Honorina, de 87 anys, natural de la província de Lleó, establerta des de fa 26 anys a Barcelona, és usuària veterana dels Habitatges amb Serveis “Concili de Trento I” de l’Ajuntament de Barcelona, gestionades i dirigides per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Hem estat parlant amb ella per a saber com ha passat el període de confinament durant l’estat d’alarma, motivat per la crisi sanitària del COVID-19, i com estan sent aquests primers dies de tornada a la normalitat, en els quals ja surt al carrer i participa en activitats d’oci, organitzades des del servei.

– Des de quan és usuària d’aquests habitatges amb serveis i com ha estat l’experiència?

Sóc usuària des de fa uns 13 anys, vaig estrenar aquests habitatges quan es van inaugurar. L’habitatge l’estic gaudint moltíssim, viu sola, ja que sóc vídua, però no m’avorreixo, sempre trobo alguna cosa a fer.

– Com es troba de salut?

Bé, encara que tinc les meves cosetes (artritis, ciàtica, una mica de cor, fetge…), però ja amb l’edat és el normal. L’important és que em puc valer per mi mateixa, encara que ara trigo més a fer les coses que abans.

– Com ha viscut aquest confinament?

Ho he portat bé, sabia que el confinament era pel nostre bé, a excepció de 3 dies, en els quals vaig tenir molt de dolor per les meves malalties, i en els quals ja no sabia què fer ni què prendre, però vaig trobar la solució a través d’unes pastilles naturals que vaig sentir recomanar a un doctor en la ràdio. Beneïda l’hora en la qual ho vaig escoltar per la ràdio!

– És oïdor habitual de ràdio?

Sí, especialment de dues emissores que m’han acompanyat molt durant aquest temps de confinament. M’aixecava i el primer que feia era posar la ràdio, una d’elles és una emissora musical, i sovint posaven sevillanes a primera hora que m’animaven molt.

– I vostè ballava?

Sí, clar. Em posava a ballar sevillanes amb el bastó i em valia per a fer exercici a casa (riu).

– Quin tipus de programes li agraden?

A més dels programes musicals, m’agrada escoltar programes en els quals es parla de salut i sobre com millorar, en els quals intervenen persones expertes que donen recomanacions. Com et deia, gràcies a aquest doctor que vaig escoltar per la ràdio, vaig poder millorar quan ja no sabia què fer. Tom tant medicació tradicional com alternativa per a complementar.

– I quines més activitats ha realitzat durant el confinament per a entretenir-se, a més d’escoltar la ràdio?

Perquè em vaig inventar un “amic imaginari” per a jugar al parchís amb ell (riu), feia “sopa de lletres”, llegia… També, m’agrada cuinar, ara he pogut reprendre la cuina, però llavors em portaven el menjar les meves filles, he estat tot el temps sense sortir de l’habitatge.

– I es comunicava d’alguna altra forma amb la família?

Sí, a través del mòbil podia veure vídeos que m’enviava la família i rebre videollamadas. Tinc una gran família de la qual estic orgullosa: 4 filles, 9 néts i 4 besnéts, amb la qual he estat molt comunicada tot el temps.

– I com ha estat l’atenció per part de l’equip professional del servei, durant el temps de confinament?

No tinc queixa de res, m’han atès molt bé, tant des de la direcció del centre, igualment l’equip de treballadores, fins al conserge…

– Té alguna anècdota curiosa d’aquest període de confinament?

Sí. Durant el moment en el qual sortíem a aplaudir als sanitaris/as als balcons. Unes noies joves, d’uns 18 anys, sempre em preguntaven “està bé?, li comprarem alguna cosa”? i si -pel que fora- no sortia (a vegades era tan senzill com no sortir pel fred que feia al balcó), quan em tornaven a veure, em deien “ha estat dolenta?, no l’hem vist sortir a aplaudir aquests dies”.

– Bonic gest de solidaritat.

Sí, emocionant tot això. Es preocupaven per mi i em sentia més acompanyada, quan sortia al balcó i les veia. Fent bondat en el món, se segueix cap endavant.

– En general, em sembla que ha tingut bon estat d’ànim.

Sí, ho he portat bé, com comentava. Sabia que el confinament era pel nostre bé, especialment pensant en les persones majors que estem més delicades de salut. Calia quedar-se a casa, no hi havia una altra.

– I, amb la volta a la normalitat, s’han reprès les activitats d’oci, organitzades des del servei, amb totes les mesures de seguretat.

Així és.

– En quines activitats està participant?

He fet antifaços que m’he inventat, 9 per als meus néts i 4 per als meus besnéts, a més d’un que m’he quedat jo de record. M’ha entretingut molt aquesta activitat.

També, he participat en una activitat de lectura en grup, guiada per una voluntària, amb altres usuàries del servei. També m’ha agradat molt. Hem llegit llibres de contes, un dels quals ha escrit ella.

– I com és la relació amb els veïns/as dels habitatges “Concili de Trento I”?

El tracte és bo. En les activitats, i en la vida del servei en general, estem començant a coincidir, després d’aquest temps de confinament.

– I ja ha pogut sortir al carrer, veritat?

Sí, al supermercat van les meves filles. Jo vaig al mercat de “El Clot” als matins, cada dia per a no carregar coix una cosa, així sempre tinc l’excusa per a tornar a sortir (riu).

Ara ja és una altra cosa, poden tornar a venir els meus néts a berenar a casa, com feien abans del confinament, i els puc preparar empanades, truita de patata, pizza… A ells els encanta venir i que els prepari aquests berenars.

– Per a finalitzar, m’agradaria que ens donés alguns consells per al bon envelliment, malgrat les malalties que es puguin tenir, com és en el seu cas.

Perquè tenir molt bon ànim, de poc serveix queixar-se (recorrent al refranyer espanyol, “malament de molts, consol de tots”), fer exercici (el que es pugui, segons l’estat de cadascú) i alimentar-se bé. A la meva casa, mai mancada la fruita i la verdura. I, per descomptat, no prendre drogues; allunyar-se de tot aquest món.

–  Això últim també és molt important.

Sí.

– I algun desig que li quedi per complir?

Sí, arribar almenys als 90 anys. Cada 5 anys, a més, a mi m’agrada celebrar-ho en un bon restaurant amb la família, ja em queda poc (riu).