En aquesta entrevista, els nostres companys / es de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) Sonia Fuertes Ledesma, sotsdirectora de l’Àrea d’Inclusió Social i Reducció de Danys en Drogodependències de l’entitat; Belén Sánchez Garcés, directora de Programes d’Inclusió de FSC a Castelló i Fidel Romero Salord, director del Centre d’Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d’Alacant, dirigit i gestionat per FSC, ens ofereixen les claus de la jornada d’acció social “Exclusió residencial, drogues i convivència comunitària “, celebrada recentment a la Universitat Jaume i (UJI) de Castelló, així com les seves opinions i propostes, després de la seva participació activa en la jornada.
– Quines diríeu que van ser els missatges més destacats sobre exclusió social i residencial vinculats al consum de drogues i convivència comunitària que es van traslladar a aquesta jornada?
Belén Sánchez Garcés: L’exclusió residencial és la conseqüència d’un sistema socioeconòmic desigual i no de males decisions individuals. L’accés a l’habitatge és un dret, amb independència de circumstàncies com el consum de drogues o altres. És responsabilitat de les administracions públiques i de la societat front a la manca d’habitatge accessible, la precarietat laboral i la desprotecció social, prevenint i donant resposta a l’exclusió residencial.
L’acompanyament dels processos vitals de persones que pateixen exclusió social i residencial, amb consum actiu de drogues, s’ha de basar en el respecte a la llibertat de decisió d’aquestes persones, el reconeixement dels seus drets de ciutadania, el suport emocional i la promoció de oportunitats.
– Quins són els perfils de major vulnerabilitat social de les persones en exclusió residencial a Espanya consumidores de drogues o poden ser molt variats els perfils?
Belén Sánchez Garcés: Les persones que pateixen sense llar a Espanya no són un col·lectiu uniforme, són homes i dones amb trajectòries vitals molt variades, d’edats i nacionalitats molt diverses que tenen en comú la pobresa i la impossibilitat d’accés a un habitatge. Partint d’aquests dos factors hi ha altres que, sumats als anteriors, incrementen el risc de patir exclusió residencial: de tipus material (pèrdua d’ocupació, de llar, situació econòmica precària), relacional (situacions familiars problemàtiques, violència a la llar, aïllament social), personal (problemes físics o mentals, addiccions) o institucional (sortida de presó o altres institucions sense suport sociofamiliar ni habitatge propi).
– Què destacaries sobre el desenvolupament i implementació del Pla d’acció nacional a Castelló i de les accions desenvolupades en el CIBE de Castelló, en aquest sentit?
Belén Sánchez Garcés: El Pla és una fase més de la trajectòria d’acció social que FSC desenvolupa des de 1997 en la província, en la qual es destaca la creació del CIBE de Castelló, en què s’atén a persones consumidores de drogues en situació de vulnerabilitat i exclusió social, amb un programa de reducció de danys; una metodologia d’atenció integral i la participació activa en les polítiques municipals en la matèria, a través de la Taula Tècnica de Persones Sense Llar de Castelló.
Aquest Pla forma part de la nostra participació des 2017 en el projecte europeu “Street Support” de bones pràctiques d’intervenció comunitària amb persones consumidores de drogues en exclusió residencial. En la seva aplicació, elaborem el projecte de “Housing First” La llar Primer, que partint del dret a l’habitatge digne de totes les persones, aborda altres qüestions importants per als participants. Així s’ha facilitat la incorporació a l’habitatge de tres persones amb patologia addictiva que es trobaven en situació de sense llar de llarga durada, estant en procés la de dues persones més.
Tal com assenyala una de les persones participants, “el programa és només un primer pas”, ja que quan es pateixen llargs processos d’exclusió, les ferides vitals que es produeixen no se superen únicament amb l’accés a béns materials, cal tornar a realitzar un procés de recuperació i reconstrucció de la pròpia vida, durador en el temps.No obstant això, sense uns mínims a nivell material, la realització d’aquests processos es torna una tasca poc més que heroica. Per tant, es tracta, d’una banda, de restituir l’accés a un dret com el de l’habitatge, mentre -en paral·lel- s’afavoreix també l’adquisició d’eines que permetin a aquestes persones tornar a la societat.
La Llar Primer s’ha materialitzat mitjançant un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló i la col·laboració de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
– Què diríeu que va ser el més destacable sobre gènere i sensellarisme del que es va traslladar a la jornada?
Belén Sánchez Garcés: Tot i que les dones pateixen més vulnerabilitat davant la pobresa que els homes, el sensellarisme es considera una problemàtica majoritàriament masculina. Això es deu al fet que els processos que porten al sensellarisme prenen diferents formes entre dones i homes, quedant les femenines ocultes en l’àmbit privat (cases d’amistats, pisos sobre-ocupats, treball per sostre …). En el cas de les dones amb menors a càrrec, la por a perdre la custòdia obstaculitza la petició d’ajuda institucional. En concret, les dones amb patologies addictives han estat tradicionalment separades dels seus fills/es menors, sovint sense opcions prèvies de recuperació. Elles es veuen sotmeses a un doble estigma: el de la pobresa extrema, i el suposat abandonament del seu rol de cuidadora.
D’altra banda, la violència masclista i el sensellarisme femení mantenen una estreta relació. I un cop al carrer, la violència i la pressió sexual a què s’enfronten les dones augmenten, situació que no es dóna generalment en els homes.
La invisibilització de les dones en situació de sense llar genera polítiques d’atenció a les persones sense llar androcèntriques, que s’adapten millor a necessitats vinculades a estils de vida masculins. Per això, cal redefinir el sensellarisme, considerant com a resultat de la falta d’accés a l’habitatge, desenvolupant un abordatge centrat en la persona, més enllà de categoritzacions estanc i tenint en compte les diferents formes que adopta amb perspectiva de gènere.
– Com influeix la violència masclista en el sensellarisme femení i alhora com a desencadenant que fomenta altres factors de risc com les malalties mentals?
Fidel Romero Salord: Més que pensar en causalitats puntuals, que també es donen, crec que cal pensar en “sistemes de risc” com aquells contextos socials en els quals diversos factors trenquen el vincle social i al seu torn, actuen com un vòrtex negatiu. És la idea d’un mar esvalotat on els esculls no només enfonsen a la dona, sinó que l’estrella contra diversos penya-segats que agreugen la seva situació: violència masclista, salut mental, però també salut física, bretxa salarial, falta d’igualtat d’oportunitats, inaccessibilitat al mercat de l’habitatge …
– ¿Es té en compte la perspectiva de gènere a l’hora d’abordar el fenomen dels sense llar en els diversos aspectes (intervenció, anàlisi d’aquesta realitat …)?
Fidel Romero Salord: S’ha començat a fer en els últims anys i és una de les línies de treball ineludibles per a l’abordatge de l’exclusió residencial i el desenvolupament de sistemes eficaços d’atenció.
– Al fil de la qüestió anterior, sembla ser que els recursos per a persones sense llar estan en general més enfocats a homes i són molt pocs els programes adaptats a dones…
Fidel Romero Salord: Efectivament, aquesta és la realitat majoritària; no obstant això dins dels diversos projectes de la Fundació Salut i Comunitat hi ha ja experiències molt positives de programes i serveis específics com és el cas del Taller “Dona Endavant” del CAI d’Alacant i del Programa Rosella del CIBE de València.
– Què destacaríeu en relació al que es va traslladar a la jornada sobre el canvi de paradigma que s’està donant en l’actualitat, a quin escenaris d’exclusió residencial penseu que ens dirigim?
Sonia Fuertes Ledesma: En exclusió residencial, com en pràcticament tots els àmbits de l’acció social, ens dirigim a un escenari on es combina la incidència política i de denúncia amb les propostes tècniques de caràcter innovador. El preu de l’habitatge és prohibitiu i el lloguer està també lluny de ser assequible. Per tant, s’han d’afavorir altres polítiques que afavoreixin l’habitatge assequible i accessible.
És conegut que una família que destina més del 40% dels seus ingressos a habitatge i subministraments se situa en un context de vulnerabilitat. D’altra banda, el risc en aquesta conjuntura és obviar les dificultats que enfronten alguns dels col·lectius amb què nosaltres treballem, que requereixen d’un major acompanyament. En aquest cas, al model de “Housing First” (que preconitza la importància del dret a tenir un habitatge per sobre d’altres consideracions) l’acompanyen altres modalitats com el “cohousing” o habitatge compartit (amb un tutelatge que pot variar la seva intensitat en funció de les diverses situacions).
– El treball amb les persones en situació d’exclusió residencial continua sent, en l’actualitat, objecte d’investigació i millora constant. Quin paper té l’avaluació i en quin moment ens trobem al respecte?
Sonia Fuertes Ledesma: En qualsevol política social o en el desenvolupament de qualsevol proposta tècnica, l’avaluació és un aspecte fonamental i no sempre incorporat en tota la seva importància i en les seves múltiples dimensions. L’avaluació de resultat i objectius aconseguits, l’avaluació d’impacte (incloent la dimensió comunitària), la de procés, la de satisfacció. En la nostra opinió, només coneixent els efectes de les nostres actuacions podrem millorar i adaptar-les de manera més precisa i eficient a la demanda social i l’encàrrec institucional.
– Quins diríeu que són els nous reptes per a les polítiques públiques motivades per aquestes noves realitats i els nous escenaris als quals ens dirigim ?, ha una nova mirada des de l’àmbit polític o seria el desitjable?
Sonia Fuertes Ledesma: Els nous reptes guarden relació amb polítiques que es moguin en el mitjà i llarg termini, que fugin de resultats efectistes i moltes vegades excessivament lligats a escenaris electorals. Necessitem acords globals que estiguin més enllà d’aquestes conjuntures i que promoguin canvis per a la ciutadania. Si no aconseguim revertir els efectes de desigualtat i/o de pobresa, ens enfrontarem a escenaris on la cohesió social i la promoció de la ciutadania seran cada vegada més difícils.
– ¿I quins serien vostres propostes perquè pugui ser abordada millor des de l’àmbit públic la problemàtica referent a l’exclusió residencial vinculada al consum de drogues i convivència comunitària?
Sonia Fuertes Ledesma: En primer lloc, és important fugir de l’associació entre persones sense llar i consum de drogues reforçant una imatge estereotipada o estigmatitzant. Amb aquesta apreciació, no volem dir que en ocasions el consum de drogues, especialment l’alcohol, no estigui present en una realitat tan dura i difícil com és viure al carrer o no disposar d’un lloc que ens “sostingui” física, emocional i subjectivament “. Ara bé, no sempre que es donen aquestes situacions s’aprecien dificultats en relació a “molèsties” al veïnat, més enllà de la suposada incomoditat que genera el veure a aquestes persones endreçant a les fonts públiques o dormint als caixers de les nostres ciutats. En aquest sentit, és també important ser capaços de reflexionar sobre els nostres valors en relació amb això, a vegades propera al rebuig que a la solidaritat o al compromís que hauríem de sentir per acabar amb aquestes situacions que tant patiment comporten.
– En poques paraules, què us vau portar en positiu d’aquesta jornada?
Belén Sánchez Garcés: Ha estat molt satisfactori trobar-se amb altres professionals que han aportat els seus coneixements i experiències. Així com haver compartit estudis, bones pràctiques i propostes de polítiques socials per a un millor abordatge de l’exclusió residencial.
Fidel Romero Salord: L’experiència d’analitzar i constatar de manera compartida el desajust entre l’especialització i el desenvolupament teòric dels sistemes d’atenció a persones sense llar davant del deteriorament dels sistemes globals d’inclusió i protecció social. Una realitat que ens interpel·la com a professionals i membres de la societat.
Sonia Fuertes Ledesma: Trobades com aquest faciliten l’intercanvi i ens impulsen per continuar avançant i aprenent.