El Premi Aspasia reconeix per primera vegada trajectòries de lluita per l'equitat de gènere en un context de retrocés
La Xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS) va celebrar el passat dia 20 de març la seva primera jornada a Barcelona sota el títol "Afrontant la crisi amb una altra mirada". S'hi va plantejar la necessitat de nous models econòmics que incorporin l'equitat de gènere en benefici del bé comú. Les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat Gemma Altell i Sonia Fuertes van estar presents en aquesta trobada en formar part de la Junta de Govern de DDiPAS.
La Xarxa de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social és un espai impulsat per ECAS (federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social) amb l'objectiu de potenciar la presència i la visibilitat de les dones en les organitzacions del tercer sector social.
Durant la jornada "Afrontant la crisi amb una altra mirada", organitzada per la Diputació de Barcelona i DDiPAS amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Català de les Dones, es va concedir el Premi ASPÀSIA en defensa de l'equitat de gènere a Maria Concepció Requena Daroca, treballadora social "amb un compromís destacat i un treball continuat en defensa dels col·lectius més desfavorits i, en concret, en defensa dels drets de les dones".
Gemma Altell, sotsdirectora de l'Àrea d'Addiccions i Atenció a la Dona de la nostra entitat, juntament amb Quim Sabater, president de l'Observatori del Tercer Sector, van ser els encarregats de presentar aquest premi.
[image source_type="attachment_id" source_value="2872" caption=" La nostra companya Gemma Altell en el moment del lliurament del premi a Maria Concepció Requena Daroca" align="center" effect="grayscale" icon="zoom" size="large" lightbox="true"]
El guardó, impulsat per DDiPAS i l'Observatori del Tercer Sector (OTS), tindrà una periodicitat anual. Es tracta d'un premi que reconeix per primera vegada a Catalunya trajectòries de lluita i empoderament de les dones.
El jurat d'aquesta primera edició del premi estava format per Teresa Crespo, presidenta d'ECAS i membre de la Junta de Govern de DDiPAS; Josep M. Elies, delegat del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Sonia Parella, doctora en Sociologia i professora de la UAB, Fina Rubio, presidenta de DDiPAS, Pau Vidal, director de l'Observatori del Tercer Sector, i Anna Vila, membre de la Junta Directiva de l'Observatori del Tercer Sector.
Tots ells van valorar "l'actuació innovadora" de Concepción Requena, "pionera en la creació de serveis dirigits a donar resposta a les necessitats de les dones".
L'Observatori del Tercer Sector va presentar un avanç de dades de l'Anuari 2013 del Tercer Sector que reflecteix la gran feminització del sector -un 63% de les persones que el conformen són dones, incloent treballadores, col·laboradores i voluntàries- i dues tendències que apunten "altra manera de gestionar la crisi que pot convertir el tercer sector en un referent social", segons Pau Vidal.
D'una banda, el creixement de l'ocupació a temps parcial fruit del repartiment del treball-en lloc d'ajustar plantilles mitjançant acomiadaments-i, per altra, l'increment de la presència de dones en òrgans de govern: mentre al món empresarial disminueix (del 19 al 13% des 2007), en el tercer sector passa del 35 al 41%.
La catedràtica d'Història Econòmica Lina Gálvez, va fer un repàs de les causes que ens han portat a la crisi actual, que han disparat les desigualtats de renda i han incrementat les de gènere per "la refamiliarización de les tasques de cura i les retallades socials"-, i han formulat les alternatives que planteja l'economia feminista: millor repartiment del benefici del creixement; major coresponsabilitat entre homes i dones; banca i finances socialment útils; control del capital internacional; mercats socialment responsables i comerç just, drets de propietat més equitatius i col·lectius, i drets econòmics i socials.
La cloenda de l'acte va anar a càrrec de Sonia Fuertes, sotsdirectora de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA de la Fundació Salut i Comunitat, i de Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones.
- [image source_type="attachment_id" source_value="2873" caption=" Sonia Fuertes (a la dreta) durant la seva intervenció en la cloenda de l'acte" align="center" effect="grayscale" icon="zoom" size="large" lightbox="true"]
Ballem! Ballem! ... El 18 d'abril ens anem de guateque amb la gent gran
L'Àrea d'Atenció a la Dependència de FSC vol homenatjar a la gent gran atesos en els diferents centres i serveis gestionats per la nostra entitat, com un reconeixement al seu testimoni, treball, saviesa i pels extraordinaris valors que ens han sabut transmetre al llarg de aquests anys.
Per això, en el marc del Premi "Gent Gran a les Ones", iniciativa de FSC en col·laboració amb Valoriza Serveis Atenció a la Dependència, us convidem a assistir a una gran festa inspirada en els festes dels anys 60 amb el pick-up com protagonista, en la qual no faltaran les millors cançons d'aquella dècada daurada.
Serà el proper dia 18 d'abril de 17:30 a 19:30 hores a la Residència i Centre de Dia de Puçol a València, recurs en què té el seu centre d'emissions nostre programa de ràdio.
S'anima als professionals i al voluntariat de la nostra entitat, que així ho desitgin, a participar en aquesta festa ja que acudeixin vestits amb indumentària pròpia de l'època (recordem, aquells peculiars pantalons de campana, estampats de l'època, lunars, colls alts... i les que s'atreveixin, el famós tall "bob"). La diversió està garantida en una jornada que promet ser inoblidable.
Durant aquesta celebració es farà lliurament a més del Premi "Gent Gran a les Ones" al millor treball original i inèdit relacionat amb la temàtica del guateque. També es contempla la possibilitat d'un segon premi i d'un accèssit.
Al premi opten 16 candidatures dels centres i serveis de les sis comunitats on té presència l'Àrea d'Atenció a la Dependència de la nostra entitat. El jurat està valorant en aquests moments aquestes propostes que, pel que sembla, estan molt renyides. Encara que hi ha algunes que parteixen com a favorites, la resta les segueixen tan de prop i amb tanta força per la varietat de treballs presentats, que pot passar qualsevol cosa.
Els objectius d'aquest concurs són sensibilitzar sobre la importància d'utilitzar educativament l'oci i el temps lliure, implicar els residents en activitats comunitàries/grupals; dissenyar i desenvolupar activitats recreatives i culturals que potenciïn la solidaritat i cooperació; crear un bon clima d'intercanvi d'experiències, i fomentar la creativitat de la gent gran.
Durant el transcurs de l'acte es farà entrega d'un vinil que recull 12 cançons que ens han anat remetent des dels centres i serveis de l'àrea que simbolitzen aquelles tardes de festa. Entre altres, "Ma vie" d'Alain Barriere, "Tinc el cor content" de Marisol o "El Cha-ca-marxa del Tren" de les Germanes Fleta.
Uneix-te a nosaltres per gaudir i celebrar els anys 60 al nostre particular guateque! T'esperem.
Envia el teu confirmació d'assistència a aquesta festa a través del correu electrònic at.dependencia @ fsyc.org
Promovent la col·laboració amb el teixit empresarial
El passat dia 15 de març, la Fundació Salut i Comunitat, com a entitat col·laboradora del programa Incorpora de "la Caixa", va signar dos convenis de col·laboració empresarial amb dos gremis de Barcelona: el Gremi d'Instal·ladors d'Electricitat, Fontaneria i afins de Barcelona, i el Gremi de Restauració de Barcelona.
Des del programa Incorpora està previst desenvolupar un pla d'acció durant aquest any 2013 amb cadascun d'aquests gremis que ajudi a assolir l'objectiu d'aquests convenis de col·laboració: promoure la inserció laboral i la Responsabilitat Social Empresarial (RSE).
En l'acte de la signatura van estar presents els responsables de cada un dels implicats en aquests convenis: el director i sotsdirector de l'Àrea d'Integració Social de la Fundació Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, Marc Simón i Jaume Farré, el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Gaietà Farràs, i el president del Gremi d'Instal·ladors d'Electricitat, Fontaneria i afins de Barcelona, Francesc Balagué.
Per part de la Fundació Salut i Comunitat assistir Manuel Alcaide, gerent de la nostra entitat, i Toni Garín, director de l'Àrea d'Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH-SIDA.
Tots dos gremis es van comprometre a promoure la col · laboració amb el programa Incorpora per generar sinergies amb les empreses agremiades i afavorir la inserció laboral dels col·lectius més vulnerables.
Durant l'acte, el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Gaietà Farràs González, va mostrar interès per facilitar l'apropament al programa Incorpora de les seves empreses agremiades i ampliar així els efectes de la difusió.
Cal assenyalar que en el cas del conveni amb el Gremi d'Instal·ladors d'Electricitat, fontaneria i afins de Barcelona, s'ha signat conjuntament amb la Fundació Mercè Fontanilles, una altra de les entitats col·laboradores del Grup Barcelona del programa Incorpora.
El president d'aquest gremi, Francesc Balagué Gómez, també es va comprometre a posar a disposició del programa Incorpora totes les facilitats perquè les empreses adherides al gremi coneguin els avantatges i serveis que ofereix el mateix.
La Fundació Salut i Comunitat en UTE amb Lagunduz obté la nova adjudicació del SAD de Portugalete
L'Ajuntament de Portugalete ha requerit a la UTE conformada per FSC i Lagunduz la documentació per adjudicar la gestió del seu Servei Municipal d'Ajuda a Domicili (SAD) . El servei ja era gestionat per aquesta UTE des del 1 de gener de 2010.
La Fundació Salut i Comunitat en UTE amb Lagunduz ha obtingut la millor puntuació (38 punts sobre 40 en l'apartat tècnic) entre les sis entitats que finalment han optat a aquesta licitació. Cal assenyalar també que l'oferta econòmica presentada s'ajustava a la mitjana de tots els licitadors.
Durant els propers dotze mesos de gestió, i en base a l'experiència acumulada en la gestió d'aquest SAD, s'espera atendre una mitjana aproximada de 250 usuaris/es diferents al mes. Al final d'aquest període de gestió es confia haver superat les 64.000 hores d'atenció personalitzada en els domicilis de les persones beneficiàries.
En la consecució d'aquesta nova adjudicació cal destacar, d'una banda, l'esforç de l'equip de coordinació i administració al llarg de tres llargs anys de gestió, i també durant la preparació de la proposta per aquest concurs.
I, per altra, la dedicació diària de la cinquantena d'auxiliars domiciliàries que estan duent a terme la tasca més àrdua d'aquest servei: la cura dels usuaris del SAD, i que en un gran percentatge són persones grans amb algun grau de dependència.
Finalment, assenyalar que està previst que en breu s'inauguri una nova seu per gestionar aquest servei, a escassos metres de l'actual, en el propi municipi de Portugalete. Aquesta nova ubicació permetrà que les accions formatives adreçades a les professionals del SAD es duguin a terme en aquestes mateixes instal·lacions.
Primera jornada de la xarxa de dones directives i professionals de l'acció social
El proper dimecres 20 de març se celebra la 1 ª jornada de la xarxa de dones directives i professionals de l'acció social (DDIPAS), impulsada per la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). L'objectiu d'aquesta xarxa és potenciar la presència i visibilitat de les dones en les organitzacions del tercer sector social.
Actualment hi ha un 10% de dones en càrrecs directius i de responsabilitat a les empreses, després d'haver-se acostat al 20% el 2008. A més, cada vegada estan pitjor pagades en relació als homes segons Eurostat, la "bretxa salarial" a la UE és del 16,2%, és a dir, les dones haurien de treballar 59 dies més que els homes a l'any per cobrar el mateix.
Aquesta subrepresentació de les dones en els òrgans de decisió i poder, l'anomenat "sostre de vidre" contrasta amb el valor afegit que aporta el lideratge femení a les organitzacions, segons diversos estudis: treball més col · laboratiu i menys jeràrquic, més empatia i millor gestió de les emocions dels equips, superació del model patriarcal... L'última edició del informe McKinsey and Company Women Matter conclou que les empreses amb més talent femení obtenen de mitjana uns rendiments del capital un 41% superiors i un resultat operatiu un 56% superior.
En aquest context i en el marc d'aquestes jornades es concedirà el Premi Aspasia en defensa de l'equitat de gènere, primer guardó que reconeix, a Catalunya, les trajectòries de lluita i empoderament de les dones.
[divider line]
Descarregar el programa de les jornades.
1a jornada DDiPAS - ECAS (CAT).pdf - Descarregar (408KB)
Una delegació del govern grec visita el CAS de Brians 1 com a model a implantar en un projecte penitenciari de reducció de danys
El 6 de març el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) en Drogodependències del Centre Penitenciari de Brians 1, va rebre la visita d'una delegació del Departament de Justícia del govern grec. Es tractava de conèixer el model de reducció del dany en aquest centre penitenciari, pioner a nivell estatal, per les peculiaritats del servei i el model de tractament que ofereix.
La visita va estar organitzada pel CATSALUT del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, entitat que finança aquest recurs de la Xarxa d'Atenció al Drogodependent, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat. La comitiva tenia com encàrrec del govern del seu país, la implementació d'un programa de reducció del dany per a 200 interns en un centre penitenciari grec.
Segons ens informava Tere Batanás, psicòloga i coordinadora del Centre d'Atenció i Seguiment CP Brians 1, "vam rebre una petició específica del Departament de Salut perquè aquesta delegació pogués conèixer de primera mà el nostre model de reducció de danys per iniciar un projecte allà. Per a tots nosaltres suposa una gran satisfacció ser el model a seguir, encara que seguim veient coses a millorar ".
La visita va durar tres hores i mitja, i va estar centrada en un recorregut per les instal · lacions i una explicació detallada del programa de reducció de danys per part dels professionals del centre.
La delegació estava formada per nou persones (dos responsables del Departament de Salut, dos psiquiatres, dos psicòlegs, una infermera, una arquitecta i un traductor). Tere Batanás valorava com molt interessant que a la comitiva hi hagués una persona experta en arquitectura.
"És la primera vegada que una delegació de les que ens visita, que han estat moltes-tant d'Europa com dels països de l'Est-integra en el seu equip a una arquitecta per fer un disseny mediambiental. Per a nosaltres va tenir la seva importància ja que la rudesa que presenten moltes vegades les instal · lacions no acompanya, és el menys terapèutic".
Després de la visita, la delegació va mostrar el seu agraïment per la utilitat de la jornada per a la posada en marxa de l'encàrrec rebut pel govern del seu país.
Al voltant del 82% dels usuaris que presentaven deteriorament cognitiu s'han mantingut estables
La sala de psicoestimulació sensorial-cognitiva de la Residència i Centre de Dia "El Catí" d'Elda en Alacant, desenvolupada per l'estudi d'arquitectura i disseny industrial dons, ha aconseguit millorar notablement les capacitats físiques i cognitives-conductuals dels usuaris que han participat en els diferents tallers allà realitzats. El servei està en funcionament ia ple rendiment des de fa gairebé dos anys.
Segons un informe realitzat des de la Residència i Centre de Dia "El Catí" d'Elda en Alacant, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat, durant aquest temps s'han implementat 8 tallers setmanals dedicats a l'estimulació cognitiva.
L'objectiu de l'entrenament cognitiu dut a terme a la sala de psicoestimulació és preservar i millorar les funcions sensorials bàsiques que per l'edat o per processos patològics es veuen alterades.
En aquest sentit, segons explica Iván Alpañez, psicòleg del centre, "s'ha observat que l'estimulació cognitiva ha influït directament sobre la capacitat d'atenció, servint de mecanisme d'activació i funcionament de processos mentals més complexos com la percepció, la memòria o el llenguatge ".
En els tallers realitzats fins al moment han participat 58 usuaris setmanalment, el que ve a ser el 60% dels usuaris del centre. "D'aquests 58 usuaris, 8 no presentaven deteriorament cognitiu, 11 tenien deteriorament cognitiu lleu, 24 presentaven deteriorament cognitiu moderat , i 15, deteriorament cognitiu greu.
D'altra banda, "41 dels 50 usuaris participants que presentaven algun grau de deteriorament cognitiu, és a dir al voltant del 82%, s'han mantingut estables en el grau de deteriorament cognitiu que tenien", afirma Iván Alpañez.
Des de la inauguració de la sala el juliol de 2011 i de forma planificada des de gener de 2012, s'han dut a terme quatre tallers setmanals d'orientació a la realitat, participant-hi 15 usuaris amb deteriorament cognitiu moderat i lleu. Per implementar s'ha utilitzat un ordinador portàtil i una televisió per tal de fer arribar la informació a tots els participants.
D'altra banda, i un cop per setmana, s'ha anat realitzant el "Taller d'Audició Musical". Els usuaris que han participat en aquesta activitat han estat deu, sense deteriorament o amb deteriorament cognitiu lleu. En aquest taller s'ha utilitzat una televisió per a la reproducció de música i vídeos.
També, s'ha realitzat dues vegades per setmana el "Taller de Psicoestimulació", dirigit a un total de quinze usuaris amb deteriorament cognitiu moderat-greu o deteriorament moderat. Per dur a terme aquest taller s'han utilitzat pantalles tàctils amb el programa Smartbrain, així com la pantalla de televisió i la cabina olfactiva.
A més, i un cop per setmana, s'ha dut a terme el "Taller d'Entrenament de la Memòria". En el mateix han participat 15 usuaris utilitzant recursos de la sala d'estimulació com pc s tàctils amb el programa d'estimulació cognitiva Smartbrain, televisió i cabina d'essències. A través d'aquesta activitat, s'han treballat processos cognitius com l'atenció, concentració, comprensió, i processos de la memòria.
Finalment, cal destacar també altres tallers implementats durant aquest temps: "Aula d'Adults" i "Cinesiteràpia".
La sala de psicoestimulació és una iniciativa nova a Espanya, pel que fa al concepte ia la utilització de les noves tecnologies que, aplicades al treball amb la gent gran, contribueixen a reduir la marginació, la soledat i el distanciament entre persones de diferents edats, exercint per això un paper fonamental.
En els pròxims mesos, i paral·lelament a l'estudi realitzat pels professionals del centre "El Catí", la Direcció Tècnica i Promoció de Projectes (DTPP) de la Fundació Salut i Comunitat farà una avaluació del treball realitzat a la sala de psicoestimulació, durant els seus dos primers anys de vida.
Amb això es valorarà si els resultats obtinguts la fan mereixedora de ser instal·lada en altres recursos assistencials (residències, centres de dia) gestionats per l'entitat. Els primers resultats obtinguts així semblen indicar-ho. Una altra qüestió serà l'obtenció de vies de finançament que permetin la seva instal·lació generalitzada en aquests recursos.
Quan les dones parlen... Dos anys d’experiència en Dinàmiques Grupals de Gènere a la Comunitat Terapèutica
A les Comunitats Terapèutiques de FSC hem atès, tradicionalment, un percentatge de dones més alt que la resta de centres de tipologia similar. Així, enfront a un 15% que és la xifra aproximada de dones que tenen els dispositius d’atenció a drogodependències en general a les nostres CCTT hem tingut mitjanes anuals entorn el 30%.
Una possible explicació d’aquest fet és l’existència de dificultats o limitacions d’accés per a les dones que els dispositius de drogodependències habitualment han tingut (ex. Tenir un nº limitat i molt reduït de llits per a dones, etc.) i que, en el nostre cas mai no han existit per entendre que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes a l’hora d’accedir a tractament.
Malgrat aquesta sensibilitat, el pes de la perspectiva androcèntrica que ha estat present en el disseny de la xarxa de tractament de drogodependències seguia fent que els resultats amb les dones fossin pitjors que amb els homes.
Des de ja fa uns anys, i arrel d’incorporar la perspectiva de gènere a les nostres CCTT hem notat una millora en indicadors de bon resultat com ara les altes terapèutiques. Així, per exemple, a la CT Riera Major hem passat d’un 40% en el 2011 a un 60% en el 2012.
Un altre indicador que ha millorat és el percentatge de sortides per Canvi de procés que vol dir aquells casos que, pel que sigui, no s’adapten a l’estructura del centre. Així, a la CT Can Coll s’ha baixat d’una xifra força alta en el 2011 (31’8%) a un 13,63% al 2012. Això, sens dubte, és el resultat de la introducció d’eines i mesures (entre d’altres els grups de gènere) que facilitin que les dones puguin sentir que reben l’atenció que elles necessiten.
Avui, amb motiu del 8 de març volem oferir una mostra del que per a elles significa un d’aquests grups.
Experiència de les participants en el Grup de gènere de la Comunitat Terapèutica Riera Major
Cinquanta-una son las dones que han assistit i participat en las Dinàmiques Grupals de Gènere a la Comunitat Terapèutica Riera Major. Vint-i-dos durant el 2011 i trenta-una durant el 2012 han viscut setmanalment aquesta experiència. Els hi donem veu a elles perquè ens expliquin quina es la seva vivència i la importància d’aquestes dinàmiques.
"Si no tingués l’oportunitat de participar en el grup de gènere dins de comunitat, pressento que hagués patit veritables dificultats per verbalitzar determinats temes"
Tal i com elles ho senten, el grup de gènere és un espai especial i únic, íntim i exclusiu, acollidor i proper on se senten compreses plenament. On se reforcen els llaços entre elles i aprenen a relacionar-se entre dones, aspecte que durant el consum ha anat deteriorant-se i on, en la majoria de casos, l’home és la base de les seves relacions.
Les 51 dones que han passat per aquest grup tenen perfils diferents però amb una base comuna: fer d’aquest grup un lloc terapèutic per expressar i exposar diferents situacions i vivències relacionades directament amb les dones i el consum. Serveix per fer el primer pas, acceptar i afrontar les pors, per caminar amb més seguretat cap al grup mixte. És així com els augmenta l’autoestima.
És l’únic grup on verbalitzen “en este grupo todas somos una”. Aquesta cohesió es projecta en forma d’abraçades quan acaba el grup, amb regals emocionals quan alguna marxa. És en forma de rellotge quan alguna està parlant i es fomenta que continuï, demanant una horeta més de grup. És així com se senten lliures parlant d’elles mateixes. Quan comencen a acceptar-se, sentint-se tranquil·les, compreses, respectades i molt reforçades.
És lògic pensar que aquest grup és importantíssim per elles, sobretot quan verbalitzen “si una semana no hay grupo por alguna circunstancia, la verdad parece que me falta algo”.
Avui és un homenatge per totes elles que estan lluitant per sortir del món de l’addicció, per deixar constància del seu esforç i creixement personal, i sensibilitzar-nos de la importància i necessitat de treballar la vessant de gènere en l’addició.
"el sol fet de concebre que existeix una vessant de gènere en l'addicció em fa prendre més consciència de mi mateixa, de coneixer-me millor i m'atança, una mica més, a estimar-me"
Article escrit i basat en les reflexions personals de les membres del grup de gènere de Riera Major 2013.
Intervenció grupal al "Equip d'Atenció a les Dones" de l'Ajuntament de Barcelona
L'Equip d'Atenció a les Dones (EAD) de l'Ajuntament de Barcelona, gestionat per la Fundació Salut i Comunitat, inclou la intervenció grupal en l'atenció a les dones víctimes de violència en funció del moment de la intervenció en què es troben les dones ateses.
L'objectiu fonamental d'aquesta estratègia és la deconstrucció dels rols i estereotips de gènere, perquè les dones poden visibilitzar la seva pròpia història de maltractament.
Dins d'aquesta intervenció grupal terapèutica participa una altra de les iniciatives de FSC: el Projecte Malva, que pretén incloure en aquestes sessions un treball d'identificació de la relació existent entre la violència i el consum de substàncies.
Aquests tallers grupals aconsegueixen iniciar l'anàlisi dels consums i contextualitzar la seva responsabilitat en les agressions, detectar els possibles consums per part de les dones que s'atenen en l'EAD i poder mantenir un procés terapèutic paral·lel de la drogodependència. Desmitificar les falses creences que les dones tenen sobre si mateixes per ser consumidores i que es reafirmin en el dret que tenen a sortir d'aquesta situació i rebre ajuda per a això.
Les narracions que plasmem a continuació, a tall d'exemple, ens reafirmen en la necessitat de treballar activament en la interpretació que es fa de l'abús d'alcohol i altres drogues, ja sigui per part de la dona com de l'agressor. Analitzar el paper que ha jugat en la situació de maltractament, per tal de contextualitzar adequadament la responsabilitat que se'ls assumeix a aquests consums en el procés de violència:
Magda compte que el seu marit era alcohòlic i que va desenvolupar una malaltia derivada d'aquest consum, i que aquest va ser el moment en què va començar el maltractament, "la malaltia el tenia com boig". Es per a pensar, ens mira i com si acabés de descobrir diu, "ja abans de tenir aquesta malaltia em tractava malament, molt malament. Encara que mai es va acudir pensar que allò no era normal, és ara quan m'estic donant compte, des que vinc aquí". Ella continua parlant, com si estigués reflexionant sobre aquesta situació en aquest mateix moment, és ara quan comença a entendre que el considerava normal, no ho era. "Em tractava sempre malament, però quan bevia la situació cada vegada era pitjor, clar, ell estava malalt, i ell no podia controlar el que passava, el problema era el maleït alcohol". Després d'escoltar les intervencions de les seves companyes i de les terapeutes, demana novament la paraula: "En realitat, era ell qui bevia, moltes vegades li vaig demanar que anés a que l'ajudaran a deixar de beure, però ell no volia, el decidia seguir bevent, fins i tot crec que de vegades bevia més, a propòsit, perquè quan em pegava la culpa no fos d'ell, sinó de l'alcohol, però jo em vaig casar amb un home no amb una ampolla".
Rosario reconeix amb molt esforç que ella va beure molt, "jo no considerava que fos un problema, jo sempre he vist al meu voltant que la gent bevia constantment, el meu pare bevia molt, i el meu germà també. El meu pare era alcohòlic i pegava a la meva mare, ell sabia que ella mai l'havia de deixar, i de fet encara segueixen junts. El meu pare es comportava de manera diferent quan estaven en reunions amb la família, encara que anava begut igual, però es controlava i s'esforçava per semblar serè". "Jo vaig començar a beure sense adonar-me'n, em sentia més tranquil · la, pensava menys, i sense adonar-me d'un got de vi amagat en un armari de la cuina es va tornar un costum". "Em vaig adonar que no podia seguir així quan els meus fills em van dir que em necessitaven per poder salvar del seu pare, en aquest moment deixi de beure , havia de tenir cura d'ells".
Pilar ens explica, que prenia psicofàrmacs sota prescripció mèdica, i amb molt esforç verbalitza: "diverses vegades prengui moltes pastilles, d'aquesta manera em portaven a l'hospital, i em deixaven allà ingressada, descansava del que passava a casa". Després d'aquests ingressos el van mantenir la medicació, però ella prenia més quantitat per suportar la situació de violència, "jo anava mig zombi i així no m'assabentava. Em inventava lucinacions i símptomes que no tenia perquè em donessin més medicació fins que el psiquiatre es va adonar. Llavors em vaig sentir culpable. "
Aquestes intervencions grupals aconsegueixen, per tant, treballar activament les situacions viscudes i la diferència d'atribucions que es fa al consum depenent de si és per part de l'agressor o de la víctima
Normalment en l'home serveix com a excusa al seu comportament atribuint tota la responsabilitat de l'agressió a la substància consumida i no al consumidor. Sota aquesta idea errònia es fonamenta l'explicació del comportament de l'agressor, així com les expectatives de millora si s'abandona el consum, i facilita que les dones romanguin en aquesta situació esperant que en cessar el consum, cessi la violència que reben.
No obstant això en la dona, aquests consums poden aparèixer com a conseqüència de les agressions, utilitzant l'automedicació o el consum com a estratègia d'afrontament o alleujament de la situació, o pot estar abans el problema de dependència, augmentat la seva vulnerabilitat i per tant la probabilitat de rebre violència. En ambdues situacions s'experimenta una gran culpa, creient que el consum les fa responsables de la violència que reben pel seu mal comportament. Aquesta interpretació, al costat de la problemàtica afegida de la drogodependència impedeix que la dona avanç. La dona consumidora té menor capacitat de reacció, i aquesta dependència provocarà que tingui més reticències a sol·licitar ajuda, per la por a les conseqüències de descobrir el consum, fomentant un cercle d'aïllament.
El Projecte Malva celebra el 8 de març: donant veu a les dones víctimes de violència que pateixen algun tipus d'addicció a les drogues
Amb motiu del dia 8 de Març, el Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat vol centrar l’atenció en les dones víctimes de violència que, a més, pateixen algun tipus d’addicció a l’alcohol o a d’altres drogues. Des d’aquest projecte es pretén fer-les visibles en aquest dia, donar veu a aquestes dones, i possibilitar un moment de reflexió als equips de professionals de la xarxa d’atenció a les drogodependències i d’atenció a les víctimes de violència i a les administracions que les gestionen, per a que es tornin sensibles a aquesta problemàtica i es proposin estratègies i recursos d’atenció específics i efectius per a elles.
Aquestes dones són persones que han patit situacions molt difícils a la seva vida, són dones que potser han arribat a l’addicció a partir de la relació amb un agressor, o que han arribat a consumir per poder alleujar el terrible dolor que se sent quan la teva parella t’agredeix. Aquestes dones han arribat a aquesta situació sense saber molt bé com, i el fet de romandre-hi ha anat minant a poc a poc qualsevol habilitat de reacció per poder sortir-ne. És per això que necessiten el recolzament extern per ser capaces d’assumir que no són culpables del seu consum, que no són culpables de la seva situació de maltractament i que tenen el dret de sortir d’aquest gran malestar i agafar les regnes de la seva vida.
Des de la Fundació Salut i Comunitat es treballa amb població drogodependent i amb víctimes de violència de gènere, ja que es disposa de recursos d’atenció per a ambdós col·lectius. Des d’aquesta experiència constatem la concurrència d’ambdues problemàtiques.
Durant l’any 2011 en recursos de drogodependències de l’FSC es va detectar que el 84,21% de les dones ateses havien patit violència de gènere en la parella i, d’aquestes, el 12,5% havien patit abusos sexuals. Aquesta realitat es manté durant el 2012, on es va detectar que el 81,8% de les dones havien patit situacions de maltractament de les quals el 33,3% també havien patit abusos sexuals. Aquesta realitat també es troba present en recursos d’atenció a la dona. Durant l’any 2011 el 9% de les dones ateses tenien un patró de consum abusiu, de dependència de l’alcohol, i durant l’any 2012, va passar al 8,2%.
Sabem que hi ha una dificultat per atendre aquestes dones a causa de l’especificitat de la seva problemàtica, i podem afirmar que a l’FSC es fa un gran esforç per superar els obstacles que es troben i donar la millor atenció, igual que es confia en aquest esforç en d’altres recursos. No obstant, aquests esforços s’han de maximitzar i fer-se efectius, i per això des del Projecte Malva es fan les següents propostes:
- Cal que els equips de professionals de la xarxa de drogodependències es formin en la detecció, i habilitats per a la derivació de les dones víctimes de violència.
- Els i les professionals dels recursos d’atenció al maltractament s’han d’especialitzar en la detecció de drogodependències, i flexibilitzar i trobar opcions per poder atendre aquestes dones mentre reben l’atenció que requereixen en relació a la seva addicció
- La necessitat d’una coordinació efectiva i protocol·litzada entre totes dues xarxes.
- necessitat de crear recursos específics per a les dones víctimes de violència que pateixen algun tipus d’addicció.
La Fundació Salut i Comunitat té en marxa un projecte per a la creació d’un servei residencial específic per a dones que viuen situacions de violència en la parella i pateixen addicció a alguna/es substàncies i els seus fills i filles.
Actualment el Projecte Malva segueix atenent les necessitats de les dones més vulnerables. Per això continua realitzant tallers dissenyats amb la finalitat d’enfortir la seva autoestima, per empoderar-les en una situació social desfavorida, on el risc d’abús de substàncies és alt, igual que el risc de violència dins de la parella o violència familiar. És més, en molts casos ja presenten situacions personals en les quals no només hi ha un risc, sinó on la problemàtica ja està activa.
Font: Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat. Projecte subvencionat tant pel Plan Nacional sobre Drogas, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, com per la Diputació d’Alacant.
Beatriz Santos
Coordinadora del Projecte Malva