"IDEES-Gènere" detecta les necessitats d'avaluació amb perspectiva de gènere interseccional en una mostra de professionals de FSC
Fa anys que la Fundació Salut i Comunitat (FSC) treballa en el desenvolupament i la implementació de diversos programes i activitats relacionades amb l'avaluació dels resultats en diferents àmbits d'intervenció específics. En aquest sentit, cal assenyalar que un dels principals objectius de FSC és assegurar que aquestes avaluacions siguin inclusives, buscant activament que siguin sensibles, tant al gènere com a la diversitat. La nostra entitat s'ha proposat aplicar aquest enfocament a totes les àrees, en el marc d'un procés participatiu i respectuós que inclogui les perspectives de les persones que participen als programes i serveis de l'entitat, dels professionals que hi treballen i de la direcció de FSC.
En aquest context, neix el projecte “IDEES-Gènere”, l'objectiu principal del qual és crear un sistema de seguiment i avaluació amb perspectiva de gènere i interseccional dels serveis i programes de l'àmbit de les drogodependències i la violència masclista que gestiona l'entitat . El projecte és finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària de 0,7% de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i s'alinea amb les recomanacions suggerides per diversos instituts i agències internacionals com l' European Institute of Gender Equality (EIGE) o l'ONU Dones sobre avaluacions sensibles al gènere, així com amb l'estratègia del Govern, en matèria d'igualtat efectiva entre dones i homes 2022-2025.
Com a primer pas, per assolir aquest objectiu, es va dissenyar i validar una enquesta per a la detecció de necessitats relatives a l'avaluació sensible al gènere ia la diversitat, adreçada a professionals de l'entitat que treballen en aquests àmbits. Així mateix, en aquesta enquesta es van incloure aspectes relacionats amb la detecció de necessitats relatives al procés d'avaluació mateix i l'anàlisi del qual quedarà emmarcada dins del projecte IDEAS (Informació, Diagnòstic, Avaluació, Atenció i Seguiment) , desenvolupat per la nostra entitat.
L'enquesta va comptar amb la participació de 60 professionals, majoritàriament dones cis (53), juntament amb 6 homes cis * i 1 persona no binària, amb edats compreses entre els 21 i els 65 anys. La major part de professionals (el 85%) disposa d'estudis de llicenciatura i màster en àrees com l'educació social, la psicologia, la integració o el treball social. Pel que fa al lloc de treball, un 45% de participants treballen en serveis d'atenció a les violències masclistes, un 41,7% en serveis d'atenció a les drogodependències i un 13,3% en serveis mixtos que aborden les dues problemàtiques. de manera conjunta. La majoria d'aquests professionals (76,7%) exerceixen funcions tècniques especialitzades o de suport.
Entre les conclusions principals de l'enquesta, es destaquen les següents:
- En primer lloc, el 80% de les persones enquestades (44 dones -73%- i 4 homes -7%-) van valorar que la necessitat d'incorporar mecanismes de monitorització i avaluació als diferents centres i serveis és un aspecte molt important. En aquest sentit, van manifestar estar d'acord o molt d'acord amb la necessitat d'implementar avaluacions “protocolitzades” que augmentin l'eficàcia del servei i que permetin analitzar dades tant quantitatives com qualitatives.
- Tot i això, el 46,7% dels i les professionals enquestats van assenyalar que els sistemes d'avaluació que usen actualment els permeten registrar dades de forma ràpida i efectiva. A més, el 61,2% de les persones enquestades van afirmar que aquests sistemes no els permeten l'obtenció ràpida i eficaç dels resultats globals de la intervenció en qualsevol moment, cosa que dificulta una valoració òptima del servei. Entre els suggeriments plantejats pels participants, hi ha "la necessitat d'ampliar les bases de dades" i de "sistematitzar i agilitzar l'extracció d'informació" per abordar aquestes deficiències.
- Així mateix, subratllar que el 96,7% de les persones enquestades (52 dones -86,67%-, 5 homes -8,33%- i 1 persona no binària -1,67%-), van coincidir en la importància que les avaluacions de programes i serveis siguin sensibles al gènere ia la diversitat. D'aquesta manera, aquest fet apareix com un eix fonamental per aconseguir una intervenció més eficaç i que respongui a les necessitats i particularitats específiques de les persones ateses. En aquest sentit, es va expressar un grau d'acord elevat sobre la necessitat de desagregar les dades, segons diferents gèneres i altres possibles elements de discriminació, així com de considerar l'opinió de totes les identitats de gènere i diversitats en el disseny, execució i avaluació de programes i serveis.
Tot i això, els qui van respondre van ressaltar la necessitat de millorar diversos aspectes relacionats amb el procés d'avaluació mateix. Entre els aspectes més assenyalats s'inclouen, per exemple: (a) la necessitat de desenvolupar i millorar indicadors sistematitzats per mesurar els progressos en igualtat i empoderament; (b) la necessitat d'avaluar les barreres d'accés, permanència i adherència als serveis i programes per a totes les identitats de gènere i diversitats, i (c) la necessitat dadaptar lavaluació a les seves necessitats específiques.
Per tant, i malgrat els desafiaments encara pendents relatius a l'avaluació, és rellevant assenyalar que es parteix d'un fort consens entre els i les professionals de FSC enquestats/ades quant a la necessitat d'avaluar de forma estructurada i sistemàtica, i fer-ho de manera sensible al gènere ia la diversitat.
Finalment, des de l'equip d'IDEES-Gènere volem agrair la participació en aquesta enquesta, els resultats de la qual ens ajudaran a reforçar els sistemes d'avaluació i monitorització dels programes i serveis de l'entitat, ia fer-ho en clau de gènere interseccional. dir, atenent totes les particularitats de les persones que participen en els diferents programes i serveis de lentitat.
* Per simplificar el redactat de la notícia, atès que a l'enquesta no va participar cap persona que s'identifiqués com a transgènere, cal assenyalar que quan es faci constar dones i homes, sempre ens referirem a dones i homes cis-gènere.
El Servei d'Atenció Psicològica de FSC continua creixent al nombre de persones ateses durant el 2023
Segons l'OMS, el dret a la salut de milions de persones està cada cop més amenaçat a tot el món. Cada any es tria un tema de salut específic per al Dia Mundial de la Salut, que se celebra cada 7 d'abril, per destacar una àrea prioritària d'interès per a l'OMS. Aquest any, el lema és “La meva salut, el meu dret”, en què s'inclou la salut mental, un àmbit en què treballa la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En aquesta notícia, s'ofereixen les dades més significatives del Servei d'Atenció Psicològica (SAP) de FSC el darrer any. Un recurs que ofereix molt bons resultats, en conjunt.
El tema del Dia Mundial de la Salut d'aquest any ha estat elegit per defensar el dret de totes les persones, a tot arreu, a tenir accés a serveis de salut, educació i informació, aigua potable, aire net, bona nutrició, habitatge qualitat, condicions ambientals i de treball decents, així com llibertat d'elecció.
A Espanya, el Ministeri de Sanitat ha implementat l'Estratègia de Salut Mental i el Pla d'Acció de Salut Mental 2022-2024, que inclou mesures com la línia d'atenció a la conducta suïcida; l'atenció a la salut mental és una de les prioritats del Govern a l'àmbit sanitari.
El Pla d'Acció de Salut Mental 2022-2024 inclou iniciatives com ara la creació de la línia 024, un telèfon d'informació 24/7, gratuït i confidencial, que ofereix atenció professional i suport davant de conductes suïcides; la millora de la capacitat del desenvolupament professional, per a la qual cosa s'ha creat l'especialitat de Psiquiatria Infantil i Adolescent o accions per prioritzar la implantació de programes de prevenció d'addiccions amb substàncies i sense.
Més enllà del significat que té aquesta celebració, el compromís de FSC amb la salut mental es tradueix en la feina feta diàriament, així com en la detecció de necessitats i en la capacitat de donar resposta en l'àmbit de la salut mental als diferents col·lectius amb els que treballa.
Un dels principals avantatges diferencials de què disposa la nostra entitat és poder oferir una xarxa pròpia d'atenció integral en addiccions, integrada per diferents serveis especialitzats que es complementen, proporcionant un servei específic apropiat per a cada moment del procés de rehabilitació.
És el Circuit d'Atenció a les Addiccions. El circuit està format, entre d'altres, pel Servei d'Atenció Psicològica a Barcelona. Es tracta d´un centre ambulatori especialitzat en salut mental que ofereix serveis d´assistència psicològica i psiquiàtrica a les persones, parelles, famílies, grups i organitzacions. Per això, compta amb un equip multidisciplinari de professionals: psicòlegs/òlogues, psiquiatres i personal administratiu, amb àmplia formació i experiència en salut mental.
Entre altres problemàtiques, s'atén l'ansietat i la depressió, l'atenció especialitzada per a dones, diversitat sexual, dol i pèrdues, parella i família, orientació a joves, traumes i fòbies, estrès laboral, trastorns de la personalitat, tractament de les addiccions, etc. .
Segons ens trasllada Maite Soler, directora del Servei d'Atenció Psicològica de la nostra entitat, “el nombre de persones que són ateses al nostre servei continua augmentant, en relació amb anys anteriors. El 2021, en vam tenir 659. El 2022, 700 i, durant el passat any 2023, vam tenir un total de 788 persones ateses”.
A continuació, es mostra a través d'un gràfic l'evolució anual.
D'altra banda, assenyala que “amb un total de 5.742 visites anuals i una mitjana mensual de 550 pacients en actiu, ens mantenim a la mitjana dels últims anys. El motiu de la demanda és la psicoteràpia en relació amb el creixement personal, addiccions tant a substàncies com a comportamentals i altres simptomatologies que poden causar en la persona algun tipus de malestar”.
Tot seguit, es mostra:
Cal destacar que el motiu majoritari de la demanda en dones és la psicoteràpia, amb un 59,3%, seguit de l'addicció a substàncies, amb un 39,3% i l'addicció comportamental, amb un 1,5%.
Pel que fa als homes, el motiu majoritari de la demanda és l'addicció a substàncies, amb un 73,0%. La segueix la psicoteràpia, amb un 18,8% i, finalment, l'addicció comportamental, amb un 8,2%.
Així mateix, Maite Soler, en al·lusió a les addiccions, incideix que, en conjunt, s'observa una demanda més gran per part dels homes, amb un 77,7%. Les segueixen les dones, amb un 21,9%, i, finalment, les persones de gènere no binari, amb un 0,4%. De la mateixa manera, segueixen augmentant les consultes en relació amb les addiccions comportamentals, sent la que presenta una demanda més gran el trastorn per joc, amb un 47,8%”.
A continuació, es mostra mitjançant un gràfic:
Finalment, la directora del SAP afirma que “segueix augmentant al nostre servei la demanda de psicoteràpia. Són majoritàries les consultes per trastorn d'ansietat, trastorn depressiu, trastorn adaptatiu i trastorn per estrès posttraumàtic”.
Informació de contacte:
Pots adreçar-te al SAP a través del telèfon 93 424 04 00 i el nostre equip de professionals, es posaran en contacte amb tu en un termini màxim de 24 hores.
https://www.tratamientodelasadicciones.org/
https://www.psicologiabarcelona.org/
"Conciliar només és possible a través de la col·laboració de les institucions públiques, les empreses i la societat, en conjunt"
Helena Ripollés és sociòloga especialitzada en drets humans i drets de les dones i actualment, és consultora d'Igualtat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC). En aquesta entrevista ens apropa els conceptes de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, així com de coresponsabilitat familiar. A més, entre altres aspectes d'interès, ens parla de la relació entre la conciliació i la bretxa salarial o del sostre de vidre, i també d'altres conceptes com el “sòl enganxós”. En aquest sentit, assenyala que moltes vegades, hi ha una problemàtica de base, lligada a una pressió social pel que se li ha inculcat a la dona que ha de fer, cosa que repercuteix en la conciliació i coresponsabilitat.
– Què s'entén per conciliar a ple s. XXI?
Conciliar és compatibilitzar la vida laboral, familiar i, no menys important, la personal, a través de diferents estratègies que permeten garantir aquest balanç, però això només és possible a través de la implicació de les institucions públiques, les empreses i la societat, a conjunt.
– Què és la conciliació segons la llei i quan va sorgir a Espanya?
El concepte va sorgir amb la llei 39/1999 per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores, i ho va fer com una necessitat, ja que fins aleshores no s'havia legislat pràcticament res al respecte, però ens hem de preguntar “i per què?”
En dècades passades, les dones desenvolupaven la feina de cura de la llar i la família, no remunerada; mentre que els homes feien la feina remunerada que s'exercia fora de casa i la que comunament associem amb el mercat laboral.
Tot i això, no és fins a la progressiva incorporació de les dones al mercat laboral quan sorgeix la necessitat d'implementar mesures de conciliació a les empreses perquè elles puguin compatibilitzar aquests dos mons. Encara que la incorporació de les dones al mercat laboral va portar molts avenços respecte als drets de les dones, com la seva independència econòmica, no podem negar que les ha “tancat en una gàbia” en què han de seguir exercint el seu rol de cura i al qual se suma la feina assalariada.
Les mesures de conciliació, en lloc de fomentar un equilibri entre dones i homes, servien per “ajudar” les dones que continuessin assumint el rol de cures. És en aquest moment quan es normalitza el concepte de “super woman”, el qual ens indica que “elles poden amb tot”, com a sinònim de quelcom positiu per a la nostra societat.
– Què és la coresponsabilitat i en què es diferencia de la conciliació?
La coresponsabilitat és anar un pas més enllà. El que busca és deslligar aquesta feina a la figura de les dones. La RAE assenyala que la coresponsabilitat és la responsabilitat compartida. Suposa el repartiment de les tasques entre les diverses parts implicades en les tasques de cura: de manera directa, les persones que conformen els diferents nuclis familiars; com de manera indirecta, la societat en conjunt, les institucions i les empreses.
– Parlant de dades, concilien igual les dones i els homes?
La resposta curta és no. Comptem amb força estudis i enquestes que així ho constaten. L'última que tenim de l'Institut de les Dones sobre l'ús de temps ens diu que les dones destinen a les feines de la llar i de família 293 minuts al dia de mitjana, més de 4 hores diàries; mentre que els homes dediquen 126 minuts al dia, a prop de 2 hores diàries.
Aquesta mateixa enquesta ens indica que aquestes 2 hores de diferència els homes les dediquen al treball assalariat i al temps lliure. Observem, per tant, una clara bretxa de gènere en els usos del temps, assumint que són les dones les que han d'exercir les feines de cura, mentre que els homes poden triar en què invertir el seu temps.
– A més de les dades, hi ha exemples que ens ajuden a entendre la conciliació i la coresponsabilitat, ens podries comentar?
Sí. Hi ha molts exemples clarificadors a xarxes socials, i fins i tot en el dia a dia… Seguim escoltant molt la frase que “els homes ajuden a casa”. Aquesta és una frase de la qual, a priori, fa anys podríem dir “quina sort!”, però és una “poma enverinada”. D'aquesta manera, es perpetua que els homes col·laboren, però no són part fonamental d'aquestes tasques, i assumim que la càrrega mental de totes elles la segueixen tenint les dones.
Tot això constata una infantilització de la figura dels homes a la societat, ja que no se'ls deixa madurar en igualtat de condicions que les dones, pel que fa que es corresponsabilitzin de les tasques de la llar. Això repercuteix considerablement quant a l'ús del temps de les dones, però també pel que fa a la feina remunerada fora de casa. Si les dones no disposen del mateix temps que els homes per invertir-ho en la seva carrera professional, la tendència evidencia una bretxa de gènere al rumb de les carreres dels homes i les dones.
– En aquest context, quina relació té la conciliació amb la bretxa salarial o “el sostre de vidre”?
Podríem dir que és una relació clara i directa. Com hem comentat, si les dones dediquen més temps a la cura que els homes, amb la càrrega mental que això suposa, podria perjudicar en l'exercici de la seva feina, si no hi ha mesures de conciliació que ho facilitin o també, influir de manera negativa com les dones siguin vistes a l'empresa, quant a compromís amb aquesta.
El “sostre de vidre” evidencia que les dones tenen més barreres per poder accedir als llocs de responsabilitat i, si a això se li suma que potser no estiguis disponible per a un viatge de negocis o una reunió a altes hores perquè has de conciliar, és força probable que lempresa en qüestió, prioritzi la promoció duna altra persona.
A això se li suma el concepte de “sòl enganxós”, ja que les dades ens indiquen que la majoria dels llocs pitjor remunerats i precaris són ocupats majoritàriament per dones, tenint una relació directa amb la conciliació. El “sòl enganxós” evidencia que les dones estan relegades a llocs temporals o amb jornades reduïdes sense cap capacitat per promocionar i sortir d'aquest cicle de precarietat perquè es dedueix i interioritza la idea que seran elles les que conciliïn.
Per això, la bretxa salarial es veu fortament influenciada per la conciliació ja que, indubtablement, els que tenen jornades reduïdes, permisos, etc. perceben un salari més baix que els que no tenen aquesta necessitat, sumat a altres causes que generen les bretxes com la distribució de complements salarials o negociació de salaris, entre d'altres. Així que no només la conciliació els dificulta la promoció o l'accés a llocs de qualitat, sinó que, a més, estan subjectes a no percebre el mateix salari que els seus companys per fer la mateixa feina.
- D'aquí també la necessitat de desenvolupar Plans d'Igualtat a les empreses i entitats, oi?
Efectivament. Els Plans d'Igualtat són una eina que ens permet detectar totes les desigualtats entre dones i homes a l'empresa i implementar mesures que donin solució a les problemàtiques detectades. En el cas de la nostra entitat, actualment estem implementant el Pla d'Igualtat 2023-2026 de la Fundació Salut i Comunitat.
"L'experiència com a voluntària m'ha fet créixer com a persona, com a dona, com a mare i com a mestra"
María José Pellús és voluntària del Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista «Constança Alarcón» de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Alacant, concretament des del mes de novembre passat. En aquest servei, ajuda els infants amb els deures o les tasques que tinguin de l'escola. També, fa altres activitats amb ells perquè es relacionin entre si: jugar al bingo, dòmino, llegir contes, tocar algun instrument… A més, imparteix classes d'espanyol, quan hi ha algun nen/a estranger. Segons ens trasllada, si s'hagués de quedar amb alguna cosa com a voluntària, seria amb les abraçades i l'alegria que mostren els infants quan ella arriba al centre.
– Maria José, parla'ns una miqueta de tu, com a presentació.
Tinc 49 anys, sóc mare de dos nens i treballo com a mestra. M'encanta la música (toco el piano i la bateria), així com llegir i passejar per la platja. He viscut molts anys a l'estranger. Vaig tornar a Espanya fa un any i mig.
– Abans de preguntar-te sobre la teva tasca com a voluntària, ens agradaria saber com s'ha desenvolupat la teva carrera professional i què destacaries.
Des de sempre, m'han agradat més les ciències que les lletres, encara que no em fa mal escriure. He estat molt inquieta i, per això, la meva mare em va apuntar a classes de música. Mai vaig pensar que arribaria a treure'm la carrera de piano al conservatori i que després es convertiria en una de les meves passions.
Quan va arribar el moment d'escollir una carrera universitària, la meva professora de piano (a qui li agraeixo de tot cor el consell que em va donar), em va informar sobre la carrera de Magisteri, de la LOGSE (nova llei educativa al seu moment) i que seria la primera promoció de la dita carrera.
Ho vaig pensar i em vaig apuntar a Magisteri a l'especialitat de música. Van ser els millors anys a nivell estudiantil. Conjugava tot: la música i els nens/es. Sempre m?han agradat i he estat molt motivada amb l?ensenyament. Vaig aprovar els tres anys sense cap mena de dificultat. Vaig trobar el meu primer treball en una guarderia, on em van tractar fenomenal i on vaig aprendre moltíssim.
L'any següent, es van convocar oposicions, em vaig presentar i vaig aprovar. Era com si m'hagués tocat la loteria de per vida. Treballaria en allò que m'agradava. Vaig treballar com a mestra de música, vaig ser tutora de 1r de Primària, donava plàstica, suport… en fi, el que tocava aquell curs i en aquella escola.
Vaig conèixer el pare dels meus fills i, després d'un temps, vaig decidir concursar a l'exterior. Ell és suís i vaig voler formar una família en aquest país. Vaig aprovar aquest concurs-oposició i vaig estar 6 anys a Suïssa fent classes d'espanyol als fills/es d'espanyols residents en aquest país. Seguia sent funcionària.
Quan es va acabar la meva adscripció de 6 anys, vaig tornar a Espanya i vaig estar durant un curs donant suport a Infantil a una escola pública. Després d'aquell any vaig decidir tornar a Suïssa, amb un lloc igual, però amb diferents condicions laborals.
Després de 9 anys, per decisions laborals i personals, vaig decidir tornar a Espanya i treballar com a mestra, de nou, al meu país. D'això ja fa un any i mig. En aquests moments, treballo com a mestra d'Infantil de nens/es 4 anys.
– Per què vas decidir ser voluntària al Centre de Recuperació Integral per a víctimes de violència masclista «Constanza Alarcón»?
El cuquet estava… No precisament en aquest centre, però sí el de ser voluntària.
A Suïssa vivia a prop d'una residència de gent gran i sempre els veia sortir a passejar. De vegades sols i de vegades amb familiars. Em va fer pensar que podia acostar-me de tant en tant i fer-los companyia amb els meus fills/es: veure algun conte, cantar alguna cançó…. etc.
Quan vaig arribar a Espanya, una de les meves amigues em va dir que era voluntària i que estava fent un acompanyament. Vaig pensar: “A veure com puc ajudar jo”.
Als dies, vaig conèixer la coordinadora del centre on faig voluntariat. Crec que el destí va fer que parléssim sobre aquest tema, perquè en les ocasions que ens havíem vist, havíem comentat altres coses. Aleshores ho vaig veure clar: això era el que jo volia fer. Fer el voluntariat en aquest centre.
– Com és l'experiència?
No sé si la paraula adequada seria “reveladora”. Però així ho sento. Vaig descobrint coses cada cop que vaig…
– Concretament, quines tasques fas?
Ajudo els nens i nenes amb els deures o tasques que tinguin de l'escola. Si no en tenen, fem alguna cosa junts perquè es relacionin entre si: jugar al bingo, dòmino, memory , llegim contes, toquem algun instrument….
També faig classes d'espanyol, si hi ha algun nen estranger.
– Quins t'agraden més?
La veritat és que no en tinc cap que m'agradi més. Com jo mateixa m'organitzo, trio les que puguin ser millors per a ells/es i que jo també en pugui gaudir. Ho agraeixen tot.
– Quant de temps li dediques al voluntariat a la setmana?
3 hores. Tot i que de vegades, per motius personals, no hi puc anar i canvio l'horari a un altre dia.
– Com és la teva relació amb les dones usuàries del servei?
La relació és bona. Tinc més relació amb els nens/es, això sí. Però quan les dones em veuen, em saluden i són correctes. No he tingut cap gest lleig ni rebuig per part de cap; al contrari, sento que confien en mi.
- I amb l'equip professional?
La relació és molt bona. Des del primer moment, les paraules van ser agraïdes i de suport. Intercanviem tota la informació que necessitem per ambdues parts perquè tot fos bé i positiu per als nens i nenes i per a mi. És a dir, perquè aprofitéssim el temps junts i poguéssim gaudir del que féssim.
D'altra banda, em deixen llibertat per fer les activitats que jo consideri oportunes, i ho valoro molt, perquè vol dir que confien en el meu criteri.
– Amb què et quedes de moment de la teva experiència de voluntariat?
Difícil pregunta… Les coses negatives et fan que valores tot d'una altra manera.
Si m'hagués de quedar amb alguna cosa com a voluntària, seria amb les abraçades i l'alegria que mostren els nens quan arribo al centre. Crec que és el millor.
– Què has après o quins beneficis té per a tu fer aquest voluntariat?
Totes les persones haurien de fer un voluntariat en un moment de la vida. Això és com viure a un altre país durant un temps. Cal conèixer com viuen els altres. Per no creure que “això no va amb tu”.
T'obre a una altra realitat, a viure-la en primera persona, a intentar canviar-la o, si més no, fer que no sigui tan dura.
Beneficiosa en tots els aspectes. M'ha fet créixer com a persona, com a dona, com a mare i com a mestra.
– Vols destacar una mica més de la teva tasca com a voluntària de la Fundació Salut i Comunitat?
Destacaria el paper de l'equip professional que hi treballa. Treballen de manera incansable perquè aquestes persones continuïn les seves vides de la millor manera possible. És una feina impagable.
– Per acabar, t'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, vull agrair a la meva família els valors que em van inculcar de petita. Valors d'altruisme, respecte, tolerància… tots els que hem de lluitar per viure en societat.
| L' Impuls, Promoció, Selecció i Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l'Administració Pública, contacta'ns si vols col·laborar: |
| https://www.fsyc.org/voluntariat/?lang=ca |
FSC engega l'oficina DRETS per a la defensa de la igualtat de tracte, la no discriminació i de prevenció dels delictes d'odi
Un dels programes que FSC començarà ben aviat a Castelló, gràcies al finançament de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana, procedent del tram autonòmic de l'assignació tributària del 0,7% del Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és l'oficina DRETS: per a la defensa de la igualtat de tracte, la no-discriminació i de prevenció dels delictes d'odi. Aquesta oficina serà atesa properament per dos professionals: una treballadora social i un advocat, sota la supervisió de la persona responsable de Programes d'Inclusió Social i Reducció de Danys de FSC a la Comunitat Valenciana.
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) dóna suport a la campanya “X Solidària” per afavorir que es marqui la X a la casella 106 d'Activitats d'Interès Social o “X Solidària” a la Declaració de la Renda. “Un gest senzill que segueix sent més necessari que mai, ja que les persones en situació de vulnerabilitat s'estan veient afectades per un context social, econòmic i sanitari molt inestable, generat per la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica i els anys de pandèmia”, segons s'assenyala des d'aquesta campanya, coordinada per la Plataforma d'ONG d'Acció Social i finançada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
DRETS oferirà assessorament jurídic i social a persones en situació de vulnerabilitat per causa de:
- Estar en situació de sense llar
- Patir una addicció.
- Estar sent explotades sexualment.
- Estar racialitzades.
- Tenir problemes de salut mental.
- Haver sortit de presó recentment.
- Altres situacions de vulnerabilitat social.
En els més de 25 anys que des de FSC venim acompanyant persones en situació d'alta vulnerabilitat i exclusió social severa a Castelló, hem detectat que moltes han experimentat reiterades vulneracions dels seus drets, maltractament institucional sistemàtic i violències múltiples, al llarg de vida.
El 2018, vam crear una eina interna per recollir i analitzar aquestes situacions tan greus, comprovant que hi ha col·lectius i determinades característiques associades a l'imaginari col·lectiu a estereotips que deshumanitzen la persona, restant valor a les vulneracions i violències que pateixen davant d'altres ciutadans/ es. Per això la iniciativa de posar en marxa aquesta oficina.
Alguns dels objectius fonamentals de la mateixa són:
- Evitar que es produeixin situacions d'indefensió a l'exercici dels seus drets per part de les persones ateses.
- Identificar els «punts clau» on tenen lloc aquestes vulneracions amb més freqüència per corregir la situació.
- Promoure l'eliminació de prejudicis i estereotips sobre determinats col·lectius o persones amb característiques determinades.
El termini per presentar la declaració de la renda acaba el proper 30 de juny i, amb ell, la possibilitat que tenen les persones contribuents d'escollir marcar la casella 106 d'Activitats d'Interès Social o X Solidària per destinar un 0,7% dels seus impostos a projectes socials com DRETS.
D'aquesta manera, gràcies a la solidaritat ciutadana, es podrà continuar ajudant milions de persones sense cost econòmic per a les persones contribuents, ja que ni paguen més ni els tornen menys si marquen aquesta casella.
Finalitza amb bons resultats l'Espai de millora de prevenció de drogues i ús problemàtic de pantalles dirigit per FSC a Barcelona
Recentment, ha conclòs el 6è Espai de millora contínua dels plans locals de prevenció de drogues i ús problemàtic de pantalles. Es tracta d'un servei de caràcter preventiu, ofert per l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, que en aquesta edició ha estat gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Durant 6 mesos, un total de 21 tècnics i tècniques de fins a 18 ens locals -la majoria municipis- s'han beneficiat d'aquest entorn d'aprenentatge dirigit i compartit.
L'Espai de millora s'ha ofert a través del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, incloent-hi una sessió inicial, on s'han identificat aquelles competències professionals més importants per a les persones assistents i s'ha analitzat, a partir d'un qüestionari , en quins calia ampliar la formació. El resultat d‟aquest procés ha estat l‟esquema formatiu de les 5 sessions de treball següents, realitzant-se cada sessió amb una periodicitat mensual.
La formació ha estat conduïda pels nostres companys de FSC, Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de l'entitat, i Pep Cura, responsable de l'Espai de millora de prevenció de drogues i ús problemàtic de pantalles, que han dinamitzat i coordinat les sessions, aportant una visió pràctica dels continguts, comptant per això amb la participació de ponents especialitzats. Això ha permès identificar i definir el marc de competències dels i de les professionals de la prevenció d'addiccions en els temes escollits, per a una millor orientació.
En aquesta edició, s'han abordat les temàtiques següents: gestió i planificació mitjançant l'ús de la intel·ligència artificial; la comunicació a les xarxes socials. També, de la teoria a la pràctica; competències personals comunicatives 1a part; competències personals comunicatives 2a part, així com les pantalles i els entorns digitals com a element nuclear a la tasca preventiva.
Els objectius generals dels Espais de Millora que ofereix la Diputació de Barcelona són establir les necessitats dels municipis en relació amb la prevenció de drogues i lús problemàtic de pantalles, així com crear un circuit i consensuar les pautes dactuació i coordinació dels diferents equips professionals i serveis. Així mateix, oferir eines metodològiques per a la planificació i elaboració del pla o protocol i promoure la reflexió sobre conceptes i metodologies que formen part de la implementació de plans de prevenció de drogues i ús problemàtic de pantalles, a partir de l'experiència dels professionals per generar coneixement compartit.
Cal destacar que les valoracions dels i les participants d'aquest Espai de millora, dirigit per FSC a Barcelona, han estat excel·lents, destacant-hi la qualitat de les intervencions per part de les persones ponents, així com la necessitat d'ampliar el número de sessions i lenfocament pràctic.
Gran acollida de la conferència "Joventut, lleure i violències sexuals" de l'Observatori Noctámbul@s de FSC
La nostra companya Sònia Ricondo de l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) va participar el passat 11 d'abril a la jornada «+Feminisme, – Violència» per a la prevenció de les violències masclistes, realitzant la conferència «Joventut, lleure i violències sexuals”, en què va abordar la violència sexual en joves i espais d'oci nocturn. A la trobada, organitzada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat, realitzada a Sant Feliu de Llobregat, a Barcelona, hi va acudir un gran nombre de persones interessades en la matèria, de diversos àmbits professionals.
Sònia Ricondo és advocada especialitzada en violència masclista i investigadora principal de l'estudi “Diagnòstic dels recursos d'intervenció per abordar integralment les violències sexuals a la ciutat de Barcelona” de la Fundació Salut i Comunitat.
Recentment, ha realitzat una ponència, en el marc de la jornada +Feminisme, – Violència per a la prevenció de les violències masclistes, en què ha abordat la violència sexual en joves i espais d'oci nocturn. A la primera part, va fer un repàs del marc teòric, així com de les novetats legislatives al voltant de la violència sexual i va exposar les principals xifres dels anys 2022 i 2023.
A més, ha explicat les conclusions dels informes realitzats des de l'Observatori Noctámbul@s de FSC, fent especial èmfasi en els mites i estereotips de les violències sexuals en espais d'oci nocturn.
Així mateix, durant la seva intervenció, es va referir a la conceptualització sexista de la violació de la llibertat sexual en el marc jurídic espanyol, caracteritzada, entre altres aspectes, per:
- El requisit encobert de la resistència, “en el sentit que sembla que hem d'estar plenes de ferides i haver-nos resistit”.
- L'estereotip que l'agressió sexual ha de generar lesions i “trauma” a la víctima.
- L'eliminació de la categoria judicial d'abús per agressió sexual.
D'altra banda, va exposar les millores que s'haurien de fer a l'àmbit jurídic. Entre altres:
- Assessorament jurídic previ, si és possible.
- Acompanyament de la víctima per alguna persona de confiança.
- Acompanyament dassistència lletrada gratuïta.
- Accions tendents a evitar la revictimització o humanitzar el funcionament de la justícia, en matèria de violència sexual.
La nostra companya de l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat va finalitzar la seva intervenció, exposant els testimonis de diverses víctimes que van exemplificar les vivències sofertes.
Mirades feministes en la prescripció i ús de psicofàrmacs des del Projecte Malva de FSC
L'Espai Dona Madrid (EMMA) acollirà el proper 10 de maig la X Trobada de professionals de gènere, drogues i addiccions: “Prescripció i ús de psicofàrmacs des de la perspectiva de gènere”, organitzat pel Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat ( FSC). La jornada compta amb el suport de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues i convida a aprofundir en el necessari canvi de paradigma que implica la incorporació de la perspectiva de gènere a la prescripció i ús de psicofàrmacs.
La trobada serà inaugurada a les 9.30 hores per Mayte Galán, directora de l'Espai Dona Madrid; Beatriz Mesías, subdirectora General d'Adiccions de Madrid Salut; Marta Álvarez, gerent de l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de FSC i Ana Burgos, coordinadora del Projecte Malva de FSC.
Seguidament, de 10.00 a 11.20 hores, tindrà lloc la conferència inaugural, titulada “Per què els psicofàrmacs? per què ara? i altres perquès epidemiològics“, a càrrec de Pilar Carrasco, Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Rey Juan Carlos. La ponència serà moderada per Patricia Martínez, educadora social i antropòloga, col·laboradora del Projecte Malva a Madrid.
A continuació, la nostra companya Ana Burgos, amb Pilar Carrasco i Laura Fernández (The Spells Factory), presentaran el vídeo «Abordem els psicofàrmacs amb ulleres violeta». Es tracta de la campanya del Projecte Malva per al 2024, un vídeo d'animació que inclou els aspectes fonamentals de l'ús i prescripció de psicofàrmacs amb perspectiva de gènere. El vídeo estarà disponible properament a la web drogasgenero.info
Finalment, de 12:00 a 14:00 hores, tindrà lloc la taula rodona “Bones pràctiques en la prevenció i atenció relacionades amb l'ús de psicofàrmacs des de la perspectiva de gènere”, en què intervindran els nostres companys Otger Amatller, coordinador del Departament de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat i Gemma Maudes, subdirectora de lÀrea dAddiccions, Gènere i Família de FSC.
Val a dir que l'entrada a la jornada és gratuïta, si bé les places són limitades. Per assistir-hi cal la inscripció prèvia, a través d'aquest formulari. Es lliurarà certificat dassistència, una vegada celebrada la trobada.
Experiències viscudes, diferències educacionals i de criances, compartides al taller de l'SSL de l'Alt Penedès pel 8M
La Fundació Salut i Comunitat (FSC) gestiona tres Serveis Substitutius de la llar (SSL), recursos residencials amb capacitat per acollir quatre dones amb les seves filles i fills respectives a les comarques de la Noguera Pallaresa, Alt Penedès i el Maresme, a Catalunya. Són serveis de titularitat del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Des dels Serveis substitutius de la llar (SSL) de l'Alt Penedès per a dones que pateixen situacions de violència, ens han volgut compartir el vostre sentir i vivències, amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
Amb l'inici d'any, comencem amb els tallers grupals a l'SSL de l'Alt Penedès. En aquests tallers (planificats el tercer dijous de cada mes) ens plantem treballar amb eines útils per aprendre a agendar amb els mòbils cites i gestions o realitzar altres tasques relacionades amb l'economia familiar, i també volem incidir en conceptes com sororitat, feminisme, violència masclista (mites de l'“amor Disney”, cicle de la violència..), autoconeixement, emocions… etc. per aconseguir, d'aquesta manera, un espai on a més, podem parlar de criances (en plural, ja que hi ha tants models de criança com dones que els duen a terme).
El treball en grups és molt enriquidor, ja que ens organitzem en grups, socialitzem en grups, i en grups es multipliquen les possibilitats daprenentatge i, sobretot, de compartir vivències. I quina millor oportunitat per començar aquestes sessions grupals que el 8 de març?
El 8 de març és el dia, en què ens reivindiquem com a dones. A més de reclamar els drets laborals i civils, com s'ha fet durant molts anys, també reivindiquem el fet de ser dona en qualsevol de les seves formes.
Pensem que la vida que tenim és molt diferent segons on visquem i com els nostres cossos, les nostres decisions i la nostra vida sigui llegida, segons sigui la societat imperant. Una característica amb què treballem a les cases és que les dones no només són diverses (“les dones som un univers divers” com diu l'activista Ana Lucia Ixchiu Hernández), sinó que estan afectades per múltiples violències per igual. Violències administratives, judicials, socials, prejudicis per raça, per color de pell i/o religió… que se sumen i moltes vegades, multipliquen la soferta a les mans de les seves exparelles.
Per exemple, podria dir que a les dones amb qui treballem no les representa una lluita pel “sostre de vidre” (tan llegit a les xarxes socials i els mitjans de comunicació) o que es reivindiquin aspectes de gènere, sense tenir en compte el racisme i/o la islamofòbia de la nostra societat.
Així que, havíem de trobar algun element que connectés tots dos aspectes, que parlés de situacions que les interpel·lessin, així com un llenguatge i una problemàtica amb què se sentissin representades.
A la casa, ara hi ha 3 dones vivint, encara que una tenia agendada una cita amb l'Administració a la qual no podia deixar d'anar-hi. Així que la resta de dones, més les 2 professionals que hi treballem, ens vam disposar a passar un matí diferent.
Vam fer una tetera i amb un plat de galetes, ens vam posar a veure un vídeo sobre “feminisme interseccional: un feminisme divers”. Després de visionar-lo en grup, es va crear un espai de debat (la qual cosa, com s'ha assenyalat anteriorment, és doblement enriquidor) on es van parlar d'experiències viscudes, diferències educacionals i de criances (missatges diferents com nenes i els seus germans), incoherències al mateix vídeo entre el que deien les protagonistes i com es presentaven (per exemple, una dona va assenyalar concretament com una de les protagonistes del vídeo es presentava amb els cabells tenyits de ros i una imatge occidental, mentre deia que un feminisme blanc no la representa).
D'altra banda, parlem de diferències entre les nostres diferents cultures i fins i tot, dins de la nostra societat, lectures diferents sobre si un treball el realitzen homes o dones o dones racialitzades o blanques (van assenyalar a més com els treballs de neteja -si són realitzats per homes - se'ls posa a la categoria de tècnics i cobren una mica més que el mateix treball realitzat per dones). Després d'aquest debat que va durar una hora més o menys, els vam donar uns regals: un kit de la regla i una llibreta personalitzada i folrada amb roba.
Finalment, busquem figures femenines representatives de cadascun dels països dels quals són originàries les dones de la casa (Brasil, Colòmbia i Perú). Dones la lluita de les quals significarà un canvi en la vida de milions de dones: la brasilera Tereza de Benguela, dona esclavitzada que, una vegada va aconseguir la seva llibertat, va lluitar contra els esclavistes de la seva zona i va poder protegir el seu poble durant més de 20 anys; la peruana M.ª Jesús Alvarado Rivera periodista que lluito per la igualtat de drets civils i polítics, o la colombiana Débora Arango, pintora la feina del qual sempre va ser representar les dones més vulnerables, en situació de carrer, empresonades, prostituïdes…
Vam posar el retrat de cadascuna a la portada de la llibreta i la seva biografia, dins.
I així acabo el primer dia de taller d'aquest any…
Servei Substitutiu de la llar de l'Alt Penedès gestionat per FSC.
“A la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, els meus companys/es em demanen consell, tant de bo pogués resoldre-ho tot!”
Paco Sancho té 74 anys i és usuari des de fa més de 20 anys d'aquest servei concertat amb la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant). Amb ell parlem ja fa uns anys i s'ha interessat per explicar-nos com transcorre la vida al centre. Paco és una persona molt apreciada en el servei per la seva saviesa i amabilitat, tant pels companys com per l'equip professional. En aquesta entrevista, ens parla de les seves aficions, especialment les relacionades amb l'esport, i de la seva vida, en general.
– Paco, com et trobes?, ja feia anys que no parlàvem…
Molt bé. Continuo molt a gust aquí, amb les meves xacres degudes a la meva tensió alta, però les vaig suportant.
D'altra banda, a la residència, som una família, hi ha una gran solidaritat interna. Tirem els uns dels altres cap endavant. Entre tots/es, “fem pinya”, tant companys/es com equip professional.
– Segur que tu que ets el més veterà del centre, segueixes fent per l'harmonia a la convivència.
Sí. M'emporto bé amb totes les persones i m'agrada estar acompanyat de joves. Intento ser correcte i detallista amb totes les persones.
M'agrada parlar amb tothom, sóc una persona sociable. Els meus companys/es s'acosten a mi per demanar-me consell, tant de bo pogués resoldre-ho tot!
– I què et diuen les persones responsables del servei?
Em diuen: “Paco, que no et tornin boig” ( riu ), però a mi em dóna molta alegria que altres companys/es m'expliquin les seves coses i intento ajudar en tot el que puc.
– T'han passat moltes coses bones des que parlem?
Sí. Segueixo amb la meva parella, la Lola, que vaig conèixer al centre, i de la qual ja t'he parlat. Ara portem 13 anys i uns mesos, i de meravella. La convivència és bona. Ella em fa sentir més jove. A més, ajuda a la cuina del centre i me'n sento molt orgullós.
En general, em sento molt orgullós de tots els meus companys/es que també resideixen en aquest servei. Com et deia, hi ha molt bon ambient. Marxem al cinema, de passeig, etc. Ho vam passar molt bé.
Més coses boniques… Et diria quan celebro el meu aniversari que convido els meus companys/es a prendre alguna cosa al poble. Ho visc amb molta il·lusió.
– Com segueix el teu dia a dia al centre?, en quines activitats participes?
Acudeixo de dilluns a divendres al taller de manualitats, organitzat des del centre. En aquest taller faig clauers, quaderns, etc. Em relaxa molt fer aquesta activitat.
Continuo molt bé a la residència, content amb l'habitació, que comparteixo amb la Lola, amb el menjar, etc. Això sí, de vegades he de menjar de dieta, amanides, etc. per la meva tensió alta.
– Recordo que m'explicaves anys enrere que ets molt aficionat al futbol i de l'Hèrcules d'Alacant Club de Futbol.
Sí, sóc seguidor de l'Hèrcules. Segueixo els partits per la televisió i alguna vegada intento anar també al camp.
Dir-te també que vaig arribar a ser accionista als anys 90, i que em van fer una entrevista al diari Información. Va ser una alegria molt gran sortir a la premsa, em vaig vestir per a l'ocasió, posant-me fins i tot corbata. Sempre he estat presumit…
Tinc també un altre record bonic i és la samarreta que em van regalar del meu equip de futbol a la residència. Va ser una veritable sorpresa.
– Quines altres aficions tens?
El cinema. Sóc molt cinèfil, sobretot gaudeixo veient pel·lícules antigues de romans i amb el western , encara que veig de tot.
També m'agraden les pel·lícules romàntiques. M'emocionen les escenes romàntiques…
– T'agradaria aprofitar l'entrevista per dir alguna cosa més?
Sí, mostrar el meu agraïment, una vegada més, pel bon tracte que ens donen a les persones usuàries de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu.