ECAS celebra el seu 15è aniversari amb la mirada posada en nous reptes, propostes i accions
Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) va celebrar el passat dia 20 de setembre el seu 15è aniversari, compartint records del camí recorregut i brindant per molts anys més de reptes, propostes i accions.
Va ser molt emotiu escoltar les paraules de les tres presidentes de l'entitat en aquests 15 anys, en els seus discursos previs a la celebració: Montse Tohà, primera presidenta; Teresa Crespo i Sonia Fuertes, actual presidenta i companya nostra en la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
Durant les seves intervencions, es van referir als orígens d'ECAS, al com i per què va sorgir aquesta entitat, així com a la seva trajectòria i el seu futur més proper. "Vam arribar a l'adolescència amb més d'un centenar d'entitats membres i incomptables companys/es, amics/es i col·laboradors, tant d'entitats del sector com de les administracions públiques, de l'àmbit acadèmic i del món empresarial sensibilitzat amb la inclusió social, per el que ens sentim molt agraïdes", assenyalaven.
A més, van posar en valor el que han suposat aquests 15 anys des de la perspectiva de la lluita contra la pobresa i la desigualtat, gràcies al suport de les entitats. En aquest sentit, van fer referència a la capacitat crítica de l'organització de complementar amb propostes concretes sorgides directament de les entitats."Us donem les gràcies per sumar amb nosaltres/es, per ser i fer ECAS, per ajudar-nos a defensar drets, a donar poder a persones i lluitar per una societat més justa i cohesionada".
Durant la celebració, va estar molt present la idea de posar la persona en el centre de les polítiques, però també de combinar-la amb el model comunitari. Es va fer referència específica a la renda garantida (ECAS va presentar un informe el passat mes de setembre) ia les diverses propostes relacionades amb la perspectiva de gènere, les famílies, l'ocupació i l'execució penal.
Les tres presidentes de l'organització durant aquests 15 anys també van parlar de nous reptes, com el treball amb els/les joves sense referents adults que estan arribant a Catalunya i de la problemàtica de l'habitatge. A més, es van referir a la seva voluntat de continuar treballant, per la ciutadania plena i la justícia social.
Des de la Fundació Salut Salut i Comunitat, entitat que forma part d'ECAS, ens sentim molt feliços per haver compartit aquest 15 aniversari. Enhorabona a tots els companys/es d'ECAS!
La història dels drets LGBTI: la necessitat d'un canvi de paradigma que respecti la diversitat afectiva i la identitat de gènere
La història dels drets LGBTI: la necessitat d'un canvi de paradigma que respecti la diversitat afectiva i la identitat de gènere
Durant molt de temps, aquesta història ha estat ignorada i ocultada, però gràcies als avenços socials i legals realitzats, hem arribat a aquest moment de reivindicacions LGBTI, que és un acrònim del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i intersexuals.
En general, hi ha molta més informació sobre homosexualitat masculina (no ens resulta estrany oi? Que les dones, un cop més, quedin més invisibilitzades...), així com tampoc podem entendre l'homofòbia que ha existit i existeix sense emmarcar-lo en un context heterosexista i masclista.
Anem-nos a èpoques llunyanes...
A Babilònia, l'homosexualitat era considerada una cosa acceptat i no es condemnava; és més, hi havia certa connexió entre pràctiques sexuals homosexuals i religió. Un exemple d'això seria el relat èpic de Gilgamesh.Així com en el cas d'Egipte, les lectures homosexuals dels mites dels déus Seth i Horus.
A Grècia, són conegudes les relacions entre homes adults i joves, l'exemple de l'homosexualitat d'Alexandre el Gran o la història de la poetessa Safo que vivia envoltada d'un seguici de dones a Lesbos (d'aquí el de sàfiques i lesbianes).
A Roma, d'una banda, a la primera meitat de l'imperi romà, l'homosexualitat és acceptada i hi ha fins i tot registre de matrimonis -contractes privats entre particulars- entre homes (per exemple, Neró). D'altra banda, quan comença l'era cristiana, acaba sent totalment prohibit.
A Àsia oriental, tant la Xina com l'Índia ho veien com una cosa totalment normal, fins i tot en els textos indis s'esmenta l'existència de persones del «tercer gènere» (engloba transsexuals i intersexuals, homosexuals, bisexuals ... persones que barrejaven masculinitat i feminitat). Per la seva banda, en el Japó del període Heian, hi ha referències a relacions homosexuals ia l'existència de transsexuals, com per exemple en la Història de Genji.
Abans de la colonització de Nord Amèrica, existien en les cultures indígenes persones que cridaven de "dos esperits" amb rols masculins i femenins. Per la seva banda, els asteques eren increïblement intolerants i cruels amb els homosexuals, castigant la "sodomia" amb la mort. No obstant això, per exemple, els toltecas eren extremadament tolerants amb l'homosexualitat. Sempre ha existit l'homosexualitat, en tots els segles i llocs del món. El que ha anat canviant ha estat la forma que socialment s'ha vist.
època feudal
En aquesta època, l'homofòbia bíblica té molt a veure amb l'estat de guerra perpètua en què vivien. Els pobles guerrers, de religions abrahàmiques monoteistes com el cristianisme, judaisme i islamisme, necessitaven soldats i per tant, es castigaven totes les pràctiques sexuals que no fossin estrictament amb fins reproductius.
Aquestes són les pràctiques sexuals que l'Església considera prohibides actualment. Es condemna tot el que no sigui reproductiu, incloent l'homosexualitat com sodomia, segons la interpretació de la narració bíblica de Sodoma. Veurem que aquest és un terme que s'anirà repetint amb freqüència fins i tot en les legislacions.
Per descomptat, la inquisició medieval va contribuir a perseguir en base a suposades heretgies, bruixeries i sodomia. Per exemple: la Corona d'Aragó al segle XVI va executar per sodomia a centenars de persones.
Enric VIII (Regne Unit) va impulsar la primera llei governamental contra la sodomia, considerant delicte qualsevol pràctica sexual «antinatural contra la voluntat de Déu i l'home». Aquesta llei es va estendre per totes les colònies britàniques, base de legislacions en països d'Amèrica, Àfrica i Àsia.
En el Renaixement destaquen homosexuals com Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, aquest últim va estar fins i tot empresonat per això.
La Revolució francesa (que no va ser tan revolucionària perquè va deixar de costat a totes les ciutadanes que havien lluitat per aconseguir-la, tal com apunta Olimpia de Gouges, però aquest és un altre tema...) basant-se en els principis de la Il·lustració, elimina els delictes com la bruixeria, l'heretgia i la sodomia. No obstant això, es manté en el codi francès i amb Napoleó la «ofensa a la decència pública», una cosa que s'utilitzaria posteriorment en la legislació d'Europa i americana.
Sorprèn que un dels llocs on més força té el moviment d'alliberament LGBTI sigui Alemanya a la fi del segle XIX. Especialment, a Berlín on es crea el primer comitè científic humanitari a favor de la despenalització i el reconeixement de l'homosexualitat i transsexualitat i s'articula una organització pública de defensa dels drets LGBT.
Canvi de paradigma
No es produeix un canvi de paradigma fins als anys 60. Aquestes són algunes de les dates més rellevants:
- 1962: Illinois es converteix en el primer Estat a despenalitzar el sexe homosexual consentit.
- 1969: Al barri de Greenwich Village de Nova York, es produeix un esdeveniment que suposa un abans i un després. Judith Gardland, la protagonista del Mag d'Oz, considerada una icona de l'època, mor el 27 de juny d'aquest any; molts gais, lesbianes, trans... es reuneixen al Bar Stonewall Inn, un bar clandestí regit per la màfia al que acudien persones homosexuals i trans, per plorar la seva mort.
- Finalment, el 28 de juny de 1970, es va desenvolupar una manifestació que va portar per nom la Marxa del Dia d'Alliberament o, com es coneix ara, Marxa de l'Orgull Gai, l'Orgull LGBT o Pride (traducció com Dignitat).
No podem oblidar que la lluita dels drets LGBT ha estat lligada també a la lluita contra el VIH, que s'inicia en els vuitanta quan la SIDA comença a ser una epidèmia entre la població homosexual i trans i que posa en relleu la desprotecció legal de les seves parelles; molts nuvis són expulsats de les seves cases pels familiars del difunt, no tenen dret a heretar ni a pensió de viduïtat o cobertura.
En els anys noranta, la lluita s'accelera:
- L'any 2000, Vermont es converteix en el primer Estat dels Estats Units a legalitzar el matrimoni igualitari.
- El 2001, Holanda és el primer país del món en fer-ho.
- El 2005 ho fa Espanya.
La història de la humanitat ha tractat malament al col·lectiu LGBTI i, per això, es fa necessari un canvi en el paradigma heterosexista i homòfob, lesbófobo, bifóbico, transfòbic, pel respecte a la diversitat afectiva ia la identitat i expressió de gènere.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) compta amb un servei d'atenció a la diversitat sexual i de gènere en el qual s'atén la violència intragènere, així com l'acceptació de l'orientació o identitat i problemes familiars, entre d'altres.
Paula Alcaide
Responsable de diversitat sexual de la Fundació Salut i Comunitat (FSC)
Més de 160 professionals de l'àmbit de l'educació es beneficien del pla de formació contínua en serveis d'atenció a menors de FSC
Durant aquest estiu, després de la incorporació dels últims centres adjudicats a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) per part de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, s'ha posat en marxa el pla de formació contínua dirigit als/es professionals de l'educació en 11 dels centres d'acollida de menors ubicats a la Comunitat Valenciana. Alguns d'aquests serveis estan gestionats per la nostra entitat en consorci amb l'Associació Lagunduz.
Un dels objectius principals d'aquest pla és homogeneïtzar la intervenció en els diferents centres, en base al nostre Model de Competència, de Capacitació o de Potenciació. Es tracta d'un enfocament que s'assenta en la creença que les persones són competents per créixer i desenvolupar-se i influir en el seu entorn, i tenen qualitats que els permeten superar les condicions adverses a què s'enfronten.
A més, un altre dels objectius fonamentals d'aquest pla és aconseguir dotar els/les professionals d'uns coneixements teòrics i pràctics que els siguin d'utilitat en el seu quefer quotidià, tenint sempre present que l'eix de la intervenció és el la menor.
En total han estat 161 professionals, entre integradors/es socials, educadors/es, treballadors/es socials, psicòlegs/es i equip directiu dels serveis gestionats per la nostra entitat a Castelló, Altea, el Verger, Benissa, Relleu, l'Alfàs del Pi, Calp i Polop, els destinataris/àries de les accions formatives realitzades. Cal assenyalar també que s'han posat en marxa 11 accions, la majoria d'elles impartides en els mateixos serveis i amb una durada mitjana de 3 hores cadascuna d'elles.
En un primer moment, després de les necessitats detectades per l'equip de direcció d'aquesta àrea d'intervenció de FSC, i les converses mantingudes amb els equips de direcció i coordinació dels centres, es va decidir que la primera acció formativa a impartir es centrés en la elaboració dels programes d'intervenció individual. Cal destacar que aquests programes són l'eix fonamental sobre el qual es vertebra la intervenció personalitzada dels equips professionals.
La formació ha estat impartida per SAF Serveis Psicològics, consultoria castellonenc dirigida pel professional de la nostra entitat Sergio Castelló. Aquesta organització ofereix un assessorament psicològic als/les professionals que conviuen diàriament amb el/la menor.
Els continguts d'aquesta formació van ser consensuats prèviament amb la nostra entitat. I fruit d'aquests espais de coordinació es va incloure, a causa de la cada vegada major incidència en els serveis que gestionem -i en una gran part del territori estatal- una sessió en la qual es pogués donar resposta a com incidir en la intervenció amb menors immigrants no acompanyats.
D'acord amb l'avaluació realitzada després de les sessions formatives, es confirma que els professionals se senten molt satisfets/es amb la proposta formativa rebuda. En aquest sentit, cal destacar que pràcticament la totalitat dels assistents s'ha sentit altament o molt altament satisfets/es amb el curs.També, que l'han considerat molt útil i necessari per al desenvolupament del seu treball diari amb el/la menor.
A cada assistent se li va fer entrega d'un dossier de material que incloïa les eines necessàries per a l'elaboració dels programes d'intervencions d'acord amb el projecte educatiu de l'entitat. Aquests materials, que s'han publicat a la plataforma tecnològica de treball interactiu de FSC, també han estat valorats pel 100% dels assistents com a molt positius i ajustats a la seva realitat professional.
Després de les sessions formatives, i amb l'objectiu de comprovar l'aprofitament de les mateixes, s'han establert unes sessions de seguiment i treball pràctic dels plans d'intervenció reals dissenyats en cada recurs assistencial. S'espera que, d'aquesta manera, es pugui seguir aprofundint en els coneixements adquirits.
La meva filla i jo, una història de vida
És la meva pròpia experiència i un testimoni real. Sóc mare i estic rehabilitada del consum de substàncies "tòxiques".
Exercir de mare, en el meu cas, no va ser fàcil, però crec que, tot i les enormes equivocacions que vaig cometre al seu dia, he estat una bona mare, estic segura.
Em vaig casar per amor amb què ara és el meu exmarit. Al principi, vam voler gaudir del matrimoni i no tenir fills, però al cap de pocs anys vam voler formar una família. Llavors estava sense consumir des de feia força temps, el meu exmarit em va ajudar molt, mai ho oblidaré.
Em vaig quedar embarassada i vaig tenir un part boníssim, sense problemes. Ja quan van posar la meva filla a la meva falda vaig saber que la meva vida havia canviat per sempre. Ara hauria de ocupar-me, hauríem de ocupar-nos, d'una petita que depenia de nosaltres.
Llavors, com ha dit abans, estava sense consumir, abstinent, però m'adono ara que no tenia plena consciència del que és estar rehabilitada, d'estar sòbria, com estic ara mateix. Per això va passar el que va passar, ara ho comprenc tot. Tenia ganes de ser mare, però no estava preparada per a això.
Vaig tenir sort perquè la nena dormia bé i per les nits descansàvem bastant. Al matí, seguia la meva rutina diària, la netejava, li canviava el bolquer i li donava de menjar. Al principi, li donava el pit, era una sensació meravellosa, indescriptible, tenir a la meva filla en els meus braços i donar-li de menjar, un somni fet realitat.Més tard, vaig haver de donar-li el biberó perquè la nena no engreixava prou.
També li donava llargues passejades i així, de passada, feia exercici i caminava. A totes dues ens beneficiava.Era feliç i estava tranquil·la, però amb el temps això va canviar. El meu matrimoni va començar a anar malament, teníem moltes discussions. Al final, ens divorciem. Vam acordar tenir la custòdia compartida i jo em vaig traslladar a casa dels meus pares.
Llavors vaig tenir una recaiguda. Vaig començar a consumir una substància substituta de la qual jo habitualment havia pres. Una substància que en principi ningú va detectar (o això vaig pensar jo). Per aquest motiu, jo seguia la meva vida com fins llavors. No treballava en aquell moment, m'ho podia permetre, i així quan em tocava estar amb la nena, em dedicava a ella en cos i ànima. La treia a passejar, la banyava i jugava amb ella. Els meus pares estaven feliços que estiguéssim amb ells. Es portaven molt bé. La meva filla va anar creixent i el meu consum també, encara que estava a intervals abstinent i en altres moments consumint.
Sent ja coneixedors d'aquesta situació, els meus pares i el meu exmarit, lògicament es van apartar, no aguantaven més. Vam acordar en un contracte privat que el meu exmarit es faria càrrec de la nena fins que jo em recuperés. Però no va ser així i al final ell es va quedar la guarda i custòdia. No el culpo. Jo hauria fet el mateix.
Vaig ingressar llavors en una comunitat terapèutica, però quan començava a estar bé, vaig agafar l'alta voluntàriament. Un error. Vaig tornar a recaure, evidentment. Em vaig adonar, per això, llavors del mal que m'estava fent a mi mateixa, i sobretot a la meva filla. Ella necessitava una mare.
El sentiment de culpa llavors va caure com una llosa sobre mi. Amb els anys vaig anar aprenent, senzillament a sentir-me responsable dels meus actes. Vaig deixar de consumir i vaig tornar a exercir de mare, a ocupar-me de la meva filla. La portava al col·legi, al metge, estava amb mi a casa dels meus pares quan estava malalta, li posava dibuixos animats a la tele, els miràvem juntes, li preparava el seu menjar favorit, etc. Gaudíem juntes, jo era feliç. És una sensació única. Ella també estava contenta, ho sé. En una ocasió, la vaig portar al circ, ens van donar dues invitacions. La meva filla estava boja per anar, a mi mai m'han agradat els circs, però he de confessar que ens ho vam passar molt bé, tant ella com jo.
Ja quan va començar a ser una mica més gran, vam veure la seva afició al futbol. Sempre recordaré els partits que vèiem juntes a casa dels meus pares, han quedat en la meva memòria. Quina dies més feliços, i sé que per la meva filla també ho van ser! Ho sé del cert.
Vaig procurar ocupar-me d'ella, malgrat la meva problemàtica, de la meva malaltia. Moltes vegades no ens adonem que les traves ens les posem nosaltres / es mateixos.
En el meu cas, m'he recuperat, estic rehabilitada, sòbria, després d'un llarg i duríssim procés i tinc per fi ia plena consciència de mi mateixa, com a persona i com a mare. He recuperat plenament a la meva filla ia la meva família. He tornat a néixer.
A partir d'ara, em queda la resta de la meva vida al costat dels meus éssers estimats.
Sóc una supervivent, una lluitadora i una mare.
Usuària de l'Espai Ariadna de la Fundació Salut i Comunitat (FSC)
No hi ha dues empremtes iguals
En aquesta data, 21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, tan significativa per a tots/es, hem volgut fa referència a l'empremta dactilar.
En les antigues Babilònia i Pèrsia, s'utilitzaven les impressions dactilars per autenticar registres en argila, doncs ja es coneixia el seu caràcter únic.
El 1883, el francès Alphonse Bertillon va proposar un mètode d'identificació de persones basat en el registre de les mesures de diverses parts del cos. El seu mètode, adoptat per les policies de França i altres parts del món, va tenir un estrepitós fracàs quan es van trobar dues persones diferents que tenien el mateix conjunt de mesures.
L'ús de les empremtes dactilars va ser per primera vegada objecte d'un estudi científic per l'antropòleg anglès Francis Galton (1822-1911) que va publicar els resultats d'aquest estudi en el llibre "Empremtes dactilars" (1892). Aquests resultats van confirmar ja en aquells dies tant la invariabilitat de les empremtes dactilars al llarg de tota la vida d'una persona com el seu caràcter diferenciador per a bessons idèntics.
Avui dia utilitzem l'empremta per al control d'accés i presència de persones gràcies a les seves característiques úniques que impedeixen la suplantació d'identitat.
En un món ple de codi de barres, cal parar-se a reflexionar i ser conscients que cada un de nosaltres/es som únics, no només per la nostra empremta dactilar, sinó únics també perquè som ànimes diferents i deixem una empremta exclusiva al camí .
No hi ha dues empremtes iguals, i tampoc hi ha dues pèrdues de memòria iguals. Els nostres records i les nostres memòries, el nostre comportament davant la pèrdua i les famílies que tenim davant dels nostres ulls, també són diferents.
Per a això, hem volgut plasmar les 102 petjades de les persones usuàries que a dia d'avui estan amb nosaltres/es en aquest servei. La forma d'plasmar-les ha estat a través d'un arbre, símbol universal de la regeneració perpètua i, per tant, de la vida en el seu sentit dinàmic.
Feliç Dia Mundial de l'Alzheimer!
Isabel Ortega Hernández
Treballadora Social i coordinadora de l'Àrea Psicosocial de la Residència i Centre de Dia "Las Fuentes" de Saragossa, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat.
La Fundació Salut i Comunitat presenta a Madrid el pla formatiu del projecte europeu "Alternative"
FSC ha celebrat avui la jornada "La cura de persones grans i/o amb discapacitat en l'entorn familiar" a la seu de Creu Roja Espanyola a Madrid.Aquesta trobada, que ha comptat amb nombrosos assistents, s'ha realitzat en el marc del Projecte "Alternative" sobre atenció a cuidadors no professionals i famílies d'acollida de persones grans en situació de dependència.
Com a punt de partida, Olga Diaz Escalona, sotsdirectora del Departament d'Intervenció Social de Creu Roja Espanyola, ha presentat la jornada i, a continuació, Gemma Roces, responsable de programes per a persones cuidadores de Creu Roja - Barcelona, el programa d'atenció a persones cuidadores d'aquesta mateixa organització.
Seguidament, s'ha presentat el marc comú europeu i el pla formatiu del Projecte "Alternative", impulsat des de França i amb col·laboració de Bèlgica, Itàlia i Espanya, comptant per a això amb el finançament del Programa Erasmus + de la Unió Europea. La presentació del projecte ha anat a càrrec de Xavier Ferrer, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i de Gustavo Muñoz, coordinador del Projecte "Alternative" d'FSC.
Durant la jornada, s'han exposat les característiques i accions fonamentals del projecte "Alternative" de capacitació de persones cuidadores no professionals: cuidadors familiars i famílies d'acollida de persones grans i/o amb discapacitat. Per a això, s'ha compartit amb les persones assistents el model estàndard del pla formatiu europeu que actualment es troba en fase d'avaluació per part de les organitzacions associades al projecte: Cedis i A TS a França, koiné i CEIS a Itàlia, AVIQ i SUSA en Bèlgica i la Fundació Salut i Comunitat a Espanya.
Alguns dels temes que s'han abordat en aquesta trobada han estat els diferents perfils dels cuidadors/es no professionals de persones grans: voluntaris o familiars que atenen a la gent gran que segueixen vivint al seu domicili; familiars (generalment fills/es) o altres que les acullen a casa seva; famílies d'acollida "professionalitzades" (habitual a França i regulada a Espanya en algunes CCAA, però gairebé sense pràctica real al respecte). En la trobada també s'ha incidit en la importància de la cura al cuidador/a familiar.
La cura familiar de les persones grans i/o dependents constitueix un desafiament social important, atès que genera un increment notable i progressiu de la responsabilitat de la família de proporcionar ajuda i assistència durant un període de temps generalment molt prolongat, a un familiar en situació de fragilitat, no existint precedents en la història del nostre país d'aquesta nova condició, amb el consegüent impacte físic i psicològic en les vides dels familiars cuidadors. D'aquí que s'hagi posat en valor la importància del paper de la persona cuidadora.
El projecte europeu "Alternative" pretén millorar les habilitats i aptituds per a la cura de persones grans, persones dependents o amb discapacitat en l'entorn familiar. Cal assenyalar que en l'actualitat cada vegada hi ha un major nombre de persones grans assumint la cura d'un familiar (de vegades molt grans), cònjuges o altres familiars en situació de dependència o amb discapacitat, i en la majoria dels casos es tracta de dones cuidadores.
Per aquest motiu, un dels aspectes rellevants a abordar en aquest àmbit és la sensibilització sobre la necessitat i importància de la coresponsabilitat entre dones i homes en les tasques de cura, sense distinció de sexes, tal com s'assenyala en algunes línies de recerca recents.
En aquest sentit, en l'actualitat, s'està obrint pas a models emergents d'homes cuidadors que assumeixen responsabilitats en la cura de persones grans, implicats tant en les tasques de cura remunerades com en les voluntàries o no remunerades.
Per això, des FSC considerem que hem de continuar treballant en aquest àmbit, possiblement podria ser a partir d'un projecte nou, amb el qual ens agradaria aprofundir en la importància d'enfortir el suport a cura de persones grans o en situació dependència en l'entorn familiar mitjançant la formació, a partir del compromís de tots els agents implicats: persones cuidadores, institucions i organismes públics.
FSC signa un conveni marc d'acció social amb Leroy Merlin plasmant-se en una primera donació
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha signat recentment un conveni amb Leroy Merlin Espanya que revertirà en la millora del benestar de menors en situació de vulnerabilitat, usuaris/es de centres gestionats per la nostra entitat a la província d'Alacant.
Des del seu compromís amb la responsabilitat social, la companyia Leroy Merlin (LME), especialitzada en el condicionament i la decoració de la llar, ha volgut donar suport a FSC a través de la signatura d'aquest conveni, en el qual s'inclouen diferents iniciatives d'acció social.
Les iniciatives que LME podrà desenvolupar mitjançant aquest conveni, tal com es detalla en el mateix, són: la cessió de materials a FSC, destinats a projectes concrets de suport a menors amb necessitats d'ajuda;l'aportació de la mà d'obra necessària per a l'execució d'activitats de condicionament en serveis en què resideixin que requereixin d'adaptacions o conservació, així com accions de voluntariat per part del personal de Leroy Merlin.
El conveni marc té una durada d'un any, podent-se prorrogar per períodes successius anuals, sent cinc centres de menors de titularitat pública, gestionats per la nostra entitat a la província d'Alacant, els beneficiaris d'aquesta donació realitzada en concret des de la botiga de LME a Finestrat.
El primer servei en beneficiar-se d'aquest conveni ha estat el Centre d'Atenció de Menors (CAM) La Mar a l'Alfàs del Pi que ha rebut recentment una donació de productes amb un cost d'uns 1.500 euros.
Cal assenyalar que LME, des del seu compromís amb la responsabilitat social, contribueix a la millora de l'entorn mitjançant el desenvolupament de projectes de condicionament de llars, residències i centres d'acollida de menors i persones de la tercera edat en situació o risc d'exclusió social. Segons fonts de la companyia, el 2016 s'han desenvolupat 64 projectes en els quals han participat 49 botigues i més de 525 voluntaris/es, gràcies als quals s'ha contribuït a la millora de la llar de més de 3.157 persones.
Des de la Fundació Salut i Comunitat volem fer arribar el nostre agraïment a Leroy Merlin per aquesta donació, i especialment als/les treballadors que ens han facilitat aquesta ajuda que, sens dubte, donarà resposta a les necessitats dels 6 menors que resideixen en el servei CAM La Mar a Alfàs del Pi.
La totalitat d'usuaris / es enquestats de la Residència "Les Fonts" de Saragossa gestionada per FSC recomana el servei
El Departament de Qualitat de l'Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS) ha realitzat una enquesta de satisfacció als seus quatre centres de titularitat pública amb gestió externa, entre ells la Residència i Centre de Dia "Les Fonts". Aquest servei compta amb 68 places de residència i 35 de centre de dia. Des d'agost de 2005, està gestionat per Valoriza Serveis a la Dependència i la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
Aquesta enquesta ha comptat amb una alta participació, un 84,85% del total d'usuaris/es que compten amb capacitat cognitiva suficient o, si no, ha estat resposta per un familiar dels mateixos. Per poder omplir-, els usuaris/es devien portar -com a mínim- tres mesos en el centre.
Recentment el IASS ha fet arribar els resultats d'aquesta enquesta a les direccions dels centres, així com la comparativa del resultat obtingut de mitjana a la resta de serveis de titularitat pública. Els resultats de "Les Fonts", comparativament respecte a la mitjana de centres públics de la mateixa tipologia, són d'una diferència en positiu cap a aquest servei, sent recomanat per tots els usuaris/es enquestats (100%).
Dels 26 ítems avaluats, totes les variables rellevants fan referència a la bona qualitat del servei ofert per l'equip professional del centre en les diferents àrees de treball (sanitària, psicosocial i serveis generals). En aquest sentit, cal destacar l'opinió del centre qualificada com a "excel·lent" per part dels usuaris / es enquestats, assenyalant a més, tal com reflecteixen les seves respostes, que es troben molt a gust, que se senten molt cuidats o que té sempre en compte la seva opinió.
Un altre aspecte a destacar, entre d'altres, és que els usuaris/es enquestats majoritàriament comparteixen estada en el servei (85,71%), valorant d'altra banda l'acollida com a "molt bona" (76,79%); l'atenció mèdica (favorable en un 94,64); el bon tracte dels/de les auxiliars (96,43), d'infermers/es (96,43) o altres professionals (98,21).
També compten amb molt bona valoració, comparativament respecte als resultats de la resta de serveis públics de l'IASS de la mateixa tipologia, el servei de neteja (96,43), la informació sobre activitats (71,43) i la participació dels usuaris/des en aquestes.
Després de 13 anys de gestió del centre, per FSC és una gran satisfacció conèixer aquestes excel·lents valoracions que reflecteixen que els usuaris/es d'aquest servei se segueixen sentint "Com a Casa", tal com s'ha vingut reflectint també en enquestes anteriors realitzades des el Departament de Qualitat de l'Institut Aragonès de Serveis Socials, en què s'han obtingut puntuacions similars.
També ens satisfà saber que la Residència i Centre de Dia "Les Fonts" segueix sent un centre molt sol·licitat a l'hora de demanar places, tal com ens traslladen des del mateix.
Per tot això, l'equip professional del servei vol agrair als usuaris/es i als seus familiars aquestes excel·lents valoracions, que sens dubte van a seguir sent un estímul perquè el seu treball diari segueixi desenvolupant-se amb la mateixa implicació, des d'aquest gran compromís amb la qualitat mantingut any rere any.
FSC realitzarà un estudi sobre serveis d'atenció i intervenció en violències sexuals a Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha confiat en la Fundació Salut i Comunitat (FSC) per a la realització d'un estudi en aquesta ciutat sobre el funcionament i les mancances de la xarxa d'atenció i intervenció en violències sexuals, per oferir informació actualitzada de manera telemàtica i sensibilització sobre el fenomen de les violències sexuals.
La violència sexual és un atemptat contra la integritat física i psicològica de l'ésser humà, la seva llibertat i la seva dignitat. Representa una greu violació dels drets humans. En l'actualitat, aquest tipus de violència segueix sent una xacra social.
A Catalunya, segons fonts dels "Mossos d'Esquadra", durant l'any 2016 es va registrar un augment del 43,47% de les denúncies per abusos sexuals (1.099). No obstant això, analitzant la incidència d'aquest tipus de delictes sexuals en la població menor d'edat catalana, les xifres són encara més alarmants, amb un augment del 68,56% de denúncies per abusos sexuals (713) i del 28, 9% de denúncies per agressions sexuals (254) respecte a l'any anterior.
Els objectius generals d'aquest estudi que va a desenvolupar FSC i que s'estima finalitzar a finals d'enguany, són contribuir a la visibilització del fenomen de les violències sexuals a la ciutat de Barcelona, mitjançant la sensibilització ciutadana sobre l'existència i tractament de les violències sexuals, especialment en el cas de les dones, els/les adolescents i joves. També, millorar el coneixement de la xarxa d'atenció i intervenció dirigida a les persones víctimes d'abusos o agressions sexuals existent a Barcelona, tant en el cas dels/ de les professionals d'atenció social com a de la ciutadania general, que faciliti el accés als difererentes serveis. Finalment, un altre dels objectius generals d'aquest estudi és impulsar l'enfortiment de la xarxa d'atenció especialitzada en violències sexuals en aquesta ciutat, mitjançant la detecció de necessitats no cobertes i propostes de millora.
En aquest sentit, FSC va desenvolupar un estudi per recollir informació detallada sobre tots els recursos existents i en funcionament a la ciutat de Barcelona que configuren la xarxa d'atenció en l'àmbit de les agressions i abusos sexuals. A la ciutat hi ha diferents recursos municipals, entitats i associacions de dones i feministes que treballen des de fa anys les violències sexuals.
Aquest estudi permetrà la detecció de les necessitats no cobertes i proposar millores, així com disposar d'un espai web actualitzat, avalat per l'Ajuntament de Barcelona, on es recullin tots els serveis, programes i projectes, que puguin explicar a la ciutadania que hi ha la atenció, la prevenció, la formació en violències sexuals, i contribuir així a la seva eradicació ia la recuperació de les dones, els/les adolescents i joves.
Les accions de difusió del projecte també inclouen entrevistes a professionals i entitats, associacions de dones i feministes referents al territori.
FSC avança en la consolidació de l'acord de col·laboració amb l'Association pour la Sauvegarde de l’Enfance et de l’Adulte du Finistère en el marc del Programa "Rupture"
Després d'un any d'intens treball en comú, representants de la nostra entitat han rebut la visita del director general de l'Association pour la Sauvegarde de l'Enfance et de l'Adulte du Finistère, Emmanuel Fayemi i del director del Dispositif d'Accueil Diversifié (DAD), Xavier Velly, per tal d'avaluar els objectius assolits durant el nostre primer any de treball conjunt i formular els nous objectius a abordar durant el proper any, en el marc del Programa d'Intervenció "Rupture".
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Dispositif d'Accueil Diversifié (DAD) desenvolupen des del passat mes d'agost de 2017 el Programa "Rupture", a través del qual, i amb una periodicitat mensual, entre 6 i 8 joves francesos en situació de risc, són atesos a Espanya per l'equip professional del programa i per les famílies d'acollida que resideixen a la comarca de la Marina a Alacant.
Durant aquest primer any de treball conjunt, hem fet passos molt importants per a l'estabilitat del programa, després de l'acord de col·laboració amb el DAD del passat mes d'octubre. A més, s'ha redefinit la situació amb les famílies educadores; s'ha realitzat un curs de formació a través del qual s'han incorporat noves famílies educadores al programa; i s'han formalitzat acords de col·laboració amb diferents empreses perquè els menors atesos/es en el programa puguin realitzar pràctiques en els àmbits del seu interès.
En les sessions de treball mantingudes amb els responsables de les entitats franceses, s'han abordat aspectes com el compliment dels objectius plantejats, la metodologia d'intervenció amb els/les joves, la formació de les noves famílies educadores, la formació contínua de les famílies en actiu i, com a novetat, la possibilitat d'implementar una nova iniciativa per atendre joves menors de 14 anys.
Així mateix, s'han mantingut entrevistes amb els menors atesos/es, tant a les llars de les famílies d'acollida com en les oficines del Programa "Rupture", havent pogut conèixer els responsables de les entitats franceses, alguns dels recursos que ha començat a gestionar la nostra entitat, en els quals els menors desenvolupen la seva activitat quotidiana de voluntariat, formativa i esportiva. En concret, van poder conèixer, a més dels domicilis de les famílies d'acollida, a les diferents empreses que acullen en pràctiques als menors d'aquest projecte, així com als propis menors del Programa "Rupture".
Durant aquests tres dies d'intens treball, també hi ha hagut temps per convidar als nostres socis a conèixer diferents recursos en àrees estratègiques d'intervenció d'FSC situats a la ciutat de Barcelona, concretament el "Espai Ariadna" de l'àrea de dona; la Residència i Centre de Dia del "Bon Pastor" per a gent gran; el Centre de Dia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), així com el Servei Tutelar.
També han visitat diferents serveis a la Comunitat Valenciana, com és el cas del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de València i especialment a Altea, localitat en la qual es troba la majoria dels centres de menors gestionats per FSC: els centres d'acollida per a menors estrangers no acompanyats de "eL CASTELL" i "Verdader 2" i del centre de protecció a menors "Verdader 1". A més, van poder conèixer de primera mà els habitatges socials per a gent gran i el Centre Especialitzat d'Atenció al Major (CEAM)
Les jornades de treball han conclòs de forma satisfactòria per a ambdues parts i els nostres socis francesos s'han mostrat molt satisfets amb la feina feta durant aquests dies, en els diferents espais. Per la nostra banda, destacar que seguirem treballant en la millora contínua del Programa "Rupture" i en la implementació d'un nou projecte conjunt.