elles mancades de tractament previ a nivell residencial. Cal assenyalar també l'increment de demandes rebudes des de centres ambulatoris i de desintoxicació".
Així doncs, aquests programes tenen també la funció de permetre, en molts dels casos de derivacions externes, que es adquireixi una major consciència de la problemàtica actual d'addicció i motivar, en cas necessari, l'ingrés en una comunitat terapèutica.
Aquests programes doten a més de major sentit i complementarietat als serveis que integren el Circuit d'Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat, compost per tres pisos de reinserció (un d'ells de dones), el tractament ambulatori (SAP), les dues comunitats terapèutiques i el Centre Sociolaboral.
Des de l'inici de la implantació d'aquests nous programes, els resultats han estat molt satisfactori, ja que han permès poder realitzar ingressos en les comunitats terapèutiques de la nostra entitat, evitant el risc imminent de recaiguda i aconseguint disminuir també les altes voluntàries.
La presentació dels programes del Pis de Reinserció, va crear molta expectació i interès entre els assistents, ja que són molt nous dins dels tractaments residencials de règim obert.
L'alegria de celebrar 10 anys de funcionament a la Comunitat Terapèutica "Riera Major" de la Fundació Salut i Comunitat
El passat mes de maig, i amb la presència de directius/es de la nostra entitat, representants d'administracions públiques, nombrosos professionals, amics/es i usuaris/es del centre, van tenir lloc les celebracions pel 10è Aniversari de la Comunitat Terapèutica "Riera Major" . Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC, i Neus Fernández, directora de la comunitat terapèutica, van ser les "amfitriones" de la segona celebració, que va tenir un caràcter més institucional, en què també va estar present el president del Patronat de la nostra entitat, Francisco González Sedeño.ez Sedeño.
En una primera celebració que va tenir lloc a principis de maig, el servei va rebre la visita d'exusuaris/es, i professionals que han treballat en aquest recurs al llarg d'aquests anys, que al costat dels usuaris/es actuals i l'equip de professionals van sumar més de 100 persones.
Va ser un dia molt emotiu, en què tots ells van recordar moments de rialles i plors, d'èxits, d'esforços... en definitiva de molts moments viscuts amb gran intensitat durant el tractament.
En aquesta primera jornada, es va realitzar un grup de treball en el qual es van intercanviar experiències, emocions i vivències que donaven una idea de futur a les persones que actualment estan en tractament.
Segons ens trasllada l'equip professional de "Riera Major", es van viure moments molt emotius "per la satisfacció que dóna l'haver acompanyat, compartit, l'escoltar, el sostenir... i veure com tot això ha anat sumant i generant d'alguna manera que les persones aconsegueixin els seus objectius, i per suposat un canvi en la seva manera de viure i gaudir de la vida".
Una segona jornada, celebrada a finals del mes de maig, a la qual van acudir un total de 90 persones, va tenir un caràcter més institucional. L'acte va comptar amb la presència de Joan Ramon Ruiz, director general de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. També van assistir Jaume Tordera, primer tinent alcalde de Viladrau i Ricard Argenter, regidor de l'Ajuntament de Viladrau.
Per part de la nostra entitat, van acudir Francisco González Sedeño, president del Patronat de la Fundació Salut i Comunitat; Xavier Ferrer, director tècnic de la nostra entitat, i José Luis Sánchez, membre de la direcció executiva de FSC.
També comptem amb la presència de Marta X., exusuaria de "Riera Major" i amb l'assistència de professionals d'altres recursos i entitats amb què treballem i que van poder conèixer més de prop el treball realitzat a la comunitat.
Durant les intervencions inicials que van donar pas a la celebració, els representants de la nostra entitat van agrair el suport institucional des de la posada en marxa d'aquest servei i durant aquests 10 anys, i van tenir paraules d'agraïment tant per a la Generalitat de Catalunya com per a l'Ajuntament de Viladrau.
També es va assenyalar la importància de crear i comptar amb serveis adreçats a col·lectius amb especials necessitats; es va parlar també de l'alegria per haver complert un somni, de la satisfacció per haver-ho portat amb èxit cap endavant i es va fer un reconeixement a la tasca de l'equip de professionals.
Finalment, es van presentar les dades, resultats i informació més concreta d'aquest recurs, durant els seus 10 anys de funcionament, i es van visionar dos videos que reflectien molt bé la feina realitzada.
Al llarg d'aquests anys hem pogut acompanyar en els seus diferents processos terapèutics a més de 725 persones que avui tenen, majoritàriament, una millor qualitat de vida i una vida en abstinència, i ens sentim molt orgullosos/es per això. Els nostres usuaris/es i les seves famílies han confiat en la nostra tasca i vam aprofitar per expressar el nostre especial agraïment per això.
"Entre Nosaltres", un projecte de la Llar Residencial d'Atenció a Menors "Las Nubes" que prepara per als nous reptes que planteja la vida
Una de les característiques principals d'aquest servei, situat a Guadalajara, en el qual s'atenen, en un règim semiobert, a 10 menors en situació de desemparament, a partir de la subvenció que es rep del Govern de Castella-la Manxa, és el haver establert un context de convivència en què els nostres nens/es i adolescents se sentin segurs, cures/es i totes les seves necessitats, tant materials com afectives, estiguin cobertes.
La Llar Residencial "Las Nubes" és un servei d'acolliment residencial, la finalitat és atendre menors, mancats de famílies o que no puguin residir amb ells/es i facilitar-los l'atenció i cures necessàries per al seu desenvolupament personal.
Aquest servei, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb l'Associació Lagunduz, compta amb el Projecte "Entre Nosaltres", un programa en el qual ens volem endinsar en aquesta ocasió.
Quan s'acosta el moment en què els menors que han viscut en aquest Llar han de començar una nova etapa fora d'ell, sovint ens expliquen que experimenten sentiments de dubte i incertesa sobre els reptes als quals ara s'han d'enfrontar. És en aquest context en què es desenvolupa el Projecte "Entre Nosaltres".
Es tracta d'una activitat en la qual aquells/es que un dia van residir en aquest Llar, van a visitar-lo, creant, a través de la mateixa, un clima distès i participatiu on poder expressar lliurement opinions, emocions i vivències, i expliquen als menors que resideixen ara a ell, com ha estat la seva trajectòria i els passos que han anat recorrent, resolent alhora dubtes i oferint els seus millors consells.
En aquesta ocasió, va acudir a visitar-nos una antiga resident de 21 anys. En l'actualitat, està treballant en el sector de l'hostaleria i, a més està estudiant, ja que el seu somni és poder dedicar-se al món dels animals.
Després d'un primer contacte amb els menors on va rememorar alguns dels seus millors records i anècdotes, es va crear un clima de confiança i participació, passant després a explicar com va ser la seva sortida del recurs i com mitjançant el seu esforç i constància va anar avançant en la seva carrera professional. Moltes van ser les preguntes i l'interès mostrat pels nostres menors: ¿quins treballs has realitzat?, què has après de la convivència?, com va ser la primera vegada que no sabies fer alguna cosa ?, què trobes a faltar de "Las Nubes"?...
La jove va respondre a cada pregunta, recordant-los la importància d'estudiar, així com d'escoltar als adults que els envolten, i també aprofitar el fet de poder comptar sempre amb persones que els poden ajudar en el seu dia a dia.
Després d'una càlida comiat, en què els menors van agrair la presència i participació de la jove en l'activitat, es va realitzar una dinàmica grupal on van reflexionar sobre el seu futur, les seves ganes d'esforçar-se i treballar per aprofitar totes les oportunitats que els ofereix la vida, fora ja del centre.
És així com el Projecte "Entre Nosaltres" es configura com una activitat de gran importància en la nostra Llar, aconseguint que les experiències i vivències d'altres/as que un dia van residir en ell puguin servir ara de referència, ajuda i exemple per als nostres infants/es i adolescents. Sense oblidar que, per als professionals que viuen amb ells/es, resulta molt satisfactori comprovar que han interioritzat i consolidat els aprenentatges adquirits al llarg del temps en aquest servei.
Ana Vela, usuària de la Residència "La Verneda", gestionada per FSC, rep la visita de la consellera Dolors Bassa
Aliena a l'enrenou mediàtic que ha generat aquests dies després de convertir-se en la persona més gran d'Europa, per la demència senil que pateix des de fa anys, Ana Vela Rubio, va tornar a ser notícia el passat dia 28 d'abril per la visita al centre en el que resideix de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa.
Ana Vela és usuària del Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona des de l'any 2008, servei de titularitat pública gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. El passat mes de juny es va convertir en la persona de més edat nascuda a Espanya, segons el Grup de Recerca Gerontològica, que certifica aquest tipus de registre i, per tot això, va rebre aquesta especial visita.
Acompanyada per professionals del centre i de l'entitat, entre els quals hi havia el president del Patronat de FSC, Francisco González Sedeño, i Carme Trilla, sotsdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, Ana Vela Rubio, de 115 anys, rebia, amb un lleu somriure i en la seva cadira de rodes, dues roses i una figura de Gaudí en forma de drac com a detall de la visita, de mans de la consellera.
Dolors Bassa es referia durant la seva visita al compromís del Govern català per estar al costat de les persones que més ho necessiten, i assenyalava que és un honor atendre en una residència pública a la persona més longeva d'Europa. També, de comptar amb residències amb els serveis adequats per als majors és una garantia de qualitat de vida, en un moment en què cada vegada és més gran l'esperança de vida, la qual cosa planteja nous reptes.
En aquesta ocasió no va poder acompanyar Ana Vela Rubio seva filla Anna, de 89 anys, per qüestions de salut. Fins fa ben poc, Ana anava gairebé cada dia a visitar la seva mare, ja que des de sempre mantenen una estreta relació. Segons ha explicat Ana (filla) en molts moments, la seva mare era molt activa i ha tingut una naturalesa molt forta. Cordovesa, nascuda a Puente Genil i modista de professió, Ana Vela Rubio va emigrar als anys 40 a Barcelona, com tantes altres persones, buscant un futur millor; si és el cas, per als seus quatre fills, als quals va tirar endavant sola.
Explicava també Anna que a la seva mare li agradava una copeta de vi semidolç en el menjar i feia una dieta molt normal, la de casa, menjant de tot. El bon apetit del que sempre ha gaudit i una mica de temperament són algunes de les claus que destacava la filla de la dona més gran d'Europa per arribar a aquesta edat.
En aquest dia tampoc van faltar un grup reduït de companys d'agències de notícies que van ser testimonis d'aquesta visita, ja que es pretenia que fos discreta. Volem tenir un agraïment especial per la sensibilitat amb la que van cobrir aquesta visita i també unes paraules per a l'equip professional del centre que els va atendre. Gràcies al seu testimoni, vam poder conèixer millor a aquesta dona forta i afable, el bon aspecte físic no reflecteix aquests 115 anys que el pas del temps li ha fet seguir sumant i que, sens dubte, és una bona mostra dels bons cures i del afecte que rep.
El Projecte Malva d'FSC conclou amb bona acollida les formacions sobre perspectiva de gènere i drogues a Madrid i Barcelona
El passat 26 d'abril va finalitzar la segona sessió del curs dirigit a professionals de l'àmbit de drogues "Perspectiva de gènere i drogues", a Barcelona. El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha conclòs també recentment amb bons resultats d'assistència de professionals altra formació de similars característiques a Madrid.
Actualment, el Projecte Malva està enfocat a la promoció d'eines professionals i bones pràctiques per incorporar la perspectiva de gènere en l'assistència, tractament i prevenció de l'abús de drogues. Es desenvolupa a nivell estatal gràcies al finançament del Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Són molts els professionals de l'àmbit de drogues que han mostrat el seu interès a explorar i incorporar la perspectiva de gènere en la seva pràctica professional. Aquest paradigma teòric i pràctic requereix d'una reflexió molt profunda sobre el nostre imaginari social i cultural. També, posar en qüestió certs aprenentatges sobre les diferències entre homes i dones, els estereotips de gènere i la desigualtat, en general.
Des de l'àmbit de la violència de gènere es fa evident des de fa anys que cal comptar amb eines específiques per treballar amb dones consumidores. En aquest sentit, aquestes formacions han permès aprofundir en el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere en el treball amb drogues, així com donar a conèixer estratègies que puguin aplicar-se en l'atenció, el tractament i la prevenció. Unes eines que, aplicades al treball dels i les professionals, puguin ajudar a transformar l'imaginari i la pràctica sexista.
Els objectius de la formació celebrada a Barcelona durant els dies 19 i 26 d'abril han estat situar el marc teòric i proporcionar algunes eines d'anàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere; analitzar la realitat dels serveis d'atenció i tractament des de la perspectiva de gènere i identificar els principals reptes. També, reflexionar sobre la perspectiva de gènere en l'àmbit preventiu i presentar noves propostes d'intervenció sota aquest paradigma.
En aquestes formacions s'han abordat aspectes tan interessants com els reptes en la incorporació de la perspectiva de gènere i la detecció de la violència masclista en els serveis d'atenció i tractament de l'abús de drogues.
Cal assenyalar també que en aquest últim curs, celebrat a Barcelona, han participat com a formadors Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC; Otger Amatller, responsable de Prevenció de la nostra entitat; Ana Burgos, coordinadora del Projecte Malva, i Alicia Salamanca, directora de l'Espai Ariadna de FSC.
D'altra banda, destacar també la bona acollida. A aquesta última formació han assistit al voltant de 35 professionals de l'àmbit de les drogodependències, interessats/des en incorporar la perspectiva de gènere en el seu treball.
Els professionals assistents a les formacions del Projecte Malva a Madrid i Barcelona han mostrat algunes dificultats a l'hora de poder incorporar la perspectiva de gènere al seu treball, a causa de les rígides estructures en molts serveis i resistències davant els canvis.
També, han expressat que persisteixen certes dificultats a l'hora d'aconseguir que la perspectiva de gènere sigui vista com una cosa més que una moda. El repte, segons l'equip del Projecte Malva, està en aconseguir que la seva incorporació en els projectes de salut i drogues es percebi com una necessitat, d'acord amb les relacions no igualitàries que encara persisteixen en la nostra realitat social.
Les agressions sexuals a les festes són cosa del sexisme facilitat per l'alcohol, però no de la burundanga
L'Observatori Qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i els abusos sexuals en contextos d'oci nocturn està finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En el marc de la jornada "Violències sexuals, festes majors i mitjans de comunicació", celebrada avui a l'Espai Francesca Bonnemaison a Barcelona, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha presentat l'informe de resultats 2015/2016 d'aquest Observatori.
El projecte, iniciat l'any 2013, s'emmarca en una línia de prevenció i reducció de riscos i es desenvolupa a Catalunya, Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana, i situa la perspectiva de gènere en l'eix central de l'anàlisi. Aquest tercer informe ha seguit apostant principalment per la metodologia qualitativa, per tal de facilitar la comprensió de les creences, actituds, motivacions i comportaments que es donen entre els i les joves sobre el consum de drogues, la sexualitat i les violències sexuals, a partir dels seus propis relats i des dels seus perspectives.
L' informe parteix del fet que la violència sexual és un dels principals riscos que les dones tenen quan surten de festa i que, per les particularitats d'aquests contextos, aquests riscos no són prou percebuts i combatuts. Per això, s'aposta per la desnormalització d'aquestes violències, la seva identificació i visibilització i la creació d'estratègies per eradicar-les.
Algunes de les principals qüestions que es destaquen en aquest informe, que s'han posat de manifest durant la jornada, són:
- La sobredimensió de la "submissió química" premeditada i de la "burundanga": sense negar l'existència d'aquest tipus de violència sexual, el focus mediàtic que comporta la "submissió química" pot incidir en la idea que la violència sexual realment greu és la qual s'exerceix contra dones que de cap manera es poden defensar. No obstant això, totes les formes i canals d'exercici de les violències sexuals són greus i han de ser eradicades.
- L'alcohol segueix sent la substància més present en les situacions d'agressió sexual: l'alcohol i altres drogues són substàncies que desperten el sexisme latent, un disparador i facilitador, però mai la causa única de la violència. A més, el consum d'alcohol i altres drogues per part de les dones és majoritàriament voluntari, fet que posteriorment juga un paper clau en la injusta responsabilització i culpabilització de les víctimes.
- El binomi premeditat/oportunista: aquestes categories van ser proposades pel Consell d'Europa per diferenciar les situacions de "submissió química". Les premeditades serien aquelles en les quals l'agressor de forma intencionada proporciona una substància narcòtica o desinhibidora la víctima i les oportunistes aquelles que inclouen les agressions sexuals que es produeixen amb una persona pràcticament inconscient, a causa d'un consum voluntari de substàncies. Considerem que és una manera pràctica però simplista d'abordar una realitat més complexa, ja que en la majoria dels casos l'oportunisme no està exempt de premeditació.
- Identificar-se com víctima: de la normalització de les dones a la hipersensibilitat dels homes: quan es pregunta sobre el fet d'haver estat víctima de violències sexuals en l'oci nocturn, en alguns casos els resultats de les dones i dels homes no estan tan allunyats. Aquest fet té a veure amb dos factors: 1) amb l'elevat grau de normalització de la violència sexual en aquests espais, per la qual cosa moltes vegades no és identificada, ja que forma part de la quotidianitat de l'oci nocturn; 2) els homes són molt més sensibles a les violències sexuals perquè les viuen amb molta menor freqüència i qualsevol forma d'assetjament sexual és ràpidament identificada com violència.
- Agressors fantasma: d'una banda, tenim abundants relats de dones que expliquen haver viscut experiències de violència sexual i, de l'altra, ens trobem amb una quasi totalitat de relats d'homes que asseguren no haver assetjat mai o agredit sexualment a cap dona. Sota el nostre punt de vista, l'explicació més plausible és que els homes o no la identifiquen o no s'identifiquen a si mateixos amb aquestes dinàmiques.
- Sexe consentit/sexe desitjat: alguns dels relats de les dones participants del nostre treball de camp fan referència al fet de mantenir relacions sexuals consentides, però realment no desitjades. Per construir una cultura sexual lliure, segura i saludable, ens sembla clau que, més enllà que el sexe requereixi del consentiment de les dues parts, sigui també desitjat. És a dir, que es pugui desmantellar el mandat de gènere que assenyala que les dones no poden dir que no, o que no han de frustrar les expectatives o necessitats de l'altre.
- Efecte Sanfermines: les campanyes realitzades des de l'Administració durant els Sanfermines han donat impuls a aquest debat durant altres festes. El repte és donar el salt ara a l'oci nocturn comercial que és l'espai en el qual generalment les persones surten al llarg de l'any.
Davant d'això, s'observa una tendència a situar la responsabilitat de les agressions en el consum previ, com si el detonant de la violència sexual fora la substància, deixant de banda la responsabilitat dels agressors en l'exercici d'aquestes conductes. La violència sexual troba les seves arrels en el sexisme.
Com a propostes d'accions de prevenció i intervencions, en aquest informe es destaca la importància que les administracions generen campanyes i protocols de qualitat i treballin conjuntament amb els mitjans de comunicació perquè aportin una informació rigorosa i contrastada. També, implicar el sector privat de l'oci nocturn i interpel·lar a les persones que agredeixen ia les que són testimonis d'aquestes escenes: a problemes col·lectius, respostes col·lectives.
