Ràdio Castelló Cadena SER organitza l'esdeveniment "Amb Veu de Dona" els beneficis del qual es destinaran al Programa IMMA de FSC
El proper dia 2 de març, de 17:30 a 20:30, el Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló, acollirà un esdeveniment, la recaptació del qual anirà destinada íntegrament al Programa Inclusió de Dones mitjançant Acompanyament IMMA, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), projecte de suport psicosocial a dones en contextos de prostitució.
L'esdeveniment, organitzat per Radio Castelló Cadena SER, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, es planteja com un espai de comunicació, on donar cabuda a dones de tots els àmbits, per compartir, reflexionar i prendre consciència dels reptes que tenim per assolir una societat més igualitària.
S'hi donaran a conèixer els relats de vida i experiències de les i els convidats (Edurne, Mario Vaquerizo, Valeria Vegas, Estela Millán, Noemí Casquet, en un esdeveniment conduït per la periodista Macarena Berlín), amb l'objectiu d'inspirar tant a dones com a homes, joves, institucions, entitats i empreses als reptes d'igualtat.
“L'esdeveniment vol donar veu als testimonis vitals, escoltar les dificultats amb què s'han trobat en l'àmbit professional, escoltar vivències que els han marcat. Escoltarem dones parlant de dones, de forma real, de forma positiva i constructiva, volent crear camins i trencar sostres des de la més activa de les posicions: inspirant-ne d'altres. Creant projecció personal i professional per a altres dones”, assenyalen des de Ràdio Castelló.
El projecte IMMA gestionat per FSC ofereix suport psicosocial a dones que exerceixen la prostitució, prioritàriament víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual. Aquesta tasca es fa per facilitar-ne l'accés a drets bàsics, als quals moltes vegades tenen dificultats d'accedir-hi, com ara l'accés al sistema sanitari o als serveis socials. Aquestes dones també reben atenció psicològica i suport per a la millora de la situació.
Així mateix, des del programa IMMA es treballa per la igualtat d'oportunitats i contra l'explotació sexual de dones i nenes, amb campanyes de sensibilització envers la població general, i en concret amb els adolescents.
Des de la Fundació Salut i Comunitat estem molt agraïts a Radio Castellón Cadena SER per la seva col·laboració i suport al projecte.
El preu de l'entrada de l'esdeveniment és de 10€ i es poden adquirir a través d' aquest enllaç o fent clic a la imatge.
La Unitat Dependent d'Alta Intensitat Bàrcino de FSC participa a la jornada "Excarceracions de casos d'alt risc: de l'avaluació al retorn a la llibertat"
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) va intervenir el passat dia 18 de febrer a la jornada “Excarceracions de casos d'alt risc: de l'avaluació al retorn a la llibertat”, organitzada pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya. En aquesta trobada, es van presentar els estudis internacionals en matèria de reentrada (reentry) i els resultats de reincidència de les persones excarcerades, a les quals se'ls ha aplicat el procediment d'excarceració d'alt risc. També es va abordar la investigació i les actuacions en aquesta matèria, per part de l'àmbit acadèmic i professional.
La nostra companya Mònica Cruz, coordinadora de la Unitat Dependent d'Alta Intensitat Bàrcino, de titularitat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat, va participar a la taula rodona «La preparació del retorn a la llibertat dels delinqüents d'alt risc: la prevenció i l'atenció a les víctimes», juntament amb altres ponents com ara Jordi Camps, cap del Servei de Rehabilitació i Direcció General d'Afers Penitenciaris; Núria Iturbe, cap de projectes d'Intress i Romina Canónica, psicòloga de l'Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima.
Durant la trobada, la nostra companya va abordar el programa d'intervenció que vam fer des de la Unitat Dependent d'Alta Intensitat Bàrcino. El servei va obrir les portes el 2018 i és la primera Unitat Dependent que ofereix un acompanyament professional especialitzat a l'àrea de la violència, el tractament de les addiccions i la inserció sociolaboral, a persones que tenen un risc de reincidència mitjà/alt.
Aquestes característiques fan que aquestes persones quedin fora d'altres programes i, per tant, no puguin rebre un suport professional en aquest moment de transició, derivant en molts dels casos, a la comissió d'un nou delicte i en una nova entrada a la presó.
L'objectiu de la Unitat Dependent d'Alta Intensitat Bàrcino és oferir un acompanyament i tractament més intensiu que faci del canvi a tercer grau un procés gradual i més adaptat a les necessitats individuals de les persones ateses, així com oferir espais terapèutics individuals i grupals on treballar diferents àrees d'adaptació a la vida en llibertat. És el cas de la prevenció de recaigudes, noves masculinitats, taller de recerca laboral, habilitats socials i resolució de conflictes, abordatge de conductes violentes i valors prosocials o adaptació a noves tecnologies.
Cal destacar a més que, des d'aquest servei, treballem perquè aquest espai de reflexió serveixi com a motor que generi canvis en les persones que atenem, i que aquestes aconsegueixin trencar amb la idea tradicional de masculinitat i amb els rols socials i sexuals que es els pressuposen pel fet de ser homes, rebutjant la idea de masculinitat única i universal, així com promovent una construcció de la masculinitat que no estigui basada en les relacions de poder.
Amb la participació de FSC en aquesta jornada, esperem poder fer arribar a més professionals la tasca de la nostra unitat, donant a conèixer-ne l'especificitat, quant a l'especialització i la intensitat del tractament. D'aquesta manera, oferim l'oportunitat a més persones de viure un procés d'excarceració i adaptació a la vida en llibertat, amb més acompanyament, afavorint així mateix la reducció del risc de reincidència.
"El que més m'ha aportat la meva feina a la Fundació Salut i Comunitat és aprendre a treballar en xarxa i en equip"
Florencia Manns Fuenzalida és llicenciada en Psicologia per la Universitat Diego Portales, Xile (UDP) i Màster en Drogodependències per l'Institut de Formació Contínua (IL3) de la Universitat de Barcelona (UB), entre d'altres cursos realitzats en drogodependències. Actualment, treballa com a tècnica/educadora al projecte “En Plenas Facultades” (EPF), programa per a la prevenció de conductes de riscos en població universitària, a més d'haver començat recentment tasques de coordinació en aquest projecte de la Fundació Salut i Comunitat (FSC ). També col·labora a l'Observatori Noctámbul@s de FSC, per a la investigació i prevenció de les violències sexuals en entorns festius. En aquesta entrevista, coneixerem millor la feina que fa a l'EPF.
– Des de quan treballes al Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat i quines tasques has realitzat?
Concretament, des del 2018, any en què vaig començar amb una tasca petita, però no menys important de dinamitzar les xarxes socials i la web del projecte. A poc a poc, em vaig anar integrant, tant a l'equip de l'EPF com al Departament de Prevenció de FSC.
A més, va coincidir que estava acabant el Màster en Drogodependències de l'IL3 de la Universitat de Barcelona (UB). Es va donar la circumstància a més que, conforme avançava el màster i em veien molt implicada en el projecte, m'anaven donant més responsabilitats, fins que em van oferir fer un taller sobre els efectes de les drogues a la UB, en el marc del curs EPF que fem a la Facultat de Psicologia.
I així fins avui, en què, per circumstàncies alienes, he assumit a més tasques de coordinació del projecte. Sobre això puc dir que estic molt contenta per la confiança i per tot l'aprenentatge que em permet adquirir noves i millors habilitats.
– Què et va fer interessar-te en la prevenció universal de consum de substàncies i de pràctiques sexuals de risc en població universitària?
El meu interès per les drogues sempre ha estat present, almenys des de la meva adolescència. A més, durant els meus estudis de Psicologia a Xile, vaig fer pràctiques en una comunitat terapèutica i no coneixia gaire sobre la seva relació amb l'àmbit psicològic.
Allà vaig descobrir la reducció de danys i la vaig trobar increïble. Els meus tutors de pràctiques del Centre Comunitari de Salut Mental (COSAM) Pedro Aguirre Cerda, a Xile, em van parlar del model que s'utilitza aquí a Catalunya i el referent que era. Aleshores vaig pensar que, abans de dedicar-me a l'especialitat clínica en l'àmbit de drogues, havia de començar pel principi de “tots els mals”: la prevenció, i la prevenció amb joves, ja que en aquestes pràctiques tractava amb molts joves, els quals consum problemàtic es podria haver evitat si hagués comptat amb més coneixements i eines.
En aquell moment, vaig pensar que conforme comencés a adquirir experiència, em dedicaria a l'especialitat clínica. Perquè crec que sense prevenció l'especialitat clínica no té sentit. I, així, quan vaig arribar a fer el màster aquí a Barcelona, vaig reafirmar la importància de la prevenció i, sobretot, al meu ambient que era universitari, ja que seguia estudiant.
– Canviant de tema, en relació amb tallers i activitats a realitzar en el projecte, què teniu previst a curt i mitjà termini?
Molta activitat. Per aquest semestre, tenim programats fer diversos cursos de l'EPF, en concret tenim 8 programats: a l'UJI, UB, URV, UdLl, UCM, UC3M, UManresa i UVic. Probablement, se sumi un altre curs en una nova comunitat autònoma, però no en donarem detalls fins no tenir-ho confirmat.
També, volem fer unes jornades com les que vam realitzar el passat any, però que puguin ser presencials, aprofitant que les restriccions pel COVID-19 estan sent més flexibles.
I per descomptat, volem seguir amb la realització d'activitats preventives als campus universitaris, així com a les festes universitàries. Igualment, pretenem seguir amb l'avaluació de l'EPF, ja que és molt important generar evidència en l'àmbit de la prevenció, si bé per veure resultats en prevenció, cal temps i diners.
- Atès que et refereixes a l'avaluació, què destacaries sobre l'avaluació que heu fet de l'activitat realitzada al projecte durant el darrer any?
Destacaria que em va cridar l'atenció que un dels aspectes que es va veure reflectit a l'avaluació amb bona consideració, va ser la metodologia que vam fer servir les formadores a l'hora d'impartir una formació: propera, amable, flexible i compressiva.
Aquest crec que és el nucli de la metodologia peer-to-peer que utilitzem en el projecte i que dóna vida a la prevenció, ja que no és una metodologia llunyana a la realitat de l'alumnat, ja sigui per edat, per llenguatge, per gustos en comú i per la perspectiva també crítica que existeix a l'EPF. I això deixa en evidència que la metodologia peer-to-peer és útil i eficaç a l'hora de fer prevenció a l'ús de drogues i en conductes sexuals de risc.
– Quina metodologia teniu previst fer servir en les activitats d'aquest semestre?
Afortunadament, gràcies al fet que les restriccions del COVID-19, estan sent cada vegada menors, aquest semestre optem per tornar al 100% de presencialitat, encara que encara hi ha certs campus en què s'aposta pel format mixt: online i presencial, ja que això facilita la participació de lalumnat.
I com no!, seguirem amb la metodologia peer-to-peer o entre iguals, ja que és molt efectiva a l'hora de “passar” els missatges preventius, tant des del projecte a l'alumnat com entre l'alumnat mateix.
– A l'EPF, el voluntariat té un paper molt important. Com és el perfil del mateix i amb quines inquietuds arriba al projecte?
El voluntariat de l'EPF ve de diferents carreres sociosanitàries com ara Psicologia, Educació Social, Treball Social, Infermeria, Medicina i Pedagogia.
Tot i això, en l'últim període, han arribat estudiants de Veterinària, Periodisme, Enginyeria, i fins i tot de postgraus com a màster. Arriben sempre amb ganes d'aprendre més sobre aquests temes, ja que consideren que són molt importants i que conviuen amb aquests aspectes al llarg de la seva carrera professional, si bé troben a faltar que, mentre estan fent el grau, no aborden aquestes temàtiques dins del currículum acadèmic.
Per tant, els interessa aprofundir i puc afegir que, quan descobreixen la perspectiva de la reducció de riscos i de danys als àmbits de drogues i sexualitats, els explota el cap, ja que la majoria del voluntariat ve amb una perspectiva prohibicionista, de tabús… De manera que agraeixen molt poder conèixer aquesta forma de fer prevenció que no ve del terror, sinó de la informació per poder decidir i gestionar els plaers i els riscos que vénen associats.
– En quin moment estan les inscripcions per formar part del voluntariat del projecte i com es poden posar en contacte amb vosaltres les persones interessades?
En aquests moments, estem obrint inscripcions per al curs a la URV, UVic i UC3M i la cosa s'està animant. Aviat s'obriran per a la UB i UManresa. Tenim moltes ganes de tornar als campus i poder fer el curs, així com les activitats preventives.
– Quin aprenentatge o aprenentatges més destacats t'ha aportat fins ara la teva feina a la Fundació Salut i Comunitat?
A més d'aprofundir els meus coneixements sobre drogues i sexualitats, crec que el que més m'ha aportat la meva feina a FSC és aprendre a treballar en xarxa i en equip. Crec fermament en les sinèrgies i col·laboracions o cooperacions que es donen en aquest àmbit i que són essencials. Sense aquesta forma de treball, la prevenció crec que perd força i veu.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, m'agradaria poder dir a la joventut que posin en valor les decisions. Vivim en un adultocentrisme que per molt de temps ens ha deixat a la joventut fora de qualsevol presa de decisions, perquè o som idealitzadores o poc constants. Jo crec que, si ens organitzem i ens gestionem entre nosaltres, podem aconseguir molts canvis.
Per part meva, estaré al servei de la joventut fins que deixi de ser jove, si bé no sé molt bé quan acabarà això… Això sí, mentrestant, seguiré al peu del canó, transmetent aquests missatges i tractant de construir un futur millor per tots/es.
"Estic podant les males herbes de la meva ment perquè floreixin flors, i si pot ser, de colors": el canvi de fase com a eina emancipadora
Els pisos terapèutics dirigits i gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) són un servei on es realitza un tractament de recuperació de les violències viscudes, conjuntament amb el tractament del consum problemàtic/addiccions, i estan dirigits a dones majors soles o acompanyades dels fills i filles. Aquestes dones són supervivents de violències de gènere i presenten una addicció o consum problemàtic de drogues.
El servei consta de tres pisos. En cadascun, es fa una fase diferent de tractament, que es contempla en conjunt en aproximadament un any. A la primera fase, es realitza l'acollida i estabilització; a la segona, la presa de consciència, motivació i s'ofereixen eines per al canvi ia la tercera, es proporcionen recursos per a l'autonomia.
Segons ens traslladen des d'aquest recurs, les passades de fase són “la forma que s'ha trobat de poder mirar enrere i d'autoavaluació per part de les dones acollides sobre els objectius aconseguits, marcats a cada pla de treball individual, elaborat de forma autònoma , i acompanyat per una referent, perquè aquestes dones aconsegueixin les seves metes a llarg termini”.
D'altra banda, “si bé pot servir com a autocrítica, també són utilitzats com a guió, el dia determinat per al canvi de fase, que es realitza amb aire cerimoniós. Aquest dia, es reuneixen les professionals del servei, juntament amb la dona que canviarà de fase, que exposa les seves reflexions, després de la qual es fa per part de l'equip professional una devolució constructiva que pugui reforçar i orientar en el seu camí personal” , assenyalen.
A continuació, volem compartir una carta que ens han fet arribar des del servei, en què una de les dones actualment acollides, aporta una reflexió al seu pas de fase, concretament a la segona fase, en què trasllada el seu sentir en aquest important moment.
“Quan vaig arribar aquí estava molt malament, vaig arribar amb poques ganes de viure. Tenia l'autoestima per terra, amb moltes agulles clavades. Però el temps que he estat m'ha servit per obrir els ulls i el cor. A entendre les coses que no entenia al seu moment, ja que portava molt de temps amb el consum i el maltractament. Mai vaig pensar que encaixaria aquí tan bé, ja que en altres llocs que he estat mai he encaixat i acabava per anar-me'n.
Per mi això ha estat una salvavides, una empenta per aconseguir rutines i metes, ja que no les recordava i quan pensava a voler estar com estic en aquests moments, era com un somni inabastable. En aquest temps que se m'ha passat super ràpid he aconseguit: tenir higiene personal, mantenir el meu entorn net i ordenat, anar als grups que tant m'ajuden, fer les meves tasques diàries, posar límits, cuidar-me, mimar-me, escoltar-me (ja que jo prioritzava els altres), a fer ioga, meditació, relaxació, a prendre decisions sense que ningú em manipuli, a anar a llocs sola que tant em costava, agafant eines per ara i per al demà. També a tornar a tenir contacte amb els meus fills positivament, que puguin comprovar la mare tan meravellosa que tenen. Tinc ganes de fer coses noves que no sabia que m'agradaven, com, per exemple, anar al teatre a veure una òpera i que em va encantar. Si m'haguessin dit temps enrere que jo aniria a veure una òpera, hagués dit que això era una bogeria. ''Jo en una òpera!''. I com altres coses més que em falten per esbrinar i aprendre… Les ganes que tinc de viure amb una nova vida em fan sentir feliç. Estic podant les males herbes de la meva ment perquè floreixin flors, i si pot ser, de colors.
Agraeixo de cor l'oportunitat que m'heu donat aquí, personalment sou un equip fantàstic i feu que la meva estada aquí sigui genial. Us dono les gràcies a tot l'equip perquè m'esteu ajudant de cor. Una forta abraçada a tot l'equip”.
Els pisos terapèutics per a dones, víctimes de violència masclista amb consum de drogues a Barcelona, poden acollir un màxim de 13 persones. Es tracta d'un servei de caràcter confidencial, en funcionament durant tot l'any les 24 hores al dia, on treballa un equip multidisciplinari de professionals.
Són finançats pel Consorci de Serveis Socials de Barcelona, dependent de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona. La seva finalitat és el desenvolupament, a l'àmbit territorial del municipi de Barcelona, dels serveis, establiments i els programes, així com activitats de prevenció, atenció i promoció social que li encomana la Carta Municipal. Entre altres col·lectius, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona s'adreça a través de les diferents accions a dones i persones drogodependents.
Presentació del Servei d'Atenció a les Addiccions Comportamentals (SA@C) de FSC a un esdeveniment del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya
El passat 10 de febrer, la nostra companya Maite Soler, coordinadora del Servei d'Atenció a les Addiccions Comportamentals (SA@C) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), va parlar sobre addiccions comportamentals, en una conferència organitzada pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), on es va referir a aquest servei de FSC, despertant interès entre les persones assistents, en tractar-se d'una iniciativa nova que s'està duent a terme amb bons resultats des del maig del 2020 a la nostra entitat. El SA@C és un programa ambulatori ubicat al Servei d'Atenció Psicosocial (SAP) a la ciutat de Barcelona.
Durant la trobada, realitzada durant dues hores en format en línia, Maite Soler va exposar les característiques, prevalença, tipus, factors de risc i de protecció de les addiccions comportamentals, així com les pautes d'intervenció que s'estan realitzant en aquest servei de FSC.
Segons ens explica, les addiccions comportamentals poden entendre's com una conducta additiva, però amb dubtes sobre el seu diagnòstic i terapèutica, ja que de vegades es troben a la frontera amb altres trastorns psicològics (obsessions-compulsions, trastorns del control dels impulsos), poden ser comòrbids amb ells (consum simultani de substàncies) o ser secundaris a aquests. Per exemple, com a forma dalliberar tensió en trastorn límit de la personalitat (TLP) o trastorns dansietat. Per això l'interès del Grup de Treball de Conductes Addictives del COPC per organitzar aquest esdeveniment, de la mà d'una persona experta.
La conferència va estar dirigida a professionals de la psicologia, especialment als que treballen en l'àmbit de les drogodependències, amb l'objectiu general de debatre i aprofundir en la pràctica clínica dels professionals de la psicologia que treballen en l'àmbit de les addiccions. També, per millorar la comprensió de les addiccions comportamentals, el diagnòstic i el tractament específic dins del tractament global de les addiccions.
La nostra companya Maite Soler, psicòloga general sanitària, amb més de 20 anys d'experiència clínica a diferents serveis ambulatoris i residencials per al tractament de les addiccions amb substàncies i la salut mental, va incidir en la pràctica clínica, atesa la seva especialització professional en l'abordatge de les addiccions comportamentals.
Així mateix, va exposar que els professionals d'addiccions a substàncies han de visibilitzar altres mecanismes addictius, com són els comportaments o activitats que poden generar dependència (augment de la comorbiditat), referint-se així mateix a la importància de l'abordatge psicològic i psicoterapèutic de les addiccions comportamentals.
L'addicció al joc, a Internet, les compres compulsives o la manca de control dels impulsos sexuals, entre d'altres, són les addiccions comportamentals principals, conductes que amb un ús abusiu poden contribuir al desenvolupament d'una addicció.
En aquest sentit, la coordinadora del Servei d'Atenció a les Addiccions Comportamentals (SA@C) de la Fundació Salut i Comunitat, va destacar com el desenvolupament al món de les tecnologies ha impactat en la societat, potenciant algunes conductes addictives degut, entre d'altres , a factors com són la disponibilitat, l'anonimat, la rapidesa i la facilitat d'accés.
“Aquest impacte té una especial incidència en alguns col·lectius més vulnerables, entre els quals hi ha les persones que tenen una addicció prèvia, i hi ha una gran comorbiditat entre les addiccions sense substància i les comportamentals. Aquests canvis a nivell social han anat transformant la nostra realitat assistencial, amb un augment significatiu de les demandes de tractament per addiccions sense substàncies en aquest darrer any, cosa que evidencia la necessitat de formació i adaptació en els programes de prevenció i de tractament per part de els equips professionals”, explicava Maite Soler.
El SA@C compta amb un equip multidisciplinar amb perspectiva de gènere format per psicòlogues i psicòlegs, psiquiatre i educadors/es socials, així com amb una xarxa assistencial que us permet dissenyar tractaments individualitzats per donar una millor resposta a les persones que atén. Cal destacar que l'abordatge de les addiccions sense substàncies s'implementa tant al servei ambulatori com als altres serveis del circuit d'addiccions de FSC.
Informació de contacte del SA@C:
C/Breda, 6-8. Entresòl l
08029 Barcelona
Correu electrònic: sap@fsyc.org
Telèfon: 93 424 04 00
"Aquest temps d'acompliment professional és una cura d'humilitat, un procés d'acceptar els meus límits humans i també, de deixar-me cuidar en el servei"
En aquesta ocasió, hem entrevistat Isabel Casas Valerio, professional que treballa com a psicòloga al Centre de Primera Acollida i Valoració «Lázaro», servei de la Conselleria de Benestar Social del Govern de Castella-la Manxa, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), juntament amb el Grup Lagunduz. Entre les novetats que s'han posat en marxa recentment al servei, destaca el programa d'intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat amb bons resultats a altres centres d'atenció a menors, dirigits i gestionats per FSC. En aquesta entrevista, ens parla de les primeres experiències terapèutiques utilitzant aquest programa i del treball en general que realitza al servei.
– Isabel, per anar endinsant-nos en el que va ser aquesta entrevista i per anar coneixent-te, ens agradaria que ens parlessis de la teva formació i de l'enquadrament psicoterapèutic en què desenvolupes la teva feina.
Sí, sóc llicenciada en Psicologia per la Universitat de València. Quant a l'enquadrament psicoterapèutic, es basa en la teràpia emocional-sistèmica infanto-juvenil, la teoria de l'aferrament i les aportacions dels models explicatius del trauma.
D'altra banda, sóc d'aquelles professionals que sent que està “a mig fer”, en formació i aprenentatge constants. Poso al servei del meu treball i les persones que atenc totes les eines que m'han aportat les formacions teòric – pràctiques i experiencials en diversos models terapèutics com la teràpia cognitiu – conductual i la teràpia Gestalt.
A més, part de la mirada, de la sensibilitat i la comprensió que considero necessàries per a l'acompanyament terapèutic dels processos d'altres persones, també es nodreix del meu propi procés.
– Des de quan treballes al Centre de Primera Acollida i Valoració “Lázaro” i quines tasques fas?
Vaig començar a treballar en aquest servei a l'octubre del 2019.
Quant a les tasques que porto a terme, s'emmarquen en el procés que detallo a continuació: des que un nen, nena o adolescent (NNA) ingressa al centre, una vegada que des de la Delegació Provincial de Benestar Social del Govern de Castella -La Manxa ens transmeten la previsió d'estada del mateix, inici el procés d'avaluació psicològica.
Aquest procés es duu a terme a partir de sessions individuals amb el/la menor. Per això, utilitzo tant tests psicomètrics com proves projectives (constructives com “la caixa de sorra” i les històries lúdiques d'aferrament, temàtiques com “El Pata Negra”, expressives com “el dibuix de persona sota la pluja”, etc.).
A més, em baso en l'observació clínica, tant en el context residencial com en els tallers grupals i la informació que transmet l'equip educatiu, a través dels informes diaris i de les reunions d'equip.
Després d'haver realitzat la corresponent avaluació, elaboro un informe de valoració que remetem a les tècniques de menors que porten cada cas, en què reflecteixo conclusions i hipòtesis d'intervenció, en funció del perfil de cada NNA.
– Com sestableixen els objectius de treball i el pla de cas de cada menor?
Sestableixen de manera conjunta amb lequip educatiu i amb les tècniques de cada cas; treballem de manera interdisciplinària amb cada menor.
En els casos dels nens, nenes i adolescents que romanen més temps en el servei, treballo de manera individualitzada, realitzant acompanyament terapèutic, en funció de les situacions i necessitats emocionals que vagin emergint durant la seva estada.
Quan el/la menor deixa el recurs, sóc la responsable del seguiment, com a part del procés de tancament de l'estada a “Lázaro”.
– Com està resultant aquesta experiència professional per a tu?
És tan profunda que em resulta molt difícil resumir-la. Vaig pujar a un tren en marxa. Quan vaig arribar al servei, les funcions del psicòleg/a eren tan sols de valoració i de mica en mica, vaig anar sintonitzant amb les característiques del recurs i del Projecte Educatiu.
Posteriorment, amb l'ajuda de Rafa Pinto (director del servei), hem redefinit i concretant les meves tasques.
Considero que les característiques de “primera acollida/urgència” posen a prova els nostres recursos gairebé diàriament. L'heterogeneïtat de perfils (diferents edats, diferents orígens, diverses necessitats emocionals, etc.), els freqüents ingressos i sortides dels NNA que generen impacte en cada menor i en la reconfiguració del grup, són qüestions que a les persones que “ ens va la marxa”, professionalment parlant, ens mantenen actives i en constant formació i readaptació.
A més, moltes de les experiències que vivim aquí, en conviure amb menors que viuen les seqüeles emocionals de l'abús i la negligència, em connecten amb les meves pròpies mancances com a professional que no ho pot curar tot i amb les mancances del sistema, la manca de recursos socials , educatius i de salut mental, l'“analfabetisme emocional” en què estem immersos com a societat, etc.
Puc dir també que aquest temps d'acompliment professional és una cura d'humilitat, un procés d'acceptar els meus límits humans i de deixar-me cuidar en el servei pels companys/es que m'ajuden a frenar el fuet de l'autocrítica i la hiperexigència.
Si hi ha garantia d'alguna cosa és que aquest temps a “Lázaro” està sent una oportunitat salvatge per nodrir-me, seguir aprenent i seguir creixent com a persona i com a professional.
- Entre les novetats que heu posat en marxa recentment al servei, heu iniciat un programa d'intervenció mitjançant Realitat Virtual, implementat amb bons resultats a altres centres de menors dirigits i gestionats per FSC.
Sí, durant la formació de l'EDD 3+, de la mà Daniel Urbina, director del Centre d'Acollida de Menors (CAM) d'Ateca, a Saragossa, vam conèixer com s'estava implementant aquesta eina en altres centres d'atenció a menors, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat, i ens va sorgir la curiositat i l'interès de posar-ho en marxa a “Lázaro”.
Concretament, des del 12 de gener, hem començat a emprar-la amb un primer menor amb dificultats atencionals i hiperactivitat amb què, mitjançant entorns de mindfulness i relaxació, treballem l'atenció, la respiració diafragmàtica, la relaxació, etc.
A més, ja hem tingut una primera experiència molt reeixida amb un menor migrant, desconeixedor del castellà, en què l'eina de la plataforma de realitat virtual Psious, ens ha ajudat a salvar certs esculls i començar a apropar-nos més.
- Quin tipus d'intervenció es fa a través d'aquest programa i quina utilitat ofereix?
La realitat virtual en el treball amb població infantojuvenil permet no només la intervenció, sinó també l'avaluació i la prevenció en relació amb la majoria de problemes emocionals.
A més, es poden treballar aspectes psicoeducatius. Per això, creiem que té una utilitat especial en el nostre recurs en què, encara que a priori desconeixem la temporalitat d'estada cada menor, puguem treballar amb ells en la millora d'habilitats i eines emocionals bàsiques.
– Concretament, quins aspectes fonamentals contempla aquesta intervenció a nivell terapèutic?
Un dels principals dilemes que més he tingut amb mi mateixa a “Lázaro” ha estat entendre i acceptar que aquest recurs és per valorar els menors i que les intervencions que faig no formen part d'un procés terapèutic “a l'ús”.
Per mi és fonamental que l'acompanyament terapèutic que faig durant la vostra estada, sigui el menys invasiu possible, així com abordar les problemàtiques emergents sense generar patiment, exposant al record o explicació de situacions traumàtiques viscudes.
Per això, l'ús de les ulleres de realitat virtual de Psious i altres tècniques com “la caixa de sorra”, que també hem començat a utilitzar aquest any, són recursos que permeten anar elaborant el procés, amb la distància emocional necessària per no generar tant dolor.
Tenint en compte que el joc és el llenguatge natural dels nens i les nenes i que també és una de les eines més útils per al treball amb adolescents i adults, hem començat a utilitzar la tècnica de “la caixa de sorra”.
– Què aporta aquesta tècnica i en què consisteix?
Aquesta tècnica aporta una narrativa que permet que la persona alliberi, expressi i simbolitzi, generant sentiments de control, allò que succeeix i allò que viu al seu interior.
Se li demana a l'NNA que creï un món imaginari/una escena dins d'una caixa amb sorra, utilitzant miniatures que representen els éssers animats i inanimats que conformen el seu món intern i extern.
– Què destacaries de la metodologia que utilitzeu al servei, en general?
Al centre, disposem de tota mena de materials i recursos que permeten l'abordatge de diferents temàtiques que apliquem, en funció de les necessitats i problemàtiques que es van detectant a cada menor.
Utilitzem contes terapèutics, cartes i imatges associatives, jocs cooperatius, materials visuals psicopedagògics com a suport per a la psicoeducació, i hem posat en marxa les novetats a què m'he referit anteriorment.
– D'altra banda, en relació amb tallers i activitats a realitzar al centre, què teniu previst a curt i mitjà termini?
Pel que fa al meu camp d'actuació, la implantació de les ulleres de realitat virtual i de “la caixa de sorra” com a eines d'intervenció són la prioritat ara mateix i hi estem centrant els esforços.
D'altra banda, seguint la nostra programació habitual de sortides fora del centre, aquest mateix cap de setmana ve carregat de “planassos”. Tenim previst anar un dia al Museu de les Il·lusions de Madrid i un altre a veure el Palau Reial d'Aranjuez.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, m'agradaria donar les gràcies. Per començar, gràcies a Amezúa, directora de Llar Residencial d'Atenció a Menors “Las Nubes” a Guadalajara, ia Toni Gelida, director de l'Àrea d'Atenció a la Dependència i Atenció a la Infància i l'Adolescència de FSC, que van apostar “cegament” per mi.
També, agraeixo la confiança que sento que Rafa i la resta de companys/es de “Lázaro” dipositen a la meva feina i igualment, donar les gràcies a la Fundació Salut i Comunitat per les oportunitats que ens ofereix.
És el cas de les formacions de l'EDD3+, amb què s'ha aconseguit generar connexions entre els professionals de l'entitat.
I també, per oferir eines i mitjans per desenvolupar un model de treball innovador i de qualitat.
La representació de la dona al màrqueting digital de marques de begudes alcohòliques
El màrqueting de begudes alcohòliques ajuda a donar forma a com s'entenen els rols i les relacions de gènere, i s'aprèn la naturalesa de gènere de la beguda, si bé en els darrers anys, s'han observat canvis en la manera com les dones són presentades i tractades a la comercialització de l'alcohol.
Això reflecteix el canviant context social, polític i regulatori, en què s'ha prestat més atenció a la desigualtat de gènere ia l'impacte perjudicial dels estereotips de gènere, s'assenyala en un article que dóna a conèixer una investigació recent realitzada al Regne Unit . L'estudi se centra en la representació de la dona en el màrqueting de marques de begudes alcohòliques a les xarxes socials Facebook i Instagram, així com les estratègies d'aquestes marques per fomentar-ne el consum entre el públic feminitzat.
En aquest article, es conclou a més que el màrqueting de les marques de begudes alcohòliques en fomenta el consum en les dones, a través de la perpetuació i el desafiament dels estereotips de gènere.
Des del Projecte Malva de Fundació Salut i Comunitat (FSC), iniciativa que promou la incorporació de la perspectiva de gènere a l'àmbit de les drogues i les addiccions, destaquen alguns aspectes que consideren clau per a l'anàlisi i l'orientació d'accions preventives per a la transformació social en clau de gènere.
L'augment del consum de begudes alcohòliques (i els danys) en les dones estaria motivat, d'acord amb aquesta investigació, per la seva independència econòmica més gran, més participació en l'educació, el treball i l'espai públic, el més fàcil accés a l'alcohol i la feminització de lentorn i leconomia nocturna.
Tal com ens traslladen des del Projecte Malva, les obligacions socials de la cura d'altres persones que recauen sobre les dones les han allunyat, tradicionalment, de certes maneres de consumir, alhora que es plantegen si el consum ha augmentat o ara està més legitimat . “Des del nostre punt de vista, moltes dones consumeixen en solitud, de manera clandestina i/o no demanen ajuda en fases primerenques de les problemàtiques causades pel consum. I això té a veure amb la por de la sanció social que recau sobre nosaltres pel fet de ser dones que s'allunya del que s'espera de nosaltres”.
Una altra idea interessant que es reflecteix a larticle està relacionada amb la influència que tenen les estratègies de màrqueting de la indústria en el consum de begudes alcohòliques. En aquest context, les xarxes socials com Facebook i Instagram són clau en les estratègies de màrqueting de la indústria de l'alcohol i s'ha demostrat que influeixen en el tipus de consum.
“Una vegada més, comprovem com no només els patrons de consum es diferencien, sinó també les substàncies que prefereixen les unes i les altres. Per què elles prenen vi i ells cervesa, com es detalla a aquest article? El vi està associat al relax, al bany després d'un dia de feines (visibles i invisibles), a la calma, l'assossec, la prudència o la solitud, tots elements compatibles amb les expectatives de la feminitat. En canvi, el consum de cervesa està associat al grup d'iguals, a la pertinença a aquest grup, a l'espai públic, a la diversió o als excessos, tot això associat a mandats de la masculinitat. Hem de fer una volta a aquest imaginari estereotipat, binari i jerarquitzat que perpetua la divisió sexual del treball i la relegació de les dones a allò domèstic ia allò privat”, mantenen des del Projecte Malva.
“Respecte al tipus de concursos creats per les marques alcohòliques en xarxes, tal com s'assenyala a l'article, les de vi oferien premis com a productes pink , maquillatge i assistència a esdeveniments de moda, i les de cervesa, productes alcohòlics i entrades per a espectacles esportius. També s'analitza com per publicitar les dues begudes, per al vi s'utilitzaven influencers de moda i per a la cervesa, blocaires de cervesa artesana”, reflexionen.
“Elles vinculades a idees com a corporalitat, aparença normativa, roba; i ells a ment, feina (mercantil), esport. El consum “s'ha igualat” o ens trobem davant d'un miratge de la igualtat que amaga patrons patriarcals de gènere?”, es plantegen des d'aquest projecte.
També assenyalen que avui dia és comú veure com moltes marques -no exclusivament les que fomenten el consum de begudes alcohòliques- utilitzen a les seves xarxes socials missatges on l'empoderament apareix com un exercici individual associat a l'èxit empresarial/financer i, en el cas de les dones, també a lèxit romàntic (heterosexual), estètic o familiar (nuclear).
En aquest sentit i des de la perspectiva de gènere, mantenen que és fonamental realitzar accions preventives diferenciades que no reforcin ni la valoració del masculí ni la perpetuació del masclisme, sinó que estiguin dirigides al canvi del conjunt social, com les que fan des del Projecte Malva.
Finalment, destaquen una idea de la investigació que els sembla positiva: “no es va trobar cap objectivització sexual que degradés o deshumanitzés la dona, i també es va detectar una absència d'aquest humor utilitzat per alguns homes que pot implicar sexisme”.
Tot i el camí que ens queda per recórrer per arribar a una societat igualitària, assistim amb satisfacció al començament d'un canvi de paradigma, on les violències no són tolerades i les bromes masclistes comencen a concebre's com la base de l'iceberg de violències més explícites.
“Les feministes estem fent una gran feina i la societat ho sap. Seguim treballant per abordar els consums des de la perspectiva de gènere i per construir, entre totes i tots, una societat lliure de violències masclistes”, conclouen des del Projecte Malva.
FSC participa a la campanya "Jove Centenari" de la Fundació Albinegra per lluitar contra les addiccions entre la joventut castellonenca
La Fundació Albinegra del Club Esportiu Castelló ha posat en marxa la campanya “Jove Centenario” per commemorar el primer segle d'existència del Club Esportiu Castelló. Per això, ha organitzat una acció social, amb l'objectiu de lluitar contra les addiccions entre els i les joves, en què col·labora la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
L'entitat ha subscrit un conveni de col·laboració amb les entitats socials Patim, Projecte Amigó, Araca i la Fundació Salut i Comunitat, així com amb les empreses Amazing Up i Sigmadiamant, que s'encarregaran de patrocinar la campanya.
La nostra companya Belén Sánchez Garcés, directora de Programes d´Inclusió Social de la Fundació Salut i Comunitat, ha assistit recentment al´acte d´inici del projecte, juntament amb representants d´aquestes entitats i empreses.
El projecte consisteix en la realització d'un reportatge audiovisual en format de 360º, que serà produït per l'empresa Amazing Up, i on s'inclouran entrevistes a directius, jugadors i aficionats del Club Esportiu Castelló, actuals i històrics, i que servirà per a apropar la història, el present i el futur de l'entitat a totes les persones interessades, especialment als més joves.
A més, com a complement a aquesta producció audiovisual, es durà a terme una gira virtual per l'Estadi Castalia de Castelló, que permetrà conèixer els secrets del camp albinegre.
Així mateix, es realitzaran unes ulleres de realitat virtual commemoratives, personalitzades per a aquesta acció social, que es comercialitzaran al preu de 9,90 euros, els ingressos de les quals es destinaran a finançar activitats desenvolupades per les organitzacions socials participants. A les ulleres, s'inclourà un codi QR que donarà accés als continguts de realitat virtual.
La Fundació Albinegra destaca que la campanya Jove Centenari té la doble finalitat de donar a conèixer els valors de l'esport i, en concret, del CD Castelló a la joventut, i alhora recaptar fons per al finançament d'activitats que lluitin contra les addiccions entre els joves, a través de les quatre entitats socials participants.
D'altra banda, a més d'emmarcar-se al Centenari del Club Esportiu Castelló, la campanya coincideix amb la declaració de 2022 com a Any Europeu de la Joventut, una iniciativa de la Comissió Europea per donar suport a accions dirigides a un dels col·lectius més afectats durant tots dos darrers anys per la pandèmia, per la qual cosa han volgut sumar-se per acostar l'esport a la joventut, a través de les noves tecnologies.
La Fundació Salut i Comunitat valora molt positivament aquesta col·laboració amb la Fundació Albinegra, ja que totes dues comparteixen valors de vida saludable entre la joventut, així com la lluita contra la marginació i l'exclusió social entre els col·lectius més desafavorits.
Bona acollida de la xerrada sobre prevenció de la violència masclista a la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents "Els Estels" d'Alacant
Recentment, ha tingut lloc una xerrada sobre violència masclista a la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents (NNA) Els Estels d'Alacant, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb el Grup Lagunduz . A aquesta xerrada, impartida pel Grup de Participació Ciutadana de la Policia Nacional, especialitzat en prevenció i sensibilització de la violència de gènere, van assistir-hi dotze adolescents, sis nois i sis noies, d'edats compreses entre els catorze i els disset anys.
Durant la xerrada, es van explicar conceptes com la igualtat de gènere, animant a identificar i superar prejudicis sexistes que s'estableixen des d'edats primerenques. A més, es va oferir informació per poder detectar situacions de violència masclista, i es van explicar les noves modalitats delictives comeses a través de les xarxes socials, com el ciberbullying , el sexting, oferint consells sobre com actuar en cas de ser testimoni o víctima, així com el protocol policial que se segueix en aquests casos.
A més, es van utilitzar diverses dinàmiques que van aconseguir la implicació dels NNA i la seva participació activa. “Per això, l'agent que va impartir la xerrada va recórrer a un estil comunicatiu clar i directe, adequat a les edats de les i els adolescents. A més, va utilitzar una metodologia participativa i activa, convidant-los a expressar les seves pròpies opinions i experiències, la qual cosa va ajudar a fomentar el debat”, explica Pablo Álvarez, director del servei.
Igualment, es van recórrer a materials de suport adaptats a adolescents. És el cas de “vídeos que feien referència a conductes de risc a l'adolescència, respecte a l'ús del mòbil i les xarxes socials com a element de control cap a la parella”, assenyala el director del centre.
Així mateix, destaca que va ser interessant observar com alguns NNA, en què s'havia apreciat certa normalització de conductes masclistes i victimització masculina (en referència a la recent Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència), se sorprenien de les realitats que viuen moltes dones al nostre país i com n'és de necessària l'esmentada llei i les anteriors.
En acabar l'acte i passades unes hores, es va donar el cas d'adolescents que es van acostar a l'equip educatiu per continuar debatent sobre legislació vigent sobre violència de gènere i la seva aplicació. Això ens va fer assolir l'objectiu que buscàvem prèviament amb l'organització d'aquesta xerrada: sensibilitzar en matèria de violència masclista, combatre la desinformació i els bulls, així com fomentar un pensament reflexiu per part dels adolescents de la residència”, manté el director de la Residència d'Acollida de nens, nenes i adolescents Els Estels.
Finalment, cal destacar que, atesa la bona acollida d'aquesta xerrada per part de les i els adolescents, properament tindrà lloc un cicle de ponències per donar suport i reforçar la nostra intervenció educativa al centre, en relació amb altres àmbits d'intervenció.
"És el cas de l´àrea d´autonomia, amb xerrades formatives sobre seguretat viària, així com l´àrea de salut, amb formació referent al´educació sexual i el consum de nous tòxics", afirma Pablo Álvarez, director del servei.
Aquesta activitat s'emmarca en el Pla Director de la Policia Nacional que fixa entre els seus objectius la preocupació pels grups especialment més vulnerables, impulsant una actuació policial integral que aconsegueixi un augment de la prevenció, la protecció efectiva de les víctimes i una major eficàcia en la investigació dels fets delictius.
FSC participa a l'elaboració d'una Guia Clínica de Cannabis publicada per Socidrogalcohol, amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues
Socidrogalcohol ha realitzat recentment, amb el suport del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), una Guia Clínica de Cannabis basada en l'evidència científica, adreçada a professionals de la salut que treballen en la prevenció i el tractament de les addiccions. El nostre company Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat com a autor en aquesta guia.
L'objectiu d'aquesta guia és facilitar eines basades en l'evidència científica més recent als professionals que treballen en la prevenció i en el tractament del consum de cànnabis. El document no inclou aspectes com la situació legal del cànnabis o el seu ús medicinal, ja que per això es requereixen guies específiques elaborades per professionals d'altres àmbits, segons matisa Socidrogalcohol.
La guia inclou un pròleg de Joan-Ramon Villalbí, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, del qual destaquem els paràgrafs següents:
- “El cànnabis és la substància il·lícita més consumida a Espanya. És la droga que més persones declaren haver consumit si no tenim en compte les que són de curs legal com l'alcohol i el tabac. A més, al llarg de les darreres dècades, s'aprecia un increment tant en la freqüència com en la intensitat del consum. Amb un segment de consumidors diaris creixent, no ha d'estranyar que s'hagi convertit en una de les substàncies que porten més persones a buscar ajuda per deixar-la als centres d'atenció a les addiccions. Entre les drogues il·legals, el cànnabis se situa actualment en segon lloc darrere de la cocaïna i molt per sobre dels opiacis pel que fa al nombre de demandes d'inici de tractament; de fet, a moltes províncies és la primera”.
- «Aquesta guia ofereix a les persones que treballen en la prevenció i en el tractament de les addiccions un text de referència excel·lent, rigorós i actualitzat, i n'és una mostra més dels fruits que s'obtenen a partir d'una col·laboració que és principi bàsic de la concepció i el funcionament del Pla Nacional sobre Drogues, que comporta la sinergia de tots els interlocutors que el conformen”.
- “En un país com Espanya, que compta amb una organització política i de l'administració molt descentralitzada i també amb una societat civil organitzada i forta, un problema complex només es pot abordar conjuntament. Va des d'allò local -on hi ha els problemes- i allò autonòmic -on es gestionen els serveis- fins a l'Administració General de l'Estat. Comprèn els esforços del sector públic i els de les entitats sense ànim de lucre i associacions”.
L'elaboració d'aquesta guia era necessària, tenint en compte que el candabais té efectes adversos demostrats científicament: afecta el sistema respiratori i pulmonar, en ser la seva principal via d'administració, i també té conseqüències negatives sobre el sistema cardiovascular, ja que pot ser un desencadenant d'un infart de miocardi, segons fonts de Socidrogalcohol .
A més, assenyala que hi ha proves que evidencien que el cànnabis té efectes adversos a l'embaràs i en nounats, que poden estar exposats als compostos nocius del cànnabis, també a través de la llet materna. Això pot causar dèficits en funcions cognitives i alteracions de conducta a través del desenvolupament cerebral alterat.
L´ús d´aquesta substància també s´ha relacionat amb alguns tipus de càncer com el de pulmó, cap, coll i testicular. D'altra banda, més enllà de les conseqüències físiques, el consum de cànnabis també s'associa a trastorns psiquiàtrics importants, principalment la psicosi i l'esquizofrènia.
A més, augmenta lleument el risc de desenvolupar depressió i influeix en els trastorns d'ansietat, segons recull el portal especialitzat en notícies i divulgació científica sobre drogodependències Lasdrogas.info, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat.
Més informació:
Guía Clínica de Cannabis - Socidrogalcohol - lasDrogas.info