Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Ràdio, el passat dia 13 de febrer, i dels 47 programes emesos pel programa de ràdio “La locomotora”, realitzat per usuaris / es de el Club Social Relaciona’t de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), hem volgut entrevistar Raúl ia Pablo, participants del taller de ràdio que ens parlen de la seva experiència més concreta en el marc d’aquest programa, a més del que significa la ràdio, i aquesta activitat en concret, per a ells . Segons l’opinió de Pau, la ràdio és el mitjà de comunicació més directe, fet a mida per entendre els problemes socials d’aquest món. Raúl, vinculat des de l’inici a l’taller de ràdio, ens explica que, amb el pas el temps, s’ha convertit en una activitat apassionant, des de l’espontaneïtat que caracteritza aquest mitjà.

– Un cop més, tenim el gust d’entrevistar per seguir donant a conèixer la vostra gran tasca en “La locomotora”.

Raúl: Encantats de que et interessos per ella.
Pau: Estic content de que un mitjà periodístic s’interessi per nosaltres/es i vulgui saber del nostre treball.

– Aquest any, el lema del Dia Mundial de la Ràdio 2021 triat per la UNESCO és “Nou Món, Nova Ràdio”, què us sembla aquest lema?

Raúl: Em suggereix un seguit de coses. Si ho interpreto de manera positiva, entenc que fer ràdio implica generar una millor relació entre les persones que habiten aquest món, ja que tot està molt dividit i ramificat… Per fi, fer ràdio sembla que va camí de ser un dret per a tots/es , si bé hem de tenir en compte les diferents formes de fer ràdio. Parlem des mitjans humils com el nostre.
Pau:En les actuals circumstàncies que estem vivint, sembla que la societat ha anat canviant. Hem de mirar enrere per analitzar el vell món i veure què ens queda per aprendre dels errors i dels encerts. Crec que radiofònicament ha sorgit gent jove que ha empès i ha injectat “nova sang”, noves formes de fer ràdio. Abans, necessitàvem d’una infraestructura gegant per poder fer ràdio. Ara, la tecnologia i Internet, han possibilitat que qualsevol persona amb un equip informàtic humil, pugui gravar continguts de ràdio i compartir-los a Internet.

– En el vostre cas, quant de temps porteu col·laborant en el programa i com van ser els primers moments d’aquesta col·laboració ?, contabais amb cap experiència anterior en ràdio?

Pau: En el meu cas, porto 4 mesos vinculat a “La Locomotora”. Des d’un començament, a través dels meus temes i seccions, intento convèncer a l’audiència que és un programa amb continguts sans i que aporten molt debat sobre diferents perspectives de la vida. Mai abans havia fet ràdio, i als meus 55 anys, estic orgullós de participar en aquest programa tan proper.
Raúl: Participo des de la primera falca i el primer programa en el projecte, allà per novembre de 2017. En els començaments, estàvem nerviosos i insegurs, ja que mai havíem fet ràdio. A del principi, no sabia si anàvem a durar molt de temps, ja que vam començar a fer ràdio com una activitat nova.
No obstant això, amb el pas el temps, va esdevenir una activitat apassionant. Estic orgullós de fer ràdio, és preciós, és una de les coses més boniques que he fet a la vida. És un exercici constructiu i és genial tenir un espai per donar la teva opinió i parlar el que et neix des del cor, des de l’espontaneïtat que caracteritza aquest mitjà.

"Fem ràdio amb alegria, compartint vivències, emocions i coneixements que ens fan sentir, viure i sentir-nos protagonistes"

– Quina evolució heu vist des que vau començar en el programa fins ara, després de 47 programes ?, en quin moment esteu?

Raúl: He vist una evolució molt clara. A del principi, vam cometre molts errors, teníem nervis i sentíem inseguretats davant de l’micròfon. Però, en el meu cas, vaig començar a agafar-me seriosament el projecte, de tal manera que quan una vegada no vaig assistir a la realització d’un programa, em vaig penedir.
Llavors em vaig adonar que valia molt la pena participar i expressar-me. L’impulsor d’el projecte des del principi va ser Imanol i ens va animar, ens va acompanyar i ens va donar eines tècniques. Sempre ha estat un gran suport per a nosaltres.
En aquests moments, estem en un moment de impàs radiofònic. La pandèmia ens va trastocar el mètode per poder emetre i vam estar durant temps fent els programes, cada un/a des de casa.
Afortunadament, des de fa un temps, hem tornat a veure’ns les cares i tornem a el format “cara a cara”, és a dir participem tots i totes a el mateix temps i al mateix lloc. D’aquesta manera, és com realment gaudim. Escoltant-i compartint col·lectivament. Les aportacions espontànies tenen molt més valor.
Pau: L’evolució des que vaig començar ha estat increïble. He vist que s’ha generat fidelitat per part dels oients cap als nostres programes. Per exemple, la nostra estimada Estrella, que és una de les principals oients, després de cada episodi, ens expressa el seu parer i ens dóna ànims a través dels seus missatges. Estic en un moment sublim, sabent que les meves opinions són tingudes en compte i estan sent escoltades pels radiooients. Per la meva part, d’aquesta manera, em sento útil a la societat.

– En què es sol centrar la vostra participació?

Pau: Participem activament en la realització de cada programa, vam llançar continguts d’actualitat que ens agrada aportar i sembla que també gaudeix la nostra estimada audiència, la qual cosa és molt satisfactori. Alguns temes que hem tractat han estat: el canvi climàtic, les persones sense sostre, què hi ha darrere de cada història, etc. Aquests temes han generat molta participació d’altres companys/es, generant debat i tertúlia.
Raúl: En el meu cas, hi ha hagut una gran evolució en la meva participació. A del principi, es feia molt debat. Cal destacar que en aquests primers moments hi havia altres companys/es, les coses i la gent evoluciona en aquest món canviant… Malauradament, hi ha hagut companys que han mort. Un sentit homenatge i tribut cap a ells des d’aquí.
Amb el temps, vaig començar a centrar-me en seccions parlant sobre grups musicals, pel·lícules i fins sobre novel·les negres. En els últims temps, faig un duet amb un company, realitzant una secció musical centrada en grups de rock, heavy, thrash metall, punk rock, hard rock, country , etc. i també, participo en els debats de temes que llancen altres companys/es, com ara l’aquí present Pau.
També, de vegades, tinc l’oportunitat de coordinar i acompanyar altres companys / es en les seves seccions, com també de presentar i acomiadar el programa.

– Quins beneficis té per a vosaltres / es col·laborar en un programa de ràdio?

Raúl: Ajuda a que els teus punts de vista ideològic-polítics es puguin debatre, contrastar i compartir. Em sento útil perquè faig coses constructives, és una afició… ia més fem ràdio de forma col·lectiva amb alegria, compartint vivències, emocions, coneixements que ens fan sentir, viure i sentir-nos protagonistes. Donen ganes de seguir així durant molt de temps.
Pau: Sento veritable satisfacció quan les meves idees són compartides amb els meus companys i companyes, vam treure bon profit. A més, m’ajuda a conèixer-me millor i de forma especial, a cada un d’ells/es i que, per la seva banda, em coneguin a mi. Entre tots construïm aquest espai. Em sento orgullós de ser útil i de viure “La locomotora”.

– Quins moments radiofònics diries que han estat els més rellevants al llarg de la història de el programa?

Pau: Quan vam debatre i parlem sobre el negacionisme que va generar molt debat. També, va ser preciós la trobada radiofònic “Radioestació Roda” dins de l’FAACC (Festival d’Arts Comunitàries de Catalunya), amb altres projectes de ràdios de salut mental, vam participar al costat de Ràdio Nikosia, KRadioK i Gegants i Molins. Va ser una trobada molt profitosa per a nosaltres/es, per a les altres ràdios, per al públic allí present, com també per a les persones que ens van veure a través de “streaming” a YouTube.
Raúl: Els moments més especials que han estat molt valuosos i constructius han estat quan hem sortit del nostre espai habitual de gravació, compartint amb persones i projectes aliens a el programa de ràdio o al Club Social Relaciona’t.
Alguns exemples a destacar serien les entrevistes a Óscar de Ràdio Bronka, Juan Fernandez de El Telèfon Trencat o la celebració de l’25è aniversari de el programa obert a la comunitat al Centre Cultural Sant Josep de L’Hospitalet, a Barcelona, al costat d’altres programes com KRadioK i Passos de Plom.
Finalment, hi va haver un moment especial, quan l’audiència al costat d’Imanol, de forma secreta i sorpresa van gravar un programa especial com a reconeixement a la nostra tasca.

– En el marc d’aquest programa, també heu realitzat altres col·laboracions, amb altres persones i projectes. Què destacaríeu?

Raúl: Al cap de pocs mesos de començar el nostre projecte radiofònic col·lectiu, vam realitzar un programa al costat de Ràdio Nikosia a Ràdio Contrabanda, lloc on realitzen els seus programes habitualment. Va ser una experiència nova veure com s’organitzen un gran nombre de persones que formen part de el programa.
El passat mes de desembre, també vam tenir l’oportunitat de tornar a participar amb Nikosia en la trobada de ràdios “Radioestació Roda”, emmarcat dins el Festival d’Arts Comunitàries de Catalunya, com avançava anteriorment, al costat de Gegants i Molins, i KRadioK, coorganitzat pels programes i les entitats l’Altre Festival i Basket Beat. El podeu veure a través de YouTube.
També, hem col·laborat al costat d’altres projectes radiofònics com Passos de Plom i KRadioK, en la celebració del nostre 25 programa. A més, sempre és un plaer poder tenir la col·laboració en diverses ocasions d’Óscar de Ràdio Bronka, que ha col·laborat amb nosaltres de diferents formes ja que, gràcies a ell, es reemet el nostre programa a la Freqüència Modulada a Barcelona, a través de la ràdio lliure Ràdio Bronka, al 104.5 FM.
També, en els nostres inicis, va ser un plaer poder tenir al Club Social a Juan Fernández de l’Telèfon Trencat, compartint berenar i entrevista mútua.

– Finalment, tornant a la celebració del Dia Mundial de la Ràdio, sou seguidors habituals d’aquest mitjà?

Pau: Per la meva part, porto escoltant ràdio des que em vaig adonar que la televisió és una caixa tonta. Porto uns 4 anys escoltant ràdio habitualment, sobretot continguts d’actualitat i esports, que no generen tanta insídia, ni tibantors. Quan escolto ràdio, em porta a el record a “La locomotora”, i també a evadir-me dels meus problemes…
Raúl: Des de molt petit, he escoltat ràdio. Quan tenia depressió i no tenia ganes de fer res, la ràdio era la solució. Llavors sempre m’acompanyava, em feia passar agradables estones, sobretot amb les ràdios lliures.
Primer, vaig descobrir Ràdio Pica, més tard Ràdio Contrabanda i, després, vaig conèixer a Ràdio Bronka, al 99.00 FM, concretament a finals dels anys 90. Aquesta emissora la trobo meravellosa, perquè et porta a situar-te en situacions valuoses que t’expliquen sobre realitats a les presons, lluites socials, anarquisme, moviments socials o contracultura.

– Què us el que té la ràdio que no tingui la televisió, la premsa escrita o els mitjans digitals?

Raúl: La ràdio requereix tenir una actitud activa respecte a la televisió, ja que, si vols apreciar-la, has de prestar atenció. A la televisió, en canvi, trobem gran quantitat de continguts, però de poca qualitat. No té res a veure.
Pau: La ràdio és el mitjà de comunicació més directe. Està feta a mida per entendre els problemes socials d’aquest món. La televisió genera molts continguts escombraries, la ràdio en canvi ha d’atreure a l’audiència.
Pel que fa a la televisió, la ràdio permet que qualsevol persona pugui exercir aquest dret a fer ràdio, en canvi la televisió requereix de material més car i infraestructura més complexa.

– Quin tipus de programes us agrada escoltar?

Raúl: M’agraden els programes que es realitzen a les ràdios lliures, des de música a programes de contingut de debat, amb temàtiques que em facin reflexionar i aprendre.
Pau: A mi m’agrada “La Brúixola”, és un programa esportiu, treuen els “draps bruts” de tots els clubs sense tallar-se ni un pèl. M’agraden també els programes d’actualitat, com “Ara com ara” de la Cadena SER.

– Per finalitzar aquesta entrevista, us agradaria aportar alguna cosa més?

Pau: Sí, volia agrair-te la iniciativa que has tingut cap al nostre programa i les persones que ho fem, interessant-de nou pel nostre projecte, a través d’aquesta entrevista.
Els diria als lectors d’aquesta entrevista que escoltin “La Locomotora” i que treguin la seva pròpia opinió dels continguts que emetem.
Raúl : Per la meva banda, vull convidar els lectors d’aquesta entrevista a escoltar el nostre programa. Recomano que ho escoltin per conèixer l’essència del que som, el que expressem i les vivències tan importants que es generen al llarg dels programes.

– Anem a facilitar llavors l’enllaç a l’últim programa. Aquí el deixem perquè us escoltin.

 Moltes gràcies.