L'Observatori Noctámbul@s de FSC impulsa el projecte de la Xarxa Local de Punts Violeta liderat per la Diputació de Barcelona
L'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha participat entre els mesos de febrer i juny d'aquest any en un projecte liderat i finançat per la Diputació de Barcelona d'impuls en la creació i la consolidació de la Xarxa Local de Punts Violeta. En concret, s'ha treballat a l'acompanyament de 9 municipis de la província de Barcelona (Obrera, Sant Adrià de Besòs, Viladecavalls, Dosrius, Argentona, Llinars del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Feliu de Llobregat i Tordera), amb el objectiu de crear o consolidar una xarxa de comerços o equipaments municipals que exerceixin la funció de punts de referència per a la ciutadania en la prevenció i sensibilització contra les violències de gènere.
El projecte ha consistit a informar, formar, sensibilitzar, prevenir i atendre (atenció bàsica i derivació) les violències masclistes, així com lluitar contra les actituds i els comportaments sexistes que es produeixin. Per això, la metodologia utilitzada ha estat l'acompanyament per a la creació i/o impuls de la Xarxa.
El procés d'acompanyament s'ha realitzat a partir d'una metodologia relacional i participativa, tenint en compte tant les necessitats dels ens locals com els recursos disponibles al territori, la normativa vigent en matèria i els agents interessats a formar-ne part de la Xarxa Local de Punts Violeta.
Per això, s'han dut a terme dinamitzacions basades en la difusió de la Xarxa i en l'atenció i la informació cap a les violències masclistes, realitzant-se les accions següents: acompanyament per la creació i/o impuls de la Xarxa, dinamització dels espais de la Xarxa mateixa i formació sobre violències masclistes.
El programa ha constat de diferents fases, orientades a desplegar la Xarxa Local de Punts Violeta, a partir de la implicació, tant de les figures tècniques referents de lÀrea dIgualtat dels diferents ajuntaments, com del conjunt de comerços i/o equipaments de la zona.
En aquest sentit, s'han dut a terme les accions següents:
- Una primera reunió amb cada municipi.
- Diferents visites informatives als comerços o equipaments interessats a adherir-se a la Xarxa.
- Formacions de sensibilització sobre les violències de gènere als establiments interessats a formar part del projecte.
- Dues intervencions en format de punt violeta diürn en enclavaments quotidians de la vida dels municipis, com ara places, mercats o en esdeveniments culturals.
Tot i l'esforç extra que suposa per a la majoria dels equips d'Igualtat, ja sobrecarregats de projectes, per part dels municipis la iniciativa s'ha rebut amb gran interès i són molts els que ja han sol·licitat participar a la següent edició, amb l'objectiu de reforçar la Xarxa constituïda.
La valoració de l'equip professional de l'Observatori Noctàmbuls de FSC, un cop conclòs el projecte, és positiva, en el sentit que la tasca realitzada suposa un pas més en la coresponsabilització social, davant de les violències de gènere, apostant per l'actuació local i la creació dinstruments de prevenció, més enllà de lespai nocturn. Amb vista a la següent edició en què també participarà FSC, l'objectiu principal serà reforçar la formació de les persones referents per poder-les dotar d'eines d'acompanyament de les violències de gènere en clau feminista.
Gran acollida del Taller d'Ocupació Domèstica Integral amb dones en situació de vulnerabilitat social, organitzat des del SAIIL
El Servei Acompanyament Itineraris Inserció Laboral (SAIIL) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant ha engegat recentment un Taller d'Ocupació Domèstica Integral amb un grup de 10 dones en situació de vulnerabilitat social, amb responsabilitats familiars. La iniciativa, que té com a objectiu fomentar els vincles emocionals entre iguals i afavorir el sentit de pertinença al grup, ha tingut molt bona acollida al servei.
Durant aquest recorregut formatiu que finalitzarà el proper 18 de desembre, realitzaran pràctiques no laborals. Concretament, en empreses de neteja, durant l'últim mes de formació, on 8 tindran la seva primera experiència prelaboral.
«Es tracta de dones amb interès a prendre les regnes del seu futur laboral, per la qual cosa hem iniciat un procés formatiu que millori la seva qualificació professional, de manera que puguin accedir a llocs de treball que els permetin tenir una vida familiar i personal més digna . Per això, aquestes pràctiques, i la formació en general, hi tenen un gran interès», explica Paz González, coordinadora d'aquest servei.
Segons manté a més, el curs té un caràcter prelaboral i un disseny similar als certificats de professionalitat de nivell 1, si bé s'ha adaptat a les dificultats d'aquestes dones, quant a la seva disponibilitat i atenció als fills/es, perquè puguin realitzar feines que els permetin un mínim d'ingressos i assistir a les cites de salut física i psicoemocional.
«Totes elles participen al SAIIL de manera activa entre 6 i 9 mesos, cosa que facilita la seva incorporació a un taller formatiu que millori les seves possibilitats d'inserció. De fet, una ha causat baixa perquè s'ha inserit en una empresa de neteja amb un contracte bonificable per ser col·lectiu vulnerable (mare soltera amb menors a càrrec i, a més, menor de 30 anys). Des del servei, estem acompanyant-lo en aquest procés per garantir el període d'adaptació al lloc. Així mateix, fem seguiments laborals individuals per orientar-la en la seva reorganització domèstica. És fonamental per a l'equip tècnic cuidar aquest vincle en un moment tan delicat i especial per a ella, així com també ho fem en circumstàncies similars amb altres participants», afirma Paz González.
També destaca que «per rendibilitzar al màxim la formació, l'educadora social del servei, fa un acompanyament amb una altra dona que aprofitarà la plaça que ha deixat lliure la persona que s'hi ha inserit. És importantíssim tenir cura del procés d'acollida al grup de dones perquè se sentin part del grup».
Es tracta de dones que han estat derivades pels equips socials de base de la Regidoria de Benestar Social d'Alacant al Servei d'Acompanyament per iniciar un itinerari d'inclusió sociolaboral i formatiu que els permeti accedir per primera vegada a una feina, on les condicions laborals siguin dignes, i que els ofereixi la possibilitat de conciliar la vida familiar amb la laboral.
Prèviament, durant sis mesos, han participat a un taller formatiu de Competències Bàsiques per a la Vida Quotidiana, organitzat des del SAIIL, assistint dos dies per setmana durant 3 hores al dia, amb l'objectiu que aprenguin a gestionar les seves vides familiars en aquells aspectes que els permetin reduir els nivells d'ansietat i que els ajudin a dedicar temps a la seva autocura. A més, han après a planificar les cites mèdiques, pediàtriques, socials i laborals, així com a organitzar el seu dia a dia per disposar de més temps que els faciliti millorar la seva qualificació professional.
Una representació de la Fundació Salut i Comunitat participa a les 51a Jornades Nacionals de Socidrogalcohol
Diversos professionals de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), concretament del Circuit d'Atenció a les Drogodependències, ha assistit recentment al 6th International Congress – 51a Jornades Nacionals de Socidrogalcohol, a la ciutat de València. Aquesta representació de professionals de FSC va estar liderada per Gemma Maudes, subdirectora de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC, assistint també Sandra Gasca, Alicia Clotet, Mayte Soler i Jordi Morillo.
L'objectiu d'aquesta presència va ser actualitzar coneixements i renovar sinergies professionals amb altres entitats del sector, així com donar suport a BeTrAd Espanya (de l'anglès, Better Treatment for Aging Drug Users), que va presentar una revisió sistemàtica sobre el consum de drogues i envelliment .
Aquesta investigació, que té com a títol “Consum de drogues, drogodependències i envelliment: Resultats de la revisió sistemàtica de l'equip BeTrAd España”, va ser presentada pel Dr. Xavier Ferrer Pérez, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat, el Dr. Francisco Calvo García, professor i investigador del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona i Teresa de Gispert Arnó, psicòloga de la Subdirecció General d'Adiccions, VIH, ITS i Hepatitis víriques de Catalunya. La investigació ha posat de manifest un fenomen creixent que planteja reptes importants per als sistemes d'atenció social i sanitària: l'impacte de l'envelliment en les persones amb problemes de drogodependències.
Durant l'esdeveniment, que va reunir persones expertes en addiccions i salut pública a nivell estatal, va destacar la presència d'aquesta delegació de FSC, que va participar activament a les discussions. Aquest equip va compartir les seves experiències i les seves observacions sobre el tema, aportant una perspectiva valuosa des de l'àmbit de la intervenció comunitària.
Drogodependències en gent gran: una realitat emergent
La revisió sistemàtica de l'equip BeTrAd inclou la selecció i l'anàlisi de tota la bibliografia publicada respecte a l'ús de drogues i edatisme , tant de la literatura científica com de la literatura grisa a Espanya, destacant la poca producció d'investigacions i estudis en aquesta línia. Així mateix, subratlla que l'envelliment de la població amb historial de consum problemàtic de drogues representa un repte que fins fa poc havia rebut poca atenció.
Actualment, moltes persones que van començar a consumir drogues en la seva joventut han assolit la tercera edat, presentant quadres clínics complexos, en què es combinen els efectes a llarg termini del consum de substàncies amb les patologies pròpies de l'envelliment. Alhora, cal tenir en compte que, en la majoria d'estudis publicats sobre això, es considera la població consumidora de drogues envellida precoçment a partir dels 40-45 anys.
D'acord amb això, els problemes associats al consum de drogues en persones grans s'agreugen a causa de factors com ara el deteriorament cognitiu, la fragilitat física i la presència de malalties cròniques. Aquestes complicacions no només impacten negativament en la qualitat de vida de les persones, sinó que també suposen una càrrega addicional per als serveis de salut.
Conclusions clau de la investigació
Entre les principals troballes de la revisió sistemàtica, es va destacar la necessitat urgent d'adaptar els programes de tractament i rehabilitació de drogodependències per atendre aquesta població envellida. Les teràpies convencionals, dissenyades per a persones més joves, no sempre són efectives en adults grans, que presenten necessitats físiques, psicològiques i socials específiques.
A més, l'equip BeTrAd fa una crida a la integració d'enfocaments multidisciplinaris, que combinin el tractament de les addiccions amb el maneig de malalties cròniques i la promoció d'un envelliment saludable. Els autors d'aquesta revisió també van assenyalar la importància de polítiques públiques que donin suport a aquesta transició, fomentant la creació d'unitats especialitzades per atendre persones grans amb problemes de consum.
Mirada cap al futur
La presentació de l'equip BeTrAd al “6th International Congress – 51a Jornades Nacionals de Socidrogalcohol”, ha posat sobre la taula la urgència d'abordar el consum de drogues en persones grans com una qüestió de salut pública. Tant investigadors com professionals de l'àmbit social van coincidir que el fenomen de l'envelliment en persones amb historial de consum problemàtic de drogues no pot ser ignorat.
El repte actual, d‟acord amb les conclusions presentades, és desenvolupar un model d‟atenció integral que combini l‟experiència dels equips d‟addiccions amb els coneixements sobre geriatria i salut mental. Això permetrà oferir una resposta eficaç a les necessitats complexes d'aquest col·lectiu, garantint una millor qualitat de vida en la seva etapa d'envelliment.
Aquest treball evidencia que el camí que cal seguir passa per la col·laboració entre els diferents actors del sistema de salut i serveis socials, per tal d'enfrontar aquest nou desafiament de manera coordinada i efectiva.
La delegació de la Fundació Salut i Comunitat que va assistir a les jornades celebrades a València, va aportar una perspectiva pràctica i propera a la realitat de les persones amb drogodependències. Els seus professionals van destacar la necessitat de generar espais d'intervenció específics per a gent gran, subratllant que l'atenció psicosocial s'ha d'adaptar als nous perfils de persones usuàries que s'estan veient als centres.
El Centre per a persones en situació de sense llar "El Carme" de València presenta 3 comunicacions al II Congrés Internacional d'Inclusió Residencial
El servei, de titularitat municipal, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha participat recentment al II Congrés Internacional d'Inclusió Residencial a València. Aquest esdeveniment va reunir en la seva segona edició persones expertes, investigadores i professionals de l'àmbit social per aprofundir sobre la qüestió de la inclusió/exclusió residencial. L'equip professional del Carme va presentar 3 comunicacions, 2 d'elles en col·laboració amb investigadors/es de la Universitat de València (UV).
Els dies 11, 12 i 13 de setembre passats va tenir lloc aquest congrés, organitzat per la Universitat de València (UV), juntament amb la Generalitat Valenciana i altres institucions, que va suposar un espai d'intercanvi i reflexió on es van aportar orientacions sobre com abordar la manca dhabitatge des duna perspectiva multidimensional.
L'equip professional del Centre per a persones en situació de sense llar “El Carme” de València va donar a conèixer la seva feina i es va enriquir amb altres experiències locals i internacionals. En concret, es van presentar tres comunicacions, dues en col·laboració amb investigadors/es de la Universitat de València.
A la primera de les comunicacions, titulada “L'empresonament com a factor desencadenant i/o agreujant de situacions de sensellarisme”, es van presentar els resultats d'una investigació duta a terme en col·laboració amb Carmen Rubio Coppillie (UV), en què s'evidencia com la durada de l'empresonament i la categoria de sensellarisme, generada després de la sortida de presó, conflueixen sobre el procés d'exclusió social.
En segon lloc, en col·laboració amb Manolo Salinas i M. José Barbé (UV), es va presentar la comunicació “Cura Professional en Intervenció Social: Abordant l'Exclusió Residencial”, que va consistir en una proposta formativa i de supervisió duta a terme pel equip professional del servei entre el 2023 i el 2024. A través d'aquesta, es van mostrar els desafiaments específics que enfronten els equips professionals d'intervenció en contextos d'exclusió residencial, destacant-se la importància de la cura professional (oferint estratègies i eines que ajudin a millorar la qualitat de la intervenció).
Finalment, es va presentar la comunicació Centre El Carme: revisió d'un espai mixt d'atenció a població sense llar des d'un enfocament de gènere. En aquest cas, l'equip del servei va exposar una proposta de revisió del centre per a persones en situació de sense llar “El Carme”. S'hi va recollir el procés de revisió del recurs des d'un enfocament de gènere, dut a terme durant 8 mesos (octubre 2023 – maig 2024) i realitzat gràcies a la participació de les persones albergades i professionals. Es va evidenciar que, consultar les dones sense llar, observar, aturar-se a pensar, crear espais de revisió i qüestionament dins dels equips, així com oferir formacions específiques, són recomanacions bàsiques i accessibles que permeten identificar canvis necessaris i concrets als dispositius per millorar la vostra atenció. En aquest sentit, es va exposar que, fins i tot petites accions, trivials a primera vista, poden suposar una millora considerable del benestar i atenció a aquest subgrup poblacional històricament ignorat.
Sens dubte, els tres dies de congrés van constituir una oportunitat per debatre o crear xarxes i sinèrgies entre els diferents actors implicats, i van ser un veritable estímul per continuar treballant per la inclusió residencial el dia a dia del centre.
"És admirable veure l'afecte i respecte amb què es tracta, tant als usuaris/àries com a companys/es i voluntariat, al Programa d'Acompanyament Terapèutic de FSC"
Ana Isabel Hassan col·labora com a voluntària des del passat mes d'abril al Programa d'Acompanyament Terapèutic per a persones amb problemàtiques de salut mental de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, realitzat amb el suport de la Generalitat Valenciana. Es tracta d'un servei d'atenció ambulatòria, adreçat a persones amb problemàtiques de salut mental d'edats compreses entre els 18 i els 64 anys, que es trobin en situacions de vulnerabilitat i patiment psíquic i, en algunes ocasions, també excloses del dret a un habitatge. En aquesta entrevista, ens explica la seva experiència com a voluntària.
– Com vas conèixer aquest projecte i per què vas decidir fer-hi voluntariat?
Concretament, vaig conèixer el programa a través de la plataforma www.hacesfalta.org, on s'anunciava que es requeria voluntariat per a Programa d'Acompanyament Terapèutic de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant.
Va estudiar Psicologia i feia temps que estava interessada a realitzar un voluntariat que estigués relacionat amb aquest àmbit. Em vaig reunir amb la Sonia, la coordinadora, que em va explicar el projecte. Em va semblar molt interessant i vaig començar a col·laborar-hi.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
La meva tasca consisteix a acompanyar, juntament amb Betlem (professional del Programa d'Acompanyament Terapèutic), persones que es troben en una situació vulnerable i que pateixen alguna problemàtica de salut mental, així com els problemes derivats d'aquesta situació.
Es tracta d'acompanyar-los a la quotidianitat del seu dia a dia, oferint-los un espai de suport, escolta i socialització, des de xerrar sobre qualsevol tema o inquietud que l'usuari/ària pugui tenir, fins a realitzar alguna activitat d'oci, entreteniment o autocura.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Li dedico dues o tres hores un dia per setmana.
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
L'estic vivint com una experiència molt enriquidora. Principalment, veure com, dedicant una petita part del meu temps a una altra persona, puc contribuir a millorar el benestar és molt gratificant.
Per altra banda, és una oportunitat de poder conèixer aquesta realitat social de prop i veure com es treballa des de FSC per millorar aquesta problemàtica. Així mateix, conèixer l'equip professional que forma part de l'equip d'Acompanyament Terapèutic i intercanviar-hi impressions i coneixements és molt enriquidor.
També és una oportunitat d'aprenentatge, gràcies a tota la informació especialitzada que em proporcionen les companyes del projecte; així com de poder participar a diverses formacions.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
Considero que el benefici i l'enriquiment és mutu. Per a l'usuari/ària, crec que és una forma de socialitzar i poder establir un vincle relacional que li pot aportar els mateixos beneficis, si més no (tenint en compte la situació de vulnerabilitat i/o solitud), que ens proporcionaria a qualsevol persona altre tipus d'espai.
Per exemple, un espai descolta, de diàleg, de suport que pot fomentar la seguretat, millorar lautonomia i la confiança i generar un benestar emocional, relacional i social per a lusuari/a.
– Com és l'ambient de col·laboració amb l'equip professional de FSC que t'ajuda a fer aquesta tasca de voluntariat?
L'ambient amb els professionals que col·laboren al Programa d'Acompanyament Terapèutic és molt agradable, amable, col·laboratiu i facilitador. És admirable veure l'afecte i el respecte amb què es tracta, tant als usuaris/àries com a companys/es i voluntariat.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per dir alguna cosa més?
Sí, m'agradaria agrair a Sonia ia Betlem el seu tracte tan amable, tota la informació que m'han facilitat i per com m'han ajudat a integrar-me a l'equip d'aquest projecte.
També, m'agradaria animar les persones que estiguin interessades a fer un voluntariat, i se sentin conscienciades amb la salut mental, que col·laborin en algun projecte, com és el Programa d'Acompanyament Terapèutic de la Fundació Salut i Comunitat, on poden aportar molt amb molt poc.
La "tornada a l'escola" als centres de protecció de nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats dins del sistema de protecció
Durant la setmana del 9 de setembre sembla que acaba l'estiu per a la gran majoria de nens, nenes i adolescents de tot Espanya, toca tornar a la rutina, al dia a dia, a les escoles, instituts o centres formatius, a lluitar per un futur millor. Aquests dies no es parla d'una altra cosa, a les cases, a la cafeteria amb els amics/gues, a llars i residències d'acollida, als mitjans de comunicació i xarxes socials, però com és la tornada al col·le en un centre de protecció de joves migrants no acompanyats/des?
Posem-nos en context, 05.30 hores del matí, l'equip educatiu de nit del Centre d'acollida a menors migrants no acompanyats CAM Sopuerta, dirigit a 36 nens i adolescents migrants menors de 18 anys de Biscaia, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i l'Associació d'Assistència Integral Lagunduz des del passat mes d'abril del 2023, comença a despertar els menors per anar al centre escolar i formatiu. Mentrestant, els joves no deixen de mirar per la finestra en espera del forner que acudeix amb el pa del dia per preparar el dinar d'aquests nois/es que ben aviat sortiran corrent -bé, amb cotxe, autobús o tren- cap als centres als que assisteixen.
La llet, el cacau, les torrades i magdalenes preparades al menjador, trucar a les portes de les habitacions i un “bon dia”, tot és un no parar. Comença el dia per a ells/es. Hi ha joves que s'aixequen a la primera i n'hi ha que ni a la tercera, toca insistir, emprar estratègies educatives que facilitin que s'aixequin. Tots els adolescents són conscients que l'assistència al curs de formació és la pedra “angular” per formar-se i tenir un futur millor, un futur pel qual han recorregut un gran camí amb esforç i risc fins a arribar a Espanya.
El treball diari de l'equip de direcció, de l'equip tècnic i de tot l'equip educatiu al llarg dels mesos de juny, juliol, agost i inici de setembre comença a donar-ne el fruit. Les tutories individualitzades amb cadascun dels joves i les hores de taller ensenyant els possibles itineraris formatius obtenen la recompensa. Actualment, el 91% dels joves acollits al CAM Sopuerta té assignat un recurs formatiu, una acció educativa que els permetrà la inserció sociolaboral en el futur, l'accés a molts d'ells a pisos de semi-autonomia, gestionats per la pròpia Diputació Foral de Biscaia o la mera possibilitat d'accedir a un alberg, un cop compleixin la majoria d'edat que s'hi aproxima.
6.30 hores, ja preparats, amb les motxilles carregades de llibres i tot el material escolar sol·licitat, l'entrepà, el suc i una infinitat de somnis per al seu futur, surten corrent per la porta del centre cap a la parada d'autobús que hi ha davant, sabent que molt d'ells no tornaran fins a les 16 hores al centre, amb els estómacs buits.
Acudeixen a Otxarkaoga i Peñascal per ser perruquers, lampistes, soldadors, mecànics o fusters, a Montaño per formar-se en cuina o electricitat, a Bolueta per formar-se en pastisseria i rebosteria, a Santurtzi per a neteja d'edificis o Zornotza per a ser futurs auxiliars d'infermeria, sense oblidar-nos d'aquells que assisteixen a instituts en formació d'Educació Secundària Obligatòria.
Però, com a qualsevol casa, no tota acció formativa acaba en tornar a casa. L'equip educatiu de tarda es troba al peu del canó per recordar, acompanyar i treballar a les activitats de tarda, els repassos escolars, els aprenentatges del castellà mitjançant vídeos i rols-playings o l'EDD 3+, que té com a objectiu facilitar la inserció laboral d'aquests joves a través del desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds, tant personals com professionals.
I, un cop s'acaba l'acció formativa i les tasques escolars de tarda, què passa? Doncs toca “cremar energia” mitjançant activitats extraescolars. Equips de futbol dels municipis de Sopuerta, Zalla o Balmaseda brinden l'oportunitat actualment a sis joves del centre d'acollida de migrants de Sopuerta a practicar-lo als seus equips federats, inserir-se socialment amb altres joves de la localitat, practicar castellà en un context diferenciat i , sobretot, gaudir dun espai de lleure saludable. Però, no a tots/es els agrada el futbol, per això el 20% dels adolescents, segons el seu procés evolutiu, acudeix a la tarda al gimnàs del municipi de Muskiz, cosa que en fomenta l'autonomia.
Com a qualsevol centre, sempre hi ha un o dos adolescents que no vol ni estudiar ni treballar, el procés evolutiu del qual no és positiu, que li costa escoltar l'equip del centre i prefereix el carrer a formar-se per un futur millor. Un o dos joves que fa que tota una societat, una comunitat o un equip s'hi fixi i empri, de forma automàtica, el biaix de la negativitat, un mecanisme mental i social que fa que l'aspecte negatiu de les coses sigui més atractiu que allò positiu, restant-li importància al fet que molts dels nens, nenes i adolescents migrants no acompanyats “lluitin”, dia a dia, per un futur millor.
Per això, toca continuar, com a societat, com a comunitat, com a equip, treballant per al canvi d'aquests menors, perquè com a grup el més important és avançar, esforçar-se amb cadascun dels joves, més ràpid o més lent, perquè si es va a un ritme, no arriba tard.
Volem donar les gràcies a l'equip professional del centre per seguir en el “fang”, per l'afany i en la determinació, per creure en cadascun d'ells i en les seves possibilitats; gràcies a l'acollida del municipi de Sopuerta en general, i al seu ajuntament en particular, ja que, amb uns inicis complicats, segueix proporcionant suport a diferents nivells a aquests menors, i moltes gràcies també a ells ia elles per seguir construint un món millor.
"La relació amb l'equip professional de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu és bona, m'emporto bé amb tots"
Tere té 31 anys i és usuària des de fa 13 anys d'aquest centre, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant), servei que compta amb 24 places concertades amb la Generalitat Valenciana. L'equip professional del centre la defineix com una persona inquieta i molt participativa en les activitats que s'hi organitzen i que, a més, sap gaudir molt de les seves sortides. En aquesta entrevista, ens parla sobre la seva vida al centre, també de les activitats que més li agrada fer, i fins i tot, de la parella que té a la residència, amb qui fa prop de 3 anys.
– Des de quan ets usuària de la Residència de Diversitat Funcional Relleu?
Des del 2011, si bé, en el meu cas, fins a arribar a aquest servei, vaig viure a diversos centres de menors. Concretament, estic residint a centres des dels 14 anys. En aquesta residència sóc des dels 18 anys.
– Per intentar conèixer-te, ens agradaria que ens expliquessis com et definiries.
Sóc molt inquieta, nerviosa, impulsiva…però això no és sempre bo.
– I què fas per moderar-ho?
Conte fins a 10. I, a més, faig moltes activitats.
– Sí, això m'ha dit l'equip professional del centre, que ets molt participativa…
Sí, m'agrada estar ocupada, participo en totes les activitats que em proposen al servei. Fan que em trobi millor.
– A més, t'agrada tot allò relacionat amb la comunicació.
Sí, participo a la revista que tenim al centre. En aquest cas, faig les preguntes, se'm fa bé. També m'agrada escriure i col·laboro al podcast que tenim al centre.
– Quines altres activitats t'agraden fer?
Especialment l'activitat de teatre. També participo als tallers de jardineria i gimnàstica. Aquest darrer és un taller destimulació cognitiva.
D'altra banda, m'agrada escoltar música, fer karaoke, ballar… i també sortir fora del centre. Per exemple, per anar a fer cafè amb altres persones o anar a El Verger, localitat de la qual sóc. Algunes vegades me'n vaig per veure el meu pare i així faig alguna cosa diferent i m'airejo, però aquí estem molt bé.
- Com és la relació amb l'equip professional del centre?
És bona, m'emporto bé amb tots. La vida aquí és tranquil·la.
– I entre companys/es?
En general, bé. Tinc una parella, un noi del centre que és més gran que jo, ha estat dels últims a arribar. Estem molt enamorats. Ja portem prop de 3 anys.
– Què fas que a ell no li agradava gaire al principi de conèixer-te, que ha acabat acceptant?
(riu) M'agrada “transformar-me”, de vegades em poso barba i bigoti, a manera de disfressa. Sí, al principi a ell no li agradava, però ja no el molesta, ho accepta .
– Si et sembla, acabarem l'entrevista amb un desig que tens…
Sí, m'agradaria treballar fora del centre. Sé que és difícil, però m'encantaria treballar com a perruquera. Hi penso moltes vegades.
FSC formarà famílies per acollir menors tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Els propers dies 23 i 25 de setembre, de 15.30 a 18.30 hores, el Programa d'Acolliment Familiar Temporal de Menors Tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, realitzarà una formació a Múrcia, dirigida a famílies d'acollida del Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT), dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. L'objectiu del curs és que aquestes famílies adquireixin els coneixements teòrics relacionats amb l'acolliment familiar, així com les habilitats i destreses adequades per a l'exercici de les funcions com a família d'acollida, com tractar de modificar, a través de les diferents sessions impartides , les creences disfuncionals sobre la família biològica que hi pogués haver.
La Fundació Salut i Comunitat realitza periòdicament aquesta formació per capacitar les famílies que han sol·licitat participar al Programa d'Acolliment Familiar Temporal de Menors Tutelats per la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, per poder acollir, temporalment, menors d'edats compreses entre els 0 i 17 anys que es troben en situació de desprotecció, al seu nucli familiar i que necessiten una alternativa, perquè les seves necessitats bàsiques i de desenvolupament (biològiques, afectives, socials, psicològiques i educatives) siguin cobertes.
L'acolliment temporal permet la plena participació del menor a la vida familiar i suposa per a les famílies l'obligació de vetllar pel/per la menor, alimentar-lo, educar-lo i proporcionar-li benestar durant el període d'estada a la família, oferint-li aquest context familiar de protecció i atenció, fins que la reunificació amb la família d'origen sigui possible.
Amb aquesta formació, es vol explorar i valorar les habilitats i les limitacions personals i familiars per a l'acolliment familiar; impartir els coneixements teòrics i pràctics necessaris perquè les famílies d'acollida puguin desenvolupar adequadament les funcions; traslladar com a principi bàsic del programa el treball conjunt per facilitar el retorn dels menors amb les seves famílies biològiques, així com fomentar una relació de confiança i suport entre les famílies participants en la formació.
El curs consta de 4 sessions teoricopràctiques d'aproximadament 3 hores de durada cadascuna. Aquestes sessions es faran dues vegades per setmana i seran impartides pels equips tècnics del Servei de Protecció de Menors i del Programa d'Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) de la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz.
Cal assenyalar que les famílies han de posseir la idoneïtat per acollir temporalment un/una menor, dins aquest programa. També que, per la característica durgència daquest tipus de procediment, la família ha destar disponible per acollir-lo amb molt poc temps de preparació.
A més, les famílies acollidores han de facilitar el contacte entre el menor i la família biològica, així com col·laborar en el procés de reunificació familiar i han d'estar disposades a col·laborar amb l'equip tècnic, en totes les fases de l'acolliment: procés de selecció, formació, acoblament, seguiment i acabament de l'acolliment.
Seguidament, indiquem els requisits que han de complir les famílies acollidores, de cara a fer la sol·licitud:
- La persona sol·licitant o, almenys, un dels sol·licitants de la parella, tindrà un nivell formatiu de batxiller o equivalent.
- No presentaran minusvalidesa i/o malaltia que els incapaciti per a lexercici de les seves funcions respecte a la cura del menor.
- Tots els membres de la unitat familiar han de manifestar la seva conformitat amb la participació (mares, pares i fills/es, així com aquells altres familiars directes que convisquin al domicili).
- És imprescindible que la persona o persones interessades disposin de flexibilitat horària perquè el menor compti amb latenció plena.
- Les famílies hauran de comptar amb suport familiar, que pugui participar en latenció i la cura del menor.
- El domicili de la família acollidora comptarà amb els recursos socials i comunitaris adequats, en els casos en què no existeixin aquests, haurà d'existir facilitat d'accés a aquests.
Esperem que noves famílies murcianes es vagin sumant com a famílies d´acollida al Programa d´Acolliment Familiar Temporal (ACOFAMT) en aquesta formació, organitzada per la Fundació Salut i Comunitat, que realitzarem a finals d´aquest mes de setembre.
COM PODER SER FAMÍLIA D'ACOLLIDA?
Si estàs interessat/da en ser família d'acollida, pots sol·licitar més informació a:
CONSELLERIA DE POLÍTICA SOCIAL, FAMÍLIES I IGUALTAT
Direcció General de Famílies, Infància i Conciliació
UTE ACOFAMT
C/ Olof Palme, 7, baix. Múrcia
Telf.: 968200400
E-mail: coord.acofamt@utelagunduzfsyc.org
El Projecte Malva de FSC organitza una nova edició en línia del Curs “Perspectiva de gènere i drogues” amb el suport del PNSD
Del 30 de setembre al 3 d'octubre, en horari de 11.30 a 14 hores (hora peninsular espanyola), tindrà lloc una nova edició d'aquesta formació, adreçada a professionals, amb una durada de 10 hores, finançant-se a través de l'ajut del Pla Nacional sobre Drogues (PNSD). La formació de professionals dels àmbits de drogues i gènere és una acció primordial per al Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), com també ho és per a l'Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-24, en la seva línia sobre la incorporació de la perspectiva de gènere en l'àmbit de les addiccions, en què s'emmarquen aquests cursos, de caràcter gratuït.
El curs a celebrar en format virtual, adreçat a professionals de l'àmbit de drogues i addiccions i de l'àmbit de gènere, serà impartit per les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat: Ana Burgos García, Sílvia Allué Escur i Gisela Hansen Rodríguez, així com part d'altres col·laboradores del Projecte Malva.
Com de vegades anteriors, la formació serà impartida gràcies al suport de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. En aquesta edició, es realitzaran dos cursos virtuals de 10 hores cadascun (un a través de la plataforma Zoom i un altre a YouTube) i, per altra banda, amb aquest mateix contingut i també adreçats a professionals, tindran lloc 2 cursos presencials a Barcelona de 10 hores cadascun i un altre de 20 hores a Madrid, impartint-se un total de 60 hores.
Segons ens traslladen des del projecte, «són moltes les i els professionals de l'àmbit de drogues que han mostrat el seu interès a explorar i incorporar la perspectiva de gènere a la seva pràctica professional. Aquest paradigma teòric i pràctic requereix una reflexió molt profunda sobre el nostre imaginari social i cultural i un exercici complex de posar en qüestió certs aprenentatges al voltant de les diferències entre homes i dones, els estereotips de gènere i la desigualtat. Així mateix, des de l'àmbit de la violència masclista es fa evident que cal disposar d'eines per treballar-les amb els i les consumidores, ja que està estretament relacionada amb els consums i està més normalitzada i invisibilitzada que en altres contextos » .
Per aquest motiu, el curs és una invitació a aprofundir el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere aplicada a la feina amb drogues i addiccions ia desenvolupar estratègies que, des de la prevenció i la intervenció, puguin contribuir a la transformació social en clau gènere.
Com en anteriors edicions, la formació té els objectius següents:
- Situar el marc teòric i proporcionar algunes eines danàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere.
- Ubicar el marc teòric de làmbit de drogues amb la mirada de gènere incorporada.
- Reflexionar sobre la perspectiva de gènere en els àmbits de la prevenció i latenció al consum/abús de drogues i de la violència de gènere.
- Pensar i presentar noves propostes d‟intervenció sota aquest paradigma.
Cal destacar que en aquests moments la formació en línia està completa quant a inscripcions, si bé les persones interessades a assistir a les formacions presencials a Madrid i Barcelona, es poden adreçar al correu malva@fsyc.org per a més informació.
Finalment, cal assenyalar que, durant el curs 2023-2024 passat, s'han realitzat un total de 5 formacions organitzades des del Projecte Malva dirigides a professionals (60 hores). Així mateix, en col·laboració amb el Projecte de FSC “En Plenas Facultades” s'han realitzat durant el curs anterior 8 formacions dirigides a població universitària (24 hores).
La demanda de formacions és cada cop més alta, fet que dóna compte del creixent interès per incorporar la perspectiva de gènere en l'abordatge dels usos i abusos de drogues i altres addiccions, per la qual cosa el Projecte Malva, consolidat com a referent a nivell estatal en la matèria, continuarà treballant en aquesta línia.
FSC se suma a la petició de la UNAD d'oferir més protecció a menors davant la promoció de l'alcohol
UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, integrada per més de 200 entitats a nivell estatal, valora positivament que recentment el Consell de Ministres hagi donat llum verda a l'avantprojecte de llei per a la prevenció del consum i els efectes de l'alcohol en menors, una norma que l'entitat reclama des de fa anys per vetllar per la salut, el benestar i el consum responsable en aquest grup de població. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal, forma part activa de la UNAD i ha participat al document presentat en el tràmit d'audiència i informació pública de l'avantprojecte de llei.
La Xarxa dAtenció a les Addiccions ha demanat diverses mesures per reduir lexposició de menors dedat a les begudes alcohòliques i, daquesta manera, afavorir la prevenció dels consums. L'entitat ha traslladat aquestes millores mitjançant el tràmit d'audiència i informació pública de l'avantprojecte de llei de prevenció del consum d'alcohol i dels efectes que tenen en les persones menors d'edat.
UNAD defensa una legislació més específica, per tal de prevenir el consum d'alcohol, a través de restriccions concretes. Entre aquestes mesures, UNAD advoca per estendre les restriccions en la publicitat i promoció de begudes alcohòliques a xarxes socials, aplicacions mòbils i altres plataformes digitals, així com mitjans dirigits a joves i esdeveniments esportius, en conjunt.
A més, en el context digital, l'entitat apunta també a la regulació necessària de la promoció que puguin fer influencers i al control dels algorismes perquè els anuncis de begudes alcohòliques no vagin dirigits a menors d'edat.
Entre altres aportacions, la xarxa d'addiccions fa referència a més mesures com el fet que les administracions públiques tinguin el compromís de realitzar campanyes de conscienciació sobre els riscos del consum i que part dels impostos especials que graven les begudes alcohòliques financin campanyes de sensibilització i programes de salut pública sobre els riscos de lalcohol.
Així mateix, defensa diferents mecanismes que possibilitin la participació social en la implementació daquesta nova norma. En aquest sentit, UNAD apunta a la inclusió de la població més jove en el procés de disseny, implementació i avaluació de les polítiques, de la mateixa manera que la societat civil organitzada pot exercir com a agent consultor i col·laborador a l'hora d'avaluar campanyes, crear i distribuir materials informatius.
Les entitats que integren UNAD, entre les quals hi ha la Fundació Salut i Comunitat, treballen a les àrees de prevenció, tractament, reducció de riscos i danys i incorporació social de les persones amb problemes d'addiccions i les seves famílies. Durant l'any 2022, la xarxa ha atès 263.608 persones. El servei de prevenció a les addiccions és el servei més utilitzat amb més de 195.000 atencions.