El passat 30 de desembre, l’edició a Catalunya del diari El País es feia ressò de la posada en marxa del programa “Cercles de Suport i Responsabilitat”, un projecte que consisteix a acompanyar i supervisar delinqüents sexuals d’alt risc en el període previ a la llibertat definitiva, facilitant així la seva inserció en la societat i evitant, en la mesura del possible, que cometin un nou delicte.
Tal com l’article explicava, el programa Cercles pretén tractar d’evitar noves víctimes i es recolza en la col·laboració de persones voluntàries. Ara bé, al valor de difondre aquesta iniciativa (difusió necessària per sensibilitzar la ciutadania i transmetre la importància de la reinserció), hem de sumar també alguns aspectes que, al nostre parer, són susceptibles de millora en el tractament periodístic del tema.
D’una banda, el concepte “violador” posa l’èmfasi en la dimensió delictiva, cenyint únicament al delicte comès (i, amb això, no pretenem menyscabar la gravetat del mateix), sense contemplar la dimensió de la persona des del punt de vista de compliment de deures, però també de drets. Es tracta d’una persona responsable de les seves accions, així com de les seves eleccions, i aquesta és una qüestió elemental per participar en Cercles: l’usuari/a penat/da ha de reconèixer la responsabilitat de les seves accions, i, en cas de participar en el projecte, ho fa de forma voluntària i altament compromesa amb l’objectiu d’evitar noves víctimes.
D’altra banda, l’article d’El País versa gairebé exclusivament entorn de l’eix del control social que sobre l’agressor sexual exerceix el programa “Cercles de Suport i Responsabilitat”. Si bé és cert que hi ha la dimensió del control i els factors de risc de reincidència, també és clau la dimensió del suport i l’acompanyament, així com la promoció de la inserció social de la persona penada, seguiment necessari per evitar que cometi un nou delicte i facilitar així la seva inserció en la societat.
Finalment, cal esmentar el rellevant paper dels/les professionals que participen en el projecte, professionals del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i professionals d’entitats del Tercer Sector que vetllen pel bon funcionament de Cercles, seguint de forma exhaustiva els protocols de funcionament europeus, garantint així un nivell de qualitat òptim, tant en l’atenció brindada a la persona penada i als/les voluntaris/es, com en l’obtenció de resultats.
En definitiva, des de la Fundació Salut i Comunitat (entitat que participa al programa Cercles) pensem que és fonamental assenyalar de nou la importància de la participació ciutadana per al desenvolupament de cercles. La participació altruista i voluntària de persones del carrer, que no es dediquen a l’àmbit jurídic, psicològic o social, és més que un valor afegit.
En aquest cas, és condició indispensable per a l’execució del projecte, ja que sense ells/es Cercles no seria possible. El fet que el grup de voluntaris/es s’erigeixi com l’entorn social immediat de la persona penada, afavorint un vincle de confiança i respecte, però també sincer i directe en tot allò que té relació amb la prevenció de la reincidència, és el punt clau en el qual pivota el projecte. Des del lema de la transparència, i el “no hi ha secrets”, es crea el vincle que, d’alguna manera, garanteix l’èxit de Cercles. Gràcies a la participació de persones desinteressades però altament compromeses amb l’objectiu del projecte, la màgia del cercle és possible.
Patricia Bosch
Coordinadora del Circuit d’Inserció