El Projecte Malva d'FSC aposta per la inclusió de la perspectiva de gènere en l'atenció de la dona drogodependent

Des del Projecte Malva donem prioritat a la formació de professionals de l'àmbit de les drogodependències, atenció a la dona i serveis socials, per això els dies 13 i 14 de juny es va realitzar una formació per a professionals de la Diputació d'Alacant. Es va poder dur a terme gràcies a la demanda realitzada ia l'organització, de l'Àrea de Formació de la Diputació Provincial d'Alacant.

Els continguts van versar sobre l'abordatge de dos blocs temàtics: la inclusió de la perspectiva de gènere en l'àmbit de les drogodependències i la detecció de violència de gènere en la parella en dones drogodependents, com una de les necessitats específiques d'atenció en aquest col · lectiu. A més es va realitzar una anàlisi de les dificultats de coordinació de la xarxa de drogodependències i d'atenció a la dona, i la victimització secundària que pateixen les dones drogodependents maltractades, ja que no se'ls ofereix una intervenció integral.

En el desenvolupament de les dues jornades formatives es van combinar continguts teòrics i habilitats pràctiques, per facilitar l'aplicació a la pràctica professional.

El que es va destacar especialment va ser la necessitat de coordinació dels serveis d'atenció a les drogodependències amb els recursos de l'atenció a la dona, per poder oferir una intervenció de qualitat i unificada, evitant la segmentació en el tractament que moltes dones pateixen per no existir una visió global i específica de les seves necessitats.

Valorem de manera molt positiva aquesta formació i considerem convenient poder mantenir una via de contacte i col · laboració estable, perquè aquestes estratègies realment es puguin dur a terme i que es pugui comptar amb el Projecte Malva com un servei d'assessorament, que pugui resoldre aquelles dificultats que en ocasions pot suposar integrar la perspectiva de gènere en l'atenció a les drogodependències.


El deporte no debe ser un espacio para la promoción del alcohol

Este fin de semana, la UEFA Euro 2012 se ha iniciado en Varsovia. Durante las próximas semanas, se espera que 1,4 millones de aficionados en los estadios y muchos más millones de personas en más de 200 territorios en todo el mundo seguirán el campeonato [i]. Esta es una brillante oportunidad para promover el deporte, la actividad física y un estilo de vida saludable. Sin embargo, mirando a los patrocinadores de la UEFA EURO 2012, el estilo de vida saludable no es el mensaje presentado al exponer a la audiencia con patrocinadores como Coca Cola, McDonalds y Carlsberg [ii]. Carlsberg es una de las cervecerías líderes en el mundo, y es uno de los patrocinadores oficiales de la UEFA Euro 2012 [iii].En 2009, el gasto de patrocinio global se estimó el 44,8 miles de millones de dólares, en comparación con 5,6 miles de millones de dólares en 1987 [iv]. Debe funcionar bien, y compensar la inversión. "Es muy decepcionante que con esta plataforma única la UEFA, con la bendición silenciosa de los líderes políticos, elija promover el alcohol por encima de la salud. Asociar el fútbol al alcohol es más que problemático. Se trata simplemente de la falta de cualquier consideración a largo plazo del impacto que la mala salud tendrá sobre la población ", Dice Mariann Skar- Secretaria General de la Alianza Europea sobre Políticas del alcohol (a la que pertenece FSC).

El alcohol es uno de los riesgos para la salud más importantes en el mundo; el uso de alcohol es especialmente dañino para los grupos de edad más jóvenes. El Foro Económico Mundial identifica las enfermedades no transmisibles (ENT) como la segunda amenaza más grave para la economía mundial en términos de probabilidad y de pérdida de potencial económico, lo que supone unos 25 billones de euros de pérdida de producción durante el período 2005-2030 [v]. Por otra parte, es alarmante que el 43% de estudiantes europeos de 15-16 años de edad admitan haber bebido de forma abusiva [vi]. El alcohol es el mundo del principal factor de riesgo de muerte entre los hombres de 15-59 años [vii] y Europa es la región del mundo más bebedora, con algunos países de Europa que consumen alrededor de 2,5 veces más que el promedio mundial [viii]. Los daños relacionados con el alcohol son uno de los 4 factores de riesgo para el desarrollo de las enfermedades no transmisibles como el cáncer (que afecta a 1 de cada 3 europeos) y las enfermedades cardiovasculares. Teniendo esto en cuenta, resulta claro que el fútbol y el alcohol no deben ser socios, y por ello EUROCARE pide una mayor regulación sobre la comercialización de alcohol y el patrocinio.

EUROCARE (La Alianza de Políticas Europeas sobre el Alcohol) es una alianza de 50 organizaciones que trabajan en la prevención y reducción de los daños relacionados con el alcohol en Europa.

i http://www.uefa.com/uefaeuro/abouteuro/index.html

ii http://www.uefa.com/uefaeuro/

iii http://www.carlsberggroup.com/investor/news/Pages/PR_012012_Euro_Schmeichel.aspx

iv Day H. (2010) European Sponsorship Association, retrieved from:

http://ec.europa.eu/health/alcohol/docs/ev_20101118_co09_en.pdf

v World Economic Forum (2010) Global risks 2010. Geneva, Retrieved from:

http://www.weforum.org/en/initiatives/globalrisk/Reports/index.htm

vi The 2011 ESPAD Report; retrieved from http://www.espad.org/espad-reports

vii WHO 2011, Global Status Report on Alcohol and Health http://www.who.int/substance_abuse/publications/global_alcohol_report/en/index.html

viii HO, Global Health Risks 2009, retrieved from:

http://www.who.int/healthinfo/global_burden_disease/global_health_risks/en/index.html


Una important retallada obliga a FSC a redefinir els seus centres de reducció de danys a la Comunitat Valenciana

Després d'anys de tasca professional i compromesa amb el col · lectiu especialment vulnerable de drogodependents que segueixen consumint drogues, els nostres centres de reducció de danys a les localitats de València i Castelló acaben de patir un cop dur.

Instal·lacions del CIBE de Castelló

La Generalitat Valenciana ha reduït de manera dràstica la subvenció que venien rebent, i que era la font principal de manteniment de les seves activitats, juntament amb altres contribucions menors que també han decrescut, com ara a càrrec de la casella "fins d'interès social" l'impost sobre la renda, i altres de tipus municipal o provincial.

Concretament, en el cas del Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València , la seva subvenció descendeix en un 31,15%, des 472.045 euros per a l'any 2011 a 325.000 euros per al 2012. En el cas del CIBE de Castelló , la disminució resulta encara més acusada (un 42,8%), passant de rebre 460.000 euros el 2011 a 263.000 euros el 2012. Aquesta reducció se situa en la línia d'altres similars que han patit moltes altres entitats socials, al retallar-se de forma molt rellevant la partida de subvencions del pressupost de la Conselleria de Sanitat.

Com a entitat compromesa amb la salut i el benestar dels més desfavorits, ens sembla que haurien altres partides pressupostàries molt més apropiades per reduir despeses, i altres fórmules igualment adequades per mantenir ingressos. Però la veritat és que aquí no ens queda sinó adaptar-nos al concedit, agrair a la Generalitat el seu esforç, ja que en definitiva FSC continua rebent una quantitat rellevant, i intentar fer-ne el millor ús possible.

En aquest sentit, després d'analitzar diverses opcions i amb un procés de consultes a les direccions dels respectius centres, finalment s'ha optat per les que han semblat les solucions que ofereixen un millor balanç de serveis útils per al major nombre possible de beneficiaris, i alhora ens han permès que els ajustos de plantilla fossin, tot i ser dolorosos, el menys dolents possibles. S'ha reduït l'horari d'atenció al públic, s'han reajustat les ofertes assistencials i ens hem vist obligats a prescindir d'alguns companys i reduir la dedicació o retribucions de la resta. Cal considerar que quan es va conèixer la notícia ja havien transcorregut uns quants mesos en què, encara que s'havien pres certes precaucions, bàsicament s'havia gastat el pressupost de forma semblant a la de l'any passat, de manera que la quantitat disponible per a la resta del any quedava molt minvada. Creiem que quedarà àmpliament resumida la posició de la Fundació si diem que, al nostre parer, qualsevol altra solució global amb els recursos disponibles hagués estat pitjor.

Continuem doncs el nostre camí, amb l'esperança que la situació no segueixi degradant i ens permeti, més d'hora que tard, reconstruir el que amb tant d'esforç i dedicació professional s'havia edificat al llarg dels anys.


El Departament de Justícia de la Generalitat elimina la subvenció a les entitats socials que treballem en la rehabilitació de reclusos

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) manifesta el seu total desacord amb l'anunci del Departament de Justícia de retirar la subvenció a les entitats socials que treballem per rehabilitar reclusos. La nostra entitat és pionera en l'execució de projectes i serveis destinats a prevenir l'exclusió social de la població reclusa i exreclusa com col·lectiu especialment vulnerableLa nostra entitat, per tant, s'adhereix al manifest de la Taula de Participació Social i alertem dels riscos que comporta destruir el teixit associatiu i de suport a aquest col·lectiu generat al llarg dels últims 30 anys.

MANIFEST DE LA "TAULA DE PARTICIPACIÓ SOCIAL":

La retirada de la subvenció de la Generalitat a les entitats socials que treballen per rehabilitar reclusos els deixa sense atenció i fa que algunes ONG hagin de tancar

Les retallades econòmics anunciats pel Govern de la Generalitat de cara a l'any 2012 i 2013 han posat contra la paret la reinserció social de presos, vulnerant així un dels drets fonamentals que recull la nostra Constitució. Els programes destinats a evitar la reincidència dels presos compten amb la implicació i el treball de 94 entitats a Catalunya. La desaparició de la partida econòmica destinada a la reinserció suposa un triple cost social que afecta la seguretat, l'economia, i la dignitat de les persones.

Menys diners, més inseguretat i més pobresa

Les 94 entitats que col · laboren amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en l'atenció a persones immerses en processos judicials han rebut oficialment la comunicació que a partir l'1 de juny de 2012 no rebran cap tipus de finançament per als programes de rehabilitació de presos. Amb aquesta mesura, la Generalitat preveu estalviar mig milió d'euros el 2012.

Aquesta nova retallada s'afegeix a la de deixar de rebre finançament per a les activitats culturals, d'oci, de formació que les ONG també prestaven, ja que entenien que hi ha altres despeses prioritaris per al país com l'educació i la sanitat. Així doncs, a partir de l'1 de juny les entitats socials minimitzaran la seva activitat i faran només accions de voluntariat, les quals també tenen costos i només es podran fer si obtenen recursos de la iniciativa privada.

Sense rehabilitació no hi ha reinserció

La Constitució espanyola de 1978 recull en el seu article 25.2 que "Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat que estigués complint pena de presó (...) , tindrà dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, ia l'accés a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat ". En aquest sentit, retirar l'aportació econòmica destinada a la reinserció social, suposa una vulneració dels drets fonamentals dels interns.

A Catalunya, cada any surten de presó per finalització de condemna 2.300 presos, aproximadament. Les estadístiques diuen que la reincidència sense rehabilitació se situa entorn el 50%. Així doncs, a partir d'ara més de 1.000 persones amb risc de reincidència, deixaran de rebre tractament, amb els riscos per a la seguretat ciutadana.

El que ara és barat, és molt car

El mig milió d'euros necessaris perquè les entitats mantinguin els programes de rehabilitació de presos, a més de fer una funció social, suposava un estalvi econòmic, ja que el cost d'un pres se situa en 30.000 euros a l'any, una quantitat que s'estalvia amb cada intern rehabilitat que no torna a trepitjar la presó. Amb aquesta retallada s'està provocant més inseguretat ciutadana i més despesa a curt-mig termini.

La notícia de deixar sense recursos econòmics a les entitats dedicades a la rehabilitació de reclusos arriba poc més d'un any després de la campanya de sensibilització que la Taula de Participació Social va fer amb el nom de "Obrim la porta a la rehabilitació". La campanya feia una crida a la implicació de la societat a l'hora de donar suport a les persones que han complert programes de rehabilitació, l'únic camí per evitar la reincidència en el delicte i aconseguir una major seguretat ciutadana. Amb l'actual retallada de subvencions tanquem la porta a la rehabilitació.

Un cop més, a casa nostra són els més vulnerables els que es queden sense oportunitats. Són les persones sense família o cercles socials de suport, les mares amb càrregues familiars, les persones discapacitades, amb malalties mentals, en procés de rehabilitació de drogodependències, etc., Les que perden els programes de suport. Sense subvenció, les entitats no poden seguir oferint serveis d'acollida i manutenció durant els permisos, durant les llibertats condicionals o els primers períodes de la sortida de presó. Tampoc poden continuar prestant serveis de rehabilitació i reeducació dins o fora de presó durant tot el procés.

35 entitats socials deixen de rebre el finançament a través de subvencions i moltes altres reben reduccions i renegociacions dels contractes signats. També n'hi ha abocades a tancar serveis que venien desenvolupant des de fa molts anys, algunes més de 10 anys. En general es troben en procés d'acomiadar als seus professionals especialitzats per l'extinció de les activitats que duien a terme, incrementant el nombre d'aturats del país. Algunes hauran de tancar per no poder fer front als seus indemnitzacions laborals. Es tracta també d'un greu pas en contra del teixit associatiu del nostre país i en contra de la tan necessària cohesió social en temps de crisi. Són molt poques les que podran seguir fent el que feien.

A partir d'ara, el pressupost del Departament de Justícia servirà per pagar els maons dels nous edificis judicials i dels nous centres penitenciaris, que perden tot el sentit, ja que les parets no rehabiliten. La rehabilitació es reduirà als programes que desenvolupen els professionals dins de les presons i es tancarà la porta al suport a la sortida de presó.

El resum és que les persones que tenen ganes de canviar de vida després de la presó deixaran de tenir oportunitats i que la inseguretat ciutadana creixerà per a tots. Una gran pèrdua social i econòmica.

 


Atención a la Dependencia Fundación Salud y Comunidad

La Fundació Salut i Comunitat incrementa el seu pressupost per al 2012 en matèria d'atenció a la dependència

L'àrea d'atenció a la dependència disposarà de 23,5 milions per a l'exercici en curs

Atención a la Dependencia Fundación Salud y Comunidad
© Bet-Sabè Ribas i Fundació Salut i Comunitat

L'entitat no lucrativa Fundació Salut i Comunitat (FSC), de Barcelona, ha donat a conèixer el pressupost que destinarà durant aquest any a l'àrea d'atenció a la dependència, que disposarà de 23,5 milions, sobre els 23,3 milions de 2011.

L'objectiu d'FSC és, d'una banda, seguir apostant per la línia de concursos públics, sobretot en les comunitats en les quals ja està present i, en paral·lel, estudiar noves oportunitats d'assumir la gestió de centres gestionats actualment per altres entitats del Tercer Sector, que pretenguin deixar el negoci geriàtric.

En aquest sentit, s'estan estudiant contractes de cessió de centres a Balears, Bilbao o Aragó, entre d'altres. Així mateix, la fundació vol seguir reforçant l'aliança que manté des del 2009 amb el grup Lagunduz, que li ha permès ja entrar a comunitats com el País Basc, concursant com a societat mercantil (a través d'UTE), i seguir apostant per la línia de negoci d'atenció domiciliària, on Lagunduz és especialista.

Com es recordarà, els dos grups van ampliar la seva aliança, estenent-la a la resta del país, excepte les zones on Salut i Comunitat opera amb el grup Valoriza. Els primers fruits s'han donat en els primers mesos del 2012, amb les adjudicacions de tres residències de l'ICASS a Barcelona, Gavà (Barcelona) i Reus (Tarragona), aquesta última de nova construcció i oberta aquest mes de maig.

Després de l'obertura de Reus, Fundació Salut i Comunitat té actualment 14 residències operatives, amb 1.164 llits; tres complexos d'habitatges, que sumen 314 estances; i 18 centres de dia (en la seva majoria dins de les residències gestionades), amb altres 383 places. En aquestes xifres s'inclouen els centres que Salut i Comunitat comparteix amb l'esmentat grup Valoriza, amb què manté un acord per treballar junts a la Comunitat Valenciana, Aragó i Castella-La Manxa (gestionen en UTE un centre de dia a Saragossa i sis residències a Elx, Benejúzar, Port de Sagunt, Puçol -totes a la Comunitat Valenciana-, Carboneras -Conca- i Saragossa).

També s'inclouen cinc centres de dia públics a la província de Valladolid, gestionats juntament amb una empresa del sector; i dos centres de dia a Vitòria i Bizia (Àlaba), que gestiona en UTE amb Lagunduz. Amb aquesta última es fa càrrec a més dels serveis d'atenció domiciliària de Bilbao i Portugalete. L'àrea d'atenció a la dependència de Fundació suma una plantilla de 1.006 treballadors i disposa de delegacions a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, País Basc i Aragó.

Font: Alimarket (Eva de Frutos)