Dissenyant una campanya preventiva digital com a voluntària del Projecte "En Plenas Facultades" a Madrid
La meva experiència com a voluntària al Projecte “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha suposat una gran eina per enfrontar temes comuns i quotidians, sobretot en aquesta edat de jove adulta en què em trobo, temes que moltes vegades passen a ser tabús o difícils de tractar amb naturalitat.
Habitualment, en el projecte es dissenyen i duen a terme activitats preventives als campus universitaris, però en aquest cas en concret, la presencialitat es va combinar amb sessions en línia, realitzant les persones participants una campanya digital com a projecte final.
La idea del curs, impartit durant la primera setmana de febrer d'aquest any al campus de la Universitat Carles III de Madrid (UC3M), va ser fomentar i fer arribar l'ús d'informacions responsables i de qualitat en temes de drogues i sexualitats.
La part teòrica es va centrar principalment a explicar qüestions bàsiques relatives a aquests continguts ia resoldre dubtes o destapar mites… Es tracta de mites sobre qüestions en què persones generalment estem massa cohibides per preguntar des de la sinceritat, la curiositat i les ganes de formar-nos .
El recorregut va ser variat: tipus de substàncies, modalitats concretes (i recentment classificades) de trobades sexuals, hàbits de més risc, problemàtiques comunes, noves identitats i models de prevenció i cures. El contingut es va impartir amb total naturalitat i, sobretot, amb una immensa escolta activa i sense prejudicis per part de les ponents, cosa que va fer que per als qui érem a l'aula fos també un espai segur i de confiança. A més, durant les sessions, van tenir lloc algunes activitats, en què les persones voluntàries també hi vam participar, vam donar la nostra opinió o vam influir en allò impartit, a través de dinàmiques de grup actives.
Si bé les activitats van ser àgils i divertides, per mi la part més interessant del curs va ser realitzar el projecte final. En el disseny de la campanya preventiva digital vam tenir total llibertat per tractar el tema que més interessant ens hagués semblat o que més ens hagués cridat latenció.
Hi va haver grans idees com anuncis promocionals per a plataformes com YouTube i vídeos curts com els que es difonen a TikTok, en què el contingut sol ser amè. En el meu cas, vaig fer una campanya, juntament amb una companya, en què vam dissenyar cartells amb eslògans curts i cridaners que feien referència al tema de sexualitats, en concret a la indústria pornogràfica i els seus perills.
A la part baixa del cartell, a més del logotip d'EPF i de la universitat, hi havia un codi QR escanejable que portava directament a un dels episodis de podcast pujats a la plataforma de podcast iVoox.
Com a conclusió final i des de la meva pròpia experiència, l'important en aquest tipus de projectes és generar una discussió al final i que el tema “es posi realment damunt la taula” perquè, cada cop, a les converses hi hagi menys tabús.
L'objectiu amb aquest treball va ser cridar l'atenció de tota mena de persones, ja fossin oients que tenen la possibilitat de canviar segons quines realitats de les que formen part o persones interessades en el tema que poguessin compartir o no l'opinió que es donava al mateix.
A més, el podcast va ser una conversa entre quatre joves universitàries, mentre fèiem un trajecte amb cotxe, ofert a través d'un format diferents i aconseguint que el contingut no només fos interessant, sinó que les opinions també fossin accessibles, familiars i útils a altres persones.
Berta Gibello, voluntària del Projecte “En Plenes Facultats” de FSC
El Programa Aliad@s per a l'ocupació de FSC finalitza amb bons resultats de participació
El projecte s'ha fet des de l'oficina de FSC a Múrcia, finançat amb fons Next Generation UE, i en col·laboració amb el Servei d'Ocupació i Formació (SEF) de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia. El programa va començar la seva execució el 2 de març passat i ha finalitzat el 30 de setembre, també d'aquest mateix any.
L'objectiu general ha estat "millorar l'ocupabilitat i la inserció laboral de persones en situació d'atur de llarga durada, prioritzant majors de 45 anys en exclusió o risc d'exclusió social, desenvolupant actuacions des de diferents processos, sistemes i nivells d'intervenció" .
Des del programa, ha estat possible atendre 25 persones majors de 45 anys i Parades de Llarga Durada (PLD), la selecció de les quals es va realitzar d'una derivació de més de 100 persones facilitades pel Servei d'Ocupació i Formació, prioritzant els col·lectius següents: persones en risc dexclusió, dones desocupades amb baixa qualificació, persones migrants i persones afectades per problemes de salut (malaltia mental o addiccions).
L'equip tècnic que els ha atès durant aquests mesos ha estat format per un orientador laboral, una coach/formadora i una prospectora laboral. Així mateix, cadascun dels participants ha completat un mínim de 186 hores dividides en quatre blocs: accions d'assessorament, orientació i tutoria (40 hores), seguiment i acompanyament en el procés d'intermediació (sessions de coaching/formacions grupals 36 hores), accions de formació teòric/pràctica (100 hores) i actuacions amb el mercat laboral (10 hores).
A més, han pogut gaudir de diferents ajudes facilitadores per propiciar un millor aprofitament del programa com les beques per assistència, per ajuts a la conciliació, per menors o persones dependents a càrrec, per transport i manutenció, monoparentalitat i d'altres.
Pel que fa als diferents resultats obtinguts al programa, cal destacar que, dels 25 participants, 13 han pogut trobar feina, i, a més, són beneficiaris d'una ajuda “primer sou” per donar suport a l'inici laboral dels participants. El grau de participació i satisfacció ha estat molt alt, tant per part de les persones participants com de les empreses.
L'equip tècnic es mostra orgullós dels resultats obtinguts pel programa i assegura que l'enllaç creat entre ells i els participants ha afavorit l'execució del programa i l'obtenció d'aquests resultats.
Continuem treballant per donar cobertura a les necessitats de col·lectius més vulnerables i de difícil inserció laboral. Des de FSC, i la seva oficina de Múrcia, agraïm la confiança posada tant a l'entitat com a l'equip tècnic del projecte.
"En general, a Espanya hi ha bones persones, amb bon cor. Per això, vull ajudar jo també com a voluntari de FSC altres persones"
Sassi Merazga, de 44 anys, és voluntari de FSC a Alacant, concretament al Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI), de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En aquest servei, realitza tasques de perruqueria i barberia, com a agraïment del que han fet altres persones per ell i la seva família, durant els dos anys que porten vivint a Espanya. De la seva experiència de voluntariat, destaca que especialment li agrada veure la reacció de les persones al final de cada tall de cabells, cosa que fa que se senti més motivat a seguir fent voluntariat a la nostra entitat.
– Des de quan ets voluntari de FSC?
Des de fa aproximadament sis mesos.
– Què és el que et va fer decantar-te per aquest servei per fer voluntariat?
Visc a Alacant, molt a prop del centre i em cridava l'atenció veure cada matí sortint del mateix a persones amb els cabells molt llargs. Aleshores em vaig interessar i una persona de l'equip professional em va explicar l'activitat que s'hi duu a terme i de quina manera podria col·laborar.
Atès que compto amb formació específica en perruqueria, a través d'un curs que he realitzat durant un any, i que faig feines com a perruquer, vaig pensar “ara és el moment” de col·laborar com a voluntari en aquest centre.
D'altra banda, tinc una motivació important per voler ajudar altres persones que puguin necessitar la meva ajuda.
– Ens la podries explicar?
Sí, és clar. Sóc d'Algèria i vaig arribar a Espanya fa dos anys amb la família buscant una vida millor per a un dels meus dos fills que és discapacitat. Allà no hi ha mitjans. Donades les necessitats de cura que requereix el meu fill, vam haver de prendre aquesta decisió.
De manera que ho vam deixar tot, allà fins i tot tenia un negoci propi de materials de construcció, tot això perquè el meu fill tingués una vida millor, cosa que hem aconseguit. Aquí, per exemple, va a una escola especial i tenim ajuda amb les medicines. En general, el canvi ha estat bo per a tota la família.
Per aquest motiu, no podem oblidar tot allò que han fet moltes persones per nosaltres durant la nostra estada en aquest país. En general, a Espanya hi ha bones persones amb bon cor. Per això, vull ajudar jo també altres persones en tant que pugui, com a voluntari.
– Quines tasques fas com a voluntari de FSC i amb quina periodicitat?
En aquest servei, faig tasques de perruqueria i barberia. Intento anar-hi una o dues vegades per setmana, depèn de l'activitat del centre que, per altra banda, m'ofereix totes les facilitats perquè jo pugui fer compatible aquest voluntariat amb la meva feina.
– Quantes persones es veuen beneficiades de la teva activitat com a voluntari?
Cada cop que hi vaig, unes 8 o 9 persones. Acudeixo al centre a les tardes durant una mica més de 4 hores.
– Podries dir-nos com et fa sentir aquest voluntariat?
Sí, aquesta col·laboració com a voluntari fa que em senti molt bé amb mi mateix, ja que, amb això, veig que compleixo amb alguna cosa que crec que he de fer. És com una obligació moral, la nostra educació és així.
En el meu cas, ja que m'han ajudat altres persones, col·laboro sense pensar en com m'ajudaran altres a mi. Ja hem rebut suport abans.
Especialment, magrada veure la reacció de les persones al final de cada tall de pèl, és una cosa que no té preu, és una sensació única meravellosa. Quan es miren al mirall, expressen veritable alegria i això fa que em senti més motivat a seguir fent voluntariat a la Fundació Salut i Comunitat.
– En general, com és el tracte amb les persones que participen al servei amb què fas aquest voluntariat?
És bo, parlem de moltes coses, de cultura, de futbol… Són persones amb una cultura general, de les quals aprenc sempre molt a les nostres converses. I són persones respectuoses que per circumstàncies s'han vist en aquesta situació.
- I com és la teva relació amb l'equip professional del centre?
Molt bona també. No parlo bé espanyol i m'han ajudat des del primer dia, fent que m'integrés des del principi.
En aquest sentit, entre altres persones que s'han portat molt bé amb mi, vull destacar la professional que em va explicar la tasca que es fa al servei i que va gestionar el meu voluntariat. Ella és Lydia Gelardo.
Per part meva, els he dit que puc ajudar en allò que necessitin; per exemple, en altres activitats, si requereixen el meu suport, i també, en allò que necessitin pel coneixement que tinc de l'idioma francès.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries al CAI d'Alacant?
En el meu cas, és la primera vegada que faig voluntariat a Espanya, a Algèria sempre ho he fet, i el primer que els diria és que és una cosa molt bona.
També, que s'animin perquè al centre hi ha un ambient familiar entre totes les persones, per la qual cosa se sentiran molt bé fent voluntariat en allò que creguin que poden aportar.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca
Visibilitzar les vides de les persones, recuperant-les de la memòria i apropant-les a altres persones al Dia Mundial de l'Alzheimer
El 21 de setembre passat va tenir lloc aquesta celebració, proclamada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per conscienciar sobre aquesta malaltia, que afecta també les persones cuidadores i els familiars de les persones que la pateixen. Amb motiu d'això, la Residència i Centre de Dia Els Arcs de Figueres, a Girona, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de titularitat de la Generalitat de Catalunya, va organitzar diferents activitats amb molt bona acollida i presència de persones grans usuàries del servei, així com de familiars i voluntariat que es van acostar al centre.
Segons ens traslladen des del servei, “aquesta data és important per connectar les persones usuàries, les famílies i el voluntariat amb uns valors que ens identifiquen i que ens fan prioritzar la individualitat de la persona i la seva història de vida”.
Aquest any, la celebració s'ha dedicat a les arts, presentant mitjançant una exposició els treballs de les persones usuàries. També cal destacar que algunes d'aquestes persones han fet del seu talent la seva professió i que han treballat durant anys realitzat el que més els agrada.
A més, durant aquest dia, va tenir lloc la presentació de la Coral “Els Cantaires dels Arcs” (“Els cantaires dels Arcs”) “que està formada per persones usuàries i que esperem es pugui ampliar amb la participació de famílies i voluntariat”, expliquen des del centre. La Coral va amenitzar la presentació dels treballs de l?exposició.
En aquest sentit, es va mostrar el treball d'Enric C., de 89 anys de professió picapedrer. Concretament, dues obres en pedra, així com aquarel·les, i feines a llapis i carbó, ja que també li agrada pintar.
D'altra banda, es va presentar el treball de Rosa C., de 77 anys, conegut, ja que algunes de les seves obres han estat difoses en diaris locals; és poeta i se la coneix amb el nom de “Violeta”.
Per a aquesta ocasió, va fer una poesia sobre la vida dels camperols, treball en què també va col·laborar Meliton T., de 71 anys, cal·lígraf, que a través de la seva lletra va aconseguir crear gairebé una pintura artística.
A més, es va exposar el treball d'Esperança J., de 87 anys, cosidora i modista de professió que va ser recollit per la seva família al llibre “Les mans de l'Esperança” (“Les mans de l'Esperança”). “En aquest llibre, s'aprecien tota mena de tècniques: brodat a mà, patchwork i pintura sobre tela. Podem veure també una mostra del seu ofici, a través de diferents peces brodades: una bossa per al pa, unes estovalles i un coixí pintat a mà”, expressen des del centre.
També es va poder apreciar la tècnica de l'agulla de ganxo practicada per Gratacós, de 98 anys, que “exigeix el coneixement de les agulles que poden ser metàl·liques, de fusta o plàstiques; alguns fils que segons la labor poden estar extremadament prims; i dels diferents punts que poden ser d'una gran complexitat i que requereixen una altra precisió i coordinació mà-ull, tal com es mostra als coixins i tapets que es poden veure a l'exposició”.
També es va exposar el treball del músic José Luis P., de 70 anys, que toca diferents instruments, principalment la guitarra i el piano. D'altra banda, també es va poder apreciar l'art de Carmen R., de 77 anys, ballant sardanes. “I vam encarregar a l'Oscar I. que ens fes les fotografies, ja que sabem que li agrada fer-les i que gaudeix quan les fa”, matisen des de la residència.
L´exposició estarà oberta al centre fins a finals d´aquest mes de setembre. Us convidem a tothom a gaudir-la ia conèixer de primera mà els treballs que s'hi han presentat. Visibilitzar les vides de les persones, recuperant-les de la memòria i apropant-les a altres persones, ens ha semblat la millor manera de celebrar el Dia Mundial de l'Alzheimer.
"L'assessorament jurídic a les dones, moltes derivades dels serveis socials municipals, ha estat i és essencial per al desenvolupament de la meva vida personal"
Em dic Maite Catalá, ja tinc gairebé prop de 68 anys i sóc advocada en exercici des de l'any 1978, primer com a laboralista i després, com a especialista en dret de família. Des de fa més de 35 anys, he compaginat l'exercici privat en un despatx col·lectiu amb l'atenció a dones dins dels serveis municipals d'assistència jurídica a la dona, on atenia consultes de les diferents branques del dret, principalment dret de família i violència de gènere, però també qualsevol consulta referent a arrendaments, laboral, atur, pensions etc. Tot això amb l'objectiu de facilitar a les dones la informació sobre els seus drets i la forma d'exercir-los com a part essencial de la construcció d'una igualtat real i efectiva a la societat.
Això us ho exposo perquè vull fer-vos partícip que l'assessorament jurídic a les dones, moltes derivades dels serveis socials municipals, ha estat i és essencial per al desenvolupament, no només de la meva vida professional, sinó molt més de la meva vida personal , fins al punt que, en els escassos parèntesis en què no he prestat aquest servei, notava la seva falta com una cosa molt important i fonamental per al meu propi benestar general per molt bé que fos a la meva família, pilar fonamental a la meva vida.
Així que, l'any 2017, com una mena de continuïtat amb la meva professió remunerada, em vaig oferir com a voluntària en una llavors anomenada per nosaltres “casa d'acollida”, on continuo acudint. Allà vaig conèixer la Mònica, la treballadora social a qui sincerament agraeixo que m'hagi facilitat l'actual col·laboració al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista “Constanza Alarcón”, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC ).
La meva tasca en aquest servei, juntament amb Mònica, és atendre les dones en el seguiment del camí legal dels processos de violència de gènere en què estan immerses i acompanyar-les d'una manera molt personal i especialment, propera i delicada, intentant fer-los comprensibles els múltiples passos, els tediosos terminis i els endimoniats termes i formalitats que els integren.
Al mateix temps, gran part de la tasca se situa a l'altra banda -que hauria de ser la mateixa-, és a dir, amb els advocats/des de les mateixes dones i al Jutjat on es porta el seu cas.
Moltes vegades, es tracta de traslladar a aquests/es professionals la realitat del que ha viscut aquesta dona, els seus fills/es i el seu entorn, així com les seves pretensions. Es podria dir que, en ser el seu advocat/da, ja ho coneix tot, però res més lluny de la realitat: el mateix l'han vist una sola vegada, una mica abans del judici i amb la pressa “del passadís”; i, si no fem molt bé aquest acostament, es pot veure seriosament afectat el resultat d'aquest procés i, en conseqüència, una aplicació que no sigui justa dels drets de la dona, víctima de la violència i, si escau, dels fills /es.
L'atenció a les dones en aquestes condicions, i durant tots aquests anys, ha estat essencial per al desenvolupament de la meva personalitat i, en general, de la meva vida. M'ha fet esforçar-me a intentar cultivar qualitats de les quals no tenia: escoltar activament, de manera propera però sense falses compassions; potenciar al màxim el protagonisme de la dona i fent que sigui ella la que opti i decideixi amb la informació professional proporcionada, no determinant mai la resposta personal que, moltes vegades, és requerida per la dona per desviar-ne la càrrega de responsabilitat; respectar-ne la dignitat i els temps, les possibles “marxes enrere”, sense que això produeixi frustració, ja que la informació prestada segueix aquí, etc.
Entrar al centre cada dilluns per passar-hi quatre o cinc hores suposa per a mi respirar felicitat, reps somriures de totes les persones, ja saben qui ets, sense que li ho hagis dit i notes l'agraïment i la complicitat a l'aire.
Jo rebo moltíssim més del que dono i estic francament agraïda per permetre'm fer aquest voluntariat. Crec que, si em deixen i el meu cap segueix regint mitjanament bé, encara amb els anys que ja tinc, m'hauran d'aguantar uns quants més perquè no concebo la meva vida sense “les meves dones”.
Dia Internacional de l'Orgull LGBT al CAS Brians: un pas important per seguir amb la lluita al difícil entorn penitenciari
Com cada 28 de juny, se celebra el Dia Internacional de l'Orgull LGBT, una data en què el col·lectiu LGTBIQ+ intenta visibilitzar aquelles identitats de gènere que al llarg de la història han estat oprimides, i que té com a reclam la igualtat i el respecte per part de la resta de la societat.
Han passat 54 anys des dels disturbis de Stonewell, data que marca els esdeveniments que van succeir a Nova York el 28 de juny del 1969 i que suposen un abans i un després a l'inici de la lluita moderna pels drets del col·lectiu. Tot i així, sembla que, en bona part dels centres penitenciaris, aquest col·lectiu continua sent invisible, repudiat i estigmatitzat.
És cert que per part del sistema penitenciari i de les persones que hi treballen, s'ofereix una ajuda i un suport molt important per a aquestes persones, cosa que els brinda l'oportunitat de sentir-se acceptades, incloses i defensades davant d'agressions físiques i verbals derivades de orientació sexual.
Segons ens traslladen des del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) a Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, finançat pel Servei Català de Salut (CatSalut), “ tenint en compte la necessitat de continuar lluitant per la igualtat i el respecte cap al col·lectiu LGTBIQ+ en aquest entorn, va sorgir una col·laboració entre el centre d'atenció a les drogodependències (CAS), al centre penitenciari Brians 1, on es troben també els referents de gènere, el personal de seguretat i les associacions ACATHI i Creació Positiva”.
A allò que afegeixen “amb la coordinació de totes les persones implicades, vam aconseguir fer realitat una trobada que s'havia proposat amb els usuaris del CAS Brians del col·lectiu LGTBI. Es va organitzar una jornada festiva i de celebració per a aquestes persones LGTBI, comunament coneguda com a pride”.
Al que afegeixen “van ser diverses setmanes de preparació i organització entre tots i totes que van donar com a resultat un dia que molts usuaris/àries defineixen com a inoblidable. La jornada va brillar a celebrar la diversitat d'aquestes persones, proporcionant-los un espai segur i de confiança on poder expressar-se lliurement, sense por, ballant, rient, posant i normalitzant”.
“Per mi va ser com NO estar dins de la presó” va ser una de les frases que més els va enorgullir després d'aquesta jornada, a més de l'agraïment sincer i comú que van mostrar i que, avui dia, encara segueixen fent.
En el primer aniversari d'aquell dia de 1969, l'esperit de la concentració va ser “Hem de sortir a l'espai públic i deixar de sentir vergonya, altrament la gent ens tractarà com a bestioles estranyes. Aquesta marxa és una afirmació i declaració del nostre nou orgull» i mig segle després, segons ens traslladen des del CAS Brians, “aquest passat 28 de juny vam fer un pas important per seguir amb aquesta lluita en el difícil entorn penitenciari del que ens orgullim” .
"La meva experiència com a voluntària del Programa Next Diversitat i Empresa, en què participa FSC, ha fet que em senti útil i realitzada"
El meu nom és Noemi i vaig començar la meva tasca de voluntariat al maig de 2023 pel fet que, des de fa un temps, estic buscant un canvi a nivell professional. Actualment, treballo en l'àmbit de la infància, la joventut i les famílies i m'agradaria començar a treballar en el d'inserció laboral.
Per aquest motiu, vaig pensar que seria molt enriquidor formar-me i, alhora, adquirir experiència i nous coneixements en aquest àmbit, i vaig intentar trobar una organització especialitzada on poder fer voluntariat.
En aquest sentit, vaig buscar a través d'Internet diferents entitats que es dediquessin a l'àmbit de la inserció laboral, i va ser així com vaig conèixer la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i la seva feina. A partir d'aquí, vaig buscar un contacte i vaig escriure un correu electrònic on explicava el meu cas i comentava que estava interessada a fer feines de voluntariat. Al cap de pocs dies, vaig rebre un missatge de Sandra Tatay i vam fer una entrevista per conèixer-nos i veure on podria encaixar millor, decidint que la millor opció per fer voluntariat era els programes d'inserció sociolaboral que desenvolupen a la seu ubicada al barri de Bon Pastor , a Barcelona, més concretament al programa de Next Diversitat i Empresa.
Aquesta tasca de voluntariat la porto a terme els dimarts al matí, i la meva principal tasca és realitzar les càpsules formatives relacionades amb el procés de recerca de feina, així com donar suport i acompanyar durant el procés de recerca de feina diferents persones. M'agrada moltíssim impartir les càpsules formatives a les persones participants, mai no havia donat formació i m'encanta. A més, m'agrada preparar bé el contingut del temari, els exercicis, pensar com hi poden participar les persones, com motivar-les, etc. També les acompanyo durant el procés de recerca de feina, ajudant en l'elaboració del seu currículum vitae , cartes de presentació, perfils laborals per als portals d'ocupació, entrevistes de treball, etc.
Recomano molt aquesta feina de voluntariat, ja que m'ha aportat moltes coses. La meva experiència com a voluntària del Programa Next Diversitat i Empresa, en què participa FSC, ha fet que em senti útil i realitzada, augmentant amb això la meva confiança i autoestima. He conegut persones noves (professionals i participants) i he adquirit experiència professional. També he pogut conèixer millor la situació de persones que conviuen amb un diagnòstic en salut mental, superant prejudicis, des de l'empatia.
Espero haver pogut oferir el meu granet de sorra a les persones participants d'aquest projecte, aportant aspectes positius i un enriquiment mutu, fent-les sentir importants, transmetent el meu esforç i il·lusió per millorar les seves vides i, en certa manera, la seva qualitat de vida.
Per mi, aquest voluntariat significa adquirir nous coneixements i noves experiències. Com assenyalava anteriorment, des de fa un temps, estic buscant un canvi a nivell laboral i aquesta col·laboració ha significat un nou repte, una nova oportunitat i una manera de continuar progressant laboralment.
El projecte de FSC "En Plenes Facultats" inicia el nou curs amb la previsió d'impartir 14 formacions en prevenció i promoció de la salut
Amb el nou curs universitari, el projecte preventiu “En Plenes Facultats” (EPF) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), segueix treballant amb la vista posada a formar, informar i conscienciar la població universitària en la prevenció de l'abús de drogues i en la sensibilització sobre sexualitats diverses i saludables. Durant aquest primer semestre de l'any lectiu, s'oferirà formació a 8 universitats, sent un total de 14 les intervencions formatives previstes per al curs 2023-2024. A més, durant aquest curs, es duran a terme altres iniciatives com ara un curs interuniversitari o la “IV Jornada EPF” en prevenció i reducció de riscos en població jove.
Una edició més, amb les forces renovades després del període de vacances, continuem la nostra activitat presencial als diferents campus universitaris. Durant aquest nou curs, seguirem estant presents a les universitats de la Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Catalunya, on realitzem els nostres cursos sobre prevenció i reducció de riscos en el consum de drogues, atenent també la promoció de sexualitats i afectivitats saludables, des d'una mirada de gènere.
La formació s'oferirà de forma gratuïta a l'alumnat d'aquestes universitats:
- Universitat de Lleida. Campus de Cappont.
- UIgualada-Universitats de Lleida.
- UManresa-UVic-UCC. Edifici FUB 1.
- Universitat de Vic (UVic-UCC). Campus Miramarges.
- Universitat de Barcelona. Campus Mundet.
- Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.
- Universitat Carlos III de Madrid. Campus Getafe.
- Universitat Complutense de Madrid. Campus Somosaguas.
A més, en aquest curs, comptem amb les següents novetats:
- Inici del projecte a dues noves universitats i comunitats autònomes, concretament al campus Gipuzkoa de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (Euskadi) ia la Universitat Sant Jorge de Saragossa (Aragó).
- A més, després d'un “descans” de dos anys, reprenem les formacions a la Universitat de Girona.
- També tornarem a engegar un curs interuniversitari.
- Es realitzarà la IV Jornada EPF en prevenció i reducció de riscos en població jove.
- I es duran a terme diferents campanyes específiques, amb motiu de celebració de diferents dies mundials relacionats amb la prevenció i la reducció de riscos en el consum de drogues i prevenció del VIH i altres ITS (promoció de la salut).
Per a més informació sobre els cursos que s'oferiran a les diferents universitats i altres iniciatives, podeu consultar l'Agenda d'activitats de la web del projecte .
El projecte “En Plenas Facultades” compta amb diferents finançadors: el Pla Nacional sobre Drogues i el Pla Nacional sobre Sida del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social; l'Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya; la Diputació de Barcelona; Govern dAragó i Comunitat de Madrid.
A més, interacciona amb altres programes de voluntariat dels quals també rep suport, com és el cas de:
- El Cos Europeu de Solidaritat, gestionat per l'Agència Nacional Espanyola (INJUVE) i finançat pel programa European Solidarity Corps de la Unió Europea.
- La Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Comunitat Valenciana, a càrrec de l'assignació tributària del 0,7 de l'IRPF.
"En algun moment, a tots ens agradaria tenir l'ajuda d'alguna persona de manera incondicional i altruista, pel fet d'ajudar"
Virgilio López és voluntari de tècniques bàsiques d'informàtica al Centre d'Acollida per a Persones Sense Llar (CAI) d'Alacant, servei de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Té formació en diferents àmbits: arquitectura, cuina i direcció d'empreses a l'hostaleria. Acudeix un cop per setmana al centre a realitzar la seva tasca de voluntariat, en què aporta coneixements bàsics a nivell d'usuari a l'àrea d'informàtica, ajudant els participants del servei a fer cerques bàsiques a Internet oa aprendre mecanografia, entre d'altres tasques. L'equip professional del servei destaca la bona actitud de Virgili i el compromís que té en la tasca de voluntariat.
– Què és el que et va fer decantar-te per aquest centre per fer voluntariat?
La situació especial que viuen persones sense llar o que estan de pas per la ciutat dAlacant i que no tenen recursos.
També, el fet de poder aportar sense esperar res a canvi a aquesta societat, cada cop més egoista i individualitzada on el “jo” és el factor predominant, sense importar les altres persones, siguin d'altres països o d'aquest.
- Com vas conèixer la tasca de voluntariat que es fa al CAI d'Alacant?
Una amiga íntima que treballa al centre em va parlar d'aquesta tasca, de la qual n'és la persona responsable, i la veritat és que em va motivar i em va agradar la idea de poder aportar-hi.
– Quant de temps portes realitzant aquest voluntariat al servei?
En aquesta activitat porto aproximadament 9 mesos.
– Quines tasques fas com a voluntari i amb quina periodicitat?
Sóc formador en tècniques informàtiques, acudeixo al servei una vegada a la setmana.
A la meva tasca de voluntariat, aporto coneixements bàsics a nivell d'usuari a l'àrea d'informàtica, ajudant els participants del servei a fer cerques bàsiques a Internet oa aprendre mecanografia.
A més, dono suport bàsic als tallers de cuina en habitatge una vegada cada tres mesos en alguna activitat especial.
– D'aquestes tasques, quines et motiven més? Per què?
La tasca que més em motiva és el contacte amb les persones i la certesa que allò que un transmet pot ajudar que algunes d'aquestes persones es puguin integrar a la vida laboral.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del centre?
Des del meu humil punt de vista, crec que l'empatia, la part emocional on les persones no tenim grans diferències, sentir que aquestes persones al llarg del temps han format i formen part de la meva vida.
– Podries definir en poques paraules com et fa sentir aquest voluntariat?
Personalment, em sento útil en aportar aquest petit “granet de sorra” que durant aquella hora que inverteixo, fa que aquestes persones se sentin com el que sempre han estat, persones normals de dret.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d'aquest servei?
Els motivaria a començar aquesta important tasca pel simple fet de poder ajudar, transmetre coneixement és una activitat que omple molt emocionalment. Crec que en algun moment a tots ens agradaria tenir l'ajuda d'alguna persona de manera incondicional i altruista, pel fet d'ajudar.
– Per acabar l'entrevista, vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntari?
Sí, la implicació i motivació dels professionals que treballen i acompanyen en aquests projectes per intentar fer un món millor, una mica més just.
Més enllà d'això, vull aportar una opinió personal, i és que seria molt interessant que els cursos o col·laboracions que s'emprenguin incloguin força més pràctiques, de manera que això pugui ajudar a la integració real d'aquestes persones al món laboral i que no siguin un reflex del que passa al SEPE, ja que gairebé cap dels cursos que s'imparteixen té una aplicació efectiva perquè puguin trobar una feina de veritat.
Això em fastigueja enormement, tenir un pla d'ocupació que no empra. En aquest sentit, considero que els tallers que es realitzen al CAI estan força ben enfocats perquè les persones participants puguin tenir una oportunitat en l'àmbit laboral i/o que els aporti coneixement d'utilitat.
El Programa IMVOL – Impuls del Voluntariat de la FSC de la Comunitat Valenciana és possible gràcies al suport de la Vicepresidència i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana a través de la convocatòria de subvencions per a projectes i activitats de promoció i foment del voluntariat.
Contacta'ns si vols col·laborar amb la FSC: https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca
Ambient festiu d'alegria i il·lusió amb la visita de la Cucafera a la Residència i Centre de Dia Roger de Llúria de Reus
Les persones usuàries d'aquest servei, de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, han rebut recentment la visita d'alumnes de l'escola “Els Ganxets” de Reus, a Tarragona, i de la Cucafera. Aquest any, per apropar la festa a les persones grans usuàries del servei, s'ha contactat amb l'escola per fer una activitat intergeneracional que es duu a terme per primera vegada al servei. L'acte s'ha celebrat amb molt bona acollida i àmplia presència de persones grans que no s'ho van voler perdre.
Com cada any, la Festa Major de Sant Pere a Reus (Tarragona), celebrada el 29 de juny, declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, ha donat la benvinguda a l'estiu amb una àmplia i variada programació d'activitats, aconseguint amb això mantenir vives les tradicions, i donant-les a conèixer a les generacions més joves.
Des del 2014, la “Cucafera” no falta a la seva cita amb aquesta festivitat. És una escultura creada per Manel Llauradó, que forma part del projecte educatiu promogut des de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) de l'escola Els Ganxets de Reus, a Tarragona.
La seva finalitat és fer participar de manera activa els nens i nenes d'aquesta escola a la cultura popular, contribuint amb això a continuar transmetent els valors del treball en equip, la solidaritat i la cultura de l'esforç. A més, la “Cucafera”, també participa al “seguici” de la Festa Major de Sant Pere, celebració que inclou diversos actes, cercaviles, concerts o ball, entre d'altres.
Aquest any, per apropar la festivitat a la gent gran usuària de la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, el centre ha contactat amb l'escola per realitzar una activitat intergeneracional, amb molt bona resposta per part d'aquesta.
L'acte va tenir lloc el passat dia 21 de juny, data en què es va fer una demostració al parc que està situat davant del centre. L'activitat va fer possible que els nens i les nenes poguessin interactuar amb la gent gran, a través de l'element de la “Cucafera”, permetent treballar des de l'àmbit professional elements vinculats a la festa en aquest intercanvi intergeneracional.
A la celebració van participar la majoria dels usuaris/es de la residència i del centre del dia, passant una estona molt agradable. Així ho explica Felipa, usuària de la residència, de 90 anys, “sí, ens hi acostem moltes persones grans. Teníem curiositat i vam gaudir veient com l'escultura es movia, girava el cap i llençava aigua per la boca. Ho vam passar molt bé veient el ball, i l'actuació que es va fer, amb la participació dels nens que van mostrar un gran interès a fer-ho molt bé”.
Per la seva banda, Nicolás, usuari de la residència, 65 anys, afegeix que “va ser una trobada molt entretinguda, en què els nens van ser molt afectuosos amb la gent gran i on hi va haver moltes abraçades, és molt bonic de recordar. A més, com vam estar a l'ombra, sota el recer dels arbres, vam estar molt bé, protegits del sol”.
Sens dubte, va ser una experiència molt beneficiosa per a totes les persones assistents que, en el cas de la gent gran usuària del servei, els va permetre continuar mantenint el contacte amb l'entorn, a través de la creació d'aquest espai de trobada enriquidor entre persones de diferents generacions.
Ara, l'equip professional de la Residència i Centre de Dia Roger de Llúria de Reus ja està pensant en la propera visita de la «Cucafera» al centre d'aquí a un any i en generar algun tipus de debat o tertúlia, en què els nens i nenes puguin fer preguntes a la gent gran sobre la Festa Major de Sant Pere, atès que la vivència de la festa ja no és la mateixa, per la qual cosa resultarà molt interessant intercanviar experiències i curiositats d'una i altra època.