"El voluntariat a CERCLES m'ha ajudat a comprendre que les persones en risc d'exclusió, mereixen dedicació i tenen dret a ser ajudades"
Mari Valldeperas Sucarrats és voluntària de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de desembre de 2017, concretament de el projecte CERCLES, si bé la seva trajectòria com a voluntària ve de molt enrere en el temps. El projecte en el qual col·labora a Barcelona, subvencionat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, consisteix a acompanyar i supervisar a delinqüents sexuals d'alt risc en el període previ a la llibertat definitiva, facilitant així la seva inserció en la societat i evitant , en la mesura del possible, que cometin un nou delicte. Aquesta entrevista ens permet conèixer la seva gran vocació altruista i la tasca que realitza a la nostra entitat.
- Explica'ns els teus inicis com a voluntària. Com i per què et vas interessar per fer voluntariat?
Vaig començar com a voluntària als 15 anys. Va haver-hi unes grans inundacions a Sabadell, en la qual resideixo, i em vaig oferir a fer tasques de voluntariat als barris, que van ser literalment escombrats per les aigües, amb gran nombre de morts i desapareguts.
En aquest moment, em vaig interessar per fer voluntariat perquè els diumenges fèiem catequesi i ajudàvem a les famílies en un barri anomenat Los Rosales que va ser un dels mes danyats, i van morir moltes de les persones que coneixíem, entre elles nens amb els que passàvem moltes hores cada setmana.
- Et interessaven especialment aquest tipus de programes d'integració social o va ser alguna cosa casual començar a fer aquest tipus de voluntariat?
M'interessava col·laborar en programes d'integració social, sobretot adreçats a la reinserció de delinqüents sexuals. Anteriorment, havia realitzat 4 anys de voluntariat al Centre Penitenciari "La Model" de Barcelona, però l'àmbit de la delinqüència sexual era absolutament desconegut per a mi i em sentia motivada per fer voluntariat amb persones d'aquesta tipologia.
- Quines tasques realitzes en el context de la teva activitat com a voluntària?
Comencem amb sessions setmanals en què ens vam reunir el grup de voluntaris/es, que sol estar format per 4 o 5 persones, més el coordinador, amb el Membre Central (MC) que és la persona a qui donem suport. Més endavant, es comencen a fer sortides amb el MC, acompanyat de 2 o 3 voluntaris/es, per tal d'ajudar a recuperar aficions que tenia o trobar activitats que li puguin interessar, per tal que, quan acabi el Cercle, pugui valer-se per si sol. Nosaltres / es actuem com un pont que l'ajuda en la seva reinserció a la societat.
- Quines tasques t'agraden més?
M'és difícil dir quals m'agraden més perquè cada fase té un interès diferent, però les reunions personals in situ ens permeten conèixer-nos i conèixer-lo i veure com va evolucionant. Es crea un vincle amb ell i s'estableix una relació de confiança que li dóna seguretat perquè veu que hi ha persones que es preocupen per ell, el consideren i el valoren.
- Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Les reunions presencials solen durar de 2 a 3 hores i les sortides depenen de l'activitat que es dugui a terme. A més, hi ha força feina complementari: actes de les reunions, sortides i trucades telefòniques, sessions de formació, sessions dóna valoració i control, etc.
No sabria quantificar exactament el nombre d'hores, també depèn de si ens trobem en una fase inicial d'al Cercle (llavors són més hores, unes 4 hores setmanals), o en una fase intermèdia o final, en la qual la dedicació és inferior, sent en el meu cas una mitjana de 6-8 hores mensuals.
- Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins al moment?
Alguns dels millors moments s'han donat en la relació amb els altres membres de el grup i en les sessions de formació pel nombre de coneixements que s'adquireixen. Les converses telefòniques amb el MC constitueixen un record inesborrable perquè s'estableix una relació personal de confiança i coneixement mutus intensa i molt satisfactòria.
- Quins beneficis consideres que aporta aquest voluntariat que realitzes en les persones en règim obert i en llibertat condicional?
Treballem amb persones molt desvinculades de la societat, amb poques habilitats socials, que se senten soles, rebutjades i en el pitjor dels casos, sense vincles familiars. La nostra missió en CERCLES consisteix a acompanyar aquestes persones, escoltar-les, donar-los seguretat i autoestima i oferir eines perquè puguin desenvolupar-se en el medi social, un cop obtinguin la llibertat definitiva.
- Què t'aporta a tu aquest voluntariat?
La meva participació en CERCLES m'ha ajudat a canviar la perspectiva sobre els delictes de naturalesa sexual ia comprendre que les persones vulnerables i en risc d'exclusió, mereixen dedicació i tenen dret a ser ajudades. A més, he entès que, sense deixar de condemnar el delicte, podem incidir en les persones que han comès per tal d'evitar que reincideixin i, per tant, causin més dolor i més patiment. Això és molt important no només per a les víctimes, sinó per a la societat en el seu conjunt perquè constitueix una forma de contenció i aporta tranquil·litat a el cos social.
- Què els diries a les persones que estiguin plantejant-fer voluntariat a CERCLES?
Els diria que pensin que si tots nosaltres/es, posats en un determinat context, som capaços de cometre accions execrables, qui les cometen no deixen de ser persones i que mereixen una segona oportunitat. Per tant, la nostra funció és recuperar i posar en valor les facetes més "humanes" d'aquestes persones davant la inhumanitat que els ha empès a cometre aquestes accions.
També els diria que no és un voluntariat fàcil, però sí que és extremadament gratificant i que es dóna molt, però es rep encara més, per part de totes les parts implicades: professionals, voluntaris/es i evidentment, de l'MC.
- Vols destacar alguna cosa més de la teva tasca com a voluntària?
Penso que no hem d'oblidar que les persones amb les que treballem ja han estat jutjades per un tribunal i que la nostra funció no és jutjar-les, sinó ajudar-les i acompanyar-les. Transmetre'ls confiança i comprensió, fer que tornin a sentir-se persones dignes i mereixedores d'un lloc en la societat. Aquest ha de ser el nostre objectiu com a voluntaris.
Dia Mundial de l'Treball Social 2020: "Promovent la importància de les relacions humanes"
El passat 17 de març, va tenir lloc el Dia Mundial de l'Treball Social, una jornada en què els treballadors/es socials es van unir per promoure un missatge comú a nivell mundial. Aquesta data commemora el compromís, la contribució i la tasca d'aquests/es professionals com a coneixedors de primera mà de la realitat social, i impulsors de la lluita i la garantia dels drets socials de la ciutadania. Des de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), volem unir-nos a aquest reconeixement, dedicant-lo a els treballadors/es socials que conformen nostra plantilla, i més en les difícils circumstàncies laborals en què ens trobem, a causa de l'alerta sanitària.
Després de l'Assemblea Mundial a Salvador de Badia (el Brasil), celebrada en 2008, els membres de la Federació Internacional de Treballadors/as Socials, van decidir fixar per unanimitat una data per a commemorar aquest dia cada any, decidint-se celebrar cada tercer dimarts del mes de març. Enguany, sota el lema “Promovent la importància de les relacions humanes”, ha estat centrada en les relacions socials entre persones, el seu entorn i el seu futur.
Segons assenyala el Consell General del Treball Social, com cada any, les tres organitzacions internacionals implicades en el treball social, s'han compromès a treballar juntes per a influir en les polítiques nacionals, regionals i locals, en les accions dels governs i per a destacar el valor i les contribucions que els treballadors/as socials fan dia a dia en qualsevol lloc del món.
Davant l'alerta sanitària que estem vivint aquests dies pel COVID-19, sens dubte, ha quedat demostrada la nostra gran capacitat d'adaptació, de col·laboració i d'ajuda mútua, des dels diferents àmbits professionals. Una crisi sanitària en la qual els/as professionals de la Fundació Salut i Comunitat continuen constituint nostre més preuat valor, sense escatimar cada dia hores ni esforços, en l'atenció als col·lectius més vulnerables de les diferents tipologies de serveis que es gestionen.
El nostre objectiu com a entitat ha estat sempre millorar la qualitat de vida de les persones i facilitar la integració social mitjançant la promoció de la salut i el benestar col·lectiu, i en aquestes circumstàncies, encara es fa més palesa amb diferents iniciatives de solidaritat. És el cas dels missatges d'ànim que ens deixen les persones majors de la Residència i Centre de Dia “Les Fonts” de Saragossa, servei pertanyent a el Institut Aragonès de Serveis Socials, gestionat i dirigit per FSC.
José Pina Clavero, de 87 anys, president de la Junta de Representants del servei, al qual vam entrevistar l'any passat en aquest butlletí, ens recorda la importància de quedar-nos a casa, ja que d'aquesta forma tot anirà bé, en aquesta imatge que mostra a la ciutadania.
Una de les funcions principals del treball social consisteix a estimular les relacions humanes, sostenint les xarxes socials d'autoajuda i ajuda mútua, així ens el recorda la nostra companya Isabel Ortega, treballadora social de la Residència i Centre de Dia “Les Fonts” de Saragossa, amb motiu del Dia Mundial del Treball Social, i el continuarem fent si cap amb més força durant els pròxims dies.
"FSC està realitzant un enorme esforç per a dotar als equips professionals dels diferents serveis d'una mirada amb perspectiva de gènere"
Fran Calvo, actual director del Pis Terapèutic “Cosmos” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, és Diplomat en Educació Social, Llicenciat en Psicopedagogia, Màster i Doctor en Psicologia. Treballa en l'àmbit de les addiccions des de 2006, com a professional de la intervenció directa i el tractament. És membre de l'equip terapèutic del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Girona, pertanyent a la xarxa pública de salut mental i addicions de la província, servei al qual segueix vinculat. A més, és docent del Grau d'Educació Social de la Universitat de Girona i professor col·laborador del Màster de Salut Mental Comunitària de la Universitat de Barcelona. En aquesta entrevista, coneixerem millor la seva labor al capdavant del Pis Terapèutic “Cosmos”.
- Des de quan dirigeixes aquest servei de la Fundació Salut i Comunitat i com està resultant l'experiència?
Dirigeixo el servei des del 11 de febrer de l'enguany. L'experiència està sent molt interessant. Em trobo davant un equip molt format, molt experimentat i en una fase d'el tractament de les addiccions molt gratificant, de manera que el repte que suposa aquest nou càrrec és molt estimulant.
- Quina ha estat la teva experiència en l'àmbit professional de les addiccions fins aquest moment?
Treball en addiccions des de fa 15 anys, sempre he desenvolupat el meu treball en centres ambulatoris de tractament o en reducció de danys. He estat terapeuta al Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Girona, adscrit a la xarxa pública de salut mental i addiccions, i també he estat el responsable tècnic dels programes de reducció de danys de la província de Girona, durant tres anys.
D'altra banda, vaig ser el referent de conductes addictives de centre penitenciari de Figueres durant cinc anys, abans de la seva recent trasllat. També, vaig coordinar-hi durant 10 anys l'equip d'intervenció en medi obert amb persones sinhogar, dedicant-me específicament a el tractament de les addiccions en fases precontemplativas i contemplatives amb persones en situacions d'exclusió residencial que és extrema.
- Amb quants usuaris / es compteu en el servei i quin perfil presenten?
El pis té una capacitat per a 14 persones. Majoritàriament, atén usuaris/es que tenen un recorregut de tractament, ja que procedeixen de comunitats terapèutiques en un 70%. Solen ser persones amb trastorns per consum d'alcohol, cocaïna, fàrmacs hipnòtics/sedants i/o cànnabis. Cada vegada més ens trobem amb perfils duals, és a dir, amb un altre trastorn mental concomitant no relacionat amb el consum de drogues.
Afegir a més que el tractament que realitzen aquestes persones és voluntari i el fet que siguin procedents d'altres entorns terapèutics residencials i/o ambulatoris, facilita la nostra comesa, especialment en les dinàmiques grupals.
- Quines novetats t'has plantejat incorporar des de la direcció?
La principal novetat és incorporar una visió de l'Ageing Drug Use. Les persones amb dependència a les drogues cada vegada són més grans i les seves necessitats estan canviant. Molts centres estan rebent pacients fins i tot en edat pre-geriàtrica i hem de fer una reflexió sobre això.
D'altra banda, estem incorporant l'ús de les TIC en la intervenció, potenciant l'ús d'eines de comunicació asíncrones com intervencions complementàries a l'seguiment ordinari, ja que aquest tipus d'eines han demostrat una gran eficàcia i efectivitat en investigacions actuals.
- Quina importància té la perspectiva de gènere en la intervenció socioeducativa que porteu a terme en el servei?
Té molta importància, ja que entenem que és el repte que tenen tots els centres d'atenció a persones amb problemes de salut mental, incloses les addiccions.
És important assenyalar que la Fundació Salut i Comunitat està realitzant un enorme esforç en els últims temps per dotar els equips professionals dels diferents serveis d'una mirada amb perspectiva de gènere que vagi més enllà.
En el nostre cas, flexibilitzant el programa, sensibilitzant-amb les particularitats d'una intervenció inclusiva, formant-nos perquè les dones (i no només les dones, sinó qualsevol persona que s'identifiqui amb un gènere no-binari), trobin el seu lloc en l'oferta terapèutica , fins ara molt androcèntrica.
- Quin és el balanç que fas de la tasca realitzada fins al moment en el grup específic de gènere per a dones?
L'atenció a la dona amb problemes de drogodependències presenta requeriments que cal adaptar als centres: pateixen un major estigma pel fet de ser dona i drogodependent.
Podem parlar d'una triple marginació quan s'afegeix una situació d'exclusió social greu. Això és conseqüència d'una relació de desigualtat generada en un sistema patriarcal que continua existint en molts àmbits. Per tant, les dones tenen més barreres d'accés i menor permanència en el tractament.
En el servei, tractem d'adaptar el contingut de la intervenció per millorar l'adherència i la qualitat de l'tractament, ja que creiem que aquest és la nostra principal missió.
- La flexibilitat i capacitat d'adaptació conformen la base de la feina que realitza l'equip professional de "Cosmos" per poder oferir una atenció individualitzada... ¿De quina manera es realitza aquesta atenció individualitzada ?, en quin moment esteu?
En la línia del que comentava a l'inici de l'entrevista, tinc el privilegi de dirigir un servei amb un equip molt format, molt experimentat i motivat. És una oportunitat enorme. Cada professional és referent d'una sèrie de casos i fa el seguiment referencial.
A partir d'aquí, es treballa molt en grups de teràpia de diversa índole en una proposta terapèutica intensa, sempre en pro de l'autonomia de la persona a la sortida d'el recurs. Es realitza un gran treball d'equip, a partir d'uns horaris adaptats per facilitar el màxim la coordinació de professionals, també una reunió d'equip setmanal i una sessió de supervisió mensual, dirigida a optimitzar el nostre treball.
A més, estem coordinats a través de canals virtuals per a situacions urgents que requereixen de més immediatesa, com la que vivim ara.
- Què destacaries en aquest sentit de l'equip professional de l'servei i d'aquests canals de comunicació, en general?
Pot sonar a tòpic, però el treball d'equip és essencial perquè la missió del servei es pugui dur a terme.
L'equip professional s'ha adaptat bé als canvis ia les noves necessitats de l'context. Així ho ha vingut demostrant dia rere dia. Té capacitat d'adaptació i canvi, i això és fantàstic.
El Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC intensifica el servei de teràpies online
A causa de l'estat d'alerta sanitària pel Covid-19 que recomana romandre a casa i evitar desplaçaments, el servei d'atenció psicològica de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, destinat a el tractament de les addiccions i altres trastorns psicològics, ha intensificat el seu servei de teràpies en línia, passant a realitzar la majoria de teràpies de forma telemàtica, a través de videoconferències.
Durant la primera setmana de confinament, s'han realitzat més de l'50% de les sessions programades de forma online. "Hem notat un augment de les demandes relacionades amb els símptomes que genera el confinament com ara ansietat, depressió, insomni, etc.", assenyala Laura Sangüesa, directora de la SAP.
"L'experiència ens servirà per seguir potenciant aquest servei i arribar així a un major nombre d'usuaris/es, allunyats geogràficament de centre, i als que no contemplàvem accedir fins ara", afirma.
El Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC va incorporar fa ja algun temps amb bons resultats aquest servei adreçat als usuaris/es que no puguin realitzar sessions presencials per desplaçament, malaltia, etc.
Informació de contacte:
Pots dirigir-te a la SAP a través del telèfon 93 424 04 00 i el nostre equip de professionals, es posaran en contacte amb tu en un termini màxim de 24 hores.
https://www.tratamientodelasadicciones.org/
https://www.psicologiabarcelona.org/
"El voluntariat a presons que realitzo en FSC m'enriqueix com a persona, ho faig per amor, de cor"
Paco Nache té una invalidesa absoluta des de fa 15 anys, la qual cosa li ha permès disposar de temps lliure per dedicar-lo a una activitat que el satisfà molt a nivell personal: el voluntariat a presons. En concret, col·labora des de fa aproximadament 6 anys al Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins (La Roca de l'Vallès, Barcelona), en el marc de el projecte "Impuls Jove" de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que dirigeix el nostre company Manu Izquierdo. Aquesta entrevista ens permetrà conèixer millor l'activitat de voluntariat que realitza i que tan valuosa és per a la nostra entitat.
En què consisteix la teva tasca de voluntariat?
Es tracta dóna un voluntariat amb joves de 18 a 25 anys, centrat en la informàtica a diferents nivells. Realitzo diverses tasques, des de les purament tècniques; per exemple, he posat en marxa una xarxa d'ordinadors perquè poguessin estar connectats entre si, fer classes d'informàtica, a aconseguir pel·lícules, vídeos, música, jocs lúdics... que puguin ser d'l'interès dels joves.
D'altra banda, altres tasques consisteixen en reparar ordinadors quan presenten problemes tècnics i realitzar tasques d'acompanyament lúdic. A més, també mig amb empreses per aconseguir donacions d'ordinadors. És el cas de SBM Hotels i Celio.
És molt d'agrair...
Sí, es porten molt bé.
Quant temps li dediques a aquestes tasques habitualment?
En concret, a centre penitenciari vaig uns 2 o 3 dies a la setmana, i després el que em pugui portar altres tasques de gestió, fora de el servei.
Què suposa aquest voluntariat per a tu?
És una forma d'ocupar el meu temps lliure en una tasca que m'enriqueix com a persona, que faig per amor, de cor... Quan finalitzo la meva activitat de voluntariat, tinc la sensació d'haver aportat i això em fa sentir molt bé.
Com és la relació amb els joves?
Molt bona, em tenen un gran respecte. S'obren amb mi, m'expliquen les seves coses i em donen les gràcies amb l'ànima en cada tasca que realitzo.
¿I amb l'equip professional?
També molt bona, em sento molt integrat, em fan sentir com una persona més de l'equip, com un company... Valoren la meva feina i em sento molt ben acollit.
Quan tinc algun dubte o inquietud sobre com abordar alguna qüestió, sempre trobo una resposta des del punt de vista tècnic que m'ajuda a realitzar millor la meva tasca de voluntariat.
T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, vull mostrar el meu agraïment a la directora de Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins que va ser la que em va donar l'oportunitat de fer aquest voluntariat, i ha confiat en mi des d'un inici.
Sabem que ets un voluntari molt valuós de el projecte "Impuls Jove" de FSC
Per a mi és molt satisfactori aquest voluntariat que seguiré fent amb el mateix afecte i il·lusió com fins ara. Agraeixo el gest de l'entrevista i aquest reconeixement tan bonic a la meva tasca.
"El Blues de Riera Major": amb bona actitud, motivació i il·lusió, tot és possible
En aquesta ocasió, us volem donar a conèixer una activitat nova realitzada en la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) que ens ha captivat. Aquesta activitat té com a protagonista una cançó que porta per títol “El Blues de Riera Major”. Especialment significatiu ha estat el procés d'elaboració d'aquest blues per part dels usuaris/as del servei, conèixer com va sorgir, així com els objectius que s'han aconseguit complir amb aquesta activitat i els beneficis terapèutics obtinguts per part de les persones que han participat.
Aquest blues sorgeix “arran d'una pluja d'idees generada entre les persones usuàries de la comunitat, després de la qual es va decidir compondre una cançó. Es van proposar diverses idees sobre els estils musicals que es podrien representar i es va decidir fer un blues sobre la base de la tornada existent. A partir d'aquí, es va realitzar una recopilació de frases inventades per les vint persones que participem i sobre els temes relacionats amb el dia a dia de la comunitat. Després de compondre la base musical i ajustar la lletra a aquesta base, després de diversos assajos, va sorgir l'actual cançó”, ens compta L.X, usuària del servei.
“Però va ser alguna cosa que va sorgir de manera espontània, un divendres tarda-nit després de la visita dels familiars. Cada persona va cantar de forma improvisada diverses frases relacionades amb el servei. D'aquí va sorgir la famosa tornada – El Blues de Riera Major– però allò no va transcendir; es va fer per mera diversió i va quedar com una simple anècdota”, ens explica A.L, usuari del centre.
Per part seva, un altre usuari, J. N., apunta: “com a idea clau, amb aquest blues vam voler demostrar que, amb bona actitud, motivació i il·lusió, tot és possible. Pensem igualment en la coreografia i en el vestuari, i decidim fer uns moviments a l'estil de la música góspel, combinats amb una vestimenta que anava molt bé amb el tipus de música que s'anava a realitzar i amb l'ambientació que es desitjava”.
“Al cap d'un temps, l'equip terapèutic del centre va proposar a les persones usuàries preparar una sèrie d'activitats per a celebrar el Nadal, tenint en compte que acudirien les famílies i que se sol convidar als usuaris/as que estan en 4a fase del tractament i als professionals”, i així és com va sorgir la representació”, explica M. A., usuària del servei.
Amb motiu de les festes nadalenques, generalment el grup de persones usuàries fa una representació: en algunes ocasions han cantat una nadala, en unes altres han representat una obra de teatre o han realitzat un “sketch”, tot això sempre en relació amb el procés terapèutic.
Segons ens explica Nieves Fernández, directora de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”, “aquest blues reflecteix tan bé l'essència de Riera Major que, a principis de l'any, els vaig plantejar si volien gravar-lo perquè es pogués difondre en la pàgina web de FSC. Algunes persones van optar per no sortir en el vídeo i per descomptat, va ser respectat. I aquí està el resultat… amb aquest blues hem tractat de celebrar el Nadal de manera sana i divertida”.
En aquest sentit, assenyala que festes nadalenques comporten molts riscos en relació a un major consum de substàncies. A aquest fet cal sumar-li l'enyorança per part d'alguns usuaris/as de no poder passar aquests dies en família, especialment en el cas dels quals tenen fills/as.
En la realització d'aquesta activitat, s'ha buscat – i reeixit – fomentar la cohesió grupal; potenciar la creativitat, la motivació i el suport mutu, i que els usuaris/as aprenguessin a autogestionar-se, treballant-se valors com la companyonia, el respecte, la cooperació, assertivitat, acceptació de les capacitats d'altres persones... Mitjançant aquesta activitat, s'ha aconseguit també la cohesió grupal i s'ha gaudit tant amb la preparació i execució de les actuacions com compartint-les amb companys/as, familiars i professionals.
A més, segons explica Nieves Fernández, “s'ha observat un augment de l'autoestima en general i de la confiança pròpia en les persones participants. Hem vist com alguna persona que, a l'inici de la preparació s'enfrontava amb molta dificultat a la vergonya, o a la sensació de pròpia incapacitat, l'ha anat superant, la qual cosa ha facilitat l'augment de la seva pròpia autoestima. Igualment, s'ha aconseguit un augment del sentit de pertinença al grup, juntament amb una major integració al mateix per part d'algunes persones”.
Igualment, assenyalen des del servei, ha estat molt interessant conèixer els aspectes més importants de cada usuari/a des del seu propi punt de vista, quant al seu propi procés, i observar com les dificultats quotidianes han estat plasmades amb acceptació i bon humor, llevant importància a algunes qüestions que es recullen en la lletra de la cançó, en relació al que comporta l'addicció a les drogues.
“Conductes educatives i terapèutiques que s'han treballat han estat la gestió de conflictes, tolerar la frustració, enfrontar-se a les pors i inseguretats, rols en grup o lideratge. La valoració general ha estat molt positiva, més enllà de tot el comentat, tant per part de persones usuàries, com de les famílies, professionals i persones convidades a la celebració. Cal destacar que hi havia dos bons músics en el grup que han facilitat el procés de creació”, assenyala la directora de la Comunitat Terapèutica “Riera Major” de FSC.
Finalitzem amb una anècdota i amb un “sentir” de les persones participants. Respecte a l'anècdota, encara que des del principi al tema se'l va denominar “el Blues de Riera Major”, en un moment donat va passar a dir-se el ANTABLUES, en referència al Antabus (medicació que sol utilitzar-se com a barrera davant el consum d'alcohol).
Quant al “sentir”, tal com assenyalen els participants, al final del recorregut, queda la satisfacció del resultat del treball, alhora que la vivència del que es pot aconseguir a través de l'esforç, quan es combina amb la diversió i, per descomptat, per haver aconseguit amb tan bons resultats els objectius proposats des del servei amb aquesta activitat.
https://www.youtube.com/watch?v=GIlxrLzK54I
"Queda bastant camí per recórrer per a aconseguir una veritable inclusió social dels joves que migren"
Daniel Montiel dirigeix des de fa gairebé 2 anys i mig el Centre d'Acollida de Menors (CAM) "El Castell" a Altea, servei de la Generalitat Valenciana, que va posar en funcionament la Fundació Salut i Comunitat (FSC), per encàrrec de l'administració , per donar resposta a l'augment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats i que forma part actualment de la xarxa de centres concertats amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Aquesta entrevista ens permetrà conèixer millor aquest servei, el seu treball a el front d'ell mateix durant aquests anys, i la realitat dels menors no acompanyats, a l'complir els 18 anys.
- Quant de temps porta "El Castell" en funcionament?
FSC gestiona aquest servei des l'1 de novembre de 2017, que és quan es va posar en marxa com a centre d'emergència. Primer amb 18 places i posteriorment amb 24, des d'agost de 2018.
- A quin perfil d'usuari/a es dirigeix?
A adolescents d'entre 15 i 17 anys que vénen a Espanya a buscar una vida millor, perseguint el que coneixem com el somni europeu.
- Remuntant-nos a l'inici de la gestió d'aquest centre, què destacaries?
El servei va començar com a centre d'emergència, per donar resposta des de l'administració pública valenciana a l'augment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats. Es requeria donar una mínima qualitat de la recepció i atenció d'aquests adolescents arribats especialment de l'Magrib, però també subsaharians, de l'Índia o fins i tot d'Albània.
- Amb quants usuaris/àries compteu?
Actualment, tornem a comptar amb 18 places, ja que la situació s'ha "estabilitzat" amb la creació de nous centres (entre ells els dos que dirigeix FSC a la província d'Alacant)
Tot i així, el centre continua estant acreditat per atendre 24 places, de manera que podria donar-se de nou la urgència i atendre a 6 menors més.
- A més, oferiu una atenció individualitzada a cada un d'aquests menors...
Sí, la gestió se centra en una atenció individual, tant per a la treballadora o treballador com per als usuaris / es. Però és per aquests últims per als que, de manera interdisciplinària i coordinada, treballem, elaborant Plans d'Intervenció Individual, en col·laboració amb el mateix adolescent, i que s'avaluen de forma periòdica per modificar els objectius aconseguits, millorar la intervenció, canviar els criteris inicials ... etc.
En definitiva, es tracta d'un projecte elaborat per i amb els adolescents, per aconseguir la seva inclusió sociolaboral, preparant-los en el seu procés d'emancipació i trànsit a la vida adulta per aconseguir una desinstitucionalització, amb unes mínimes garanties d'estabilitat a la seva sortida.
D'altra banda, molts dels professionals que hem iniciat aquest projecte venim de treballar en el ja desaparegut Grup Emaús, de manera que ja comptàvem amb experiència en atenció a adolescents, però no amb menors migrants.
- ¿I com s'ha traduït a nivell de canvis, respecte a les formes de gestió que es venien fent amb aquest grup?
Els canvis han estat molts ja millor, des que FSC va assumir la gestió d'aquests centres, ja que passem de l'descontrol total a la total organització i protocol·lització de tots els processos, tant en els quals es refereix a la intervenció amb els adolescents, com a la gestió dels recursos humans i materials.
- Quines novetats s'han aportat en el servei des del concert social amb la Generalitat Valenciana?
A partir d'aquest moment, vam adquirir, a més de l'equip de integradores socials que fan una tasca increïble per a la inclusió dels adolescents, la figura de la mediació intercultural que facilita la feina tant per la visió de les cultures predominants dels adolescents (magribins) com amb l'idioma, ja que a la seva arribada al nostre territori els adolescents no coneixen cap de les nostres llengües.
A més, es realitza un treball en xarxa i en coordinació contínua amb tots els agents externs que participen en la intervenció amb els adolescents com ajuntaments, centres educatius, recursos comunitaris, recursos formatius, etc. La intervenció és des d'un aspecte global en què sempre hi participen.
- D'altra banda, com és el dia a dia d'un/una menor al centre?
Doncs les úniques diferències amb qualsevol altre tipus d'adolescent són: primer que viu en una residència, de manera que comparteix el dia a dia amb més persones que si visqués a casa; i segon que, a l'ésser no acompanyat, no disposa d'una xarxa assistencial (família, família afí, amics, etc.) que el puguin ajudar a la seva sortida de centre que, si no té molta sort, serà inevitablement als 18 anys...
Per als menors migrants suposa un procés d'intervenció accelerat, de cara a preparar la seva sortida que, de vegades, els costa interioritzar, independentment del seu procés intern. És igual el teu passat, la història de vida, les dificultats o temps que necessitis per madurar... cal fer-se mayore si o si, i com més aviat millor.
- Parla'ns de l'equip professional...
La residència "El Castell" disposa d'un equip de 32 persones entre integradores socials, educadors i educadores socials, treballadors socials, psicòlegs ... en coordinació contínua per aconseguir un treball interdisciplinar, no multidisciplinar.
- Per anar finalitzant, quina opinió et mereix la intervenció que s'està desenvolupant a nivell estatal en l'àmbit de menors?
Doncs crec que tenim un veritable problema a nivell estatal en l'atenció i gestió de la immigració en general, però més quan parlem de menors migrants.
Primer, per un repartiment gens equitatiu entre les diferents comunitats autònomes, ja que aquelles més properes a la Mediterrània (destacant Andalusia sobre les altres) i alguna per la "fama de la bona feina" (com el País Basc), aglutinen gairebé tota la població d'adolescents migrants no acompanyats.
Després, perquè les mateixes lleis que diuen que protegeixen els menors per sobre de qualsevol altra llei (això que s'anomena la supremacia de l'benestar de el menor) no es compleix quan és un menor migrant, ja que prima més l'ésser immigrant que menor. I ho explico amb un exemple. Quan la tutela d'un menor migrant passa a l'administració pertinent, i aquest adolescent està en edat laboral (necessita el treball, com tots i totes, ja que és el pilar fonamental per a la inclusió social en les nostres societats capitalistes) des de "estrangeria" ens demanen als centres que justifiquem que el menor necessita "treballar per integrar-se" ... sembla irònic.
I quan ja tenim el permís, anomenat permís de residència amb "exceptuació laboral", aquest menor només podrà treballar en una àrea determinada (hostaleria i restauració, obra, etc.) i no en qualsevol treball que trobi, com qualsevol espanyol de la seva edat (que ja ho té complicat). Això no facilita en gairebé res la seva integració.
Però, per més dificultats, quan aquest adolescent compleixi els 18 anys, perdrà aquesta "exceptuació laboral" i necessitarà un contracte d'un any, que l'empresari es presenti en estrangeria amb totes les dades de la seva empresa (comptes inclosos) i esperi a la resolució per contractar-... Tot són facilitats ... És curiós que "el regal" del seu 18 aniversari sigui cantar aniversari feliç, quedar-se sense permís de residència i exceptuació i haver de sortir de el recurs.
Si pretenem que les persones que arriben al nostre territori participin de les nostres societats com un o una més, no podem pensar en integració, sinó en inclusió. La diferència general, per no estendre, és que en la integració només el que arriba ha d'esforçar, mentre que la inclusió necessita d'una actuació per les dues parts. I això falta, canviar "les nostres normes de el joc".
- En aquest sentit, quin diries que és el vostre principal objectiu a hores d'ara?
Aconseguir un treball per a aquests menors (amb contracte de jornada competeixi i d'un any de durada) mitjançant la "exceptuació laboral". Amb això, els haurem gestionat la modificació al seu permís de residència i treball, de manera que, havent adquirit un mínim d'habilitats socials i d'autonomia personal, hauran aconseguit un pis de lloguer i seguiran la seva vida emancipats.
Si això falla, o es preveu que el menor pugui seguir estudiant, haurem sol·licitat a la Generalitat una plaça a pis d'emancipació (dels poquíssims que existeixen) esperant que hi hagi una per a ell.
Però, quan aquestes dues coses fallen, és quan comença el "mal de cap": compten amb amics, coneguts, compatriotes... ?, hi ha algun alberg o similar que els aculli?... No ?, doncs, ¿per què tanta inversió d'esforços i recursos? Al carrer.
- Per finalitzar l'entrevista, vols afegir alguna cosa més?
Sí, crec que queda bastant camí per recórrer per aconseguir una veritable inclusió social dels joves que migren, començant per fer nosaltres mateixos un esforç en acceptar que, a el ritme de la natalitat a Espanya, o disposem de mà d'obra estrangera o comencem a caure des del punt de vista econòmic.
FSC impulsa un nou servei d'orientació laboral dirigit a joves amb patologia dual
Des de l'Àrea d'Inclusió Social i Reducció de l'Dany en Drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament des de l'àmbit d'Inserció Laboral, acabem de posar en marxa un nou programa d'acompanyament laboral adreçat a joves, el "Let's Work" . Mitjançant el mateix, oferim un servei d'orientació sociolaboral a joves de 16 a 30 anys que presenten patologia dual. El programa està emmarcat en la convocatòria "Impulsem el que fas", i compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, que dota d'ajudes a entitats per finançar projectes que incentivin l'economia de barris.
En el marc d'aquest projecte, treballem especialment amb els i les joves de el programa KMK (¿Ke Em Kuentas?), Finançat per l'Ajuntament de Barcelona i que la Fundació Salut i Comunitat, conjuntament amb l'Associació AREP, desenvolupa des de l'any 2016 . Per això, ens proposem atendre joves amb patologia dual, que presentin un diagnòstic en salut mental associat a dificultats relacionades amb addiccions, i que manifesten una demanda inicial d'orientació laboral.
A més, comptem amb la figura de l'acompanyant laboral com a referent especialitzat en orientació laboral, estretament coordinat amb els programes d'inserció laboral i el KMK. Les seves funcions principals són les de tutoritzar i acompanyar-los en el seu itinerari, a través del disseny, desenvolupament i seguiment de el pla de treball en tutories individuals, càpsules grupals, i activitats comunitàries, complementat amb l'acció comunitària i de proximitat que es realitza amb el territori .
"Atenem la particularitat de la persona i a el protagonisme de el jove, així com a la seva situació personal, familiar i socioeconòmica, i al seu perfil de competències, a través d'una combinació metodològica d'acompanyament individual i grupal. Per a això, vam dissenyar accions, conjuntament amb els joves, de participació i cooperació amb altres agents del territori i potenciem l'espai social i comunitari com a generador d'oportunitats de millora ocupacional, d'ocupació i de vincle social ", matisen des del projecte.
Complementàriament, establim canals de coordinació amb altres dispositius i treballem des dels espais en xarxa, en els quals ja vam participar i en els nous que puguin sorgir, treballant fonamentalment a la zona de l'Eix Besòs de Barcelona (especialment al districte de Sant Andreu al barri de Bon Pastor), ja que a Sant Andreu es concentren alguns dels 10 barris que registren major atur de llarga durada.
Cal assenyalar que la nostra trajectòria com a entitat en l'àmbit d'inserció laboral s'ha anat ampliant des de 2011 amb la nostra presència en programes com el Incorpora de "la Caixa", el labora de l'Ajuntament de Barcelona, L'H.Elecció Jove, finançat per la Fundació Bancària «la Caixa» i pel SOC, en el marc de serveis de Garantia Juvenil.
El nostre propòsit amb aquest nou programa d'orientació laboral és acompanyar els i les joves a través d'aquest procés, perquè se sentin responsables del seu propi creixement personal i siguin els protagonistes en la construcció del seu projecte de futur.
FSC organitza a Madrid la Jornada Noctambul els i les "Espais festius amb perspectiva de gènere: violències i resistències"
En el marc d'aquesta trobada que tindrà lloc el proper dia 20 de març, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) presentarà la guia "7 passos per construir un pla d'abordatge de les violències sexuals en espais festius" de l'Observatori sobre violències sexuals en entorns d'oci nocturn i de consum de drogues, finançat pel Pla Nacional Sobre drogues (PNSD) de l'Ministeri de Sanitat, consum i Benestar Social. La jornada tindrà lloc al Centre Cultural Casa del Reloj de Madrid.
Després de 6 anys de treball en investigació sobre violències sexuals, consum de drogues i la seva articulació amb les dinàmiques d'oci i festives, l'Observatori Noctambul els i ha ampliat el seu rang d'acció amb l'elaboració d'aquesta eina de treball, que porta per subtítol " guia de suport tècnic per elaborar protocols i plans davant les violències sexuals en espais festius i de consum de drogues ». La guia s'adreça principalment a personal tècnic d'entitats i municipis, per tal d'oferir eines aplicables a la realitat de les administracions locals i dels moviments socials i ciutadans.
S'hi ha volgut plasmar tot el coneixement generat des de 2013 en 5 informes sobre el disseny d'estratègies i recursos de caràcter pràctic, a partir de la voluntat d'administracions i de personal tècnic professional de treballar la prevenció de les violències sexuals en espais festius i consum de drogues i d'establir uns principis d'actuació coordinats per combatre-les.
Els objectius estratègics d'aquesta guia són:
- La reducció de les violències sexuals: transformació d'ambients, creences, comportaments i actituds masclistes en pro d'una societat més justa, lliure i equitativa.
- La promoció de la perspectiva de gènere o feminista: aproximació sistèmica i transversal que advoqui per canvis estructurals.
- L'abordatge comunitari: participació, empoderament i corresponsabilitat de tots els agents i actors del territori.
- El qüestionament dels imaginaris col·lectius al voltant de l'consum de drogues: revisió de les creences i estigmes al voltant de les drogues i de la relació de justificació amb les agressions masclistes.
La inauguració de la trobada, a partir de les 09:00 hores, anirà a càrrec de Carlos Belmar, cap de Servei de la Subdirecció General de Coordinació de Programes de la Delegació de Govern per al Pla Nacional Sobre Drogues; així com de Beatriz Messies, sotsdirectora general d'Addiccions de Madrid Salut a l'Ajuntament de Madrid i de Marta Álvarez, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família d'FSC.
En segon lloc, a partir de les 09:30, tindrà lloc la conferència inaugural titulada "Que la justícia sigui llei: violències sexuals, del social a la política criminal" per Carla Vall, advocada penalista i assessora en polítiques públiques, moderada per Patricia Martínez, col·laboradora de FSC, experta en gènere i drogues.
Seguidament, a les 11:30, es presentarà la guia "7 passos per construir un pla d'abordatge de les violències sexuals en espais festius", a càrrec d'Ana Burgos, antropòloga i coordinadora de l'Observatori Noctambul@s; Pau Zabala, educador i tècnic de prevenció de violències masclistes en aquest observatori i Ivet Oriols, sociòloga i coordinadora de la Consultoria Noctambul@s. L'espai estarà moderat per Otger Amatller, coordinador de el Departament de Prevenció d'FSC.
Després de la presentació d'aquesta guia, que s'ha elaborat amb un marcat caràcter pràctic, a partir d'exemples, apunts de bones pràctiques, eines, recomanacions i bibliografia bàsica, tindrà lloc la taula rodona "Experiències d'abordatge de les violències sexuals i el consum de drogues en entorns festius i digitals ", concretament a partir de les 12.45 hores, comptant per a això amb diverses expertes de l'àmbit, moderades per Paz Casillas, directora gerent de la Fundació Atenea.
La trobada finalitzarà amb un monòleg sobre violències sexuals a càrrec de Cristina Fallarás, periodista, escriptora i promotora de l'hashtag #Cuéntalo a la xarxa social Twitter, sota el qual s'han relatat al voltant de 3 milions d'experiències de violència masclista en aquesta xarxa.
L'Observatori Noctambul els i busca millorar el coneixement entorn a les violències sexuals en els contextos d'oci nocturn i consum de drogues. La seva activitat es desenvolupa en tot el territori estatal.
Es preveu que a aquesta trobada hi assisteixin més de 250 professionals procedents d'entitats que intervenen en els àmbits de gènere i drogues.
L'entrada a la jornada és lliure, fins a completar aforament. Les inscripcions per assistir-hi es poden fer a través del següent enllaç:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdx5ZvQUU17G245N0yzH7UKXMy_AqgT8GSjIwaSPdJEZtis2w/viewform
El programa complet i tota la informació es pot consultar aquí.
"M'apassiona parlar amb la gent gran, aprendre del que expliquen. Escoltar les seves experiències i consells de vida "
David González és diplomat en Treball Social per la Universitat de Barcelona (UB). Compagina les seves funcions com a director d'aquest servei de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, amb la seva tasca com a docent. De David voldríem destacar tantíssims aspectes que no cabrien en aquest resum inicial. Per això, ens vam quedar amb la seva humanitat i el seu tracte proper i familiar amb usuaris/es, familiars i treballadors. I, per descomptat, també amb el seu compromís amb l'entitat, demostrat des de fa més d'una dècada amb el seu impecable professionalitat. Igualment, amb el seu compromís amb la Qualitat en la gestió de l'servei.
- David, el teu perfil professional és ampli... Dirigeixes la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" des de fa gairebé 13 anys i, a més, t'has especialitzat en l'àmbit de la docència.
Així és, compagino la meva tasca com a director d'aquest servei amb la docència, impartint classes en els cursos de SOC (Serveis d'Ocupació de Catalunya) per formar tècnics especialitzats en atenció sociosanitària, així com en atenció de centres residencials, atenció domiciliària , cuidadors de discapacitats físics i psíquics, auxiliars d'infermeria, etc.
També, sóc professor col·laborador en el Màster Universitari en Gerontologia i Atenció Centrada en la Persona de la Universitat Internacional de València (VIU), dirigint Treballs de Fi de Màster, en aquest màster especialitzat en el Model d'Atenció Centrat en la Persona (ACP) , tractant d'aportar el nostre bagatge com a entitat en aquest àmbit.
- A més, la teva activitat professional en FSC ha anat més enllà de la direcció de "La Verneda", a destacar també la teva etapa com a sotsdirector de l'Àrea d'Atenció a la Dependència ...
Sí, des de la direcció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, Toni Gelida, em va oferir fa uns anys aquesta oportunitat i no dubteu a acceptar-la. Va ser un privilegi poder aprendre durant aquesta etapa d'ell i de les companyes que segueixen a la subdirecció d'àrea, Carme Trilla i Carmen Poveda.
Transcorregut 1 any, per motius personals, vaig cessar voluntàriament per cura d'un familiar. Necessitava estar a prop, i disponible, ja que el meu pare es trobava en fase inicial de demència i vivia sol, i vaig tornar a la direcció de "La Verneda".
- Si alguna cosa també et caracteritza és la teva capacitat d'adaptació professional.
Sí. També que, en ambdues etapes, en les que, efectivament, l'adaptació ha estat fonamental, la formació ha estat constant per als nous reptes que els serveis demandaven, tant des de la subdirecció d'àrea com de l'servei.
- Tornant a el centre que dirigeixes actualment, què és el que més t'agrada de la teva feina diària?
M'apassiona parlar amb la gent gran, aprendre del que expliquen. Escoltar les seves experiències i consells de vida.
Igualment, m'agrada que fa a la part de logística/organització que els diferents professionals necessiten, en temps i forma, en relació als recursos que requereixen per poder exercir el millor possible les seves tasques.
- Què és el que diries que diferencia la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" d'altres serveis adreçats a la gent gran d'aquesta mateixa tipologia?
Des del meu punt de vista, el fet de tenir annexat la llar de la gent gran a la residència i centre de dia. La seva complexitat de gestió és directament proporcional al que enriqueix els serveis de residència i centre de dia.
Amb la llar, es multipliquen les activitats lúdiques, comptem per a això amb un gran nombre de persones voluntàries que ens ofereixen el seu temps de forma desinteressada i, actualment, amb uns 1.200 socis/es en el mateix.
- Què destacaries sobre la tipologia d'usuari/a que ateneu al servei ?, hi ha hagut alguna evolució en el perfil?
Sí. Arran de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, el perfil d'usuaris/es és cada vegada més dependent.
La mitjana d'edat és cada vegada més gran, especialment en l'interval d'edat entre 85 i 94 anys. Les persones majors de 95 anys representen un 15%.
Això vol dir que atenem a persones que cada vegada viuen més, però com a conseqüència, si ho contrastem amb els perfils de dependència física i cognitiva, també són cada vegada més dependents. L'edat mitjana cada vegada és més gran. Per donar-vos alguna dada més, durant el passat any 2019, en residència, l'edat mitjana va ser de 88 anys, representant les dones un 82%.
- Quines novetats s'han aportat en el servei en els últims anys?
Des de la implementació de el model de ACP, d'Atenció Centrada en la Persona, en aquest centre, ja fa 10 anys, el nostre objectiu és seguir millorant en qualitat de vida, en qualitat d'atenció a la gent gran.
Fa 8 anys vam aconseguir estar certificats en els Sistemes de Gestió de la Qualitat, i fa 6 en els Sistemes de Gestió ambiental, per AENOR.
D'altra banda, el servei està acreditat des de fa 2 anys pel que fa a Cures d'demències sense subjeccions per la Fundació Maria Wolff/CEAFA (Confederació espanyola d'associacions de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències), cosa que també em sembla significatiu.
- I pel que fa a activitats desenvolupades en el servei, quines diries que han estat les més noves?
Durant aquest últim any 2019, concretament 2 activitats que ja s'han consolidat.
D'una banda, l'activitat de realitat virtual mitjançant ulleres que ha tenint com a resultat una acceptació molt bona entre les persones usuàries. En aquest sentit, el centre disposa d'unes ulleres per treballar l'estimulació cognitiva mitjançant continguts de la plataforma OROI, que ens permet accedir a diferents visualitzacions de continguts amb els quals es pot treballar des de la reminiscència a l'estimulació cognitiva.
I, d'altra banda, la col·laboració amb la Vocalia de Gossos de la Associacions de Veïns La Palmera que es van posar en contacte amb nosaltres / es per a promoure una relació amb les persones de centre i els animals, fent una tasca informativa sobre el civisme i en la qual té un paper important la desmitificació de la mala informació que es té sobre els animals.
- Quins reptes us marqueu en el servei durant aquest any?
En aquest any 2020, hem volgut prioritzar la formació d'el personal d'atenció indirecta de cuina i cafeteria per elaborar els menús texturitzats. Gràcies a això, les persones que han de menjar triturats, a causa de disfàgia o altres motius sanitaris, poden mantenir el gust, la forma i les olors en aquests aliments.
- Per anar finalitzant, quin balanç fas de la teva gestió a el front de "La Verneda" en aquests gairebé 13 anys?
Han estat molt intensos, realment tinc la sensació que han passat molt ràpid. La direcció d'un servei suposa prendre cada dia 100 decisions i te n'has d'anar a casa amb la sensació que ho has fet el millor que has pogut, aprenent dels errors per no cometre'ls a l'endemà.
- Alguna cosa més que afegir en aquesta entrevista?
Sí, m'agradaria agrair a Fundació Salut i Comunitat la confiança dipositada en mi, des del primer dia, en la gestió d'aquest servei. M'agradaria personalitzar en la figura del president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño. Per a mi, un exemple permanent de tenacitat i humilitat.