Conforme van passant els anys, observem que les característiques dels usuaris i usuàries que rebem a les comunitats terapèutiques de la Fundació Salut i Comunitat van variant. La Comunitat Terapèutica “Riera Major” és un servei d’assistència professional l’objectiu principal és la deshabituació, tractament i reinserció de persones amb dependència de l’alcohol, cocaïna i d’altres substàncies (cànnabis, drogues de síntesi, etc.) mitjançant un tractament residencial intensiu de tres mesos i mig, amb un posterior seguiment ambulatori en un context urbà de tres mesos més.

Noves adaptacions en el programa de la Comunitat Terapèutica "Riera Major"

Durant anys, els tractaments d’addiccions ser rígids i partien del punt de vista dels i les professionals, que pensaven i decidien quines eren les necessitats de les persones addictes que arribaven als serveis. L’accent no es posava en veure què és el que necessitaven; semblava que els recursos estaven dirigits únicament als que s’adaptaven i encaixaven en l’estructura de programa marcada.

Afortunadament, des de fa temps, això ha anat canviant considerablement. Els recursos s’han adaptat, uns més que altres; els tractaments, encara que grupals, estan molt més individualitzats. La rigidesa i la immobilitat dels enfocaments professionals i dels recursos han anat també modificant.

D’aquesta manera, professionals disposats a adaptar-se i usuaris i usuàries amb unes necessitats diferents, han generat molts canvis en els programes. Entre els canvis més significatius en la població destaquem:

D’una banda, l’augment de joves, entre 28 i 35 anys, amb comportaments poc o molt poc adaptats a la societat, amb conductes agressives i desafiants, sovint arribant a la violència cap als familiars i cap a la societat en general, que consumeixen drogues per la pròpia marginalitat a la qual els porta la seva manera d’actuar. D’altra banda, es tracta de persones que han desenvolupat una addicció, però que presenten un rerefons de problemes encara més gran, i que inicien els tractaments per les fortes pressions familiars que reben, i per tant, molt poc motivades i amb nul·la consciència de problemàtica.

D’altra banda, l’augment de la patologia mental que les persones usuàries i el seu entorn pateixen de forma quotidiana, patologies que en alguns casos són generades pels consums de diferents substàncies, i en altres han estat prèvies, i en què el consum ha estat en si mateix un intent de solució dels símptomes o de reducció del malestar que això comportava.

Des del centre, que compta amb el suport del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat a través de la subvenció de l’IRPF per a fins socials, ens plantegem començar el tractament per qüestions molt més bàsiques:

  • Romandre assegut/a en una dinàmica grupal durant dues hores, la qual cosa sembla un èxit insuperable al principi.
  • Necessitat de més temps dedicat a l’exercici físic per poder descarregar energia.
  • Estar més d’una hora sense encendre una cigarreta o esperar un temps després d’acabar l’activitat física per fer-ho.
  • Mantenir l’atenció fent un treball mental, analític, de deducció, reflexiu o més introspectiu.
  • Cura i higiene personal i de les seves pròpies pertinences, que s’estén més als espais comunitaris.
  • Veure com els afecta la presa de medicació de la qual no poden prescindir.

Davant d’aquesta situació, ha calgut fer bastants reajustaments:

  • Els horaris de les activitats grupals s’han reduït. Les activitats i els grups es fan d’una hora màxima de durada. En algun cas, s’ha avançat l’activitat facilitant així a les persones més temps de descans.
  • També els continguts grupals s’han modificat, posant l’accent en les qüestions més bàsiques i fent-les més dinàmiques i amenes: grups com el de Cooperació, el Taller de Contes, l’Estimulació cognitiva, o les manualitats faciliten que l’aprenentatge es dugui a terme de forma més distesa.
  • Les activitats esportives s’han adaptat a les individualitats, podent fer cada persona l’exercici que desitgi (gimnàs, caminar, córrer, estiraments, ioga…).
  • L’atenció individualitzada ha anat augmentant de forma exponencial, oferint molt més temps d’atenció personalitzada que els permeti anar avançant.
  • Temps dedicat a les feines personals que permeti, en col·laboració amb els educadors, aclarir dubtes o plantejar altres punts de vista que faciliti poder avançar en les seves reflexions.
  • Ampliar els espais de temps lliure, i especialment en caps de setmana, la qual cosa comporta un treball en dues direccions: una, ser més conscients de les emocions que es generen davant el temps lliure i una altra, reduir el nivell d’estrès que suposa estar en una comunitat terapèutica.

Moltes altres qüestions s’han mantingut: aprendre a prevenir les recaigudes, manejar millor en les relacions socials, poder analitzar anteriors recaigudes per obtenir conclusions, valorar personalment aquells canvis que cadascú va fent; revisar les pròpies vivències anteriors per augmentar el coneixement d’un/a mateix/a, veure quines són les disfuncions familiars i poder-les modificar… Tots aquests aspectes continuen sent claus i absolutament imprescindibles en el procés de recuperació quan l’usuari o la usuària han decidit deixar de consumir.