FSC participa en la "IV Jornada Tècnica de Drogues de l'Alt Penedès"
El passat 15 de maig, i per quart any consecutiu, va tenir lloc al conegut Vinseum de Vilafranca del Penedès (Barcelona), Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, la "IV Jornada Tècnica de Drogues de l'Alt Penedès", organitzada des dels plans de drogues Indrogs (Vilafranca del Penedès), Efecte D (Barcelona) i Ctrl + D (Sant Sadurní).
La realització d'aquesta jornada va ser una bona ocasió per trobar-se i intercanviar coneixements de diferents àrees que tenen en comú el treball amb joves, amb l'objectiu d'enriquir, compartir i dotar d'eines als i les professionals en relació al tema de les drogodependències.
La taula de presentació de la jornada va estar formada per Núria Ponts (tècnica en prevenció de drogues de la Mancomunitat Penedès-Garraf); Anna Doblas (regidora de Salut, Joventut i Esports de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès); Maria Rosell (vicepresidenta 2a i consellera de Benestar Social del Consell Comarcal de l'Alt Penedès); Josep Tort (cap d'Àrea CASD Mancomunitat Penedès-Garraf); Josep Oliva (diputat de l'Àrea de Benestar Social, Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona) i Joan Colom (sotsdirector general de Drogodependències i director general de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya).
Tot seguit, va tenir lloc la ponència "Humanitzar en el segle de la deshumanització", a càrrec d'Enrique Martínez Reguera (filòsof, psicòleg, pedagog i escriptor), que va compartir la seva visió crítica sobre la societat darwiniana en què vivim i sobre els mètodes utilitzats pels organismes que promouen el benestar de la infància i l'adolescència.
Durant la segona part de la jornada es van dur a terme diferents seminaris, un dels quals va estar dirigit per la nostra companya Gemma Altell (sotsdirectora de l'Àrea d'Addiccions i Gènere de FSC). En el mateix, titulat "Desmuntant prejudicis al voltant del gènere i les drogues", es van treballar de manera dinàmica temes com els rols de gènere, la discriminació laboral de gènere, i la visió i estigma de la dona consumidora, entre d'altres.
D'altra banda, es van realitzar altres seminaris amb els següents títols:
- Què fa un tècnic com tu en un lloc com aquest?.
- Quan els porros entren a classe.
- Adolescència, drogues i salut mental: propostes per a un abordatge transdisciplinari i participatiu.
- El sentiment de les famílies i dels professionals.
A la jornada van assistir 125 professionals del sector, fet que va proporcionar l'intercanvi de diferents visions, tant en les ponències com durant l'execució dels diferents seminaris.
Material utilitzat per Gemma Altell durant el seminari "Desmuntant prejudicis al voltant del gènere i les drogues":
[slideshare id=35164541&doc=droguesignerevilafrancamaig2014galtell-140519133131-phpapp01-140527072103-phpapp01]
Bona acollida de la jornada interna de FSC: "Drogodependències: reptes de futur"
El passat 6 de maig va tenir lloc aquesta jornada que va comptar amb la presència i participació de professionals i coordinadors de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA i de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de FSC, així com de la direcció tècnica. La jornada es va celebrar a les instal·lacions del Palau Macaya de Barcelona.
El primer debat, on es van abordar de forma genèrica els reptes de futur en l'atenció a drogodependents, va ser el punt de partida per arrencar una jornada en que vam tenir l'oportunitat de reflexionar i treballar, de manera conjunta amb companys/es de FSC, sobre la nostra intervenció en l'àmbit de les addiccions i, de manera més intensa, en relació a les drogodependències.
Els directius participants en la taula de debat, Xavier Ferrer, Maite Tudela, Toni Garín i Sonia Fuertes, ens van brindar la possibilitat de pensar i ser crítics, afavorint la reflexió més enllà del treball amb les persones o amb les institucions, fent-ho extensiu al conjunt de la societat. Respecte d'això, considerem que és indispensable disposar d'espais de debat per facilitar la producció i formalització del discurs, espais compartits de treball en equip en què cada professional pugui interrogar i qüestionar, sense por a l'equivocació, i en els de recollir la diferència , per afavorir que el professional trobi i desenvolupi el seu propi estil, des de la particularitat.
En aquest sentit, és important disposar d'una estratègia que ens ajudi a dibuixar el nostre recorregut, pel qual transitar amb valentia, des dels valors que ens defineixen en la nostra intervenció com a entitat i sense dimitir en l'encàrrec, perquè ens queda molta feina per fer. I per aconseguir-ho, haurem de seguir aprenent des d'una posició humil, per ser permeables i poder enfrontar-nos al canvi.
Aprendre del passat per preveure el futur; intervenir des de la intersecció de coneixement, per atendre al subjecte des de la seva integralitat; responsabilitzar i avaluar per saber quin és l'impacte social que generem; i la importància de la nostra participació per incidir en les polítiques socials de futur, van ser només algunes de les suggeridores idees que van llançar des de la taula de debat. Aquestes idees ens porten a pensar, a innovar, a implicar-nos, a ser crítics sense por d'equivocar-nos, per ser agents de transformació professional i social.
A continuació, sota el títol "Innovació i avenços en el tractament en addiccions" començava la primera de les dues taules temàtiques de la jornada.
Aquesta taula va comptar amb la participació dels següents professionals: Miriam Vázquez (directora de l'Espai Ariadna), Tere Batanás (coordinadora del CAS Brians 1), Marta García (coordinadora del CAS Brians 2), Jordi Morillo (director de la Comunitat Terapèutica "Can Coll") i Patricia Bosch (coordinadora del Circuit d'Inserció de Catalunya).
Un dels primers elements clau que es va poder observar al llarg del desenvolupament de en aquesta primera taula, va ser constatar com cadascun dels projectes des de la seva particularitat, des del seu recorregut històric més o menys dilatat, col·locava el punt d'innovació en un lloc diferent, aportant tots en el seu conjunt un valor afegit en l'àmbit dels tractaments en addiccions.
Al llarg de les exposicions, vam poder observar des del recentment estrenat "Espai Ariadna" com un espai únic en el sector que ofereix tractament a dones drogodependents (i els seus fills i filles) i víctimes de violència de gènere, així com un renovat i innovador tractament urbà de les addiccions (Centre de Dia i Pis Terapèutic) on la diversitat en l'oferta del tractament és tan diferent com diferents són les persones que atenem des d'aquest programa.
També va tenir un lloc important i ressenyat en la taula d'innovació la Comissió de Patologia Dual de la Comunitat Terapèutica "Can Coll" com un espai construït pels professionals d'aquest recurs, per abordar un fenomen tan actual com la salut mental i les addicions. Finalment, assenyalar que en aquesta taula també va tenir cabuda, en el marc de l'àmbit de l'execució penal, el CAS de Brians (Centre Penitenciari Brians 1 i 2) que va demostrar com en un marc tan complex és perfectament possible i compatible combinar creativitat, innovació i bons resultats en matèria de tractaments en un centre penitenciari i en el treball amb dones i homes privades de llibertat.
En definitiva i com a conclusió d'aquesta taula, va quedar evident la posició de desig de millora dels professionals que treballen en Fundació Salut i Comunitat i com aquesta posició té un efecte clar i directe en les persones que atenem, oferint serveis no només nous i creatius sinó dotats de qualitat.
La tercera taula de la jornada tenia com a títol: "Ciutadania i addició: reflexions des de la reducció del dany".
La taula va estar moderada per Andrea Valls, directora de Serveis de Salut Mental, i va comptar amb les intervencions de professionals de l'Àrea d'Inserció Social i VIH-SIDA de la Fundació Salut i Comunitat: Francesca Spano coordinadora del Programa PID del Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona; Belén Sánchez, directora del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de Castelló, i Pepe San Martín, director del Centre de Baixa Exigència (CIBE) de València i director dels PIJ de València i els que es troben en centres penitenciaris: Picassent (València ) i Albocàsser (Castelló).
Els eixos de les intervencions de la taula es van centrar en aportar una mirada global cap al tractament i abordatge dels aspectes relatius a la drogodependència, emfatitzar en els drets humans i promocionar la dimensió de ciutadania dels usuaris dels programes.
Francesca Spano explicar amb caràcter general la intervenció en el Programa d'Intervenció en Drogodependències (PID), l'efecte de la institucionalització en el subjecte i com es treballa aquest aspecte en els espais grupals. I, finalment, va concretar quins elements de dinamització comunitària es realitzen al centre penitenciari i en el programa, com a eina per promocionar la inserció.
Els directors dels Centres de Baixa Exigència de la Comunitat Valenciana (CIBE) van transmetre la importància de dotar de protagonisme a les persones ateses, afavorint l'aparició del vincle i promocionant la seva condició de ciutadans. En aquest sentit, Belén Sánchez (directora del CIBE de Castelló) va explicar com l'experiència d'atenció a Castelló els ha facilitat un aprenentatge bidireccional, a usuaris i professionals, i com, gràcies a l'organització espontània i implicació de les persones ateses, el servei va poder ser transformat mantenint nivells òptims d'activitat en un moment en què es van produir retallades pressupostàries.
Per la seva banda, Pepe Sanmartín (director del CIBE de València) va realitzar un abordatge dels aspectes més rellevants del perfil de les persones ateses en aquest servei destacant com sovint són subjectes que queden relegats a la seva condició de "drogodependents" quedant exclosos de la possibilitat de participar dels circuits d'atenció i circulació social normalitzada. Va concretar, d'altra banda, la intervenció en el denominat Programa d'accessibilitat, encarregat de facilitar als usuaris del servei la documentació necessària (targeta sanitària, empadronament, DNI, etc.) Per facilitar la seva vinculació i atenció als recursos de la xarxa assistencial .
Les principals idees i conclusions de la taula van ser la importància de facilitar a les persones ateses un lloc d'aproximació i vincle amb el social, potenciar i definir iniciatives en els serveis que promocionin l'exercici de drets i deures i, finalment, l'imprescindible de escoltar les persones ateses potenciant la seva connexió als serveis i xarxes normalitzades. Destacar l'elevat grau d'implicació i compromís que es va desprendre de cadascuna de les intervencions.
Sexualitat i envelliment, mites i prejudicis a superar
L'expressió de la sexualitat canvia al llarg de la vida en funció de la situació personal, emocional, física, etc. L'envelliment és una etapa del procés vital on es produeixen canvis biològics, psicològics i socials que també afecten la sexualitat. L'estereotip dominant en la societat actual respecte a la sexualitat de la gent gran és l'antagonisme entre sexualitat i envelliment, sobretot pel que fa a les dones.
En la nostra societat, l'acceptabilitat de la sexualitat és diferent per als homes i per a les dones, produint-se un tractament desigual sociocultural que ofereix permissivitat als homes, però desvaloritza i estigmatitza les dones que responen a les seves necessitats i desitjos sexuals.
Seguint alguns autors com Carlos Verdejo, tenim interioritzats una sèrie de mites tradicionals sobre la sexualitat de la gent gran, que afecten bé a una consideració social derivada d'una discriminació per l'edat (el sexe s'acaba amb l'edat, és un fet anormal , és perniciós, viciós i vergonyant), bé al fet bio-psicològic de gaudir (la gent gran no gaudeixen amb el sexe, no tenen prou capacitat fisiològica que els permeti tenir conductes sexuals, els canvis orgànics comporten la desaparició del desig sexual...) .
Altres prejudicis socioculturals es refereixen al fet que les dones només haurien de tenir sexe per amor; el silenci sexual que emfatitza que les dones no haurien de mostrar interès pel sexe; en aquest sentit, la idea preconitzada per l'educació repressora que entén el sexe com a mitjà estricte per a la reproducció, del qual no s'espera que hi hagi el desig, i la consideració social dels cossos de les dones com a objecte de desig, que inclou altes expectatives sobre l'atractiu i la imatge corporal, amb les inevitables repercussions sobre l'autoestima de les dones grans, segons altres autors com Susan Sontag.
Es tracta de mites que han configurat el passat i el present d'homes i dones, i que interfereixen de manera clara en la idea de la sexualitat i de com la viu la gent gran.
D'altra banda, les transformacions anatòmiques i funcionals en els òrgans sexuals, les alteracions del sistema hormonal, el desenvolupament de patologies cròniques i/o els tractaments farmacològics, entre d'altres, poden condicionar l'activitat sexual de la gent gran. Aquests canvis poden influir, juntament amb altres factors com el grau d'incapacitat i altres de caràcter social, com la viduïtat, en una disminució de l'activitat sexual.
Segons Montse García, psicòloga de la Residència i Centre de Dia de Benidorm (Alacant), gestionada per FSC, "tot i que la dona viu més anys que l'home i hi ha una major proporció de vídues, en elles està mal vist. No obstant això, en els homes s'accepta i es valora que tinguin una sexualitat activa, i fins i tot que es relacionin amb dones més joves".
No obstant això, l'evidència científica confirma que l'edat no suposa una dificultat per als desitjos i possibilitats de gaudi de la gent gran. Els estudis pioners sobre la sexualitat de les dones portats a terme per Masters i Johnson afirmen que la capacitat de gaudi sexual de la dona no decreix amb l'edat, fins i tot que la dona gaudeix tant o més que l'home.
Alguns estudis posteriors demostren que un bon nombre de grans tenen interessos sexuals al llarg del procés d'envelliment i que gaudeixen del sexe, encara en edats avançades. Per exemple, l'estudi dut a terme a l'Institut de Neurociència de Göteborg (Suècia) per Nils Beckman, que demostra que l'activitat sexual es manté en persones septuagenàries. Afirma que les dones de la generació que avui té setanta anys, estan més realitzades sexualment que les que tenien la seva edat fa trenta. En el mateix es destaca una millora en la qualitat de la vivència de l'activitat sexual i es valoren els sentiments relacionats amb el coit com una part fonamental del benestar sexual.
Segons s'assenyala en el Llibre Blanc de l'Envelliment Actiu de l'IMSERSO, "la informació adequada de la influència del procés de l'envelliment en l'activitat sexual que es proporcioni a la gent gran, és essencial per eliminar els estereotips i els tabús de la funció sexual, aspecte determinant en la qualitat de vida de la gent gran".
Per a això, segons els seus autors, s'ha de formar l'equip de professionals directament implicat en aquest aspecte del procés d'envelliment, que pugui donar les respostes adequades a les necessitats existents segons els casos, dins del respecte a les opció personal de la persona gran, tema que abordarem en un altre article.
D'altra banda, i de forma paral·lela, és prioritari un canvi en les actituds de la societat espanyola cap a l'eradicació dels tabús existents sobre la sexualitat de la gent gran, considerant l'activitat sexual com una cosa natural, també en l'última etapa de l' vida.
En aquest sentit, segons afirma Montse García, "ja que la sexualitat ens acompanya des del naixement fins a la fi dels nostres dies, i presenta variacions, en la vellesa hem d'aprendre a acceptar-les, aprofitar-les i desenvolupar-les de la millor manera possible, buscant noves experiències i sensacions satisfactòries".
Deixar de tenir relacions sexuals pot ser també una altra opció perfectament vàlida, quan prové de la llibertat individual i no del desencís o la ignorància, de la por o la vergonya, segons mantenen diferents autors.
De la mateixa manera que podem dir que envellim com hem viscut, també la sexualitat es planteja com una continuïtat respecte a com es va experimentar en altres edats i, per descomptat, es relaciona íntimament amb les idees i creences que sobre ella sostenen.
El Centre de Dia d'Addiccions de FSC acull la presentació de la campanya "El millor de la declaració de la renda"
El Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i la Taula d'Entitats del Tercer Sector han impulsat conjuntament un any més la campanya de sensibilització per animar els contribuents de Catalunya a marcar la casella "altres fins d'interès social" en seva declaració de la renda.
La iniciativa, que té per lema "El millor de la declaració de la renda", la van presentar en roda de premsa dimecres passat, 30 d'abril, la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté; la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras, i el director de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC, Toni Garín.
Aquest any la campanya es va presentar al Centre de Dia d'Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). La Fundació Salut i Comunitat (FSC) és una de les entitats socials catalanes que durant el 2013 van rebre fons procedents del 0'7% de l'IRPF de la declaració de renda de l'any anterior. En concret, aquest servei, que va obrir el gener de 1990 i que, al llarg d'aquests anys ha atès més de 2.500 persones, incloent usuaris i familiars, és un dels beneficiaris d'aquest ajut.
La consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya va voler destacar que "un gest tan senzill com és marcar una casella permet dur a terme programes concrets per a persones vulnerables". En aquest sentit, ha assenyalat que "encara un 32% de les persones que realitzen la declaració a Catalunya no marca cap casella. Des de la humilitat. fem aquesta campanya un any més per explicar que marcar no té cap cost, però sí un valor enorme ".
La campanya recorda el dret de la ciutadania per decidir sobre el destí solidari d'una part dels seus impostos. En aquest sentit, Neus Munté va fer una crida als ciutadans per marcar aquesta casella, a través de la qual es financen programes concrets desenvolupats per entitats socials, dirigits a persones amb discapacitat, majors, persones en risc d'exclusió social, infància, famílies i dones, entre d'altres.
Segons dades facilitades per la consellera, Catalunya és la comunitat on hi ha un percentatge més gran de contribuents que marca la casella de fins socials. L'any passat es van recaptar 52 milions d'euros que es van destinar, majoritàriament, a programes socials. També, es va destinar una part a projectes de cooperació internacional i de medi ambient. Finalment, es van retornar 30 milions per a programes socials, és a dir, 22 menys del total aportat pels contribuents catalans. En aquest sentit, ha recordat que "des de 1998 Catalunya reivindica la territorialització del 0,7% (que el pugui gestionar directament la Generalitat) basant-nos en l'exclusivitat de les competències del Govern".
Munté ha explicat que existeixen 12 sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucionalitat a favor de la petició de la Generalitat. "El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem ens han donat la raó fins en 12 sentències i constaten que tant les bases com la convocatòria de subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l'assignació del 0,7% de l'IRPF , vulneren les competències autonòmiques de gestió de subvencions, i deixen clar que és a la Generalitat a la qual li correspon, en el marc de les seves competències exclusives, la tramitació, resolució i pagament d'aquestes ajudes ", ha assenyalat la consellera.
La presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va subratllar la importància dels recursos derivats d'aquesta casella per mantenir i ampliar la cartera de serveis i poder seguir creant programes solidaris. "Necessitem més i millors polítiques socials i, per això, ens calen més recursos. Una manera d'aconseguir-és amb un gest tan humil i senzill com aquest ", ha expressat Àngels Guiteras.
Per la seva banda, Toni Garín, director de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC, va assenyalar que "mai un gest tan humil, com marcar una creu, ha tingut una incidència més gran" i va fer un crida a "no ser indiferents, a reivindicar la nostra elecció solidària pel vincle social, a fer una aposta comuna pel futur, pel treball en xarxa, interconnectant les subjectivitats. Parlem de no dimitir de l'essencial: de ser capaços d'establir vincles solidaris ".
En aquest sentit, ha explicat que en FSC portem més de 20 anys treballant per millorar la qualitat de vida de les persones mitjançant la prevenció, la intervenció, la investigació i la sensibilització sobre diverses problemàtiques sanitàries i socials que afecten, especialment, a col·lectius en risc o situació d'exclusió social.
"Hem desenvolupat programes socials mitjançant el 0'7% de l'IRPF per a la inserció, el tractament, l'assistència o acompanyament en diferents àmbits: drogodependència, Salut Mental, Gent Gran, promoció de l'equitat de gènere abordant també situacions de violència, presons, sense llar, infància i adolescència, sida ... amb el compromís de limitar l'exclusió ", va expressar Toni Garín.
Una d'aquestes realitats per exemple, explicava el director de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de FSC, és el Centre de Dia d'Addiccions de l'Hospitalet (Barcelona). Però hi ha també altres: el SAD (Servei d'Atenció Domiciliària) i pis per a persones afectades pel VIH-SIDA, que va ser un dels primers a tot l'Estat en atendre les necessitats dels afectats per la sida, en una època en la que la malaltia causava nombroses morts.
Per finalitzar, Neus Munté, Àngels Guiteras i Toni Garín van demanar la complicitat dels mitjans de comunicació, i de la ciutadania en general, per fer arribar a tots els ciutadans i ciutadanes la importància de marcar la casella "altres fins d'interès social" en seva declaració de la renda.
En la roda de premsa van estar presents mitjans audiovisuals com TV3, BTV, 8TV, Cadena SER i RAC 1, i, per part de premsa escrita, El Punt Avui, El Periódico i El País.
FSC participa en la VII Jornada Cocaonline
El passat 24 d'abril va tenir lloc a Barcelona la "VII Jornada Cocaonline", la temàtica va versar en aquesta ocasió sobre salut, joves i crisi. La trobada, organitzada per la Fundació Igenus, va comptar amb el suport del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i l'Agència de Salut Pública de Catalunya. La Jornada Cocaonline és un espai de trobada per a professionals de l'àmbit de les drogodependències.
En la conferència inaugural, Elena Rodríguez, de l'empresa sociològica Tres, va explicar les qüestions més rellevants de l'Informe de la Joventut a Espanya 2012. Sobre això, ha destacat el canvi pel que fa al temps lliure i el retorn de la variable "classe social" com factor explicatiu.
A continuació, es van analitzar els reptes i possibles escenaris de futur, pel que fa al tema proposat, en una taula rodona moderada per Òscar Parés, de la Fundació ICEERS, i en què van participar Oriol Romaní, Catedràtic d'Antropologia Social i Cultural (Universitat Rovira i Virgili); Maria Xinxó, periodista de 8 TV, i Tre Borràs, psiquiatre-psicoterapeuta.
El debat va abastar diverses qüestions. En primer lloc, es va emfatitzar en la importància de fer polítiques que qüestionin el paradigma prohibicionista per repensar les drogues. En aquest sentit, un aspecte debatut va ser la regulació de clubs de cànnabis. Una altra qüestió que es va plantejar va ser la responsabilitat i ètica dels mitjans de comunicació en la imatge que es projecta en relació al consum i col·lectiu de joves. Es va destacar com, encara avui, la majoria de notícies vinculades al consum de drogues se situen en les seccions de successos i estan marcades per un clar tint alarmista.
Com debat de fons es va plantejar, amb relació al moment actual, la discussió entre crisi o canvi de model sociopolític. Es va vincular aquest aspecte a la necessitat d'afavorir una educació que promogui la visió crítica i la capacitat reflexiva de les persones, més enllà de la proposta consumista actual.
Seguidament, els nostres companys Toni Garín i Sonia Fuertes, director i sotsdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA, van conduir el taller "Eines ètiques i metodològiques per a professionals". En primer lloc, van realitzar una presentació al voltant de l'ètica i els conceptes a ella associats, entre ells el de responsabilitat. Aquest aspecte es va vincular a l'acció social i, específicament, a l'àmbit de les addiccions. La idea sobre la qual es va sustentar la reflexió va ser la que, en algun punt, cal atribuir certa responsabilitat a l'usuari perquè després pugui fer una elecció diferent.
En segon lloc, van exposar sintèticament alguns dilemes morals subjacents a la nostra vida en societat, fent referència a diferents corrents de pensament filosòfic (Aristòtil, Bentham i l'utilitarisme, John Stuart Mill...). Aquest breu recorregut històric es va posar en relació a autors actuals com Michael Sandel, professor de Filosofia Política a la Universitat de Harvard. El dilema, entre d'altres, és fins on és permissible una societat en la qual tot pot comprar; maximitzar la felicitat pot comportar la pèrdua de sensibilitat davant d'aquells que queden fora ...
Com a professionals de l'acció social, transmetre la necessitat d'abordar aquestes reflexions des de la complexitat, integrant les diferents dimensions, per finalment ser capaços de prendre partit per no diluir totes les propostes en un "tot val". En aquest sentit, van traslladar la idea que no podem ser asèptics ja que les nostres accions produeixen efectes.
Els eixos de treball van ser quatre, desenvolupats en sengles grups:
- Consideracions en relació al treball amb el subjecte.
- Les institucions.
- La funció professional.
- Ciutadania i addicció/addiccions.
Finalment, els portaveus dels diferents grups de treball van tenir ocasió de compartir les diferents idees i propostes sorgides en l'espai, donant compte de la riquesa d'aportacions de cada un dels participants.
Les característiques del context (l'anomenada per Bauman "societat líquida"), la importància de la supervisió i de la clarificació de funcions (combatre l'intrusisme i la precarització), l'avaluació d'impacte més enllà de l'ocupació del servei, les respostes particularitzades atenent cada cas, la importància del vincle, el compromís professional... aquestes i altres qüestions van ser presentades a la totalitat dels participants que van poder complementar en la posada en comú.
Com a conclusió, recollim una de les cites treballades en la sessió:
"L'essència de l'home és el desig"
"Ètica" de Spinoza
El Ministeri d'Ocupació col·labora amb FSC - Picasso Project per donar suport als joves espanyols aturats a l'exterior
El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, a través del Programa de joves de la Direcció general de Migracions, ha concedit al Projecte Picasso de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) una subvenció de 50.000 € per a donar suport als joves d'entre 18 i 35 anys que es troben a l'estranger i no aconsegueixen l'ocupació desitjat.
Concretament, d'entre els quatre territoris presentats com a opció pel Projecte Picasso (Baviera, Baden-Württemberg, Hesse i Perú), el ministeri ha seleccionat l'Estat de Baviera (Alemanya), en trobar-hi actualment un col·lectiu més gran d'espanyols aturats, molts d'ells inscrits en el registre consular de Munic.
El Projecte Picasso, posat en marxa per la Fundació fa una mica més d'un any, pretén donar suport als joves per trobar feina a l'estranger amb les majors possibilitats i amb el menor risc de fracàs i contratemps. En aquest sentit, intenta orientar adequadament, formar-los en idiomes o en les habilitats necessàries, ajudar-los a contactar amb empreses, a organitzar el seu viatge, acollir a la seva arribada i acompanyar-los en els seus mesos inicials i en la seva integració en la societat de destí.
Des de la Direcció del Projecte s'assenyala que "Aquest és un cas una mica especial, ja que aquí es tracta més aviat de donar suport a aquells que ja han pres la iniciativa de sortir a l'estranger pel seu compte, i que, precisament, sovint com conseqüència de la manca d'una adequada orientació, formació i acompanyament, es troben ja al país escollit, de vegades després de molts mesos de recerca infructuosa i en situacions difícils".
Per això, des del projecte, en primer lloc, s'elaborarà un cens dels joves espanyols en aquesta situació, amb els quals es contactarà per diversos mitjans. A continuació, s'analitzarà individualment la situació de cadascú, veient qui pot beneficiar d'una formació o d'una orientació apropiades, que els permetin obtenir el treball desitjat. Per a això, s'utilitzaran els recursos disponibles a Alemanya i altres aportats des del programa.
En els casos en què es verifiqui que les opcions per a obtenir ocupació són molt escasses o inexistents, es plantejarà a les persones interessades la possibilitat de retorn i se'ls donarà suport per dur a terme aquesta decisió.
El Projecte Picasso a Baviera s'està organitzant actualment i iniciarà la seva intervenció de forma més intensiva en el pròxim mes de maig. S'espera que la seva fase inicial duri aproximadament uns sis mesos.
Des de la Direcció general de Migracions s'ha subratllat la professionalitat de la proposta presentada per la Fundació, i el seu interès en què es realitzi una anàlisi el més precís i detallat possible de la situació existent, on sovint les dades resulten molt poc fiables.
L'aplicació del programa per als joves ja residents a Baviera, coordinada per l'equip de l'Àrea d'Inserció Social i Ocupació de la Fundació Salut i Comunitat ja existent a Alemanya, es realitzarà en col·laboració amb les associacions d'espanyols a la zona, amb la xarxa europea EURES, i amb la Conselleria de Treball i Immigració de l'Ambaixada d'Espanya a Alemanya.
Encarna Guerrero: "El programa d'activitats de voluntariat s'ha complert al cent per cent i de manera satisfactòria"
L'Associació "Amics de la Residència de la Tercera Edat d'Elda", que al juny fa 20 anys, ha presentat recentment a la direcció de la Residència i Centre de Dia "El Catí" d'Elda (Alacant), gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), la Memòria de Treball 2013. L'associació compta actualment amb 29 voluntaris de la Fundació Salut i Comunitat.
Des que es va constituir com a associació el 1994, ofereix la seva col·laboració al personal tècnic de la residència en tasques de tipus complementari i que tinguin relació directa amb els residents i/o el Programa d'Animació Sociocultural del centre. A més, atén les necessitats afectives i socials dels residents i usuaris/es del Centre de Dia
Per aconseguir aquests objectius, el voluntariat de l'associació realitza diferents activitats: visites individuals o col · lectives als usuaris, acompanyament en gestions personals o sanitàries, participació en activitats socioculturals del centre, acompanyaments a esdeveniments lúdics i/o culturals de la localitat, etc.
L'any passat l'Àrea Psicosocial de "El Catí" es va plantejar, com a principal objectiu per al 2013, desenvolupar activitats sota el lema "De l'guateque a la discoteca", temàtica que va servir com a fil conductor central, tant per a la Setmana Cultura, com per a la Falla.
El voluntariat de l'associació ha acompanyat i col · laborat en la consecució d'aquest objectiu anual, i fins i tot, segons afirma la pròpia directora del centre, Encarna Guerrero, "ha estat un any especialment divertit, i tant professionals com usuaris i voluntariat, ho recordem amb una mica d'enyorança. Estem molt satisfets amb els objectius assolits".
A la Memòria de Treball 2013, es reflecteix que s'han dut a terme totes les activitats d'animació sociocultural de programació mensual, amb la presència i participació activa del voluntariat.
La coordinació tècnica amb el voluntariat l'ostenta el psicòleg de l'Àrea Psicosocial que, juntament amb la treballadora social, assisteixen a totes les reunions de la Junta Directiva, amb una periodicitat mensual. En aquestes reunions es valoren les activitats del mes anterior i es proposen les de l'actual.
Amb caràcter continu, es van realitzar dues bingos mensuals i la "Festa d'Aniversari", l'últim divendres de cada mes. Donat el perfil actual dels residents, la majoria en situació de grans dependents, aquests aniversari amenitzar amb actuacions musicals del voluntariat, o amb col·laboracions externes en sessions de música en viu, de poesia o contacontes.
També, es van celebrar dies commemoratius com el "Dia Internacional de la Pau", "Dia dels enamorats", "Dia Internacional del Llibre", etc. Aquestes celebracions van tenir el doble objectiu de connectar els usuaris amb l'exterior i assenyalar esdeveniments d'índole emocional grat.
D'altra banda, amb caràcter continu i seguint el calendari anual, es van celebrar les festes dels Reis Mags, Carnestoltes, Moros i Cristians, etc., També amb participació activa del voluntariat.
La Setmana Cultural, del 20 al 24 de maig, va girar específicament entorn del lema "De l'guateque a la discoteca", hi va haver diverses actuacions musicals, visites d'altres col·lectius i, com a tancament, igual que en anys anteriors, un dinar de convivència entre els residents, l'equip professional i el voluntariat.
Un dels esdeveniments destacats va ser el programa faller, del 10 al 15 de setembre. "El nostre petit monument, que tenia com a temàtica el guateque, es va construir al Taller de Teràpia Ocupacional i es va plantar al jardí de la residència. Celebrem també una presentació de càrrecs fallers, que va comptar amb la col·laboració de diverses voluntàries que van col · laborar en maquillatge i perruqueria. També, hi va haver ball, cercaviles... ", explica la directora de" El Catí ".
El dia 30 de novembre, i amb motiu de la proximitat del "Dia Internacional del Voluntariat" (5 de desembre), va tenir lloc a les instal · lacions de la residència, la "Trobada Formatiu i de Convivència". Aquest espai va comptar amb la col·laboració especial del psicòleg del centre, Iván Alpañez, que atenent a la proposta de l'associació, va fer una presentació del tema "Aspectes anatomofisiològics de les Demències Senils", on es van treballar els components emocionals.
El mes de desembre, com és habitual, va estar dedicat al Nadal, i també va comptar amb la col·laboració del voluntariat de l'associació. Hi va haver una tómbola nadalenca, i es van organitzar activitats com "Demà bona" (24 de desembre), amb l'assistència del Pare Noel, i "Demà vella" (31 de desembre), amb 12 campanades que van arribar abans d'hora, amb alegres i bons desitjos per a l'Any Nou.
Experiència grupal de musicoteràpia amb dones que han patit violència masclista
Durant el primer trimestre de 2014, s’ha portat a terme al Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) amb víctimes de la violència masclista a Tarragona, la primera experiència grupal en musicoteràpia amb dones usuàries del servei. El model de musicoteràpia utilitzat és el de Benenzon.
En aquest taller utilitzarem el context no verbal, és a dir, instruments musicals, sonors i el propi cos com a mitjà d'expressió i de comunicació per afavorir la relació amb la dona.
Aquesta relació fa possible que aquest ús de la comunicació no verbal formi part d'un procés terapèutic que busca la millora de la qualitat de vida de les dones, facilitar l’expressió emocional i l’estat anímic actual, així com facilitar una oportunitat de canvi.
Aquest taller és complementari al treball terapèutic que realitzen les dones al centre i es materialitza mitjançant un conveni de voluntariat entre la Fundació Salut i Comunitat i el musicoterapeuta René Montiel.
La durada del taller ha estat de 10 sessions, amb periodicitat setmanal, conduïdes pel musicoterapeuta i amb la presencia i col·laboració d’una professional referent del SIE.
No hi havia cap requisit previ perquè les dones poguessin participar en el taller, ni tan sols el fet de saber utilitzar algun instrument musical. Es parteix de l’ampli bagatge no-verbal, que és genèric de totes les persones, i a través del qual podem expressar-nos per arribar a parts de la nostra psique on les emocions no tenen per què ser anomenades amb paraules, sinó expressades de maneres infinites.
Per Sant Jordi... regala roses artesanals
Després de la bona acollida de la venda de roses de marqueteria, amb motiu del dia de Sant Jordi, en forma de penjolls, arracades, punts de llibre..., aquest any tornarem a estar amb la mateixa il·lusió, o encara més, als carrers de Barcelona. Usuaris/es, voluntariat i professionals del Taller Sociolaboral i del Club Artístic i Social de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ja estan preparats per vendre les seves roses, elaborades manualment, el proper 23 d'abril.
Des d'aquests serveis de l'Àrea d'Addiccions, Gènere i Família de la nostra entitat, s'ha tornat a posar en marxa aquesta bonica iniciativa per recaptar fons que ajudin a mantenir aquests serveis, tan necessaris per als nostres usuaris.
En aquesta ocasió, des d'aquests serveis, s'ha estat treballant durant tot l'any per poder comptar amb moltes més roses quan arribi aquest dia. Han realitzat punts de llibre, penjolls, collarets i clauers de forma totalment artesanal. A més, el colorit és la novetat més cridanera, ja que a més de les sempre estimades roses vermelles, trobarem més varietat de colors perquè aquells que s'acosten al lloc puguin trobar la seva.
Segons ens explica Sandra Gasca, coordinadora del Club Artístic i Social, "estar tot un any treballant junts amb la finalitat de vetllar per la continuïtat d'ambdós serveis, s'ha convertit en el fil conductor del club i dels seus usuaris/es, i ha servit de guia per a aquells que s'incorporen al taller i que tenen encara un llarg camí per recórrer amb nosaltres... ".
El lloc estarà situat al mateix lloc que l'any passat, al Passeig Sant Joan, 25 (fent cantonada amb Àusias March), molt a prop de les centrals de la fundació, des de les 9 del matí i fins a les 19 o 20 hores, depenent del que quedi per vendre. Esperem que es venguin totes com l'any passat.
[gmap height="193" address="Paseo San Juan, 25, Barcelona" zoom="16" popup="true" align="center"]
"Necessitem que molta gent es passi per veure el taller en ple funcionament, que hi mostrarem, i per conèixer de primera mà aquest ambient de cooperació i solidaritat que es respira entre els usuaris, el voluntariat i els professionals que integren aquests recursos", afirma la coordinadora del Club Artístic i Social.
Els beneficis de la venda de roses es destinaran íntegrament al programa del Taller Sociolaboral i del Club Artístic i Social, per poder seguir utilitzant l'art com a eina terapèutica.
S'espera poder recaptar fons, tant de la venda de les roses realitzades artesanalment, com de donacions que particulars o empreses desitgin realitzar. Qualsevol ajuda serà més que ben rebuda.
L’Institut Balear de la Dona atorga a FSC la gestió del Servei 24 hores per a dones víctimes de la violència de gènere
L’Institut Balear de la Dona (IBD) ha atorgat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) la gestió del Servei d’atenció social i d’acompanyament 24 hores a les dones que pateixen violència de gènere a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’experiència acumulada d’FSC en la gestió de serveis vinculats a l’atenció i orientació a dones i les seves famílies en situació de violència masclista, ha fet que l’IBD confiés en la nostra entitat per gestionar aquest servei.
La finalitat del servei és oferir atenció especialitzada les 24 hores del dia a les dones víctimes de violència de gènere, al seu entorn, així com als professionals i serveis que atenen aquestes dones, en coordinació amb el Centre d’Informació de la Dona. També, donar una resposta immediata a les demandes en matèria de violència de gènere, per tal de cobrir les necessitats d’informació, assessorament i suport, a les dones que la pateixen.
El servei dóna resposta telefònica i realitza acompanyaments presencials a les dones que pateixen violència de gènere i al seu entorn i activa els mecanismes i els recursos que siguin necessaris en cada cas. A més, dóna informació i formació a professionals i serveis que atenen aquestes dones.
D’entre els objectius específics destaquen:
- Homogeneïtzar l’atenció a les dones en situació d’emergència social per situacions de violència.
- Complementar els professionals dels diferents serveis que es troben en situacions d’emergència i necessiten la intervenció d’un servei especialitzat en violència de gènere.
- Disposar de dades estadístiques per aportar a l’anàlisi de la situació de la violència de gènere a les Illes Balears.
Les persones beneficiàries d’aquest servei són dones de qualsevol nacionalitat que siguin víctimes de violència de gènere, les seves filles i fills i altres persones familiars dependents que estiguin a càrrec seu i que, per manca de suport familiar o amics, no disposin del suport emocional i presencial que la dona necessiti.