Fa anys que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) treballa en el desenvolupament i la implementació de diversos programes i activitats relacionades amb l’avaluació dels resultats en diferents àmbits d’intervenció específics. En aquest sentit, cal assenyalar que un dels principals objectius de FSC és assegurar que aquestes avaluacions siguin inclusives, buscant activament que siguin sensibles, tant al gènere com a la diversitat. La nostra entitat s’ha proposat aplicar aquest enfocament a totes les àrees, en el marc d’un procés participatiu i respectuós que inclogui les perspectives de les persones que participen als programes i serveis de l’entitat, dels professionals que hi treballen i de la direcció de FSC.

En aquest context, neix el projecte “IDEES-Gènere”, l’objectiu principal del qual és crear un sistema de seguiment i avaluació amb perspectiva de gènere i interseccional dels serveis i programes de l’àmbit de les drogodependències i la violència masclista que gestiona l’entitat . El projecte és finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, amb càrrec a l’assignació tributària de 0,7% de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i s’alinea amb les recomanacions suggerides per diversos instituts i agències internacionals com l’  European Institute of Gender Equality (EIGE) o l’ONU Dones sobre avaluacions sensibles al gènere, així com amb l’estratègia del Govern, en matèria d’igualtat efectiva entre dones i homes 2022-2025.

Com a primer pas, per assolir aquest objectiu, es va dissenyar i validar una enquesta per a la detecció de necessitats relatives a l’avaluació sensible al gènere ia la diversitat, adreçada a professionals de l’entitat que treballen en aquests àmbits. Així mateix, en aquesta enquesta es van incloure aspectes relacionats amb la detecció de necessitats relatives al procés d’avaluació mateix i l’anàlisi del qual quedarà emmarcada dins del projecte IDEAS (Informació, Diagnòstic, Avaluació, Atenció i Seguiment) , desenvolupat per la nostra entitat.

L’enquesta va comptar amb la participació de 60 professionals, majoritàriament dones cis (53), juntament amb 6 homes cis * i 1 persona no binària, amb edats compreses entre els 21 i els 65 anys. La major part de professionals (el 85%) disposa d’estudis de llicenciatura i màster en àrees com l’educació social, la psicologia, la integració o el treball social. Pel que fa al lloc de treball, un 45% de participants treballen en serveis d’atenció a les violències masclistes, un 41,7% en serveis d’atenció a les drogodependències i un 13,3% en serveis mixtos que aborden les dues problemàtiques. de manera conjunta. La majoria d’aquests professionals (76,7%) exerceixen funcions tècniques especialitzades o de suport.

Entre les conclusions principals de l’enquesta, es destaquen les següents:

  • En primer lloc, el 80% de les persones enquestades (44 dones -73%- i 4 homes -7%-) van valorar que la necessitat d’incorporar mecanismes de monitorització i avaluació als diferents centres i serveis és un aspecte molt important. En aquest sentit, van manifestar estar d’acord o molt d’acord amb la necessitat d’implementar avaluacions “protocolitzades” que augmentin l’eficàcia del servei i que permetin analitzar dades tant quantitatives com qualitatives.
  • Tot i això, el 46,7% dels i les professionals enquestats van assenyalar que els sistemes d’avaluació que usen actualment els permeten registrar dades de forma ràpida i efectiva. A més, el 61,2% de les persones enquestades van afirmar que aquests sistemes no els permeten l’obtenció ràpida i eficaç dels resultats globals de la intervenció en qualsevol moment, cosa que dificulta una valoració òptima del servei. Entre els suggeriments plantejats pels participants, hi ha “la necessitat d’ampliar les bases de dades” i de “sistematitzar i agilitzar l’extracció d’informació” per abordar aquestes deficiències.
  • Així mateix, subratllar que el 96,7% de les persones enquestades (52 dones -86,67%-, 5 homes -8,33%- i 1 persona no binària -1,67%-), van coincidir en la importància que les avaluacions de programes i serveis siguin sensibles al gènere ia la diversitat. D’aquesta manera, aquest fet apareix com un eix fonamental per aconseguir una intervenció més eficaç i que respongui a les necessitats i particularitats específiques de les persones ateses. En aquest sentit, es va expressar un grau d’acord elevat sobre la necessitat de desagregar les dades, segons diferents gèneres i altres possibles elements de discriminació, així com de considerar l’opinió de totes les identitats de gènere i diversitats en el disseny, execució i avaluació de programes i serveis.

Tot i això, els qui van respondre van ressaltar la necessitat de millorar diversos aspectes relacionats amb el procés d’avaluació mateix. Entre els aspectes més assenyalats s’inclouen, per exemple: (a) la necessitat de desenvolupar i millorar indicadors sistematitzats per mesurar els progressos en igualtat i empoderament; (b) la necessitat d’avaluar les barreres d’accés, permanència i adherència als serveis i programes per a totes les identitats de gènere i diversitats, i (c) la necessitat dadaptar lavaluació a les seves necessitats específiques.

Per tant, i malgrat els desafiaments encara pendents relatius a l’avaluació, és rellevant assenyalar que es parteix d’un fort consens entre els i les professionals de FSC enquestats/ades quant a la necessitat d’avaluar de forma estructurada i sistemàtica, i fer-ho de manera sensible al gènere ia la diversitat.

Finalment, des de l’equip d’IDEES-Gènere volem agrair la participació en aquesta enquesta, els resultats de la qual ens ajudaran a reforçar els sistemes d’avaluació i monitorització dels programes i serveis de l’entitat, ia fer-ho en clau de gènere interseccional. dir, atenent totes les particularitats de les persones que participen en els diferents programes i serveis de lentitat.


* Per simplificar el redactat de la notícia, atès que a l’enquesta no va participar cap persona que s’identifiqués com a transgènere, cal assenyalar que quan es faci constar dones i homes, sempre ens referirem a dones i homes cis-gènere.