Joves Agents de Prevenció de Violències Masclistes: nova iniciativa de l'Observatori Noctambul @ s de FSC
L'Observatori Noctambul@s i les de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha posat en marxa una formació dirigida a afavorir l'apoderament dels i les joves perquè siguin agents de canvi en la seva localitat i, a partir d'un marc teòric amb perspectiva de gènere, puguin desenvolupar activitats de prevenció de violències masclistes entre iguals en els seus municipis. El projecte s'està desenvolupant actualment a Catalunya.
Concretament, aquest projecte s'ha iniciat a les poblacions de Viladecans i Vilanova i la Geltrú, a la província de Barcelona, i Juneda, a la província de Lleida, amb la mirada posada en anar ampliant-lo a altres poblacions.
Les persones destinatàries de la formació són joves d'entre 16 i 25 anys que vulguin formar-se com a agents de prevenció per dur a terme una acció preventiva, com a part de la mateixa.
El projecte basa les seves accions en una metodologia participativa des de la perspectiva de l'aprenentatge entre iguals (peer to peer), amb la finalitat de generar un espai de confiança, reflexió, aprenentatge i construcció d'estratègies comunitàries per a la sensibilització i prevenció.
Segons s'assenyala des del mateix, en aquest projecte "volem apostar per una societat lliure de violències on les nostres identitats i les nostres relacions no estiguin marcades per prejudicis i estereotips. Per combatre les violències masclistes i promoure conductes igualitàries, cal sensibilitzar i dotar-nos d'eines de transformació social. I l'educació és l'eina transformadora més potent ia llarg termini que existeix".
Les sessions de formació s'han començat a desenvolupar a través de dinàmiques vivencials, "generant així un espai de revisió sobre com mirem i entenem el món, una revisió constant de la nostra identitat, de com ens posicionem i habitem el món i de com tot això afecta les nostres relacions, les nostres creences ia tot allò considerat normal perquè sempre s'ha fet així, o perquè està tan normalitzat que no es qüestiona".
Cal assenyalar també que, durant el procés de formació, s'acompanya a més a el grup per dissenyar i desenvolupar una acció de prevenció de les violències o de promoció de la igualtat de gènere sorgida de les iniciatives de el grup participant, oferint els recursos teòrics i les competències bàsiques que els permetin dur-la a terme.
El projecte, a més d'oferir formació a joves que vulguin formar-se com a agents de prevenció des d'una perspectiva de gènere per desenvolupar activitats de prevenció de violències masclistes entre iguals en els seus municipis, té com a objectiu promoure la consolidació de el grup participant, facilitant la continuïtat d'accions en aquesta mateixa línia a nivell de la seva pròpia localitat.
Hora de dir adéu o fins aviat ... en el projecte Street Support
En 2016, vam iniciar la nostra tasca en aquest projecte a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), amb l'objectiu de donar suport a les entitats que gestionen serveis, a les persones encarregades de formular polítiques i als educadors / es d'adults, en el desenvolupament i la implementació d'intervencions inclusives, dirigides a les persones que viuen al carrer i/o que consumeixen substàncies en l'espai públic. Tres anys després, lamentablement, ha arribat el moment de dir adéu. O al menys, fins aviat.
Encara que formalment totes les activitats ja han finalitzat, hi ha moltes maneres en què el projecte Street Support continua volent inspirar i donar suport a les persones més afectades per les lleis i mesures contra la pernocta al carrer, la mendicitat o algunes formes de les anomenades " molèsties públiques". El mateix segueix passant ara que el 2016: desplaçar, sancionar, reprimir o arrestar les persones que usen drogues i/o no tenen llar, no ha resolt els seus problemes.
En aquesta notícia final de projecte, ens agradaria compartir algunes de les formes amb què els governs locals i nacionals, els educadors/es d'adults i professionals socials i de la salut poden beneficiar-se de la feina desenvolupada pel projecte Street Support, compartint el nostre nou centre de recursos i repassant aquests tres anys de treball, a través de les publicacions, eines i mètodes que hem llançat.
No obstant això, tots els socis de el projecte continuaran treballant àrduament, defensant i implementant programes inclusius que tornin a les persones sense llar i/o que consumeixen drogues a el punt de mira de les intervencions socials i polítiques.
Centre de recursos
Un dels objectius principals d'el projecte Street Support és donar suport a les persones responsables de la formulació de polítiques, proveïdors de serveis i de formació per a adults amb eines i recursos per al desenvolupament d'intervencions inclusives, dirigides a les persones que usen drogues i/o alcohol a l'espai públic, ia les persones en situació de sense llar.
És per això que hem considerat de crucial importància arxivar i fer accessible tot el coneixement generat durant el projecte. En aquest sentit, en el nostre Centre de recursos en línia, podeu trobar informació sobre el projecte en si, i també accedir a una gran varietat de publicacions, materials i eines llistes per al seu ús i implementació.
Publicacions d'el projecte
- Informe d'avaluació europeu:
La Evaluació Europea ofereix una visió general de les mesures existents per reduir i prevenir les "molèsties públiques" relacionades amb l'alcohol i les drogues. Per a això, combinem una revisió qualitativa de literatura científica amb una consulta a experts/es, a la qual van contribuir tots els socis de el projecte.
Amb aquest document, el nostre objectiu va ser investigar i cridar l'atenció sobre les formes en les que l'espai públic està perdent "publicitat", i els efectes que això ha tingut en les persones que viuen al carrer i altres comunitats marginades i desateses.
- Informes Nacionals i europeu:
Cada organització associada va compilar un informe nacional amb informació rellevant sobre la situació de manca d'habitatge, el consum d'alcohol i drogues en els seus respectius països. Complementant aquesta visió general, aquests informes investiguen les intervencions actuals a nivell estatal enfocant-se en "les molèsties" relacionades amb l'alcohol i les drogues.
El Informe Europeu , d'altra banda, proporciona una revisió crítica de les polítiques socials europees i els mecanismes de polítiques que són rellevants per a les "molèsties públiques" relacionades amb l'alcohol i les drogues, les persones en situació de sense llar i la inclusió, així com l'Estratègia europea sobre drogues.
- Col·lecció de Bones Pràctiques:
La Col·lecció de Bones Pràctiques de el projecte Street Support fa una contribució substancial per millorar la provisió actual de serveis per a les persones sense llar que usen drogues i/o alcohol en espais públics. Els exemples de bones pràctiques apunten a inspirar professionals i formuladors de polítiques, oferint exemples concrets que promoguin la inclusió social.
- Intervencions pilot locals:
Les intervencions pilot locals es van implementar en 4 ciutats europees: Berlín, Brno, Cork i Castelló de la Plana, i van respondre al seu context i necessitats específiques. L'element vinculant entre les intervencions va ser la inclusió social, d'una banda, i la prevenció de "molèsties públiques", de l'altra.
- Caixa d'eines:
Aquest document proporciona eines i orientació per a desenvolupar i implementar intervencions participatives i inclusives, dirigides a les persones que consumeixen alcohol i/o drogues en l'espai públic.
Aquestes intervencions tenen com a objectiu millorar la situació general de salut i social de la població diana, proporcionar oportunitats d'integració laboral, d'aprenentatge per a adults, i contribuir a el mateix temps a la inclusió social de les persones excloses socialment ia la reducció de "les molèsties "relacionades amb l'alcohol i les drogues en l'espai públic.
El Centro de Atención Especializada de Menores de Cayón pone en marcha un programa de intervención grupal sobre consumo y dependencia de drogas
Este servicio de la Dirección General de Servicios Sociales del Gobierno de Cantabria, gestionado y dirigido por la Fundación Salud y Comunidad (FSC), en consorcio con la Asociación Lagunduz, está llevando a cabo desde el pasado mes de diciembre, un programa de terapia grupal. Este programa ha sido desarrollado por el equipo clínico del centro, con la idea de complementar la intervención que ya se estaba realizando en este sentido y poder ofrecer, de esta manera, un enfoque más interdisciplinar.
El programa está dirigido a los/as menores residentes en el centro, con una edad de 13 o más años, excluyéndose los/as que aún no cuentan con esta edad, ante la posibilidad de que el hecho de compartir experiencias y conocimientos con compañeros/as más mayores, pudiera resultar más perjudicial que beneficioso, debido a un “efecto de modelado”. Además, los/as menores participantes deberán haber superado la fase inicial del proceso educativo (fase de “Integración”) en el servicio, incorporándose al grupo una vez hayan alcanzado la fase de “Autonomía”.
La adolescencia es una etapa crítica en el inicio del consumo de alcohol, tabaco y otras drogas y, por tanto, también para prevenir su abuso y dependencia, cuando ya se ha iniciado este consumo. A los cambios biológicos y psicológicos propios de esta etapa se unen una serie de factores sociales y económicos que favorecen el consumo de drogas en unas edades cada vez más precoces. Según la evidencia científica, los/as adolescentes tienen el primer contacto con el alcohol y el tabaco a una edad promedio que ronda los 13 años, iniciándose en el consumo habitual de estas sustancias entre los 14 y 15 años.
En este sentido, debido a este consumo de alcohol y tabaco a edades muy tempranas, y teniendo en cuenta además que el consumo habitual de estas sustancias es considerable, se incrementa la probabilidad de tener problemas con estas drogas en el futuro y de pasar a consumir cannabis y otras drogas ilegales.
Por todo ello, se ha considerado necesario realizar un trabajo específico en el Centro de Atención Especializada de Menores de Cayón, por lo que durante los próximos meses se impartirá este programa de intervención grupal.
En relación con la periodicidad de este programa, cabe señalar que el taller se impartirá cada miércoles por la tarde, a dos grupos diferentes, en semanas alternas. Estos grupos se han dividido en base a una serie de criterios en función del perfil de cada menor predominando, en líneas generales, un grupo con “perfil alto consumidor” y otro de “bajo consumo/probable no consumo”, con el objetivo de realizar una intervención más adecuada e individualizada.
En cuanto a la metodología de trabajo, se contempla una división de los contenidos en 12 sesiones, tanto de carácter teórico como práctico. En este sentido, se están impartiendo sesiones para informar sobre las diferentes sustancias, su composición, efectos principales y secundarios, riesgos, mitos y creencias sobre las drogas, etc. Y, por otra parte, se contemplan sesiones prácticas, a través de diversas técnicas (“juegos de roles” o interpretación de papeles, “lluvia de ideas”, vídeos, debates, cuestionarios, autorregistros, etc.).
En estas sesiones, que comenzaron el pasado mes de diciembre en el servicio con buena participación, se forma a los/as menores en habilidades sociales, técnicas de resolución de conflictos y solución de problemas, reestructuración de distorsiones cognitivas y creencias irracionales, prevención en recaídas, entre otros aspectos.
Una vez finalizadas las sesiones del programa, se prestará una orientación y un apoyo individualizado a cada menor, con el objetivo de proporcionarle el soporte necesario para continuar esta línea de trabajo, tras la finalización de las sesiones.
Por último, a nivel evaluativo, se han realizado reuniones de presentación del programa, planificación de las sesiones y evaluación. Con este fin, se han desarrollado cuestionarios de actitudes y conocimientos sobre drogas dirigidos a los/as participantes del programa con la idea, por una parte, de ajustar la intervención al perfil de cada grupo, y por otra, de poder comparar las puntuaciones antes y después de la aplicación del programa para determinar si han ocurrido cambios en este sentido. Además, a nivel de técnicas metodológicas, se recurrirá a la observación y a una recogida cualitativa de opiniones de los/as menores, tras su participación en este programa.
Generant sinergies per visibilitzar i reforçar els centres de dia com a recurs clau en el tractament de les addiccions
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) forma part des de l'any 2016 de la junta directiva de ASECEDI (Associació Estatal de Centres de Dia de Addiccions), i des 2019 com a tresorera de la mateixa. Recentment, representants d'aquesta junta directiva, entre ells el nostre company Manu Izquierdo, de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA d'FSC, s'han desplaçat a la seu de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia de Catalunya, de la qual FSC també forma part, per seguir impulsant estratègies de treball conjuntes en l'àmbit de les addiccions.
En aquesta ocasió, i seguint una de les línies estratègiques de ASECEDI , de la qual la Fundació Salut i Comunitat és cofundadora, la trobada es va plantejar per intentar generar una estratègia entre les dues plataformes, amb la missió de fer visible i reforçar els centres de dia com a recurs clau en el tractament de les addiccions.
"Donada la bona relació i el contacte directe que tenim a la nostra entitat amb la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia de Catalunya, de la qual FSC també forma part, propiciem una sessió de treball per analitzar i plantejar opcions de futur en els Centres de Dia ", afirma el nostre company Manu Esquerre.
Segons assenyala a més, la trobada va ser "molt fructífer ia partir d'aquest, amb vista a el futur, emergiran col·laboracions molt positives, tractant de donar resposta als reptes que la intervenció professional diària planteja. Per a això, és fonamental posar en valor les característiques pròpies i diferencials dels centres de dia com a recurs, constituint una xarxa de treball que permeti afermar i millorar l'oferta assistencial dels mateixos".
ASECEDI és una associació estatal, present en 9 comunitats autònomes i està integrada actualment per una vintena de centres de dia, gestionats 22 entitats de el tot el territori, entre elles la Fundació Salut i Comunitat. L'entitat compta amb el suport de diversos organismes, com el cas de el Pla Nacional sobre Drogues i de el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.
Al llarg dels seus més de 15 anys d'existència, ASECEDI ha impulsat diferents eixos de treball; en concret: un referencial de qualitat compartit pels seus socis; la perspectiva de gènere a través d'una mirada des de les noves masculinitats; la prevenció i tractament de VIH/SIDA i la inserció laboral com a línia de treball des dels centres de dia com a instrument d'inclusió.
Esperem que el recorregut conjunt de col·laboració que ara s'inicia, després de la trobada celebrat entre aquestes dues entitats amb gran experiència en l'àmbit de les addiccions, vagi donant amb el temps grans fruits i des d'aquesta mirada còmplice de FSC, us ho puguem seguir comptant .
El voluntariat del Centre de Dia "La Crisàlide" s'enfronta amb èxit a un gran repte: realitzar una placa de fusta per al SAP amb el logotip d'FSC
El voluntariat del Centre de Dia de Reinserció “La Crisàlide”, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), no deixa de sorprendre'ns amb nous reptes als quals s'enfronten les persones que han realitzat un procés de deshabituació a les drogues en aquest servei, complementant el tractament ambulatori amb la realització d'activitats manuals, i que actualment són voluntaris/as d'aquest.
En aquesta ocasió, a petició de Laura Sangüesa, directora del SAP (Servei d'Atenció Psicològica) de FSC, han realitzat una placa de fusta per a presidir l'entrada del nou local que el servició va estrenar a la fi de 2019 al carrer Breda, 6, de Barcelona.
“Ella ens va confiar aquest projecte, insistint en la realització d'aquesta placa perquè totes les persones que passessin pel lloc, poguessin apreciar el resultat d'aquest treball manual, de grandària considerable, dut a terme per tres voluntaris del Centre de Dia La Crisàlide”, ens explica Sandra Gasca, coordinadora d'aquest servei.
El treball s'ha realitzat íntegrament amb eines manuals en aproximadament dos mesos i mig, gràcies a la labor d'aquestes tres persones voluntàries del centre, Faby, Rafa i Fernando. “El treball ha finalitzat amb la col·locació de la placa en el propi SAP a mitjan aquest mes de gener i el resultat no ha defraudat”, assenyala Sandra Gasca.
Davant la proposta de dur a terme aquest repte, els tres voluntaris del servei, tots ells exusuaris del recurs, no el van dubtar ni per un moment, encara que no s'havien fet treballs d'aquestes dimensions ni d'aquestes característiques amb anterioritat en el servei. Sempre és interessant “afrontar nous reptes i que vegin que poden resoldre'ls amb solvència i amb uns resultats a nivell de l'esperat pels altres, però sobretot per ells/as mateixos”, afirma la coordinadora del centre.
Tornant al procés de realització d'aquesta tasca, una vegada determinat la grandària que havia de tenir la placa i la fusta que s'anava a utilitzar, es va procedir al repartiment de funcions a partir de les habilitats de cada participant, de manera que cada voluntari pogués desenvolupar una part de la tasca, des de dibuixar el logotip i les lletres, serrar-lo i polir-lo, pegar-lo i pintar-lo amb els colors corporatius de la fundació, preparar-lo per a la seva col·locació i finalment, penjar-lo en la paret d'entrada del SAP.
L'equip terapèutic del Centre de Dia de Reinserció “La Crisàlide” ha coordinat l'activitat, si bé la realització ha estat duta a terme íntegrament per les tres persones que van assumir el repte i es van veure capaços de dur-lo a terme amb determinació. Ha estat veritablement il·lusionant viure de primera mà la capacitat d'autoorganització, el compromís amb el qual s'han implicat en aquest gran repte i l'autoexigència que ha marcat aquest treball des del primer moment, perquè el resultat estigués més que a l'altura, motiu pel qual ha rebut nombroses felicitacions per part de professionals i usuaris/as del SAP.
Un merescut reconeixement per a Faby, Rafa i Fernando que han sabut donar el millor d'ells perquè el SAP tingués una placa a l'altura del servei. Especialment, els ha fet il·lusió que la seva tasca hagi estat també molt valorada per les persones usuàries del Centre de Dia “La Crisàlide”, que han estat còmplices en tot moment d'aquest projecte, apreciant com anava avançant en la seva forma dia rere dia.
Una vegada més, els voluntaris/as de “La Crisàlide” es continuen superant, assumint grans reptes en les seves activitats i fent honor, això sí amb merescuda nota, al treball terapèutic que han realitzat temps enrere en aquest mateix servei.
"Gràcies a l'equip de professionals de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu he aconseguit tenir una vida més ordenada"
Sonia Puig Verdú té, segons ens diu, gairebé 42 anys, encara que en la seva vida imaginària uns 55, i és usuària des de fa 15 mesos d'aquest servei de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), centre en el qual treballa a més dues hores a la setmana en el servei de bugaderia. Tant l'equip professional com ella mateixa, i els seus companys/es, la defineixen com una persona independent, lluitadora, però això sí ... peculiar, amb molta imaginació, cosa que descobrireu al llarg d'aquesta entrevista.
- Com és el teu dia a dia al centre?
És bastant més ordenat que 15 mesos enrere. Em llevo, faig les meves tasques i baix a la bugaderia, acompanyada pel meu "cosina invisible" Noelia, un dels membres de la meva extensa "família invisible".
- ¿I això de tenir una "família invisible" és d'ara o de temps enrere?
Ve de sempre, des de petita, perquè tinc molta imaginació i em sembla una forma de sortir de la rutina de la vida quotidiana. De fet, tinc 7 "filles invisibles", però en la vida real, que distingeixo clarament de la imaginària, no he volgut ser mare.
- Crida l'atenció aquest món imaginari amb el qual convius...
Sí, ia més m'agrada escriure i participo a la revista de centre parlant d'ells/es. En el darrer número, he volgut escriure sobre el naixement de la meva filla Edurne que ha complert 24 anys ja.
- Si a tu t'és útil i t'aporta per viure una vida millor...
Sí, aquest món imaginari ve a donar resposta a una mena de rebel·lia enfront de el món actual, en el meu propi món regeixen les normes que jo vull, té un sistema de govern propi, amb una presidenta i uns reis invisibles, és un món imaginari a l' que no penso renunciar.
- Per què?
Perquè d'aquesta manera, no m'avorreixo ... Aquest món irreal m'ha acompanyat tota la vida i la meva família, com totes les famílies en la vida real, va variant i entren nous personatges. I sí, em permet donar-li més sentit a la meva vida.
- I com ha transcorregut la teva vida real?
La meva vida va canviar fa 25 anys amb la mort de la meva mare, el meu pare llavors va refer la seva vida amb una altra dona.
D'altra banda, vaig estar vivint un temps a Equador, i a l'arribar a Espanya, la treballadora social dels serveis socials de l'Ajuntament d'Alacant, Carmen, a la qual sempre voldré per tot el que ha fet per mi - a Marisa, la directora de el servei, també l'estimo molt - va fer una sèrie de gestions, gràcies a les que avui sóc aquí i tinc una vida més estable, ja que abans vivia en un alberg i anava als menjadors socials.
- Llavors podem dir que la teva vida ha millorat en aquest centre.
Sí, ha estat un canvi de vida per bé. Estic molt contenta, molt més centrada amb una feina, m'he tornat més assenyada, diferent a la persona que va entrar aquí. Puc dir que, gràcies a l'equip de professionals de l'servei, he aconseguit tenir una vida més ordenada.
- Veig que recorres molt en les teves paraules a la idea d'ordre.
Sí, sento que he avançat molt, ara sóc més treballadora i col·laborativa, abans em sentia deprimida perquè tenia una vida molt caòtica i una situació vital molt precària. El canvi ha vingut a l'sortir de tot això.
- I ara que la teva vida ha canviat per a millor, què és el que més t'agrada d'aquest servei en el qual resideixes?
M'agraden les instal·lacions, el fet de portar una vida ordenada, per exemple, amb els àpats, jo tot just sé cuinar, o amb l'estabilitat que ofereix tenir un treball de què ara disposo.
També, d'el servei m'agrada l'equip de professionals, estic encantada amb el personal, són persones entranyables.
- I com és la relació amb els teus companys/es?
És un tracte molt cordial i educat, amb alguns em porto millor que altres perquè tinc un temperament fort, però com a la vida mateixa, tinc estones millors i pitjors, si bé en general puc dir que m'he adaptat a aquesta convivència en el centre .
- Seguint amb els serveis que t'ofereix, ¿en quines activitats participes?
Participo en les activitats normals, de neteja, planxa... També he estat col·laborant en un cor, però ja no participo en ell per una sèrie de circumstàncies que es van donar.
- ¿I què és el que més t'agrada fer ara en el teu temps lliure?
Doncs ara, que he guanyat en pau i en tranquil·litat, aprofito per llegir poesia i llibres com "La ciutat de l'alegria" de Dominique Lapierre que m'aporten molt.
- Aquest llibre és un cant a l'esperança ia l'amor dins el sofriment i la misèria...
Sí, i jo he estat una persona molt de superar-me a mi mateixa, molt lluitadora...
- Que és el que t'ha portat fins aquí...
Sí, vaig ser jo la que vaig prendre la decisió de fer un canvi de vida, gràcies a aquesta persona de carn i ossos, Carme. I, com et deia, estic molt contenta de viure a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu.
- A més, sé que fins i tot fas una mica d'activitat física...
Sí, practico senderisme, em sento més vital, encara que de vegades vaig a contracor, però aquesta activitat, i el menjar més saludable en general, m'ha permès perdre ja 20 quilos.
- Alguna qüestió més a destacar?
Sí, que tu has començat a formar part avui de la meva família imaginària.
- Doncs m'encanta i espero que em donis un bon personatge.
Segur. M'ha agradat molt parlar amb tu.
Gràcies Sònia.
La Residència i Centre de Dia de Gavà participa en un projecte per combatre la soledat no desitjada en la gent gran
El servei de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), col·labora en aquest projecte impulsat per l'Ajuntament de Gavà per a combatre la soledat no desitjada en la gent gran, a través d'un servei de voluntariat. La iniciativa s'ha presentat a la II Jornada G3 "La solitud en les persones grans", organitzada pel "Fòrum G3 Gent Gran Gavà" i l'ajuntament de la localitat i es desenvoluparà durant aquest any 2020.
La presentació de el projecte de voluntariat ha tingut lloc durant el transcurs de la II Jornada G3, celebrada al recinte de les Mines Arqueològiques de Gavà i ha reunit un centenar de persones grans, agents socials, representants d'administracions públiques, professionals i persones interessades en l'àmbit de l'envelliment.
L'acte ha estat promogut des de l'Ajuntament de Gavà amb el suport dels membres del "Fòrum per un envelliment actiu" de la localitat, de què formen part dos professionals de la Residència i Centre de Dia de Gavà.
Seguint amb la trobada, durant el mateix s'ha abordat la solitud des de tots els àmbits i perspectives, així com els efectes que provoca en la salut de la gent gran, i els recursos necessaris per abordar una realitat que, segons dades de la Diputació de Barcelona, afecta un de cada cinc majors de 65 anys de Gavà.
El projecte, denominat "Compromís amb les persones grans en situació de soledat de Gavà", ha estat impulsat per la Comissió de Voluntariat del "Fòrum G3 Gent Gran Gavà", en què han treballat i de què forma part activa l'equip de professionals de Residència i Centre de Dia de Gavà.
En aquest sentit, cal fer un incís per a assenyalar que, en el passat "Fòrum G3" van participar la directora tècnica d'aquest servei, Isabel Gavilán, que va presentar l'informe de la Comissió de l'Voluntariat per la Soledat i la treballadora social Carola Gasol, que va aportar les conclusions de les taules de treball.
Aquest projecte presentat permetrà establir un servei de voluntariat de companyia i inclusió en la vida activa de Gavà per a les persones grans en situació de soledat no desitjada, mitjançant un servei d'acompanyament a través dels serveis socials, serveis sanitaris, etc.
Complementàriament, inclourà la participació de la ciutadania a través d'el Punt de Voluntariat de Gavà, servei municipal destinat a la captació de persones voluntàries.
La tasca d'aquest voluntariat té com a finalitat tractar de compensar la soledat no desitjada entre les persones grans que així ho sol·licitin i per a això, rebran una formació específica, a través de la col·laboració d'una entitat privada que s'ocuparà de la gestió de l'servei.
Durant el transcurs de la jornada, en la qual s'ha donat a conèixer aquest projecte, s'ha comptat amb la participació de tres experts/es que han realitzat ponències relacionades amb la temàtica de la soledat i que han aportat la seva visió professional. La primera, titulada "El repte de la solitud des d'una mirada interdisciplinària", a càrrec de Javier Yanguas, Doctor en psicologia biològica, director de l'Àrea de Ciències Socials i de l'Comportament de la Secció Europea de l'Associació internacional de Geriatria i Gerontologia i director científic de el Programa de Gent Gran de l'Obra Social "la Caixa".
La segona ponència, titulada "La solitud com a fenomen complex. Idees per a la intervenció ", realitzada per Elisa Sala, coordinadora de l'Observatori de la Soledat de la Gent Gran, intervenint en tercer lloc Josep Moya, Doctor en medicina, psiquiatre i membre de l'servei especialitzat d'atenció a la gent gran de Gavà, que va presentar la ponència "la solitud en les persones grans: una font de patiment emocional?".
Finalment, cal destacar que durant aquest any 2020, la Residència i Centre de Dia de Gavà continuarà aportant el seu bagatge professional en les sessions de treball del "Fòrum G3 Gent Gran Gavà", complint amb aquest 3 anys des que treballa per fomentar un espai de participació ciutadana i diàleg per abordar actuacions que fomentin l'envelliment actiu entre la gent gran.
"Hem aconseguit incentivar una bona comunicació entre els usuaris/es en les activitats nadalenques programades"
Amb motiu de les festes nadalenques, hem entrevistat a Rocío Castillo, treballadora auxiliar dels Habitatges especialitzades per a adults tutelats a La Rioja gestionades per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), que ens ha explicat les activitats que s'han realitzat durant aquestes dates, comptant per a això amb gran implicació dels usuaris/es. Els habitatges en què resideixen estan destinades a l'atenció integral de persones majors d'edat diagnosticades d'una patologia mental i sotmeses a un procediment judicial de modificació de la capacitat, la guarda s'hagi encomanada pels Tribunals a la Fundació Tutelar de la Rioja.
- Rocío, què destacaries de les activitats que heu organitzat amb motiu del Nadal i de la participació dels usuaris/es en elles?
Hem realitzat dues activitats: una de manualitats, en la qual vam decorar l'habitatge amb decoració típica nadalenca: garlandes, dibuixos amb motiu del Nadal que acolorim entre tots/es, pompons (boletes de llana) fetes per nosaltres/es, etc. En aquesta primera activitat incloem una xerrada informal sobre el Nadal, i també vam realitzar una segona activitat que va consistir en una sortida saludable i comunitària: visitar el Betlem de l'Ajuntament de Logronyo.
Pel que fa a la participació, va ser alta i es van implicar molt en això, resultant experiències molt positives, per tot el que els van aportar, segons vaig percebre, destacant la il·lusió que li van posar a ambdues. En la decoració de l'estança participar 7 persones i en la visita d'el Betlem 10.
- Centrant-nos en la primera activitat, quins valors i conductes educatives us propusisteis treballar, d'acord amb els objectius establerts en la mateixa?
L'objectiu principal era participar dels preparatius del Nadal decorant el pis amb objectes nadalencs. La decoració ajuda a sentir més a prop el Nadal ia viure aquestes dates amb il·lusió, i amb aquesta idea ens vam posar a treballar en dates prèvies.
A través d'aquesta activitat, vam treballar valors com la companyonia, l'organització, la paciència i conductes educatives com respectar el torn de paraula, l'escolta activa, també treballem aspectes relacionats amb la memòria i el record.
En aquest sentit, vam realitzar una xerrada informal sobre el Nadal, que els va permetre recordar com celebraven el Nadal amb les seves famílies, que era el que més els agradava, què rituals familiars compartien ... en la qual va tenir un paper important la comunicació entre ells/es , mostrant-se oberts i receptius.
- I què et van comentar?
Durant la xerrada, un usuari, Patxi, ens va explicar el bonic i enorme que és el Betlem que posen a Vitòria i el que li havia agradat visitar-; una altra usuària, Aida, ens va ensenyar fotos i ens va dir que no li agradava el Nadal perquè faltava la seva mare, però tot i així va voler expressar aquest sentir amb el grup i es va animar a participar en l'activitat. Un altre usuari, Jesús, ens va parlar de com havia gaudit del Nadal al seu poble, Ábalos a La Rioja, compartint detalls significatius per a ell.
Es va crear un ambient molt bonic, alguns/es van animar a el grup a comentar records, altres / es van ensenyar fotos de quan eren petits/es i compartir petites anècdotes ... va ser una pluja de records que va animar molt l'activitat de decoració, contagiant el grup de alegria per les vivències de records positius que havien viscut amb les seves famílies.
- I com vas viure tu aquesta activitat en la qual va tenir aquesta importància la comunicació?
Per a mi va ser una sorpresa, i crec que també per a ells/es, veure com s'anaven animant a participar i el amena que s'anava fent, gràcies a aquest intercanvi d'anècdotes, vivències... anant més enllà de l'activitat de decoració.
D'altra banda, no hi havia tractat amb persones majors d'edat diagnosticades d'una patologia mental fins arribar a aquest treball, en el que porto dos mesos que per a mi han estat molt intensos, i et puc dir que a nivell personal estic aprenent molt d'ells/es per tot el que m'expliquen i aporten, ja que són més grans que jo i porten més viscut.
El tracte directe amb ells/es també permet desmuntar mites pel rebuig social que, malauradament, encara té aquest col·lectiu; per exemple, en el cas de les persones amb esquizofrènia, si bé la meva experiència és que els usuaris/es d'aquest habitatge són molt respectuosos/es i em sento plenament tranquil·la amb ells/es pel clima de confiança que s'ha aconseguit.
- Quant a la segona activitat que ens adelantabas, què destacaries?
Especialment, la peculiaritat de l'Betlem de l'Ajuntament de Logronyo, ja que està dissenyat a mida "gairebé real" i amb maquetes d'edificis emblemàtics de la ciutat (Cocatedral La Rodona, Església de Sant Bernabé, Les roques de Quel, el Castell de Clavijo...).
En aquest cas, la participació també va ser molt bona, mostrant gran interès. Vam donar un passeig observant cadascuna de les maquetes i preguntàvem si coneixien l'escena o el lloc i que opinió tenien sobre elles. Van parlar en general dels pessebres que coneixien i que eren peculiars en la seva presentació, com el de Sant Sebastià o el Betlem elèctric de la localitat de La Rioja de Sorzano...
A més, vam fer un petit joc tractant d'enumerar les diferents figures, a el temps que ells/es anaven donant la seva opinió, comptaven aspectes personals, compartien records o el que els suggerien les diferents figures de pessebre.
- L'objectiu d'aquesta segona activitat sembla que també va estar en la línia de l'anterior, tractant d'incentivar un espai complementari de comunicació.
Sí, així va ser. L'objectiu era veure el Betlem en grup, compartint anècdotes i detalls entre ells/es i també van estar molt participatius. Es tractava de crear un espai de convivència entre els companys/es de pis, viure el Nadal i construir records conjunts, treballant valors com la col·laboració o el respecte.
Ens va impressionar la memòria d'alguns usuaris com és el cas de Jesús, fent la comparativa amb el pessebre que van posar l'any passat, si hi havia hagut canvis, per exemple, en detalls com les figures dels animals, si hi havia aquests o altres animals. Altres/es van dir que ja coneixien aquest pessebre però que tornaven a descobrir coses noves, etc.
- A manera de balanç d'aquestes activitats, què ens diries?
Destacaria la utilitat que ha tingut per a ells/es pels valors i conductes educatives que s'han treballat i els resultats obtinguts; també el comportament que han tingut durant el desenvolupament de les mateixes i la bona valoració que van fer de les mateixes, van sortir molt contents/es.
En la línia del que hem comentat, en aquestes activitats, hem tractat d'incentivar la comunicació entre els usuaris/es a través de valors com el respecte mutu, la cooperació i el companyerisme, de manera que sempre s'aconsegueix estrènyer llaços entre ells/es. En aquest sentit, la nostra valoració no pot ser millor.
Experiència des de les teràpies artístiques a la Comunitat Terapèutica de FSC "Can Coll": compromís i gratitud
Tenint en compte els resultats d'anys anteriors, vam decidir repetir aquesta activitat que realitzem amb caràcter anual. Aquesta vegada ens enfrontàvem a canvis que modificaven l'enfocament. Sabíem que anàvem a sentir l'absència d'una persona molt important de l'equip de la Comunitat Terapèutica "Can Coll" de la Fundació Salut i Comunitat (FSC): Joana, monitora de cuina i professional imprescindible en aquestes experiències artístiques, a la qual vam voler dedicar la present activitat.
La seva marxa era imminent causa de la seva jubilació. Ella ha estat instigadora i part activa d'aquests projectes des del seu inici, si bé havíem de adaptar l'experiència a un membre menys. Però ella, abans d'anar-se'n, va voler obsequiar-nos amb el que, de moment, ha estat la seva última aportació: ens va recordar els conceptes de compromís i gratitud com a eixos centrals del nostre projecte. Com sempre, aquesta és la llavor de la tasca que realitzem en les teràpies artístiques que desenvolupem en aquest servei.
Des de l'equip professional, entenem el compromís com un dels valors que durant 16 anys ha transmès Joana a tots els usuaris/es que han passat per aquesta comunitat, així que vam oferir a el grup actual la possibilitat de crear, a través d'aquesta activitat, una obra nascuda de l'compromís i també de la gratitud, que representés tots dos conceptes amb els quals poder créixer a nivell grupal.
A partir d'aquestes premisses, cada usuari/a treballar tot un ventall d'habilitats socials i reflexions personals que grupalment van donar lloc a la nostra creació conjunta, un bell arbre de llum. Amb tots els conflictes, dificultats, i també incorporant la sorpresa i l'orgull que havien sorgit durant la creació del "arbre", vam iniciar el treball individual, on cada membre de el grup va explorar en les seves pròpies creacions seves necessitats de canvis i les seves pròpies transformacions personals.
L'activitat d'aquest any, possiblement a causa de experiències molt enriquidores de l'equip professional d'altres anys i a la feina prèvia amb la creació de l'arbre, va derivar en la tasca d'un grup molt implicat en realitzar aquesta tasca artística, arribant a sorprendre en aquesta ocasió fins i tot a l'propi equip professional que guiava el grup.
Cal destacar també que, a l'inici, el treball grupal proposat, per la seva abstracció, va crear algunes resistències que, al llarg dels dies, no només van disminuir, sinó que van permetre fer un treball en aquest sentit, aconseguint la implicació dels usuaris/es participants en la revisió constant i diària d'aquest treball artístic, amb els seus consegüents implicacions terapèutiques.
Des de la comparativa de l'obra amb els respectius moments de l'procés vivencial en el qual es trobaven els usuaris/es, observem aspectes com la capacitat de transformació constant, la flexibilitat... A el temps, l'obra ocupava l'eix central de la casa en un lloc diferencial. Això els permetia poder observar-la i integrar-la en la vida diària de la comunitat, en aquest treball interior que estaven realitzant.
A causa de al bon desenvolupament de la feina feta, l'equip va decidir traslladar a el grup la decisió final a la qual es devia arribar amb aquesta creació. Seguidament, el grup va consensuar desmuntar l'obra i cremar el material que havia representat el reflex d'aquest treball realitzat durant un mes, amb la creença que, rememorant antics ritus ancestrals de purificació, podien donar l'experiència per finalitzada.
Després d'acomiadar junts de forma simbòlica l'experiència, el grup va tenir la iniciativa de recollir les cendres. Amb elles, va crear un material amb el qual va emmarcar una fotografia de tots els participants que es va penjar a la casa en la qual havia tingut lloc aquesta vivència.
Per a l'equip professional de l'servei, sempre suposa tota una experiència fer aquesta activitat, però en aquesta ocasió, segurament a causa de com va sorgir la llavor, al seu rellevància, a les experiències passades o bé a la singularitat de les persones participants que han integrat el grup actual de l'activitat, ha estat doblement gratificant. Una cosa que volem compartir i que ha estat la motivació per escriure aquest article.
Amb el mateix, a més, volem expressar la nostra gratitud a la Fundació Salut i Comunitat per facilitar aquesta experiència i per la seva confiança en la tasca que realitzem en aquest servei. Als membres de el grup per oferir un aprenentatge inestimable i especialment, agrair a la persona que va plantar la llavor i que tants fruits ha repartit al llarg de la seva experiència...
Gràcies Joana.
A "taula posada" al Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar d'Alacant
Aquestes línies neixen de l'compromís adquirit fa més d'un any d'escriure sobre el que pogués semblar obvi i el que potser no sigui tant. De fet, el meu compromís era doble, acostar-me a esmorzar amb l'equip de cuina una vegada a la setmana i redactar un article sobre el seu treball. De recuperar el bon costum de dinar faig propòsit d'esmena per al nou any, sobre el compromís d'escriure aprofito que en aquestes festes m'ho han posat en safata per deixar-ho saldat.
La millor definició de "obvi" que conec és aquella que diu que "obvi no és el que tothom veu, sinó allò que teníem just a la banda i no estàvem veient". Posats a dir obvietats, comencem amb una: al Centre d'Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), tenim cuina, equip de cuina, una coordinadora de serveis generals i una auxiliar administrativa que també col·labora i, per descomptat, comensals, que esmorzen, mengen, berenen i sopen tots els dies de l'any.
No són molts, hi ha sens dubte en la Fundació Salut i Comunitat centres residencials més grans que el nostre. Aquí atenem a uns cinquanta comensals diaris, alguns amb requeriments de dietes pautades per l'àrea d'infermeria, altres amb horaris poc compatibles amb els torns establerts, tots ells diversos en els seus gustos i apetències.
Amparo, la coordinadora de serveis generals, em va facilitar fa uns dies algunes fotos de la feina de cuina durant les festes nadalenques. Hi ha en aquest gest un ajudar a veure el que d'una altra manera passa desapercebut: el privilegi de treballar a "taula parada", el poder comptar, en el procés d'acollida amb l'aliment ben servit, el garantir que la sustentació de qui es planteja un procés d'inserció no sigui només tècnic i emocional sinó, també, nutritiu en el més literal dels seus sentits.
La seqüència de fotos parla de olles i llistes de compra, de taules de descongelació i fregat de trastos, de cura en el conjunt i afecte en els detalls, de tallades i emplatats, d'art i inspiració, de registres i normativa sanitària, de sabers i sabors, de menú de festa, de gust de llar quan la llar no ha estat possible i més mal aquesta absència.
En aquest treball de restauració, hi ha poc deixat a l'atzar. Està, per descomptat, el saber acumulat d'anys d'experiència i la predisposició, les ganes, la preocupació, i la il·lusió per superar-se cada any. Està també el rigor en la planificació, la distribució de tasques i coordinació d'un equip que, com tots, té també les seves dificultats, la seva història, els seus processos i les seves expectatives. Parlant amb professionals de l'hostaleria, em comentaven que el treball de cuina cada vegada té menys a veure amb els fogons i més amb la gestió, m'ho crec. Parlant amb els que cuinen diàriament, he après que la seu de les emocions està més a prop de l'estómac que del múscul cardíac, m'ho crec encara més. Cuinar és doncs treball i passió en un context, el CAI d'Alacant, on no falta ni d'una cosa ni de l'altra.
Hi ha també aquí, per descomptat, això és una altra obvietat, alguns draps bruts... Per això, comptem amb un servei de bugaderia interna que, en una mena de cicle sense fi, s'esforça cada dia a posar-los novament a disposició de qui pugui necessitar-los nets. És aquest altre servei de centre que suma una professionalitat entranyable a una atenció global, polifacètica i complexa.
La cuina, la bugaderia, la quotidianitat, l'olor de cafè i pa torrat, a llençols i roba neta... tot això és, sens dubte, part inqüestionable de cor de l'CAI ... sé que és obvi, però és just que també sigui comptat.
Fidel Romaní Salord
Director de el Centre d'Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d'Alacant