"Participar en la decoració d'un carrer a les Festes de Gràcia ha estat una experiència intergeneracional meravellosa"
Els carrers del barri de Gràcia de Barcelona es vesteixen de gala per competir cada mes d'agost pel premi al carrer millor decorat en els seus populars festes. Aquest any, un grup d'usuàries dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento I" i "Concili de Trento II", serveis de l'Ajuntament de Barcelona, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han col·laborat en la decoració del carrer de la Perla. En representació de totes elles i perquè ens expliqui en què ha consistit aquesta participació, hem parlat amb Raquel Soto, usuària de 78 anys de "Concili de Trento II".
- Com ha estat l'experiència de participar en aquest projecte intergeneracional?
Per a mi ha estat una experiència meravellosa col·laborar durant més de dues setmanes, al costat de les meves companyes dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento I" i "Concili de Trento II", en la decoració del carrer de la Perla. És la primera vegada que hem participat i ha estat molt gratificant per a totes nosaltres. En el meu cas, no m'ha importat ni tan sols portar dues tardes feina a casa, tot i que l'activitat l'hem realitzat a les instal·lacions del centre.
- Tan gratificant que m'han dit que fins i tot us van posar un nom al grup d'usuàries d'aquests habitatges que colaborasteis en aquesta activitat...
Sí. "Les perles del Clot". Reconec que em va encantar aquest gest. Encara m'emociona recordar aquesta experiència i la bona acollida que ens van donar al barri persones de totes les edats, així com les persones organitzadores d'aquesta activitat, sense conèixer-nos de res. Encara em sorprèn el bon tracte que ens van donar i la seva amabilitat, cosa que va fer molt senzilla i agradable la nostra participació en la mateixa.
Vull dir també que aquesta activitat em va entretenir molt, em va ajudar a despejarme... a sortir de les meves rutines habituals i això sempre és bo. No tinc més que bones paraules d'aquesta experiència.
- Quantes dones dels Habitatges amb Serveis "Concili de Trento I" i "Concili de Trento II" vau participar en la decoració d'aquest carrer?
8 dones de "Concili de Trento II", al costat de la directora del servei Mari Carmen Navas, i per part de "Concili de Trento I", van participar 8 dones, al costat de Silvia Salinas, la directora del centre.
- En el teu cas, des de quan ets usuària dels Habitatges "Concili de Trento II" i com està sent l'experiència?
Sóc usuària des que van inaugurar fa 11 anys aquest bloc, visc sola en un habitatge i estic encantadíssima, ja que vivia al barri del Raval i cada vegada hi ha pitjor ambient, me'n vaig anar perquè em feia por viure-hi, hi ha molta inseguretat...
No obstant això, ara porto una vida molt tranquil·la en aquest nou barri, sense ensurts, que a aquestes edats no estem per a aquestes coses...
- Què destacaries de l'habitatge en la qual resideixes?
Per a mi és gran. Mai havia tingut terrassa ni ascensor... Amb la terrassa estic contentíssima pel sol que m'entra, la qual cosa sempre dóna alegria a la casa. Quant a l'ascensor, també estic contenta de tenir-lo perquè visc en l'últim pis, però mentre pugui, seguiré pujant els 90 esglaons, sabent el beneficiós que és per la meva salut aquest exercici diari que realitzo. Algun dia segurament em tocarà pujar només fins al 2n pis, però aquell dia encara no ha arribat.
- Pel que comentes et trobes bé de salut... No et canses de pujar escales.
Sí, de fet, ahir vam fer una sortida, organitzada des del servei, a l'Església Santa Maria del Mar a Barcelona. Ens van ensenyar les torres i ens van dir que si volíem podíem pujar, però de les persones que anàvem, només em vaig atrevir a pujar jo. Sí, afortunadament, tinc bona salut i espero que per molt de temps.
- A més, sé que comptes amb molt bones veïnes en el servei.
Sí, són amigues, més que veïnes, i el tracte és de com si ens coneguéssim de tota la vida... Estic molt feliç amb elles.
- En la teva activitat diària, amb quina tasques t'entretens i t'agraden més?
Doncs et diria que em falten hores. Escric novel·les, sóc pintora, pinto a l'oli ia l'aquarel·la. També, faig activitats de grup com gimnàstica, tai-txi, participo en les activitats de la Wii, en una coral ... D'altra banda, els dissabtes vaig a jugar a la petanca i els diumenges em dedico a passejar, però m'agrada anar sola, així vaig caminant al meu propi ritme. Agafo un carrer i em dic a mi mateixa "a veure on em porta aquest carrer que ja arribaré a algun lloc...".
- I veient l'activa que ets segur que arribes...
Sí, sempre surto cap endavant en tot en general perquè així m'ho proposo. És qüestió de voluntat.
- Per acabar, què ens pots dir de l'equip professional del servei ?, de quina forma us facilita la vida diària a les persones usuàries?
També tinc bones paraules per a tots ells/es. Mari Carmen, la directora del centre, és estupenda, així com les auxiliars. En el meu cas, em vaig quedar vídua fa 24 anys, però vaig començar a dibuixar ia ballar sardanes en un casal i d'aquesta manera, em vaig anar animant ... La millor manera d'afrontar aquestes circumstàncies va ser comptar amb bones companyies i fer activitats. Sí, sempre he estat molt activa.
Vull dir també que tot l'equip professional en el seu conjunt és meravellós ja que cada persona ha tingut unes vivències, unes circumstàncies i tenim les nostres tristeses, dies millors i pitjors, però ells/es ens ajuden molt.
Els menors del Centre d'Acolliment Especialitzat “Valle de Cayón” visiten un centre d'acolliment de fauna silvestre conscienciant-se enfront del maltracto animal
Un grup de menors d'aquest servei de la Direcció general de Serveis Socials del Govern de Cantàbria, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb l'Associació Lagunduz, ha visitat durant aquest estiu les instal·lacions de Karpín Fauna, a la Vall de Carranza (País Basc). Es tracta d'un centre d'acolliment de fauna silvestre procedent de decomisos per caça il·legal, mascotes abandonades, fauna autòctona irrecuperable de centres de recuperació, tancament de granges de cries o animals nascuts en captivitat.
Karpín Fauna és un centre d'oci i turisme responsable, en el qual aprendre com hem de comportar-nos davant el mitjà natural i comprometre'ns amb la sostenibilitat. La seva missió és acollir a algunes espècies que, per alguna raó, no poden viure en el seu mitjà natural, assegurar-los una vida digna i explicar les seves històries perquè els qui les visitin, se sensibilitzin enfront de les seves diverses problemàtiques.
En una finca centenària de 20 hectàrees, des de la qual s'albira un de les valls més belles de la geografia basca, Karpín és un refugi privilegiat per més de 55 espècies diferents. En el recorregut, en una zona de bosc tancat, podem trobar dues zones que ens porten a l'era juràsica i a conèixer els animals que van poblar el planeta, després de la desaparició dels dinosaures.
Gràcies a la guia que ofereix un grup de paleontòlegs, es poden conèixer reproduccions a grandària natural de les espècies de dinosaures més cridaneres i dels animals carnívors i herbívors que, després de la seva desaparició, van ocupar el planeta fins a fa 10.000 anys. Per tot això, sabent el que els anava a aportar, un grup de menors del Centre d'Acolliment Especialitzat “Valle de Cayón”, acompanyats per professionals del servei, es van aventurar a realitzar el passat mes d'agost aquesta excursió.
En arribar allí, els van atendre amablement i els van oferir un mapa per guiar-los sobre com visitar cada racó de forma ordenada per no perdre's res. Els i les menors estaven ansiosos, animats i mentalitzats ja per endavant amb el que anaven a veure, sabent que no es tractava d'un parc natural a l'ús, en viure en ell espècies que han estat danyades. És el cas de moltes de les aus que van poder veure en aquest parc i del gat salvatge, que han sofert greus mutilacions en el seu cos a causa de la caça il·legal, la qual cosa els impedeixen sobreviure per si mateixos en la naturalesa, requerint cures especials.
Cada instal·lació que alberga a alguna espècie animal en aquest centre disposa d'un o diversos panells en els quals es pot trobar informació sobre l'hàbitat, alimentació, costums, biometria, àrea de distribució, taxonomia i grau d'amenaça d'aquesta espècie. D'altra banda, els arbres i arbustos més representatius del parc tenen també el seu corresponent cartell informatiu en el qual es detallen els seus noms, característiques, grau d'amenaça, etc., els quals va ser observant el grup de menors amb gran interès a cada pas que donava.
A més, el parc compta amb una zona especial anomenada Terrosauro, en la qual, a través d'un viatge al Juràsic, els i les menors van poder conèixer un campament paleontològic on cohabiten algunes de les espècies de dinosaures més cridaneres. Acompanyats de quatre investigadors, van poder conèixer a més la seva peculiar forma de vida. Tot això, sorpresos i animats per divertits esglais i sorpreses que van fer que els joves se sentissin veritablement ambientats en l'era dels dinosaures.
Després de la visita, els i les menors es van asseure a degustar unes delicioses truites de patata i gelats, com a rematada final a aquest intens dia, i també van poder gaudir d'una sobretaula en el mitjà natural. De tot això, volem destacar el molt que van gaudir durant aquesta visita, així com el seu excel·lent comportament i la seva conscienciació sobre la cura especial que mereixen aquestes espècies silvestres.
Trobada de FSC amb la Fundació Canària Yrichen per compartir bones pràctiques professionals
El passat mes d'agost, participem en una trobada entre professionals de diferents sectors, amb l'objectiu d'una posada en comú per desenvolupar un projecte residencial dirigit a dones i als seus fills/as, centrat en el tractament de les addiccions i la violència de gènere.
La reunió va tenir lloc a la illa de Gran Canària, concretament en Telde, municipi on se situa la seu de la Fundació Canària Yrichen, les actuacions de la qual han estat emmarcades dins de les directrius marcades pel Pla Nacional sobre Drogues i el Pla Canari sobre Drogues, explicant en l'actualitat amb diverses comunitats terapèutiques. Tenim
A aquesta trobada de professionals van assistir integrants de la Fundació Canària Yrichen, entre ells, Carlos Navarro, director d'aquesta entitat i Davinia Ramírez, directora de l'Àrea de Tractament i Igualtat de la fundació. També van assistir Patricia Martínez, assessora en matèria de drogodependències i gènere, així com Mª Lourdes Brito i Nicolás Amador, professionals del Servei de Coordinació Tècnica d'Atenció a les Drogodependències del Servei de Salut Canari.
Per part de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va estar presenti nostra companya Alicia Salamanca, en qualitat de directora de l'Espai Ariadna, servei residencial de la nostra entitat a Barcelona dirigit a dones, així com a les seves filles i fills, que treballa l'abordatge terapèutic en addiccions i violències masclistes.
Durant la trobada, es van tractar aspectes tècnics relacionats amb l'engegada d'un projecte d'aquestes característiques i es va aprofundir en temes com flexibilitzar la normativa, ajustar els horaris, estructura i composició de l'equip multidisciplinari. També, es va parlar de la importància d'establir grups terapèutics i educatius dins del tractament.
L'eix transversal del treball conjunt va ser posar en valor la importància d'incorporar la perspectiva de gènere en la intervenció amb dones i “despatologizar” la mirada cap a la salut mental de les dones. Així mateix, el treball es va centrar en l'abordatge des de l'especificitat de gènere, amb la finalitat d'aconseguir adherència als tractaments, treballar cap a objectius desitjats per les dones, evitar “portes giratòries en els tractaments” i allunyar-se de prejudicis o idees preconcebudes cap als processos de recuperació, tant en el cas de les dones com dels seus fills/as.
A més, es van abordar problemàtiques concretes i diferents casos pràctics. En aquest sentit, es va posar l'accent a poder treballar amb les i els menors d'edat, de manera que se'ls pugui fer partícips i protagonistes del tractament, i puguin disposar d'espais propis d'infància, així com comptar amb professionals amb especialitat específica en infància i violència masclista i intrafamiliar.
També, en aquest espai de trobada es va realitzar una revisió documental per a la intervenció tècnica, procedint-se a la recollida d'informació i abordatge des d'una perspectiva inclusiva i no discriminatòria, posant-se de manifest la importància de comptar amb un equip humà amb formació en ambdues problemàtiques i, a més, com a valor afegit, amb perspectiva de gènere.
La trobada va ser satisfactòriament productiu, es van establir llaços professionals i es van ampliar coneixements, a més de compartir bones pràctiques professionals.
Perspectiva de gènere en la intervenció educativa del Pis Terapèutic Cosmos
Des de fa uns anys, els recursos de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han anat prenent cada vegada major consciència de la importància d'incorporar una mirada amb perspectiva de gènere que modifiqui la seva manera tradicional d'intervenció socioeducativa, transformant-la en una més inclusiva i transversal.
Tradicionalment, els programes de drogodependències s'han dissenyat des d'una perspectiva androcèntrica. Els homes han estat i segueixen sent els usuaris majoritaris d'aquest tipus de recursos. Les intervencions sobre l'addicció, segueixen prenent com a eix d'actuació la realitat masculina. No és casualitat que les dones continuïn sent una gran minoria i que el temps d'estada i adherència al tractament sigui molt menor que el dels homes. Tampoc és casualitat que el nombre de dones trans sigui gairebé nul i no accedeixin a aquest tipus de recursos.
Segons assenyalen Llopis, Castillo, Rebollida i Stocco (2005), l'androcentrisme segueix sent molt comú en els tractaments aplicant-se a les dones, sota una suposada concepció “neutral”, les mateixes intervencions, lectures i significats dels consums masculins, invisibilitzant d'aquesta forma les diferències i necessitats pròpies que elles presenten. Segons apunten a més aquests autors, “en molts casos les pròpies dones se senten incòmodes dins dels sistemes d'atenció professional, totalment masculinitzats, i acaben per abandonar el programa, al no identificar-se amb el mateix”.
Sabent que partim d'aquesta realitat i, coincidint amb el canvi en l'adreça del Pis Terapèutic Cosmos d'FSC a Barcelona, hem iniciat amb molta il·lusió i força el trànsit de paradigma. Encaminades a construir juntes un recurs on la intervenció en les addiccions tingui unes ulleres violetes més inclusives i, per tant, més igualitàries.
Quan li preguntem a algun professional si vol incorporar una mirada de gènere al seu camp d'intervenció, la resposta sempre és afirmativa, ja que és alguna cosa que en els últims anys hem anat assimilant socialment com a positiu. Però, què significa treballar amb perspectiva de gènere en addiccions? Això implica revisar el nostre saber, el fer i, el més difícil i imprescindible, l'ésser.
El saber implica una formació interna d'equip perquè cada professional incorpori els coneixements necessaris en les particularitats de gènere. Això inclou assistència a formacions, tallers, xerrades i accés a bibliografies específica sobre el tema.
Aquest canvi de perspectiva implica a més identificar què i com afecta al seu consum i al seu ser el fet de ser dones, quant a categoria social i cultural que genera identitat i subjectivitat, per així comprendre com afecta aquesta construcció als processos de drogodependències, en la línia que apunten alguns autors.
Per modificar “el fer”, hem d'enfrontar-nos a les nostres pròpies resistències, revisant unes formes d'actuació que veníem repetint i construint des de fa més d'una dècada i que marcaven el camí dels correcte i l'incorrecte, que ens generaven seguretat a l'hora d'actuar i que delimitaven les nostres intervencions. Modificar “el fer” requereix temps i paciència i molta valentia per reconèixer el que ja no ens funciona i per deixar anar aquelles certeses que ens impedeixen evolucionar.
En aquesta mateixa adreça de replantejar-nos el nostre treball, hem iniciat en el Pis Terapèutic Cosmos una supervisió mensual, acompanyades per una professional feminista formada en la intervenció en addicció i gènere. També, hem començat a recollir les opinions i valoracions de les persones a les quals acompanyem en aquest procés terapèutic, tenint-les en compte com a eina fonamental i ineludible per poder ajudar-nos a reflexionar i reflectir tot allò que no estem veient des de la nostra habitual visió.
Per la nostra banda, utilitzem cada reunió d'equip per valorar millor les diferents decisions que anem prenent, lligades a una mirada centrada en la persona que ampliï el camp de visió. Tenim clar que el creixement és un procés lent i llarg, i que els canvis s'aniran modificant a mesura que nosaltres mateixes, com a professionals, puguem anar modificant els nostres propis punts de vista i la nostra capacitat de “veure”.
Finalment, cal referir-se a la nostra capacitat de “ser”. És imprescindible que cada professional revisi la seva pròpia subjectivitat, ja que aquesta visió directa i indirectament incideix sobre les persones amb les quals treballem. Els canvis personals són els que requereixen més temps i els que més beneficis els aporten. Cada professional ha de realitzar un treball individual de revisar des d'on estem mirant i quines concepcions tenim, a més d'analitzar qui som les persones que anem a acompanyar a aquestes altres persones en aquest moment clau de les seves vides.
Finalment, i no menys important, en el Pis Terapèutic Cosmos hem començat a engegar un grup específic de gènere per a dones on poder escoltar i amplificar les seves veus, al mateix temps que intentar oferir un espai de construcció de sororitat, d'autoestima i d'empoderament.
José Figueres: “Volia donar el millor de mi a les persones més necessitades. Per això, vaig decidir ser integrador social”
El nostre company José Figueres treballa com a integrador social en el centre dirigit a menors migrants no acompanyats “Verdader 2”, servei d'atenció residencial de titularitat pública, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), situat a la província d'Alacant. En una informació anterior, ens apropava a la gènesi del seu conte «La colla de Nelson» (“La colla de Nelson”) fins a la seva publicació i en aquesta ocasió, hem volgut conèixer una mica més sobre la labor que realitza en el servei, així com les seves novetats literàries.
– Des de quan treballes en el Centre d'Acolliment de Menors “El Verdader 2”?
Pràcticament des de l'obertura del servei, al desembre de 2017.
– En què consisteix el teu treball en el centre?
Es treballa de manera global, cobrint i supervisant totes les necessitats bàsiques dels i les residents: físiques, cognitives, emocionals, socials i educatives, participant els adolescents en diferents recursos comunitaris per poder aconseguir una integració real i efectiva.
També, es treballen un altre tipus de continguts específics, relacionats amb la integració social, tals com la promoció de la igualtat de gènere; la prevenció de l'abús de les drogues; qüestions relacionades amb l'educació sexual… A més, gestionem amb altres entitats/administracions la dinamització del temps lliure dels i les menors, entre moltes altres funcions que realitzem.
– Per què vas decidir ser integrador social?
Vaig iniciar la meva vida laboral en un gremi molt diferent: vaig començar treballant 8 anys en una empresa de reformes d'interiors, però, bàsicament, em vaig cansar de treballar amb coses i vaig decidir que volia treballar amb persones. Volia donar el millor de mi a les persones que més ho necessitessin. Per això, vaig decidir ser integrador social.
– Entenc que la coordinació entre professionals del centre ha de ser molt important per poder realitzar una bona labor d'equip…
Sí, importantíssima. La coordinació entre l'equip tècnic amb els diferents equips educatius i, al seu torn, la coordinació entre equips, és l'eix del nostre dia a dia. La informació és “poder”, ha de fluir entre l'equip professional de manera funcional per afavorir la integració social de la població resident.
– Què és el que més t'agrada de la labor que realitzes?
El contacte directe amb els i les menors, ja que el mateix, a través del vincle socioafectivo que s'estableix en la dinàmica interna, ens permet reeducar des de la pluralitat.
– D'altra banda, et volem preguntar per les novetats del teu conte “La colla de Nelson”, què ens pots explicar?
El conte ha estat editat per ASAEM (Associació de la Safor d'Ajuda a persones amb Malaltia Mental). A mi, com a autor, em correspon un percentatge ja estipulat (el 10% per exemplar venut), que, en aquest cas, he donado íntegrament a aquesta associació per a projectes relacionats amb les seves funcions del dia a dia.
Si bé, el veritablement important de l'edició d'aquest àlbum il·lustrat és el projecte socioeducativo que ho emmarca, ‘La colla de Nelson’, que visitarà multitud d'aules de la comarca de la Safor, a València, per educar als més petits des de la diversitat, un material didàctic del que mancava l'entitat i que, a través del certamen literari de contes curts ‘Històries Efímeres’, van poder crear.
– I en quin moment es troben les gestions amb les diferents institucions que puguin col·laborar en un futur amb noves edicions, perquè altres entitats puguin utilitzar també aquest conte com a material didàctic?
A priori, per a la recerca de finançament en l'edició del llibre, sí em consta que han col·laborat tant entitats públiques (ajuntaments) com a privades (entitats bancàries, AMPAs, associacions relacionades, etc.). Si bé, desconec si a posteriori, s'han generat sinergies positives per a la cooperació. Espero que sí.
– Per la teva banda, en quin nous projectes estàs treballant?
En aquests moments acabo de finalitzar un llibre de poesia en valencià: “Oceà de somnis”. Està compost per 40 poemes d'estil lliure que pretenen exercir una influència introductiva en el lector, tant en el gènere poètic com en la lectura en llengua pròpia.
Aquest nou original neix inspirat per aquella travessia per Amèrica Llatina que queda plasmada en “Vaig despertar a l'Havana”, un llibre de relats publicat en 2017 per l'editorial Cercle Rojo, i inspirat també per la necessitat de posar en valor una llengua que, durant segles, ha estat menyspreada: el valencià.
– Finalment, t'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, aprofito per convidar a totes les famílies que així ho desitgin, a apropar-se el dissabte 19 d'octubre al Centre Comercial La Vital a Gandía (València), a conèixer als membres de ‘La colla de Nelson’, en la segona de les seves presentacions.
Realitzarem un meravellós contacontes per educar des de la diversitat als més petits de la casa. No us ho podeu perdre. Allí us esperem.
“L'experiència que aporta el voluntariat és el creixement i aprenentatge constant que rebem d'els qui ajudem"
Mª Carmen Botes Romero és voluntària des del passat mes de gener del Centre Municipal d'Acolliment i Inserció de persones sense Llar, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, si bé és voluntària de manera vocacional des dels 15 anys, havent col·laborat en diferents entitats, tant al seu país d'origen (Argentina), com a Espanya des que va arribar. A més del servei que presta com a perruquera en el centre, aporta la seva sensibilitat especial en l'escolta activa dels/as participants, així com el seu granit de sorra en què millorin la seva imatge personal.
- En què consisteix la teva tasca com a voluntària i quant temps portes realitzant aquesta labor?
El meu compromís de voluntariat passa per donar servei de perruquería quinzenalment, tant als/as participants que resideixen en el centre d'acolliment en algun programa de curta o llarga estada, com als/as participants de serveis externs.
Amb això, tracte que millorin la seva imatge personal, i també en el cas d'aquells que estan en recerca activa d'ocupació i han d'acudir a una entrevista, o simplement han de fer-se una foto per elaborar el seu currículum vitae des del servei que s'ofereix a l'àrea d'orientació laboral del centre.
- Per què vas decidir col·laborar com a voluntària en aquest servei?
Sempre he realitzat accions de voluntariat tant al meu país, com des que vaig arribar a Espanya en diferents entitats, labor que compagino amb el meu treball. La meva família em va inculcar aquest tipus d'accions/valoris de voluntariat des de la meva infància, com a estil de vida altruista.
- T'interessen especialment aquest tipus de programes?, per què?
L'experiència que aporta el voluntariat en entitats és el creixement i aprenentatge constant que rebem d'els qui ajudem. És un enriquiment personal que va més enllà del purament econòmic.
- Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
Doncs, a més de la satisfacció de veure a les persones somriure al versi més macos/as, crec que és un granit més que aporta la possibilitat de poder trobar un treball, donant una imatge de cura.
D'altra banda, és un moment en el qual els/as participants es relaxen, interactuen amb mi i se sinceren o m'expliquen com se senten en el moment vital en el qual es troben, així com les seves inquietuds o projectes de futur. En aquest sentit, aporto el saber escoltar prestant un servei desinteressat amb l'objectiu que se sentin millor.
- I quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat als usuaris/as del servei?
Hi ha molts moments, però el millor és la felicitat que desprenen quan els dic: “ja està”, i els llevo la capa i, amb un somriure, em donen gràcies amb un gran sentit d'agraïment. Alguns et volen oferir alguna cosa a canvi, i uns altres simplement et regalen un “Que Déu la beneeixi!”. I aquesta és la contraprestació del voluntariat... No té preu, però t'omple l'ànima.
- Com és la relació amb l'equip professional del servei, a l'hora de facilitar-te aquesta tasca de voluntariat?
El personal del centre té l'amabilitat i el sentit de servei a flor de pell. Són educats/as i delicats/as. Valors importants per al col·lectiu amb el qual treballen.
- Què li diries a les persones que s'estan plantejant ser voluntàries de la Fundació Salut i Comunitat?
A les persones que es plantegen fer voluntariat, els diria que és un compromís que s'assumeix amb respecte, que és un treball com qualsevol un altre en el qual aportes el teu saber, solament que no es paga econòmicament, sinó amb alguna cosa molt millor, com és contribuir en la mesura que pots al fet que altres persones se sentin millor, a més de donar-los cert recolzo en el moment vital pel qual estiguin passant.
Sens dubte, es tracta d'un aprenentatge diari; d'un benefici recíproc…
Teràpia assistida amb animals a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" gestionada per FSC
Són molts els estudis que confirmen els beneficis que el contacte amb animals domèstics pot aportar a les persones, especialment quan parlem de persones la capacitat de comunicació està minvada com a conseqüència d'una demència o altres trastorns.
La Fundació Affinity que treballa en diferents àmbits com la investigació, acció social i conscienciació, promovent amb la seva tasca la cultura del respecte i de l'amor cap als animals, manté que, a través d'aquest contacte, es poden aconseguir beneficis a nivell físic, cognitiu, emocional i relacional en les persones i que pot ajudar a millorar l'autoestima i el sentit de responsabilitat, a l'expressió de sentiments, a més de reduir l'ansietat i alleujar l'estrès.
La relació de l'ésser humà amb els animals ve de lluny i, especialment el gos, ha format part de la vida de moltes de les persones grans que a dia d'avui, viuen en centres residencials. Per això, a la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona, dirigida i gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) de la Generalitat de Catalunya, hem volgut gaudir en aquesta ocasió d'una experiència diferent perquè els usuaris/es puguin beneficiar de la teràpia amb animals.
Fa uns dies, una representant de la Vocalia de Gossos de l'Associació veïnal "La Palmera" es va posar en contacte amb nosaltres/as per oferir-nos la possibilitat que els majors poguessin viure aquesta experiència amb els seus animals. En aquest cas en concret, es tracta d'una col·laboració voluntària i els animals i els seus amos/es, que formen part de la Vocalia de gossos, amb aquesta activitat pretenen sensibilitzar, ajudant a entendre les normes cíviques de la cura i tinença d'un animal. De fet, ja han realitzat activitats en col·legis del barri, sempre amb resultats molt positius.
La proposta ens va cridar l'atenció i de seguida ens vam posar d'acord per programar una "visita" de presentació i valorar si era beneficiós per als usuaris/es del centre que els animals formessin part d'alguna de les activitats que ja realitzen en el servei. Aquests dies han vingut a visitar-nos i el balanç de l'activitat no pot ser millor, tot i les altes temperatures que estem tenint. Un grup de 20 persones usuàries de la residència i del centre de dia van rebre a la terrassa de la primera planta de l'servei a aquests cinc amics: Ros, Jako, Noa, Sintra i Pelusa amb els seus respectius propietaris: Ester, Xaro, la Marta, Montse , Noe i Francesca.
Primer, ens situem al final de la terrassa de la primera planta, protegits en el possible del sol i entre la zona d'hort del centre. Els voluntaris/es de la Vocalia de Gossos van arribar amb els seus animals i van fer les corresponents presentacions, acostant-se als usuaris/es, i permetent que els acariciessin i fins i tot que els donessin alguna "xuxe", al que els animals van respondre molt bé.
Posteriorment, van jugar a llançar-los una pilota i van veure alguna exhibició del circuit, amb uns materials que havien portat des de l'associació amb aquesta finalitat. A més, van fer alguna que una altra cursa entre ells, ja que són animals molt juganers i es van trobar molt còmodes en l'espai de la terrassa, en companyia de la gent gran.
Finalment, els integrants de la Vocalia de Gossos de l'associació veïnal "La Palmera" van obsequiar a la gent gran, entre altres coses, amb una bola plegable i una ampolla d'aigua metal·litzada que van rebre amb gran grat.
L'experiència ha estat molt enriquidora, gràcies a la col·laboració d'aquesta associació, de manera que, a través d'aquest espai, volem aprofitar per expressar el nostre agraïment per aquesta col·laboració altruista, atesos els efectes positius que l'activitat ha tingut en la gent gran.
De fet, alguns majors ja ens pregunten quan van a tornar els animals i els seus amos/es... esperant una propera trobada. Sens dubte, tornarem a veure'ns, però aquesta vegada serà fent una passejada pel barri, si bé en millors condicions, donades les altes temperatures estivals...
El projecte "En Plenes Facultats" d'FSC participa en un congrés internacional d'organitzacions de reducció de danys a Lituània
La trobada, denominat "Vilnius E-network Summit", ha tingut lloc a Vílnius, capital lituana, durant el mes de juliol, i ha estat organitzat per la xarxa internacional Youth Rise amb tres objectius principals: compartir l'estratègia digital i les millors pràctiques de xarxes de treball "online" i els aprenentatges adquirits; reflexionar sobre les necessitats, el grup objectiu i l'estructura del contingut d'aprenentatge "en línia" i la biblioteca de recursos; i establir metes i objectius comuns per treballar conjuntament de manera "online" i "offline".
Per a això, durant dos dies cadascuna de les organitzacions que han acudit a aquesta trobada, entre elles la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha presentat el seu projecte fent especial èmfasi en les diferents àrees i aspectes de la seva estratègia digital enfocada, tant en l'objectiu amb el grup diana, com en el treball intern entre l'equip professional del projecte.
Entre les reflexions aportades des del projecte "En Plenes Facultats" (EPF) sobre els aprenentatges del projecte en aquesta trobada internacional d'organitzacions que treballen en reducció de danys amb persones joves, destaquem, d'una banda, la nostra aposta per la metodologia peer to peer (xarxa de parells o entre iguals), ja que considerem que no hi ha ningú millor que les pròpies persones joves per transmetre els coneixements als seus companys/es.
D'altra banda, també destaquem la necessitat de tenir un discurs realista que estigui en contacte amb la realitat del grup amb el qual treballem, les persones joves, i amb la realitat existent respecte a l'ús de drogues. Finalment, la importància de trobar l'equilibri entre la part "en línia" i "offline" del nostre projecte, ja que entenem la primera com un suport i reforç de la segona, sense poder deixar de banda la presència i el cara a cara a les nostres intervencions.
Durant la trobada, hem pogut comprovar com moltes d'aquestes reflexions són compartides per companys/es d'altres projectes que treballen en reducció de danys en diferents llocs del món. També, s'han aportat moltes altres reflexions sobre les polítiques de drogues nacionals i internacionals, fent èmfasi en la importància del treball de les persones joves en aquest àmbit. A més, s'han compartit nombrosos aprenentatges relacionats amb les diverses eines i plataformes que poden resultar útils per a la tasca del dia a dia en els projectes.
El "Vilnius E-network Summit" ha resultat molt positiu per poder veure que en llocs tan diversos del món es treballa en la mateixa direcció, deixant de banda els discursos prohibicionistes i moralistes i fomentant la informació i la reducció de danys en l'ús de drogues entre les persones joves. Durant aquests dies, ha quedat palesa la importància de crear xarxes, de conèixer altres realitats i explorar el treball que es porta a terme, atès que els objectius són els mateixos.
En definitiva, són moltes les eines que ens permeten i faciliten el poder treballar en la distància, si bé hem pogut comprovar que no podem deixar que es perdi la proximitat de la presència i les relacions que es donen en el tu a tu, amb la participació en trobades com aquest.
A més del EPF, en aquest congrés han participat persones representants de diverses organitzacions del panorama internacional de la reducció de danys en joventut: Youth RISE (Internacional); Youth RISE Nigèria (Nigèria); YODA (Europa); Youth LEAD (Àsia-Pacífic); YPEER (Internacional); I + Network (Internacional); SSDP Austràlia (Austràlia); CSDP (Canadà); SSDP Europa (Àustria); SSDP Internacional; Girls in Green (Brasil) i DanceSafe (EUA).
Els menors de la Llar "La Senda" participen en un taller de dansa diversa del Certamen Internacional de Coreografia Burgos & Nova York
Els i les menors que resideixen al Centre de Compliment de Mesures Judicials per a Menors Infractors "La Senda", de titularitat de la Conselleria de Família i Igualtat d'Oportunitats de la Junta de Castella i Lleó, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) en Villatoro (Burgos), han participat en un taller de dansa diversa dirigit a joves, emmarcat en les activitats paral·leles organitzades amb motiu del Certamen Internacional de Coreografia Burgos & Nova York, celebrat aquests dies a Burgos.
La programació del certamen s'ha completat amb un seguit d'activitats paral·leles, entre les quals han destacat tallers de dansa moderna, un curs i la presentació d'un llibre. La Biblioteca Pública de Burgos ha tornat acollir aquest mes de juliol els tallers de moviment 'Dansa Diversa', que s'emmarquen en el programa "Cultura diversa", impulsat per la Junta de Castella i Lleó.
L'objectiu d'aquests tallers és convertir la dansa en "una pràctica comunitària i solidària" amb un gran potencial de transformació social, promovent "la inclusió i la integració de les persones amb discapacitat i l'art sense barreres".
La dansa moderna és una activitat que millora la condició física combinant la música amb moviments rítmics destinats al desenvolupament de les capacitats coordinatives i rítmiques de les persones. Per això, coneixent tots els seus beneficis, els i les menors d'aquest servei no han dubtat a assistir a aquest taller de dansa diversa, gràcies a la implicació de la direcció del centre per oferir activitats motivadores per a ells/es.
Un cop finalitzat el taller que ha estat impartit per professorat professional, i després de les opinions expressades pels i les menors, considerem que s'han complert els objectius previstos:
- Aprendre a interpretar la música i adequar el moviment corporal al ritme.
- Capacitar els i les menors amb les eines bàsiques per al desenvolupament artístic i expressiu propis de la seva edat.
- Millorar la seva condició física.
- Millorar la coordinació dinàmica general amb els ritmes musicals.
- Consolidar el desenvolupament de determinades capacitats com la coordinació psicomotriu i la coordinació àudio motora.
- Desenvolupar i ampliar les possibilitats i experiències corporals del ritme, la coordinació i el moviment.
- Potenciar la tasca d'equip.
- Millorar la creativitat i l'espontaneïtat mitjançant el moviment corporal.
- Desenvolupar totes les capacitats intel·lectuals, expressives, musicals i motrius que els han permès aprendre a gaudir amb la música.
A més, els i les menors han compartit aquest taller amb persones que compten amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de l'associació "Aspanias" Burgos, sent conscients d'aquesta forma de les moltes dificultats amb les que han de viure aquestes persones, i valorant encara més la importància de la dansa per gaudir del ball sense límits.
D'altra banda, els i les menors han manifestat que l'experiència viscuda ha estat divertida i entretinguda, assenyalant que la dansa és un element valuós en la formació de l'ésser humà, destinat a aconseguir persones segures de si mateixes, responsables i amb possibilitats de trobar el seu lloc al món.
Donat l'èxit de participació i bons resultats de la passada edició, tant des de l'organització del certamen com des de la Junta de Castella i Lleó, han volgut apostar en aquesta programació per acostar la dansa a aquelles persones i col·lectius en risc d'exclusió social, amb discapacitat física i/o psíquica, etc.
Amb això, s'ha volgut traslladar la importància que té la dansa inclusiva com a pràctica comunitària i solidària que advoca per la transformació social, donant resposta a la problemàtica de la diversitat, i integrant al seu torn a les persones amb discapacitat, promovent d'aquesta manera un art sense barreres.
El programa Rosella del CIBE de València rep per quart any consecutiu el suport de la Fundació Bancaixa - Bankia Coopera ONG
Des de l'any 2016, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) atén, a través d'aquest programa, a dones drogodependents amb alt grau d'exclusió social i extrema vulnerabilitat social. El Programa Rosella, al qual se li ha atorgat un any més aquesta subvenció de 8.000 €, es realitza a València, ciutat en la qual FSC desenvolupa la seva activitat des de l'any 2002 amb un programa d'intervenció biopsicosocial que actualment es desenvolupa al Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE), dirigit a persones en extrema situació de marginació social.
La Fundació Bancaixa i Bankia han resolt la 17a Convocatòria Fundació Bancaixa -Bankia Coopera ONG amb la concessió de 400.000 euros a 46 entitats de la Comunitat Valenciana, entre elles FSC, per recolzar projectes d'acció social en els àmbits d'exclusió social i cooperació internacional.
Aquesta convocatòria d'ajuts permet finançar iniciatives que incorporen la participació dels ciutadans/es i que treballen per eradicar la pobresa i la marginació social.Els programes recolzats se centren en els col·lectius que es troben en situació d'extrema vulnerabilitat en la Comunitat Valenciana (aturats/des de llarga durada, famílies sense recursos i infància, persones sense llar i immigrants, persones amb addiccions i població reclusa i exreclusa), així com en la població en països en vies de desenvolupament.
En representació de la nostra entitat, van assistir a l'acte de lliurament d'aquest ajut Isabel Alarcón, sotsdirectora del CIBE de València, i Raquel Álvarez, coordinadora del Programa Rosella. Els objectius d'aquest projecte són: visibilitzar la problemàtica de les dones usuàries de drogues en situació d'exclusió social i sensibilitzar a la resta dels agents socials; propiciar les condicions necessàries per aconseguir intervencions de més abast, quan es donin les condicions i crear millores en l'àmbit personal, social, familiar i comunitari de les participants.
La situació d'aquestes dones al final del procés és sensiblement millor, ja que disposen d'eines i coneixements que els permeten accedir a recursos de més abast. Per això, atesos els bons resultats, en aquesta edició, la Fundació Bancaixa-Bankia Coopera ONG ha tornat a confiar en FSC.
A la present convocatòria han concorregut associacions sense ànim de lucre de tota la Comunitat Valenciana. A la província de València s'han donat suport 34 projectes, mentre que a Alacant han estat 7 les iniciatives recolzades, ia la província de Castelló han rebut ajudes 5 associacions. Aquests ajuts estan destinats a afavorir iniciatives encaminades a promoure el desenvolupament i millora d'una societat en igualtat de drets i oportunitats.