"Un repte crucial del Projecte Malva és l'establiment de criteris per a l'adhesió d'entitats i professionals a la Xarxa de Gènere i Drogues"
Ana Burgos García és la coordinadora del Projecte Malva i de l'Observatori Noctambul els i les de la Fundació Salut i Comunitat (FSC)
El Projecte Malva s'emmarca en la Línia de Drogues i Gènere de la Fundació Salut i Comunitat, què destacaries de l'evolució que ha tingut el programa des dels seus inicis?
Efectivament, el Projecte Malva va obrir la línia de Gènere i Drogues de l'entitat fa ja 17 anys, que s'ha anat consolidant en els últims anys amb la creació de nous projectes. En els seus orígens, el programa se centrava en la "violència domèstica" i l'abús de l'alcohol, focalitzant la seva mirada en l'home com a consumidor i agressor.
Amb el pas del temps, el projecte ha anat incorporant algunes qüestions com l'androcentrisme en les anàlisis i les intervencions, i també la perspectiva de gènere per analitzar les desigualtats entre dones i homes i identificar les necessitats específiques de les dones consumidores. També, ha integrat el treball de drogues i violència, filant cada vegada més fi.
D'altra banda, amb els anys ha anat augmentant l'activitat en prevenció i reducció de riscos i investigació.
Així és. I també el tractament i la reducció de danys. D'aquesta manera, van sorgir en 2013 els altres dos projectes que consolidaran aquesta línia d'intervenció: el Observatori Noctambul@s i el Espai Ariadna.
És important assenyalar que el projecte ha comptat des dels seus inicis amb el finançament del Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que ens ha prestat un suport constant i incondicional fins al dia d'avui.
Quin balanç fas de les últimes formacions realitzades des del Projecte Malva?
Durant els últims trimestres, hem realitzat formacions en diferents espais a Madrid, Barcelona, Girona, Palma de Mallorca, així com en diverses universitats, i un trobada sobre gènere i drogues a Pamplona. L'interès que han despertat les formacions, superant en gairebé tots els casos el límit d'assistència planificat, donen compte de la necessitat que hi ha d'adquirir eines per incorporar la perspectiva de gènere en l'àmbit de les drogues.
Ens hem adonat que cada vegada més professionals són conscients del que és imprescindible d'aquesta mirada, pel que fem una valoració molt positiva, tant de les formacions com de l'evolució de les persones participants.
Quins són els principals reptes del projecte a hores d'ara?
Al llarg de la nostra experiència, hem identificat diferents reptes. En primer lloc, que el web www.drogasgenero.info esdevingui un portal de referència per a les i els professionals i altres persones interessades en els àmbits de gènere i drogues.
També, que les formacions puguin tenir major abast geogràfic i no se centrin únicament en les grans capitals. Hem desenvolupat formacions a València o Mallorca, així com en petites localitats de Catalunya, però hem de seguir treballant.
Un altre repte és que el Pla Nacional sobre Drogues incorporés un eix de gènere, la qual cosa és fonamental per garantir la "transversalització" de la perspectiva en tots els projectes que desenvolupi o doni suport.
Finalment, un repte crucial del projecte és l'establiment de criteris per a l'adhesió d'entitats i professionals a la Xarxa de Gènere i Drogues, una xarxa que estem impulsant des de la FSC i la Fundació Atenea, dues entitats de referència en aquests àmbits, i que aviat veurà la llum.
A més de les formacions, quines altres activitats desenvolupeu des del Projecte Malva?
Comptem amb un qüestionari per sistematitzar bones pràctiques a què es pot accedir des d'aquest enllaç; organitzem trobades i jornades d'interès professional sobre perspectiva de gènere, violències i drogues; generem materials: protocols d'actuació, articles, publicacions en mitjans professionals especialitzats en les temàtiques del projecte; assessorament i consultoria a professionals sobre recursos existents, material pràctic professional, activitats del projecte, etc.
També compteu amb una Biblioteca virtual amb accés a tots els materials del projecte al web www.drogasgenero.info
Així és. A la web, punt d'informació base del projecte, comptem amb una biblioteca virtual en la qual es compilen articles, conferències, guies, estudis i llibres relacionats amb la incorporació de la perspectiva de gènere en l'àmbit de drogues.
Per acabar, quines accions teniu previstes en el Projecte Malva a mig termini?
Per al proper curs tenim programades diferents formacions a professionals i població universitària.També, la realització de la 4a Trobada estatal de professionals dels àmbits de gènere i drogues, un lloc clau on posar en comú, compartir i intercanviar experiències per millorar en les nostres intervencions.
Una acció important que ens plantegem, com he comentat, és el desenvolupament de la Xarxa de Gènere i Drogues, un espai fonamental per a la sensibilització, el treball en xarxa i la incidència política.
La Fundació Salut i Comunitat assumeix la gestió de centres procedents del Grup Emaús
Qui va dir que "ho vam fer perquè no sabíem que era impossible" ?, Jean Cocteau ?, Mark Twain ?, Albert Einstein ?, els tres ?, van ser altres intel·lectuals practicants? Sí, practicants, perquè, com deia el geni de Pablo Picasso, "quan arribi la inspiració, que aquesta em agafi treballant".
El que escriu no té la resposta però sí la té, o almenys creu tenir-la, quan aquesta pregunta es trasllada a ¿per què no han desaparegut els serveis d'atenció a col·lectius "fràgils" com són els d'infància i de diversitat funcional que estava gestionant fins fa poc el Grup Emaús?
Potser abans convé aclarir al lector/a que el Grup Emaús és una entitat social i solidària que està integrada per diferents associacions i fundacions que operen a la comarca de la Marina d'Alacant des de fa uns 40 anys i que, per múltiples circumstàncies adverses, es troba en un procés de liquidació concursal que semblava comportar el tancament progressiu dels seus serveis, amb el consegüent perjudici que se li ocasionava, tant a les centenars de persones ateses com als/les gairebé 300 treballadors/es que compartien amb ells el seu dia a dia.
Bé, això és el que semblava però... els/les treballadors/es dels diferents centres d'aquesta entitat, en lloc de resignar-se i esperar un final que semblava imminent i inevitable (el trasllat dels/les usuaris/es de les que eren seus "cases" -per a molts des de feia anys-, el seu entorn, les seves "famílies"...), es van enfrontar a l'adversitat. I per adversitat s'ha d'entendre el seguir treballant encara que es duran mesos, molts, sense cobrar. Els Dani, les Isas, els Ivan, les Margues, els Francescs, els Joan, les Vimas, les Silvias, etc. van demostrar amb treball i dedicació, i ben assessorats des dels seus respectius sindicats -quina gran tasca! -, que el més important eren les persones a les que atenien.
Aquest esforç no va ser en va i la resta d'actors principals d'aquesta història de "l'impossible", també van optar per prendre un paper principal ja que la causa ho mereixia. Cal destacar el paper de l'Administració Concursal, una figura que ha de vetllar en primer lloc per l'interès dels creditors del concurs mercantil, però que ha demostrat "ànima, equitat i humanitat" en totes les seves accions. Ha estat un dels grans artífexs d'aquest èxit.
Però davant la situació d'emergència social real en què es trobaven els projectes gestionats per aquesta entitat era necessari, vital, que des de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana es liderés el procés de tancament -¿salvación?- dels projectes gestionats fins a la data. I així va ser. Així ha estat. I principalment per l'obstinació sostingut que ha caracteritzat el treball realitzat des de les direccions generals d'Infància i Adolescència i de Diversitat Funcional, ja que des del primer moment les dues direccions generals van entendre que havia de prevaler l'atenció de les persones usuàries per sobre de tot, però sense oblidar l'impacte que les mesures que s'adoptaran poguessin tenir a les seves famílies i en els/les treballadors/es.
No ens podem oblidar tampoc d'altres agents socials, d'administracions locals, d'entitats financeres com Triodos Bank, de proveïdors locals, de donants anònims ... doncs tots ells, cadascun amb la seva quota corresponent, han contribuït a fer-ho possible...
I la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha contribuït d'alguna manera a aconseguir aquest somni que semblava impossible impossible?
Doncs, segons l'opinió d'aquest simple narrador que ha conegut de primera mà els últims mesos de la història d'aquesta entitat alacantina, la resposta és senzilla: si.
Mesos que donen per a molt. Moments emotius, disgustos, nervis, pau inquietant... tot un ampli repertori de contradiccions però, com se sol dir, la primera imatge és la que compta i aquesta primera imatge, quan es va tenir opció de conèixer la tasca realitzada en els diferents centres, ens captivar. Era impossible no impregnar-se del afecte i la sensibilitat que es respirava a cada servei davant les persones que més necessiten d'aquest afecte i sensibilitat. ¿Es podia no fer res quan estaven a punt de desaparèixer les "cases", "les seves cases" de moltes d'aquestes persones i tantes famílies corrien el risc de veure que la seva economia es ressentís greument? Doncs no, una entitat com la nostra ha d'intentar ser part de la solució, i així es va traslladar des de la gerència de FSC a la resta de l'entitat, començant pel nostre Patronat i el seu president al capdavant, ia tots aquells que, en major o menor mesura, poguessin / volguessin obrar aquest "miracle". I així es van iniciar uns llargs mesos de treball, però més llargs ho són per a aquells que viuen en la incertesa constant, i per si això no fos poc, amb data gairebé certa de finalització.
Sí, han estat mesos d'ardu treball en què la nostra fundació ha col·laborat i/o negociat amb el mateix equip directiu d'Emaús, amb l'Administració Concursal, amb els/les treballadors/es, amb sindicats, amb la Generalitat Valenciana ... però sempre amb la voluntat d'aconseguir que els projectes es mantinguessin i que continuessin, si no tots, la majoria d'ells, encara que el gestor final no fos la nostra entitat. I sí: gràcies a aquest treball conjunt, cooperatiu, solidari en el qual totes les parts implicades han remat en la mateixa direcció, s'ha arribat a bon port.
En concret, ens referim a la gestió des del passat 1 de juliol de 86 places per a infants i 21 per a persones amb diversitat funcional en centres, tots ells ubicats en diferents municipis de les comarques de la Marina Alta i Marina Baixa, a la província de Alacant. Aquests projectes els ha començat a gestionar la nostra entitat a través d'un procediment d'emergència dictat per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
Així doncs, reprenent aquesta sàvia afirmació de Sèneca, vigent més de 2.000 anys després, "no és perquè les coses siguin difícils que no ens atrevim. És perquè no ens atrevim que les coses són difícils ".En aquest cas, gràcies a la suma de moltes voluntats que un dia es van declarar imbatibles, ja que la causa ho mereixia, els serveis d'infància i diversitat funcional segueixen, l'essència dels mateixos també i ara només queda treballar. I molt. Però això només és treball, el titànic ja s'ha fet ja que ningú sabia que era "impossible".
L'Observatori Noctambul @ s d'FSC desmunta els mites sobre consum de drogues i abusos sexuals en contextos d'oci nocturn
La nostra companya Ana Burgos, coordinadora d'aquest projecte de la Fundació Salut i Comunitat, ha ofert recentment les conclusions de l'últim informe de l'Observatori Noctambul@s, en el marc de la presentació d'una iniciativa desenvolupada conjuntament per l'Institut Català de les Dones (ICD ) i la Direcció General de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
L'Institut Català de les Dones (ICD) i la Direcció General de la Joventut han presentat un joc per al telèfon mòbil, desenvolupat conjuntament, denominat "Tabú. Tu tries què t'hi jugues". Es tracta d'un joc interactiu perquè els i les joves reflexionin sobre violència sexual i aspectes com el consentiment, l'autonomia del cos de les dones, etc.
La presentació d'aquest joc va tenir lloc a l'Escola d'Administració Pública de a Barcelona i va comptar amb la presència de personal tècnic de les àrees de joventut i igualtat principalment, tant de les administracions locals com de la Generalitat, així com a professionals d'entitats i col·lectius , i personal docent, que van poder conèixer de primera mà aquesta eina.
A aquesta presentació va ser convidada a participar com a experta nostra companya Ana Burgos, coordinadora de l'Observatori Noctambul els i les de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que va parlar sobre "Joves i violències sexuals".
Després el marc teòric ofert per Montse Pineda, coordinadora d'incidència política de l'organització Creació Positiva, Ana Burgos va oferir unes reflexions sobre la realitat dels i les joves en contextos d'oci nocturn.
Va començar explicant les accions que porta a terme l'Observatori Noctambul@s i les raons de la seva posada en marxa: la manca d'identificació de la violència sexual com un dels principals riscos per a les dones; l'alta permissivitat sexual percebuda en contextos festius i la necessitat de realitzar una radiografia de la "nit" per poder intervenir des de la perspectiva de gènere.
Posteriorment, va explicar les conclusions de l'últim informe Noctambul i totes, dividint-les en 3 mites:
- El primer mite es refereix al consum d'alcohol i altres drogues com a causant de les violències. La nostra companya va explicar que el consum de substàncies no és més que un disparador de dinàmiques preexistents relacionades amb les desigualtats de gènere. Així mateix, va incidir en el clima d'impunitat que genera la diferent percepció social sobre un noi que consumeix (atenuant en el cas d'exercir violència) i una noia que consumeix (agreujant en el cas de rebre violència), la qual cosa porta en bona part a la culpabilització de les dones quan són víctimes d'assetjament i agressions sexistes.
- El segon mite remet a la visibilització de les violències més visibles. La coordinadora de l'Observatori Noctambul @ s d'FSC va indicar que, després de la violació amb força física o submissió química, hi ha tot un seguit de violències més tolerades i que són precisament la base de les més visibles, com és el cas del acorralament, els comentaris sexuals invasius o els tocaments no desitjats. Ana Burgos va mostrar com moltes d'aquestes violències són perpetrades de manera oportunista per persones en molts casos conegudes per la víctima.
- Finalment, va desmuntar el mite que afirma que "quan una dona diu no, en el fons vol dir que sí". La nostra companya va fer una profunda reflexió sobre el consentiment, sobre si es pot consentir en un context de desigualtat estructural i marcades relacions de poder, sobre si el consentiment és o no el concepte més adequat per promoure relacions basades en el desig mutu i en el " ligoteo ", basat en l'empatia i el plaer compartit. Enfront del concepte "cultura del consentiment", va proposar considerar la "cultura dels afectes" o "cultura dels desitjos" per pensar i promoure relacions lliures de violències.
Així mateix, la nostra companya Ana Burgos va presentar per primera vegada el vídeo de la campanya preventiva "El sexisme també surt de festa", realitzat juntament amb la Cooperativa de Tècniques i que en pocs dies es llançarà a través de les xarxes socials de l'Observatori Noctambul els i les de la Fundació Salut i Comunitat.
Finalment, segons ha informat l'Agència Efe en un comunicat, diverses de les persones assistents a aquesta presentació, procedents d'àmbits universitaris de Tarragona i també d'entitats juvenils de Girona i Barcelona, van reconèixer les dificultats de molts homes joves a l'hora d'entendre que no cal insistir a una dona per tenir relacions sexuals "perquè això també és masclisme".
El Programa Rosella del CIBE de València rep per segon any consecutiu una subvenció de la Fundació Bancaixa - Bankia Coopera ONG
Des de l'any 2016, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) atén, a través d'aquest programa, a dones drogodependents amb alt grau d'exclusió social i extrema vulnerabilitat social.
El Programa Rosella, al qual se li ha atorgat aquest ajut, es realitza a València, ciutat en la qual FSC desenvolupa la seva activitat des de l'any 2002 amb un programa d'intervenció biopsicosocial que actualment es desenvolupa en el Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE), dirigit a persones en extrema situació de marginació social.
Els objectius d'aquest projecte són: visibilitzar la problemàtica de les dones usuàries de drogues en situació d'exclusió social i sensibilitzar a la resta dels agents socials; propiciar les condicions necessàries per aconseguir intervencions de més abast, quan es donin les condicions i crear millores en l'àmbit personal, social, familiar i comunitari de les participants.
En el marc del Programa Rosella, l'any passat es va atendre al CIBE de València a un total de 21 dones d'edats compreses entre els 24 i 66 anys, amb un perfil que denota una clara vulnerabilitat i exclusió social: un 37% són VHC positives, un 33% VIH positives i un 42% d'elles presenta simptomatologia psiquiàtrica.
A això cal afegir que més de la meitat vivia en un espai públic o residia en un allotjament insegur. A més, un 29% presentava una qualificació de minusvalidesa superior al 65%, així com una baixa qualificació professional i escassa experiència en l'àmbit laboral.
La situació d'aquestes dones al final del procés és sensiblement millor, ja que disposen d'eines i coneixements que els permeten accedir a recursos de més abast. Per això, en aquesta edició, la Fundació Bancaixa-Bankia Coopera ONG ha tornat a confiar en FSC i ha incrementat la seva aportació a aquest ajut perquè puguem continuar desenvolupant amb millors condicions el treball amb dones drogodependents amb alt grau d'exclusió social.
En aquesta 15a convocatòria de la Fundació Bancaixa s'han concedit 400.000 euros a 50 associacions de la Comunitat Valenciana per a recolzar projectes, tant d'exclusió social com de cooperació al desenvolupament. La dotació procedeix de l'aportació directa de Bankia, així com de la recaptació aconseguida a través de la seva Targeta ONG, associada a Fundació Bancaixa.
Els projectes en el camp de l'exclusió social són els que compten amb el major nombre d'ajudes concedides a un total de 36 projectes. A aquests programes s'ha destinat un total de 287.500 euros. Les iniciatives en el camp de la cooperació al desenvolupament han comptat amb ajudes per valor de 112.500 euros, que han permès donar suport 14 projectes.
A la present convocatòria han concorregut associacions sense ànim de lucre de tota la Comunitat Valenciana. Aquests ajuts estan destinats a afavorir iniciatives encaminades a promoure el desenvolupament i millora d'una societat en igualtat de drets i oportunitats.
La Fundació Salut i Comunitat participa a la II Jornada de celebració del Dia Internacional de la Família a Múrcia
L'esdeveniment, organitzat per la Conselleria de Família i Igualtat d'Oportunitats i l'Ajuntament de Múrcia, va tenir lloc el passat mes de maig al Jardí de la Seda de Múrcia. Durant la jornada, es va poder gaudir de multitud d'activitats, a través de les quals es va posar en valor a la família com a nucli de la nostra societat.
La celebració, de caràcter lúdic festiva, va comptar amb un gran nombre d'entitats que treballen i tenen el seu àmbit d'actuació en l'àrea de la família.A través de la mateixa, van voler mostrar la seva tasca en el dia a dia, realitzant tallers creatius, així com activitats musicals, teatre amb titelles, zumba solidària... etc.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), va estar present en aquesta jornada, a través del Programa d'acolliment familiar d'Urgència-Diagnòstic CANGURS i del Programa d'acolliment familiar (ACOFAMT), que gestiona al costat de l'Associació Lagunduz.
Entre els objectius d'aquests programes, de titularitat de la Conselleria de Família i Igualtat d'Oportunitats de la Regió de Múrcia, hi ha la captació de famílies acollidores dels menors que són atesos a través dels nostres programes. Per això, la nostra entitat va voler participar en aquest esdeveniment, a través d'una taula informativa.
A la jornada van assistir la consellera de Família i Igualtat en funcions, Violant Tomàs; la directora general de Família, Verónica López; la subdirectora general de Família, Maria Auxiliadora Moreno i l'alcalde de Múrcia, José Ballesta.
Per part de la Fundació Salut i Comunitat, es va realitzar el taller contacontes "Hijo Pollito". L'activitat, en què van participar un gran nombre de menors, va consistir en la fabricació d'una corona de goma EVA, que - segons ens traslladen des del servei- es va transformar en un divertit pollet que va pujar a un escenari, muntat per a l'ocasió, durant el temps que va durar la narració del conte.
Aquesta activitat va estar supervisada per l'equip tècnic dels programes ACOFAMT i CANGURS, i va comptar amb l'assistència de moltes de les famílies acollidores dels nostres programes, que van compartir les seves experiències. A més, també es van apropar a la nostra taula informativa altres famílies per sol·licitar informació dels programes d'acolliment.
D'altra banda, es va realitzar una altra activitat consistent en un treball manual anomenada "Corona de pollito". Els equips d'aquests programes d'acolliment van confeccionar les seves respectives cintes de pollet, motivant als menors que van assistir a la jornada a elaborar les seves pròpies corones.
A més, durant la celebració, vam rebre la visita de les autoritats assistents que es van fer una divertida foto al photocall dels programes d'acolliment ACOFAMT i CANGURS i es van interessar per les nostres activitats, la qual cosa sempre és d'agrair.
Va ser un dia un dia ple d'animació i sorpreses per gaudir a l'aire lliure d'aquesta jornada que es celebra cada any a tot el món per destacar el paper de la família. Aquest any també s'han volgut posar en valor, a nivell internacional, les polítiques basades en el benestar dels menors i en particular, l'educació i la formació contínua.
"La meva especialitat és treballar amb l'invisible, encara les dones lesbianes i bisexuals estan en situació de desavantatge"
El passat 28 de juny, va tenir lloc el Dia Internacional de l'Orgull LGBT (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals). La nostra companya Paula Alcaide, responsable de diversitat sexual de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va intervenir al programa "Hoy por hoy" de la Cadena SER pel seu ampli bagatge professional com a psicòloga especialitzada en atendre dones homosexuals i bisexuals.
Paula Alcaide ha assenyalat que "no es viu l'homosexualitat de la mateixa manera, sent home o dona.Encara hi ha diferències". També que "encara persisteix un cert biaix" i que "al final estem en una societat bastant androcèntrica. Quan pensem en l'homosexualitat, automàticament el nostre inconscient col·lectiu ens remet a la imatge de l'home gai, però ¿i la dona lesbiana o les dones bisexuals?, la meva especialitat consisteix a treballar justament amb l'invisible".
Durant un altre moment de l'entrevista, se li va preguntar sobre els àmbits en què troben més resistència les dones, en l'entorn familiar, en l'entorn laboral ... "perquè sortir de l'armari és sortir de molts armaris", s'apuntava des del programa. La responsable de diversitat sexual de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va respondre que així és, ja que "la gent pensa que es surt de l'armari només una vegada i en realitat no és així, canvies de treball i has de tornar a sortir del armari. Jo crec que on més resistència es troba és en la família. La família és el primer pas, és el més dur, i el que s'eternitza molt és sortir de l'armari a la feina per por a represàlies, per por que les facin fora... Ara mateix a Espanya hi ha dones que estan perdent dies de vacances perquè no han sortit de l'armari i se'n van de lluna de mel i gasten dies de les seves pròpies vacances, justament per aquest fet d'ocultar".
També, durant l'entrevista, es va abordar el tema referent a la por que existeix en dones al voltant dels 40 anys que han estat mares per danyar als seus fills/es, si surt a la llum aquesta realitat. "Moltes mares que han tingut matrimonis anteriors heterosexuals i fills/es, tenen moltíssima por a sortir de l'armari pels seus fills / es, quan realment hi ha més dificultats d'entesa amb la població que és més gran, amb pares per exemple, però normalment amb els fills no hi ha problema. Quan aquestes mares surten de l'armari, s'adonen que els seus fills/es són molt més comprensius del que pensaven", assenyalava Paula Alcaide.
Sobre possibles recomanacions als pares i mares a l'hora d'abordar aquesta qüestió amb els seus fills/es, afirmava "principalment, aconsello deixar de tractar el tema com si fos un secret o un tabú, perquè al final el missatge implícit que estàs manant és que és una cosa vergonyós o que has de amagar, cosa que no es pot comentar en l'àmbit familiar amb total naturalitat... Llavors suposa un sacrifici enorme de cara a la filla que intenta parlar, però que es queda a mitges perquè no intueix que existeix aquesta comprensió.Per tant, coses tan fàcils com dir Tens nuvi o núvia?, ja suposen obrir la porta de l'armari, recollint una mica la possibilitat real que s'estigui donant aquesta situació a la vida real".
Bones pràctiques dels pisos terapèutics de la Fundació Salut i Comunitat en la jornada de la Federació Catalana de Drogodependències
El passat 13 de juny va tenir lloc a Barcelona la jornada "IV Àgora", organitzada per la Federació Catalana de Drogodependències (FCD), en què van participar les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions , Gènere i Família, i Gemma Maudes, responsable dels pisos terapèutics de FSC
Durant la trobada, es van donar a conèixer les diferents experiències, programes i serveis de les organitzacions que integren aquesta federació, entre les que es troba la nostra entitat. També, es van presentar els diferents grups de treball de la FCD i finalment, es va analitzar la situació actual de l'IRPF i l'estratègia del sector de les addiccions, al costat de representants de la Unió d'Associacions i Entitats d'Atenció al Drogodependent (UNAD) que van estar presents també en la jornada.
Per part de la nostra entitat, Maite Tudela va exposar el treball realitzat durant aquest any des del Grup de treball de gènere i drogues de FCD. La directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família ha explicat que l'objectiu d'aquest grup és incidir en les polítiques públiques de les administracions catalanes perquè tinguin en compte la necessitat d'aplicar la perspectiva de gènere en la legislació. Això amb la finalitat que els projectes i serveis de drogues i addiccions la integrin de manera transversal.
Una de les accions més significatives que es planteja desenvolupar el grup de treball és elaborar un document de consens sobre el posicionament de la FCD sobre aquest tema. També, dur a terme un estudi conjuntament amb la Subdirecció de Drogodependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit, Maite Tudela ha explicat que "ja s'ha presentat un projecte i està acceptat". Aquest projecte té com a objectiu avaluar l'estat d'aplicació de la perspectiva de gènere en els serveis d'atenció a drogodependents de Catalunya.
A més, la nostra companya Gemma Maudes, responsable dels pisos terapèutics de FSC, va participar presentant bones pràctiques que van permetre donar a conèixer amb més detall els nous programes del Pis de Reinserció. En aquest sentit, ha assenyalat que es tracta de programes enfocats a millorar el tractament ia atendre d'una manera més integral i personalitzada a les persones que s'atenen en el Pis de Reinserció.
Segons ha explicat, aquests programes s'inicien després d'un any de tractament en aquest servei, després d'una valoració i observant un canvi significatiu en els usuaris/es "per poder complementar l'oferta d'intervenció existent, i també per poder adaptar-nos a aquestes noves derivacions, moltes d'elles mancades de tractament previ a nivell residencial. Cal assenyalar també l'increment de demandes rebudes des de centres ambulatoris i de desintoxicació".
Així doncs, aquests programes tenen també la funció de permetre, en molts dels casos de derivacions externes, que es adquireixi una major consciència de la problemàtica actual d'addicció i motivar, en cas necessari, l'ingrés en una comunitat terapèutica.
Aquests programes doten a més de major sentit i complementarietat als serveis que integren el Circuit d'Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat, compost per tres pisos de reinserció (un d'ells de dones), el tractament ambulatori (SAP), les dues comunitats terapèutiques i el Centre Sociolaboral.
Des de l'inici de la implantació d'aquests nous programes, els resultats han estat molt satisfactori, ja que han permès poder realitzar ingressos en les comunitats terapèutiques de la nostra entitat, evitant el risc imminent de recaiguda i aconseguint disminuir també les altes voluntàries.
La presentació dels programes del Pis de Reinserció, va crear molta expectació i interès entre els assistents, ja que són molt nous dins dels tractaments residencials de règim obert.
L'alegria de celebrar 10 anys de funcionament a la Comunitat Terapèutica "Riera Major" de la Fundació Salut i Comunitat
El passat mes de maig, i amb la presència de directius/es de la nostra entitat, representants d'administracions públiques, nombrosos professionals, amics/es i usuaris/es del centre, van tenir lloc les celebracions pel 10è Aniversari de la Comunitat Terapèutica "Riera Major" . Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC, i Neus Fernández, directora de la comunitat terapèutica, van ser les "amfitriones" de la segona celebració, que va tenir un caràcter més institucional, en què també va estar present el president del Patronat de la nostra entitat, Francisco González Sedeño.ez Sedeño.
En una primera celebració que va tenir lloc a principis de maig, el servei va rebre la visita d'exusuaris/es, i professionals que han treballat en aquest recurs al llarg d'aquests anys, que al costat dels usuaris/es actuals i l'equip de professionals van sumar més de 100 persones.
Va ser un dia molt emotiu, en què tots ells van recordar moments de rialles i plors, d'èxits, d'esforços... en definitiva de molts moments viscuts amb gran intensitat durant el tractament.
En aquesta primera jornada, es va realitzar un grup de treball en el qual es van intercanviar experiències, emocions i vivències que donaven una idea de futur a les persones que actualment estan en tractament.
Segons ens trasllada l'equip professional de "Riera Major", es van viure moments molt emotius "per la satisfacció que dóna l'haver acompanyat, compartit, l'escoltar, el sostenir... i veure com tot això ha anat sumant i generant d'alguna manera que les persones aconsegueixin els seus objectius, i per suposat un canvi en la seva manera de viure i gaudir de la vida".
Una segona jornada, celebrada a finals del mes de maig, a la qual van acudir un total de 90 persones, va tenir un caràcter més institucional. L'acte va comptar amb la presència de Joan Ramon Ruiz, director general de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. També van assistir Jaume Tordera, primer tinent alcalde de Viladrau i Ricard Argenter, regidor de l'Ajuntament de Viladrau.
Per part de la nostra entitat, van acudir Francisco González Sedeño, president del Patronat de la Fundació Salut i Comunitat; Xavier Ferrer, director tècnic de la nostra entitat, i José Luis Sánchez, membre de la direcció executiva de FSC.
També comptem amb la presència de Marta X., exusuaria de "Riera Major" i amb l'assistència de professionals d'altres recursos i entitats amb què treballem i que van poder conèixer més de prop el treball realitzat a la comunitat.
Durant les intervencions inicials que van donar pas a la celebració, els representants de la nostra entitat van agrair el suport institucional des de la posada en marxa d'aquest servei i durant aquests 10 anys, i van tenir paraules d'agraïment tant per a la Generalitat de Catalunya com per a l'Ajuntament de Viladrau.
També es va assenyalar la importància de crear i comptar amb serveis adreçats a col·lectius amb especials necessitats; es va parlar també de l'alegria per haver complert un somni, de la satisfacció per haver-ho portat amb èxit cap endavant i es va fer un reconeixement a la tasca de l'equip de professionals.
Finalment, es van presentar les dades, resultats i informació més concreta d'aquest recurs, durant els seus 10 anys de funcionament, i es van visionar dos videos que reflectien molt bé la feina realitzada.
Al llarg d'aquests anys hem pogut acompanyar en els seus diferents processos terapèutics a més de 725 persones que avui tenen, majoritàriament, una millor qualitat de vida i una vida en abstinència, i ens sentim molt orgullosos/es per això. Els nostres usuaris/es i les seves famílies han confiat en la nostra tasca i vam aprofitar per expressar el nostre especial agraïment per això.
"Entre Nosaltres", un projecte de la Llar Residencial d'Atenció a Menors "Las Nubes" que prepara per als nous reptes que planteja la vida
Una de les característiques principals d'aquest servei, situat a Guadalajara, en el qual s'atenen, en un règim semiobert, a 10 menors en situació de desemparament, a partir de la subvenció que es rep del Govern de Castella-la Manxa, és el haver establert un context de convivència en què els nostres nens/es i adolescents se sentin segurs, cures/es i totes les seves necessitats, tant materials com afectives, estiguin cobertes.
La Llar Residencial "Las Nubes" és un servei d'acolliment residencial, la finalitat és atendre menors, mancats de famílies o que no puguin residir amb ells/es i facilitar-los l'atenció i cures necessàries per al seu desenvolupament personal.
Aquest servei, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb l'Associació Lagunduz, compta amb el Projecte "Entre Nosaltres", un programa en el qual ens volem endinsar en aquesta ocasió.
Quan s'acosta el moment en què els menors que han viscut en aquest Llar han de començar una nova etapa fora d'ell, sovint ens expliquen que experimenten sentiments de dubte i incertesa sobre els reptes als quals ara s'han d'enfrontar. És en aquest context en què es desenvolupa el Projecte "Entre Nosaltres".
Es tracta d'una activitat en la qual aquells/es que un dia van residir en aquest Llar, van a visitar-lo, creant, a través de la mateixa, un clima distès i participatiu on poder expressar lliurement opinions, emocions i vivències, i expliquen als menors que resideixen ara a ell, com ha estat la seva trajectòria i els passos que han anat recorrent, resolent alhora dubtes i oferint els seus millors consells.
En aquesta ocasió, va acudir a visitar-nos una antiga resident de 21 anys. En l'actualitat, està treballant en el sector de l'hostaleria i, a més està estudiant, ja que el seu somni és poder dedicar-se al món dels animals.
Després d'un primer contacte amb els menors on va rememorar alguns dels seus millors records i anècdotes, es va crear un clima de confiança i participació, passant després a explicar com va ser la seva sortida del recurs i com mitjançant el seu esforç i constància va anar avançant en la seva carrera professional. Moltes van ser les preguntes i l'interès mostrat pels nostres menors: ¿quins treballs has realitzat?, què has après de la convivència?, com va ser la primera vegada que no sabies fer alguna cosa ?, què trobes a faltar de "Las Nubes"?...
La jove va respondre a cada pregunta, recordant-los la importància d'estudiar, així com d'escoltar als adults que els envolten, i també aprofitar el fet de poder comptar sempre amb persones que els poden ajudar en el seu dia a dia.
Després d'una càlida comiat, en què els menors van agrair la presència i participació de la jove en l'activitat, es va realitzar una dinàmica grupal on van reflexionar sobre el seu futur, les seves ganes d'esforçar-se i treballar per aprofitar totes les oportunitats que els ofereix la vida, fora ja del centre.
És així com el Projecte "Entre Nosaltres" es configura com una activitat de gran importància en la nostra Llar, aconseguint que les experiències i vivències d'altres/as que un dia van residir en ell puguin servir ara de referència, ajuda i exemple per als nostres infants/es i adolescents. Sense oblidar que, per als professionals que viuen amb ells/es, resulta molt satisfactori comprovar que han interioritzat i consolidat els aprenentatges adquirits al llarg del temps en aquest servei.
Ana Vela, usuària de la Residència "La Verneda", gestionada per FSC, rep la visita de la consellera Dolors Bassa
Aliena a l'enrenou mediàtic que ha generat aquests dies després de convertir-se en la persona més gran d'Europa, per la demència senil que pateix des de fa anys, Ana Vela Rubio, va tornar a ser notícia el passat dia 28 d'abril per la visita al centre en el que resideix de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa.
Ana Vela és usuària del Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona des de l'any 2008, servei de titularitat pública gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. El passat mes de juny es va convertir en la persona de més edat nascuda a Espanya, segons el Grup de Recerca Gerontològica, que certifica aquest tipus de registre i, per tot això, va rebre aquesta especial visita.
Acompanyada per professionals del centre i de l'entitat, entre els quals hi havia el president del Patronat de FSC, Francisco González Sedeño, i Carme Trilla, sotsdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, Ana Vela Rubio, de 115 anys, rebia, amb un lleu somriure i en la seva cadira de rodes, dues roses i una figura de Gaudí en forma de drac com a detall de la visita, de mans de la consellera.
Dolors Bassa es referia durant la seva visita al compromís del Govern català per estar al costat de les persones que més ho necessiten, i assenyalava que és un honor atendre en una residència pública a la persona més longeva d'Europa. També, de comptar amb residències amb els serveis adequats per als majors és una garantia de qualitat de vida, en un moment en què cada vegada és més gran l'esperança de vida, la qual cosa planteja nous reptes.
En aquesta ocasió no va poder acompanyar Ana Vela Rubio seva filla Anna, de 89 anys, per qüestions de salut. Fins fa ben poc, Ana anava gairebé cada dia a visitar la seva mare, ja que des de sempre mantenen una estreta relació. Segons ha explicat Ana (filla) en molts moments, la seva mare era molt activa i ha tingut una naturalesa molt forta. Cordovesa, nascuda a Puente Genil i modista de professió, Ana Vela Rubio va emigrar als anys 40 a Barcelona, com tantes altres persones, buscant un futur millor; si és el cas, per als seus quatre fills, als quals va tirar endavant sola.
Explicava també Anna que a la seva mare li agradava una copeta de vi semidolç en el menjar i feia una dieta molt normal, la de casa, menjant de tot. El bon apetit del que sempre ha gaudit i una mica de temperament són algunes de les claus que destacava la filla de la dona més gran d'Europa per arribar a aquesta edat.
En aquest dia tampoc van faltar un grup reduït de companys d'agències de notícies que van ser testimonis d'aquesta visita, ja que es pretenia que fos discreta. Volem tenir un agraïment especial per la sensibilitat amb la que van cobrir aquesta visita i també unes paraules per a l'equip professional del centre que els va atendre. Gràcies al seu testimoni, vam poder conèixer millor a aquesta dona forta i afable, el bon aspecte físic no reflecteix aquests 115 anys que el pas del temps li ha fet seguir sumant i que, sens dubte, és una bona mostra dels bons cures i del afecte que rep.