"Treballar amb i per a les persones, des d'una perspectiva inclusiva, d'igualtat i de respecte, va ser el que em va motivar a treballar com a educador social"
Xavier Giménez és educador social i porta treballant a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) des de fa gairebé 7 anys, en què ha exercit diferents funcions professionals. Hi va començar com a auxiliar de tuteles del Servei de suport “Amb tu” a Barcelona, adreçat a persones amb diagnòstic en salut mental en l’exercici de la seva capacitat jurídica i social, del qual és actualment director. El servei es duu a terme en col·laboració amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya. Compte a més amb experiència laboral com a educador social a CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) amb adolescents. Aquesta entrevista ens permet conèixer-lo millor, així com la feina que realitza actualment a FSC.
– Des de quan treballes a la Fundació Salut i Comunitat i com s’ha anat desenvolupant la teva trajectòria professional?
Vaig començar a treballar a FSC, concretament al Servei de suport “Amb tu”, adreçat a persones amb diagnòstic en salut mental en l’exercici de la seva capacitat jurídica i social, el novembre de 2017. Vaig entrar com a auxiliar de tuteles. Al cap de poc temps, em van promocionar com a referent de tuteles.
El març del 2020, arran de la pandèmia generada pel COVID-19, vaig anar a coordinar el dispositiu d’emergències de l’Ajuntament de Barcelona a la Fira de Barcelona. Allà vaig fer tasques de gestió, coordinació i de direcció de l’equip tècnic.
En acabar l’encàrrec, em van promocionar responsable d’equips de l’àrea social i, posteriorment, coordinador social. Actualment, des del desembre del 2022, sóc el director del Servei de suport “Amb tu”.
– Què destacaries des de la posició de lideratge que exerceixes en aquest servei?
Em sembla imprescindible comptar amb un equip de professionals motivats, implicats i amb ganes d’aportar, que estiguin compromesos amb la missió i els valors del servei. Considero que la transparència, la proximitat, la flexibilitat i una bona comunicació són clau per liderar un equip de 30 professionals que exerceixen una tasca molt complexa i d’una gran càrrega emocional.
– Què et va motivar a especialitzar-te en l’educació social?
El poder ajudar persones i fomentar la integració social. Aportar, acompanyar i escoltar. L’atenció directa en situacions complexes a aquelles persones que no tenen les mateixes oportunitats que altres o que estan transitant per situacions de vulnerabilitat. També, poder visibilitzar els col·lectius més vulnerables. En definitiva, treballar amb les persones i per a les persones, des d’una perspectiva inclusiva, d’igualtat i de respecte, va ser el que em va motivar a treballar com a educador social.
D’aquests 30 professionals que treballen al servei, 21 professionals conformen l’equip social. És un equip interdisciplinari de l’àmbit social, integrat per psicòlogues, treballadores socials, integradores socials i educadores socials.
– En relació amb el treball que es fa al servei des de l’educació social, què ens podries dir?
Destacaria que, com a disciplina pedagògica, l’educació social té com a objectiu la integració social dels diferents grups socials, fomentar la promoció i la participació social. Per aquesta raó, busquem que al nostre equip sempre hi hagi presència d’educadors/es socials (actualment som 6) per promoure els models d’intervenció i estratègies, per tal de potenciar la qualitat de vida i fomentar l’autonomia personal, la responsabilitat, el respecte i l’apoderament per assolir-la.
També, des d’aquesta disciplina, es dissenyen els plans de treball individuals (PTI), basats en la voluntat, la inclusió i la participació plena en tots els àmbits de la vida social de les persones ateses; sempre a través del víncle i dels límits en un marc socioeducatiu.
– En el teu cas, com ens has comentat, vas treballar primerament com a educador social en aquest servei. Com va ser l’experiència?
Sí, en el meu cas vaig treballar com a educador social (auxiliar i referent de tuteles) més de 3 anys i, posteriorment, com a responsable i coordinador dels equips, liderant les estratègies d’intervenció i el seguiment dels plans de treball.
Ser el referent social té una gran responsabilitat i, moltes vegades, genera situacions d’estrès i frustració. Però alhora és gratificant i completament necessari. Poder treballar a través del vincle, adaptant-te a cada persona, desenvolupant competències i habilitats socials i comunicatives per arribar a generar canvis a les persones és una tasca molt bonica i intensa.
Així mateix, vull destacar el fet d’haver treballat amb persones que tenen situacions i realitats molt diferents i haver adquirit experiència professional en salut mental, addiccions, discapacitat, gent gran, violència de gènere, sense llar, etc. També, la creativitat i la versatilitat que es requereix per vincular amb les diferents persones. Igualment, poder conèixer els recursos de les diferents xarxes d’atenció del territori.
– Centrant-nos ara al Servei de suport “Amb tu”, adreçat a persones amb diagnòstic en salut mental en l’exercici de la seva capacitat jurídica i social, quin diries que és el seu objectiu fonamental?
El servei té com a objectiu garantir mesures de suport proveïdes judicialment (i des del 2021, notarialment) per a l’exercici de la capacitat en condicions d’igualtat a persones amb diversitat funcional intel·lectual, salut mental i gent gran. El seu objectiu és garantir el seu dret a decidir sobre el seu projecte vital i la seva autodeterminació, promovent-ne l’autonomia personal i garantint-ne la voluntat.
– Què destacaries com a més rellevant des de la posada en funcionament?
El servei va tenir el seu primer encàrrec el 2008, amb un total de 6 persones tutelades, i actualment en som més de 300. Destacar com ens hem adaptat a la reforma legislativa del setembre del 2021, pel que fa a les persones amb discapacitat. Així com tenir una capacitat d’adaptabilitat i resiliència per superar les diferents adversitats que suposen gestionar un equip que treballa amb persones amb patologia dual d’alta complexitat.
– Quin tipus d’activitats/accions dueu a terme?
Realitzem activitats en tres àrees:
- Àrea psicosocioeducativa: seguiment individualitzat i integral. Realitzar l’acollida, la informació i l’orientació, així com la valoració, la planificació, el seguiment i l’avaluació de les persones amb la mesura de suport. Així mateix, l’elaboració del pla de treball individualitzat i l’atenció directa a totes les necessitats de la persona assistida.
- Àrea jurídica: acompanyament (i si cal, representació) en tots els interessos jurídics de les persones assistides.
- Àrea economicoadministrativa: gestió i administració dels interessos econòmics i patrimonials de la persona concernida (els ingressos i les despeses de la persona).
– A quantes persones heu atès des de la posada en funcionament del servei?
Hem atès 695 persones.
– A quantes ateneu actualment?
Actualment estem treballant amb 302.
– De quina manera feu seguiment a les persones participants i amb quina periodicitat?
Fem un mínim de 2 visites mensuals a les persones ateses i aquesta freqüència augmenta, en funció de les necessitats de les persones. A més de les visites i acompanyament a les persones usuàries del servei, també cal afegir les coordinacions amb els professionals de la xarxa i familiars, entre d’altres. Es fa un treball individualitzat i integral, a l’entorn més proper de la persona.
– Per finalitzar l’entrevista, amb què et quedaries de la feina que exerceixes com a director del servei, fins ara?
Amb la implicació, el compromís i la humanitat de l’equip professional, amb les ganes d’aprendre i d’ajudar. Amb la seva persistència i inconformisme, i amb les ganes de poder generar canvis.
"Em sento molt afortunada de ser on estic, dirigint el Centre de Reducció del Dany de La Cañada Real"
Mª Ángeles Gutiérrez va començar a treballar fa 18 anys a la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Concretament, al Centre d'Assistència de Reducció del Dany de Barranquillas, més conegut com a “narcosala”. Des d'aleshores, la seva trajectòria professional s'ha desenvolupat a l'àmbit d'atenció a persones en situació de drogodependències, tant en entorn de consum, com en pis de tractament, unitats mòbils i centres penitenciaris. Actualment, i des de fa 3 anys, és la directora del Centre de Reducció del Dany de La Cañada Real, servei depenent de la Subdirecció General d'Adiccions de l'Organisme Autònom Madrid Salut de l'Ajuntament de Madrid, gestionat i dirigit per FSC. En aquest centre, també realitza funcions com a treballadora social.
– Què significa per a tu ocupar el lloc de direcció al Centre de Reducció del Dany (CRD) de La Cañada Real?
Em sento molt afortunada de ser on sóc, dirigint un centre amb unes característiques tan peculiars com és el CRD ia l'entorn de La Cañada, amb els seus trets intrínsecs, de vegades difícils de manejar, però que t'ofereixen l'oportunitat de conèixer les persones des d'una perspectiva que no us permeten altres centres ni contextos professionals.
Sens dubte, per mi, després de gairebé 9 anys fora del treball en poblats, aquest repte professional com a directora suposa una oportunitat d'aprenentatge i de coneixement personal en àrees en què, anteriorment, no havia aprofundit com ho estic fent ara.
– A més, al CRD de La Cañada Real fas funcions de treballadora social… Ens agradaria que ens expliquessis quina feina fas des de cada posició.
Sí, a la meva feina, ocupo el lloc de directora i també, sóc treballadora social en aquest centre, l'objectiu del qual és donar cobertura a les necessitats bàsiques de les persones en consum actiu de substàncies que resideixen a La Cañada Real.
Des del meu lloc de directora, les funcions que faig són: direcció i supervisió de l'equip, implementació i seguiment tècnic de projectes de l'alumnat en pràctiques i de persones voluntàries; dirigir en la realització de les tasques des de les diferents àrees; fer processos de selecció, coordinació amb les diferents administracions, garantir el millor funcionament del centre, relació amb proveïdors i treball burocràtic.
Així mateix, oferir atenció als usuaris/es del centre. En aquest sentit, intento garantir que l'atenció, l'acompanyament i el suport que oferim sigui de qualitat i proper. Ja fora del centre, l'assistència a actes i espais de formació i treball, així com la coordinació constant amb l'Administració i altres entitats que formen part important del meu dia a dia a nivell professional.
Com a treballadora social, les meves funcions es basen en l'acompanyament en els processos vitals de cada persona i intervenció amb les persones usuàries que acudeixen al centre amb un enfocament de reducció de danys i basant-nos en un model biopsicosocial: acompanyament social i suport emocional, tramitació de documentació, assessorament i acompanyament per fer tràmits administratius (empadronaments, targeta sanitària, DNI, sol·licitud de prestacions, obertura de comptes bancaris…), derivació a centres d'acollida i centres de tractament, elaboració d'informes socials, atenció familiar, sol·licitud de cites, així com coordinació amb els diferents recursos de la xarxa d'addiccions i de persones sense llar.
– Especialment, què t'aporta la feina social?
M'hi aporta molt. Per mi, el treball social és una tasca privilegiada perquè et permet conèixer vivències, processos vitals, traumes de cada persona; la persona confia en tu, que la puguis acompanyar en aquests processos, i per a mi, això és un regal pel que fa a la intervenció.
Des de la posició de treballadora social, t'has de posicionar des de l'empatia, però també des dels límits, ja que, en algunes situacions, et veus sotmesa a xantatge emocional i manipulació i has de saber manejar aquestes situacions.
– Quantes persones realitzeu funcions com a treballadores socials al centre?
Som dues treballadores socials.
– Amb quins altres perfils professionals compteu al servei?
A més, l'equip professional està integrat per un psicòleg i quatre monitors.
– Tornant a les teves funcions com a directora del centre, què diries que més et satisfà?
El treball de direcció a La Cañada Real és una feina molt de “aquí i ara”; existeix, per descomptat, una planificació de tasques des de la direcció que ocupo, però el gruix del treball és intervenir en les situacions diàries que es plantegen: intervenció en crisi, demandes concretes, assessorament, resolució de conflictes, dubtes, coordinacions, intervenció en situacions de violència, medicació amb altres agents socials de lentorn, etc.
Aquestes particularitats i imprevistos em permeten seguir aprenent i manejar-me en situacions d'urgència, alhora que requereixen una revisió tècnica permanent que faig per assegurar el rigor metodològic de les intervencions.
– Quina ha estat la situació més difícil a què t'has enfrontat des que ocupes el lloc de direcció?
Des que vaig començar a treballar amb persones que tenen un consum per abús de substàncies, la gestió més complexa és la duresa i complexitat de les històries de vida que comporten, sostenir aquests “nivells” de patiment és exigent, professionalment parlant.
Així mateix, situacions d'especial duresa viscudes al poblat, com és la situació de dones embarassades, en què s'efectua una retirada del menor.
D'altra banda, allò relacionat amb la mort d'alguna persona usuària. El fet d'haver de comunicar-ho a la seva família ha estat molt dolorós.
– Com t'organitzes per fer compatibles les tasques de direcció, juntament amb les de treballadora social?
Recordo que, quan vaig començar a treballar com a directora i treballadora social al CRD, no volia que se'm quedés gens pendent per al dia següent. Al principi, la sensació és que no arribes, et qüestiones si ho estaràs fent bé perquè, al capdavall, estàs aprenent a funcionar en un lloc nou per a tu.
Amb el temps, vas aprenent a prioritzar les tasques que és imprescindible fer cada dia, delegas i posposes coses que no són tan prioritàries. Tot i així, m'agradaria poder tenir més temps per dedicar a les persones que atenem. Sempre que tinc algun dia o estona més distès, m'agrada molt compartir un cafè amb una xerrada i intervenir-hi, sense presses i sense haver de controlar tant els temps perquè em doni temps a fer tota la resta.
– Explica'ns un dia a la teva feina.
El nostre centre està ubicat en allò que es coneix com l'esplanada de Valdemingómez, on arribem amb un vehicle de Madrid Salut. El centre s'obre a les 10:00 hores, però des d'una estona abans ho posem tot a punt per a l'obertura.
Normalment, estic amb un altre company al lloc de la porta, atenent totes les persones que vénen i donant-los accés al servei que requereixen o atenció a la porta, en el cas d'aquelles persones que no són perfil de la tasca que es realitza a el centre; combino aquesta tasca amb el treball de despatx que m'ocupa gran part de la jornada (trucades telefòniques, paperassa, reunions en línia…). A estonetes, dono suport al menjador, pati, bugaderia i sala morada per fer intervencions in situ ; i, quan és necessari o possible, surto a l'esplanada per fer intervencions al carrer.
El meu despatx sempre és obert perquè les persones em sentin propera i amb confiança de poder plantejar-me qualsevol dubte, proposta o queixa. Des d'aquesta posició, tinc el privilegi que altres persones comparteixin amb mi els seus processos vitals i me'n facin partícips.
– Per acabar l'entrevista, quina percepció creus que té la societat de la vostra feina en reducció del mal?
En general, la societat té una imatge molt negativa del col·lectiu de persones drogodependents en situació de carrer, ja que acostuma a estar associat a delinqüència i altres problemàtiques socials. Crec, a més, que una gran part de la societat que no treballa amb aquest col·lectiu no acaba d'entendre què és la reducció de danys.
Moltes persones m'han arribat a dir que “els ajudem a drogar-se”, que no caldria ajudar aquestes persones, que si no em fa por la meva feina, etc. Altres persones tenen una visió des de la pena… Sempre ha estat un col·lectiu molt qüestionat i prejutjat perquè la societat se centra en les conseqüències socials derivades del consum, però no s'atura a entendre el perquè de les addiccions, no coneix les històries de vida que donen moltes respostes a l'aparició i el manteniment de l'addicció. Gust o no, les drogues existeixen i existiran, formen part de la societat i tenim obligació de donar resposta a les necessitats de les persones addictes.
Dansa comunitària per promoure el benestar a través de l'expressió corporal a la Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents "Els Estels"
La Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Els Estels, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha organitzat el taller Dansa Comunitària. L'activitat s'ha desenvolupat al pati exterior del servei, zona àmplia i enjardinada que disposa d'un terra apte per a la seva pràctica, amb un recobriment de goma. Al llarg de 5 sessions, amb una durada de 60 minuts cadascuna, els infants i els adolescents participants (uns 8 per sessió), s'han beneficiat d'aquesta activitat que promou la salut mental, emocional i física, a través del moviment conscient i la interacció humana.
La dansa comunitària ofereix una àmplia gamma de beneficis per a totes les persones que hi participen, obrint-se amb ella un món de possibilitats, en què l'expressió corporal es converteix en un mitjà de connexió profunda amb ell mateix i amb els altres. A través del moviment compartit, es fomenta la creativitat, la col·laboració i el respecte mutu, creant un espai on cadascú pot explorar i expressar la seva identitat de manera autèntica i sense limitacions.
Els objectius d'aquesta activitat, que ha estat coordinada per Juan Alfredo Belda, voluntari de FSC que és Diplomat en Grau Mitjà de Dansa Contemporània, ballarí i professor de dansa contemporània, han estat fomentar l'autoexpressió i l'autoconfiança en els menors; millorar les seves habilitats socials i emocionals; promoure el treball en equip i la col·laboració; estimular la seva creativitat i imaginació, i oferir un espai segur per al seu desenvolupament personal.
Els continguts del taller han estat els següents:
- Exploració del moviment: exercicis per connectar amb el cos i l'expressió corporal.
- Cohesió del grup: exploració i coneixement personal per fomentar la consolidació del grup.
- Coreografies grupals: creació i pràctica de coreografies que promoguin la col·laboració i la comunicació.
- Improvisació: activitats per estimular la creativitat i l'espontaneïtat a la dansa.
- Tècnica de dansa: introducció a diferents nocions físiques i motores per motivar un ús saludable del cos i optimitzar-ne el rendiment.
- Exploració de materials: a través de la utilització de diferents materials amb peculiaritats plàstiques, com a catalitzadors de la creativitat.
Segons afirma el formador Juan Alfredo Belda, “com en qualsevol grup amb què es treballa, es van observar preferències a l'hora d'interactuar. Però resulta interessant que, a mesura que avançava el taller, aquestes preferències no semblaven diluir-se en abordar la feina, promovent una interacció entre participants sense un prejudici, i ajudant en un desenvolupament més enriquidor”.
Així mateix, assenyala que “també es va observar un canvi notable en la relació amb mi com a guia del taller. D'una posició de certa desconfiança o cautela davant de la meva persona, el grup va començar a denotar més obertura i comoditat en la comunicació. No en un sentit de lliurar-se directament a la feina sinó, a l'hora d'expressar-me les seves veritables dificultats. Aquest fet va ser fonamental per poder generar adaptacions metodològiques que ajudessin a la seva evolució en la matèria que ens ocupava”.
A més, cal destacar que s'han realitzat avaluacions periòdiques per mesurar el progrés en les habilitats de les persones participants, així com sessions de retroalimentació per ajustar el programa, d'acord amb les necessitats identificades al llarg de l'activitat.
Sens dubte, aquest taller de dansa comunitària ha representat una oportunitat única per promoure el benestar emocional, social i físic dels infants i adolescents participants a l'activitat, a través de l'art i l'expressió corporal, des del respecte individual i grupal, brindant-los eines per al seu desenvolupament integral.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
L'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC fa amb bons resultats el taller experiencial COCREAR
Les adreces dels diferents serveis d'atenció a les famílies i les violències masclistes que integren l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), han participat en una formació impartida per Arón Alma, psicòleg de grups, especialista en Lideratge i Treball en Equip. Concretament, es va fer el taller experiencial COCREAR, amb l'objectiu d'avançar en els processos de cohesió de l'equip de direcció. La formació va ser valorada molt positivament, pel benefici que va suposar participar en un espai dinàmic i de confiança, necessari per a la millora de les relacions interprofessionals, mitjançant la paraula i el bon fer.
La sessió de treball va suposar per a les adreces dels diferents serveis de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família tenir un espai segur d'interrelació professional i personal. Aquesta experiència va oferir a l'equip de professionals una oportunitat des de la proximitat d'un espai compartit, on la creativitat, la cooperació i el treball conjunt van estar molt presents.
El taller va permetre a les persones participants treballar valors com l'honestedat i la seva aplicabilitat a la pràctica professional i personal, generant debats i reflexions necessàries per poder atendre les nostres usuàries i equips professionals, amb la més gran calidesa i qualitat humana.
“En aquesta sessió, es van realitzar activitats disteses i de creativitat, es van poder compartir experiències, per després poder generar un espai grupal, on parlem de l'honestedat com a valor. Va ser un espai amb molta veritat, en què es va treballar la cultura de grup al voltant d'aquest valor”, explica Arón Alma, psicòleg que va impartir la formació.
Així mateix, assenyala que “la formació es va vehicular des d'allò tècnic i metafòric, tenint com a tema principal cocrear, és a dir en el fet de com crear conjuntament. Per això, en primer lloc, es va compartir l'eina de Disagree&Commit, que, per al seu bon funcionament, requereix que totes les persones involucrades la coneguin. L'eina està basada a definir dos moments: un d'estar en desacord i un altre de comprometre's, encara que la idea resultant no sigui la meva”.
En aquest sentit, aquesta tècnica permet vehicular les discrepàncies i desacords, perquè els conflictes de tasca no evolucionin en conflictes de relació, cosa fonamental en la pràctica professional. Finalment, a nivell metafòric, es van treballar diversos aspectes. Per exemple, que “no només cal tenir cura de les pròpies ales, sinó que també és la nostra responsabilitat veure com donem ales a les altres persones; és a dir, passem a una visió grupal com a responsables i analitzem el nostre rol de cuidar i donar ales a la resta de membres per cocrear; partint de la seva unicitat i de veure cada persona des del potencial. Com es va recalcar en la formació, de vegades serem gats i no sabrem volar, però altres haurem de donar ales a altres persones que sí que estan preparades”, afirma Arón Alma.
Finalment, segons ens traslladen des de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC, la sessió va ser impartida de manera excel·lent. Arón Alma és psicòleg de grups, especialista en Lideratge i Treball en Equip i professor i membre de l'equip del Màster en Autolideratge i Conducció de Grups i del curs expert Avanços en Habilitats de Liderar de la UB.
"Col·laborar com a voluntària en un projecte d'ajuda a menors, resulta enormement gratificant"
Rocío Alonso las Heras és estudiant de l'últim curs del Grau en Enginyeria de la Salut a la Universitat de Burgos i, a més, estudia anglès i alemany. Ha treballat impartint classes particulars, així com en gestió informàtica de sistemes sanitaris i en hostaleria. És voluntària des de fa uns mesos del Centre Llar Burgos, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz. La seva tasca com a voluntària consisteix a ajudar dos joves usuaris del centre, ensenyant-los castellà, tasca que ens explica que realitza amb satisfacció. Aquesta entrevista ens permet conèixer millor la seva tasca.
– Per què vas decidir fer voluntariat al Centre Llar Burgos?
Vaig prendre aquesta decisió perquè buscava un lloc per fer voluntariat, seguidament vaig conèixer aquest projecte a través de la Universitat de Burgos.
De manera que em vaig posar en contacte amb el centre, això va ser el mes de març passat, i vam començar el procés perquè pogués col·laborar, a través de la realització d'aquest voluntariat. Em va semblar una oportunitat molt interessant.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
Un cop per setmana, dono classes particulars a dos residents del centre, els ensenyo conversa bàsica en castellà, així com gramàtica, ortografia i vocabulari. Per això, acudim a una biblioteca pública.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Aproximadament 2 hores a la setmana.
– Què t'aporta aquesta experiència com a voluntària?
Fonamentalment, conèixer realitats diferents de la meva, reflexionar sobre les maneres d'ensenyar persones en diferents contextos, així com l'oportunitat de conèixer dos nois amb moltíssim entusiasme i ganes d'aprendre. Col·laborar com a voluntària en un projecte d'ajuda a menors és enormement gratificant.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del centre?
M'agradaria pensar que allò que els ensenyo, els serà d'utilitat en la seva integració en aquest país. En pocs mesos fent aquesta tasca com a voluntària, he vist grans progressos, tant en la seva manera de comprendre i estructurar frases, com en la seva comunicació no formal. A més, intento mantenir un ambient tranquil i distès, on puguin sentir-se còmodes i que fomenti el seu entusiasme per seguir aprenent.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?
Totes les persones van ser molt amables amb mi, explicant-me amb paciència i detall cada part del projecte, en un ambient còmode i agradable.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntària o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat fins ara?
El meu millor record es remet a aquesta vivència: quan mentre feia una classe fa unes setmanes, vaig esternudar i els dos alumnes em van dir alhora “Salut!” en perfecte castellà. Veure com dues persones que fa uns mesos no parlaven res del nostre idioma, tenien la reacció automàtica de contestar una cosa tan típica en espanyol, però tan fora de l'entorn acadèmic, va ser graciós, entendridor, i me'n va fer sentir molt orgullosa, veient com cada cop estan més integrats socialment.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí. M'encantaria recalcar com n'és d'important que més persones s'interessin a col·laborar en projectes com aquest. Amb la visió social dels menors migrants que empitjora diàriament des de tants àmbits, em sembla extremadament important conèixer la seva realitat des de prop, veure que són adolescents que necessiten una ajuda que per al voluntariat és fàcil d'oferir, però que per a ells pot marcar una diferència en la facilitat d'aprenentatge i adaptació social.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
Eficiència i impacte del treball en xarxa en les persones en situació més vulnerable al programa JoBS, desenvolupat per SEAFAS
Des de fa més de 6 anys, la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i, en concret, el Servei d'Acompanyament a Famílies amb Lloguer Social (SEAFAS), ubicat a Alacant i amb atenció a persones de, pràcticament, tot el territori nacional, està desenvolupant el programa JoBS. Es tracta d´un projecte impulsat, coordinat i finançat per Sogeviso, companyia especialitzada en la gestió socialment responsable i econòmicament sostenible de parcs de lloguer social i assequible. Aquest programa intenta millorar l'ocupabilitat de qualsevol membre de la unitat familiar que resideix a l'habitatge i, així, millorar-ne la qualitat de vida i la de les persones amb qui conviu.
Durant aquests anys, han passat pel programa 2.309 persones i se n'han inserit laboralment gairebé el 43%, durant i/o després de l'acompanyament realitzat per part dels/de les professionals de FSC, que han intentat aconseguir, davant tot, la millora de l'ocupabilitat, d'acord amb les circumstàncies i l'objectiu professional.
Les persones que participen al programa JoBS es comprometen a participar-hi activament, assumint un compromís amb els seus referents i complint amb les accions que es van concretant al seu Pla d'Ocupació Personalitzat (PEP), per aconseguir l'objectiu: trobar una feina digna o millorar situació d'ocupació.
D'altra banda, des de la Fundació Salut i Comunitat potenciem la col·laboració entre programes interns i recursos externs per oferir el millor acompanyament a les persones participants dels programes. En aquest sentit, durant aquests anys hem reforçat l'acompanyament a les persones participants de SEAFAS.
Per això, hem treballat en xarxa amb entitats i amb programes de FSC com ConoceT, EmpleaT; AEDE´s (Acompanyament en l´exercici dels drets energètics); Economia Domèstica; o amb el Programa Estratègic de Responsabilitat Social i Especialització Ocupacional per millorar l'ocupabilitat de persones en situació d'exclusió o risc d'exclusió social (PERSEO).
Entre el programa JoBS i PERSEO, atès el caràcter territorial d'aquest últim a pràcticament tot el país i la seva col·laboració contínua amb empreses, hi ha hagut una contínua retroalimentació, sumant valor al procés individual de cada participant en la millora de l'ocupabilitat. A més, se'ls ha ofert la possibilitat de beneficiar-se, entre altres actuacions, de programes de mentoring , visites a empreses del seu territori, tramesa de currículums a empreses i participació a tallers i píndoles formatives.
Cal assenyalar que, durant l'últim any, PERSEO ha aconseguit continuar consolidant relacions amb empreses, entitats socials i organismes públics, i continuar amb l'objectiu de sensibilitzar l'àmbit empresarial, ajudant a desenvolupar la seva responsabilitat social i repercutint a oferir oportunitats d'ocupació, i de millora de la qualitat de vida en conseqüència, a les persones més vulnerables.
S'ha oferint als participants coneixement i experiència a l'hora d'adquirir les competències necessàries per millorar el grau d'ocupabilitat en l'actual mercat de treball: afrontar professionalment i superar una entrevista de feina; entrenament a través de “SpeedDating”; gestionar adequadament la seva empremta digital a les xarxes socials; informació sobre la importància de definir lobjectiu professional; gestionar el temps; crear un pla dacció estratègic revisable; mantenir una bona motivació en la recerca de feina. De la mateixa manera, se'ls ha ofert habilitats socials en la interacció amb les empreses, afrontant obstacles i ajudant-los a conèixer i reconèixer l'actitud que es manté davant de la recerca de feina i millorar-la.
S'ha aconseguit, a més, que diferents empreses participessin en accions de voluntariat corporatiu i mentorització, fet que ha contribuït també a aproximar les persones a la realitat de les organitzacions, creant una oportunitat real de projectar-se a les seves plantilles.
El programa s'ha desenvolupat amb èxit a tots els territoris on actua, beneficiant finalment un total de 500 persones (361 dones i 139 homes), que han participat en alguna (o diverses) de les actuacions, com ara processos de selecció , assistència a píndoles formatives, sessions de mentorització, etc.
Així mateix, s'ha aconseguit que 46 de les empreses que van participar l'any anterior mantinguessin, i fins i tot incrementessin en alguns casos, la seva participació activa en les actuacions desenvolupades, i s'han generat sinergies i també participació amb 98 empreses noves. De la mateixa manera, ha passat amb entitats, i finalment són 40 les que han derivat persones en el seu procés d'ocupabilitat.
Aquesta col·laboració amb entitats i programes de FSC corrobora la necessitat de treballar en xarxa, tant internament com externament, ja que els resultats confirmen l'eficiència i el seu impacte en les persones en situació més vulnerable.
El Programa "Camines?" obté un ajut econòmic de la Fundació Caixa Castelló i CaixaBank
El projecte «Camines? Programa d'acompanyament cap a la inserció sociolaboral de dones en contextos de prostitució» de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Castelló, que duem a terme des de fa 11 anys, ha estat seleccionat per rebre finançament de la Convocatòria d'Acció Social 2024 , realitzada per la Fundació Caixa Castelló i CaixaBank. Aquest suport reforça la nostra capacitat operativa amb els recursos necessaris per continuar oferint un recurs de qualitat, alhora que valida la importància del nostre treball per continuar abordant les problemàtiques socials amb un enfocament de gènere, integral i humanitari. Gràcies a aquest finançament, podrem seguir marcant una diferència significativa a la vida de les 50 dones que acompanyem en aquest projecte.
D'un total de 62 candidatures presentades a aquesta convocatòria, Camines? ha estat un dels projectes seleccionats per rebre un ajut econòmic que, en el nostre cas, ens ajuda a seguir oferint un acompanyament integral a dones en situacions d'explotació sexual, facilitant la seva inserció sociolaboral cap al mercat laboral i el projecte de vida que cadascuna decideixi.
El programa proporciona orientació laboral individualitzada, formació específica i desenvolupament competencial, així com suport psicològic i social. A més, permet minimitzar barreres a què les dones participants s'enfronten, amb l'objectiu d'acompanyar processos que permetin millorar-ne la qualitat de vida.
A continuació, detallem de quina manera fem aquest acompanyament:
- Orientació laboral individualitzada: adaptada a les necessitats i aspiracions de cada dona.
- Formació específica i desenvolupament competencial: dissenyada per millorar les seves habilitats i coneixements, facilitant la seva entrada al mercat laboral.
- Suport psicològic i social : acompanyament constant per millorar el seu benestar emocional i social, potenciant l'accés als seus drets.
- Minimitzar barreres: sistema de beques de transport, assistència formativa, menjador escolar, flexibilitat i adaptació horària com a mesures per facilitar la conciliació de la vida personal amb la professional.
Segons ens traslladen des del projecte, l'explotació sexual és “una greu violació dels drets humans que afecta milers de persones a tot el món, i més dones i nenes. Des d'aquest projecte, creiem en la necessitat de protegir i defensar els drets de les dones que han estat sotmeses a aquesta forma de violència, tractant de garantir amb la nostra feina que aquestes dones puguin accedir a una vida digna i lliure d'explotació”.
A més, afegeixen que el nostre compromís amb la defensa dels drets humans i la promoció de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes és ferma. A aquest efecte, ens esforcem per generar un entorn segur i de suport, on les dones puguin recuperar la seva autonomia, la seva autoestima i aconseguir un projecte de vida lliure de violència. Per tot això, creiem en un enfocament integral que no només abordi les necessitats immediates, sinó que també promogui la reflexió i l'acompanyament cap a la presa de consciència en el procés en què estan i feia el que cadascuna decideix adreçar-se”.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, volem expressar el nostre agraïment a la Fundació Caixa Castelló i CaixaBank per la seva confiança i suport continuat a la nostra tasca contra el tràfic i l'explotació sexual, en aquest projecte que rep el suport de Caixa Castelló i CaixaBank des de 2021 Aquest reconeixement ens motiva a continuar innovant i millorant els nostres serveis per adaptar-nos a les necessitats canviants de la societat i, concretament, de les dones en situació d'explotació sexual.
"És molt gratificant dedicar una part del temps perquè les teves aportacions i vivències serveixin a una altra persona com a suport"
María José Rodríguez és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i compta amb experiència laboral en una residència, on s'ofereix atenció a persones amb trastorns mentals greu i crònics. És voluntària del projecte Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya. El programa es duu a terme a la Comunitat Autònoma de Madrid, així com a València i Alacant, subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior (entitat que, juntament amb FSC, supervisa el projecte) i el suport de la Fundació “la Caixa”.
– Des de quan i on fas aquest voluntariat?
Des del desembre del passat any, 2023. L'activitat com a voluntària la porto a terme a Madrid, concretament al local que té llogat la Fundació Salut i Comunitat.
- Què t'ha agradat d'aquest projecte per fer-te voluntària?
Em va semblar molt interessant poder contribuir a l'acompanyament i la reinserció social d'una persona que ha comès un delicte sexual, en el seu període previ a la llibertat definitiva, l'anomenem Membre Central (MC).
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
A l'assistència a les reunions setmanals, amb una dedicació d'unes dues hores, amb els altres voluntaris/es, la coordinadora i el MC. En aquestes reunions, ens hem anat presentant i coneixent, ens han permès saber sobre la vida del MC, i hi hem anat emplenant el pla d'activitats. Amb això, s'ha anat reforçant la confiança en nosaltres perquè ens parli del delicte que ha comès.
D'altra banda, cada setmana una voluntària fa l'acta de la reunió.
– En quin moment us trobeu ara?
Encara no hem arribat a aquell moment en què ens parli del delicte.
– Com valores l'experiència com a voluntària?
Des del moment de la formació, em vaig sentir molt a gust pel dinamisme, la riquesa de la informació i l'interès per formar-nos. També he participat en alguna altra formació i en algun esdeveniment. Sempre han estat molt interessants.
En general, l'experiència m'està resultant molt enriquidora. D'una banda, la relació amb la resta de voluntàries està sent bona, som molt diferents en edats i maneres de veure la vida, i és un gust conèixer el punt de vista de persones tan diferents que estem compartint aquesta activitat en comú.
D'altra banda, i en relació amb el MC, és molt satisfactori anar veient com l'enllaç amb el cercle és cada vegada més gran i que li puguem aportar eines en la nova etapa.
En el meu cas, davant de qualsevol qüestió de què li estiguem parlant, em permet mostrar-li, com la resta de voluntàries, la meva opinió sobre això, encara que sigui diferent de la que ell té. És satisfactori perquè ens ha demostrat com les ha tingut en compte i que fins i tot li ha fet canviar la seva.
Així mateix, assenyalar que la coordinadora del Cercle és estupenda, molt propera i està molt ben preparada, fa una gran feina amb el MC i ens ha mantingut sempre informades de les seves converses i avenços amb ell. A més, ens ha anat orientant en els objectius a assolir a les reunions.
Sempre he sortit molt satisfeta del que anem aconseguint a totes les reunions a què he assistit, de manera que estic desitjant que arribi la següent per veure com anem avançant amb el MC. El que em gratifica més és l'ambient de confiança i l'enllaç que estem aconseguint amb aquesta persona.
- Què diries a les persones que es plantegin fer-se voluntàries d'aquest projecte?
Fonamentalment, que les animo a participar en aquest tipus de voluntariat. És molt gratificant dedicar una part del temps perquè les teves aportacions i vivències serveixin a una altra persona com a suport, en qualsevol de les gestions que necessiti a la seva vida, així com ajudar-lo en les seves habilitats socials perquè la seva reinserció sigui favorable i es pugui aconseguir el lema del Programa Cercles Espanya, “No més víctimes”.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
“De tot allò viscut com a voluntària, em produeix una enorme satisfacció quan sento que la persona usuària està decidida a donar sentit a la seva vida sense consumir drogues”
Em dic Marta XA i sóc exusuaria del Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Vaig ingressar a la Comunitat Terapèutica “Riera Major” fa gairebé 9 anys i, posteriorment, vaig estar en un pis terapèutic.
Quan em van donar l'alta, vaig participar al grup de dones que dirigia la Bárbara, la meva psicòloga a la seu del SAP. Va ser ella la que em va animar a continuar, al cap d'un any, per continuar dinamitzant el grup al costat. En aquella època de la meva vida jo estava molt interessada en el tema de l'addicció en si mateixa. Llegia molt sobre el tema i m'informava de mètodes, centres i sistemes, en general, per tractar aquest problema. També m'apuntava a tallers de Gestalt, dinàmiques de grups, etc.
Posteriorment, Bárbara em va proposar parlar amb Alicia Clotet que havia estat la meva psicòloga a Riera Major i que ara és directora d'una de les Residències urbanes d'inserció per a persones dependents de drogues de FSC. Per tant, em coneixia bé. Li vaig comentar que volia seguir vinculada i ajudar d'alguna manera altres usuaris. Vaig començar col·laborant amb el Jordi, actualment treballa al SAP, però en aquell moment estava treballant en un pis de manera permanent, i amb ell vam fer diverses sessions grupals amb el tema d'«Anàlisi de recaigudes».
Quan ell va marxar del pis, l'Alícia em va comentar de lliurar-li un projecte que incloïa tallers per als usuaris/es. Això vaig fer, basant-me en certes tècniques d'artteràpia, coaching , gestió de temps lliure, vídeos curts per comentar temes específics d'aspectes relacionats amb el procés de reinserció a la vida familiar, laboral, social… Amb el seu vistiplau, des de llavors, imparteixo els dimecres durant una hora i mitja una dinàmica al pis terapèutic “Teodoro Llorente” que hem englobat amb el títol de “Gestió de temps lliure” i que inclou diverses temàtiques.
La resposta per part dels usuaris sempre ha estat molt bona i participativa. Per tant, també em sento molt satisfeta. Molts/es m'han comentat que els ajuda molt el fet que jo mateixa hagi estat usuària i que els dóna confiança saber que se'n pot sortir. Per molt que un/a sàpiga i vulgui abandonar el consum, sempre hi ha pors i recels o, per contra, excés de «falsa seguretat» i és bo que algú que hagi passat pel mateix pugui detectar i oferir eines des de la pròpia experiència .
Personalment (durant la meva llarga etapa de consum) havia fet diversos intents de sortir d'aquesta problemàtica, tots ells fallits, si bé va ser a “Riera Major”, i posteriorment, al pis terapèutic “Teodoro Llorente”, on vaig prendre veritable consciència del que avui dia considero la millor decisió de la meva vida. Va costar, no ho negaré, però, sens dubte, ha valgut la pena…
Valoro molt la feina de tots els professionals que treballen als serveis de FSC pels quals he passat, tinc molt bona relació amb ells, tant al pis com a la comunitat terapèutica, ja que periòdicament em criden per fer xerrades amb altres exusuaris/ es, de manera que, cada vegada que hi acudeixo, m'emociono…
De tot allò viscut com a voluntària, em produeix una enorme satisfacció quan noto que alguna cosa ha canviat a l'interior de la persona usuària i sento que és veritablement conscient de la seva problemàtica i que està decidida a donar sentit a la seva vida sense consum de drogues. Sempre dic que deixar les substàncies és un acte que requereix humilitat i valentia en la mateixa mesura.
Finalment, em sento agraïda de poder realitzar aquest voluntariat perquè mai oblido que sóc i seré una addicta, de manera que, ajudar altres persones en un procés que suposa un gir tan important a les seves vides, em vincula i em reafirma a la ferma decisió que vaig aconseguir prendre fa 9 anys. Un pas que, sense la tasca dels excel·lents professionals que vaig trobar a FSC quan per fi em vaig decidir a demanar ajuda, mai no hauria aconseguit fer per la meva sola.
Marta XA, voluntària del pis terapèutic “Teodoro Llorente” de FSC.
| L' Impuls, Promoció, Selecció i Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l'Administració Pública, contacta'ns si vols col·laborar: |
| www.fsyc.org/voluntariado |
"La professionalitat, el compromís i la qualitat humana al Centre de Dia d'Adiccions permeten que el difícil sigui possible"
Carlos Larrañaga treballa com a responsable del Centre de Dia d'Adiccions, servei gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a l'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Compte amb estudis de Psicologia i amb formació en psicologia clínica comunitària, addiccions i psicologia de l'esport. A més, és psicodramatista i membre de la Junta Directiva de l´Associació Espanyola de Psicodrama. Al seu país natal, Veneçuela, va coordinar un servei públic ambulatori d'addiccions i, a l'àmbit privat, una Unitat de Psicologia Esportiva.
– Des de quan treballes a la Fundació Salut i Comunitat?
Des del març del 2017 que va ser quan vaig començar la meva trajectòria com a professional referent del programa d'Inserció Social al Centre de Dia d'Adiccions a l'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. L'any següent vaig passar a treballar com a professional referent al mateix servei.
Posteriorment, el maig del 2023, vaig començar a treballar com a subdirector del Centre de Dia i, des del gener del 2024, en sóc el responsable i coordinador.
– Què és el que et va motivar a especialitzar-te en la psicologia?
La psicologia sempre m'ha apassionat des que era adolescent. Poder comprendre i connectar amb les persones, així com entendre per què pensem, sentim i actuem m'ha semblat una cosa clau per al nostre desenvolupament i la nostra vida. Em motiva poder acompanyar les persones i grups en els seus processos de canvi, conflictes, patiment i alegries, descobrint-se i descobrint-me amb ells/es.
– Què destacaries des de la posició de lideratge que exerceixes al Centre de Dia d'Adiccions?
Tot i que pugui sonar trillat, destacaria, sens dubte, el treball en equip. El Centre de Dia és un recurs dinàmic, amb tres programes i una atenció directa a més de 50 persones cada dia. Poder comptar amb un equip professional motivat, compromès i proactiu és una peça fonamental en el funcionament correcte del servei.
En aquest sentit, exercir un lideratge que fomenti la iniciativa, la participació i la cohesió de l'equip, facilita la gestió d'una responsabilitat complexa, tant amb les persones ateses com amb els diversos clients/derivadors de la comunitat, del Departament de Justícia i de la xarxa datenció a les drogodependències i salut mental.
– Pel que fa a la feina que es realitza com a psicòleg/òloga al centre, què ens podries dir?
S'emmarca dins de les funcions que exerceix el càrrec de professional de referència, que també pot ser realitzat per educadors/es i treballadors/es socials. Això implica poder liderar i coordinar grups de caràcter psicoeducatiu amb les persones ateses, grups dorientació familiar i grups de psicoteràpia.
De la mateixa manera, cada professional referent pot ocupar-se del seguiment d'uns 15 casos de les persones que assisteixen al recurs, oferint atenció individual cada 15 dies en sessions d'acompanyament. En aquestes sessions, s´ofereix un espai d´orientació i acompanyament psicològic, el desenvolupament d´un pla de tractament individualitzat i coordinació/atenció familiar.
D'altra banda, tot professional del centre es forma i es treballa en xarxa, coordinant amb els diversos dispositius comunitaris i sanitaris que conformen l'entorn vital de les persones que atenem.
És un treball d'alta demanda, que requereix una professionalitat i compromís amb la formació a l'àrea de les addiccions, dinàmica de grups i atenció individual. A causa de la multiplicitat de perfils amb què es treballa, ofereix una possibilitat d'aprenentatge, experiència i desenvolupament de carrera molt potent i enriquidor.
– Quantes persones treballen com a psicòlegs/es al centre?
Actualment, dos.
– En relació amb el treball que es fa en general al Centre de Dia d'Adiccions, què és el que el distingeix?
En primer lloc, compta amb més de 25 anys d'experiència en l'àmbit de les addiccions, i és un dels primers centres de dia d'aquesta tipologia, oberts a Catalunya. Es tracta d'un servei reconegut i que treballa en col·laboració estreta amb els serveis de les diferents xarxes comunitàries, sanitàries i d'inserció laboral.
A més, en la línia que comentava anteriorment, s'hi treballa des d'una perspectiva d'atenció a la particularitat ia la diversitat, amb plans de tractament personalitzats, d'acord amb les necessitats de cada persona.
– Concretament, quin tipus de serveis s'ofereixen?
Dins del Centre de Dia, oferim tres programes:
- Centre de Dia Addiccions: per a persones grans que presentin un trastorn addictiu amb substàncies o sense o patologia dual. Ofereix una intervenció integral sobre la conducta addictiva, treballant-hi l'àrea psicològica, emocional, social i d'inserció sociolaboral i comunitària. El programa pretén contribuir al manteniment i consolidació de l'abstinència de les persones ateses, millorant-ne la qualitat de vida i promovent el desenvolupament personal mitjançant l'adquisició d'habilitats, hàbits, responsabilitats, així com estratègies comunicatives i de relació, promovent l'aprenentatge social i cultural mitjançant la mirada comunitària del servei.
- Centre de Dia per a la Inserció Social: és un recurs educatiu i terapèutic destinat a persones que presenten algun tipus d'addicció toxicològica i/o comportamental i provenen del mitjà de l'execució penal. El servei és subvencionat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És un programa flexible, que atén les necessitats particulars de cada persona, i comunitari, amb metodologies participatives que proporcionen la contribució activa i la implicació per part de la comunitat.
- PAICA: El Programa d'Acompanyament Integral a persones amb conductes addictives es caracteritza per ser un tractament de baixa exigència, amb un enfocament terapèutic, educatiu i comunitari. Es treballa des d'un enfocament personalitzat, que permet donar resposta a les necessitats particulars de les persones ateses en consum actiu.
Així mateix, el servei compta també amb un programa ambulatori per a persones que fan un seguiment individual al centre i amb un subprograma específic d'Atenció a la Salut Mental i la Patologia Dual.
– Quin tipus d'activitats i accions dueu a terme al servei?
A tots els programes, oferim atenció psicoterapèutica i psicoeducativa (individual i grupal), assessorament familiar i monitorització de consum. De la mateixa manera, desenvolupem activitats comunitàries que promoguin la participació ciutadana de les persones que atenem, entenent la importància daquest rol social dins del seu procés de recuperació i inserció.
En aquest sentit, també tenim vincles estrets amb el Servei d'inserció laboral en col·laboració amb el Programa Incorpora de la Fundació “la Caixa”.
– A quantes persones heu atès el darrer any?
Durant l'any 2023, vam atendre 74 persones al programa de Centre de Dia Addiccions, 40 persones al programa Centre d'Inserció Social i 6 persones al programa PAICA.
A més, durant el passat any vam posar en marxa el programa PAICA, obrint la possibilitat d'atendre les persones que estan en consum actiu, amb un èmfasi especial en joves i dones, per tal de treballar la consciència de la problemàtica de les addiccions, la motivació al canvi, la deshabituació, la reducció de danys i la disminució de riscos.
Destacaria també que hi ha hagut un increment del 40% de la població de dones al centre des de l'any 2020, donant resposta des del programa a una atenció sensibilitzada i particular, considerant les variables de gènere i la seva influència en el desenvolupament i l'evolució d'un trastorn d'addicció.
– De quina manera feu seguiment a les persones participants i amb quina periodicitat?
Totes les persones ateses compten amb una atenció i seguiment individual cada 15 dies amb el seu professional referent, a més de l'atenció que reben a l'enquadrament grupal.
D'altra banda, aquest any hem implementat un seguiment semestral per a les persones que s'hagin desvinculat amb el centre, per tal de valorar-ne l'evolució i acompanyar-les, en cas de necessitar novament algun tipus d'orientació o suport professional.
– Per finalitzar l'entrevista, en quin moment et trobes del teu exercici professional al centre?
Em trobo en un moment, com diem en psicodrama, de canvi de rol, molt motivat i agraït. Destacaria el privilegi que suposa per a mi poder comptar amb l'equip professional que actualment té el centre. La seva professionalitat, compromís i qualitat humana permeten que el que sigui difícil sigui possible, que la intensitat i alta demanda del servei aconsegueixi ser atesa, continguda i tractada amb una proximitat i cura a la persona que en facilita el desenvolupament i la millora integral.