El nostre company Fran Calvo, coordinador d’investigació i avaluació de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), així com a docent i investigador a la Universitat de Girona, ha liderat un estudi, al costat d’altres investigadors / es d’altres universitats i entitats, en el que s’analitzen els factors de risc de mortalitat de les persones sense llar a Catalunya durant 10 anys. La investigació ha estat publicada recentment a la Revista Internacional d’Investigació Ambiental i Salut Pública (“International Journal of Environmental Research and Public Health”).
L’article, titulat “Factors de risc de mortalitat per a les persones sense llar a Catalunya: un estudi de cohort retrospectiu de 10 anys” (“Mortality Risk Factors for Individuals Experiencing Homelessness in Catalonia, Spain: A 10-Year Retrospective Cohort Study”) , analitza la taxa de mortalitat i els factors de risc de mortalitat en una mostra de persones sense llar a la ciutat de Girona durant un període de 10 anys.
En l’estudi han col·laborat diverses institucions públiques com el Centre d’Acollida per a persones sense llar “La Sopa”, el Centre d’Atenció Primària de Santa Clara i el CAS Teresa Ferrer. El seu objectiu ha estat examinar de manera retrospectiva dels resultats de 475 persones sense llar, al costat de les dades clíniques i socials disponibles, tenint en compte que l’evidència científica actual suggereix que la mortalitat és considerablement més gran en les persones sense llar.
La mostra estava formada per un 84,4% homes i un 51,8% de persones nascudes a l’estranger, contemplant models de riscos proporcionals de Cox per identificar factors de risc de mortalitat entre els grups d’origen, en relació a la metodologia utilitzada.
D’acord amb els resultats obtinguts en aquesta investigació, 60 persones van morir durant el període de deu anys, sent 49,1 anys l’edat mitjana de defunció. A més, després d’ajustar les característiques demogràfiques i la durada de l’sensellarisme, es determina que els factors de risc de mortalitat van ser l’origen (persones nascudes a Espanya), la diabetis tipus 2, el trastorn per consum d’alcohol i malalties infeccioses.
Així mateix, els resultats mostren una alta prevalença de malalties infeccioses i cròniques. La diabetis de tipus 2 destaca com un important factor de risc en el sensellarisme i altra dada d’interès és que l’edat mitjana de defunció de les persones sense llar va ser significativament inferior a la de la població general (que és superior als 80 anys) .
En relació a les conclusions de l’estudi, les persones sense llar nascudes a l’estranger van resultar ser més joves i saludables que les persones sense llar d’origen espanyol, la qual cosa genera noves preguntes d’investigació al voltant de “l’efecte immigrant sa” (healthy immigrant effect) en població en situació d’exclusió residencial. A més, les malalties cròniques es van controlar millor a les persones nascudes a Espanya, si bé aquest grup va mostrar un major risc de mortalitat.
Com a conclusió d’l’estudi, es manté que les diferències en relació a salut i mortalitat en la mostra analitzada, van dependre de diversos factors, sobretot de l’origen (nascut a l’estranger oa Espanya), suggerint que l ‘ «efecte immigrant sa», a tot i la diversitat de les poblacions immigrants en els diferents continents, sembla estar present a Europa i aplicar-se no només als immigrants que viuen en condicions segures, sinó també a grups molt desfavorits i marginats, com les persones sense llar.
En la investigació també es destaca que els estudis que podrien realitzar-se en aquest àmbit haurien explorar les diferències en les necessitats entre les poblacions de persones sense llar nascudes a l’estranger i nascudes a Espanya, i identificar accions eficaces per a cada grup.
Actualment, a manera de línies futures d’investigació, en l’article s’indica que s’estan recopilant dades de la mateixa cohort per ampliar el marc temporal fins al 2020 (15 anys), la qual cosa permetrà examinar els efectes a llarg termini de la manca de llar en la salut i la mortalitat, així com oferir perspectives sobre la pandèmia de COVID-19.
Igualment, s’assenyala que, de cara a el futur, resultaria molt útil la creació d’un conjunt de dades comú a nivell nacional que registri les característiques sanitàries i demogràfiques de les persones sense llar. D’aquesta manera, es podria realitzar un seguiment més eficaç per donar suport a la salut d’aquestes persones. Aquest seguiment donaria prioritat a les malalties cròniques amb major risc de mortalitat, especialment entre les persones amb escàs contacte i el seguiment amb els serveis sanitaris.
Finalment, es manté que és important posar en marxa més equips professionals d’acostament social al carrer, procedents de diferents àmbits professionals, com la infermeria, la medicina, la psiquiatria, els serveis lingüístics, el treball social i la psicologia. Amb això, es tractaria de posar en contacte a les persones sense llar amb aquests serveis en l’entorn on es dóna la situació d’exclusió, reduint les barreres inherents a les estructures dels serveis com els horaris, els temps de visita i la seva localització.
A destacar que l’article recull una menció a Xavier Ferrer, director tècnic de la nostra entitat, a manera d’agraïment per la seva opinió i suggeriments en la versió final de la mateixa.
Accés a l’article:
https://www.mdpi.com/1660-4601/18/4/1762