El Projecte Malva de FSC posa en marxa la campanya “Desestigmatitza les dones que consumeixen drogues”
La iniciativa incorpora la perspectiva de gènere a l'abordatge dels consums de drogues i les addiccions sense substància. L'objectiu és afavorir la desestigmatització de les dones que consumeixen drogues i qüestionar les sancions específiques que reben per qüestió de gènere. La campanya està finançada per la Delegació de Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) i s'ha posat en marxa aquest mes de setembre per, des de l'inici del curs, posar èmfasi en la necessitat d'abordar les addiccions des de mirades feministes.
Des del Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem volgut fer èmfasi en la incorporació de la perspectiva de gènere en l'abordatge dels consums de drogues i les addiccions sense substància, a través d'aquesta campanya, ja que encara que en els darrers anys s'ha avançat en aquest sentit -prova d'això és que és una prioritat de l'Estratègia Nacional d'Adiccions 2017-2024-, encara queda molta feina per fer.
D'una banda, les dones continuen patint un abordatge androcèntric imperant en els recursos de prevenció i atenció als consums de drogues i addiccions; de l'altra, la imatge social de les dones que presenten consums problemàtics continua molt influïda per estereotips i prejudicis patriarcals.
És per tot això, que en aquesta iniciativa es proposen estratègies com:
- Visibilitzar els consums de les dones i dissenyar estratègies per abordar-los sense judicis, biaixos ni sancions de gènere.
- Qüestionar la patologització i sobremedicalització de les dones i incorporar models biopsicosocials i feministes a la pràctica clínica i els processos terapèutics.
- Transversalitzar la perspectiva de gènere en els recursos de prevenció i intervenció en addiccions, tot superant l'androcentrisme.
- Donar respostes interseccionals davant de les barreres d'accés i permanència als recursos per qüestió de gènere, origen o classe.
La iniciativa està formada per 4 cartells per imprimir en format A3 o A2. Us animem a descarregar-los, difondre'ls i imprimir-los, perquè amb la feina de tots/es, puguem contribuir a un abordatge feminista del consum de drogues i les addiccions.
DESCARREGAR CAMPANYA EN PDF
"En el cas dels NNA migrants que estan en situació de treballar dels centres que gestiona FSC a la província d'Alacant, estan empleats pràcticament tots"
L'atur juvenil a Espanya se situa en el cas dels joves de 16 a 29 anys, en més del 40%, una dada que resulta molt preocupant, principalment a causa de l'abandonament escolar primerenc. Com a entitat que gestiona centres de menors a nivell estatal, hem volgut conèixer una primera aproximació de la situació d'inserció sociolaboral dels nens, nenes i adolescents (NNA) tutelats a la Comunitat Valenciana i, per això, hem parlat amb dos directors de serveis d'atenció residencial a infants i adolescents del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la província d'Alacant.
Segons informa la Secretaria d'Estat d'Ocupació i Economia Social del Ministeri de Treball i Economia Social, en el seu darrer informe de 2022, la taxa d'atur juvenil a Espanya continua sent una mica més del doble de la taxa d'atur general del conjunt de la població en edat laboral, situació molt semblant a la de la mitjana de la UE i semblant a la que es donava a Espanya abans de l'inici de la crisi sanitària pel COVID-19.
En aquest context, d'acord amb dades recents ofertes per l'EPA, la taxa d'ocupació, en el cas dels joves de 16 a 29 anys, ha augmentat al 40,4%, i en el cas dels joves de 16 a 24 anys, al 24,3%. Situació d'atur juvenil que ens sembla molt preocupant i que ens ha portat a voler conèixer quines circumstàncies ens trobem als centres de migrants que gestiona la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat que dirigeix i gestiona serveis d'aquesta tipologia a nivell estatal .
En aquest sentit, hem volgut fer una primera "radiografia" de la situació d'inserció sociolaboral dels NNA tutelats a la Comunitat Valenciana i, per això, hem parlat amb dos directors de serveis d'atenció residencial a infants i adolescents del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana, tots dos de titularitat de la Generalitat Valenciana.
Es tracta d'Iván Molina, director de la Residència d'Acolliment d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verdader 2” i de Daniel Montiel, director de la Residència de Projecte Migratori “El Castell”, serveis ubicats a Altea (Alacant), tots dos de titularitat de la Generalitat Valenciana.
Segons ens traslladava Iván Molina, actualment, un 75% dels joves usuaris del servei està treballant, realitzen pràctiques pre-professionals o exerceixen tasques derivades d'un acord de voluntariat, la qual cosa és un indicador molt alt, quan ens referim a integració laboral a aquest col·lectiu. Es tracta principalment d'ocupació estacional, fonamentalment al sector de l'hostaleria, a més d'altres sectors minoritaris, com és el cas de la construcció i l'agrojardineria.
Cal assenyalar la importància de l'Acord de voluntariat que, des de la Residència El Verdader 2, s'està fomentant des de fa anys amb les empreses de l'entorn de la comarca de la Marina Baixa, amb l'objectiu d'incentivar que els joves que no tenen documentació per treballar, puguin tenir una experiència prelaboral. És ressenyable que es tracta de casos d'èxit, ja que, després de la consecució de la documentació corresponent, en molts casos se'ls ha pogut incorporar al món laboral en aquestes empreses.
A més, des de l'inici de la pandèmia pel COVID-19, la Residència d'Acolliment d'Atenció a la Infància i Adolescència “El Verdader 2” ha apostat per un projecte de col·laboració amb empreses locals i comarcals, a través de diferents reunions, a les que s'han exposat els avantatges fiscals per a la contractació de joves tutelats, tenint una gran acollida, tal com evidencien els bons resultats.
Una altra dada destacada és que, actualment, hi ha una demanda creixent d'ocupació per part de les empreses locals amb què aquest centre ha signat convenis. No obstant això, tal com ens assenyalava el director del servei, aquesta demanda no pot ser coberta, ja que molts dels joves acollits a la Residència “El Verdader 2” no tenen permís de residència per poder incorporar-se al món laboral.
Per la seva banda, Daniel Montiel, director de la Residència de Projecte Migratori “El Castell”, afirma que un 100% dels NNA que ha aconseguit el permís de residència i treball residint en el servei, han tingut, almenys, un contracte laboral. Concretament, ens trasllada que s'ha pogut treballar la inclusió laboral amb 23 adolescents, dels quals 8 han fet pràctiques prelaborals, ja que no disposaven de la documentació necessària per treballar. D'altra banda, dels 15 que sí que han aconseguit un lloc de treball, 5 el conserven des del seu inici i 3 més han canviat de treball.
Així mateix, Daniel Montiel coincideix amb Iván Molina a assenyalar que hi ha una demanda creixent d'ocupació poc qualificada per part de les empreses de l'entorn a què poden optar els NNA.
També, afirma que a la zona on es troba la residència, la major oferta d'ocupació procedeix de l'àmbit de serveis, principalment en l'activitat d'hostaleria, on és més gran la contractació.
Finalment, indica que, encara que durant el passat any 2021, a causa de la pandèmia pel COVID-19, aquest sector es va veure molt afectat en trobar-se la majoria o tots aquests serveis tancats per les indicacions del Govern per intentar frenar la pandèmia o per les dures restriccions, la restauració es va mantenir amb més estabilitat i temporalitat en la contractació, assimilant-se al període anterior a la pandèmia.
A tall de conclusió, "en el cas dels NNA migrants dels centres que gestiona FSC a la província d'Alacant que estan situació de treballar, estan empleats pràcticament tots", expressen amb satisfacció des de la direcció i subdirecció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència i Atenció a la Infància i l'Adolescència de la nostra entitat.
En aquest sentit, valoren molt positivament aquest fet, tenint en compte el col·lectiu que és, el tipus de treball que troben, l'entorn, que en facilita la integració, així com la gran tasca que estan fent els equips professionals dels centres d'atenció a menors migrants gestionats per la Fundació Salut i Comunitat que treballen incessantment per fer més digna la vida d'aquests/es joves, si bé al final -matitzen- només estem acompanyant en un procés que van començar milers de quilòmetres enrere, tractant de cooperar, a la mesura de les nostres possibilitats, perquè puguin assolir els seus objectius i somnis.
Estudi sobre la intervenció de la teràpia ocupacional en la rehabilitació de persones amb problemes de consum de drogues psicoactives
A mesura que les persones consumeixen més, es produeixen alteracions en les seves activitats i hàbits a la vida diària, del seu rol i exercici ocupacional, que afecten, en definitiva, la seva qualitat de vida. Els serveis i programes de rehabilitació han d'atendre les problemàtiques degudes al propi consum i al consegüent deteriorament físic, cognitiu i mental, així com a les conseqüències socials i laborals que el consum hi genera. Cal investigar i innovar per aconseguir que la rehabilitació sigui un èxit i que aquestes persones s'integrin plenament a la societat.
Per això, gràcies a Isabel Rubió, en un primer moment estudiant de pràctiques del Màster de Drogodependències de la Universitat de Barcelona (UB) i actualment voluntària del Centre de Dia de Reinserció “La Crisàlide”, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), aquest estudi proposa considerar la teràpia ocupacional com una intervenció complementària que pot ser clau en la millora del deteriorament de la salut física, emocional i cognitiva afectades pel consum. Aquest deteriorament pot influir negativament en la recuperació de la persona que pot haver perdut el projecte de vida, sentir-se rebutjada per la societat, amb dificultats personals que poden dificultar molt la seva reinserció sociolaboral, així com l'estigma generat per la seva condició d'addicta.
S'ha escollit per a l'estudi al Centre de Dia La Crisàlide de FSC, per reunir una sèrie de factors interessants com són els anys d'experiència del centre, l'equip professional que el gestiona amb molt bona formació, una llarga trajectòria professional i molt complementàries, a més del tipus de teràpia ocupacional que es duu a terme. Les tasques del centre s'orienten a treballar sobretot a través de l'hemisferi cerebral dret, atès que està relacionat amb les emocions i la impulsivitat, però també amb la creativitat, temes que es treballen molt al centre. L'espai inclusiu i càlid i la tranquil·litat de l'espai contribueixen a fer que la teràpia ocupacional es desplega amb més esplendor.
Les intervencions de teràpia ocupacional estan enfocades a generar nous rols, exercicis i hàbits en els usuaris/àries, que promouen la rehabilitació de dèficits cognitius relacionats amb funcions executives (memòria, atenció i raonament complex), funció motora (coordinació visomotriu), funció sensitiva (visió, tacte i percepció) i relacions interpersonals (habilitats socials). A través d'una ocupació, es busca la millora de la motivació intrínseca, l'autocontrol de les emocions, així com de gestió de l'estrès i de l'afecte, a través de la confiança i la seguretat que ofereix el centre.
S'adquireixen habilitats socials apropiades, ja que l'entorn grupal de la teràpia ocupacional facilita oportunitats per expressar i compartir emocions i conductes, ajudats pel modelatge que pugui fer la figura de l'equip professional. Tot plegat té per objectiu que aconsegueixin una major percepció de qualitat de vida i la reducció del risc de recaiguda, alhora que es reconstrueix el vincle amb la societat i la funcionalitat de la persona. L'augment de confiança dels usuaris/es en ells mateixos els ajuda a dur a terme canvis positius en la situació que viuen. Tot plegat forma part del procés de canvi, millorant la salut i benestar personal.
Per veure l'evolució de les persones usuàries, s'ha procedit a una avaluació a l'inici del seu tractament al centre, i un retest després de mínim 5 mesos de permanència. Aquesta avaluació es duu a terme després de la realització de l'Inventari de Símptomes prefrontals (ISP), l'Escala d'Habilitats Socials de Goldstein i el Test d'Autoestima de Rosenberg. Amb això, s'avaluen una sèrie d'elements importants en la rehabilitació, com és la millora de les funcions executives, per la implicació en les emocions i els processos cognitius i socials, així com la millora de competències emocionals i de l'autoestima. També, el desenvolupament de competències socials i el seu impacte en les relacions i les habilitats socials.
Finalment, cal assenyalar que, d'acord amb els resultats, s'han observat millores. En totes les persones usuàries hi ha hagut una millora en l'àrea de les funcions executives, especialment en el control de les emocions i en el control comportamental.
Pel que fa a l'àrea de les habilitats socials, hi ha hagut una millora de planificació, i de gestió de l'estrès i de maneig de les emocions. Aquestes dades preliminars animen a continuar avaluant si aquesta tendència es manté en altres usuaris per recomanar la teràpia ocupacional, atesa la seva utilitat en la rehabilitació de persones amb problemes de consum de drogues psicoactives.
Concert benèfic en favor dels serveis d’atenció a drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat
Conèixer l’Àlex Rexach, gran músic i exusuari de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”, del Pis Terapèutic i del Servei d’Atenció Psicològica (SAP), serveis de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha estat un regal que et dona la vida. La seva passió per la música i especialment, l’alegria que trasllada a les seves classes, és única.
La vegada que vaig escoltar el seu darrer disc en concert “Fa 5 anys que et vaig deixar” (“Hace 5 años que te dejé”) sobre la seva experiència amb les addiccions i posterior recuperació, vaig quedar en xoc, realment impressionat de la seva vivència amb les drogues. La sinceritat i respecte amb que explicava el seu malson, només ajudat amb la seva veu, la lletra de les seves cançons i la seva guitarra, em va impactar molt.
La força del seu testimoni em va fer reflexionar respecte la duresa de les drogues, el patiment dels qui ho viuen a prop, i molt especialment, de la necessitat d’ajudar-nos entre tots per a fer que el camí de recuperació sigui més ràpid i efectiu. La feina que ha fet la Fundació Salut i Comunitat amb persones com l’Alex és imprescindible, i la nostra aportació i ajuda per a que continui essent, per a mi, és indubtable.
En resposta a aquesta gran feina, el passat 2 de juliol, vaig organitzar un esdeviment, ball i concert, amb finalitat íntegrament benèfica per a la nostra entitat. El compromís de tots i especialment, la passió dels meus companys del grup de música (de nom “Adulterados”) va fer la resta.
Va ser tot un èxit de participació, música, i solidaritat, gràcies a l’aportació voluntària dels assistents; en definitiva, el millor regal per a tots els qui van fer-ho possible.
Molt agraït per la feina que realitza desde fa més de 25 anys FSC i molt especialment a l’Àlex, pel seu testimoni de vida, d’optimisme i recuperació.
Víctor V., referent d´Àlex Rexach
Nota: Segons hem pogut saber, Víctor V., va contractar l’Àlex Rexach el passat 2 de juliol com a músic, per a amenitzar la seva festa d'aniversari. Festa en la qual no va voler acceptar regals materials, sinó aportacions voluntàries, quantia econòmica que s'ha destinat als serveis de drogodependències (Àrea d’Addiccions, Gènere i Família) de la Fundació Salut i Comunitat, com a donació. I des d'aquí volem donar el nostre màxim agraïment.
FSC formarà al setembre famílies per acollir menors tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
A partir de mitjans de setembre, el Programa d'Acolliment Familiar Temporal de Menors Tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia realitzarà una formació a Múrcia, adreçada a famílies d'acollida del Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. L'objectiu del curs és que aquestes famílies adquireixin els coneixements teòrics relacionats amb l'acolliment familiar, així com les habilitats i destreses adequades per a l'exercici de les funcions com a família d'acollida, com tractar de modificar, a través de les diferents sessions impartides , les creences disfuncionals sobre la família biològica que hi pogués haver.
La Fundació Salut i Comunitat realitza periòdicament aquesta formació per capacitar les famílies que han sol·licitat participar al Programa d'Acolliment Familiar Temporal de Menors Tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, per poder acollir, temporalment, menors d'edats compreses entre els 6 i 18 anys que es troben en situació de desprotecció, al seu nucli familiar i que necessiten una alternativa, perquè les seves necessitats bàsiques i de desenvolupament (biològiques, afectives, socials, psicològiques i educatives) siguin cobertes.
L'acolliment temporal permet la plena participació del menor a la vida familiar i suposa per a les famílies l'obligació de vetllar pel/per la menor, alimentar-lo, educar-lo i proporcionar-li benestar durant el període d'estada a la família, oferint-li aquest context familiar de protecció i atenció, fins que la reunificació amb la família d'origen sigui possible.
Amb aquesta formació, es vol explorar i valorar les habilitats i les limitacions personals i familiars per a l'acolliment familiar; impartir els coneixements teòrics i pràctics necessaris perquè les famílies d'acollida puguin desenvolupar adequadament les funcions; traslladar com a principi bàsic del programa el treball conjunt per facilitar el retorn dels menors amb les seves famílies biològiques, així com fomentar una relació de confiança i suport entre les famílies participants en la formació.
El curs consta de 4 sessions teoricopràctiques d'aproximadament 3 hores de durada cadascuna. Aquestes sessions es faran dues vegades per setmana i seran impartides pels equips tècnics del Servei de Protecció de Menors i del Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) de la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz.
Cal assenyalar que les famílies han de posseir la idoneïtat per acollir temporalment un/una menor, dins aquest programa. També que, per la característica durgència daquest tipus de procediment, la família ha destar disponible per acollir-lo amb molt poc temps de preparació.
A més, les famílies acollidores han de facilitar el contacte entre el menor i la família biològica, així com col·laborar en el procés de reunificació familiar i han d'estar disposades a col·laborar amb l'equip tècnic, en totes les fases de l'acolliment: procés de selecció, formació, acoblament, seguiment i acabament de l'acolliment.
A continuació, indiquem els requisits que han de complir les famílies acollidores, de cara a fer la sol·licitud:
- La persona sol·licitant o, com a mínim, un dels sol·licitants de la parella, tindrà un nivell formatiu de Batxiller o equivalent.
- No presentaran minusvalidesa i/o malaltia que els incapaciti per a lexercici de les seves funcions respecte a la cura del menor.
- Tots els membres de la unitat familiar han de manifestar la seva conformitat amb la participació (mares, pares i fills/es, així com aquells altres familiars directes que convisquin al domicili).
- És imprescindible que la persona o persones interessades disposin de flexibilitat horària perquè el menor compti amb latenció plena.
- Les famílies hauran de comptar amb suport familiar, que pugui participar en latenció i la cura del menor.
- El domicili de la família acollidora comptarà amb els recursos socials i comunitaris adequats, en els casos en què no existeixin aquests, haurà d'existir facilitat d'accés a aquests.
Esperem que noves famílies murcianes es vagin sumant com a famílies d'acollida al Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) en aquesta formació, organitzada per la Fundació Salut i Comunitat, que farem el proper mes de setembre.
COM PODER SER FAMÍLIA D'ACOLLIDA?
Si estàs interessat/da en ser família d'acollida, pots sol·licitar més informació a:
CONSELLERIA DE DONA, IGUALTAT, LGTBI, FAMÍLIES, POLÍTICA SOCIAL I TRANSPARÈNCIA
Direcció General de Famílies i Protecció de Menors
UTE ACOFAMT
C/ Olof Palme, 7, baix. Múrcia
Telf.: 968200400
E-mail: coord.acofamt@utelagunduzfsyc.org
Els usuaris/es dels Habitatges especialitzats per a adults tutelats a La Rioja gaudeixen de la costa de Cantàbria
Durant el mes de juliol passat, un grup d'usuaris/es d'aquests habitatges, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb el Grup Lagunduz a Logronyo, acompanyats per les dues auxiliars educatives del servei Marta Díez i Rocío Arroyo, han realitzat una excursió, visitant Plentzia i Laredo, a Cantàbria. Les excursions organitzades des d'aquest servei contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, aportant una sèrie de beneficis que els ajuden a afrontar amb millor ànim el dia a dia. En aquesta ocasió van poder conèixer i refrescar-se en aquestes platges de Cantàbria.
Els Habitatges especialitzats per a adults tutelats a La Rioja, gestionats per FSC i el Grup Lagunduz, estan destinats a l'atenció integral de persones grans diagnosticades d'una patologia mental i sotmeses a un procediment judicial de modificació de la capacitat, la guarda de la qual s'hagi encomanada pels Tribunals a la Fundació Tutelar de la Rioja.
Amb caràcter anual, duen a terme un programa anual d'activitats que es realitzen durant el cap de setmana i una altra programació extra, a l'estiu, coincidint amb les vacances dels usuaris/usàries dels seus centres ocupacionals respectius. Es tracta d'activitats a què es poden acollir de forma voluntària i que tenen molt bona acollida.
Segons ens trasllada Jorge Reina, coordinador d'aquests habitatges, la programació d'estiu, amb les diverses excursions i activitats organitzades, “ajuda a trencar amb la rutina diària dels seus centres ocupacionals. La programació ha de ser diversa i atractiva. Les escapades a la platja han de ser espaiades en el temps perquè no els motiva anar contínuament als mateixos llocs, això els cansa. Per això, incloem activitats convivencials comunitàries normalitzades i variades, com anar a La Laurel (carrer de broquetes de Logronyo) o anar de pícnic al parc de la ciutat (La Grajera). La part cultural que els resulta menys interessant la realitzem al Würth La Rioja que a l'estiu té una programació cultural-musical. Aquestes activitats tenen participació d'usuaris”.
D'altra banda, incideix que “els nostres usuaris/àries tenen edats compreses entre els 19 a 58 anys. Alguns tenen malaltia mental greu i crònica i altres només discapacitat funcional. L'única cosa que els uneix és que estan legalment tutelats. Tot plegat implica una dificultat afegida que hem de sortejar des del servei per tenir una òptima participació”.
Aquestes excursions tenen molts beneficis a les persones usuàries. Entre ells, els ajuden a interactuar amb altres ambients físics, socials i culturals diferents dels que hi estan acostumats. Concretament, a l'excursió a aquestes platges de Cantàbria, es van aconseguir complir diferents objectius previstos.
Entre aquests, fomentar l'autonomia personal i social d'aquestes persones; desenvolupar les seves habilitats socials; potenciar-ne la capacitat per comprendre i expressar informació; afavorir la diversió i el gaudi de l'oci i el temps lliure; propiciar l'intercanvi d'experiències i la participació activa per gaudir en companyia d'amics i companys d'oci, o fomentar les relacions d'amistat i companyerisme, treballant i cultivant els valors que la convivència en grup necessita.
Segons assenyalen les auxiliars educatives del servei Marta Díez i Rocío Arroyo que els van acompanyar, els valors treballats a l'excursió a Plentzia i Laredo, a Cantàbria, van ser, entre d'altres, l'acceptació, el sentit de pertinença, el respecte, les relacions personals o la interdependència. A més, a través de les passejades i els banys per combatre l'estrès, es van realitzar exercicis a l'aigua que van permetre la rehabilitació física, així com la millora de la salut i la mobilitat.
“Relacionar-se amb altres companys/es amb qui en altres ocasions no comparteixen tant de temps junts, afavoreix el creixement personal i l'autoestima, evitant problemes d'aïllament i depressió. Va ser una cosa a què vam donar especial importància. D'altra banda, aquest intercanvi de relacions millora l'empatia i en fomenta la col·laboració. Com a conductes educatives treballades, volem destacar el respecte a triar plans entre tots/es, la unió i cohesió del grup, l'empatia generada al grup, etc.”, afirmen les auxiliars educatives.
Les persones usuàries del servei van gaudir tant d´aquesta sortida a la platja que estan desitjant fer altres excursions. En les seves pròpies paraules, van assenyalar que va ser «una experiència molt bonica i agradable», «m'agraden molt les sortides, m'apuntaré a totes perquè m'ho passo molt bé i em fan desconnectar de la rutina» i «ens permeten conèixer llocs nous ». Properament, durant el mes d'agost, dins d'aquesta programació extra d'estiu, visitaran Noja i Castro Urdiales, localitats costaneres, també de Cantàbria.
FSC participa en l'elaboració de les més de 130 mesures de l'estratègia del Govern d'Aragó per millorar l'atenció als menors que migren sols
El Govern d'Aragó, en col·laboració amb diverses institucions i entitats, entre les quals la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, així com amb el suport de l'Observatori de la Migració de Menors, ha elaborat l'Estratègia aragonesa per a nens, nenes i adolescents que migren sols 2022-2025”, que aborda des de la primera acollida fins a la innovació i participació a les diferents etapes del procés. Al document, que ha comptat també amb la col·laboració de la Universitat de Saragossa, han participat a més diversos joves migrants, amb interessants aportacions.
L'estratègia, en l'elaboració de la qual ha participat la Fundació Salut i el Grup Lagunduz, juntament amb altres entitats, té com a objectiu donar suport als drets dels menors que migren sols i afavorir la seva participació en totes les etapes del procés que comença quan arriben a Aragó.
Segons assenyalava recentment la gerent de l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), Noelia Carbó, durant l'acte de presentació, juntament amb les entitats de l'àmbit i els departaments del Govern d'Aragó implicats, és “un document de treball fruit de la cultura de la participació, perquè en aquesta guia intervenen tots els agents i entitats que a Aragó estan implicats en un procés tan complex com és donar refugi i atendre un menor que arriba només a casa nostra en circumstància molt dures”.
En aquests moments, d'acord amb les dades ofertes pel Govern d'Aragó, a la comunitat, hi ha 223 nens, nenes i adolescents que van arribar sols, procedents de processos migratoris. L'estratègia presentada preveu la seva avaluació al final del període que comprèn, és a dir, el 2025.
El document recull més de 130 mesures ordenades i sistematitzades per poder-les dur a terme amb garanties. "Des del nostre Servei d´Atenció a la Infància ia l´Adolescència -emfatitzava la gerent de l´IAS- volem garantir no només la seva atenció i acompanyament mentre són menors d´edat, i el disseny del millor itinerari perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida, sinó també el trànsit a la vida adulta, fins a la seva total emancipació”.
En aquesta línia, Noelia Carbó assenyalava que, aquests moments, a Aragó s'està donant suport a través d'aquests programes a 223 nois i noies, 67 menors i 156 que ja han complert els 18 anys. Al llarg del 2021, el 40% dels nois i noies que estava en aquestes circumstàncies va trobar una ocupació i s'espera que aquest percentatge sigui més gran el 2022, després de la modificació del reglament de la Llei Orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que introdueix novetats importants per als joves migrants no acompanyats que hagin estat sota la tutela de l'Administració, facilitant la possibilitat de concedir-los l'habilitació a treballar.
Entre les novetats que recull l'estratègia, figura reconèixer vulnerabilitats específiques (víctimes de tràfic, diversitat afectivosexual, perspectiva de gènere, i necessitats en salut mental) i incloure la figura del jove referent, és a dir d'aquells nois i noies que han passat per l'acollida, són un exemple d'èxit, i poden actuar com a referents per a altres joves en les circumstàncies.
Cal destacar que la Fundació Salut i Comunitat ha posat un èmfasi especial que s'incloguessin en aquesta estratègia mesures concretes per a l'atenció de la salut mental d'aquesta població, segons ens traslladava el nostre company Daniel Urbina, director del Centre d'Acollida de Menors (CAM ) d'Ateca, a Saragossa, concertat amb l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), que va estar present a l'acte de presentació d'aquest document.
A més, Daniel Urbina ha participat activament durant els darrers mesos, tant a la jornada que va tenir lloc amb la comissió interinstitucional, com a les diverses reunions i taules de treball que s'han dut a terme per a l'elaboració d'aquesta estratègia, en què es va convidar a participar diferents entitats, entre elles FSC i el Grup Lagunduz.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem agrair l'oportunitat brindada pel IASS d'haver-nos permès formar part del procés participatiu per poder aportar idees, juntament amb diverses entitats, institucions i universitats, amb la finalitat de millorar les oportunitats i condicions de vida de la infància i adolescència migrant.
El CAS Brians del Centre Penitenciari de Brians 1 celebra el Dia Mundial de l'Hepatitis, sota el lema "Ten la mà per l'hepatitis"
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, finançat pel Servei Català de Salut (CatSalut), va celebrar el dia 28 passat del juliol el Dia Mundial de l'Hepatitis, promogut per l'OMS amb l'objectiu de conscienciar sobre les hepatitis víriques, que inflamen el fetge i causen malalties hepàtiques greus i càncer de fetge. Es tracta d'una data molt assenyalada als serveis d'atenció a les drogodependències per la històrica incidència d'aquesta malaltia a les persones usuàries de drogues.
Tendeix la mà per l'hepatitis és el lema d'aquest any del Dia Mundial de l'Hepatitis. Al CAS Brians ho van voler celebrar, realitzant diferents accions de sensibilització, prevenció i difusió sobre l'hepatitis els dies previs al 28 de juliol, amb l'objectiu de visibilitzar i conscienciar els interns del Centre Penitenciari de Brians 2 i els mateixos pacients del CAS.
L'activitat principal va ser dissenyada des del Projecte Agents de Salut, liderat per l'equip educatiu del CAS, integrat per un grup de persones en diferents processos penitenciaris, usuaris de drogues en actiu o no, motivats per participar en aquest projecte, com a persones capacitades per a compartir els seus coneixements i ajudar les persones que ho necessiten, segons recull la pròpia definició grupal d'Agents de Salut (2022).
En concret, es va realitzar una activitat creativa als patis dels mòduls 3, 9, 10 i 14 del Centre Penitenciari Brians 2, amb una gran acceptació i participació en aquesta. L'activitat va consistir a plasmar en un mural les mans de les 48 persones participants, introduint-se així mateix missatges de suport i empatia, en què es van recollir pensaments i idees dels propis interns.
En destaquem alguns: “Si tens dubtes, fes-te la prova”, “Recolza les persones malaltes”, “Que sàpigues que hi ha tractament. Informa't”, “No comparteixis xeringues”, “Davant el dubte, fes servir preservatiu”, “La salut és el primer” o “Mira per la teva salut”.
D'altra banda, els usuaris del CAS que participen al Projecte Agents de Salut van tenir l'oportunitat de posar en marxa el seu rol com a agents de salut en actiu, realitzant diferents tasques com la difusió de l'activitat o la promoció de la prevenció de l'hepatitis entre els seus propis companys, a través de xerrades, explicacions complementàries i distribuint tríptics informatius sobre la malaltia, cosa que va ser molt beneficiosa per a ells.
A la imatge, podeu apreciar una mostra d'un mural creat en un dels mòduls. Tot els murals estan exposats a l'Àrea Educativa i esportiva del Centre Penitenciari de Brians 1.
Per acabar, cal incidir que, amb motiu del Dia Mundial de l'Hepatitis 2022, l'OMS subratlla la necessitat d'apropar l'atenció a les hepatitis per donar més accés al tractament i l'atenció en general, sigui quin sigui el tipus d'hepatitis que es pateixi. L'objectiu de l'OMS és eliminar les hepatitis víriques d'aquí al 2030.
El Programa PERSEO de FSC, compromès amb l'objectiu 8 de l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible
Els programes d'ocupació gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), i especialment el Programa PERSEO (Programa Estratègic de Responsabilitat Social i Especialització Ocupacional), està alineat amb l'ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible) número 8 de l'Agenda 2030 , que té com a finalitat “promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom”. Aquest projecte de la nostra entitat, dins del programa Aliad@s, té presència a 7 comunitats autònomes.
L'ODS 8 cerca reduir la taxa d'atur, millorar les condicions laborals i augmentar la productivitat laboral. També, reduir la taxa d'atur, especialment en el cas dels joves i grans sense formació, i millorar l'accés als serveis i beneficis financers. D'acord amb aquest Objectiu de Desenvolupament Sostenible, no es pot concebre una millora en les condicions de vida de les persones sense abordar el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, sense una ocupació productiva i en condicions dignes.
L'atur, i particularment el juvenil, representa una de les problemàtiques més urgents a Espanya, així com la creació d'ocupació en condicions de precarietat, cosa que genera desigualtat, pobresa i exclusió social. Per això, tractant de trobar solucions a això, des del Programa PERSEO de FSC ajudem a desenvolupar polítiques de RSC (Responsabilitat Social Corporativa) a les empreses per fonamentar i construir els pilars per complir amb l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla de acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, tractant de crear prosperitat. Aquestes polítiques de RSC ajuden a més a generar inclusió social i inserció laboral i fomenten la igualtat de gènere.
El programa PERSEO de la Fundació Salut i Comunitat suposa un marc idoni per establir convenis de col·laboració que permetin millorar les condicions de vida de moltes persones que són vulnerables a les crisis del moment, possibilitant i creant aliances publicoprivades i amb administracions públiques.
Això amb l'objectiu de desenvolupar actuacions específiques que afavoreixin la reducció de la pobresa i que augmentin la incorporació al mercat laboral de les persones amb unes condicions dignes, ajudant a crear projectes de vida, vinculats a ingressos econòmics.
Durant els mesos estivals, no exempts de problemàtiques com les associades a l'onada de calor amb les conseqüències en l'àmbit laboral que estem veient als mitjans de comunicació, seguim tenint molt present aquest Objectiu 8 per promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible , l'ocupació plena i productiva, així com el treball decent per a totes les persones.
Com assenyalàvem en una notícia anterior , són molts els avantatges que reben les empreses amb una responsabilitat social corporativa activa, avantatges com el posicionament al mercat, beneficis fiscals, compliment de clàusules socials en licitacions a concursos o contractes públics i/o privats, etc . i hi continuarem treballant des del Programa PERSEO de FSC.
Emocionant celebració del 20è Aniversari del CAI d'Alacant ambientada amb la banda de música del centre
El 16 de juny passat, vam celebrar la vintena Jornada de Fogueres del Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
Després de dos llargs anys de restriccions sanitàries i socials, i amb motiu de les Fogueres de Sant Joan (Les Fogueres de Sant Joan), popular festa alacantina que gaudeix d'una llarga tradició festera, tant professionals com participants del centre no van dubtar a reunir-se i vestir-se de festa per llançar-se juntes i junts a la celebració d'aquest dia, particularment especial per dues raons, les circumstàncies sanitàries que ens antecedeixen, d'una banda, i l'imminent 20è aniversari del CAI de l'altra.
La temàtica escollida per a aquest any va ser el “20 Aniversari”, representat per un gran pastís decorat amb el mateix número i una maqueta del propi centre a dalt del monument.
La jornada es va celebrar en horari de matí, i així es va poder gaudir d'un esplèndid sol que va il·luminar la celebració de l'esdeveniment. En representació de l'Ajuntament d'Alacant, van acudir la cap del programa d'Inclusió Sociolaboral, María López Colmena, i Enrique Sánchez, com a cap actual del servei d'Acció social i Família, que van dedicar unes breus paraules d'acollida a les persones presents.
Les fogueres amigues que van assistir a l'acte, així com organitzacions de la Xarxa d'Entitats de Persones sense Llar d'Alacant (REAPSHA) i altres associacions de caràcter social convidades amb què habitualment es treballa com Cris Ciutat Jardí, Adiem o Solco, van poder gaudir de un entretingut programa d'activitats que va oferir, entre d'altres, el delit d'un breu concert orquestrat per la banda de música del CAI, banda conformada per les i els participants del taller de música que es desenvolupa a les instal·lacions del centre.
Com a part sine qua non de les jornades, el cos de bombers/es no va poder faltar, que, entre càntics i aclams, van aconseguir apagar les flames de la foguera que amb tant d'afecte les i els participants del centre van estar construint durant mesos. Després de la tradicional cremà i, com no podia ser d'una altra manera, les entitats i organitzacions convidades van poder gaudir d'un petit i refrescant aperitiu en espais habilitats amb ombra i platets, entre els quals no podien faltar les típiques coques amb tonyina” (“ coques amb tonyina”).
D'altra banda, cada any es realitza un llibret (llibret), en què es mostra el perquè i el com de la construcció. Aquest any, a més, es van realitzar entrevistes a les i els professionals que porten al CAI des del seu inici, incorporant-se alguns fragments de les mateixes a aquest llibret.
Uns fragments que també volem compartir en aquesta notícia.
Quan se'ls va preguntar sobre els canvis en aquests 20 anys, van contestar:
- “Sí que n'hi ha hagut molts, tant en metodologia, en forma de treballar, en companys, treballadors, directors/es del centre que han passat… hi ha hagut molts canvis”.
- “Conforme anava passant el temps, anàvem adquirint l'experiència en el treball amb les persones, doncs anàvem canviant, anàvem corregint algunes coses per poder millorar el servei, i sí que és veritat que, avui dia, encara seguim canviant coses amb el fi de millorar, perquè bé és un centre que està en constant moviment…”.
- "Canvis quant a persones i canvis quant a funcionament perquè ens hem hagut d'anar adaptant-nos a les diferents realitats que ha anat tenint el col·lectiu de persones sense llar, el perfil de persona sense llar ha canviat durant aquests vint anys".
Quant a millors moments quan se'ls va preguntar, aquestes van ser les respostes de les i els professionals que van estar als inicis del CAI:
- “Per mi, un moment bonic és quan una persona entra aquí amb certes necessitats, i tu veus el procés d'aquesta persona, com en treballar amb ella va canviant fins a la data de la sortida, aleshores quan arriba la data de la sortida d'aquesta persona persona, t'adones de la feina que s'ha fet. Per mi, veure aquell moment de la sortida, pensat en el moment de l'entrada, és un moment bonic quan la persona se'n va i se'n va contenta…”.
- “Moments molt bonics, molt gratificants i que et carreguen també una mica les piles per seguir endavant, són quan has ajudat algú durant aquests vint anys i en qualsevol esdeveniment, a qualsevol lloc, et veuen pel carrer i els veus que hi són bé, estan fent una vida normalitzada i que han superat una sèrie de dificultats i problemes que tenien”.
- «A mi, les jornades, les fogueres, les jornades esportives i totes aquestes coses m'agraden un munt, crec que calen, vénen bé i són moments molt bonics”.
Finalment, el CAI en una paraula, tal com ho van expressar en aquestes entrevistes, és:
- “Evolució”.
- “Esperança”.
- Un oasi enmig d'un desert.
- “Inclusió”.
Finalment, considerant la participació activa com un dels elements clau en els processos d'inclusió social, tots ells van destacar la importància de la celebració d'actes d'aquesta índole per iniciar, mantenir i augmentar la participació en el teixit social comunitari de les persones i/o col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat o d'exclusió social, fomentant així la creació de xarxes primàries de suport, la integració i el sentiment d'arrelament a la comunitat de les persones amb qui es treballa.
Des d'aquest espai de notícies, volem felicitar cadascun dels professionals que han fet possible aquests 20 anys de vida del CAI d'Alacant.