La Residència del Projecte Migratori “El Castell”, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a la província d’Alacant, duu a terme una intervenció psicològica especialitzada, adreçada a adolescents migrants no acompanyats. Aquest servei, en funcionament des de l’1 de novembre de 2017 i integrat al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, disposa de 24 places destinades a joves entre 14 i 17 anys. En aquest context, es duu a terme un acompanyament psicològic que posa el focus en un aspecte clau, encara que sovint invisible, el dol migratori.
El dol migratori fa referència al procés psicològic d’elaboració emocional de les pèrdues múltiples associades a l’experiència migratòria (Achotegui, 2022). En el cas dels adolescents que arriben sense suport familiar a Espanya, aquestes vivències es produeixen en una etapa especialment vulnerable, cosa que pot afectar el benestar emocional i el procés d’adaptació.
Tot i que tradicionalment ha estat un àmbit escassament abordat en la literatura científica, en els darrers anys s’ha registrat un notable increment d’estudis centrats en el dol migratori en població jove —especialment entre el 2022 i el 2026—, cosa que ha posat en relleu la necessitat d’abordar aquestes vivències des d’una perspectiva psicològica específica.
Davant d’aquesta realitat, el 2023 es van començar a desenvolupar a la residència sessions individuals i tallers grupals, impartits per l’equip de psicologia del servei, amb l’objectiu d’acompanyar els joves en l’elaboració de les pèrdues associades al projecte migratori. El 2025, es va incrementar la freqüència de les sessions grupals, reforçant així el treball emocional al centre.
Com a evolució d’aquesta intervenció, i en resposta a les necessitats detectades a la pràctica diària, aquest any s’ha dissenyat i implementat un programa específic de salut emocional i prevenció secundària, integrat per 14 sessions, centrat en l’elaboració del dol migratori.
El programa sestructura en tres fases diferenciades. En una primera fase, s‟aborda el coneixement, l‟avaluació i la generació d‟un clima de confiança (sessions 1-5). També es fa la presentació del grup mitjançant dinàmiques participatives, així com una avaluació inicial, a través d’instruments com el Qüestionari Educatiu-Clínic: Ansietat-Depressió (CECAD) i un qüestionari breu sobre dol migratori.
En aquestes primeres sessions, s’introdueix el concepte de dol migratori mitjançant psicoeducació, es treballen els set duels migratoris a través del mural del dol i es facilita la identificació i expressió emocional, mitjançant activitats com el mapa d’emocions, el visionat del curtmetratge El viatge de Said o dinàmiques com La maleta de la meva vida.
En una segona fase (sessions 6-10), s’aprofundeix en l’elaboració del dol migratori a través del treball sobre la història personal, la consciència emocional i la regulació emocional. Per fer-ho, s’utilitzen eines com La línia del viatge, la roda d’emocions o l’anàlisi de materials audiovisuals com Els nens oblidats de Melilla. De la mateixa manera, s’aborden estratègies de regulació emocional mitjançant tècniques com el semàfor emocional, així com la gestió de l’estrès i l’ansietat mitjançant exercicis de respiració i relaxació, incorporant dinàmiques orientades a l’enfortiment del suport social i la cohesió grupal.
Finalment, en una tercera fase (sessions 11-14), el programa s’orienta cap a l’enfortiment de la identitat i la projecció de futur. Es treballen aspectes com ara la identitat cultural i el sentit de pertinença, la identificació de recursos personals i fortaleses, així com la construcció d’un projecte vital, mitjançant activitats com la “Carta al meu jo del futur”. El programa finalitza amb una sessió de tancament i reflexió grupal, on es realitza l’activitat “arrels i ales”, juntament amb una avaluació final mitjançant la reaplicació del CECAD i del qüestionari de dol migratori.
Aquest programa té com a finalitat dotar els adolescents d’eines estructurades que els permetin comprendre, expressar i gestionar les seves vivències emocionals, afavorint un abordatge, tant preventiu com terapèutic, de les dificultats associades al procés migratori. En aquesta intervenció, es combina avaluació, acompanyament terapèutic i treball psicoeducatiu per promoure la salut emocional i prevenir laparició de dificultats psicològiques més greus.
Cal assenyalar que les dades recollides a les memòries del servei entre 2023 i 2025 mostren una evolució positiva en diversos indicadors clau de salut mental. Destaca el descens progressiu del consum de substàncies (de 15 casos el 2023 a 10 el 2025), així com la reducció de les conductes autolesives (de 3 casos a 1 en el mateix període). De la mateixa manera, els trastorns de conducta, que van assolir el punt més elevat el 2024, disminueixen de forma significativa el 2025.
Tot plegat, aquestes dades apunten a un impacte positiu de les intervencions psicològiques desenvolupades al centre, consolidant un model d’intervenció basat en l’acompanyament continuat, la detecció precoç i el treball psicoeducatiu. Els resultats observats reflecteixen una millora significativa en el benestar emocional dels joves, i s’evidencia una disminució de la simptomatologia ansiosa i depressiva, així com una reducció de les dificultats conductuals.
S’observa, a més, un augment dels recursos personals, una millor regulació emocional i una adaptació més gran a l’entorn residencial i comunitari. Altres indicadors reflecteixen una estabilització clínica, com ara els problemes emocionals avaluats mitjançant el Sistema d’Avaluació de Nens i Adolescents (SENA), que es mantenen en rangs similars, encara que amb presència de simptomatologia ansiosa moderada. Aquests resultats evidencien la necessitat de continuar reforçant els recursos personals, especialment en àrees com l’autoestima, la regulació emocional i la integració social.
A l’hora de treballar el dol migratori, es té molt present que no es tracta únicament d’abordar allò que s’ha perdut, sinó també d’acompanyar en la construcció de noves oportunitats. Com resumeix una de les activitats del programa dissenyat: es treballen les arrels per recordar d’on vénen, i les ales per imaginar cap a on volen anar.
Des de la Fundació Salut i Comunitat, continuem apostant per una atenció integral que situï la persona al centre de la intervenció, acompanyant els seus processos des d’una mirada propera i especialitzada, i promovent oportunitats reals d’inclusió i benestar.
