Festa pel desè aniversari dels Habitatges amb Serveis 'Gran Via' de Barcelona
FSC gestiona aquest servei, de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, des de fa 10 anys. Ahir, dia 1 de juliol, va tenir lloc la celebració d’una festa molt especial, amb motiu d’aquest aniversari.
Hi va assistir el president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González, i la direcció i subdirecció de l’Àrea d’Atenció a la Dependència, juntament amb d’altres direccions de serveis gestionats per la nostra entitat.
Hi vam poder veure Marcos Escobar, director de Residència, Centre de Dia i Llar “La Verneda” de Barcelona i Silvia Salinas, directora dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” de Barcelona. També va ser present en aquesta festa l’anterior directora dels Habitatges amb Serveis “Gran Via”, Mª Rosa Martín.
Cal recordar que el passat 22 de maig va tenir lloc una primera celebració per aquest aniversari tan esperat.
Entrevista a Egoitz Urberuaga, voluntari de la Fundació Salut i Comunitat
Egoitz Urberuaga Gallastegui és voluntari de FSC a Barcelona, concretament del Centre de Dia d'Addiccions, des de març d'aquest any. És llicenciat en Psicologia per la Universitat del País Basc, i especialista en Musicoteràpia per la Universitat de Barcelona. Actualment està cursant un Màster en Psicoteràpia Analítica Grupal. Ha dedicat gran part de la seva especialitat a integrar la teràpia de grup interpersonal i la musicoteràpia.
Des de quan ets voluntari de FSC?
Des de principis de març. Em vaig comprometre a col·laborar amb el Centre de Dia d'Addiccions durant 16 sessions fins a finals de juny. Després d'aquest període, un cop realitzada l'avaluació d'aquesta col·laboració, decidirem si continuem al setembre. En principi, i depenent de la disponibilitat, conte amb poder seguir amb les sessions setmanals per realitzar una investigació formal.
En què consisteix l'activitat de voluntariat?
El voluntariat que realitzo s'enquadra dins del procés d'acompanyament del Centre de Dia, oferint sessions de psicoteràpia grupal a través de la musicoteràpia. La col·laboració consisteix a afegir un element musical a l'enquadrament verbal psicoterapèutic, a través de tècniques pròpies de la musicoteràpia. Tant les tècniques receptives com les tècniques d'improvisació musical, poden servir per poder expressar el que estigui resultant difícil de comunicar per altres mitjans, per consolidar el que ja s'està comunicant de manera verbal, per evocar records i pensaments que puguin ser verbalitzats, com element projectiu...
En definitiva, amb aquesta activitat es tracta d'afegir un element diferent per utilitzar a favor del grup. A nivell metodològic, seguim treballant a través de la discussió de flux lliure, l'aquí i ara, l'anàlisi de la transferència i contratransferència, l'anàlisi dels mecanismes de defensa... amb l'element diferenciador que ens ofereix la música i els seus elements, a través de tècniques concretes i exercicis estructurats.
Quina periodicitat i durada té l'activitat?
Realitzo una sessió setmanal de 90 minuts els dimarts a les 11: 30 hores. Coordino setmanalment amb l'equip del centre per valorar i comentar els aspectes més rellevants del grup, abans de cada sessió i en finalitzar.
Per què vas decidir col·laborar com a voluntari en aquest servei?, T'interessen especialment aquest tipus de programes?
Són dos els motius fonamentals per col · laborar amb el programa concret: el col·lectiu amb el qual es treballa m'interessa especialment, però el que en última instància em va fer decidir va ser la mirada amb què es treballa a la Fundació Salut i Comunitat i el llenguatge teòric predominant en aquest centre. Tenint en compte que desitjo fer una recerca específica en musicoteràpia grupoanalítica, aquest últim aspecte és de gran importància per a mi.
Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
Si ja resulta gratificant poder ajudar en la mesura del possible a persones amb dificultats, ho és encara més si es fa des d'una visió metodològica en la qual es confia, fruit d'un treball teòric important. Fa anys apostant per aquest tipus d'intervenció i intentant aplicar-la a diferents col·lectius.
Aquest voluntariat em permet, a més d'acostar al col·lectiu específic, aplicar la musicoteràpia grupal analítica a una activitat concreta amb els usuaris/es. És precisament en aquest punt on em puc permetre treure un benefici d'aquest procés, a més del purament altruista.
És molt diferent al que esperaves? En quins aspectes?
Per a mi ha estat senzill adaptar-me a aquest col·lectiu, entre altres raons per l'acompanyament rebut per professionals de l'entitat amb àmplia experiència en grups, en toxicòmanes i en teràpies creatives.
Un element destacable és la vivència de primera mà d'algunes de les dificultats amb què es troben els professionals en el dia a dia. Com més insignificant és la dificultat, menys accessible és la resposta.
Quins beneficis consideres que aporta la musicoteràpia als usuaris / es que participen en aquesta activitat?
Destacaria més l'element unificador que ofereix l'execució musical, l'ordre i l'estructura que ens brinda el ritme, l'acompanyament que ens dóna l'harmonia i l'accessibilitat emocional a través de les melodies. Però resulta prematur parlar de beneficis aportats en aquest breu període de temps. No podem deixar de banda que aquest espai pretén ser un complement d'altres que ja realitzen, pel que resulta difícil establir una línia divisòria. Sí podem assegurar que els espais i el procés realitzat pel grup han facilitat l'expressió, han permès treballar elements de la relació interpersonal i han contribuït als processos del grup ja activats des del conjunt de la intervenció del Centre de Dia
El que sí s'ha aconseguit és generar una cultura grupal al voltant de la pròpia activitat de musicoteràpia on s'ha entès el funcionament tant verbal com musical.
Vols destacar alguna cosa més de la teva feina com a voluntari?
Un element que desitjo transmetre és que si ja la comunicació no verbal té una gran importància, es fa també molt evident en la comunicació musical a través de les improvisacions musicals. La manera d'agafar l'instrument, l'elecció del propi instrument i la manera de tocar o de no tocar ofereix una informació molt útil i treballable.
Gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, Egoitz.
El Servei Tutelar "Amb Tu" d'FSC participa a la II Jornada ENCAIX: "Ús i abús de les incapacitacions"
La Casa del Mar de Barcelona va acollir el 12 de juny aquesta trobada organitzada per ENCAIX (Associació d'entitats tutelars d'atenció a la salut mental). FSC és membre de la Junta Permanent d'aquesta entitat des de l'any 2010. L'objectiu de la jornada va ser compartir i debatre les inquietuds sobre la protecció jurídica de les persones amb diagnòstic de malaltia mental a través dels serveis de tuteles.
L'acte inaugural de la trobada va anar a càrrec de Carmela Fortuny, directora general de l'ICASS, i del president de ENCAIX, Josep Maria Solé. A continuació, Solé va fer un balanç de la situació actual de l'acció tutelar que va donar pas a l'espai de les comunicacions.
Cal assenyalar que l'assistència i participació de professionals en aquesta jornada va ser destacada, arribant a cobrir les places màximes previstes (220). Va ser un punt de trobada de professionals destacats de l'àmbit de la Salut Mental, dels Serveis Socials, i de l'atenció primària i hospitalària, així com de professionals de les diferents entitats tutelars del sector.
Durant la jornada, es va parlar de l'ús i abús de les incapacitacions, així com de la importància d'establir mecanismes eficaços amb els quals valorar adequadament la figura de la incapacitat i ajustar-la a les necessitats existents. Per a això, es va comptar amb la col·laboració de diversos ponents que van analitzar aquests aspectes des de diferents disciplines relacionades amb la pràctica de l'exercici tutelar.
Andrea Valls, coordinadora dels Serveis de Salut Mental de l'Àrea d'Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat, va moderar la taula "Ús i abús de les incapacitacions", que va comptar amb la presència de Víctor Alegret, fiscal del Servei d'Atenció a les Persones Discapacitades i Tuteles de Barcelona; Teia Fàbrega, directora del Consorci de Serveis Socials de la Garrotxa, i Pepa Picas, directora de la Fundació Tutelar Lluís Artigues.
Al llarg de la jornada, es van presentar comunicacions relacionades amb l'activitat tutelar, a càrrec de professionals que desenvolupen la seva activitat en els serveis de tuteles de les entitats vinculades a ENCAIX. Marc Pedrós, referent de tuteles del Servei Tutelar "Amb tu" de FSC, va realitzar una ponència en la qual convidava a reflexionar sobre la importància del treball del vincle: "Algunes consideracions sobre el vincle".
A la tarda, la jornada va continuar amb un segon espai dedicat a presentacions orals per passar després a la participació del director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social, Joan Manuel de Pozo, que va presentar aquest organisme dependent de la Fundació Campus Arnau d'Escala . Finalment, va tenir lloc una segona taula rodona que va estar centrada en la gestió tutelar de casos complexos amb malaltia mental. Van participar Enrique Cardús, director de la Fundació Pere Mata; Cristina Molina, directora del PDSMyA, i María Ángeles Betriu, coordinadora en matèria de tuteles de l'ICASS.
Durant aquest espai de trobada, es va destacar el treball i el compromís per part dels assistents, amb relació a una pràctica laboral que revesteix complexitat, tant pel perfil de persones a les que s'atén, com pel nivell de responsabilitat que es desprèn del càrrec judicial. Un aspecte rellevant que es va abordar va ser la manca de recursos comunitaris i específics per donar continuïtat al tractament d'aquestes persones.
Finalment, es va parlar de la necessitat d'una major regularització econòmica dels serveis que permeti donar estabilitat a la intervenció de les entitats.
El Centre d'Atenció i Seguiment en Drogodependències del Prat de Llobregat presenta els seus resultats de 2013
Segons un informe recent, aquest servei va atendre el passat any 156 noves primeres visites, de les quals el grup més nombrós (44,6%) va correspondre a dependents de l'alcohol, el 26,3% de la cocaína, el 17,3% de l'heroïna, i el 10,3% del cànnabis.
El CAS (centre d'atenció ambulatòria a persones drogodependents) del Prat de Llobregat (Barcelona) és un centre que pertany a la xarxa pública de Catalunya, de titularitat del Servei Català de la Salut (CatSalut), que presenta la particularitat d'estar gestionat, des de finals de 2011, per un consorci format per tres de les organitzacions no governamentals més prestigioses i expertes en l'atenció de les addiccions de l'Estat: Grup ATRA, l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
En el seu conjunt, aquestes organitzacions gestionen comunitats terapèutiques, centres de dia, centres ambulatoris, programes en presons, pisos protegits, dispositius de reducció de danys, programes de prevenció, etc., en els quals treballen més de 500 professionals. La seva experiència es remunta a finals dels anys 70 i principis dels 80, i formen el nucli de les organitzacions professionals d'ajuda als drogodependents a Catalunya, intervenint també en moltes altres comunitats autònomes i a nivell internacional. A més, actuen també en altres àmbits socials i de salut, com ara gent gran, salut mental, dones maltractades, inserció social, laboral, presons, infància i família, i d'altres.
Des que aquest consorci va assumir la gestió del CAS del Prat, s'ha incrementat l'equip professional i, de manera molt especial, la disponibilitat dels serveis del centre per als seus usuaris. El centre s'obre també en horari de tarda, el que resulta bàsic si es vol impulsar la inserció social i laboral de persones que puguin estar treballant als matins. El servei atén més de 200 usuaris diferents cada mes, i compta amb un programa de manteniment amb metadona que va acollir 98 persones durant l'any 2013.
En els últims anys s'ha incrementat de forma molt notable la coordinació del centre amb altres recursos socials i sanitaris, desenvolupant un programa de detecció precoç de l'abús d'alcohol i l'alcoholisme, en col·laboració amb els serveis d'atenció primària de salut.
FSC participa a l'Assemblea Anual d'EUROCARE a Brussel·les
Els passats 4 i 5 de juny, Maite Tudela, directora de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família d'FSC, va estar present a l'Assemblea Anual que celebra EUROCARE (Aliança Europea de Política sobre alcohol) a Brussel·les. EUROCARE és una aliança entre ONG i organitzacions de salut pública. La xarxa promou accions de prevenció i reducció de danys associats al consum d'alcohol a Europa, a través de polítiques i d'actuacions efectives i provades.
Alguns dels temes que estan actualment en l'agenda d'EUROCARE i que van ser tractats en l'Assemblea General 2014 van ser:
- La necessitat de renovar l'Estratègia sobre alcohol de la Unió Europea. En aquesta línia, la xarxa està treballant al costat del Parlament Europeu per aconseguir aquest objectiu. A l'Assemblea, es van presentar les accions dutes a terme al llarg de 2013 incidint en la nova legislació, tot això exposat en el document "Recomanacions inicials de les ONG per al nou Pla d'Acció sobre alcohol de la Unió Europea".
- Es van presentar també resultats de la participació en projectes de sensibilització i detecció del consum d'alcohol en el lloc de treball.
- Es va informar sobre un projecte liderat per Portugal que agrupa 27 dels 28 països de la UE sobre Reducció de Danys associats al consum d'alcohol (RARHA). En aquesta línia de treball, s'estan recopilant exemples de bones pràctiques en cada un dels països. L'objectiu és saber el que s'està fent i determinar aquelles iniciatives basades en l'evidència que aporten millors resultats.
- Es va presentar un estudi molt interessant dut a terme per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en el qual s'analitzaven els resultats sobre l'impacte en l'economia i en la salut de les diferents mesures que promouen les polítiques sobre alcohol en els diferents països. Algunes de les conclusions van ser que les intervencions breus, les polítiques d'establiment d'un preu mínim (liderades per Escòcia), l'increment de taxes i la regulació de la publicitat són accions amb una bona relació cost-efectivitat.
En l'apartat d'actualitzacions en els diferents països, Maite Tudela va presentar la línia de treball que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) està liderant sobre dones drogodependents que pateixen violència de gènere. Va explicar que és una línia genuïna i innovadora d'intervenció de FSC que inclou diferents accions: des d'iniciatives de prevenció i sensibilització com la iniciativa MALVA, accions de consultoria per a administracions, formació de professionals, i l'últim èxit, que ha estat molt ben rebut i recolzat tant per les administracions autonòmiques com pels professionals, que és el servei residencial "Espai Ariadna". El tema va suscitar gran interès per part dels participants a l'Assemblea i diverses organitzacions es van mostrar interessades en compartir experiències i bones pràctiques al respecte.
Posteriorment, va tenir lloc una taula rodona per debatre l'impacte de la publicitat sobre alcohol en les xarxes socials. En aquest espai, hi va haver diverses intervencions: des de la presentació d'alguns països com Finlàndia que estan donant passos en la regulació de la publicitat, fins al tracte de la publicitat d'alcohol i les polítiques de Facebook al respecte. Una de les conclusions d'aquest debat va ser la gran dificultat per controlar la publicitat en un mitjà tan complicat de regular com són les xarxes socials.
FSC s'adjudica la gestió del servei d'atenció domiciliària de l'Ajuntament de Getxo
El consorci format per la Fundació Salut i Comunitat i l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz, fins a la data actual gestora en solitari d'aquest servei, ha resultat l'adjudicatària del contracte per a la gestió del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) de l'Ajuntament de Getxo (Bizkaia). El contracte té una durada inicial d'un any, encara que es contempla una possible pròrroga per a un altre exercici.
La gestió d'aquest SAD al municipi de Getxo, que compta amb una població d'uns 80.000 habitants, s'ha iniciat a la primera setmana de juny i es preveu atendre una mitjana d'uns 275 usuaris/es mensualment. Aquest servei està dirigit principalment a persones i/o unitats familiars que necessiten, per raó de la seva pèrdua d'autonomia, la intervenció temporal o permanent del SAD per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Així doncs, s'atén -principalment- a persones majors dependents de qualsevol edat; persones grans amb dificultats en la seva autonomia personal i amb dificultats per a la realització de determinades activitats per a la vida diària; persones i/o unitats familiars en situació de risc o conflicte social (menors en risc)...
Les actuacions a desenvolupar en aquest SAD són les habituals en aquesta tipologia de prestacions: es porta a terme una atenció personal, domèstica, socioeducativa i sociocomunitària. Com a novetat, des de l'Ajuntament de Getxo s'ha efectuat un important esforç per incloure dins les prestacions habituals del SAD un Programa de Respir. D'aquest programa poden beneficiar de manera temporal els/les cuidadors/es principals de les persones ateses en aquest servei.
D'altra banda, l'Ajuntament de Getxo ha impulsat -dins de la prestació del SAD- un servei de suport tècnic que possibilita la cessió temporal de diversos dispositius (grues, llits articulats, cadires de rodes...) a les persones beneficiàries del mateix.
L'adjudicació d'aquest nou contracte de gestió de serveis públics segueix reforçant l'acord estratègic assolit entre el Grup Lagunduz i la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Les dues entitats gestionen en l'actualitat els següents serveis al País Basc: els SADs de Portugalete i Amorebieta; els Serveis de centres de dia "Bizia" a Vitòria, i "El Bullón" i "El Villar" a Santurtzi, així com el Centre de Respir d'aquesta mateixa localitat. També, el Programa de Dinamització Sociocultural de les llars municipals de Sant Jordi, Sant Pere i Sant Joan, serveis ubicats també a Santurtzi. Igualment es gestionen conjuntament el Programa d'Intervenció Psicosocial en el Centre Gerontològic "Egogain" a Eibar (Guipúscoa) i el situat en la Residència de "La nostra Senyora de Begoña" a Santurtzi.
A Catalunya, FSC i el Grup Lagunduz gestionen més tres centres de majors conjuntament: la Residència i Centre de Dia "La Concòrdia" a Gavà (Barcelona), la Residència i Centre de Dia "Roger de Llúria" a Reus (Tarragona) i la Residència, Centre de Dia i Llar "La Verneda", situada al districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona. També gestionen de manera conjunta el Servei d'Acollida per a dones maltractades de la comarca del Segrià a Lleida.
FSC lidera un taller sobre intervenció penitenciària al I Congrés Iberoamericà d'Educació Social
La Facultat d'Educació de la Universitat Complutense de Madrid va acollir recentment aquest congrés, organitzat per la Fundació General Universitat de Granada-Empresa, la Universitat Complutense de Madrid i diferents institucions iberoamericanes. El nostre company Manu Izquierdo, de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de la Fundació Salut i Comunitat, va impartir un taller sobre el tractament de les drogodependències en el medi penitenciari.
Entre els objectius principals d'aquest congrés es trobaven conèixer i aprofundir sobre les realitats de l'educació social en risc i conflicte, crear un espai conjunt de treball entre les administracions i entitats públiques i privades, i potenciar xarxes iberoamericanes amb perspectiva socioeducativa. El congrés pretenia enfortir la Pedagogia Social/Educació Social a la comunitat universitària i generar consciència social sobre un àmbit poc estudiat, reflexionant i proposant mesures de millora d'acció socioeducativa amb aquestes poblacions.
El taller impartit per Manu Izquierdo, de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC, va tenir dues parts diferenciades. Una primera, on es va presentar a la nostra entitat, així com el projecte del Centre d'Atenció i Seguiment en Drogodependències (CAS) de Brians. I una segona, on es va provocar un debat amb el públic assistent sobre l'articulació entre els diferents elements que conflueixen a la vegada en molts dels nostres projectes: la institució pública (la institució penitenciària), la institució privada no lucrativa (Fundació Salut i Comunitat ) i les persones que atenem (pacients del CAS).
Cal assenyalar l'alta participació que va tenir aquest taller i destacar la bona acollida que va tenir en aquest congrés la nostra experiència en el tractament de les drogodependències en el medi penitenciari.
El CAS de Brians és l'únic centre en l'àmbit penitenciari que funciona de manera paral · lela a com ho faria un centre ambulatori a l'exterior. Entre els seus serveis, que un equip de 20 professionals ha vingut prestant des de fa més de 9 anys a més de 3.500 reclusos, compta amb un programa d'intercanvi de xeringues, experiència sobre la qual es va centrar el taller impartit.
La Fundació Salut i Comunitat va estar present a la jornada de Fòrum Salut Mental
Sota el títol "Salut Mental: Europa 2020", Fòrum Salut Mental celebrava les seves jornades els passats dies 22 i 23 de maig, a l'Auditori de l'ONCE a Barcelona. Durant dos dies es va analitzar la capacitat que tenim les entitats de transformar, innovar, participar, prevenir en xarxa i en la comunitat.
Europa afronta el repte de com millorar i fer sostenible el sistema de cohesió social que hem conegut fins ara, en un entorn de crisi econòmica i social. La diversitat de factors que entren en joc ens situa en un escenari complex.
En aquest context de canvi, diferents veus assenyalen que un element clau és l'abordatge de l'àmbit de la salut mental de la ciutadania. Fa molt temps que pensem que el nivell de desenvolupament humà d'una comunitat es mesura per la seva capacitat inclusiva en situacions que requereixen d'una major sensibilitat.
L'Organització Mundial de la Salut ha insistit en la necessitat de prioritzar la millora de la intervenció en Salut Mental. La Unió Europea ha transformat aquestes inquietuds en el Pacte per la Salut i el Benestar Mental, que simbolitza el compromís d'avançar significativament en cinc àrees: la salut mental dels joves, la prevenció de la depressió i el suïcidi, la salut mental de les gent gran, la salut mental en l'entorn laboral, la inclusió social i la lluita contra l'estigma.
El pla estableix unes línies d'actuació vertebrades al voltant de la condició de ciutadania. La idea fonamental és que els serveis han d'estar adaptats als diferents moments evolutius de la persona, prestant especial atenció a la coordinació entre xarxes per afavorir la promoció social i evitar la cronificació. La participació i corresponsabilitat són aspectes imprescindibles que permeten una mirada centrada en necessitats i possibilitats. Es tracta de promoure l'autonomia i l'empoderament implicant a la comunitat en aquest procés.
Les millores aconseguides fins al moment han estat possibles gràcies a l'ànim de proposta, però també crític i transformador. Hem estat capaços d'innovar buscant la sostenibilitat, l'accessibilitat i la proximitat amb la persona. Així i tot, queda molt recorregut de millora.
Amb aquestes idees de fons que compartim, Fòrum Salut Mental presentava la seva jornada "Salut Mental : Europa 2020" la passada setmana. La trobada va ser inaugurat per la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, acompanyats pel president de Fòrum Salut Mental, Enric Arqués.
La temàtica de la jornada es va vertebrar al voltant de tres col·loquis:
- "Salut Mental 2020. Catalunya".
- "Salut Mental i joves. Promoció i prevenció".
- "Salut Mental. Inclusió social. Treball/Habitatge/Comunitat".
En el primer, que va comptar amb la presència de Carmela Fortuny, directora general de l'ICASS, i d'Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental, es va transmetre la necessitat d'aprofundir en el treball interdepartamental, així com de promoure una mirada social i comunitària, no només en la intervenció sinó també en l'avaluació. Ubicar la persona en primer pla, millorar els mecanismes de participació, assegurar la continuïtat assistencial i posar en relleu la incidència del context econòmic en la salut mental van ser altres qüestions que es van plantejar.
En el segon col·loqui, titulat "Salut Mental i joves. Promoció i prevenció", es va destacar la necessitat de prevenció i promoció de la salut, especialment en el col·lectiu dels joves, així com la necessitat d'implicar les diverses institucions en aquesta tasca.
Quant al tercer col·loqui, "Salut Mental. Inclusió social. Treball/Habitatge/Comunitat", va estar moderat per la nostra companya Sonia Fuertes, subdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH -SIDA d'FSC. Hi van participar Inmaculada Pinar, codirectora de la Fundació JOIA; Joan Salló, director de l'associació AREP; Xavier López, director general d' Economia social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya; Lluís Grande, subdirector general d'Anàlisi i Programació de l'ICASS, i Josep Ramos, director de Planificació i Coordinació Assistencial del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
En aquest últim col·loqui de la jornada es van exposar les principals línies d'intervenció que Fòrum Salut Mental promou al voltant de l'habitatge i polítiques d'ocupació, així com la visió des de l'administració i des del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya.
Una altra qüestió vinculada a inserció laboral que es va abordar en el col·loqui va ser la necessitat de promoure polítiques actives d'ocupació en el mercat ordinari , més enllà dels centres especials de treball.
Quant a habitatge, es va posar èmfasi en la importància d'afavorir una xarxa permeable a les necessitats de les persones ateses que fos alhora flexible, i en una major col·laboració entre els departaments de Benestar i Família i de Treball i Ocupació.
D'altra banda, es van realitzar sis taules rodones. Els temes van ser els següents:
- Reptes en Salut Mental i addiccions
- La complexitat de l'atenció en salut mental i addiccions
- Promoció i prevenció en la Salut Mental i addiccions
- Accessibilitat i continuïtat assistencial
- Salut Mental i entorn laboral
- Inclusió social i vida a la comunitat
Destaquem aquí la intervenció de la nostra companya Andrea Valls, coordinadora dels Serveis de Salut Mental de l'Àrea d'Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat, concretament a la taula sobre complexitat en Salut Mental i addiccions. Al llarg de la seva exposició, Andrea Valls va desgranar la complexitat de l'exercici tutelar en aquells casos que no només presenten un diagnòstic de patologia dual, sinó en els que a més conflueixen trajectòries vinculades a l'escassa circulació social ia l'exclusió. En aquest sentit, ha destacat com, des dels diferents serveis, podem millorar l'atenció d'aquestes persones, adequant la nostra oferta a la seva realitat i amb criteris flexibles d'inclusió/exclusió en els programes.
La comunicació no verbal en els processos de reconstrucció de les relacions familiars
Per tothom és sabut que els Serveis Tècnics de Punts de Trobada són espais relacionals destinats a garantir i proporcionar un espai segur a aquelles famílies que, pels seus elevats nivells de conflicte, dificulten el compliment dels règims de visites i de relació entre els infants i els seus pares i/o mares, o família extensa.
Per relacionar-nos, cal que ens comuniquem però la comunicació no és tan sols el que diem, sinó com ho diem, i què expressem sense paraules. En un servei com el nostre aquesta comunicació no verbal es fa molt evident i, en ocasions, podríem dir que fins i tot palpable. Sempre estem comunicant, és impossible no fer-ho, la comunicació és una de les grans bases de la nostra societat, ja que qualsevol comportament i interacció és una forma de comunicació. Per exemple, els silencis que poden semblar sinònim de no comunicació, en moltes ocasions prenen molta més importància i transmeten més que no pas el que es diu amb paraules.
Quan parlem de comunicació no verbal ens referim a aquelles mirades aprovatòries o inquisidores, d’aquelles postures corporals rígides i/o relaxades, d’aquells posats expressius i inexpressius davant preguntes, accions o fets que transcorren durant les visites i trobades entre els infants i els seus visitants, aquelles subtileses que positivament o negativament s’expressen i afecten positivament o negativament les relacions paternofilials.
En el si de les nostres intervencions prenen especial rellevància no tan sols els diàlegs que s’estableixen entre tots els integrants de les famílies que acudeixen al servei, sinó tota aquesta comunicació no verbal que es genera al seu voltant.
Si tenim en compte que un elevat nombre de nens i nenes atesos en els Serveis Tècnics de Punts de Trobada viuen les relacions entre els seus progenitors des del conflicte existent entre ells, les dificultats dels pares i mares de preservar-los d’aquests conflictes els ha dut a haver de relacionar-se en un espai com el nostre.
Tot i que el treball amb les famílies passa perquè puguin entendre en quin lloc estan col·locant els seus fills i filles, i la necessitat de preservar-los d’aquests conflictes, en moltes ocasions les pròpies dificultats i capacitats personals impedeixen que això passi. Si bé en ocasions ens trobem amb famílies que fan esforços per millorar aquests aspectes intentant donar missatges verbals adequats i conciliadors, aquests no van acompanyats amb el que transmeten amb les mirades, les expressions corporals, els gestos, etc.
Per aquest motiu, gran part de les intervencions que es duen a terme en el Servei Tècnic de Punt de Trobada es centren més en el que no es diuen les famílies que no pas en el que es diuen. És a dir, cal treballar profundament perquè s’adonin de com inconscientment els transmeten als seus fills i filles els seus sentiments i emocions, i la ambivalència que generen en ells i en la manera de relacionar-se.
Aquest treball és especialment dificultós ja que les famílies es basen i centren en els missatges literals que s’han dit, en el que els nens i nenes expressen verbalment o en el que ells mateixos, els adults, diuen. Cal dir que no sempre reconeixen aquells missatges que s’han donat amb tanta subtilesa que fa difícil reconèixer-los i que dirigeixen les accions i comportaments dels seus fills i filles sense paraules.
Malauradament, no totes les famílies estan preparades per reconèixer i admetre l’existència d’aquests missatges, i per tant, la dificultat en la tasca de les intervencions tècniques del Servei Tècnic de Punt de Trobada passa, sens dubte, pel reconeixement de com poder treballar aquestes emocions i sentiments que alenteixen el restabliment de les relacions materno i paternofilials de manera sana i adequada. Val a dir que en molts dels casos, la dificultat neix des del més inconscient, ja que els membres de les famílies no sempre són conscients que s’estan comunicant sense paraules.
Per això parlem de processos de reconstrucció de les relacions familiars molt lents i complexos, ja que fins que cadascun dels membres de la família no treballi de manera individual el conflicte i l’afectació que genera en cadascun d’ells, difícilment podran establir-se relacions sanes amb els fills i filles. Si bé poden adquirir un discurs raonable i adequat davant de l’infant, aquest no tindrà on sustentar-se si no va acompanyat del mateix discurs no verbal.
FSC treballa des de fa més de 5 anys per donar suport tècnic i institucional a aquelles famílies que, en els seus processos de ruptura, necessiten un recurs neutral que faciliti les relacions entre menors i altres familiars amb els quals no conviuen habitualment. En la actualitat, gestiona 3 punts de trobada a Catalunya: Punt de Trobada Familiar de Lleida; Punt de Trobada Familiar del Prat de Llobregat en Barcelona; Punt de Trobada Familiar de Sant Andreu i Sant Martí (Barcelona) i 4 Punts de Trobada Familiar a les Illes Balears.
Estereotips sobre la vellesa i la seva influència en el llenguatge
Un dels trets més característics de la nostra societat és l'envelliment de la població, però la realitat de la gent gran és molt diversa. Amb excessiva freqüència s'associen els conceptes de dependència i discapacitat amb grans, com si aquells fossin acompanyants inevitables d'aquests últims, però això no sempre reflecteix la realitat.
El "II Pla Internacional d'Acció sobre Envelliment" (Nacions Unides, 2002) estableix la lluita contra els estereotips i imatges negatives sobre la vellesa i l'envelliment com a objectiu fonamental. Per la seva banda, l'Organització Mundial de la Salut ha insistit reiteradament en la importància d'estimular imatges no-edadistas (discriminació de les persones majors en funció de l'edat), especialment en els àmbits que més els afecten, salut i serveis socials.
El llenguatge utilitzat per referir-nos a la gent gran mereix ser analitzat amb deteniment i examinar com les imatges socials poden ser considerades com una limitació per a un envelliment satisfactori.
La valoració dels diferents termes com ara «vell», «ancià», «Tercera Edat», «grans» pot ser diferent, segons l'IMSERSO. D'acord amb diferents estudis realitzats a Espanya, «vell» és un terme pejoratiu; «Ancià» és denominador d'una persona molt gran fràgil; «Tercera Edat» es refereix a persones en situació d'atenció o d'oci i esplai i, finalment, «persona gran» sembla ser el més neutre i forma part del vocabulari «políticament correcte», seguint les recomanacions de l'ONU.
Altres organismes, estatals en aquest cas, consideren també com a adequat i neutral l'ús del terme "persones d'edat avançada", ja que tampoc en ell hi ha càrrega ni valoració de cap tipus.
Seguint amb les recomanacions de l'IMSERSO, l'ús dels termes "envelliment" i "vellesa", projecta una imatge contraposada; mentre el primer suposa un procés carregat d'expectatives i vitalitat, la "vellesa" suposa un estat irreversible i altament negatiu. La substitució del concepte "vellesa" pel de "envelliment" avança un canvi cap a una imatge social i cultural més dinàmica de la gent gran.
D'altra banda, se solen utilitzar adjectius polars que impliquen una generalització de condicions negatives sobre la vellesa com «dependent», «malalt» i «trist», afegint la condició de «ociós», tenint en compte que la gent gran solen estar definides, precisament, per la seva condició de jubilats/es. Aquests adjectius responen a generalitzacions de condicions i circumstàncies que ocorren en la vellesa, però que no apareixen majoritàriament en tota la gent gran.
Cal assenyalar en positiu, segons l'IMSERSO, que les imatges negatives han disminuït en els últims anys, i parlen a favor d'una visió més favorable de la gent gran, gràcies a polítiques que han calat en la societat i que, per tant, han seguir implantant. Així, davant d'una imatge de dependència, malaltia i incompetència, cada vegada té més pes una altra de saviesa, serenitat, bon consell i experiència.
Conseqüentment, a nivell lingüístic, seria desitjable utilitzar termes «neutres» que descriguin al col·lectiu. També, tractar d'eliminar, en la mesura del possible, l'ús de termes globalitzadors relacionats amb l'aspecte més negatiu de l'estereotip («vell», «ancià», «avi»), segons recomana l'IMSERSO.
En aquest sentit, evitar expressions amb connotacions paternalistes o infantilizadoras com "avis/es" que, encara que solen ser enunciades amb intencionalitat afectuosa, xoquen amb una concepció de la persona gran adulta i amb capacitat d'autodeterminació.
Una imatge real i positiva de la gent gran i l'envelliment contribueix a una millor qualitat de vida. En aquest sentit, segons afirmen alguns autors, el més important de l'envelliment, el veritable repte de l'augment de l'esperança de vida, és aconseguir una autèntica qualitat de vida de la gent gran que els permeti mantenir l'activitat i la independència, en la mesura del possible.
Aquest article té una versió més àmplia en la qual s'aprofundeix una mica més en la temàtica. Es pot descarregar a través d'aquest enllaç:
[button size="medium" align="left" link="https://www.fsyc.org/wp-content/uploads/Estereotipos-vejez-lenguaje.pdf" linkTarget="_blank" nofollow="true" icon="download" icon_color="#ffffff"]Enllaç a article complet[/button]