Aliena a l’enrenou mediàtic que ha generat aquests dies després de convertir-se en la persona més gran d’Europa, per la demència senil que pateix des de fa anys, Ana Vela Rubio, va tornar a ser notícia el passat dia 28 d’abril per la visita al centre en el que resideix de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa.

Ana Vela és usuària del Residència, Centre de Dia i Llar “La Verneda” de Barcelona des de l’any 2008, servei de titularitat pública gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. El passat mes de juny es va convertir en la persona de més edat nascuda a Espanya, segons el Grup de Recerca Gerontològica, que certifica aquest tipus de registre i, per tot això, va rebre aquesta especial visita.

Acompanyada per professionals del centre i de l’entitat, entre els quals hi havia el president del Patronat de FSC, Francisco González Sedeño, i Carme Trilla, sotsdirectora de l’Àrea d’Atenció a la Dependència, Ana Vela Rubio, de 115 anys, rebia, amb un lleu somriure i en la seva cadira de rodes, dues roses i una figura de Gaudí en forma de drac com a detall de la visita, de mans de la consellera.

Dolors Bassa es referia durant la seva visita al compromís del Govern català per estar al costat de les persones que més ho necessiten, i assenyalava que és un honor atendre en una residència pública a la persona més longeva d’Europa. També, de comptar amb residències amb els serveis adequats per als majors és una garantia de qualitat de vida, en un moment en què cada vegada és més gran l’esperança de vida, la qual cosa planteja nous reptes.

En aquesta ocasió no va poder acompanyar Ana Vela Rubio seva filla Anna, de 89 anys, per qüestions de salut. Fins fa ben poc, Ana anava gairebé cada dia a visitar la seva mare, ja que des de sempre mantenen una estreta relació. Segons ha explicat Ana (filla) en molts moments, la seva mare era molt activa i ha tingut una naturalesa molt forta. Cordovesa, nascuda a Puente Genil i modista de professió, Ana Vela Rubio va emigrar als anys 40 a Barcelona, ​​com tantes altres persones, buscant un futur millor; si és el cas, per als seus quatre fills, als quals va tirar endavant sola.

Explicava també Anna que a la seva mare li agradava una copeta de vi semidolç en el menjar i feia una dieta molt normal, la de casa, menjant de tot. El bon apetit del que sempre ha gaudit i una mica de temperament són algunes de les claus que destacava la filla de la dona més gran d’Europa per arribar a aquesta edat.

En aquest dia tampoc van faltar un grup reduït de companys d’agències de notícies que van ser testimonis d’aquesta visita, ja que es pretenia que fos discreta. Volem tenir un agraïment especial per la sensibilitat amb la que van cobrir aquesta visita i també unes paraules per a l’equip professional del centre que els va atendre. Gràcies al seu testimoni, vam poder conèixer millor a aquesta dona forta i afable, el bon aspecte físic no reflecteix aquests 115 anys que el pas del temps li ha fet seguir sumant i que, sens dubte, és una bona mostra dels bons cures i del afecte que rep.