La Verneda: “20 anys amb tu”
"Fa Vint anys que tinc vint anys. Vint anys i encara tinc força, i no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang". Amb aquesta música ambient de Joan Manuel Serrat s'iniciava la celebració del 20è Aniversari de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda" de Barcelona.
La Fundació Salut i Comunitat gestiona aquest centre de titularitat pública des d'agost de 2004, i des de gener de 2012 en UTE amb el Grup Lagunduz. Es tracta d'un recurs de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) de la Generalitat de Catalunya.
El lloc triat per a la celebració, just davant del centre per a un desplaçament accessible dels/les usuaris/es, l'església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, un temple que sorprenia per la seva amplitud i bellesa arquitectònica.
Per fi, després d'una minuciosa preparació, mesos d'intens treball i l'equip de "La Verneda", amb el seu director David González al capdavant, bolcat en l'organització de l'acte, havia arribat el gran dia, el 28 de novembre.
A les 16:15 usuaris/es, familiars d'aquests, treballadors del centre i de l'entitat, voluntaris/es, socis/es del casal... sortien des de la residència fins al lloc de la celebració. I en aquest recorregut, com és tradicional en les festes populars de tots els pobles i ciutats de Catalunya, els acompanyaven en cercavila els "capgrossos" (capgrossos), en aquest cas 4, posant una nota de simpatia i de color a l'inici de la festa.
A l'entrada al temple ens trobem amb una posada en escena impecable, per allà vam poder veure moltes cares conegudes i estimades de FSC: directius, al nostre president Paco González, acompanyat per la seva dona; companys/es de la Direcció Tècnica i d'altres centres d'atenció a la dependència a Catalunya. També, proveïdors, representants d'entitats del barri com el president de l'Eix Comercial, el president de l'Associació de Veïns de Sant Martí Provençals, consellers de barri de l'Ajuntament de Barcelona, amics de la residència, etc.
Poques vegades pot coincidir la direcció i subdirecció de l'Àrea d'Atenció a la Dependència en un acte, però en aquesta ocasió vam poder veure a Toni Gelida amb el seu equip més proper, integrat per Carme Trilla, Carme Poveda i Ismael Estevan, la qual cosa sempre és motiu de gran satisfacció per l'esperit d'equip que els caracteritza i el compromís amb l'organització.
La presentació de l'acte va anar a càrrec de Jaume Masip, proveïdor de PRODER, amb el qual tenim una estupenda relació, i al qual "es va fitxar" per la seva experiència durant molts anys a la ràdio i en actes públics, i no ens va defraudar. Des d'aquestes línies volem agrair la seva implicació i professionalitat, sempre donant el millor de si mateix.
Va començar l'acte agraint el suport de l'ICASS durant aquestes dues dècades, com a entitat titular del centre, ia les entitats gestores, MUTUAM, FSC i actualment el consorci integrat per d'FSC i Lagunduz.També, va tenir unes paraules per la Regidoria del Districte de Sant Martí i de diferents organitzacions gremials del districte, i per als/les treballadors, voluntaris/es, familiars, que conformen "l'hàbitat" d'aquest centre, "la gent de la Verneda , que s'ha lliurat en cos i ànima en l'organització d'aquest acte". També, va agrair el suport d'altres empreses col · laboradores, i va demanar un fort aplaudiment per a tots ells, al qual el públic va respondre amb entusiasme.
Posteriorment, ja immersos en la primera part de l'acte "Vida al centre", va presentar el "Petit Ballet de Barcelona", dirigit per Isa Moren, que en més d'una ocasió per Sant Jordi ha col · laborat amb les seves actuacions al Casal de "La Verneda". Seguidament, van sortir vuit joves a l'escenari i van ballar una tradicional dansa de Catalunya, la dansa de Castellterçol, que data del s. XVIII, en una magnífica actuació que va ser molt aplaudida en un recinte que estava abarrotat.
Seguidament, hi va haver un reconeixement als/les professionals que han complert 20 anys de treball en el centre com Transició, Olga, Carmina i Teresa. "Ells són la tendresa, la professionalitat i la qualitat amb majúscules, el cor de La Verneda", expressava Jaume Masip. I van pujar a l'escenari David, Joana, Ángela i Marina, de l'equip de direcció, i també Carmina, Teresa, Transició i Olga treballadores del centre des dels seus inicis.
Carmina va tenir unes paraules molt emotives: "és un moment oportú per recordar els inicis, en aquest barri no existia cap servei semblant, us assegurem que hi havia molta il·lusió en aquells dies, sense que haguessin arribat encara les primeres residents, desempaquetábamos llits, preparàvem llençols i tovalloles, començàvem a muntar les habitacions, ideábamos la manera d'ocupar els diferents espais i donar-los vida... Però també des d'aquest primer instant ja va començar l'interès per abordar aquest nou repte, preparant-com un grup de persones que havien, d'una banda, ser professionals, i, d'altra, companys, que havíem, malgrat les nostres diferències, ajudar-nos a crear un clima de relació positiva, de mútua confiança. A més, ens enfortia l'anar aprofundint en un objectiu comú, treballar per fer digna la vida i la casa d'aquells que hi anaven a viure, un objectiu que fins avui dia aquest grup de treballadors i treballadores que formem la Verneda aspirem a assolir diàriament, tot i les dificultats que dia a dia ens anem trobant i que no són poques".
Posteriorment, es va visionar un vídeo molt bonic amb testimonis dels/les treballadors/es, elaborat per aquestes quatre treballadores homenatjades.
I, a continuació, se'ls va obsequiar amb un record, concretament una polsera de plata, amb el nom de cadascuna i la inscripció "20 anys amb tu".
Amb la veu inconfusible i inimitable de Barbra Streisand i la seva cançó "Memory" de fons musical, es va passar a fer un reconeixement a tres usuàries que porten al centre des dels seus inicis: Dolores García, Rosa Rovira i Ramona Gibernau, un reconeixement que va finalitzar amb el lliurament d'alguns obsequis per part de David González, director del centre.
Més tard vam poder veure el vídeo "La vida al centre", amb testimonis dels/les treballadors del centre, que amb tant afecte i dedicació havien fet per a l'ocasió les voluntàries de FSC Pilar Eguizalde i Paula Segòvia, professionals de l'àmbit audiovisual.
Un altre moment emotiu va arribar amb la intervenció de Felisa García i Àngel Santiago, familiars, que ens van explicar-com en el cas de Felisa-la seva història personal fins arribar a la residència, com a filla de dos usuaris de la mateixa. Posteriorment, es va visionar un vídeo, en el qual es reconeixia la tasca dels familiars, elaborat amb gran professionalitat per l'Equip Tècnic Psicosocial del centre.
I amb música del vinil del guateque celebrat el passat mes d'abril a la RTE de Puçol (València) amb motiu del "1r Premi Majors en les Ones", es va passar a la segona part de l'acte, "La festa", que va comptar amb la intervenció de Cristina Baleyto, presidenta del Casal que, en un moment donat, li va fer l'ullet a Toni Gelida, gerent del Consorci Lagunduz/Fundació Salut i Comunitat, que decidit, va pujar a l'escenari i es va marcar un ball improvisat, al qual va seguir un gran aplaudiment.
Escoltem Adamo, "Les meves mans en la teva cintura", "Si jo tingués una escombra" dels Sirex ... Més tard vam gaudir de la divertida representació "La festa" del grup de teatre "Lira Sant Martí", que ens va fer reviure aquella època amb un viatge en el temps molt bé recreat a l'escenari amb diàlegs molt enginyosos de cinc parelles d'actors i quatre components de l'equip psicosocial.
I també, durant aquesta part, es va llegir un relat sobre el guateque, que es va presentar als premis de Puçol, i es va escoltar una altra de les cançons emblema de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, "Tinc el cor content" de Marisol.
Vam tornar a gaudir de l'espectacle que ens va oferir aquest grup de joves del "Petit Ballet de Barcelona", dirigit per Isa Moren, en aquest cas amb el musical "Grease". Pocs musicals han aconseguit unir més de tres generacions al voltant del ball i aixecar de la cadira a grans i petits en festes i celebracions, com va ser en aquest cas, que va rebre tantíssims aplaudiments al finalitzar.
Visionem un vídeo molt emotiu elaborat pel mateix Jaume Massip, "Moments de la meva vida". Un recorregut per la vida en imatges d'alguns dels/les usuaris/es del centre.
I arribem a la tercera part de l'acte, "La gent gran de la Verneda. Els veritables protagonistes "amb la intervenció de Toni Gelida, que, en una magnífica exposició, va tenir paraules d'agraïment carregades d'emoció per a usuaris/es, treballadors i familiars, i voluntariat de la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda ". "El cor de la Verneda cada vegada batega amb més força. Parlar de La Verneda és parlar de sentiments des del més profund. Us porto molt endins".
Com a colofó final de l'acte, el president de FSC, Paco González, va lliurar el "Primer Premi Constança Alarcón" al "Conte Viatger", iniciativa de la Residència per a Persones Majors de Benejúzar (Alacant), que va recollir Maria Carns, directora del centre , acompanyada de Silvia Gràcia, coordinadora de l'Àrea Psicosocial.
"El Conte Viatger. Des Benejúzar a Egogain" és una narració col·lectiva en la qual han participat, d'una manera o altra, més de 1.500 usuaris i professionals de divuit recursos d'atenció a la gent gran gestionats per la Fundació Salut i Comunitat, en solitari o en consorci amb altres entitats.
Com s'assenyala en el pròleg, la iniciativa ha tingut el mèrit d'interconnectar centres ubicats en sis comunitats autònomes. Cada capítol resulta ser un petit univers ple d'intensitat. Família i passions, vicis i altruisme, viatges i aventures, egoisme i reconciliació, retrobaments i perdó, desesperació i esperança...
En el lliurament del premi també hi van ser presents els familiars de Constança Alarcón que, com a presidenta de la nostra entitat, ens ha deixat un immens llegat moral i ètic. Dona treballadora, sàvia i entranyable, Constanza ha estat un exemple de dedicació professional i vocacional amb els més desfavorits.
Quan en els anys noranta es va constituir la fundació, en l'acte inaugural, Constança va acabar la seva al·locució dient: "La nau va, beneïda sigui"... En poc més d'una dècada ella va poder contemplar amb merescut orgull el treball realitzat per més de 1.500 professionals i alguns centenars de voluntaris que-com ella-redueixen el sofriment de centenars de milers de persones. I aquest és el motiu, com a reconeixement a la seva tasca, de la posada en marxa del "Premi Constança Alarcón", que s'atorgaran a partir d'ara amb caràcter anual.
Poc després del lliurament del premi, vam gaudir de la meravellosa interpretació d'un fragment de l'obra de les Sílfides de Chopin del "Petit Ballet de Barcelona", dirigit per Isa Moren.
L'acte arribava a la seva fi amb les paraules d'agraïment a tots els presents per part del director de "La Verneda", David González. I ens feia creure que així era, però de sobte va cridar a Carme Trilla, sotsdirectora de l'Àrea d'Atenció a la Dependència, perquè pugés a l'escenari. En qüestió d'uns segons tots vam ser testimonis d'una emotiva abraçada entre tots dos, després que David li lliurés un obsequi com a mostra d'afecte i agraïment per la seva implicació i estreta col·laboració en l'organització d'aquest aniversari.
Però el que ningú esperava tampoc és que Carme, en un gest espontani de generositat i senzillesa, fes mereixedor d'aquest obsequi a Manel Alcaide, gerent de FSC, que el va recollir emocionat.
L'acte concloïa, ara sí, amb el pastís de celebració pel 20 Aniversari, amb l'equip directiu i professionals del centre en l'escenari, i amb un deliciós i variat aperitiu, que es va oferir als/les assistents, elaborat amb molt d'afecte des de la residència.
I, com no podia ser d'altra manera, amb la música francesa dels anys 60 d'Alain Barriere i la seva cançó "Ma Vie" i altres temes de l'època, que són part de l'ànima de l'Àrea d'Atenció a la Dependència.
Galeria d'imatges de l'acte commemoratiu
Els GAMS: Grups de suport que reforcen els vincles d'unió de la gent gran i les seves famílies
La família continua sent un referent fonamental de l'ésser humà que adquireix més importància en la vellesa. La gent gran té un sentiment de pertinença: són i continuen sent membres d'una família determinada, de manera que quan ingressen en un centre residencial, ho fan amb la seva particular història personal i la seva família.
En aquest sentit, els familiars han de ser entesos com una part fonamental de l'atenció a la gent gran, ja que són els testimonis vius del que ells eren abans d'arribar als nostres centres, i continuen sent una de les seves principals fonts de suport.
Així, convençuts del paper transcendental i imprescindible que exerceix la família en la vida dels nostres majors, es constitueixen els Grups d'Ajuda Mútua (GAMS) que, entre altres funcions, proporcionen suport emocional entre els seus membres.
Tenir cura significa protegir, assistir a algú que ho necessita i oferir la nostra dedicació. Són justament aquestes expressions el nexe comú que reuneix a un grup de familiars d'usuaris/es de la Residència i Centre de Dia "Concòrdia" de Gavà, gestionada per FSC en UTE amb el Grup Lagunduz.
El grup està funcionant des del passat mes de gener i, des de llavors, els familiars que així ho desitgen, assisteixen quinzenalment a aquestes sessions. El grup es va constituir amb la finalitat d'oferir un suport als familiars mitjançant la creació d'un espai segur on aquests poguessin expressar-se, un lloc per sentir-se comprès, escoltat i, el més important, un espai on poder sentir-se reconegut.
En aquest marc grupal s'aborden moments de gran importància en el procés d'adaptació per part dels familiars al centre, com ara l'ingrés-adaptació i participació-integració. Com assenyalen des de la Residència i Centre de Dia "Concòrdia" de Gavà, "es tracta de grups de suport per tenir cura del que encara cuida".
L'objectiu final del grup és la configuració d'un acompanyament mutu que es dirigeixi a dissoldre totes aquelles emocions que van quedar actives i obertes, que dificulten l'accés a un estat emocional que permeti als seus membres afrontar millor aquesta nova realitat. En aquest sentit, es treballa en el context grupal per aconseguir una major comprensió i acceptació d'aquesta nova situació per part dels familiars.
"Perquè entre el tenir cura, el assistir, el dedicar i el protegir a una persona gran, ja sigui el pare, la nostra germana o el nostre marit, es donen moltes decisions i dubtes que comporten en determinats casos una gran càrrega emocional: des de la por davant l'ingrés imminent en una residència, passant per la tristesa davant la pèrdua, des de la ràbia en percebre injusta la situació, fins la sorpresa en veure que som més forts del que es pensa ", segons descriu Georgina Caballé Ardid, psicòloga del centre.
Els familiars que assisteixen al grup intercanvien experiències, coneixements i inquietuds diferents ja que els seus situacions de cura són sempre diverses. No obstant això, alguna cosa els uneix, un desig comú: acceptar i comprendre.
La família deu al major, no només agraïment a la major part dels casos, sinó afecte, saber escoltar, afavorir les relacions intergeneracionals, i seguir oferint seguretat. D'aquí la importància d'aquests Grups d'Ajuda Mútua (GAMS).
El director del CIBE de València participa a les jornades "Drogodependències: necessitat de previndre" de l'Associació AHNAR
El passat 22 de novembre, José Vicente Sanmartín, director del Centre d'Intervenció de Baixa Exigència (CIBE) de València, dispositiu d'atenció a drogodependents de FSC, va intervenir com a ponent a la XXII Jornada sobre Drogodependències organitzada per l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de L'Horta Nord (AHNAR) i el Col·legi Oficial de Treball Social de València. La seva ponència es va centrar en la reducció de danys en drogodependències, des de l'experiència desenvolupada a la ciutat de València.
Des de l'any 1.991, l'associació AHNAR organitza anualment unes jornades sobre drogodependències que han estat declarades d'interès sanitari, amb la finalitat de crear un fòrum d'informació i diàleg sobre problemes relacionats amb l'alcohol i altres conductes addictives.
Aquesta edició, "Drogodependències: necessitat de previndre" es va celebrar al Saló d'Actes de la Biblioteca Gregori Maians del Campus de Tarongers de la Universitat de València i va estar patrocinada per la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Meliana i la Mancomunitat l'Horta Nord. També van col·laborar la Universitat de València i la Facultat de Ciències Socials.
L'obertura va anar a càrrec de Sofia Clar Gimeno, de la Direcció General d'Assistència Sanitària de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, i de Pedro Costa Tobajas, alcalde de Meliana (València).
La jornada es va desenvolupar a partir de sis ponències seguides dels seus respectius col·loquis. Els temesque es van tractar van ser:
- La necessitat de programes i centres UPCCA.
- La construcció de la relació d'ajuda amb adolescents en conflicte amb la llei des de l'actual model de justícia juvenil.
- Els esteroides anabolitzants: una droga infravalorada.
- Prevenció i interculturalitat.
- Les influències de les creences i valors en la capacitat de resiliència de la persona.
- La reducció de danys, temàtica en la qual va centrar la seva intervenció José Vicente Sanmartín.
La ponència del nostre company va partir dels orígens de la reducció de danys en el món per concretar amb el seu naixement a l'Estat espanyol. Seguidament, va explicar els principis d'aquest tractament de les drogodependències fent una comparativa amb models clàssics, va parlar de la importància de la convivència dels diferents abordatges en el camp de les addiccions, etc.
Partint del general, va concretar aquesta anàlisi en l'experiència de treball desenvolupada a la ciutat de València. En aquest sentit, ha assenyalat que FSC va iniciar el treball de reducció de danys a la Comunitat Valenciana en 1.997 ia València l'any 2002 amb unitats mòbils, obrint un centre a 2.011.
D'altra banda, José Vicente Sanmartín va utilitzar la trajectòria dels programes de reducció de danys a València per connectar el teòric amb la realitat, explicant què és un CIBE i com es treballa en el dia a dia amb els usuaris de drogues. Durant la seva intervenció, va donar a conèixer el treball del CIBE de València que en l'últim any ha atès 1.144 usuaris diferents, amb una mitjana d'atenció diària de 120 persones. La posada en comú del treball diari despertar l'interès dels participants en aquestes jornades sobre drogodependències.
Professionals de FSC a Catalunya reflexionen sobre lideratge i funció directiva
Coordinadors i directors de projectes de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC van participar en un taller sobre lideratge el passat 13 de novembre. La sessió de formació, conduïda per les companyes Ana Alcaraz i Sandra Tatay, va tenir lloc al Centre Cultural La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
L'objectiu de la trobada era oferir un espai per a la reflexió professional sobre el concepte de lideratge i com ho portem a la pràctica en el nostre dia a dia.
A través d'una metodologia pràctica i participativa, es va tenir l'oportunitat de treballar sobre definicions de lideratge i sobre quines són les habilitats i competències clau a tenir en compte per al desenvolupament professional.
A partir d'experiències aportades pels participants, es van obrir diverses qüestions a debat en relació a l'exercici del lideratge en els equips, així com del treball en xarxa. D'aquesta manera, es volia afavorir que cada professional pugui analitzar el seu propi estil de lideratge i els aspectes a millorar per dur a terme les funcions inherents a la responsabilitat de coordinar i dirigir programes i projectes.
El diàleg entre els professionals i l'equip directiu de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC, va portar a una reflexió conjunta sobre els objectius de la nostra tasca, sobre la direcció dels equips amb els que treballem, i sobre com exercir aquest lideratge.
Malgrat l'amplitud teòrica del tema i de la gran quantitat de literatura disponible per aprofundir sobre aquest concepte, destaquem com a conclusió de la jornada la següent idea: un bon líder serà aquell que afavoreixi el desenvolupament de líders dins dels seus equips.
El Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Brians 2 posa en funcionament el Programa d'Intervenció Multifamiliar dins de la presó
El passat 19 de novembre, el Centre d'Atenció i Seguiment en Drogodependències (CAS) del Centre Penitenciari Brians 2 a Barcelona, servei gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, va iniciar una proposta psicoterapèutica innovadora amb bons resultats fins al moment.
Aquest nou espai rep el nom de Programa d'Intervenció Multifamiliar i està destinat a aquells usuaris del recurs que ja reben acompanyament grupal per part del psicòleg del CAS Brians.
La metodologia del programa se centra en l'abordatge terapèutic, fonamentat en les bases teòriques del Grupoanálisis, i consisteix enreunions mensuals dels familiars dels pacients juntament amb els pacients, en un mateix espai de psicoteràpia.
El Grup Multifamiliar és una tècnica d'intervenció grupal àmpliament reconeguda pels seus efectes beneficiosos per poder parlar i elaborar processos personals d'històries familiars, on el sofriment afectiu ha estat present al llarg de la seva vida. Aquest "espai interrelacional conjunt" ofereix la possibilitat d'entendre alguns aspectes de la persona addicta que li poden ajudar en la seva recuperació.
La sessió grupal es va realitzar al departament de comunicacions del Centre Penitenciari Brians 2, que és l'espai destinat als vis a vis. El psicòleg i la metgessa del CAS Brians (ambdós formats en psicoteràpia grupal i multifamiliar) van ser els responsables de la conducció d'aquest grup.
Més enllà del contingut, que per raons de confidencialitat quedar únicament en la memòria dels assistents, les sensacions recollides tant dels familiars com dels pacients van ser molt bones i carregades de contingut afectiu. Aquesta experiència anima a continuar amb el pla de sessions plurifamiliars mensuals previstes per a la present temporada.
El Grup Multifamiliar del CAS té com a fi l'estabilitat afectiva dels pacients i, per tant, pretén corregir aquells hàbits addictius adquirits al llarg de la seva vida. Des del CAS Brians pensem que aquesta proposta terapèutica pot aportar una nova línia complementària a la cartera de serveis del CP Brians 2, dotant al centre d'una major salut institucional, alhora que permet un restabliment de xarxes sociofamiliars trencades. També, pot suposar una oportunitat de creixement per als professionals, els interns i les seves famílies.
"Hi ha vida en abstinència"
Exusuaris/es del Centre Terapèutic "Riera Major" de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) fan visites a la comunitat terapèutica per compartir la seva experiència en el temps que porten d'abstinència, una vegada finalitzat el procés residencial. Solen ser dies plens d'emocions, tant per als habitants actuals de la casa, com per als/les exusuaris/es i professionals.
Aquestes visites es realitzen des de fa temps unes tres o quatre vegades per any. En elles es convoca a diverses persones que han realitzat tractament a la comunitat terapèutica amb l'objectiu, d'una banda, de compartir les seves experiències i reprendre per un dia les seves vivències al centre i, d'altra banda, de transmetre una visió de futur a les persones que en aquest moment estan realitzant el procés.
Cinc van ser les persones que durant l'última visita van acudir a l'hora de dinar, realitzat a l'exterior, gaudint així de l'entorn, de manera que exusuaris/es i usuaris/es actuals es van anar coneixent de manera informal. Posteriorment, es van organitzar diversos grups, de manera que exusuaris/es fossin rotant per cada un d'ells abordant els diferents temes d'interès que s'havien plantejat prèviament.
Els visitants, en aquest cas, han continuat la seva marxa amb períodes que van des dels 15 mesos d'abstinència des que van abandonar la comunitat terapèutica, fins als 26 mesos.
En aquesta ocasió, els temes escollits en els grups van ser:
- La relació amb la família i/o la parella.
- Les situacions d'alt risc de consum (SAR).
- Com es planteja la reinserció i el futur.
- "El meu nou jo".
El menjar posterior va donar pas, després d'una bona sobretaula, l'abordatge d'una nova dinàmica grupal, en aquest cas ja de forma conjunta i sense que hi hagués un guió en relació als temes a tractar.
Aquestes xerrades van permetre als usuaris/es actuals entendre que cal estar molt alerta, que hi ha moltes qüestions i que, per poder abordar-les, necessitaran temps. Així mateix, els van traslladar que és important la continuïtat del tractament, d'estar en comunitat és només el principi.
Quan els exusuaris/es verbalitzen la possibilitat d'una recaiguda com una cosa amb el que explicar, que forma part del procés, que no només apareixen les ganes de consumir al principi de l'abstinència, sinó que posteriorment han de seguir batallant amb ells mateixos, en les persones que actualment fan el procés apareix una reacció de certa sorpresa.
Això els porta a preguntar i compartir quines estratègies poden ser útils en aquestes situacions. La idea que preval és que si es produeix una recaiguda és especialment important no deixar-se portar, poder parlar i demanar ajuda als/les professionals, els familiars, amb l'objectiu de parar de la forma més ràpida i menys perjudicial possible.
Recalquen la importància que les famílies van entenent l'addicció a partir del treball que realitzen, tant en les sessions grupals setmanals com a les teràpies unifamiliars, encara que són molt conscients que ells han obtingut molta més preparació. Una idea molt clara que preval és la necessitat de comunicació amb les persones més properes (parella, pares, germans, etc.).
El missatge que queda a la casa i en els habitants és un missatge optimista i d'esperança: "hi ha vida fora en abstinència". Si treballes i poses l'esforç pots sortir d'això, cal ser constant, trobar coses que et motivin, viure el dia a dia.
Per als professionals que compartim un dia més amb ells va ser gratificant i motivador després d'haver-los acompanyat en el seu recorregut, al haver-los vist patir i barallar-se amb ells mateixos durant el procés, haver-ho passat malament, haver plorat i rigut, i haver-nos emocionat amb ells/es... Ara, temps després, observem com els canvis que s'han anat iniciant aquí han tingut una continuïtat i han permès prosseguir cap a una millora i avanç del seu estat personal.
La Fundació Salut i Comunitat s'adhereix a la Setmana Europea de la Prova del VIH
Des del passat dia 22 fins al 29 de novembre se celebra a tot Europa la "HIV Testing Week", en la qual FSC, que forma part del Comitè 1er de Desembre, ha decidit participar a través de diferents activitats socioeducatives.
La prova del VIH forma part d'un ampli ventall d'eines que persegueixen la promoció de la salut sexual. Es tracta de promoure la prova com una estratègia que aprofundeixi en el paradigma de la promoció de la salut sexual, tenint en compte la importància de la detecció primerenca del VIH. Però també, el necessari acompanyament i suport professional en el moment en que s'és coneixedor del diagnòstic VIH+, i la imprescindible orientació psicològica que facilita una adequada adherència al tractament antiretroviral quan aquest cal.
Durant aquests dies s'estan duent a terme diferents accions des de les entitats del Comitè 1r de Desembre, amb motiu de la Setmana Europea de la Prova del VIH, en diferents ciutats i localitats catalanes.
D'altra banda, com en els últims anys, en els diferents serveis de l'Àrea d'Inserció Social, VIH i Reducció del Dany de FSC, entre el 22 i el 29 de novembre, s'estan realitzant activitats socioeducatives, amb l'objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer a la població atesa, la importància d'aquesta eina com a mesura de promoció de la salut sexual.
En definitiva, s'està facilitant informació sobre els centres i farmàcies que duen a terme la prova del VIH, s'estan organitzant debats i sessions de reflexió al voltant de la importància de la prevenció en matèria de salut sexual, i s'estan realitzant sortides a recursos d'interès en aquest àmbit.
Reivindicant la nostra diversitat: 'Espai Ariadna', una sortida del laberint per dones que pateixen violència i addiccions
Un any més ha arribat el 25 de novembre, Dia Mundial contra la violència vers les Dones. Ens agradaria dir que finalment ja vivim en un món que no tolera la violència, on la igualtat entre homes i dones és una realitat que es constata en cadascuna de les nostres accions… però no és així.
Cal seguir contribuint a introduir una mica de racionalitat en aquesta irracionalitat que suposa agredir les dones pel fet de ser-ho. En l’última dècada han mort més de 700 dones a l’Estat Espanyol. En aquest intent de racionalitzar cal apropar-nos per igual a totes les dones, sense prejudicis, sense reproduir els estereotips de gènere que tant mal ens fan. Com són les dones que pateixen violència a mans de les seves parelles?
Són diverses; algunes −les que volem que protagonitzin aquest article d’avui− no responen al rol de gènere que la societat els atorga per ser dones (com moltes altres, d’altra banda). Han estat dones transgressores a ulls de gran part de la societat. Com se suposa que han de ser les dones que pateixen violència masclista per despertar l’empatia i la comprensió de qui entén el món en termes dicotòmics assignant a dones i homes uns compartiments estancs?
Amb l’ànim d’atendre i ser sensibles a la complexitat i a la suma de reptes que presenta la vida real, l’FSC ha obert aquest mes de novembre l’Espai Ariadna. Les persones no es poden disseccionar i per això hem creat aquest espai residencial on acompanyem les dones en el seu procés, en la recuperació d’una problemàtica complexa.
L’Espai Ariadna està dirigit a aquelles dones (i els seus fills/es) que han patit violència i alhora són addictes a drogues. Pretenem oferir-los un lloc segur on viure, un equip professional especialitzat en treballar amb aquesta complexitat i un temps per elles mateixes on no ser jutjades. Pretenem retornar-los les regnes de la seva vida. Esperem aprendre d’elles i amb elles, de com han sobreviscut i de com han decidit apostar per sortir-se’n tot i tenir-ho difícil. L’Espai Ariadna pretén obrir enlloc de tancar, incloure enlloc d’excloure, responsabilitzar enlloc de culpar.
Després de quasi 15 anys posant el nostre granet de sorra per combatre la violència contra les dones, des de la Fundació Salut i Comunitat volem visibilitzar tot el treball transversal que fem: la violència la podem trobar latent darrera de qualsevol problemàtica social. Aquesta és la nostra especialitat, la interacció de problemàtiques, allò que no es pot classificar ni podem posar-li una única etiqueta.
En aquest nou 25N us animem a tots i totes a renovar el compromís personal i professional de mirar a la violència en totes les seves formes i a ser flexibles per adaptar-nos a totes les necessitats socials que se’n deriven.
Gemma Altell. Subdirectora de l’Àrea de Gènere, Addiccions i Família
FSC continuarà impartint a Barcelona els tallers de prevenció de relacions abusives "Els paranys de l'amor"
L'Ajuntament de Barcelona ha confiat una vegada més en la llarga experiència de la Fundació Salut i Comunitat, quant a la prevenció de la violència masclista, i li ha adjudicat la realització dels tallers de prevenció de relacions abusives a la ciutat de Barcelona.
Parlar avui dia de violència masclista significa fer evident un dels problemes socials de major importància en el camp de la prevenció i intervenció en els àmbits familiar, comunitari i individual, però també, en l'àmbit educatiu.
Per això, els tallers de prevenció de les relacions abusivesimpartits en instituts de secundària i altres centres formatius i d'oci per a adolescents i joves, tenen per objecte promoure estratègies educatives, preventives i de sensibilització encaminades a incrementar la conscienciació entorn a la presència de la violència en la quotidianitat.
La metodologia dels tallers té un caràcter dinàmic, buscant la més elevada participació i implicació dels i de les participants, de manera que es treballa en grups per afavorir l'intercanvi d'experiències i el diàleg.
La iniciativa, gestionada per FSC des del 2010, és el programa de sensibilització contra la violència de gènere que més intervencions realitza en els centres educatius de la ciutat.
Laura Sangüesa: "Al SAP atenem cada vegada més demandes d'adolescents i joves"
El consum de drogues, els comportaments de risc associats i els problemes de conducta entre els adolescents i joves són algunes de les majors preocupacions de les famílies, educadors i institucions.
L'última enquesta ESTUDES de 2010 sobre el consum de drogues entre estudiants de 14 a 18 anys revela que el 63% són consumidors habituals d'alcohol, el 26% de tabac, i el 17% de cànnabis. L'edat mitjana d'inici del consum és molt primerenca, sobre els 13 anys, però s'ha mantingut estable en els últims anys.Més preocupant encara és la prevalença de borratxeres i el consum intensiu d'alcohol (binge drinking), que per al 35% dels estudiants enquestats són habituals. Aquesta taxa és fins i tot una mica superior en les noies.
Quan parlem de comportaments de risc associats al consum de tòxics, ens referim a relacions sexuals precoces i desprotegides, a comportaments de risc relacionats amb la seguretat viària, a conductes vinculades amb la violència, a comportaments emocionals de risc, etc. Pel que fa als problemes de conducta, entre els quals incloem els trastorns de conducta pròpiament dits, Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), trastorn negativista desafiant i altres, són objecte de preocupació a les escoles i d'atenció en totes les consultes infantil -juvenils.
L'atenció integral d'aquestes problemàtiques implica un abordatge biopsicosocial i educatiu especialitzat, per part de professionals formats, tant en el tractament de les drogodependències com en salut mental, i el treball amb adolescents i joves. El SAP, Servei d'Atenció Psicosocial de la Fundació Salut i Comunitat, és un servei ambulatori especialitzat en el tractament d'addiccions a tòxics (alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs i altres drogues), addiccions comportamentals i altres trastorns mentals. Comptem amb un equip multidisciplinar de 15 professionals, compost per psicòlegs, psiquiatre, i educadors socials. Al SAP venim atenent cada vegada més demandes d'adolescents i joves, arran de la preocupació dels pares per conductes de risc i consum de tòxics. En l'últim any un 14% dels usuaris, més de 60 persones, tenien menys de 25 anys.
Fins ara hem atès aquests casos des d'una intervenció individual amb el jove i la seva família, però l'alta afluència de demandes ens ha permès crear un programa grupal específic per a adolescents i joves que presentin consum de tòxics i conductes de risc, i les seves famílies. Ens trobem que aquests joves tenen una baixa percepció del risc i de les conseqüències negatives del consum. En general, tots els joves que consumeixen creuen que perquè aquest consum tingui conseqüències negatives han de passar molts anys i se centren en el moment actual i en el poder reforçador immediat de les drogues.
És per això que no estan preparats per incorporar-se a un programa que exigeixi una abstinència total de tot tipus de drogues i canvis radicals en el seu estil de vida . El programa que hem dissenyat acompanya al jove en el procés de maduració necessari perquè es produeixi un canvi en la percepció de la perillositat del consum de tòxics. És un programa estructurat però al mateix temps flexible, que té en compte que s'allarga cada vegada més el cicle de l'adolescència i, per tant, ens trobem amb un gran nombre de realitats, tant en edats com característiques evolutives i socials.
En aquest sentit, el programa presenta una franja d'edat àmplia, des dels 14 fins als 25 anys, ja que entenem la intervenció com un procés que implica una sèrie d'etapes per les que avança l'adolescent i que respectem el seu ritme en la presa de consciència del problema. És important prioritzar la vinculació del jove i que se senti partícip del seu procés, reconeixent dificultats, identificant punts forts, establint objectius a assolir i assumint responsabilitats. A major implicació en el tractament, major probabilitat d'èxit.
Els objectius del programa són: reduir o eliminar l'ús/abús de substàncies, augmentar la percepció del risc i danys associats; acompanyar l'adolescent o jove en el seu procés de maduració, individualització i socialització; desenvolupar un estil de vida més saludable; orientar els pares i millorar la comunicació familiar.
El programa es compon, d'una banda, de l'atenció i intervenció amb els joves des de contextos individuals, amb psicoteràpia individual, assessorament psiquiàtric si cal, i, d'altra banda, d'acompanyaments terapèutics en el propi domicili del jove o en activitats programades .
Així mateix, intervenim amb la teràpia grupal, que neix de la necessitat que els joves puguin compartir amb els seus iguals l'ambivalència, les dificultats, les resistències que presenten per deixar el consum, tot i comptar amb la informació necessària dels riscos i conseqüències del mateix. Es tracta d'aconseguir un espai de reflexió on vagin apareixent noves pautes de comportament, nous valors, diferents i més adaptatius, per a la presa de consciència dels problemes i l'afrontament dels mateixos. Els joves troben en el grup un espai de comunicació d'emocions, sentiments i pensaments, d'establiment de límits i normes de funcionament i de recerca de solucions comunes.
Comptem amb dos grups:
- Un primer grup per a joves consumidors de substàncies a què hem anomenat "Parlem de consum", espai grupal en què s'afavoreix la reflexió crítica sobre el consum de substàncies.
- Un segon grup anomenat "Parlem de canvis", espai grupal al qual s'incorporen els usuaris que es plantegen la reducció o abandonament del consum i que ofereix l'intercanvi d'experiències per a dur a terme els canvis necessaris i estratègies per aconseguir-los.
D'altra banda, atenem a les famílies amb sessions psicoterapèutiques amb els pares i sessions de psicoteràpia familiar amb pares i fills, entenent la família com a sistema relacional fonamental en la intervenció amb l'adolescent o jove. Les famílies s'incorporen paral·lelament als grups psicoeducatius, un conjunt de sis sessions estructurades, amb un contingut teòric que afavoreix la comprensió de la conducta del consum de substàncies des d'una perspectiva biopsicosocial, l'adquisició de noves eines en la dinàmica familiar per afavorir el canvi del jove i l'intercanvi d'experiències entre famílies.
El compromís del projecte és ajudar a les famílies a crear una nova dinàmica de relacions familiars més sanes per a tots els membres i acompanyar els joves en el seu procés de capacitació per afrontar amb més recursos seva vida com a adults.
Laura Sangüesa, Directora del SAP