A aquesta pregunta tracta de respondre el Manual de el projecte “Acompanyant per al dia després”, presentat aquests dies a Barcelona, resultat de moltes hores de treball i d’anys d’experiència en l’àmbit de la intervenció en l’atenció a nens, nenes i adolescents que són atesos en el marc de el Sistema de Protecció. El Manual es proposa com a guia teòrica i pràctica, eminentment pràctica, que ha d’anar adaptant-se contínuament d’una manera àgil i flexible a les noves necessitats de les persones usuàries, dels perfils professionals existents en cada moment, així com als requeriments normatius i de les administracions públiques.
La presentació va comptar amb la presència de Toni Gelida, director de l’Àrea d’Atenció a la Dependència i Menors de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) ; Sergio Castelló Pérez, responsable de la supervisió d’equips professionals de menors d’FSC i coordinador de el projecte “Acompanyant per al dia després”, així com de Maria González, coordinadora de la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes de la nostra entitat, i Mariana Rei, tècnica d’aquest departament.
Amb aquest Manual es tracta de donar resposta a una de les majors preocupacions que tenen tant els/les menors com els/les professionals que comparteixen amb ells/es el seu dia a dia: “Què em passarà el dia que compleixi 18 anys i surti per la porta del centre de menors?”, a què fèiem referència al títol d’aquesta notícia.
Aquesta pregunta és una constant i un denominador comú en els centres residencials d’atenció a al menor. Es tracta d’una preocupació compartida, a la qual -desafortunadamente i fins a la data- no se li ha donat resposta per part de les entitats que intervenim amb aquest col·lectiu, ni que tampoc ha estat abordada per les diferents polítiques assistencials existents al nostre país.
Aquesta resposta comporta una metodologia educativa i terapèutica comú que permeti que, a aquesta pregunta, que porta aparellada amb si un alt nivell d’ansietat i temor davant el futur immediat i que pot ser crucial per a la vida del/de la jove que acaba de fer la majoria d’edat, se li proporcionin respostes que siguin efectives, sostenibles i generalitzables a tots els equips professionals i centres residencials.
Des d’aquesta premissa, neix aquest Manual sota el títol de “Acompanyant per al dia després” i responent a l’acrònim de “EDD 3+” que pretén dotar els equips professionals d’eines que els permetin actuar amb els nens, nenes i adolescents a la intervenció diària amb l’objectiu, d’una banda, de capacitar els/les mateixos professionals en les seves actuacions i, d’altra, de preparar a aquests/es adolescents davant la seva sortida de el centre.
Per això, la guia s’ha estructurat en diferents blocs de continguts que habitualment es desenvolupen en format de fitxa per facilitar la lectura i aplicació, acompanyats de dinàmiques, exemples, casos pràctics i presentacions didàctiques que intentin fomentar des d’una intervenció integral basada en el projecte de centre-les competències bàsiques i professionals de la població diana, així com que possibilitin, en la mesura del possible, estratègies i solucions terapèutiques a les diferents situacions de crisi o símptomes psicopatològics als quals s’enfronten cada dia els/les professionals psicoeducatius.
D’aquesta manera, “EDD 3+ -El Dia Després març Plus-“, no pretén ser “únicament” una guia d’actuació. El seu objectiu més aviat és ser un model d’intervenció extrapolable que actuï en totes les esferes de la persona i que es qüestioni contínuament el “per a què intervenim?”, Amb l’objectiu principal de preparar als/les adolescents per al ja conegut i temut “el Dia Després” que, en el cas de el model proposat, transcendeix la intervenció educativa tradicional basada en un model pròpiament cognitivoconductual.
En aquest sentit, el model d’intervenció se centra en una proposta que pretén l’abast de l’benestar a partir de teràpies de “Tercera generació” i amb un valor afegit, ja que per aconseguir-ho es desenvolupen tant eines tècniques com tecnològiques -realitat virtual, biofeedback – que complementen aquest Manual, tant per a professionals, com per als/les menors com per a les pròpies famílies, tant les d’origen com les extenses o acollidores.
Igualment, volem agrair als/les professionals assistencials, tècnics i directius tant de la Fundació Salut i Comunitat com de el Grup Lagunduz que han fet que aquest Manual hagi pogut ser publicat, però en especial i per merescut reconeixement, volem referir-nos a aquells/es professionals el acompliment, saber i experiència ha resultat imprescindible perquè “EDD 3+” sigui una realitat i que abans d’aquesta edició, ja hagi obtingut reconeixements públics per part d’entitats i convocatòries de prestigi.
És el cas de el reconeixement obtingut en la Convocatòria per a la Cooperació per a la Innovació i l’intercanvi de bones pràctiques de la iniciativa europea Erasmus + o per part de l’Agència Basca d’Innovació, “Innobasque”, a l’considerar-lo un projecte d’innovació social.
Per aconseguir-ho, ha estat determinant la feina dels nostres companys/es de FSC Sergio Castelló, la tasca ha estat clau, així com per part de Daniel Urbina, Alfonso Nicholls, María González i Mariana Rei que han contribuït a fer realitat una cosa molt important, que els / les adolescents dels centres de menors gestionats i dirigits per FSC arribin a la majoria d’edat molt més preparats/es, davant els reptes que hauran de superar, un cop compleixin els 18 anys.
Gràcies a tots/es.