"Col·laborar com a voluntari a FSC durant 10 anys ha estat i és una experiència enriquidora"
Han passat 3 anys des que vam entrevistar per segona vegada Josep Godina, voluntari de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), de 73 anys, que col·labora als serveis centrals de FSC, a Barcelona. Hem volgut tornar a parlar amb ell per conèixer com es troba i saber si segueix tan motivat en la seva tasca com a voluntari. Com ens va traslladar en aquesta darrera entrevista, realitzar tasques administratives de suport a l'entitat, li segueix aportant molt, ja que el fa seguir en actiu, amb tots els beneficis que això suposa per a una persona de la seva edat.
– Josep, ja han passat més de 3 anys des que t'entrevistem… com et trobes?
Bé.
– Amb aquesta tercera entrevista, has passat a ser la persona més entrevistada a la fundació. Què et sembla?
Em sembla fantàstic que sigui així.
– Quant de temps li dediques al voluntariat en aquests moments?
Com anteriorment, acudeixo als serveis centrals de la fundació a fer voluntariat els dilluns i dimarts de 9.00 a 13.00 hores. No hi ha hagut cap canvi en la dedicació feta fins ara.
- A més, sabem que, més enllà del que va suposar la pandèmia, no hi ha hagut cap interrupció en la realització d'aquest voluntariat per altres circumstàncies, oi?
És així. A excepció d'aquest temps de pandèmia, he estat fent el voluntariat de manera contínua.
- Quin balanç fas d'aquests 10 anys de voluntariat a l'entitat?
Col·laborar com a voluntari a FSC durant 10 anys ha estat i és una experiència enriquidora.
– A l'última entrevista, ens deies que és com una teràpia que gaudeixes moltíssim… Ho continua sent?
I tant que gaudeixo fent aquest voluntariat! (riu).
– Amb quina tasca o tasques t'han sentit més a gust aquests 10 anys de voluntariat?
Amb totes les feines que em demanen, em sento a gust.
– Hi ha alguna tasca més que voldries fer a la fundació com a voluntari?, alguna que trobes a faltar o que vulguis conèixer…
Sí, en informàtica.
– En poques paraules, com et fa sentir aquest voluntariat?
Em fa sentir molt bé. Veig altres persones de la meva edat molt baixes de moral i que no tenen fluïdesa de paraula. En canvi, en el meu cas, fent aquest voluntariat amb vosaltres i parlant tot el dia amb persones joves, em trobo més viu i molt millor.
En aquest sentit, vull dir que principalment, em relaciono amb Sonia de Personal en les tasques relacionades amb els DNI i telèfons per als tancaments de cursets i amb la Meri de Recursos Humans. Destacar la paciència que tenen totes dues amb mi.
– Per acabar l'entrevista, vols comentar alguna altra cosa?
Sí, que aquest voluntariat, encara que passin els anys, em segueix aportant molt, ja que em fa seguir en actiu i animar altres persones grans que també ho facin.
En el meu cas, espero poder continuar fent-ho durant molt de temps més, mentre em trobi bé de salut.
"M'agrada seguir sorprenent-me de les petites-grans coses que passen en un recurs tan dinàmic i plural com és un pis terapèutic"
Alicia Clotet és la responsable d'una de les Residències urbanes d'inserció per a persones dependents de drogues de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, el Pis Terapèutic Teodoro Llorente. Actualment, combina aquest treball amb el de psicòloga al Servei d'Atenció Psicològica (SAP) a Barcelona. Aquesta entrevista ens permet conèixer la seva trajectòria laboral a l'entitat i les seves funcions actuals, de les quals ens parla àmpliament. També, alguns detalls que ens han sorprès, com el desig vocacional per ser periodista durant la seva joventut. Per descomptat que, amb aquesta entrevista, ens ha demostrat ser una bona narradora…
– Per què vas decidir estudiar Psicologia?
Doncs la veritat és que la meva bona relació amb la psicologia en general i la professió en particular, no va ser triat per mi, sinó que vaig acabar entrant per altres motius que poc tenien a veure amb el meu desig vocacional.
Jo volia ser periodista, però aleshores, entrar a la carrera de Ciències de la Informació no era senzill, i jo em vaig quedar fora. La meva segona opció va ser Psicologia, com podia haver estat qualsevol altra de les tres opcions més que vaig posar al paperet d'elecció de carreres.
Per tant, hi era. Amb 18 anys, en una universitat i en una carrera que no era l'escollida i amb un únic element a favor meu: una de les meves amigues estudiava Psicologia i en parlava molt bé.
L'inici del camí tampoc no va ser fàcil, ja que en finalitzar la primera setmana de classes, vaig arribar a casa i vaig comunicar a la meva mare que dilluns no tornaria a la universitat; que havia estat durant una hora i mitja escoltant, sense assabentar-me de res, un professor parlant sobre paradigmes. Per sort, ella em va ajudar a veure que no podia llençar la tovallola la primera setmana i, amb les setmanes, o més aviat amb els mesos, em vaig adonar que això no estava tan malament. De mica en mica, es va anar convertint en una oportunitat per aprendre més, en relació amb el magnífic i sorprenent món de les persones, les relacions i la salut o malaltia mental.
Un cop finalitzada la carrera, i tenint clar que ja no volia ser periodista, vaig decidir buscar fortuna al camp de les drogodependències i, poc després, a la Teràpia Familiar Sistèmica (realitzant el Màster de Teràpia Familiar a l'Hospital Sant Pau de Barcelona) .
– Com van ser els teus inicis a FSC i el teu recorregut laboral a l'entitat?
Quan vaig acabar els meus estudis de Psicologia, em vaig trobar davant del complicat dilema de per on començar a introduir-me en el context laboral. Abans, no era com ara. A la cursa, no oferien possibilitat de fer pràctiques enlloc, si volies fer-les havies de buscar-te-les tu.
Així que vaig començar a buscar llocs on pogués començar a aprendre i comprovar si m'agradava aquest àmbit i, el que és més important, si em veia treballant en aquest sector. De manera que, vaig ser centre per centre lliurant el meu currículum vitae. Va ser el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de Sarrià, a Barcelona, en aquell moment ABS, on em van oferir l'oportunitat de fer les pràctiques durant un curs escolar, acompanyant Teresa Martí.
Un cop finalitzades, em van oferir la possibilitat de poder continuar en algun altre recurs de làmbit i de la mateixa entitat. Concretament, al Centre de Dia de L'Hospitalet del Llobregat, a Barcelona.
Va ser allà, el 1996, de la mà de Toni Garín, on vaig tenir la meva primera oportunitat laboral com a educadora de caps de setmana. Allí vaig començar a créixer professionalment ia aprendre d'aquesta intensa professió de què, encara avui, tant gaudeixo.
El 2001, se'm va brindar l'oportunitat de poder complir un dels meus somnis, treballar dins d'un centre penitenciari, i vaig iniciar la meva trajectòria al Programa PID del Centre Penitenciari d'Homes (CPHB) “La Model” de Barcelona, que estava gestionat per la Fundació Salut i Comunitat.
En aquests moments, estava fent el Màster en Teràpia Familiar Sistèmica i, quan el vaig acabar, vaig iniciar la meva trajectòria al Servei d'Atenció Psicològica (SAP) a Barcelona, acompanyada i supervisada per Laura Sangüesa. Servei on continuo treballant avui dia, compaginant-lo amb la direcció del pis terapèutic.
Vaig estar treballant fins al 2009, quan -aprofitant l'aturada de la baixa de maternitat del meu segon fill-, vaig entendre que era el moment de fer un petit gir professional i va ser llavors quan vaig passar a l'Àrea d'Adiccions, Gènere i Família de la Fundació Salut i Comunitat. Concretament, a la Comunitat Terapèutica Riera Major, concretament vaig treballar fins al 2015, any en què vaig deixar la comunitat per dirigir una de les Residències urbanes d'inserció per a persones dependents de drogues de FSC, el Pis Terapèutic Teodoro Llorente. Actualment, combino la feina en aquest pis i al SAP.
– En què consisteix la teva feina en aquests serveis?
Al SAP, a acompanyar les persones que sol·liciten ajuda professional perquè puguin abordar les seves dificultats, els seus objectius, les seves preocupacions… d'una manera més saludable per a elles i per al seu entorn, reflexionar al voltant de les seves dificultats, preocupacions, temors i aprenguin a gestionar-les de manera més saludable. Estar al seu costat mentre persegueixen els seus objectius, els seus desitjos i ajudant-los que no desisteixin, que continuïn lluitant. Realitzo tant sessions terapèutiques a nivell individual, com familiar com també grupal.
Pel que fa al treball i funcions com a psicòloga i coordinadora del recurs al pis, la meva funció implica poder gestionar-lo i l'equip de professionals, ia acompanyar emocionalment les persones que es troben realitzant un tractament per la seva addicció a substàncies o altre tipus d'addiccions comportamentals. A més a més de la coordinació amb els diferents serveis de la xarxa d'addiccions i la supervisió de les diferents estratègies d'intervenció.
– A més, en aquests serveis hi treballen altres professionals de l'àmbit de la psicologia. Ens agradaria que ens ampliessis una mica més per conèixer millor la seva feina.
Sí, al SAP, les funcions principals tenen relació amb la realització de les teràpies individuals i familiars, amb el grup de famílies de persones que tenen un problema d'addicció i es troben en tractament.
Pel que fa a la intervenció al pis terapèutic, es fa l'entrevista de valoració d'ingrés, les acollides, l'atenció en crisi, algun espai grupal, entre d'altres. A més, és important la transmissió de continguts teòrics i informatius, dorientació i acompanyament en els processos daddiccions.
– En el teu cas, quines feines t'agraden més?
Gaudeixo quan acompanyo en el creixement, tant de les persones usuàries com de l'equip de pis. M'agrada seguir aprenent cada dia, continuar sorprenent-me de les petites grans coses que passen en un recurs tan dinàmic i plural com és el pis terapèutic. M'encanta el darrer dia de totes aquelles persones que obtenen l'alta terapèutica, quan, juntament amb els seus referents familiars, fem un balanç de tot allò lluitat, tot allò après i els canvis realitzats.
Però aquesta professió també té moments molt durs, situacions molt complicades d'observar, de gestionar i de pair amb posterioritat, tant per a tu com per a les teves companyes de feina i de professió. Són difícils tots aquells moments acompanyant persones amb un gran patiment personal, transitant amb el dol de les pèrdues, amb el dolor del trauma… També són difícils els moments, en què has de comunicar el final imprevist del seu tractament residencial per addicció, a una persona i els seus familiars.
– Com és l'ambient de treball en aquests serveis de FSC?
Tinc la gran sort de poder conviure amb professionals que gaudeixen de la seva professió, que es responsabilitzen de les funcions i que posen molt fàcil la tasca de gestió d'equip.
Tant al pis terapèutic com al SAP, tenim un llenguatge compartit, el del sentit de l'humor. Aquest ens permet continuar gaudint de la nostra professió, de la nostra companyia, riure'ns entre passadissos, als espais informals i continuar endavant, amb la mateixa mirada constructiva i positiva de sempre.
Destacar que aquest sentit de l'humor, en moltes ocasions, és compartit amb les persones que atenem, malgrat els moments complicats, de les situacions difícils… El sentit de l'humor continua sent un dels principals vehicles de comunicació, tant a la meva vida personal com a professional.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari o comentaris?
Sí, dir que he tingut la gran sort d'estar sempre envoltada de magnífiques professionals. Hi ha moltes persones que continuen al meu costat, després de molts anys treballant juntes i que continuen ajudant-me a créixer personalment i professionalment, ia les que estic i estaré molt agraïda sempre. Podria donar-vos els seus noms, però són moltes i no m'agradaria córrer el risc d'oblidar-me d'algú.
Però com tot a la vida, sempre hi ha persones que, per algun motiu, marquen més i no voldria finalitzar aquesta entrevista sense poder-los dedicar unes paraules. Gràcies Toni Garín perquè tu vas confiar en mi per primera vegada, em vas brindar la meva primera oportunitat al Centre de Dia i em vas facilitar poder complir el meu somni de treballar en un Centre Penitenciari. Sempre present també hi ha la meva companya de penúries i de lluita Andrea Valls, en un context laboral tan apassionant com hostil, com és “La Model”.
Com no!, una menció especial a qui, en un moment vital molt delicat per a mi, de necessitat de canvi, hi va ser per estendre'm la mà i em va acompanyar a continuar creixent i gaudint de la meva professió: Maite Tudela. Sense oblidar-me de la incombustible Gemma Maudes, hem crescut juntes, al principi des de la distància, a poc a poc més properes… Ara, en aquests moments, juntament amb Dolors Comasòlivas, els meus punts de suport més grans.
I, per acabar, algú que ha estat sempre, des del 1997 al meu costat, ajudant-me a créixer com a persona, com a professional, sent la meva guia, la meva mentora, la meva millor aliada i la més crítica, la meva companya, la meva amiga… Nieves Fernández. GRÀCIES MESTRA.
"Després de 16 anys, han passat per la Comunitat Terapèutica 'Can Coll' gairebé 1.300 històries de vida"
Em dic Demelsa Gómez, tinc 44 anys i en fa 16 que treballo com a administrativa a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya. Vull relatar el que han suposat aquests anys de feina per a mi i la meva vivència personal.
En primer lloc, quan comences a treballar en un lloc nou, encara que hagis de fer el mateix ofici, tot és diferent… Has d'habituar-te a noves tasques, a un nou emplaçament, així com a nous companys/es. Tot és nou i diferent, però sempre aprens coses. I també creixes, com a professional i com a persona. Tot ensenya… Però no creia que m'ensenyaria tant! Aquesta afirmació té perquè, seguidament us ho explicaré.
De vegades, fer una feina, així d'entrada, ho dónes per fet per l'experiència que ja tens, i fins i tot allò que s'espera de tu com a persona. És inevitable sentir-se així. A més, també sumen els anys d'experiència laboral, si bé en aquest àmbit on treballem, crec que suma molt més el que tu ets com a persona i pots oferir.
Durant els meus anys de treball a Can Coll, he tingut sort d'estar envoltada d'un bon equip de professionals. Hi ha hagut persones noves al meu voltant tots aquests anys, si bé molts de nosaltres portem anys treballant colze a colze, cadascú a la seva, però anant tots a una. Per part meva, els he donat un cop de mà i ells/es també a mi, en moments de molta feina. Aquest mateix equip és el que en part m'ha ajudat a créixer, és bo d'estar envoltada d'educadors socials i psicòlegs. T'adones de què pots canviar i com pots millorar per poder avançar a la vida. Sempre estaré agraïda a cadascun d'ells/es, tots/es han sumat en el meu creixement personal.
I, és clar!… Les persones usuàries del servei, que també m'han ajudat a créixer. Sempre m'ha agradat treballar amb persones, poder-hi ajudar. I encara que, des de fora, no podria semblar que una administrativa pugui ajudar fora de “l'administratiu” algú en una comunitat, en el meu cas, en aquest lloc, he intentat i intento aportar el meu “granet de sorra”…
M'agrada interactuar amb els usuaris/àries, poder respondre les seves preguntes, explicar-los una cosa que no entenguin, ajudar-los en allò que pugui, dins de les meves responsabilitats, és clar!, i amb un somriure. Després de 16 anys, han passat pel “meu domini administratiu” a la Comunitat Terapèutica “Can Coll” gairebé 1.300 històries de vida…
D'elles, n'hi ha moltes de les que ja no tinc records, són massa… Altres persones només han estat a la comunitat dies, o fins i tot hores, però n'hi ha moltíssimes de les que sí que tinc molts records. Persones amb les vaig poder tenir un bonic vincle, compartir algunes rialles, i fins i tot algunes llàgrimes… Però, com deia anteriorment, totes han sumat, cadascuna m'ha aportat alguna cosa.
I què dir de l'entorn! És immillorable. Envoltats de natura, pau, tranquil·litat… Sortir d'aquest lloc per fer un descans, no crec que ho pugui explicar amb paraules. Per mi, personalment, és una gran sort venir a treballar a un lloc com aquest cada dia. Deixes la carretera, el trànsit… per endinsar-te en un lloc tan natural i acollidor, i amb persones increïbles que, en un altre lloc, seria difícil de conèixer.
Demelsa Gómez
Administrativa en la Comunidad Terapéutica “Can Coll” de la Fundación Salud y Comunidad.
Gran celebració de fi de curs al CIM d'Altea amb nombroses activitats organitzades
El passat 14 de juny, es va celebrar la festa de finalització del curs del Centre Integral de Majors (CIM) d'Altea, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual depèn de l'Ajuntament d'Altea. Hem parlat amb les persones responsables del servei i amb algunes persones grans usuàries del mateix, perquè ens expliquin com es va desenvolupar aquesta celebració, en què es van realitzar un total de 5 paelles per a unes 200 persones. A més, Pedro José, Antonio, Nelly i Alfredo, usuaris/es del centre, i col·laboradors, durant la present temporada, del programa de ràdio “No hi ha edat a les ones” que emet Radio Altea, entre altres emissores de la Comunitat Valenciana, ens han explicat altres detalls de gran interès de la celebració i del transcurs del curs.
Amb motiu del final de curs, el CIM d'Altea va celebrar un dia de convivència amb les persones usuàries del centre, els seus familiars i amics. Prèvia jornada de celebració, “iniciem l'exposició de part dels treballs que han realitzat les persones usuàries als diferents tallers de ceràmica, pintura, boixets, costura, arteteràpia i manualitats que s'han realitzat al llarg de l'any i que estaran exposats fins a finals d´aquest mes”, ens traslladen des del centre.
Les diferents activitats es van iniciar agraint la implicació de totes les persones participants a l'organització de la jornada, així com l'ajuda rebuda per part dels usuaris/àries, donant pas a la primera activitat de gimnàstica adaptada. A més, ens va acompanyar, en representació de l'Ajuntament d'Altea, Anna Lanuza, regidora de Benestar Social, Benestar Animal, Igualtat, Majors, Sanitat i Comunicació i Braulio Cencerrado, coordinador de Serveis Socials, Sanitat i Tercera Edat, afegeixen.
Després de l'activitat de gimnàstica adaptada, es va seguir amb l'exposició del taller de tai-txi, aprofitant la seva finalització per fer un homenatge “fora de programa” a la usuària Salvadora Llorens Orozco (alumna de tai-txi), de 93 anys, ia l'usuari del servei de fisioteràpia Pedro Santamaría, de 96 anys “en ser els més veterans aquest any al CIM. Es van emocionar molt, ja que no en sabien res. Per això, ens compliquem prèviament amb els seus familiars”, confessen des del servei.
Pedro José, usuari del servei, vol destacar el menjar que es va realitzar (5 paelles per a unes 200 persones) i ens explica que “el motiu de la mateixa, va ser la finalització dels tallers que s'han fet al CIM. Va ser un dinar de convivència per a les persones usuàries del servei. Les paelles van ser realitzades per Marga, Petri, i amb lajuda dun servidor. Va ser un dia molt bonic, en què ens vam retrobar totes les persones usuàries, en una jornada molt amena. Amb aquesta celebració, finalitzem el curs, mancant l'exposició de pintura, ja que totes les exposicions dels cursos s'han realitzat, com la de boixets, costura, arteteràpia, gimnàstica adaptada, ceràmica i altres. Ha estat un any molt bonic, ja que ens hem retrobat amb algunes persones grans i n'hem conegut d'altres. Per tot això, vull fer un agraïment a les persones que són al capdavant del CIM d'Altea”.
Per la seva banda, Antonio, col·laborador també del programa de ràdio “No hi ha edat a les ones”, ens explica que “el menjar va ser molt animat. Únicament, es va trobar a faltar una orquestra molt bona, que va actuar l'any passat, però segons sembla, tenia la data ja ocupada. Un altre cop serà… D'altra banda, tot el curs ha estat molt bé programat, molt regular, ha estat molt bé. D'altra banda, la cafeteria del centre funciona estupendament, amb la nova administració de la mateixa, ha estat tot un èxit”.
Nelly ens trasllada que el final de curs del CIM ha estat fenomenal, amb l'exposició dels treballs dels diferents tallers i la celebració de final de curs. Vull destacar l'exposició del taller realitzada per les persones que han participat al curs del tai-txi. A més, el fet que el centre donés un diploma a les persones usuàries més veteranes del mateix. També el recital del curs de poesia i el taller d'escriptura creativa que ens va oferir una lectura de textos durant aquesta jornada. Escoltem diverses cançons de Paola, la professora de cant que impartirà aquest taller. També, es va realitzar la presentació del taller d'artteràpia i, passem a la degustació de la paella”.
També ens explica que “les persones responsables del centre i el voluntariat, van fer tot el possible perquè sortís tot de meravella. Vull destacar també l'actuació de la disjòquei Lucía, durant la finalització de la jornada. Va ser un dia molt bonic i complet per a tothom”.
En resum, “ho passem molt bé a la festa, compartint moments molt amens amb altres persones grans que han realitzat altres tallers. Estic molt a gust fent activitats en aquest centre, sempre ens volen ocupar en alguna cosa i això fa que la nostra vida sigui més amena. Vull aprofitar per donar les gràcies al centre per tot això”.
Finalment, Alfredo ens comenta que “m'he divertit al curs de ceràmica, he après fer coses per decorar el meu habitatge que no coneixia. A més, al final del curs, vaig descobrir el torn elèctric de terrisser i em va encantar, així que tornaré el proper any, per perfeccionar el torn i treballar la meva creativitat al CIM d'Altea”.
Cal assenyalar que la participació de la disjòquei Lucía, com a fi de festa, es va realitzar “per gentilesa de la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament d'Altea”, assenyalen des del CIM.
En definitiva, la jornada va ser tot un èxit, comptant amb unes 250 persones a les diferents activitats que es van dur a terme. “Va ser una experiència molt entranyable, en què va destacar l'ajuda i la companyonia dels treballadors/es, d'alguns monitors/es que van estar als actes i, sobretot, de les persones usuàries que van ajudar en allò que va fer falta perquè tot sortís bé”, mantenen des del CIM d'Altea.
FSC s'uneix a la campanya de la UNAD #SéParteDeLaSolución per desafiar els mites associats a la reducció de danys en el consum de drogues
El 26 de juny passat, es va celebrar el Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Trànsit Il·lícit de Drogues. Amb motiu d'això, UNAD, la Xarxa d'Atenció a les Addiccions, va posar en marxa la campanya #SéParteDeLaSolución, amb l'objectiu d'informar sobre la reducció de riscos i danys associats al consum de drogues, desafiant els mites i els estigmes comuns i ressaltant la importància destratègies com la distribució de kits de consum segur. La Fundació Salut i Comunitat (FSC), com a entitat especialitzada en l'àmbit de les drogodependències a nivell estatal, es va sumar a aquesta campanya, finançada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
La iniciativa té com a finalitat conscienciar i educar sobre com aquestes pràctiques contribueixen positivament a la salut de la societat, ja que prevenen infeccions de transmissió sexual o sobredosi, lluny de fomentar el consum de drogues. Coincidint amb aquesta jornada, UNAD ha tornat a posar el focus en les persones que consumeixen substàncies i en la defensa dels seus drets, tot mostrant el seu compromís amb la reducció de danys.
Així mateix, des d'UNAD han recordat que recentment la Comissió d'Estupefaents (CND) de l'ONU ha fet un canvi davant de l'abordatge del consum de substàncies i les addiccions, que reconeix per primer cop el paper de la reducció de danys, dins de les respostes públiques efectives. Això comprèn programes com l'intercanvi de xeringues, les teràpies de manteniment amb substàncies antagonistes com la metadona o el tractament de sobredosi amb naloxona.
En aquest sentit, l'espot principal de la campanya planteja una metàfora, en què els danys són representats per un globus que s'infla amb comentaris estigmatitzants, del tipus «està al carrer per drogar-se», i que es desinfla amb comentaris reals i constructius, com “garantir els drets humans i salvar vides”. El vídeo complet es pot visualitzar aquí.
https://www.youtube.com/shorts/6b3HIgw1fUQ
Sota l'etiqueta #SéParteDeLaSolución, la campanya s'està difonent a través de les xarxes socials, utilitzant un plantejament i llenguatge adaptat a la realitat digital, amb l'objectiu d'acostar-se al públic al qual s'adreça. La iniciativa es completarà els propers dies amb la publicació d'un manifest que s'enviarà als principals partits polítics i les institucions del país, segons confirmen des d'UNAD.
"Com a voluntària de la Residència de Carboneres de Guadazaón, em quedo amb la cara de felicitat d'algunes usuàries i amb les ganes de parlar que tenen"
Estrella Luna Pérez és voluntària de Residència de Carboneras de Guadazaón, municipi de la província de Conca, a la Comunitat de Castella-la Manxa. Es tracta d'un centre residencial que ofereix atenció integral continuada a persones grans, la problemàtica sociofamiliar dels quals dificulta o impedeix la seva permanència al seu domicili habitual. Està gestionat i dirigit des del 2007 per la Unió Temporal d'Empreses (UTE) conformada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i SERVEO.
– Per què vas decidir fer voluntariat a la Residència de Carboneres de Guadazaón?
El fet de decidir-me a fer aquest voluntariat va sorgir arran d'anar a veure una persona que jo havia tingut cura durant alguns anys. Posteriorment, quan va morir, vaig continuar anant al centre perquè em va agradar l'experiència com a voluntària.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntària?
A parlar amb la gent gran, passejar, escoltar i ajudar-los en altres tasques que li calgui i que elles ja no puguin fer per si mateixes.
– Des de quan fas aquest voluntariat?
Ja fa anys que faig voluntària d'aquest centre de gent gran.
– Quant de temps li sols dedicar al voluntariat a la residència?
Setmanalment, 2 hores.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
Acompanyament, ajuda a les persones, experiència, saber escoltar i, sobretot, afecte.
– Fonamentalment, què t'aporta aquesta experiència del voluntariat?
Afecte.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuda a exercir aquesta tasca del voluntariat?
Respectuós i col·laboratiu. Les treballadores són afectuoses amb mi. En general, l‟ambient és positiu.
– Quin és el record més bonic que tens de la teva experiència del voluntariat fins ara?
Com a voluntària d?aquest centre de gent gran, em quedo amb la cara de felicitat d?algunes usuàries i amb les ganes de parlar que tenen.
– T'agradaria dir-nos alguna cosa més sobre el teu voluntariat a la Residència de Carboneres de Guadazaón?
Sí, dir que les residències, en general, haurien de ser una mica més alegres, ja que cal tenir present que les persones són grans encara són vives. Em sembla que algunes residències són molt tristos…
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
"Com a voluntari de la Fundació Salut i Comunitat, em satisfà que s'afavoreixi el suport en la integració social de la persona exreclusa"
Sergio Zamorano és voluntari del programa Cercles de Suport i Responsabilitat. Cercles Espanya a València. El projecte està subvencionat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, amb càrrec a l'assignació tributària del 0,7% de l'IRPF, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries del Ministeri de l'Interior (entitat que juntament amb la Fundació Salut i Comunitat, supervisa el projecte) i el suport de la Fundació “la Caixa”. És Llicenciat en Psicologia i compta amb un Màster en Mediació i gestió de conflictes, la qual cosa permet desenvolupar les seves funcions de voluntari on aporta escolta activa, opinions i suggeriments d'alternatives d'integració social a una persona que ha comès un delicte sexual, amb el per prevenir recaigudes i generar una xarxa de suport.
– Per què vas decidir fer voluntariat en aquest projecte?
Perquè crec en la justícia restaurativa, a humanitzar les persones que han comès un delicte i brindar-los el suport necessari.
A més a més que sempre m'he mostrat interessat pel voluntariat. Amb anterioritat, vaig fer altres tasques que em van resultar satisfactòries. En concret, vaig participar com a dinamitzador de cercles restauratius en una altra entitat. També vaig fer tasques de voluntariat amb gent gran i persones amb discapacitat intel·lectual.
– Quant de temps fas aquest voluntariat?
Una mica més d'1 any.
– En què consisteix la teva tasca com a voluntari?
En acompanyar en la gestió de xarxes de suport per a la integració social de la persona que ha comès un delicte sexual i brindar-li lajuda necessària per evitar una possible recaiguda.
– Quant de temps li sols dedicar a aquest voluntariat?
Al principi, hi dedicava unes 8 hores al mes. Posteriorment, d'acord amb les necessitats que es van anar presentant al projecte, 4 hores.
En els darrers mesos, li he dedicat 2 hores.
– Què t'aporta aquesta experiència de voluntariat?
Sensibilitat respecte a les necessitats de la persona que ha comès el delicte i la satisfacció de contribuir socialment a la prevenció d'un nou delicte.
A més, d'aprenentatge en l'àmbit de delictes sexuals, en què no havia aprofundit fins ara.
– Quins beneficis consideres que aporta la teva tasca de voluntariat a les persones usuàries del servei?
En la línia del que s'ha comentat, amb la tasca del voluntariat, s'afavoreix el suport en la integració social de la persona exreclusa i es preveu la recaiguda en el delicte. Això és molt beneficiós per a aquesta persona.
- Com és l'ambient de col·laboració amb els professionals de l'entitat que t'ajuden a exercir aquesta tasca de voluntariat?
Són professionals compromesos amb la causa. A més, la coordinadora del projecte ha sabut gestionar de manera adequada la dinàmica del grup i ha estat al corrent de l'equip de voluntariat, igual que la persona que ha comès el delicte.
– Com valores la resposta que està donant el grup de voluntariat a les activitats proposades?
Des del meu punt de vista, lexperiència és bona. El grup de voluntaris/es ha sabut respondre de manera adequada a les activitats proposades i l'ambient de col·laboració entre nosaltres ha estat de cordialitat.
– Quin ha estat el millor moment que has viscut com a voluntari o amb quin record et quedes de la teva experiència de voluntariat?
Sens dubte, de moment, em quedo amb els avenços que la persona ha tingut, quant a la gestió de les xarxes de suport i de les pròpies emocions. Per mi ha estat satisfactori veure que a poc a poc ha estat i és capaç de generar les seves pròpies interaccions socials.
Recordo també la seva il·lusió per acudir a un esdeveniment social i cultural, a què l'acompanyem. Ho va gaudir molt. Per al grup de voluntariat va ser bonic perquè aquest esdeveniment li va oferir la possibilitat de conèixer altres persones, cosa que va ser positiva.
– T'agradaria aprofitar aquesta entrevista per fer algun altre comentari?
Sí, m'agradaria afegir que voldria continuar participant en projectes de justícia restaurativa com aquest o altres que pugui posar en marxa la Fundació Salut i Comunitat.
L’Impuls, la Promoció, la Selecció i la Capacitació del Voluntariat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) és possible gràcies al suport de subvencions de l’Administració Pública. Contacta’ns si vols col·laborar: www.fsyc.org/voluntariado
Nous materials de prevenció de FSC: Campanya Projecte Malva 2024 i Guia de transversalització de gènere de l'Observatori Noctámbul@s
El Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ha posat en marxa la seva nova campanya “Abordem els psicofàrmacs amb ulleres violeta”. Es tracta d'un material propi que consisteix en un vídeo animat que analitza els biaixos de gènere en la prescripció i l'ús de psicofàrmacs. La iniciativa evidencia la necessitat dincorporar la perspectiva de gènere per al seu abordatge professional. Per la seva banda, l'Observatori Noctámbul@s de FSC ha publicat la Guia de transversalització de gènere, en què ofereix claus per a un protocol feminista. El document és finançat per la Delegació de Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, el Ministeri d'Igualtat i el Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.
Segons el Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, el 2022 el 13,1% de les persones de 15 a 64 anys van consumir hipnosedants amb recepta o sense durant els últims 12 mesos, i la proporció va ser més gran entre les dones (16,0 %) que als homes (10,3%).
Com també s'assenyala al vídeo de la campanya, “si cal destacar algun tipus de substància psicoactiva legal, el consum de la qual sigui desigual segons el gènere, i que afecti de manera diferencial en tots els grups d'edat dones i homes, aquests són els psicofàrmacs”. Això passa “perquè hi ha un fort biaix de gènere, tant en l'ús com en la prescripció mèdica”.
https://www.youtube.com/watch?v=-nX9-2tHnT8
Des del Projecte Malva, s'emfatitza que “no només hi ha una diferència quantitativa sinó també desigualtats a nivell qualitatiu. En aquest sentit, és fonamental ampliar la mirada i identificar les relacions de poder. I també les desigualtats socials i estructurals, per continuar graduant les nostres ulleres violeta”.
Per a més informació, podeu consultar i descarregar les campanyes de prevenció i sensibilització dirigides a professionals, així com els materials propis realitzats pel Projecte Malva, en aquesta pàgina. També, pots accedir aquí a les presentacions, vídeos i material gràfic de la jornada “Prescripció i ús de psicofàrmacs des de la perspectiva de gènere”, realitzada el passat mes de maig a Madrid.
D'altra banda, l'Observatori Noctàmbuls de FSC ha publicat la Guia de transversalització de gènere: "Claus per a un protocol feminista. Com transversalitzar la perspectiva de gènere als protocols municipals d'abordatge de violències sexuals en espais festius i de consum de substàncies?”.
En aquesta, es planteja què suposa transversalitzar la perspectiva de gènere en l'elaboració de protocols, responent que “es tracta de la incorporació i posada en valor de les diferents implicacions que té per a dones, homes i altres subjectivitats, el desenvolupament de qualsevol política pública, així com la implementació d'accions específiques a totes les àrees, nivells i àmbits, orientades a l'equitat de gènere”, afirmen des de l'Observatori Noctámbul@s.
Així mateix, assenyalen que “no estarem transversalitzant la perspectiva de gènere si:
- Tractem problemàtiques concretes com a qüestions generalistes que no tinguin base teòrica feminista, reforçant desigualtats en la formulació, elaboració i implementació de polítiques públiques.
- Apliquem mesures puntuals o esporàdiques que no generin canvis estructurals i socials que vagin a l'arrel de les desigualtats.
- Impliquem exclusivament l'àrea d'igualtat, equitat o feminisme en l'elaboració de protocols i no totes les àrees municipals”.
Per això s'ofereixen diferents accions en aquesta Guia de transversalització de gènere, realitzada des de l'Observatori Noctámbul@s de la Fundació Salut i Comunitat.
Viatjant pel món amb les maletes plenes de projectes i il·lusions, gràcies a la realitat virtual
Els Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II”, iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, gestionats i dirigits per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Barcelona, han posat en marxa un projecte basat en la realitat virtual , amb molts beneficis en la gent gran usuàries daquests serveis. Gràcies a aquests viatges que els ofereixen les noves tecnologies, milloren la seva capacitat d'atenció, i estimulen la seva creativitat i imaginació, des del confort i la seguretat que els ofereix la seva llar. A més, aquest projecte ajuda a millorar les relacions socials, promovent accions col·lectives i participatives que repercuteixen en la seva autoestima i millora de l'estat anímic.
"Viatjar és traslladar-se d'un lloc a un altre, generalment distant, per qualsevol mitjà de locomoció. L'aplicació de les noves tecnologies i els seus beneficis a les nostres vides ha fet que aquesta definició quedi d'alguna manera alterada. Viatgem de manera diferent, a través de les ulleres virtuals, que brinden moltes possibilitats a la gent gran, ja que ofereixen estímuls i experiències del món exterior que no es podrien conèixer d'una altra manera”, assenyalen des dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I ” i “Concili de Trento II”.
Així mateix, afirmen que “des de fa algun temps, viatgem pel món; hem conegut altres països i cultures de diferents continents (Perú, Mèxic, Itàlia, França, Argentina i Grècia). Hem caminat entre els carrers de la Ciutadella del Machu Picchu, hem gaudit de les vistes de París des de dalt de la Torre Eiffel; hem volat amb les papallones monarca, hem visitat l´Acròpolis d´Atenes i molt més…”.
Per fer d'aquest taller una experiència vivencial i immersiva, on entren en joc tots els sentits, s'han introduït degustacions dels productes típics de cada cuina, així com música i danses, artesania, llibres, etc. amb molt bons resultats, segons matisen des d'aquests serveis.
D'altra banda, “quan les persones pateixen dificultat a la deambulació o quan la mobilitat és reduïda, el món es limita a les parets de casa i les sortides exteriors són escasses. En aquestes circumstàncies, viatjar forma part del passat, quedant la idea de fer-ho desterrada. Tot i això, les tecnologies ens obren al món i ens regalen llibertat de moviment”, afirmen des dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” i “Concili de Trento II”.
Finalment, subratllen que “la nostra missió és afavorir i promoure l'envelliment actiu i saludable, i facilitar la creació de noves relacions per evitar la solitud no desitjada. A través d'aquest projecte de realitat virtual, minimitzem actituds passives, individualistes i d'aïllament dels nostres veïns/es, aconseguint millorar-ne la qualitat de vida, mitjançant una activitat lúdica, adaptada a les seves necessitats”.
El SIE de Tarragona realitza diferents accions dins el marc del Punt Lila a l'Institut Martí l'Humà de Montblanc
Per reivindicar el dia contra la LGTBIFÒBIA, l'equip del Servei d'Intervenció Especialitzada amb víctimes de la violència masclista a Tarragona, SIE de Tarragona, servei públic de la Generalitat de Catalunya, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat, ha participat en una activitat, en col·laboració amb el Servei d'Atenció Integral (SAI) de la Conca de Barberà. Per això, representants del SIE es van desplaçar a l'Institut Martí l'Humà de Montblanc, a Tarragona, per oferir una acció de sensibilització comunitària a alumnes de 2n a 4t de l'ESO. Com a part daquesta acció de sensibilització i prevenció, es van cobrir les escales del centre educatiu amb la bandera del col·lectiu LGTBIQ+ per visibilitzar i reivindicar la diversitat.
El SIE és un servei públic de la Generalitat de Catalunya que ofereix atenció especialitzada i acompanyament a totes les dones joves i adultes cis i trans, així com als seus descendents que es troben vivint o han viscut situacions de violències masclistes. L'objectiu principal del servei és oferir acompanyament psicològic, social, educatiu i jurídic en els processos de recuperació i reparació de l'impacte de les violències viscudes, tant a nivell individual, com comunitari o de l'entorn de les persones. Hi ha diferents SIEs repartits per tot Catalunya, per tal de treballar cap a l'eradicació de totes les formes de violències masclistes.
A més de treballar en la recuperació i la reparació, el SIE realitza intervencions preventives i de sensibilització comunitària dins del territori. És per aquest motiu que fa uns anys, el SIE de Tarragona va crear un projecte propi que va anomenar “Grups Lila”, en què s'imparteix formació i sensibilització sobre temàtiques relacionades amb el gènere i el feminisme. L‟objectiu d‟aquest programa és crear referents de gènere en centres educatius i que aquests continuïn la tasca de manera autònoma, amb l‟ajuda del SIE, si consideren necessari. Aquest any, el projecte s'ha estat realitzant als instituts de Constantí i Montbanc, a Tarragona. La formació d'agents de gènere dins dels instituts permet acompanyar processos formatius en diferents parts del territori, a més de facilitar l'apoderament i la responsabilització dels joves en l'eradicació de les violències masclistes en totes les seves formes i àmbits.
Per reivindicar el dia contra la LGTBIFÒBIA, l'equip del SIE de Tarragona es va desplaçar a l'Institut Martí l'Humà de Montblanc per oferir una acció de sensibilització comunitària a alumnes de 2n a 4t de l'ESO, en col·laboració amb el Servei d'Atenció Integral (SAI) de la Conca de Barberà, per tal de visibilitzar i reivindicar la diversitat.
Cal destacar que durant aquest curs el SIE ha realitzat diferents accions en aquests centres. En aquest sentit, les participants del “segon grup lila i multicolor” de Montblanc van dinamitzar la carpa del Punt Lila per al vermut feminista del 8M a Montblanc, fent una enquesta a professorat de l'institut, per tal de fer una anàlisi de la seva sensibilització respecte a la LGTBIFÒBIA i les diferents violències masclistes. A més, s'ha promogut la participació comunitària d'aquests grups, facilitant espais de lectura d'un manifest propi per a la resta d'alumnes i docents de l'institut, així com la creació de pancartes i altres materials de sensibilització tant pel 8M com per el 25N.
Volem agrair tant a l'equip professional del SIE de Tarragona, com al Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), al Servei d'Atenció Integral (SAI), així com als alumnes de l'institut, la seva participació i sensibilització a la lluita contra la LGTBIFÒBIA i les diferents violències masclistes.