Quan es va declarar l’estat d’alarma i sentim la paraula “confinament”, van sorgir en l’equip professional dubtes, pors… No sabíem com anaven a reaccionar els nens/as i adolescents acollits en aquest servei de la Generalitat Valenciana, dirigit i gestionat per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Sobretot, en aquests primers moments d’incertesa, desconeixíem com anàvem a organitzar el nostre dia a dia. De sobte, tot havia canviat. Però conforme van anar passant els dies i les setmanes, aquestes pors es van anar atenuant, donant pas a un dia a dia diferent, que s’anava suportant de la millor manera.

“I així van anar passant els mesos… Ara, davant les noves circumstàncies, passat l’estat d’alarma, a poc a poc estem tractant de tornar a la normalitat… Per fi, els/as menors poden sortir fora del centre amb major llibertat horària, gaudir també de nou de la platja i, sobretot, de les visites i sortides amb els seus familiars”, assenyala Sonia Felipe, coordinadora d’aquest servei, situat a la província d’Alacant.

“Aquesta experiència ens ha ensenyat valors que, a vegades, cauen en l’oblit, com compartir, ajudar, així com la importància de la cohesió en la convivència. Valors que, d’ara endavant, tindrem molt presents, tant l’equip professional del servei, com els nostres valents residents”, afirma.

Però no ha estat fàcil arribar fins aquí, davant el temor de possible contagi pel COVID-19. Per això, segons explica Sonia Felipe, la primera prioritat del servei va ser protegir a els/as menors i a l’equip professional, a través de l’establiment de totes les mesures de seguretat indicades des de l’entitat, que, cal destacar, els/as menors van complir, i continuen complint, de forma molt responsable.

“A nivell d’higiene personal, així va ser des del primer instant, a través de la rentada de mans freqüent, mantenint la distància de seguretat entre ells/as i amb els seus educadors/as, ordenant i netejant sovint les seves habitacions, mitjançant la presa freqüent de temperatura, etc.”, explica Sonia Felipe.

Igualment, “amb l’orientació i protocols remesos pels nostres/as responsables, vam poder establir mesures de control, com reorganitzar els torns, en els quals sempre treballessin les mateixes persones juntes o fer jornades intensives per a minimitzar els viatges al servei. Van ser molt valuosos sobretot els protocols enfront del coronavirus, facilitats pel Departament de Prevenció de FSC, ja que ens van brindar les eines per a protegir-nos i saber com actuar en cas de possible contagi”, manté la coordinadora del Centre d’Acolliment de Menors “El Verdader”.

D’altra banda, un altre dels grans reptes del servei va ser com organitzar-se per a seguir amb el curs acadèmic de els/as menors, “tasca gens senzilla d’organitzar amb tants nens/as amb els seus professors de manera concurrent; amb metodologies de treball diferents i moltes videoconferències alhora. Si bé el caos inicial es va dissipar, arribant, ara, al final de curs, havent complert les expectatives esperades per alumnes/as i professors/as. El professorat ha estat molt comprensiu amb la nostra situació i vam poder tenir en la majoria dels casos, el seu suport. La nova situació exigia l’ús de les noves tecnologies, suport acadèmic del personal educador i traslladar les pautes del col·legi al centre, i així ho vam fer. Encara que es trobava a faltar el contacte social amb els amics/as, els moments de jocs; en definitiva… compartir vivències”, explica.

Un altre dels moments més difícils per a els/as menors i adolescents, va ser acceptar que ja no anaven a poder veure als seus familiars durant un temps indefinit. Però es van poder compensar les visites i sortides amb videollamadas en temps real, que en aquests moments també aportaven calidesa, traslladant tot l’afecte de manera virtual.

Durant el confinament, assenyala Sonia Felipe que a els/as menors, també els va ajudar molt comptar amb un espai exterior on podien sortir a jugar fora, organitzar sessions d’esport, tallers a l’aire lliure i tot tipus d’activitats lúdiques.

Així mateix, els reptes plantejats des de l’àrea d’atenció a la dependència i d’atenció a la infància i adolescència de la Fundació Salut i Comunitat, van anar també decisius per a suportar l’aïllament, amb el millor ànim possible. “Ens van fer passar divertits moments, i això va reforçar la unió del grup. Per exemple, amb l’elaboració del vídeo ‘Ens quedem a casa’, els/as menors s’ho van passar genial, es van il·lusionar molt en gravar-ho i encara més, quan ho van mostrar amb orgull als seus familiars, tant biològics com acollidors”, expressa Sonia Felipe.

També, va haver-hi temps per a un altre repte amb el qual van gaudir molt, el de l’elaboració de les màscares, “i no van dubtar a triar a les persones majors de la Residència de Yécora de FSC. Sabien que en aquests moments eren les persones més vulnerables i els feia il·lusió manar-los un raig de llum, d’esperança… I aquesta il·lusió es va fer més gran en ser corresposts/as mitjançant un vídeo d’agraïment que van fer les persones majors. Encara perduren en la nostra memòria aquestes imatges”, reconeix.

Sens dubte, aquest testimoniatge que ens arriba des del Centre d’Acolliment de Menors “El Verdader”, en la seva volta progressiva a la normalitat, després dels mesos de confinament pel COVID-19, és una altra mostra que al final, tot està sortint bé.

Això sí, en les circumstàncies actuals, cal continuar mantenint aquesta responsabilitat individual per a evitar contagis, i continuar prioritzant la seguretat, tant en menors com en l’equip professional, i en això s’estan posant tots els esforços per part de la nostra entitat, si bé estem segurs/as que ho continuaran fent tan bé com fins ara i segurament millor, amb tot l’après durant aquest temps de confinament.