"Del voluntariat que realitzo a la Residència de Figueres, m'agrada especialment escoltar Carmen, la persona gran a qui acompanyo"

Nina Sans és infermera de professió i col·labora des de fa més de dos anys com a voluntària de la Residència Els Arcs de Figueres, a Girona, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya. Segons hem pogut saber, és una persona activa, alegre, responsable i amb moltes inquietuds, a més a més d'amant de la natura. En aquesta entrevista, coneixerem la seva activitat com a voluntària, a més de la seva visió sobre el voluntariat, del qual destaca que ajuda a ampliar les xarxes socials, així com impulsar l'autoestima, la capacitat d'adaptació i la relació amb els altres.

– Quant de temps portes realitzant aquest voluntariat a la Residència “Els Arcs” de Figueres, a Girona?

Vaig començar a fer aquest voluntariat quan es va reiniciar després de la pandèmia. Crec recordar que a principis del 2021.

– Què és el que et va fer decantar-te per aquest centre per fer voluntariat?

Anteriorment, havia fet acompanyament a domicili. Arran de la pandèmia, es va deixar de fer aquest tipus de voluntariat i, amb la tornada progressiva a la normalitat, primerament, es va reiniciar el voluntariat en residències. Tot i així, he pogut veure necessitats semblants en tots dos acompanyaments.

– En el teu cas, a més, el voluntariat el fas a través de l'organització Càritas…

És així. Càritas rep les demandes i posa en contacte la persona interessada a fer voluntariat amb l'usuari/ària d'un servei, on poder fer aquesta tasca.

– Amb quina freqüència fas aquest voluntariat al centre?

Acostumo a anar-hi aproximadament una hora cada setmana.

­ – Com és la relació amb la persona a qui acompanyes al centre?

S'ha creat un enllaç d'amistat i sento que és com quedar-se cada setmana amb una amiga per xerrar d'una gran varietat de temes. A la Carme, la dona a qui acompanyo, li agrada molt el cafè i ens prenem un cafè mentre ens posem al dia de la setmana.

– De les tasques que fas com a voluntària, quines et motiven més?

Em motiva veure la seva alegria en veure'm, les nostres xerrades, que m'expliqui sobre la seva vida, els seus fills, les seves aficions, la seva manera de veure la vida, les seves inquietuds i compartir-hi experiències.

Del voluntariat que faig, m'agrada especialment escoltar la Carme, la persona gran a qui acompanyo.

– Quins beneficis consideres que aporten les teves tasques de voluntariat?

Crec que aquesta tasca és una necessitat creixent. El voluntariat ajuda a ampliar les xarxes socials, impulsar els recursos personals com l'autoestima, la capacitat d'adaptació i de la relació amb els altres, millorant la salut emocional i psicològica.

– Quin aprenentatge o aprenentatges més destacats t'ha aportat fins ara aquest voluntariat?

Mai no m'hauria imaginat que em faria tant com a persona…

A més, m'ha aportat apreciar les petites coses, una xerrada, un cafè, una mirada, un somriure... a l'altra persona.

- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d'aquest servei?

Els diria que la primera vegada que ho fas canvies. També, que la primera vegada que ets capaç d'arribar a una persona a qui la pots fer somriure, a qui li pots agafar la mà, a qui li pots donar una esperança sense esperar res a canvi, canvies…

Per mi és un àmbit on cultivar la sensibilitat, la solidaritat i la generositat.

– Vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntària?

Sí, vull dir que la vellesa i la solitud és una cosa a què la societat acostuma a donar l'esquena o fins i tot estigmatitzar.

El voluntariat en general, i amb persones grans en particular, ofereix un enriquiment humà i el descobriment de la satisfacció de cuidar l'altre des de l'amor.

M'agrada la sensació de poder fer comunitat, més enllà de la nostra família i amistats, de tornar a allò comunitari per poder acompanyar-nos els uns als altres. En certa manera, es tracta de fugir de l'individualisme, tan habitual en aquests temps. Amb això, es posa de manifest la necessitat d'allò solidari, comunitari i tribal.

Crec que entitats com Càritas i la Fundació Salut i Comunitat fan una gran tasca, si bé encara queda molt de camí per recórrer.

– Per acabar, amb poques paraules, podries dir-nos com et fa sentir aquest voluntariat?

Sí, sento molt agraïment i satisfacció.


Representants de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC visiten diferents recursos de l'entitat guipuscoana AGIPAD

En el marc de la col·laboració entre el Circuit d'Adiccions de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l'entitat AGIPAD, una delegació de FSC ha visitat recentment dos dels recursos gestionats per AGIPAD a la província de Guipúscoa, acceptant així la seva invitació, per poder compartir experiències, podent conèixer de primera mà la seva feina. Durant el mes de setembre del passat any, van començar les converses entre ambdues entitats, fent una visita de representants de la delegació de l'entitat basca a diferents recursos de drogues de la nostra entitat (Comunitat Terapèutica “Riera Major”, el Servei d'Atenció Psicològica – SAP- i els Pisos Terapèutics de Barcelona).

Des de la UNAD (entitat de què formem part FSC i AGIPAD), a través del seu delegat, Félix Sarasua, director d'AGIPAD, es va sol·licitar que representants d'aquesta entitat poguessin visitar els nostres pisos de reinserció a Catalunya, atesa la intenció de l'entitat basca d'implementar aquest recurs en els tractaments que ofereixen, i així poder conèixer els nostres procediments de treball, a fi que, en un futur, la nostra entitat pogués supervisar la seva posada en marxa. Aquesta visita es va fer el mes de setembre passat.

Segons expliquen Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC i Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll, tenint en compte les dificultats a nivell d'aplicació del programa que presenten els centres de la seva entitat, des del moment en què van entrar en concert econòmic amb la Diputació de Guipúscoa, van tenir interès per conèixer la nostra feina. Quan van conèixer les dinàmiques de funcionament dels nostres pisos de reinserció, el programa, el disseny i l'aplicació d'aquest, els van sorgir dubtes sobre l'autonomia de decisió que tenim a Catalunya respecte a l'estil d'intervenció, en comparació amb les limitacions amb què apliquen els seus programes, a nivell de relació amb lAdministració pública, duent a terme un intercanvi dexperiències molt enriquidor per a ambdues parts”.

Després d'aquesta visita d'AGIPAD a diferents serveis de la nostra entitat a Catalunya, els nostres companys/es Gemma Maudes, Jordi Morillo i Alicia Clotet, directora del pis de reinserció Teodoro Llorente, han visitat recentment diferents serveis d'AGIPAD. Concretament, el Centre Residencial Haurtxoak, servei d'acollida per a dones amb fills menors de 5 anys, situat a Sant Sebastià, així com la Comunitat Terapèutica Haize-Gain, a la població d'Oyarzun, a la província de Guipúscoa.

En relació amb aquest marc de col·laboració, la visita els ha permès poder conèixer un centre residencial de tractament exclusivament de dones, “la qual cosa ens generava un gran interès, atesa la necessitat de conèixer com es treballa des de la perspectiva de gènere en un recurs de aquestes característiques. També ens ha permès conèixer les diferents realitats i condicions que tenim les entitats, en funció del marc autonòmic on desenvolupem els nostres projectes i serveis, permetent discutir els processos d'adaptació necessaris per al compliment de les condicions imposades per l'Administració pública, així com poder anticipar alguns canvis que també seran objecte d'adaptació, en funció de les condicions que s'apliquin,

La visita va finalitzar a la seu d'AGIPAD a Sant Sebastià, on els nostres companys/es van poder conèixer els altres professionals de l'entitat, emplaçant-los a una futura trobada a Catalunya, on poder continuar desenvolupant processos de col·laboració, coordinació i suport mutu durant els propers mesos.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


FSC organitza la III Jornada A Plenes Facultats: "Sexe&Drogues: Et puc explicar una cosa? Estratègies preventives entre iguals"

El Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) celebrarà el proper dia 8 de juny, en horari de 10 a 14 hores, aquesta tercera jornada. Es tracta d'una trobada en format en línia, adreçada a professionals de l'àmbit de les drogues i de la prevenció amb població jove, així com totes aquelles persones interessades en aquesta temàtica. La jornada està finançada pel Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) del Ministeri de Sanitat i compta amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

La trobada abordarà la temàtica referent al sexe i les drogues a la joventut, oferint-se diferents eines per al seu abordatge. S'iniciarà a les 10.00 hores amb la presentació i benvinguda per part de Joan Colom, subdirector general d'Adicions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques de l'Agència de Salut Pública de Catalunya; de Joan Ramón Villalví, delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat i de Marta Álvarez, gerent de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat.

La jornada contempla la visualització del vídeo de presentació del projecte i la realització de les taules de reflexió “En qui confia la joventut per parlar de drogues?” i “A mi no em passarà mai. Augment de les ITS a l'era de la infoxicació”. Així mateix, també tindrà lloc la taula d'experiències “Joves i Educació entre Iguals”, espais tots ells on participaran diferents experts/es. La jornada es clourà amb la visualització del vídeo d'activitats EPF.

La trobada és de caràcter gratuït per a professionals i joves interessats en els àmbits de la salut mental i joventuts, si bé cal inscripció prèvia a través d'aquest formulari (dies  previs  a la jornada, les persones inscrites rebran un enllaç d'accés a la mateixa).

Per a més informació: epf@fsyc.org


"No hi ha res més gratificant que el somriure i l'abraçada d'un menor, sobretot dels nens/es especials que viuen a la Residència 'Xiquets' a València"

Amparo Arona López és voluntària de la Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets a València, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), en consorci amb el Grup Lagunduz. Ha acompanyat com a voluntària de Mamás en Acción tots els menors que han requerit hospitalització d'aquest servei d'atenció a nens, nenes i adolescents (NNA) amb necessitats especials del sistema de protecció. Aquests NNA tenen edats compreses entre els 6 i els 17 anys, ambdues inclusivament, i necessiten una atenció particular per les seves necessitats especials d'índole física, psíquica o sensorial.

– Ens agradaria que ens posessis una mica en antecedents, per què vas decidir fer-te voluntària de Mamás en Acción?

Els meus fills s'han anat fent grans i sempre havia tingut ganes de formar part d'un voluntariat on poder oferir el meu temps, o bé a persones grans o nens.

- En el teu cas, es dóna la circumstància que també ets la coordinadora d'aquesta entitat a València, oi?

Sí, és així. Vaig començar com a voluntària, i el projecte de Mamás en Acción em va apassionar. En un moment donat, van demanar la col·laboració d'algun voluntari/a per ocupar-se de les funcions de coordinar els acompanyaments i no m'ho vaig pensar dues vegades. Vaig estar 3 anys fent aquestes tasques de forma voluntària i avui dia és la meva ocupació laboral. Aquestes funcions les faig compatibles amb la tasca que porto fent des de fa anys com a voluntària, és a dir que són dues tasques diferents.

– Concretament, com en aquesta entrevista volem conèixer la teva tasca com a voluntària, en què consisteix el voluntariat que fas a Mamás en Acció a la Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents “Xiquets” a València?

Amb “Xiquets” comencem a col·laborar gairebé des dels inicis de Mamás en Acción, acompanyant a diàlisi un dels menors del centre. Aleshores, també celebràvem els aniversaris als centres on realitzàvem aquest voluntariat i també anàvem moltes tardes a aquest servei, prèvia coordinació amb el centre.

– I de quina manera feu aquesta coordinació per poder dur a terme aquest voluntariat?

Fonamentalment, quan un dels menors necessita hospitalització, ens coordinem amb la persona responsable del servei i cobrim part de la jornada amb el menor a l'hospital.

També dir-te que, cada cop que hi ha un acompanyament d'un menor de Xiquets, els torns es cobreixen en un obrir i tancar d'ulls. Molts d'aquests nens tenen ingressos recurrents i cadascú ja té el seu propi “club de fans” dins del voluntariat de Mamas en Acción.

– En el teu cas, quants menors has acompanyat?

A moltíssims, porto realitzades més de 600 hores de voluntariat. He acompanyat com a voluntària tots els menors que han estat ingressats de la Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets a València.

– Amb quina periodicitat fas aquest voluntariat o quant de temps dediques aproximadament a aquest voluntariat?

Els voluntaris/es de Mamás en Acción no tenen cap un horari preestablert, l'únic que se'ls demana és que durant l'any facin mínim 2 torns, però ja t'avanço que, si fas un acompanyament a un menor, voldràs fer més .

– Bé és saber-ho… Què t'aporta a tu aquesta experiència de voluntariat?

És un tòpic, però sempre t'emportes més del que dónes. Aprens a veure que, si la vida t'ha posat al lloc de donar en comptes de al lloc de rebre, ets un afortunat/da. Dels nens/es se n'aprèn sempre. A mi, a més, m'ha ajudat a conèixer la realitat dels menors tutelats i això va portar la meva família a fer-se família d'acollida.

– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat als NNA usuaris del centre?

Als d'aquest servei ia qualsevol altre menor, sentir que algú que no coneixes decideixi dedicar-te temps d'afecte per estar, acompanyar, jugar, abraçar… és el més.

– Amb quin moment o moments et quedes de la teva experiència de voluntariat a la Residència “Xiquets” fins ara?

Sempre recordaré com a anècdota el cas d'un menor que acompanyem força vegades, per tractar-se d'un malalt crònic. També que un dels seus ingressos va ser perquè va fingir estar dolent perquè l'acompanyéssim a l'hospital.

A nivell més personal, he de confessar que les paràlisis cerebrals em produïen molt de respecte i al principi, no gosava acompanyar aquestes persones. Un dia em vaig decidir i vaig descobrir les diferents maneres d'interactuar, i he de dir que acompanyant aquests nens/es he gaudit molt. Són una veritable lliçó de vida…

– Quin missatge faries arribar a totes aquelles persones que estan pensant a sumar-se a l'equip de Mamás en Acción i vulguin fer voluntariat a la Residència “Xiquets”?

Els diria que s'hi atreveixin, ja que això et canvia la vida. No hi ha res més gratificant que el somriure i l'abraçada d'un menor, sobretot dels nens/es especials que viuen a Xiquets.


"Estic molt agraïda que es reconegui la meva feina i la meva trajectòria en el seu conjunt, desenvolupada a l'Observatori Noctambul@s de FSC"

La nostra companya de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), Sònia Ricondo, advocada especialista en violències masclistes, ha rebut recentment una distinció per part de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat (CGTSE), organisme de la Generalitat de Catalunya, dependent de la Direcció General de la Policia. Aquesta distinció suposa un reconeixement a la seva professionalitat destacada.

El director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, a proposta de la CGTSE, li ha atorgat la felicitació tipus A, en un acte celebrat al complex dels Mossos d'Esquadra de Sabadell, a Barcelona. Aquesta distinció suposa un reconeixement a la seva destacada professionalitat i compromís exercit amb les seues funcions, així com per la seua col·laboració amb el cos de Mossos d'Esquadra, segons ha assenyalat la CGTSE en una nota informativa.

La nostra companya Sònia Ricondo ha destacat respecte a aquesta distinció, que “estic molt agraïda que es reconegui la meva feina i la meva trajectòria en el seu conjunt, desenvolupada al Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat, i en concret a l'Observatori Noctambul@ s. Gràcies a la tasca d'equip, podem treballar dia a dia per sensibilitzar i prevenir les violències sexuals i amb el nostre discurs, poder contribuir a eradicar-la”.

En aquest sentit, cal destacar la tasca de l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat en l'àmbit de la prevenció i l'abordatge de les violències sexuals en espais festius d'oci, a través de l'elaboració de protocols i circuits d'actuació. També, les accions informatives i de sensibilització, que es duen a terme amb aquests fins preventius, dirigides a la ciutadania.


Posant la mirada a la logopèdia a les llars d'atenció a la infància i adolescència gestionades per la Fundació Salut i Comunitat

En aquesta tipologia de centres, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz a nivell estatal, intentem incidir en la detecció primerenca de les necessitats dels nens, nenes i adolescents per començar l'atenció individualitzada com més aviat possible, oferint-los una intervenció adaptada a les vostres necessitats. Per això, hem volgut reforçar la presència de la figura del logopeda a la Llar d'atenció a la infància i adolescència Xiquets, a València, de titularitat de la Generalitat Valenciana, i la Llar per a nens, nenes i adolescents refugiats d'Ucraïna “MIR” a Valladolid, de la Junta de Castella i Lleó, serveis en què comptem amb logopeda propi, si bé al conjunt de centres sol existir un conveni de col·laboració amb un professional extern de l'àmbit de la logopèdia.

El més habitual és que pensem que el/la logopeda és una figura professional necessària únicament quan els nens/es tenen problemes de pronunciació, i aquesta idea és certa, però també ho és que la seva presència als centres i llars residencials, permet avançar en la intervenció sobre molts aspectes. Per això, ens endinsarem en aquesta figura, així com en les seves funcions i aspectes més destacats.

El logopeda és el professional sanitari que centra el seu treball en la investigació, prevenció, avaluació i intervenció dels trastorns de la comunicació, el llenguatge oral, el llenguatge escrit (lectura i escriptura), la parla, la veu, l'audició i de les funcions orals associades (respiració, masticació i deglució).

Això significa que, entre les seves funcions, es tracta de millorar la salut i la qualitat de vida dels infants i adolescents amb alteracions del llenguatge i de la comunicació, però també que fa possible que aquests puguin empassar, beure o respirar de manera segura, que puguin produir sons amb la veu, millorar l'audició o comprendre el llenguatge escrit, per posar-ne uns exemples.

A més, com és sabut, la comunicació és el pilar fonamental de l'ésser humà, ja que és el mitjà que possibilita la relació amb les persones del nostre entorn. En aquest sentit, ens permet conviure dins un sistema social i cultural, compartint idees i sentiments. Així mateix, permet la integració de totes les funcions cerebrals associades a la comprensió i l'expressió del llenguatge verbal, oral, escrit i llegit, així com de totes les formes de comunicació no verbal.

Amb l'objectiu de realitzar una avaluació de les necessitats de cadascun dels nens/es, durant aquests darrers mesos, s'ha dut a terme una col·laboració entre els/les professionals de la Llar d'atenció a la infància i adolescència “Xiquets” a València , i la Llar per a nens, nenes i adolescents refugiats d'Ucraïna “MIR” a Valladolid, tots dos gestionats per la nostra entitat, que ha permès l'elaboració d'un protocol d'exploració comú que permetrà una millor avaluació i intervenció amb nens, nenes i adolescents amb necessitats de suport en la comunicació i el llenguatge de les diferents llars i residències gestionades per aquestes entitats.

D'aquesta manera, i d'acord amb el protocol elaborat, els professionals de la logopèdia duen a terme una exploració orofacial (avaluant la respiració, la codificació dels narius i la mobilitat lingual), una exploració auditiva, una avaluació del llenguatge i la comunicació i una avaluació de la lectoescriptura.

Així mateix, gràcies a la figura del logopeda, juntament amb l'equip interdisciplinari amb què comptem en els recursos d'atenció a la infància i l'adolescència gestionats per FSC i el Grup Lagunduz, es busca facilitar l'aprenentatge d'un nou idioma en aquells joves refugiats o migrants des de la filosofia Montessori, abordant l'ensenyament de la lectoescriptura des d'una perspectiva més manipulativa.

A més, també s'intervé en els problemes de comprensió lectora, dislèxia i pronunciació detectats, fomentant així l'autonomia en l'aprenentatge, i proporcionant, en aquells nens i nenes amb diversitat funcional que així ho requereixin, uns Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC), mitjançant pictogrames de paper o amb aplicacions en tauletes com Verb o AsTeRICS Grid.

D‟altra banda, cal destacar també que, en aquests moments, estem en fase d‟anàlisi dels primers qüestionaris i proves realitzades, en el marc d‟un procediment d‟avaluació ampli i comú, a desenvolupar en tots els centres d‟aquesta tipologia gestionats per la nostra entitat.

Finalment, incidir en el fet que, a més dels logopedes de la Llar d'atenció a la infància i adolescència “Xiquets”, a València, i la Llar per a nens, nenes i adolescents refugiats d'Ucraïna “MIR” a Valladolid, serveis a els que comptem amb logopeda propi, es manté un acord de col·laboració amb logopedes a tots els centres de la Comunitat Valenciana, sent aquesta una millora aportada per la nostra entitat en les seues propostes, a fi de millorar la qualitat de vida dels xiquets, xiquetes i adolescents que atenem en aquests serveis.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


"Al Servei d'Atenció a les Addiccions Comportamentals de FSC, trobem fonamentalment trastorns relacionats amb el joc i amb les TIC"

La Fundació Salut i Comunitat (FSC) compta amb el Servei d'Atenció a les Addiccions Comportamentals (SA@C), coordinat per la nostra companya Maite Soler, directora del Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de la nostra entitat, que va ser entrevistada al programa "No hi ha edat a les ones", espai de ràdio realitzat per a la Xarxa d'Emissors Municipals Valencians (XEMV) que emet Ràdio Túria i Ràdio Manises, a València, difós també a través de les principals plataformes, a través d'Internet. Durant l'entrevista, es va referir àmpliament a aquest servei.

L'addicció a Internet, les compres compulsives o la manca de control dels impulsos sexuals, entre d'altres, són les principals addiccions comportamentals, conductes que, amb un ús abusiu, poden contribuir al desenvolupament d'una addicció.

Entre altres aspectes, Maite Soler feia referència a les addiccions comportamentals més freqüents entre les persones que acudeixen al servei, a la recerca d'ajuda. “En el recurs, no només treballem una addicció comportamental, com una necessitat prioritària que una persona té pel que fa a una activitat oa un comportament addictiu, sinó també a l'abús de les mateixes. Les persones observen que l'abús té conseqüències. Això permet que puguin acudir al nostre servei persones que presentin una addicció i també un comportament abusiu. Aquest comportament abusiu de vegades – quan es fa una intervenció primerenca – pot tenir un pronòstic millor per reconduir un ús saludable de la conducta o comportament de risc o conducta abusiva”, afirmava.

Amb relació a les addiccions comportamentals a l'etapa de l'adolescència, mantenia que “de vegades ens trobem amb adolescents amb qui fem una intervenció i on la situació es recondueix de manera satisfactòria. Es tracta d'anar trencant estigmes relacionats amb l'addicció. Quant a l'addicció en el cas de ser dona, suposa un doble estigma i animo a aquestes dones que com més aviat millor revisin la relació que tenen amb una substància i que observin si és abusiva. A més, si acudeixen a teràpia, millor pronòstic tindran”.

Pel que fa a les addiccions comportamentals més freqüents entre les persones que acudeixen al SA@C a la recerca d'ajuda, explicava que “fonamentalment trobem trastorns relacionats amb el joc i trastorns que tenen a veure amb les TIC (videojocs, pantalles, Internet, etc.) .). Després trobem trastorns amb les compres i, finalment, també acudeixen al nostre servei, persones amb addicció al sexe”.

Durant l'entrevista, també feia referència als factors de risc de les addiccions comportamentals en els adolescents, assenyalant que “són la necessitat d'experimentar coses noves… De vegades la immaduresa o la manca d'autocontrol, cosa que forma part del procés maduratiu que hem fet tots, els hi porta. L'adolescència té a veure amb la capacitat en desenvolupament de la capacitat d'autoregular-se. La poca o baixa percepció de risc, els grups d'iguals (“ho fem tots”, “això és habitual”), la influència de les icones, dels referents (en relació amb els “influencers”), la facilitat d'accés , la immediatesa, la comoditat en l'ús que hi ha, l'anonimat… De vegades també la percepció que poden ser populars a través dels jocs o de les aplicacions… També,

Així mateix, pel que fa a aquests factors de risc, també incidia en els factors culturals, contextuals o familiars. “Com a motius familiars, de vegades es parla d'una atenció familiar, de manca de comunicació, de sentir-se molt enfadats amb els progenitors… A vegades fins i tot ens parlen de models familiars propers que també fan un ús abusiu de les tecnologies. I, d'altra banda, també hi ha una part que té a veure amb les variables pròpies de les tecnologies, amb l'atenció, amb els algorismes que estan dissenyats perquè les persones romanguin a les pantalles com més temps millor, amb les apostes que es fan de baix cost o la immediatesa a la recompensa… Tots ells són factors de risc que fan que de l'abús a l'addicció hi hagi una línia curta i fàcil de traspassar”, mantenia Maite Soler.

Entre altres qüestions, també explicava el treball de psicoteràpia que es realitza al servei en l'abordatge d'aquest tipus d'addicció comportamental, com es pot prevenir, ia l'especial incidència que té en alguns col·lectius més vulnerables. És el cas de les persones que tenen una addicció prèvia.

L'entrevista completa es pot escoltar aquí: (minut 2′ 28” – minut 30′ 25”).


nformació de contacte del SA@C:

Responsable: Maite Soler
C/Breda, 6-8. Entresòl l
08029 Barcelona
Correu electrònic:  sap@fsyc.org
Telèfon: 93 424 04 00

 


FSC formarà properament famílies per acollir menors tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia

El Servei d'Acolliment Familiar Temporal i/o Urgència en família aliena de persones menors Tutelades, de titularitat de la Conselleria de Política Social, Famílies i Igualtat del Govern de Múrcia, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz té previst realitzar en les properes setmanes una formació a Múrcia dirigida a famílies. L'objectiu del curs és que aquestes famílies adquireixin els coneixements teòrics relacionats amb l'acolliment familiar, així com les habilitats i destreses adequades per a l'exercici de les funcions com a família d'acollida, com tractar de modificar, a través de les diferents sessions impartides , les creences disfuncionals sobre la família biològica que hi pogués haver.

El passat 15 de maig es va celebrar el Dia Internacional de les Famílies que té lloc cada any, per tal de continuar conscienciant la població sobre el paper que té la família a l'educació i la formació dels fills i filles des de la primera infància , així com per fomentar els llaços familiars i la unió familiar.

El lema elegit aquest any va ser «Les tendències demogràfiques i les famílies», posant en valor el paper de la família a la societat, i tenint en compte la creixent diversitat d'estructures i models de convivència familiar que van sorgint, fruit de les transformacions demogràfiques , socials i econòmiques.

En aquest sentit, la societat continua adaptant-se als nous rols que tant dones com homes exerceixen, conformant estructures familiars poc convencionals que conviuen amb el model de família tradicional. En aquesta conjuntura, l'acolliment familiar s'estima com una alternativa més favorable per a un menor d'edat de 0 a 17 anys, ja que garanteix el dret a créixer en un ambient familiar.

Propera formació adreçada a famílies a Múrcia

El Servei d'Acolliment Familiar Temporal i/o Urgència en família aliena de persones menors Tutelades, gestionat per FSC i el Grup Lagunduz, té previst fer una nova formació a Múrcia adreçada a famílies. Fonamentalment, per al Servei d'Urgència, i el Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT), programes adreçats a menors de 0 a 6 anys (en el cas del Servei d'Urgència) i de 0 a 17 anys (pel que fa a ACOFAMT).

Les persones que s'ofereixin per a l'acolliment familiar han d'assistir a les sessions informatives i de preparació que s'organitzin, a celebrar durant aquest mes de maig i/o el proper mes de juny.

Els requisits que han de complir les famílies sol·licitants són:

  • Tenir plena capacitat d obrar.
  • Comptar amb residència efectiva i habitual al territori de la Regió de Múrcia.
  • Estar d'acord a sotmetre's als processos d'estudi i valoració per determinar-ne l'adequació per a l'acolliment familiar del tipus que heu sol·licitat.
  • Acceptar el seguiment familiar per part de l'entitat pública (orientació i assessorament).
  • A més, cal tenir en compte que no s'accepten oferiments que impliquin prejudicis o discriminació per raó de sexe, raça, característiques ètniques o altres circumstàncies de les persones menors d'edat.

Procediment de selecció de famílies

En el procediment de selecció, es durà a terme una valoració psicosocial de famílies que s'ofereixen per a l'acolliment familiar temporal, per a estades en caps de setmana o períodes de vacances o l'acolliment de forma permanent de persones menors d'edat tutelades per la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia.

En aquesta valoració, es tindrà en compte la seva situació familiar i aptitud educadora, la seva capacitat per atendre adequadament les necessitats de tota índole del menor o menors de què es tracti, la congruència entre la seva motivació i la naturalesa i finalitat de l'acolliment segons la modalitat, així com la disposició a facilitar el compliment dels objectius del pla individual datenció i, si nhi hagués, del programa de reintegració familiar, afavorint la relació del menor amb la seva família de procedència.

De la mateixa manera, cal assenyalar que el règim de visites podrà tenir lloc a les instal·lacions de FSC a Múrcia quan així ho aconselli l'interès superior del menor i el dret a la privadesa de les famílies de procedència i acollidora.

Finalment, quan el tipus d'acolliment ho aconselli així, es valorarà l'adequació de l'edat de les famílies acollidores amb la del menor acollit, així com la relació prèvia entre ells, prioritzant, llevat que l'interès del menor aconselli una altra cosa, a les persones que, pertanyent a la família extensa, reuneixin condicions adequades per a l'acolliment.


COM PODER SER FAMÍLIA D'ACOLLIDA?

Si estàs interessat/da en ser família d'acollida, pots sol·licitar més informació a:

CONSELLERIA DE DONA, IGUALTAT, LGTBI, FAMÍLIES, POLÍTICA SOCIAL I TRANSPARÈNCIA

Direcció General de Famílies i Protecció de Menors

https://acoge.carm.es

UTE ACOFAMT

C/ Olof Palme, 7, baix. Múrcia
Telf.: 968200400 i 968209628
E-mail:  coord.acofamt@utelagunduzfsyc.org


"A Maria l'hem anat veient molt il·lusionada i encantada de formar part del Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció de la Generalitat Valenciana"

La Llar d'Acolliment General Ifach, ubicada a Calp (Alacant), de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), forma part del Consell d'Infància i Adolescència de la Comunitat Valenciana, i del Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció. Hem parlat amb Rocío Ortuño, coordinadora del servei, perquè ens ho expliqui amb més detall, i també amb Maria, menor usuària d'aquest servei que ha estat elegida recentment membre del Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció, i que ens explica com està vivint aquesta nova experiència.

– Rocío, a manera de contextualització, perquè ens introdueixis una mica en matèria, com estan regulats els òrgans de participació infantil i adolescent, i de protecció de la infància i l'adolescència a la Comunitat Valenciana?

Aquests òrgans estan regulats mitjançant el decret 60/2021 de regulació i coordinació dels òrgans de l'Administració de la Generalitat Valenciana de participació infantil i adolescent, i de protecció de la infància i l'adolescència. Aquest decret té per objecte regular els òrgans de la Generalitat de participació infantil i adolescent, de protecció de la infància i de l'adolescència, i de coordinació en aquesta matèria creats per la Llei 26/2018 de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l'adolescència.

– Quins són els òrgans de participació infantil i adolescent regulats mitjançant aquest decret?

Són el Consell d'Infància i Adolescència de la Comunitat Valenciana, i el Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció, de les quals forma part la Llar d'Acolliment General Ifach.

– Quina finalitat tenen aquests organismes?

La finalitat és fer efectiu el dret de nens, nenes i adolescents sota la guarda o la tutela de Generalitat a ser informats i escoltats com a persones menors d'edat.

– De quina manera se us ha convidat a participar-hi?

Durant el passat any, el servei de promoció i drets de la infància i l'adolescència de la Direcció General d'Infància i Adolescència de la Generalitat Valenciana va informar totes les entitats de la creació del Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció. Aquesta informació va ser traslladada mitjançant assemblea als nens, nenes i adolescents acollits a la Llar, per tal que alguns es presentessin com a membres d'aquest òrgan.

- Quin va ser el resultat d'aquesta comunicació interna als menors al vostre centre?

Es va presentar Maria, una nena de 8 anys, que posteriorment va ser escollida mitjançant votació en assemblea per tots els seus companys/es.

Posteriorment, vam presentar la seva candidatura al Consell i va ser seleccionada, juntament amb altres nois i noies de tota la comunitat, sent Maria la més petita de tots/es.

– Com heu anat veient la nena, després de ser elegida?

Al principi, es mostrava molt nerviosa per això, si bé, després de conèixer tots els seus companys/es a l'acte de presentació que va tenir lloc a finals de l'any passat, l'hem anat veient molt il·lusionada i encantada per formar part del Consell Infantil i Adolescent del sistema de protecció de la Generalitat Valenciana.

Especialment, per la bona acollida que va tenir per part de tots ells/es i també, per tot allò que esdevingut després.

– A més, sabem que recentment ha tingut lloc la primera sessió informativa, a la qual ha assistit Maria ja com a membre. Deu haver estat tota una aventura per a ella…

Per descomptat que sí.

– Li preguntarem a ella.

Molt bé.

– Hola Maria. Volem parlar amb tu d'aquesta experiència, però abans explica'ns una miqueta sobre tu, perquè et coneguem millor… En quin curs estàs?, com et va a escola?

Estic a 3r de Primària i el curs m'ha anat bé. Les assignatures que m'agraden més són la plàstica, l'educació física i el valencià.

– I a més a més sé que t'agrada alguna cosa especialment.

Sí, m'agraden molt els animals. De gran ja sé que vull ser…

– Sí?, i què vols ser?

Veterinària.

– Ja m'ho imaginava… Ara estaràs una mica més ocupada amb això del Consell, no?

Sí, però m'agrada molt formar-ne part per poder donar la meva opinió.

– On vas anar a aquesta sessió informativa de què ens parlava Rocío i com va ser el dia, en general?

Vaig anar a Alzira, a València, en un autobús, juntament amb els meus companys i personal educatiu de la Conselleria, i vaig passar-hi tot el dia.

Va ser una sessió molt divertida i entretinguda. Vam fer jocs per conèixer-nos i després, vam anar a dinar.

– I sé que et va agradar molt una mica més…

Sí, fer fotografies del paisatge i de l'experiència en general, i al menjar també m'ho vaig passar molt bé, em va agradar molt.

– I alguna cosa especialment, oi?

Sí, els dos gelats…

– Tornant al tema del Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció, per què et vas presentar a aquest òrgan?

Perquè volia compartir la meva opinió sobre les coses i perquè em cridava l'atenció participar en una nova activitat. És la primera vegada que participo en una cosa així i l'experiència és bona.

– De quins temes parleu a les vostres reunions?

Dels nostres drets com a menors, de les coses que ens agraden del centre, i també de les que no ens agraden i del que ens agradaria tenir.

– Quines coses t'agraden a tu del centre i què t'agradaria que millorés?

Jo estic contenta, ja fa gairebé 3 anys, però m'agradaria que fos més ràpid això de les famílies d'acollida.

També, m'agradaria que hi hagués menys discussions entre els nens, perquè jo sóc pacífica i m'agrada compartir les joguines que em porta la meva mare a les visites o les “chuches”.

– D'altra banda, què tal amb els teus companys/es sent tu la més petita del Consell Infantil i Adolescent del Sistema de Protecció?

Molt bé, em semblen simpàtics i m'ajuden molt quan hem de fer alguna activitat, sobretot dues noies que tenen 16 i 17 anys.

– Quan serà la propera reunió o esdeveniment?

Ja serà aviat, però no ho sé.

– Bé, doncs esperem que acabis molt bé el curs i que, com ens comentaves, aconsegueixis que vagi més ràpidament el procés d'acollida per part de les famílies.

Sí, això m?agradaria.


Nota : A l'entrevista, es dóna un nom fictici de la menor en tractar-se d'una menor d'edat.


FSC implementa amb bons resultats un sistema d'avaluació per analitzar la intervenció realitzada a diferents centres d'atenció a les drogodependències

El sistema recull l'anàlisi dels resultats de la intervenció realitzada des del 2018 fins al gener del present any a més de 800 usuaris/es de centres de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya. A més de servir com a eina de recollida de la informació, l'objectiu principal d'aquest sistema ha estat avaluar si el tractament i l'atenció que s'ofereixen en aquests serveis es tradueixen en la millora de diferents àrees de la vida de les persones usuàries. Entre altres dades dinterès, es destaca que, en finalitzar la intervenció, els usuaris atesos tenen una millor percepció sobre la seva qualitat de vida, milloren el seu estat dànim i veuen reduïts els seus nivells dansietat. L'avaluació compta amb el finançament de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD) amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea (Next Generation EU).

La Fundació Salut i Comunitat va desenvolupar fa anys un sistema d'avaluació propi que es va implementar a partir del 2018 a diferents centres intensius d'atenció a les drogodependències de la nostra entitat a Catalunya (Comunitat Terapèutica Can Coll, Comunitat Terapèutica Riera Major, Pis Terapèutic “Cosmos”, Pis Terapèutic Teodor Llorente i Centre de Dia, a L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona).

Aquest sistema es va elaborar amb recursos propis i amb ànim d'estandarditzar, en la mesura que sigui possible, la informació que s'obtenia de les persones usuàries ateses, per poder analitzar-ne, posteriorment, els punts forts i concretar els aspectes de millora de les intervencions realitzades en aquests centres.

El seu objectiu principal, a més de servir com a eina de recollida de la informació, ha estat avaluar si el tractament i latenció que es proporciona en aquests serveis, es tradueix en la millora de diferents àrees de la vida de les persones usuàries, després ser ateses en aquests.

Aquest sistema d'avaluació, amb què FSC continua treballant actualment, recull dades de diferents moments, per tal de poder analitzar i comparar l'evolució: dels 3 mesos abans d'iniciar el tractament, a l'inici del tractament, a meitat del tractament i, finalment, en finalitzar el tractament.

Al llarg d'aquests anys, aquest sistema d'avaluació s'ha anat millorant introduint-se petites modificacions per tractar de donar resposta a les necessitats que anaven sorgint a cada recurs, aconseguint demanar, a dia d'avui, informació de més de 800 persones dels diferents centres gestionats per la nostra entitat que han estat ateses.

D'altra banda, durant aquest any, i després de realitzar un treball d'anàlisi de les dades completes obtingudes des del 2018 fins al gener del 2022, professionals de la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes de FSC, han realitzat una sèrie de visites a aquests centres, compartint-se els resultats i fent-se un posterior debat sobre les millores i suggeriments amb els professionals implicats. Aquestes visites han tingut lloc durant els mesos de gener i febrer del present any.

A continuació, a les imatges següents, es poden observar alguns dels resultats més destacats d'aquest sistema d'avaluació, seguits d'una explicació breu.

A la següent gràfica, es comparen els valors obtinguts a l'escala WHOQol, dissenyada per l'OMS per mesurar la qualitat de vida. Veiem com es produeix un increment de més de 12 punts en comparar les puntuacions obtingudes en finalitzar la intervenció davant de les puntuacions recollides en el moment de l'ingrés. Això vol dir que, en finalitzar la intervenció, els usuaris/es tenen una millor valoració de la seva qualitat de vida.

Com es pot observar en aquesta segona gràfica, després de la intervenció realitzada als centres gestionats per FSC, es redueixen dràsticament les puntuacions obtingudes en tots factors associats amb el risc de suïcidi. En aquest cas, veiem com 3 mesos abans de l'ingrés, gairebé un 44% dels usuaris presentaven ideació suïcida, reduint-se fins a un 2,1%, en finalitzar la intervenció. Aquesta mateixa tendència s'observa amb la planificació i les verbalitzacions sobre la intencionalitat de fer un acte suïcida, obtenint valors per sota de l'1% en els usuaris que ho manifesten. Finalment, en relació amb els intents suïcides, veiem com 3 mesos abans, més d'un 14% havia emprès algun intent de suïcidi, reduint aquest percentatge fins al 0,5% després de la intervenció.

En aquesta gràfica, veiem les puntuacions obtingudes a les escales específiques per a la valoració de l'estat d'ànim. En línies generals, es pot afirmar que els usuaris i usuàries dels centres de drogodependències de FSC milloren el seu estat d'ànim durant la intervenció, passant en tots els casos des de puntuacions per sota dels 3 punts de mitjana durant el període de temps de 3 mesos anterior a l'ingrés, a superar els 5 punts en finalitzar la intervenció, a la majoria dels casos (el màxim en aquesta escala són 7 punts).

 

En aquesta darrera gràfica veiem reflectides les puntuacions obtingudes a l'avaluació dels nivells d'ansietat de les persones usuàries. Aquestes dades reflecteixen una vegada més l'èxit de la intervenció duta a terme, atenent a la reducció en aquests nivells d'ansietat, partint de puntuacions superiors als 5 punts de mitjana i aconseguint uns nivells que ronden els 3 punts de mitjana a la sortida de els centres.

A més, cal destacar que, actualment, i atenent el compromís amb la millora contínua, el Departament de Recerca i Avaluació de la Fundació Salut i Comunitat està treballant en un nou sistema d'avaluació, gràcies a una subvenció del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD). Aquest ajut ha permès destinar recursos humans i materials a aquest projecte, cosa que n'ha permès l'avenç.

A més, fruit d'aquest treball de recerca, s'ha elaborat i desenvolupat un disseny preliminar, amb el qual s'han començat a fer les proves pilot amb usuaris dels diferents recursos col·laboradors de FSC.

Properament, es concretaran alguns detalls d'aquest nou sistema d'avaluació, a partir de la informació recollida a les proves pilot que s'estan realitzant i es prepararà la implementació definitiva als recursos assistencials intensius de la nostra entitat que han volgut participar de forma voluntària, podent-se oferir en aquest mateix espai una informació més àmplia.