És possible en tots els casos la reinserció a la societat, després d’haver estat anys a la presó? A aquesta ia altres qüestions, es va plantejar respondre al programa “En línia”, emès el passat dimarts, dia 16 de març, a TVE 2, a què va assistir el nostre company Manu Izquierdo, treballador social i coordinador de projectes de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), representant a la nostra entitat com a organització experta. El programa va comptar també amb el testimoni de persones que han estat privades de llibertat i que, en l’actualitat, es troben en procés de desvinculació de l’àmbit penitenciari, així com amb voluntariat d’aquest àmbit.
D’acord amb la Constitució espanyola, les penes han d’estar orientades a la reeducació i reinserció social. No sempre és senzill, com va quedar palès a través de diferents testimonis en aquest espai de televisió, si bé és possible gràcies a projectes de reinserció, com els que gestiona FSC, tant a l’interior com a l’exterior dels centres penitenciaris.
El nostre company Manu Izquierdo, durant la seva intervenció, assenyalava que per a les persones privades de llibertat “el temps a la presó és molt llarg, hi ha moltes hores mortes. L’esport i la cultura entren dins dels murs i és important fer una activitat “. El paper dels professionals que intervenen en l’àmbit de l’execució penal és clau en la vinculació d’una persona amb una activitat, és important ajudar-la a connectar amb una activitat que li generi motivació, ja sigui en la dimensió social, terapèutica, esportiva o cultural.
D’altra banda, a l’espai també es va abordar la importància de preparar la sortida, el moment de la desvinculació de centre penitenciari. En relació a això, el nostre company explicava que “és el moment més complicat a nivell professional i, sobretot, per a les persones que el travessen. Dins de la presó, hi ha moments molt complicats, durs, però hi ha una activitat i una rutina, i en certa manera, també hi ha una certa protecció. Però en el moment en què surten, deixa d’haver aquesta rutina. I de vegades es generen dependències als centres penitenciaris. Hi ha moltes persones que tornen als mateixos, a manera de porta rotatòria perquè al carrer no poden estar o no saben estar”.
En aquest sentit, també assenyalava que “és important haver fet un treball previ, si s’ha pogut posar límit a qüestions que no funcionaven en el passat. Les renúncies, sobretot en el cas de les persones que prenien drogues. Hi ha d’haver una sèrie de pilars que s’hagin treballat prèviament amb els professionals en els centres penitenciaris “i destacava la importància de l’acompanyament per part dels mateixos, en el moment de la sortida de la presó.
“Hi ha acompanyament de professionals que participen en aquest procés, mentre la persona està en situació de tercer grau. Aquest acompanyament es realitza per part de el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i igualment també és fonamental el paper de la família i de la xarxa social i familiar, en general”, assenyalava Manu Izquierdo.
En aquest sentit, és clau poder potenciar l’acompanyament professional en la fase de desvinculació, moment molt important per a la persona que ha estat institucionalitzada, ja que permetrà l’abordatge de les pors i inseguretats propis d’aquest moment.