La Fundació Salut i Comunitat lamenta la mort de dues persones sense llar a València
FSC, igual que la resta d'entitats que formen part de la Plataforma Sense Llar de la Comunitat Valenciana, han manifestat el seu pesar per la mort de dues persones sense llar, al mig del carrer i en menys de 24 hores, a la ciutat de València . La plataforma exigeix a les administracions públiques que facin reformes estructurals que comportin l'aplicació del dret humà a un habitatge digne i adequat.
La plataforma, a la qual pertany des dels seus inicis la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha assenyalat en un comunicat que resulta incomprensible que encara en una gran ciutat com València, i en ple segle XXI, no s'hagi superat encara una de les majors i més dures situacions d'exclusió social: viure al carrer, no tenir una llar, i molt pitjor, morir al carrer. La plataforma està integrada a més per ACCEM València, Càritas Diocesana de València, Comitè Antisida València, Metges del Món Comunitat Valenciana, Missió Evangèlica Urbana de València i OMV Obra Mercedària València.
Les entitats socials especialitzades en sensellarisme i que atenem diàriament a aquestes persones, com és el cas de la Fundació Salut i Comunitat, sabem que el fenomen de l'exclusió greu i el sensellarisme és complex i multicausal. Hi ha tantes situacions de "exclusions" com persones que les pateixen. Però, sens dubte, no poder accedir o disposar d'un habitatge adequat, d'una llar, és una cosa en comú en totes aquestes persones que quotidianament acompanyem.
El sensellarisme, unit a situacions com l'absència o escassetat de recursos econòmics, successos personals i familiars traumàtics, addiccions, malaltia mental, etc., al costat de la pèrdua de xarxes i recursos socials i familiars de suport, provoca sovint un procés en espiral generant cada vegada més erosió vital i solitud.
Segons s'afirma també en aquest comunicat, les persones recentment mortes, que coneixíem i acompanyàvem des de les entitats, arrossegaven una greu situació vital i física i lamentablement no han pogut tenir una mort digna. A més de no tenir sostre, suportaven una situació perllongada d'aïllament social i de deteriorament que els impedia accedir als recursos sanitaris i socials normalitzats.
En aquest sentit, la Plataforma Sense Llar de la Comunitat Valenciana assenyala que no es pot permetre que les persones arribin a aquest nivell de deteriorament personal, fins al punt que rebutgin albergar-se en algun recurs. A més, demana a les administracions públiques que facin reformes estructurals que comportin l'aplicació del dret humà a un habitatge digne i adequat.
Així mateix, exigeix a les administracions competents, el desenvolupament efectiu de la cartera de serveis socials i la posada en marxa d'una estratègia global per eradicar el sensellarisme a la Comunitat Valenciana, i en concret a la ciutat de València, que eviti que segueixi havent-hi persones que morin al carrer.
En aquest comunicat s'assenyala a més que en l'any 2015 es va aprovar la I Estratègia Nacional Integral de persones sense llar, impulsada per recomanació de la Unió Europea, en el marc de l'Estratègia 2020. A la Comunitat Valenciana, segueix pendent el desenvolupament d'una estratègia autonòmica, que d'una banda revisi i actualitzi el catàleg de serveis per a aquest col·lectiu, i de l'altra, impulsi mesures des d'una comprensió integral i integrada de la intervenció, en el marc dels serveis socials, facilitadora de processos de desenvolupament personal individualitzats.
La Plataforma Sense Llar de la Comunitat Valenciana exigeix, per tant, a les administracions, que aquest tema s'abordi i es convoqui a les entitats especialitzades per iniciar un treball en aquest marc estratègic.
FSC dóna suport a la futura Llei de Serveis Socials Inclusius de la Generalitat Valenciana
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha presentat recentment, en un acte celebrat a València, l'esborrany de la futura Llei de Serveis Socials Inclusius. El text sorgeix d'un ampli i extens procés participatiu, en el qual ajuntaments, diputacions i entitats de diversa índole, han tingut a la seva disposició una primera proposta, sobre la qual s'han fet més de 400 aportacions. A la presentació van assistir al voltant de 1.200 persones, entre elles representants de la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
En paraules de Mónica Oltra, "la nova Llei de Serveis Socials Inclusius garantirà la universalitat del sistema" i situarà els drets socials a la mateixa altura que sanitat i educació, convertint-los en un "tret definitori de la Comunitat Valenciana", garantint que qualsevol persona que els necessiti tingui accés.
Oltra, juntament amb el delegat del Consell per al Model Social, Xavier Uceda, ha assenyalat que "la Comunitat Valenciana comptava en matèria de serveis socials amb una legislació de l'any 97 que, a més, no havia estat desenvolupada per l'antic govern, el que va facilitar la privatització i el desmantellament d'un sistema que, en aquests anys, ha patit de lideratge i coordinació. Això va afavorir que es desfessin els equips professionals i es caigués en la burocratització i en l'assistencialisme".
"Les retallades i la desídia que fa a la ràtio de professionals en relació amb el nombre d'habitants a atendre, ha provocat una diferència abismal amb altres sistemes com el de sanitat o d'educació", on hi ha un professional cada 1.100 pacients i un cada 25 o 30 alumnes", afirmava Mònica Oltra. No obstant això, en paraules de la vicepresidenta, en el sistema de serveis socials "es comptava amb un professional cada 13.000 habitants arribant a aconseguir les xifra de 17.000 en alguns municipis".
Oltra ha afirmat a més que, des de la Conselleria, s'ha treballat des del primer moment "per solucionar aquesta situació i per això es va començar amb la posada en marxa d'un nou model de serveis socials, basat en el municipalisme, en un sistema públic digne que actuï per a la prevenció i que situï les persones en el centre". Uns principis que també estan en l'essència de la Llei de Serveis Socials Inclusius.
El nou model ha suposat multiplicar per quatre la inversió que es destinava als ajuntaments per a la contractació de personal. Així, mentre que el 2015 els diners que la Conselleria va destinar a millorar les plantilles dels serveis socials municipals va ser de 9,6 milions, en el pressupost de 2018 la xifra ascendeix als 41 milions.
Segons fonts de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, aquesta aposta decidida per la proximitat en l'atenció dels serveis socials va permetre la contractació de 1.574 professionals en 2018, quadruplicant les plantilles i permetent que la ràtio d'atenció al ciutadà/a es redueixi. En aquest sentit, si a principi de la legislatura era d'un/una professional per a prop de 13.000 habitants, en l'actual exercici passa a ser d'un/a per 2.781 habitants.
La composició dels equips professionals serà una de les qüestions que, per primera vegada, quedi fixada per llei. La nova normativa sobre serveis socials determina el caràcter multidisciplinari dels equips, amb l'objectiu que puguin atendre "la complexitat social" i amb aquesta mateixa finalitat, s'introdueixen noves figures professionals, com els assessors jurídics o els integradors socials.
Aquesta millora dels equips permetrà seguir reduint la ràtio, que també vindrà fixada per llei en una mitjana d'un professional de serveis socials per cada 2.300 habitants, que en el cas de les poblacions de menys de 10.000 habitants es reduirà fins un per 1.500.
"Aquesta llei -va destacar la vicepresidenta- fa que la Comunitat Valenciana abandoni l'últim lloc en la llista autonòmica d'atenció ciutadana en l'àmbit dels serveis socials, i la situa entre les cinc primeres d'Espanya, gràcies a l'esforç inversor que s'està fent des de l'administració valenciana".
La nova Llei de Serveis Socials Inclusius "és el puntal" del Codi Social Valencià que s'està elaborant des del departament que dirigeix Oltra, i suposa "un avanç determinant en la universalitat dels drets socials que transforma la concepció assistencialista de les antigues polítiques en una concepció moderna de drets subjectius i universals", segons ha assegurat.
"Així mateix, suposa la creació d'un Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que reconeix les prestacions socials com un dret subjectiu", una consideració que el Consell ja ha realitzat amb les prestacions de dependència, la renda, les ajudes a dones víctimes de violència de gènere o les prestacions d'acolliment familiar, "el que garanteix que no estiguin condicionades per la dotació pressupostària", manifestava la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana.
Cal destacar que l'avantprojecte de Llei s'ha sotmès a audiència pública perquè els ciutadans/es puguin formular aportacions addicionals. El termini d'exposició pública finalitza el dia 9 de febrer.
Segons fonts del govern valencià, l'esborrany es pot consultar al web de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en l'apartat Llei de Serveis Socials Inclusius o al portal de Transparència de la Generalitat.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a organització sense ànim de lucre, es troba esperançada per l'impacte que pugui arribar a tenir aquesta llei, quan es trobi del tot desenvolupada, tant en les persones destinatàries com a les entitats socials que ens dediquem a atendre els col·lectius més desfavorits de la nostra societat.
FSC inicia la gestió del Punt de Trobada de Granollers per mediar en conflictes familiars
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha començat la gestió del Servei Tècnic de Punt de Trobada de Granollers (Barcelona) a realitzar durant un període de dos anys. Aquest servei depèn de l'Ajuntament de Granollers i està dirigit a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori i en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar.
Actualment la nostra entitat gestiona 4 Punts de Trobada a Catalunya (Barcelona Ciutat 4, Tarragona, el Prat de Llobregat i Lleida, de titularitat de la Generalitat de Catalunya) al qual se suma aquest cinquè, dependent en aquest cas de l'Ajuntament de Granollers.
Aquests serveis estan destinats a vetllar pel compliment del règim de visites dels fills i filles, establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors (o altres familiars) o per als supòsits d'exercici de la tutela per part de l'Administració Pública .
A més, tenen com a funció assegurar la protecció dels menors i facilitar la relació amb els adults, sempre que la vinculació que aquests últims ofereixen sigui positiva. D'aquesta manera, es tracta d'aconseguir que els impactes negatius de la separació o el divorci dels pares sobre els fills / es siguin els menors possibles, treballant amb les famílies perquè els nens / es i adolescents se sentin atesos, protegits i estimats , alhora que es configura la nova situació familiar.
Es tracta de serveis de caràcter temporal als que s'accedeix a través d'una ordre judicial o administrativa.Des dels mateixos es dóna suport a totes les parts implicades a través de la promoció d'habilitats i competències parentals positives o el treball amb adults perquè puguin assumir la responsabilitat personal que cadascú té en el conflicte, com a manera d'arribar a formes de relació més sanes.
Aquests punts de trobada tracten també d'oferir i propiciar espais dirigits als nens adolescents, tenint en compte les edats, perquè puguin posar paraules a la situació de ruptura familiar, fomentant en molts casos la resiliència.
En aquest cas, el Punt de Trobada de Granollers compta amb un equip tècnic multidisciplinar que ofereix una atenció personalitzada, a través d'un Pla d'Atenció Individualitzat. L'equip està integrat per professionals de la psicologia, del treball social i de l'educació social.
Cal assenyalar que l'any passat es van atendre en els quatre punts de trobada familiar gestionats per la Fundació Salut i Comunitat a 413 menors, que corresponen a un total de 288 famílies.
FSC vol agrair a l'Ajuntament de Granollers la confiança dipositada en el nostre model d'atenció en l'àmbit de família, basat en la nostra experiència acumulada després de molts anys de treball.
"Un estudi entre les nostres usuàries consumidores de drogues mostra el descens del consum i de la violència masclista des que ingressen en el servei"
Berenice Domínguez és Llicenciada en Psicologia Social i compta amb un Màster en drogodependències. El seu treball en l'àmbit de les drogodependències, a què ha incorporat la perspectiva de gènere, es remunta a 16 anys enrere. En aquesta entrevista ens presenta els principals resultats i conclusions d'un estudi realitzat a l'Espai Ariadna, servei d'FSC ubicat a Barcelona en el qual treballa. Aquesta investigació, en la qual s'ha implicat tot l'equip professional, pretén millorar la intervenció realitzada amb les dones usuàries del servei.
Quines han estat les vostres principals motivacions per voler realitzar aquesta investigació?
A partir del nostre interès de voler conèixer en profunditat els processos que intervenen en les dones usuàries de l'Espai Ariadna de FSC, ens va semblar necessari elaborar i implementar un instrument que servís per avaluar les intervencions realitzades en el mateix.
Considerem a més que era necessari realitzar aquesta tasca d'investigació exploratòria amb la intenció de col·laborar en el discerniment i comprensió de la intersecció de les problemàtiques de la violència masclista i les drogodependències que presenten aquestes dones, amb l'objectiu de dissenyar models d'atenció i intervenció adequats .
D'alguna manera hem volgut visibilitzar la necessitat d'aprofundir en l'abordatge de les dones que consumeixen drogues i pateixen la violència masclista per qüestionar les maneres "normals" i històrics de com s'ha afrontat i comprès el fenomen, i per identificar com és que aquesta comprensió ha col·locat a les dones en una situació de desavantatge i vulnerabilitat social.
D'altra banda, el nombre d'intervencions que es realitzen a hores d'ara, dirigides a persones consumidores de drogues, són múltiples i diverses. No obstant això, hi ha dificultats per incloure a les dones i les seves especificitats en els programes d'abordatge. Un punt molt important a destacar és quan aquest fenomen problemàtic va lligat a un altre tan complex com és el de la violència de gènere.
Les dones que tenen algun problema amb les drogodependències i que a més han hagut d'enfrontar a la violència masclista, tenen el dret -juntament amb els seus fills i filles- d'accedir a un recurs d'acollida que realitzi una intervenció holística que permeti una atenció integral amb perspectiva de gènere. Per això, l'Espai Ariadna es converteix en una via privilegiada d'acostament que aporta una gran quantitat d'informació. I, per tot això, hem volgut realitzar aquesta investigació.
A més, es tracta d'un estudi en el qual s'ha implicat tot l'equip professional de l'Espai Ariadna.
Així és. Tot l'equip ha col·laborat en el disseny dels qüestionaris, administrant, passant les dades a l'ordinador, acompanyant-nos mútuament en les dificultats que ha suposat realitzar aquest estudi i, sobretot, acompanyant a les dones usuàries que en algunes ocasions ho han necessitat.
Durant quin període de temps heu realitzat la investigació?
La vam posar en marxa el 2015, en el marc de l'Espai. No obstant això, els resultats d'aquest estudi corresponen a la investigació més concreta realitzada durant el passat any 2017.
Què destacaries de la mostra?
La mostra està integrada per 20 dones amb una edat mitjana de 43 anys. A més, com a mitjana tenen menys de 2 fills (1.75) i el 50% compta amb suport familiar, tot i que cal reconèixer que no sempre està present o és col·laborador de benestar.
D'altra banda, el 45% de les dones vénen derivades per un servei d'atenció a les drogodependències, un 30% per motius de violència de gènere i la resta d'altres serveis. Pel que fa a les dades recollides sobre violència masclista, una dada interessant és que només el 25% d'aquestes dones havia rebut atenció prèvia per això.
Quins han estat els resultats principals de la investigació?
En primer lloc, s'observa que el 55% de dones arriba al servei amb un consum actiu previ al seu ingrés, és a dir porta menys d'1 setmana sense consumir i amb una mitjana d'evolució del consum d'entre 11-15 anys.
Les substàncies primàries de consum són en un 60% l'alcohol i en un 40% la cocaïna. Una altra dada que vam obtenir és que el 95% d'aquestes dones ja havia rebut algun tractament anterior per tractar seu consum.
Pel que fa al consum de drogues, la seva evolució durant l'estada mostra un major índex de reconeixement d'aquesta problemàtica per part de les usuàries del servei i també un augment en la posada en funcionament d'estratègies perquè es mantinguin abstinents, aspectes en els quals a els sis mesos arriben puntuacions màximes; és a dir, els descensos en el consum són evidents durant el tractament a l'Espai Ariadna. Fins al moment, segons els resultats d'aquest estudi, el 50% d'aquestes dones ha aconseguit l'abstinència necessària per continuar el seu procés durant la segona fase.
En relació amb la situació de violència de gènere que han viscut aquestes dones, veiem que el 90% d'elles la pateixen per part de les seves parelles o exparelles i que el 50% de dones que ingressen a l'Espai Ariadna presenta violència activa. Això vol dir que l'últim episodi de violència que han viscut ha estat durant l'últim mes.
Altres aspectes rellevants són que el 15% d'aquestes dones ha viscut abusos sexuals en la infància i que l'evolució de la violència en la seva vida és major a 10 anys. Cal destacar que el 50% d'aquestes dones ha denunciat la violència i que només el 20% ha obtingut una ordre de protecció.
Pel que fa a l'atenció rebuda en el servei, aquest estudi mostra clarament un descens de la violència masclista des que ingressa una dona i al llarg de la seva estada en el mateix. Es posa de manifest que el servei compleix amb l'objectiu d'oferir un entorn segur i de protecció a aquestes dones, així com als seus fills i filles. Es tracta d'un punt d'inici necessari per poder fer un tractament adequat.
Més concretament, una funció primordial de qualsevol centre que atengui a víctimes de la violència és reduir el risc que siguin novament agredides. Per estimar aquesta possibilitat es fa servir un sistema estandarditzat a Barcelona, conegut per les seves inicials RVD. Doncs bé, les puntuacions en aquest qüestionari es trobaven en un nivell mitjà de 9,39 als pocs dies de l'arribada (el que correspondria a un nivell de risc mitjà-alt), per baixar a 7,22 als tres mesos ( mig-baix) ia un nivell de 5,20 als sis mesos, el que correspon a un risc ja sota, però lamentablement encara existent. I si bé el risc, encara molt disminuït, segueix present, la violència realment soferta, mesura per un qüestionari elaborat al respecte per la Universitat de Barcelona (UB), va disminuir als tres mesos fins al nivell zero, on es va mantenir en el seguiment als sis mesos.
L'estudi mostra a més un major coneixement i comprensió de la violència viscuda per aquestes dones, després del treball realitzat a l'Espai Ariadna. Això s'aconsegueix a partir dels treballs realitzats amb els seus referents, en els grups i en els espais terapèutics que permeten identificar, reconèixer i anomenar la violència masclista.
També s'evidencia el progrés en l'àmbit de les drogues, mesurat pel Qüestionari "SOCRATES". No totes les dones quan arriben tenen ple coneixement sobre aquesta situació, però la seva capacitat de reconeixement i autocrítica sobre els seus problemes de consum de substàncies va millorar, des d'un nivell inicial mitjà, fins a un nivell òptim als sis mesos. També el seu compromís amb la teràpia va progressar fins arribar a un nivell excel·lent, si bé persisteix una ambivalència que els porta en ocasions a patir dubtes i presentar una certa inestabilitat que encara necessita de major suport i consolidació.
D'altra banda, tot i la violència rebuda en ocasions al llarg de tota la seva vida, aquesta recerca ens mostra que durant la seva estada a l'Espai ha millorat la salut física i psicològica d'aquestes dones, la qual cosa els ha permès construir una cura i uns hàbits més saludables amb elles i amb els seus fills i filles.
I finalment, però no menys important, un altre resultat és que s'ha aconseguit una major inclusió social.Moltes d'aquestes dones han estat durant molt de temps estigmatitzades, assenyalades i per tant, excloses d'una sèrie de serveis i col·lectius que han minat profundament la seva autoestima i el seu sentit de pertinença, pel que considerem vital oferir-los alternatives que els permetin la possibilitat de crear nous projectes de vida i de futur.
Tots aquests aspectes avaluats, ens proporcionen informació organitzada i interpretable que ens permet comprendre factors importants per millorar la intervenció que realitzem.
Quins diries que són les conclusions principals de l'estudi?
Encara que de moment no pretenem que els resultats obtinguts en aquest treball puguin generalitzar-se, si pretenem mostrar els beneficis que un recurs específic que integra la perspectiva de gènere pot proporcionar al tractament amb dones.
Aquest estudi evidencia la interacció entre les diverses problemàtiques que presenten aquestes dones, el que ens porta a la necessitat d'oferir serveis que atenguin integralment aquestes necessitats, una qüestió vital per poder obtenir millors resultats en els diversos serveis que col·laborem en les xarxes de violència i drogues.
D'altra banda, prèviament havíem identificat dificultats a l'hora de trobar instruments d'avaluació validats, per la qual cosa hem considerat un repte poder continuar investigant, dissenyant i implementant procediments d'anàlisi i verificació que donin suport a la visió holística de la feina que realitzem.
També considerem necessària una reflexió i un compromís per part dels recursos que atenen aquestes dones i als seus fills i filles que permetin continuar aportant coneixement per millorar l'atenció oferta.
¿Els resultats i/o conclusions d'aquesta investigació es van a poder aplicar a la feina de l'Espai Ariadna?, de quina manera o en quina mesura?
Segur que sí, tota aquesta feina contribueix a ampliar la nostra mirada que inevitablement es plasma en les nostres intervencions. El compromís de l'equip de treball es dirigeix cap a la millora contínua, integrant i adaptant el servei per continuar oferint una visió integral dels fenòmens abordats que afecten aquestes dones. Però també oferint-nos a nosaltres mateixes l'oportunitat d'avançar com a professionals.
"Hem d'oblidar-nos de la imatge estereotipada de la persona sense sostre com algú que no ha sabut gestionar la seva vida"
En aquesta entrevista coneixerem millor a l'expert en sensellarisme i exclusió social Albert Sales, de formació sociòleg i politòleg. Sales treballa a l'Ajuntament de Barcelona i és professor associat al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Ha coordinat diferents publicacions en la matèria, entre elles els informes 2011, 2014 i 2015 de diagnòstic de sense llar a Barcelona, elaborats per la "Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar" (XAPSLL) i ha participat en l'elaboració de l'últim informe 2017 . L'hem entrevistat en el marc de les accions del projecte europeu Street Support, en què FSC participa, donada la trajectòria de l'entitat en l'atenció i acció en el sensellarisme, amb diferents serveis com el Centre d'Acollida i Inserció (CAI) de Alacant, Centres d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE), pisos de Housing First. Aquesta és la primera de tres entrevistes a experts / es en la matèria.
Quins són els reptes actuals que afronta el treball social en sensellarisme?
En primer lloc, l'accés a l'habitatge. Els models europeus d'integració social es basen en rescatar la gent del carrer que ha patit un procés d'exclusió social molt llarg, tot i que el model Housing First (HF) o Housing Led ha demostrat que estabilitzant l'habitatge, és molt més fàcil estabilitzar els altres components de la vida d'una persona. Però el problema actual és que no hi ha habitatges. El preu de l'habitatge és altament excloent per a una part de la societat cada vegada més gran, i si tenim gent dormint al carrer és perquè no tenim accés a l'habitatge, no perquè aquestes persones tinguin patologies socials que haguem de tractar.
Un altre repte seria el referent al mercat laboral. Les condicions laborals (sous) de les persones que accedeixen al mercat laboral després d'un cert acompanyament, no els permeten accedir a l'habitatge, i per tant segueixen vinculades als Serveis Socials, dormint en un alberg i recorrent a un menjador social.D'aquesta manera és impossible aconseguir autonomia personal.
El tercer i últim gran repte és el relatiu als fluxos migratoris. Hi ha persones excloses del mercat de l'habitatge, així com del mercat laboral i de qualsevol institució formal, de per vida, perquè mai tindran permís de residència i treball. Frenar els permisos de treball o residència no frenarà els fluxos migratoris, es tracta d'un fenomen de mobilitat global imparable que anirà a més. Amb el que els ha costat arribar al país receptor, encara que no aconsegueixin tirar endavant un projecte de vida, no tornaran als seus països d'origen. Per tant, passen a ser persones amb alta vulnerabilitat social i augmenten el gruix de la població sinhogar.
Llavors es podria dir que es tracta d'un repte polític...
Quan ens fixem en formes d'extrema pobresa, sempre hi ha consensos a nivell polític i grans pactes, com per exemple ocorre en la pobresa infantil. Però les solucions des del punt de vista liberal són apartar la gent de l'espai públic i ficar-la en grans albergs, quan tots sabem que els grans equipaments no són viables a nivell pressupostari. Els centres grans o petits d'emergència alberguen persones que són com caixers automàtics institucionalitzats. Els treuen del carrer i els caixers però... quin és el següent pas?
La bombolla de lloguers està generant que hi hagi més gent dormint al carrer, però no perquè expulsi al carrer a la gent a la qual se li puja el lloguer, sinó perquè els que estan fent aquest procés, i han sortit d'aquesta situació de s inhogarismo, no poden accedir a un habitatge. Amb el treball social aconsegueixes estabilitzar la part econòmica i emocional, però la qüestió referent a l'habitatge, acaba arrossegant a la part emocional.
Per aquest motiu, la lluita del sensellarisme és una lluita política d'accés a l'habitatge. Acabar amb la idea que l'habitatge és un producte de consum o inversió requereix d'uns canvis en les arrels de com funciona el sistema econòmic o financer, i en aquest punt ja no estem tots d'acord. Tampoc estem tots d'acord en treure les traves administratives per evitar la precarització d'immigrants.
Ens pot recomanar alguna iniciativa clau en tema d'habitatge?
Per a les persones sense llar que estiguin cronificades (més de tres anys al carrer), apostar pel Housing First, posant per davant de l'atenció social, l'accés a l'habitatge.
Per a la resta, trencar amb la idea d'habitatge social, que fins ara ha estat restringida a les classes mitjanes, atès que a Barcelona hi ha molt poca (no arriba al 2% del parc). A més, la persona que accedeix ha de demostrar que té ingressos per pagar el lloguer a un preu més reduït que l'habitatge de mercat.
Però l'habitatge social ha d'anar dirigida a aquells grups o situacions personals que realment deixin a les persones excloses de l'habitatge. En aquest sentit, hauria d'haver-hi una dotació especial d'habitatge social que doni sortida a les persones que passen pel circuit d'atenció a persones sense llar, que fins al moment no ha existit.
I la tercera pota hauria de ser els programes d'acompanyament a l'habitatge privat, un concepte diferent a l'habitatge d'inclusió, que no deixen de ser equipaments. A les persones que cobren la renda o tenen una faenilla per anar subsistint, ningú els ajuda a aconseguir l'habitatge propi ni les avala per aconseguir un habitatge de lloguer, o per entrar en un pis compartit.
Necessitarien un suport que acompanyi i dinamitzi aquests espais compartits, que els posi en contacte amb perfils similars i activi el treball en equip, ajudant a llimar conflictes, a tenir bona relació amb el veïnat, en coordinació amb els serveis socials territorials. Aquests programes que encara no existeixen, podrien donar sortida cap al mercat privat a aquestes persones que estan més capacitades de tirar endavant la seva vida, malgrat les dificultats.
I creu que cal canviar l'opinió social sobre el fenomen dels sense llar?
El que intento transmetre per escrit o en conferències és que ens hem d'oblidar de la imatge estereotipada de la persona sense sostre com algú que no ha sabut gestionar la seva vida, però en veritat si són capaços, el que no poden és accedir a l'habitatge. Avui en dia les causes per acabar al carrer són estructurals, no individuals.
Llavors, generar sensibilitat en l'habitatge des de l'òptica paternalista té molts riscos perquè apostem per solucions parcials o temporals d'urgència, quan en realitat hem d'apostar per l'habitatge. Si bé tothom està disposat a fer obres de caritat amb la gent pobra, ningú està disposat a donar-los un habitatge digne, i aquestes persones no necessiten menjar. Necessiten un habitatge. Canviar aquesta percepció social és complicadíssim, perquè molta gent no accepta donar habitatge a persones que, segons la seva opinió, no l'hi han treballat prou o no són capaços de gestionar la seva vida ... És aquest canvi de percepció el que hem de fer.
Existeix un discurs similar en altres països?
Cada vegada més... Exemples d'això són ciutats com Londres, París... Holanda com a país no, però les seves ciutats si. El tema del sensellarisme és molt de ciutats, específicament d'aquelles amb bombolla immobiliària, les ciutats globals. En aquest sentit, les ciutats que estan alineades són Londres, Amsterdam, Berlín ...
¿I quin és el paper que juguen en aquest sentit les ciutats?
Hi ha una sobrecàrrega brutal sobre les ciutats. Aquestes gestionen el problema, però no poden contrarestar-perquè no poden incidir en el mercat laboral, tampoc sobre el mercat de l'habitatge ni sobre les lleis d'immigració. Aquests serien els tres pilars fonamentals per donar estabilitat a les persones.
El risc de les ciutats quan fan front a aquest problema s'evidencia quan el posen en l'agenda política o mediàtica, ja que llavors tothom et culpa del problema. Amb el tema del sensellarisme, està passant aquí, l'anterior administració ho amagava i ara que a l'ajuntament ho hem volgut evidenciar, la resposta mediàtica ens culpa d'això. Però el que volem és evidenciar-perquè és el resultat de moltes injustícies, que són supramunicipals.
Pel que fa a intervencions dirigides a alcohol i drogues en població sinhogar, quins recomanaria?
Doncs en el propi programa Housing First és molt efectiu acompanyar en la deshabituació. En el moment en què la persona té casa és molt més fàcil deixar l'alcoholisme que quan viu al carrer o un alberg. Això que sembla molt obvi ha donat lloc a molt debat i expressions com "però home... com el faràs donar un pis a un borratxo!". Doncs precisament li dono un pis perquè es pugui deshabituar i el HF és una bona aproximació, encara que la seva intenció inicial no sigui aquesta.
A males, és una estratègia de reducció de danys, en el sentit que, si la persona vol continuar bevent, que ho faci, però almenys tindrà casa. La meva postura en el tema de les addiccions sempre ha estat amb la reducció de danys i l'autonomia per decidir.
I aquestes estratègies, poden ajudar a reduir les molèsties al veïnat?
Segur. En part, les molèsties vénen perquè les persones consumeixen en públic al no tenir espai privat.Per exemple, el consum en joves no molesta a ningú excepte a les seves famílies. Potser alguna vegada facin soroll o tinguin problemes amb la policia urbana, però en general... ¿quin impacte té el seu consum? Sempre es diu que el problema de drogues és el de la marginalitat urbana, però quan mirem a les discoteques, no hi ha comerç de drogues?
En aquest sentit, les relacions amb els veïnats veuen multiplicat l'impacte de les addiccions quan la persona no té un espai privat i consumeix en públic, on interacciona amb la resta de gent.
Quina és la seva opinió pel que fa a intervencions dirigides a l'alcohol i drogues per a persones sinhogar?
En el tema de les addiccions ho tenim claríssim. Moltes persones que refan la seva vida i abandonen la seva addicció, es troben estancades i el desànim per no poder accedir a l'habitatge amb un mal treball fa que tinguin recaigudes en les addiccions. I això és així perquè no hem pogut estabilitzar la qüestió relativa a l'habitatge.
El president d'Aragó visita la Residència "Las Fuentes" gestionada per FSC com a exemple d'aplicació de la Llei de la Promoció de l'Autonomia Personal
Javier Lambán va visitar el passat 16 de gener la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa, servei que pertany a l'Institut Aragonès de Serveis Socials, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) en consorci amb Valoriza Serveis a la Dependència. Durant la seva visita al centre, va oferir, al costat de la consellera de Ciutadania i Drets Socials, Mariví Broto, el balanç d'atenció a la dependència que aquesta legislatura ha arribat a la xifra més alta de persones ateses.
El president d'Aragó va estar acompanyat per la directora del centre, Carmen Lorente; la sotsdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Carme Trilla i pel director regional de Valoriza Facilities, Francisco Javier Lizaga.
Javier Lambán va visitar diversos emplaçaments del centre com la sala de teràpia i fisioteràpia, els despatxos de l'equip professional, així com el saló social, lloc en el qual alguns usuaris/es es trobaven realitzant una activitat de manualitats, al costat del educador social i voluntariat del centre.Durant la seva visita al servei, el president d'Aragó també es va acostar a dues de les habitacions dels nostres usuaris/es, amb els quals va compartir algunes paraules, així com amb l'equip professional del centre.
Segons fonts del Govern d'Aragó, la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes", gestionada per FSC a la capital aragonesa, és un bon exemple de l'aplicació de la Llei de la Promoció de l'Autonomia Personal, de la qual se senten " orgullosos "i, per això, es va triar per a aquesta visita dels màxims representants del govern aragonès.
El centre disposa de 103 places; 35 de centre de dia i 68 de residència (quatre d'aquestes últimes són d'estada temporal). El servei, que compta amb una ocupació del 100%, disposa a més de transport adaptat propi per als usuaris/es del Servei d'Estades Diürnes.
El Govern d'Aragó ofereix diversos serveis a la gent gran, a través de diferents programes com el d'envelliment actiu, la millora dels serveis de teleassistència i un pla de residències públiques perquè tot el territori compti amb aquest tipus d'infraestructures imprescindibles, segons apunten aquestes mateixes fonts.
Cal assenyalar també que, durant la seva visita al centre, el president d'Aragó va oferir als mitjans de comunicació, al costat de la consellera de Ciutadania i Drets Socials, Mariví Broto, el balanç d'atenció a la dependència, que aquesta legislatura ha assolit la xifra més alta de persones ateses: 25.618. Segons va manifestar, es tracta de 9.000 persones dependents més de les que hi havia a l'inici de la mateixa.
Segons va explicar a més, només el 2017 es van incorporar al sistema 4.580 persones més. En 2017 es va atendre una mitjana de 13 dependents més per dia, enfront dels 5,2 per dia que es suprimien en la passada legislatura.
Pel que fa a la llista d'espera, que afecta persones amb la dependència reconeguda però que no reben prestació o servei, ha assenyalat que es troba en el 23,1%, enfront del 48,23% que havia a l'inici de la legislatura. L'objectiu ara, segons va afirmar Lambán, és anar acabant amb les llistes d'espera i per a això, s'està preparant un pla especial de mesures a posar en marxa durant aquest any.
El president d'Aragó va desglossar aquestes dades durant la visita a la Residència "Las Fuentes", gestionada per la Fundació Salut i Comunitat. Allí va tenir paraules de suport per a un col·lectiu que, al seu parer, "ha estat maltractat durant la crisi i que segueix pagant les conseqüències, reflectides en les pensions, l'increment està molt per sota de l'IPC" i ha lamentat que s'hagi perdut l'esperit amb el qual fa anys s'abordaven aquestes qüestions. Lambán ha assenyalat a més que aquesta situació és "denunciable" i va expressar la seva solidaritat amb les persones grans.
El projecte de FSC "En Plenes Facultats" tanca el 2017 amb un balanç positiu i afronta el 2018 amb grans reptes
Aquest programa de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que compta ja amb gairebé 18 anys, ha fet balanç de la tasca realitzada durant el passat any 2017, tot just iniciat el nou any, definint les línies estratègiques que es van a desenvolupar ia consolidar durant el 2018.
Amb el nou any, "En Plenes Facultats" (EPF) ha tornat amb força, deixant enrere un 2017 molt productiu i ple de bones experiències. Així ho assenyala Silvia Gómez, coordinadora d'aquest projecte de la Fundació Salut i Comunitat (FSC)dirigit a estudiants universitaris/es, sobre assessorament i informació en temes de drogues i sexualitats.
El projecte es desenvolupa en estreta col·laboració amb diferents universitats i per a això, compta amb el suport financer de diverses administracions públiques, concretament del Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, de la Diputació de Barcelona, així com de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana i de la Generalitat de Catalunya.
"A l'EPF, treballem estretament amb l'alumnat de les universitats i ho fem a través de diverses activitats que organitzem als campus, dirigides a gestionar els plaers ia minimitzar els riscos de les conductes relacionades amb el consum de drogues i les sexualitats. Durant el 2018 continuarem amb la formació, però també incorporem interessants novetats ", afirma Silvia Gómez.
De cara a aquest nou any, s'han programat un total de 8 cursos a 7 universitats amb les quals col·labora el projecte, dins el curs lectiu 2017/2018: Universitat de Barcelona (Campus Mundet i Escola d'Infermeria), Universitat de Vic, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat Complutense de Madrid, Universitat Carlos III de Madrid i Universitat de les Illes Balears. I s'està pendent de confirmar la realització d'un altre curs a la Universitat Jaume I de Castelló.
Com a novetat per a aquest any, el projecte comptarà amb la publicació de dos nous materials:
- Un llibret a manera de còmic, relacionat amb l'ús de les substàncies, la festa i les relacions eròtiques per "viatjar amb plaer", sempre que es decideixi fer-ho de manera lliure. Amb aquest document es pretén fer una "actualització" de l'anterior, denominat "Queda't amb la història, editat fa ja alguns anys. L'objectiu ara és treballar de forma més visual i informal aquestes temàtiques, en col·laboració amb l'alumnat de les universitats.
- Una nova imatge del projecte que serà utilitzada per a l'edició de carpetes, que es repartiran en les universitats durant els propers cursos, juntament amb els diferents materials formatius amb què compta el projecte.
D'altra banda, està previst a finals de març o principis d'abril que s'emeti una entrevista realitzada a la nostra companya Sara Arjona de la Comunitat Valenciana, a Ràdio 5 (RNE).
Finalment, igual que durant el passat curs i l'últim quadrimestre d'aquest curs lectiu 2017/2018, el projecte seguirà mantenint la seva col·laboració amb altres projectes gestionats per la nostra entitat, com són el Projecte Malva i l'Observatori Noctambul i totes, a manera d'enriquiment mutu d'experiències i coneixements.
"En Plenes Facultats" també va a continuar la seva col·laboració amb altres organitzacions que treballen en espais d'oci nocturn, ajuntaments i altres programes universitaris. "Aquest fet ens sembla imprescindible per seguir transmetent el missatge preventiu i de cara a poder-lo multiplicar. Estem segurs/es que treballar directament amb futurs i futures professionals de l'educació, sanitat, dret, i altres àmbits, fa que l'enfocament i el missatge preventiu que pretén transmetre el EPF, tingui una primera sensibilització en l'alumnat que rep les formacions, ia la llarga, reverteixi en les persones a les que com a professionals es dirigeixin", manté Silvia Gómez, coordinadora d'aquest projecte de la Fundació Salut i Comunitat.
FSC posa en marxa el projecte "Metzineres. Entorns d'Aixopluc per a Dones que Usen Drogues Sobrevivint a Violències"
Recentment la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha iniciat a Catalunya el projecte "Metzineres: Entorns de Recer per a Dones que Usen Drogues Sobrevivint a Violència". Aquesta iniciativa de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i famílies es proposa oferir acompanyament a dones que usen drogues sobrevivint a violències, situant-les en el centre dels seus processos de recuperació, fomentant la seva autonomia, així com la millora de la seva salut física, emocional i mental.
El projecte Metzineres es proposa a partir d'un plantejament holístic i individualitzat i compta amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", així com del Departament de Treball, Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i d'altres entitats com l'Institut Català de les Dones (ICD) i Barcelona Activa.
El programa dóna cabuda a totes les dones que compleixin els criteris d'inclusió, sigui quin sigui el seu moment en la trajectòria de consum i la seva relació amb contextos de violència, adaptant les respostes als seus respectius interessos i expectatives.
El treball es desenvolupa a partir d'un model d'intervenció innovador, dirigit a evitar la cronificació de les situacions d'exclusió, oferint a aquestes dones respostes creatives i flexibles als buits institucionals als quals han de fer front. En aquest sentit, el projecte tracta d'incidir en les causes estructurals d'exclusió d'aquestes dones i minimitzar les barreres d'accés als serveis normalitzats d'atenció sociosanitària.
Cal assenyalar que les dones que usen drogues sobrevivint a violències troben grans obstacles en l'accés i vinculació a la Xarxa d'Atenció i Recuperació integral a les dones que pateixen violència masclista, així com a la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències.
És per això que entre els objectius del projecte es troba ampliar, a través de la seva proposta específica, l'oferta de recursos i serveis de qualitat de les diferents xarxes d'atenció. El programa es planteja la derivació d'usuàries per part dels serveis d'atenció sociosanitària, atenent les característiques específiques de les dones a les quals va dirigit el programa.
Metzineres procura arribar a poblacions particulars que poden tenir múltiples, simultànies i interconnectades posicions socials. Sense pretendre fer un llistat exhaustiu ni excloent: dones joves o grans, nouvingudes, amb poc o nul suport familiar i social, situacions de sense sostre que s'identifiquen com LGTBIQ (Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals, Intersexual o Queer), que exerceixen o han exercit sexe per supervivència, amb experiències d'empresonament i circumstàncies delicades de salut física o mental, diversitat funcional, entre d'altres.
Es reconeix a les dones que usen drogues sobrevivint a violències com a interlocutores vàlides a l'hora de dissenyar polítiques públiques, així com qualsevol altra actuació derivada que, de manera directa o indirecta, pugui condicionar els seus processos d'estabilització i recuperació. De manera coherent, el programa es dissenya, implementa i avalua amb elles, incorporant a algunes dones en els equips d'intervenció.
Entre els seus principals reptes, es troba disminuir el prejudici, així com l'estigma i la discriminació que recau sobre aquestes dones, per influir en la presa de decisions per al desenvolupament, establiment o canvi de polítiques, lleis i normatives.
Per això, es planteja un abordatge des de la reducció de riscos i danys, que integra la perspectiva de drets humans i transversalitat de gènere, lliures de prejudicis, desenvolupant-se en 3 entorns.
De Moment, que preveu una àmplia gamma d'opcions d'autocura, creació de vincles de confiança, intercanvi de coneixements, autodefensa, solidaritat i suport mutu; L'agosarada, espai relatiu a l'entorn productiu, dirigit a dotar d'oportunitats laborals i creixement professional a dones que troben grans dificultats per entrar al mercat laboral, per manca d'experiència i/o baix nivell acadèmic i la COBERTA que contempla l'entorn residencial i que pretén crear una alternativa d'estabilitat que garanteixi intimitat, possibilitats de descans i protecció a aquestes dones, en situació de sense llar o que han hagut d'abandonar el seu propi domicili.
Cal assenyalar que entre els mesos de juny a desembre de 2017, 56 dones, d'edats compreses entre els 18 i els 62 anys, han acudit al servei, participant en activitats educatives, formatives i d'oci; rebent atenció mèdica i/o de treball social; i formant part activa de diverses xarxes des de les que s'articulen accions comunitàries i reivindicatives, al costat d'altres associacions i col·lectius dels diferents àmbits: de barri, nacional i internacional.
Des del passat mes d'octubre, Metzineres compta amb un local situat al cor del Raval, a Barcelona, obert de dilluns a divendres. A més, un diumenge al mes compta amb una parada al mercat de segona mà del barri, que alterna amb sortides culturals o la muntanya. Actualment, el pis situat a Trinitat Vella acull a una dona en procés de desintoxicació i deshabituació al consum d'heroïna i alcohol.
D'altra banda, una àmplia xarxa de col·laboradores aporta els seus coneixements i experiències en diferents àmbits com el disseny, l'alimentació, cosmètica natural, arquitectura, perruqueria, etc.
Alguns dels resultats esperats per part del projecte són oferir entorns segurs a dones que usen drogues sobrevivint a violències, que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida i les seves relacions familiars, socials i amb la comunitat, de manera estable i sostenible. A més d'impulsar la transversalitat de gènere en les polítiques de drogues i plans d'atenció a les drogodependències i introduir la reducció de danys en les xarxes d'atenció a les dones sobrevivint a violències.
La Fundació Salut i Comunitat lamenta la mort d'Ana Vela Rubio, símbol de la longevitat a Europa
Ana Vela, usuària fins al passat dia 15 de desembre de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, servei de la Generalitat de Catalunya, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, es havia convertit el passat mes d'abril a la persona més longeva d'Europa.
L'anciana, nascuda a Puente Genil (Còrdova) el 29 d'octubre de 1901, establerta a Catalunya des de fa més de 50 anys, va morir per causes naturals a la Residència "La Verneda", de la qual era usuària des de l'any 2005, primer del centre de dia i posteriorment, de la residència.
La seva bondat i alegria van ser el secret que el van portar a viure 116 anys, segons descrivien els seus familiars en els últims anys. Sabem que serà molt recordada per tots els que la van conèixer en vida. Una forta abraçada a aquesta entranyable i estimada família, a la qual ens unim en el dol i pesar per aquesta lamentable pèrdua. DEP Ana Vela Rrubio.
Música, emoció i record en el 10è Aniversari dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento II" de Barcelona
El passat 12 de desembre, 10 anys i un dia després del lliurament de claus, celebrem el 10è Aniversari d'aquest servei de l'Ajuntament de Barcelona gestionat des de l'any 2007 per la Fundació Salut i Comunitat (FSC),després de dies de nervis, mesos d'il·lusió, preparatius i, sobretot, moltes ganes de viure tots junts aquest esperat moment. El dia va ser molt intens... Caixes, palets apilats, flors de tots els colors ens van envoltar durant una jornada en què vam gaudir molt i vam ballar encara més, amb els clàssics de sempre al Casal Joan Casanellas de Barcelona.
Els Habitatges amb Serveis "Concili de Trento II" estan d'aniversari d'una dècada d'il·lusions i treball per la gent gran que vam voler celebrar com mereixia l'ocasió. En la celebració van estar presents diversos representants de la Fundació Salut i Comunitat, entre ells el president de l'entitat, Francisco González Sedeño i el director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, Toni Gelida, que van voler acompanyar a l'equip professional dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento II" i als usuaris/es en aquesta festa tan esperada.
L'obertura de l'acte va anar a càrrec de la directora del servei des dels seus inicis, Mari Carmen Navas, que visiblement emocionada, deia dirigint-se als veïns/es: "Avui és un dia molt especial, fa 10 anys i un dia us van lliurar les claus de la qual avui és casa vostra, quantes anècdotes, quantes experiències, rialles, moments de tensió, d'anades i vingudes, quantes llegendes urbanes i històries per no dormir...". A més, va tenir paraules d'agraïment per a tots i cada un dels usuaris/es per la seva aportació al servei al llarg dels anys i va finalitzar amb el record a totes les persones que han format part d'aquests habitatges i que ja no hi són, però que estan sempre presents en la memòria.
Seguidament, va intervenir el president de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Francisco González Sedeño, que va explicar que aquesta celebració li feia molta il·lusió en ser veí del barri des de fa molts anys i va assenyalar que se sentia molt orgullós per la feina feta durant aquests 10 anys en els Habitatges amb Serveis "Concili de Trento II". Finalment, va agrair a les persones assistents, professionals, usuaris/es, companys es de la Fundació Salut i Comunitat, la seva presència en un acte tan important per a la nostra entitat.
Per la seva banda, el director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, Toni Gelida, ha al·ludit a l'aposta de l'Ajuntament de Barcelona per aquesta tipologia de servei que proporciona a la gent gran un habitatge adaptat afavorint la seva màxima autonomia i la seva integració social. A més, recordava els inicis de la posada en funcionament d'aquests habitatges i l'emotiu de la vivència personal d'aquests primers moments en les recentment inaugurades 39 habitatges que actualment acullen 41 usuaris/es.
A la celebració no van faltar detalls. Un que ens va cridar l'atenció va ser l'originalitat de la decoració, realitzada segons ens explicava Mari Carmen Navas per l'equip professional, en col·laboració amb els usuaris/es dels habitatges, portant com ella mateixa assenyalava "la calor d'un espai de primavera a aquest fred d'hivern "... Encara que si hi va haver un detall que ens va agradar especialment van ser les frases personalizabas guardades en macarrons guardats en un pot que va preparar l'equip professional, frases pensades per a cada un dels usuaris/es i que van ser lliurades en mà i que van rebre amb gran grat, abans del moment del ball al qual ens sumem molts/es.
Un ball en el qual també hi va haver moments de confidències. "Treballar amb gent gran ha estat i és per a mi molt enriquidor. M'han ensenyat a prioritzar millor, a entendre el significat de la fortalesa per afrontar moments difícils, a saber gaudir dels petits moments, i així poc a poc hem crescut tots junts", ens deia Mari Carmen Navas.
Entre cançons de sempre, de Formula V i Antonio Machín, ens traslladava també l'equip professional el seu sentir per continuar treballant cada dia com fins ara per a la gent gran, fent de cada dia un regal únic per viure, donant sempre vida als anys i fent el possible perquè la gent gran es mantingui actives i amb il·lusions que és una de les senyes d'identitat del servei.
I esplèndids/es i plens de vida, també vam veure a la gent gran bufar les 10 espelmes del pastís, rebent unes més que merescudes felicitacions a les quals, des d'aquí, tots nosaltres/es ens sumem. I que compliu molts més.
