L'Observatori Noctambul@s d'FSC participa en una jornada a Saragossa en la qual s'abordarà la desigualtat i la violència de gènere
La nostra companya Ana Burgos, coordinadora de l'Observatori Noctambul els i les de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), intervindrà el proper dia 30 d'octubre a Saragossa a la jornada "Liderant la Igualtat: aspectes locals contra la desigualtat i la violència de gènere", amb la conferència "El sexisme també surt de festa: Violències sexuals en entorns festius". La trobada està organitzada per la Federació Aragonesa de Municipis, Comarques i Províncies (FAMCP).
La jornada té com a objectiu promoure el debat i la reflexió sobre com s'aborden la igualtat i es lluita contra la violència de gènere des de l'àmbit local, incloent altres aspectes vinculats a la desigualtat i als abusos, així com temes d'interès relacionats amb la " economia feminista ". Complementàriament, es realitzarà una obra de microteatre que tractarà d'apropar les persones assistents a aspectes quotidians de la discriminació cap a les dones.
Aquesta trobada està especialment dirigit a responsables municipals i comarcals, agents socials, agents de desenvolupament i ocupació local, personal d'unitats d'igualtat, i associacions i entitats per a la igualtat d'oportunitats i contra la violència de gènere. Per això, ens sembla especialment rellevant que la nostra entitat sigui present a través de l'Observatori Noctambul@s.
Durant la seva intervenció, la nostra companya Ana Burgos, donarà a conèixer, entre altres aspectes, els resultats de l'últim informe de l'Observatori sobre les violències sexuals en contextos d'oci nocturn i consum de drogues, projecte finançat pel Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i diferents administracions locals.
A més, exposarà l'ideari sobre les violències sexuals i el consum de substàncies que l'Observatori ha anat generant al llarg de 6 anys de treball: "per què el focus se sol posar en la substància i no en el sexisme ?, per què el consum de drogues resta responsabilitat a agressors, però culpabilitza víctimes ?, els contextos festius faciliten la violència ?, els espais d'oci nocturn, públics o privats, són percebuts com a segurs per part de les dones?". Aquestes seran algunes de les preguntes a les que l'Anna Burgos, a través de la seva ponència, tractarà de donar resposta.
Cal destacar també que Observatori Noctambul @ s d'FSC participarà el pròxim 6 de novembre al cicle "Dones en Diàleg" a realitzar a Barcelona, organitzat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. En aquest cicle s'abordaran temes d'interès relacionats amb la violència sexual des d'un enfocament de gènere, aplicats a l'àmbit professional del treball social.
La sessió estarà oberta al públic en general, si bé és necessària la inscripció prèvia. Facilitem un enllaç amb aquesta finalitat: https://www.tscat.cat/jornada/cicle-dones-en-dialeg-debat-sobre-violencia-sexual?qt-events=4
Càlida acollida a la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social María Luisa Carcedo ia la consellera Mariví Broto a la Residència "Las Fuentes"
La Residència i Centre de Dia "Las Fuentes", situada a Saragossa, pertanyent a l'Institut Aragonès de Serveis Socials, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha rebut recentment la visita de la ministra de Sanitat, Consum i Benestar social en funcions, María Luisa Carcedo, així com a diverses autoritats del Govern d'Aragó, com la delegada del Govern en aquesta comunitat, Carmen Sánchez i la consellera de Ciutadania i Drets Socials, Mariví Broto.
Com màxims representants de la nostra entitat, han rebut a la ministra ia les diferents autoritats que han acudit, el director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, Toni Gelida i la directora i mèdica del servei, Carme Lorente, acompanyats per una representació dels 60 professionals que treballen en el servei.
La ministra ha pogut conèixer de primera mà el centre, visitant, entre d'altres instal·lacions, un espai en el qual diversos usuaris/es de la residència estaven realitzant una sessió de gerontogimnasia, impartida per un fisioterapeuta, intercanviant impressions i afectuosos salutacions amb usuaris/es i professionals del servei.
A més, ha pogut conèixer dues de les habitacions del centre, la de l'usuari i president de la Junta de representants José Pina Clavero, al qual vam entrevistar en aquest butlletí de notícies, i la d'una usuària que resideix al centre des de fa 19 anys. En el recorregut per les instal·lacions del servei, ha pogut conèixer més els espais d'infermeria, on es duen a terme cures pal·liatives, i també la sala de centre de dia, on alguns usuaris/es es trobaven realitzant un taller de reminiscència musical, juntament amb el terapeuta ocupacional del centre.
Finalment, durant l'aperitiu ofert amb motiu d'aquesta visita tan especial, dos dels nostres usuaris de la Junta de Representants del servei, han ofert a Maria Luisa Carcedo ia la consellera de Ciutadania i Drets Socials, Mariví Broto, un detall realitzat en una activitat pels usuaris/es del servei. Com a colofó de la visita, l'usuari José Pina els ha delectat amb una jota cantada i dedicada a ambdues que ha emocionat a tots/es els allí presents.
Després d'aquesta visita, la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social en funcions, María Luisa Carcedo, ha assistit a la celebració del X Aniversari de la Llei de Serveis Socials d'Aragó, una llei pionera en serveis socials. En aquesta comunitat, els serveis socials atenen 140.000 persones a l'any, 90.000 de forma permanent. Les dades les ha ofert el president aragonès, Javier Lambán, en la seva aposta per ampliar les prestacions.
Com afrontar la criança de menors difícils?
A aquesta ia altres qüestions relacionades amb aquesta temàtica tan controvertida, ha respost recentment el nostre company Daniel Urbina, especialista en els trastorns del control d'impulsos i de la conducta en la infància i director del Centre d'Acollida de Menors de Ateca, a Saragossa, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en la seva conferència realitzada a les II Jornades de Salut Mental, organitzades per l'Associació Augusta de Malalts Mentals (ASAEME) a Calataiud (Saragossa).
Per què alguns/es menors acaben sent empresaris d'èxit, mentre que altres/es es converteixen en delinqüents?, es pot predir la conducta violenta a partir de certes característiques físiques i psicològiques d'una persona ?, aquest tipus de conducta està determinada en el naixement o és el resultat de les nostres experiències en la infància?
El nostre company Daniel Urbina, director del Centre d'Acollida de Menors de Ateca, a Saragossa, ha respost a aquestes qüestions, des de la seva bagatge acadèmic i professional, en aquestes jornades realitzades recentment.
Per a això, com a punt de partida, s'ha basat en el Projecte Dunedin, desenvolupat des de 1972 a la universitat d'un petit poble de Nova Zelanda anomenat Dunedin que dóna nom a aquest projecte que, segons apunta, és valorat des de l'Àrea d'Atenció a la Dependència de FSC com un bon enfocament d'intervenció a aplicar en els centres de menors que es gestionen.
Segons va explicar a més el nostre company durant la seva intervenció, es va realitzar un seguiment en aquest any a tots els menors nascuts en aquesta localitat i, complementàriament, es va dur a terme durant més de 40 anys un seguiment del seu historial mèdic, les seves relacions, els seus èxits i fracassos, els seus gens ... En total, es va realitzar un seguiment a 1.037 menors.
L'equip d'investigació d'aquest projecte, a partir de l'observació durant els 3 primers anys de vida dels i les menors participants, va arribar a la conclusió que la conducta violenta/ agressiva és comú a tots els éssers humans en la primera infància, reduint aquesta conducta amb l'aparició del llenguatge.
Donant un pas més en l'explicació de la connexió entre el comportament dels i les menors i la forma de vida quan són adults/es, aquesta investigació proposa cinc tipus de personalitat: segur/a de si mateix/a; reservat/ai ben adaptat/da (personalitats fàcils) i inhibit/a i subcontrolado/a (personalitats difícils).
A més, en la investigació s'assenyala que aquest tipus de personalitat es pot veure modificat per l'estil de criança en què han crescut els i les menors, i proposa igualment dues categories: pares fàcils (escolten, són assertius, reconeixen emocions...) i pares difícils (usen el càstig, no estan disponibles, presenten conductes disruptives...). D'aquesta manera, un nen "difícil" criat per pares "fàcils" té més possibilitats de normalitzar la seva conducta d'adult mentre que, per contra, un nen "fàcil" en un ambient "difícil", pot presentar conductes agressives i disfuncionals en seva vida adulta.
Aquesta forma d'entendre la interrelació entre la predisposició biològica i l'ambient de criança és afí al model biopsicosocial, que està en la base de molts models psicològics. És el cas de la Teràpia Dialèctic-Conductual, que és un dels pilars en què es basa la intervenció en el Centre d'Acollida de Menors d'Ateca.
Segons aquest model, desenvolupat per Linehan, el nen / a que ha nascut biològicament vulnerable no aprendrà a posar nom a les seves emocions, a modular-, a tolerar el malestar o confiar en les seves respostes emocionals com interpretacions vàlides dels esdeveniments, si ha crescut en un ambient que respon de forma erràtica o exagerada als seus esdeveniments interns (emocions, sensacions, preferències...), negándolos ( «deixa de plorar», «¿com vas a tenir set, si acabes de beure?») o atribuint-los a trets negatius de la personalitat («ets un ploraner»; «no siguis covard»).
Segons assenyalava durant la seva intervenció Daniel Urbina, aquestes famílies restringeixen les demandes del menor, no tenen en compte les seves preferències («què sabràs tu») i utilitzen el càstig com a forma de controlar la conducta (Crowell, Beauchaine i Linehan, 2009).
D'altra banda, durant la conferència es va dedicar un espai a l'enfocament transdiagnóstico. En les últimes dècades es ve constatant que molts problemes psicològics comparteixen una sèrie de símptomes comuns. Aquests elements comuns participen bé en l'origen, el manteniment o l'increment de la probabilitat de desenvolupar aquests problemes psicològics. També, el nostre company va explicar que l'enfocament transdiagnóstico permet facilitar la intervenció en la teràpia centrant-nos en la intervenció sobre aquests símptomes comuns i no sobre les etiquetes diagnòstiques, alhora que permet fomentar la prevenció de cara a dificultats psicològiques futures (abús de substàncies, problemes emocionals, desordres alimentaris, depressió, ansietat, etc.).
Durant la ponència, i molt en relació a tot el que s'ha exposat fins al moment, es va debatre sobre la teoria de la inclinació ia la importància de fomentar l'afecció segur en la criança, assenyalant que les persones amb aferrament segur tenen més capacitat de resposta davant d'imprevistos; són menys reactives que aquelles amb aferrament insegur i que solen fer front als problemes, centrant-se en possibles solucions i donant-li un enfocament positiu al que li passa.
A més, el nostre company va oferir unes interessants claus sobre com es pot fomentar l'afecció segur en els i les menors, a través de l'expressió de les seves emocions, alhora que, responent per part de les persones adultes, a tot tipus d'expressió i vivència afectiva dels i les menors. Per a això, ha assenyalat que és important observar (adonar-se del que passa), descriure (posar paraules, fent servir per exemple estratègies com fiscalitzar l'emoció), participar de l'experiència i no jutjar. Així mateix, va oferir estratègies per reflectir (mirroring) les expressions emocionals amb la intenció de modular-com pot ser la retroinformació, la interrogació negativa o el mindreading, a través de preguntes obertes per facilitar la ventilació emocional.
D'altra banda, cap al final de la ponència, ja des d'un marc més cognitiu-conductual, va fer algunes recomanacions per treballar amb aquests / es menors, assenyalant, per exemple, la importància de l'estructura externa a partir de la distribució d'espais, la varietat d'activitats i horaris i el coneixement de les regles de convivència, a través de les normes. Pel que fa a les normes, va afirmar que és important que totes les persones que estan convivint les coneguin i respectin, fent veure el o la menor que ens hem adonat que se l'han saltat aplicant i aplicant conseqüències quan sigui necessari per la transgressió de les mateixes, sempre sense dependre del nostre estat d'ànim.
Així mateix, va parlar del paper positiu dels reforçadors, en contraposició a l'ús del càstig com una eina d'intervenció que aconsegueix millors resultats i més duradors a llarg termini. També va explicar que les normes han de ser clares i específiques, comprensibles per als i les menors, curtes, donar-se en un nombre reduït, així com ser coherents i consistents. D'altra banda, s'ha referit al paper fonamental de l'adult com a model ia la importància d'evitar el contacte físic instigador.
Sens dubte, el nostre company de FSC va oferir un bon nombre de pautes d'afrontament, actuació i de reflexió de caràcter pràctic i consells d'utilitat per millorar la manera de relacionar-nos amb menors difícils, resideixin o no en centres de menors, respecte a situacions que poden arribar a ser desbordants per a familiars i persones de referència.
Cal assenyalar que recentment s'ha realitzat al Centre d'Acollida de Menors de Ateca, una xerrada a manera de repàs sobre el contingut teòric i pràctic d'aquesta conferència, aplicada a la intervenció en el centre. A més, s'ha ampliat aquest contingut, sumant-li informació sobre quins factors de la criança dels i les menors residents han pogut influir en l'aparició de traumes complexos i com aquests esdeveniments traumàtics poden arribar a generar greus problemes d'identitat, i fins i tot cert grau de dissociació estructural de la personalitat, que afecta en alguna mesura a un 30-40% dels usuaris / es del centre.
https://www.youtube.com/watch?v=FkaSf1-HFEo
La Fundació Salut i Comunitat col·labora amb altres entitats per crear un cens de persones sense llar a València
Els recomptes nocturns, sens dubte, suposen la millor manera d'acostar-se la xifra de persones que es veuen abocades a pernoctar al carrer. Una operació estadística molt valuosa que pot aportar moltes dades si bé, per la seva complexitat, encara no ha estat assumida per l'Institut Nacional d'Estadística, encara que resulta fonamental per a comprendre la magnitud de l'exclusió residencial, més enllà de les dades d'ocupació de centres.
No obstant això, per descriure l'experiència d'un recompte nocturn, resulta més interessant evocar a l'escriptor i poeta Mario Benedetti que a grans genis de les matemàtiques, en el seu poema “Hagamos un trato”:
… hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.
Des d'aquesta mirada, a la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament en els centres dirigits i gestionats a la Comunitat Valenciana, hem assumit un fort compromís en els últims anys participant activament en la posada en marxa, desenvolupament i anàlisi de resultats de diverses iniciatives.
A Castelló, vam participar com a coautors/es i organitzadors/es del I Estudi de Persones Sense Llar en 2015, que combinava la tècnica de recompte nocturn i amb la realització d'enquestes qualitatives. De les seves conclusions destaquem algunes qüestions operatives per al disseny de polítiques socials en la matèria:
- Ocupació i habitatge, dos eixos fonamentals: no disposar d'ocupació i la impossibilitat de pagar un habitatge estaven entre les principals causes de l'arribada al sensellarisme.
- Prevenir l'exclusió residencial: la majoria de les persones enquestades residien a casa pròpia abans d'estar sense llar.
- Necessitat de fórmules per accedir a padró, ja que la seva manca és un factor d'exclusió que no permet exercir drets de ciutadania: el 44% de les persones sense llar amb més d'un any de residència a Castelló no tenien padró.
- La sanitat universal un dret a reforçar: el 17% de persones enquestades no tenia accés al dret a la salut, incrementant la seva vulnerabilitat.
- Abordar els delictes d'odi i altres formes de violència: el 55% de les persones enquestades havia estat víctima d'insults o amenaces; el 48% de robatoris; el 31% estafa; el 12% havia patit agressió física i el 5% agressió sexual en situació de carrer.
L'estudi finalitza amb la proposta del disseny d'una Estratègia autonòmica Integral per a Persones sense Llar que faciliti un marc adequat per al disseny d'estratègies locals, i contempli les mesures polítiques, estructurals i socials necessàries per fer-ho.
La investigació va ser organitzada per la Taula Tècnica de Persones Sense Llar de Castelló , actualment integrada per l'Ajuntament de Castelló; la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives; la Conselleria d'Economia Sostenible, sectors productius, Comerç i Treball; la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública; la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica; Acció Social Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul, Càritas Diocesana de Sogorb-Castelló, CASDA, Creu Roja Espanyola i la Fundació Salut i Comunitat.
D'altra banda, al Centre d'Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d'Alacant, vam participar en la posada en marxa i desenvolupament del primer recompte que es va realitzar a la ciutat assumint un paper actiu en la "Homelees Meet Up Alacant" al novembre de 2017. Esperem que, amb l'Ajuntament d'Alacant i la Xarxa d'Entitats per a l'Atenció a Persones Sense Llar d'Alacant puguem tornar a repetir l'experiència i demanar dades actualitzades al llarg de 2020.
Finalment, dins el territori de la Comunitat Valenciana, a la ciutat de València, les entitats socials hem fet una crida per reunir al voltant de 400 voluntaris i voluntàries (xifra superada per la resposta de la ciutadania, ja que s'han inscrit 807) , amb l'objectiu d'elaborar un cens de persones sense llar.
La iniciativa, que tindrà lloc durant la nit del proper dijous 24 d'octubre en aquesta ciutat, pretén dimensionar aquesta problemàtica social i efectuar un diagnòstic de la situació, sobre el qual es podran planificar les línies estratègiques d'acció de les entitats socials i les administracions públiques. Saber quantes persones dormen al carrer a València és el primer pas per ajudar-les.
Aquesta necessitat ha portat a entitats i administracions a sumar forces per mobilitzar la màxima ciutadania possible. Es tracta d'una convocatòria conjunta en què col·laboren tant l'Ajuntament de València com Accem, Creu Roja Espanyola, Metges del Món, Casa Caritat, Càritas, Associació Natania, RAIS, Comitè Ciutadà Antisida, Bokatas ONG, Sant Joan de Déu, Missió Evangèlica urbana i la Fundació Salut i Comunitat.
Aquest treball es farà sota l'estratègia coneguda com "streets nights/survey nights" o recomptes censals nocturns, un mètode que consisteix a realitzar un recorregut pels carrers, durant el qual s'identifiquin a totes aquelles persones que es troben dormint a la intempèrie. L'acció s'ha de fer per grups, cada un d'ells coordinat, com a mínim, per una persona amb experiència en l'àmbit de l'acompanyament a persones sense llar.
Cal assenyalar també que, com a entitat participem des de fa anys en el recompte anual de la ciutat de Barcelona, organitzat per la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL) pertanyent al "Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva", promogut per l'ajuntament de la ciutat.
Segons dades de l'últim recompte a Barcelona, 1.026 persones dormen al carrer (creixement del 56% des del 2008), sumades a les 1.954 (creixement del 64% des del 2008). Aquestes xifres posen de manifest la necessitat de comptar amb un marc regulador d'accés a l'habitatge.
Aquesta és la nostra experiència des de la Fundació Salut i Comunitat: no només la xifra, sinó la trobada, no el nombre sinó el nom, no a l'experiència anecdòtica sinó el treball continuat, no l'escuma mediàtica sinó la informació, no només l'anàlisi sinó el projecte i el compromís per aportar solucions, no el treball en solitari sinó la integració en xarxe...
Pepe Sanmartín, director del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de València.
Belén Sánchez Garcés, directora del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló.
Fidel Romero Salord, director del Centre d'Acollida i Inserció per a Persones Sense Llar d'Alacant.
Serveis dirigits i gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la Comunitat Valenciana.
Els Punts d'Assessorament Energètic (PAE) de Barcelona són reconeguts entre les 100 millors accions climàtiques del món
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona i dirigeix els PAE en els districtes de Gràcia i Horta-Guinardó, de Barcelona, atenent mensualment a entre 350 i 400 persones. Amb aquest servei, s'ofereix un acompanyament a la ciutadania per optimitzar el seu consum energètic i racionalitzar la despesa, millorant així la gestió de l'eficiència energètica a casa seva. A més, s'assessora i informa sobre els tràmits amb les companyies subministradores i s'acompanya amb especial atenció a persones en situació de major vulnerabilitat i/o pobresa energètica, en defensa dels seus drets energètics.
Els Punts d'Assessorament Energètic (PAE) són un servei de l'Ajuntament de Barcelona, impulsat per l'Àrea de Drets Socials, amb l'objectiu principal de donar poder a la ciutadania en la defensa i la protecció dels seus drets energètics.
El programa dels PAEs (11 en total) s'engloba dins de la política de transició energètica de l'ajuntament, conjuntament amb la promoció de l'autoconsum i l'aposta per una companyia pública que utilitzi energies renovables.
Amb aquest reconeixement, el servei ha estat inclòs en el informe Cities 100 que dóna a conèixer els 100 projectes d'acció climàtica més ambiciosos del món, que s'ha presentat recentment a la Cimera Mundial d'Alcaldes de Copenhaguen.
Els PAE han estat recollides entre les 100 millors accions climàtiques del món per la xarxa mundial de ciutats C40, l'associació danesa Realdania i l'empresa de consultoria Nordic Sustainability.
El model de treball en xarxa i coproducció entre les entitats licitadores i l'ajuntament és clau per al correcte desenvolupament del servei, ja que assegura la cobertura de tot el territori municipal des d'una línia d'intervenció compartida per totes les entitats que estem implicades en el projecte , entre elles la Fundació Salut i Comunitat.
Els Punts d'Assessorament Energètic van néixer el 2017 per defensar els drets energètics de la ciutadania i reduir el nombre de persones en risc de pobresa energètica.
Durant aquest any, unes 170.000 persones es trobaven en situació de pobresa energètica a Barcelona, i tenien problemes per pagar la factura de la llum, l'aigua o el gas. Per fer front a aquesta realitat, l'Ajuntament de Barcelona va obrir a cada districte un punt d'assessorament energètic (PAE).
Fins al moment, els 11 PAE han atès 80.951 persones, la majoria dones (67%), i han impedit 37.420 talls de llum, gas o aigua.
Cal assenyalar que les principals causes de la pobresa energètica són el preu dels subministraments bàsics, la qualitat arquitectònica dels habitatges i la situació socioeconòmica de les persones.
En concret, els Punts d'Assessorament Energètic ofereixen els següents serveis:
- Avaluació d'avisos d'impagament de factures i inici de procediments per evitar talls energètics a famílies en situació de vulnerabilitat.
- Consells i recomanacions i calculadora energètica per reduir el consum de subministraments a casa.
- Passos per adequar al consum elèctric la potència d'electricitat contractada i per passar-se a la tarifa de discriminació horària.
- Informació i sol·licitud del bo social i de l'exempció de la taxa de clavegueram.
- Autogeneració d'energia solar a casa, desenvolupament de projectes d'energia renovable.
L'atenció i el servei dels PAE han obtingut una valoració d'excel·lent (9,5/10) en el nivell de satisfacció de la ciutadania. Un terç de l'equip professional dels PAE són persones en risc d'exclusió laboral, i en alguns casos, també són usuaris/es del servei.
El projecte de FSC "En Plenes Facultats" inicia el nou curs 2019-2020 amb la previsió d'impartir 13 formacions en diferents campus
Amb el nou curs universitari, el projecte "En Plenes Facultats" (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), segueix treballant amb la vista posada en formar, informar i conscienciar la població universitària en la prevenció de l'abús de drogues i en la sensibilització sobre sexualitats diverses i saludables. Durant aquest primer semestre, s'oferirà formació en 5 universitats i campus diferents, sent un total de 13 les intervencions formatives previstes per al curs 2019-2020.
Treballar amb persones universitàries suposa un repte any rere any per a aquest projecte, es tracta d'una població en constant evolució, creixement i canvi, el que suposa un veritable desafiament, i alhora una oportunitat per seguir evolucionant com a projecte.
La formació que oferim als universitaris/es de manera presencial, ens ajuda a saber quines són les seves inquietuds, les seves demandes i necessitats reals, tant d'ampliació de coneixements, com de resolució de dubtes i de cara a la ruptura de mites, en relació a les temàtiques que treballem en el projecte.
Sens dubte, se'ns presenta un curs intens, tot i que un any més, amb forces renovades i amb l'ànim de començar a intervenir en els diferents campus amb les nostres activitats i dinàmiques.
De cara a aquest primer semestre, tenim previstes formacions en aquestes universitats:
- Universitat de Barcelona:
- Campus Mundet: Facultat de Psicologia i Facultat d'Educació, amb la col·laboració de Sida Studi (centre de documentació i prevenció) i del projecte "Rumba al teu són" (gestionat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya).
- Facultat d'Economia i Empresa.
- Universitat de Lleida:
- Amb la col·laboració del Programa "Nits Q Lleida", gestionat per l'Ajuntament de Lleida, l'Associació Antisida i l'Aula Municipal de Teatre de Lleida.
- Campus d'Igualada de la Universitat de Lleida
- Universitat de Vic / Universitat Central de Catalunya i
- Universitat de Girona: conjuntament amb la Taula de Salut, formada per 11 entitats i programes diferents.
A més, comptem amb algunes novetats que anirem oferint al llarg del curs. Una d'elles té a veure amb la nostra Xarxa EPF, inaugurada el passat any i integrada per estudiants que van cursar les nostres formacions i que tenen moltes ganes de seguir treballant en el tema de la prevenció i de la promoció de la salut.
Per al segon semestre, tenim preparades també altres formacions en universitats de Madrid, de la Comunitat Valenciana i de la regió de Múrcia, a més de Catalunya.
El projecte, que compta ja amb 19 anys, es desenvolupa en estreta col·laboració amb diferents universitats i per a això, a hores d'ara, compta amb el suport financer de diverses administracions públiques, concretament del Pla Nacional sobre Drogues i del Pla Nacional sobre la Sida del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, així com per part de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
El taller "Charremos" contra la soledat no desitjada en la gent gran repeteix nova edició a la Llar i Centre de Dia "San José" de Saragossa
Aquest servei de l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va iniciar el passat mes de febrer un taller anomenat "Charremos", destinat a la gent gran usuàries del servei, que va finalitzar en el mes de maig. Donada la bona acollida, el proper 15 d'octubre, s'inicia un nou grup amb una periodicitat d'una sessió setmanal d'hora i mitja de durada que ja compta amb 22 participants inscrits. L'activitat es perllongarà fins al mes de maig de 2020.
La idea de fer aquesta nova activitat va sorgir a partir de la necessitat detectada pels agents socials del barri d'abordar la soledat no desitjada en la gent gran. Segons explica Aurora Chacón, treballadora social del centre i responsable del taller, al servei acudeixen a gent gran per a apuntar-se a activitats pel seu propi peu, si bé "hi ha una població més gran que no s'atreveix o no arriba a relacionar mai amb la resta. Per això, vam voler posar en marxa aquesta iniciativa, amb l'ànim que pogués aportar un granet de sorra contra la soledat no desitjada".
L'objectiu principal del taller és oferir un espai obert i informal, en què persones sòcies de la llar en situació de fragilitat, puguin reunir-se per parlar, compartir experiències i relacionar-se amb les altres. El taller es va publicitar el passat mes de gener al centre (fonamentalment, mitjançant cartelleria) ia través dels agents socials del barri (Comissió del Major de barri, centres de salut, serveis socials...). Per accedir al taller, s'havia de realitzar una entrevista individual prèvia. Al febrer d'enguany es va iniciar el grup pilot amb 20 persones.
Al llarg de l'activitat, han participat 22 persones sòcies de la llar (5 homes i 17 dones), de diferents edats. La mitjana en cada sessió va ser de 15 participants. Segons apunta Aurora Chacón, es va crear un grup estable de 14 persones a cada sessió. Una altra dada de gran interès que ens facilita és que un 70% de les persones participants no realitzava cap altra activitat prèviament al centre.
En total, durant la passada edició de l'activitat, es van realitzar 15 sessions setmanals d'una hora de durada, en què es va tractar d'afavorir les relacions socials i la comunicació entre les persones participants, a través del grup de conversa dirigit per Aurora Chacón .
Les tres primeres sessions es van dedicar al coneixement del grup, a través de tècniques actives basades en la configuració del grup, tractant d'establir un ambient de confiança i suport mutu. A partir de la tercera sessió, ja es van començar a debatre temes d'actualitat, notícies, records de temps passats, etc., continguts que els mateixos participants portaven preparats a l'activitat. Les sessions es realitzaven al voltant d'una taula, prenent un cafè o te, per crear un ambient social i informal que facilités un espai distès de conversa.
Cada sessió estava dividia de la següent manera:
- Benvinguda, ens preparem junts el cafè/te.
- Ronda de com ens ha anat la setmana i quins temes volem tractar.
- Elecció del tema, previ debat o conversa.
- Un espai per anunciar alguna altres activitat o informació d'interès (excursions, viatges, visites culturals, etc.).
- Tancament i comiat.
D'altra banda, quan ja portava algun temps de realització de l'activitat, aproximadament a mitjans, el grup de participants va començar a reunir-se a la cafeteria del centre després de cada sessió, i quan el taller va acabar de forma definitiva, quedaven i es veien en el centre, complint-se el objectiu marcat en un inici.
Cal assenyalar també que, en finalitzar el taller, es va facilitar una enquesta bàsica de satisfacció a les persones participants que es va puntuar amb una mitjana de 9 sobre 10. A més, a través d'aquesta enquesta, van sol·licitar més sessions i de més durada cada un.
"Per a mi va ser una experiència diferent i molt gratificant, que em va aportar frescor i una forma diferent de relacionar-me amb les persones sòcies, més enllà de la relació individual en l'atenció social", afirma la responsable de l'activitat. Aurora Chacón porta 10 anys formant-se i dirigint grups amb cuidadors/es mitjançant el Programa Cuidar i també, grups de promoció de l'autonomia per a persones sòcies que inicien una dependència (Programa Atreveix-te), on treballa els aspectes emocionals.
Segons assenyala, "aquestes experiències són també grupals, però amb un objectiu soci-terapèutic, que ens han servit per a crear Charremos, si bé l'activitat en aquest cas és diferent, perquè no té un objectiu final terapèutic, sinó exclusivament social ... és més espontània, centrada en el procés de crear un espai grupal, i no en la tasca terapèutica, encara que en alguna mesura s'aborda també per les vivències que porten al grup".
El proper 15 d'octubre, s'inicia un nou grup amb una periodicitat setmanal d'una sessió d'hora i mitja de durada. L'activitat es perllongarà fins al mes de maig de 2020. En aquesta nova edició, no s'ha realitzat una entrevista personal prèvia amb les persones interessades a participar al taller. La inscripció al mateix ha sortit amb la resta dels tallers de la llar, comptant de moment amb 22 participants inscrits (11 d'ells del grup anterior que va concloure amb 15 participants, de manera que repeteixen un 73% del grup pilot) i s'han quedat en reserva a 9 persones sòcies més.
Un "viatge cap a la igualtat d'edat" a la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" pel Dia Internacional de la Gent Gran
Amb motiu d'aquesta celebració, que va tenir lloc el passat dia 1 d'octubre, vam voler fer alguna cosa especial en la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa, servei que pertany a l'Institut Aragonès de Serveis Socials, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
Aquest dia sempre és una bona ocasió per seguir creant consciència sobre les desigualtats que afronten actualment les persones grans i les formes d'exclusió que hi ha a la societat (social, econòmica, política...). Per aquest motiu aquest any la temàtica central d'aquesta celebració a nivell internacional hagi estat «Viatge cap a la igualtat d'edat», recordant-nos a més la importància de crear noves oportunitats davant els desafiaments de l'envelliment en el món actual.
Per tots aquests motius, vam voler dedicar als nostres usuaris/es un preciós poema de José Saramago sobre la vellesa que va aconseguir emocionar per la bellesa de les seves paraules. A més, vam realitzar una entretinguda activitat amb usuaris/es del centre amb la videoconsola Nintendo Wii, realitzant activitats de forma individual i també en equip per augmentar la cooperació entre les persones grans participants.
Parlant de noves tecnologies com és el cas de l'ús d'aquesta videoconsola, l'objectiu principal des del punt de vista tant fisioterapèutic com des de la teràpia ocupacional és evitar l'exclusió de la gent gran enfront d'elles, ja que en l'actualitat tenen un ús quotidià gran per part de la població. Per això, vam decidir realitzar aquesta activitat i apropar a la gent gran una nova eina de treball amb la qual poder treballar, tant la mobilitat i l'equilibri com l'activació muscular.
Observem que, encara que siguin persones grans i la seva mobilitat no sigui igual a la d'un adult, a través d'aquestes activitats es poden aconseguir els mateixos objectius que en aquelles persones més joves que utilitzen aquest tipus de tecnologies de forma contínua.
Les noves tecnologies poden ajudar a la gent gran a millorar la seva qualitat de vida perquè augmenten les seves destreses a través de l'entrenament i, en aquest cas, al tractar-se d'una activitat lúdica, l'interessant és que aprenen divertint-se.
Els comandaments que s'utilitzen en aquesta activitat funcionen amb piles, les quals cal destacar que es reciclen al centre. I parlant de piles, és important assenyalar que el tema de Dia Internacional de la Gent Gran d'aquest any està íntimament lligat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que reconeixen que el desenvolupament només es pot aconseguir si s'inclou a totes les edats. Donar poder a la gent gran en tots els àmbits del desenvolupament, inclosa la seva participació en la vida social, econòmica i política, ajuda tant a garantir la seva inclusió, com a reduir les nombroses desigualtats a què s'enfronten, segons assenyala l'ONU.
El tema del dia internacional d'aquest any està íntimament lligat a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 10 que, d'acord amb aquest mateix organisme, busca fer front tant a les desigualtats que afronten actualment les persones grans, com prevenir les formes d'exclusió que sorgiran en el futur. El ODS 10 s'ocupa de la reducció de la desigualtat en i entre països, i té com a objectiu «garantir la igualtat d'oportunitats i reduir les desigualtats». Una cosa que es pot aconseguir a través de mesures per a l'eliminació de la discriminació i la potenciació i inclusió "social, econòmica i política de tots, independentment de l'edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió o estat econòmic o qualsevol altra condició».
En aquest sentit, cal assenyalar que en la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes", anem a iniciar accions encaminades a aconseguir aquest objectiu. En aquest sentit, el Govern d'Aragó, juntament amb l'organització Ecoembes, ha posat en marxa el projecte "Tercers en edat, primers a reciclar", al qual ja ens referim a una anterior notícia per la participació de la gent gran usuària de la Llar i Centre de Dia "Sant Josep" de Saragossa, gestionat i dirigit també per la nostra entitat, projecte al qual se sumen ara amb gran il·lusió els usuaris/es de "Las Fuentes".
Es tracta d'un projecte amb gran valor social i ambiental, i, per tant, enfocat al desenvolupament sostenible. La idea és desenvolupar activitats de conscienciació sobre residus i reciclatge dirigides específicament a la gent gran. També, es busca sorprendre a la gent gran a través d'activitats divertides i noves que els facin reflexionar i prendre consciència d'un desenvolupament socioeconòmic més humà.
Amb aquest projecte mediambiental, es potenciaran encara més les activitats intergeneracionals, i pot col·laborar la gent gran usuària del servei, al costat dels seus néts/es, fills/es, o menors de col·legis de l'entorn, potenciant mútuament la seva col·laboració en el reciclatge i fomentant la cohesió social.
A nivell social, també hem de reflexionar sobre les pràctiques, lliçons apreses i el progrés assolit en l'eliminació de les desigualtats a què fan front les persones d'edat avançada.
En relació a la vellesa, desgraciadament els estereotips afermats generen prejudicis negatius en sectors poblacionals més joves, com ara que la població major constitueix un grup homogeni, amb tendències depressives, manca d'interessos i il·lusió, entre d'altres.
Des d'aquest centre, seguirem esforçant-nos a eradicar aquests estereotips que afecten a la vellesa, posant de manifest el potencial de bellesa de la gent gran, sense desmerèixer la seva edat i mostrant una visió alternativa basada en l'envelliment actiu en centres de gent gran.
Diego Martínez i Isabel Ortega
Fisioterapeuta i treballadora social de la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa, gestionada per FSC.
"M'agradaria formar part sempre del Programa d'Acolliment Familiar Temporal que gestiona FSC a Múrcia"
Lidia Gómez té 51 anys i és des de fa 4 anys, amb la seva filla, una de les famílies participants en el Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) per a menors tutelats de la Direcció General de Famílies i protecció de menors del Govern de Múrcia. El programa proporciona de forma immediata un context de protecció i atenció al nen / a, alhora que s'inicia una valoració per determinar la mesura i recurs de protecció més adequat i prioritàriament, el retorn amb la seva família d'origen. La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dirigeix i gestiona aquest programa des de fa 3 anys.
- Quins són els teus circumstàncies i en quin moment et trobes en el programa d'acolliment familiar temporal?
En el meu cas, sóc divorciada i tinc una filla de 19 anys que estudia fora de casa, tot i que ve molt sovint. Formem part del programa ACOFAMT des de fa 4 anys, fins al moment hem tingut 5 menors en acolliment familiar. En l'actualitat, concretament des de fa 2 mesos, tenim a casa un nen de 6 anys. Estem en un moment bo, ja que el nen ha començat a agafar confiança amb nosaltres.
- Amb aquesta experiència d'haver acollit temporalment a 5 menors, què destacaries en general de l'experiència d'acolliment familiar?
És una forma de vida, una elecció vital molt enriquidora. Abans d'entrar a formar part d'aquest programa, vaig estudiar molt bé els diferents programes i aquest és el que millor vaig veure que s'adaptava al que jo volia, entre altres motius, per l'assessorament tècnic d'extraordinari valor que rebem de l'equip professional. Aquest suport ens fa sentir-nos molt recolzats.
L'experiència fins al moment ha estat tan bona que si puc no ho deixaré mai ... M'agradaria estar sempre en el programa ACOFAMT, fins que les forces m'acompanyin... En tot aquest temps, hi ha hagut moments molt bons i altres no tan bons, però l'experiència en el seu conjunt àmpliament compensa.
- Com ha estat/és la convivència dels menors en acolliment temporal amb la teva filla biològica i en general el procés d'adaptació d'ella a aquesta nova circumstància familiar?
Vaig esperar a que la meva filla tingués 15 anys perquè expliqués amb la suficient maduresa per entendre que aquest era el meu desig. Per a mi era molt important que ella estigués preparada ia dia d'avui, puc dir que aquesta experiència li ha aportat moltíssim, li ha ensenyat que la vida no és gratuïta i que l'habitual no és sempre una situació familiar normalitzada, per la qual cosa ha estat molt interessant que conegui altres realitats per al seu propi desenvolupament personal.
Pel que fa a la convivència dels menors en acolliment temporal amb la meva filla biològica, la seva figura per a ells/es és molt important. És una nena molt alegre, responsable, bona estudiant, està estudiant Medicina a València, i els menors la tenen com a referent. Més d'una vegada m'han dit: "M'agradaria ser com Lidia". Això m'enorgulleix.
- Quins consideres que són els beneficis més importants de l'acolliment familiar per als menors?
Els beneficis són moltíssims perquè són menors que no tenen hàbits d'higiene, alimentació... que en general no saben comportar-se ni identificar i expressar les seves emocions, de manera que cal realitzar tota aquesta tasca d'educació emocional amb ells / es, comptant per a això amb el suport de l'equip professional del projecte.
D'altra banda, són nens/es que no han tingut atenció ia nivell de desenvolupament psicomotriu també tenen les seves mancances. En moltes ocasions, són menors que vénen molt danyats, que han rebut maltractaments o amb situacions familiars conflictives.
En el cas del menor que tenim en acolliment familiar temporal ara, quan va venir no sabia a penes parlar, ni menjar sol, no hi havia anat a escola ... Ara està cursant 1r de Primària.
- I què us estan aportant a vosaltres aquestes experiències com a família monoparental acollidora?
Ens ha fet ser més empàtiques i la nostra escala de valors s'ha posicionat d'una altra manera; donem més importància al que tenim. Crec que, en general, les persones som molt egocèntriques i egoistes, i una experiència així et fa entendre que nosaltres / es no som tan importants. En canvi, aquesta experiència et fa veure la vida amb els ulls d'un nen, fa que retornin les il·lusions de la infància ...
D'altra banda, tenim la sort de comptar amb una família molt unida, en la qual tots s'impliquen i comptem també amb aquest suport per part de la família extensa, la qual cosa també és un element a favor. L'experiència és bona per a tots/es.
- Com soleu viure el comiat d'aquests menors en acolliment familiar?
El comiat es treballa prèviament. La vivim bé perquè des del primer moment sabem, i així li ho vam traslladar als menors, que tenen la millor família del món (la biològica) i que també la necessiten i ells/es saben que és així. Han de marxar contents / es amb la seva família d'origen perquè necessiten aquesta estabilitat, saben que l'acolliment familiar és per un temps.
- Com es reforça aquest fet per -arribat el moment- estar preparats/des per al comiat?
Doncs, per exemple, a través de tècniques, com comptar des del primer moment amb una "caixa de records", és una cosa que els agrada molt. Hi poden guardar des d'una invitació a una festa d'aniversari, una pedra que hagin agafat en algun viatge...
No obstant això, davant de qualsevol circumstància, les famílies tenim una comesa i l'equip professional del projecte altre, al qual derivem les qüestions que de vegades ens costa entendre, ja que els tècnics/es les contextualitzen i ens ofereixen les millors respostes, sigui en el moment del comiat o en altres que ens pugui costar més assimilar. En aquest sentit, es rep molta atenció per part del programa.
- Sembla ser que hi sol haver un cert respecte a ser família acollidora d'un menor de 6 a 18 anys ... a què creus que es deu ?, ho consideres infundat?
Sí, és infundat perquè hi ha una por al desconegut ia patir, però això es deu a la desinformació, de la poca difusió del que veritablement és un programa d'aquestes característiques, de manera que animo a les persones que tinguin alguna inquietud a informar de primera mà amb els tècnics / es del propi projecte.
- En aquest sentit, cal destacar la importància del programa de formació del projecte, dirigit a les famílies interessades...
Sí, recentment, el 3 d'octubre, s'ha posat en marxa a Múrcia amb molt bona acollida un curs de 4 sessions que finalitzarà el proper 24 d'octubre. Sempre s'intenten donar facilitats perquè les famílies puguin assistir-hi.
- Parla'ns una mica més d'aquest programa de formació...
Aquesta formació té com a objectiu abordar les diferents fases en què es desenvolupa l'acolliment, des del moment inicial en què s'inicia la convivència fins al final i comiat.
Durant la mateixa, s'aborden les necessitats de totes les persones implicades en l'acolliment familiar: el nen / a, la seva família d'origen, la pròpia família d'acollida i l'equip tècnic del projecte. En aquesta formació es tracta de conèixer experiències que, en la mesura del possible, s'assemblin a la realitat de l'acolliment.
A més, l'equip professional que imparteix la formació és el propi del projecte, intervenen com a formadores les psicòlogues del programa, la treballadora social i l'educador social del programa.
- Amb l'interès a més de poder rebre una formació sense compromís...
Efectivament, al final de la mateixa, cada persona pot decidir si li encaixa el programa i vol seguir en el procés, o no, amb total llibertat d'elecció.
- Seria interessant oferir a les famílies interessades un telèfon de contacte i un correu electrònic, atès que es realitzen formacions contínues d'aquestes mateixes característiques.
Sí, poden contactar amb el telèfon 968 200400 o per correu electrònic: acofamt@utelagunduzfsyc.org, i se'ls oferirà tota la informació.
- Un altre punt interessant del programa és que l'Administració ofereix a les famílies acollidores una bona ajuda econòmica, per a la cura i manutenció dels menors acollits.
Sí, l'acolliment temporal té una compensació econòmica que ve recollida i modificada per una ordre de la Conselleria de Treball i Política Social de la Regió de Múrcia. Es tracta de 1.400 euros al mes, la qual cosa suposa una bona ajuda.
- A grans trets, quins són els requisits i les condicions que han de reunir les famílies acollidores en aquest programa?
No hi ha un perfil com a tal, cada nen/a necessita un perfil de família, de manera que totes les opcions familiars poden ser vàlides, sempre que es compti amb una estabilitat emocional a la llar, ingressos, temps de dedicació i tenir una habitació disponible a casa per al menor. A més d'oferir-tranquil·litat, amor, respecte... Això és fonamental.
- ¿Amb quin moment o moment més bonic et quedes d'aquestes experiències d'acolliment familiar?
Són tants que és difícil quedar-se amb un o diversos moments... Em quedaria amb les seves cares durant el primer Nadal, amb les seves cares en veure el seu primer pastís d'aniversari, amb l'abraçada tirant al teu coll i dient "t'estimo milions"... Són meravellosos moments.
- Per acabar, què li diries a una persona que després de llegir la teva entrevista s'està plantejant ser família acollidora?
Principalment, l'animaria a que s'informés, un cop rebuda la formació, com deia, sempre pot decidir si vol estar o no en el programa. Formar part del mateix és una cosa molt seriosa i ha d'haver un veritable compromís per part de la família acollidora. Però el que sempre s'ha de tenir molt present és que és una experiència preciosa en la qual tots/es vam sortir guanyant.
La Fundació Salut i Comunitat renova la gestió del centre de primera acollida i valoració de menors "Lázaro"
Des del passat dia 1 d'octubre, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) juntament amb el Grup Lagunduz, mantenen la gestió del centre de primera acollida i valoració "Lázaro" de Guadalajara, adjudicat en concurs públic per la Conselleria de Benestar Social del Govern de Castella-la Manxa. El contracte té una durada de tres anys, amb possibilitat de prorrogar-dos anys més (2024).
Al principi, el servei tenia com a destinataris a menors d'entre 0 i 17 anys en situació de desemparament, si bé en l'actualitat, s'atén gairebé en exclusivitat a menors migrants no acompanyats (MENAS). El canvi de perfil d'usuaris / es del centre va començar el 2017, accentuant el 2018 fins al moment actual en què es manté aquest mateix perfil.
En aquest sentit, segons dades del centre, cal assenyalar que, el 2018, es va atendre a 87 menors, sent el 93% menors no acompanyats, majoritàriament homes. Durant el present any, s'ha atès un total de 70 menors, sent el 90% d'ells/es MENAS.
En relació a l'equip professional, la plantilla es manté, si bé en els nous plecs el perfil dels educadors/es socials es prioritza respecte al dels / les auxiliars educatius. En comparació amb el concurs anterior, s'augmenta el nombre d'educadors/es, passant de 5 a 12, comptant a més gairebé tots ells / es amb diplomatura o grau en Educació Social.
En el moment present, la plantilla està formada per 17 professionals: 12 educadors/es, 1 auxiliar tècnic educatiu, 1 psicòleg, 1 director i 2 persones encarregades de tasques de cuina, neteja i bugaderia. Amb anterioritat, l'equip professional estava integrat per 5 educadors i 8 auxiliars tècnics educatius, a més de la resta de figures.
D'altra banda, per facilitar la formació contínua de l'equip professional, millorant així aspectes relacionats amb la seva intervenció educativa, amb el nou contracte s'amplia el nombre d'accions formatives previstes, així com el nombre d'activitats d'oci, passant les hores de formació anuals a 32.
A més, aquest nou contracte s'amplia la partida pressupostària destinada a activitats d'esport, oci i temps lliure que ajudi a assolir els objectius definits en els projectes educatius individuals de cada menor. Per tot això i aquestes importants millores, no podem estar més que satisfets/es.
Cal recordar que els objectius generals d'aquest servei, dirigit i gestionat per FSC, són oferir acollida urgent a menors en situació de desemparament, risc social o guarda temporal, pel període necessari fins que pugui produir-se la tornada amb les seves famílies si fos possible, o bé la seva derivació a un altre servei de protecció que desenvolupi un programa de major estabilitat, adequat a la situació del menor.
Un altre objectiu fonamental és fer una valoració individualitzada dels efectes de la situació de desprotecció del / de la menor i de la seva situació personal i entorn sociofamiliar, en coordinació amb els serveis socials de la localitat en la qual resideixi.
Agraïm al Govern de Castella-la Manxa que hagi mantingut la seva confiança en la professionalitat de la Fundació Salut i Comunitat, permetent continuar la gestió d'aquest servei amb la qualitat i calidesa que ens caracteritza.