L’expressió de la sexualitat canvia al llarg de la vida en funció de la situació personal, emocional, física, etc. L’envelliment és una etapa del procés vital on es produeixen canvis biològics, psicològics i socials que també afecten la sexualitat. L’estereotip dominant en la societat actual respecte a la sexualitat de la gent gran és l’antagonisme entre sexualitat i envelliment, sobretot pel que fa a les dones.
En la nostra societat, l’acceptabilitat de la sexualitat és diferent per als homes i per a les dones, produint-se un tractament desigual sociocultural que ofereix permissivitat als homes, però desvaloritza i estigmatitza les dones que responen a les seves necessitats i desitjos sexuals.
Seguint alguns autors com Carlos Verdejo, tenim interioritzats una sèrie de mites tradicionals sobre la sexualitat de la gent gran, que afecten bé a una consideració social derivada d’una discriminació per l’edat (el sexe s’acaba amb l’edat, és un fet anormal , és perniciós, viciós i vergonyant), bé al fet bio-psicològic de gaudir (la gent gran no gaudeixen amb el sexe, no tenen prou capacitat fisiològica que els permeti tenir conductes sexuals, els canvis orgànics comporten la desaparició del desig sexual…) .
Altres prejudicis socioculturals es refereixen al fet que les dones només haurien de tenir sexe per amor; el silenci sexual que emfatitza que les dones no haurien de mostrar interès pel sexe; en aquest sentit, la idea preconitzada per l’educació repressora que entén el sexe com a mitjà estricte per a la reproducció, del qual no s’espera que hi hagi el desig, i la consideració social dels cossos de les dones com a objecte de desig, que inclou altes expectatives sobre l’atractiu i la imatge corporal, amb les inevitables repercussions sobre l’autoestima de les dones grans, segons altres autors com Susan Sontag.
Es tracta de mites que han configurat el passat i el present d’homes i dones, i que interfereixen de manera clara en la idea de la sexualitat i de com la viu la gent gran.
D’altra banda, les transformacions anatòmiques i funcionals en els òrgans sexuals, les alteracions del sistema hormonal, el desenvolupament de patologies cròniques i/o els tractaments farmacològics, entre d’altres, poden condicionar l’activitat sexual de la gent gran. Aquests canvis poden influir, juntament amb altres factors com el grau d’incapacitat i altres de caràcter social, com la viduïtat, en una disminució de l’activitat sexual.
Segons Montse García, psicòloga de la Residència i Centre de Dia de Benidorm (Alacant), gestionada per FSC, “tot i que la dona viu més anys que l’home i hi ha una major proporció de vídues, en elles està mal vist. No obstant això, en els homes s’accepta i es valora que tinguin una sexualitat activa, i fins i tot que es relacionin amb dones més joves”.
No obstant això, l’evidència científica confirma que l’edat no suposa una dificultat per als desitjos i possibilitats de gaudi de la gent gran. Els estudis pioners sobre la sexualitat de les dones portats a terme per Masters i Johnson afirmen que la capacitat de gaudi sexual de la dona no decreix amb l’edat, fins i tot que la dona gaudeix tant o més que l’home.
Alguns estudis posteriors demostren que un bon nombre de grans tenen interessos sexuals al llarg del procés d’envelliment i que gaudeixen del sexe, encara en edats avançades. Per exemple, l’estudi dut a terme a l’Institut de Neurociència de Göteborg (Suècia) per Nils Beckman, que demostra que l’activitat sexual es manté en persones septuagenàries. Afirma que les dones de la generació que avui té setanta anys, estan més realitzades sexualment que les que tenien la seva edat fa trenta. En el mateix es destaca una millora en la qualitat de la vivència de l’activitat sexual i es valoren els sentiments relacionats amb el coit com una part fonamental del benestar sexual.
Segons s’assenyala en el Llibre Blanc de l’Envelliment Actiu de l’IMSERSO, “la informació adequada de la influència del procés de l’envelliment en l’activitat sexual que es proporcioni a la gent gran, és essencial per eliminar els estereotips i els tabús de la funció sexual, aspecte determinant en la qualitat de vida de la gent gran”.
Per a això, segons els seus autors, s’ha de formar l’equip de professionals directament implicat en aquest aspecte del procés d’envelliment, que pugui donar les respostes adequades a les necessitats existents segons els casos, dins del respecte a les opció personal de la persona gran, tema que abordarem en un altre article.
D’altra banda, i de forma paral·lela, és prioritari un canvi en les actituds de la societat espanyola cap a l’eradicació dels tabús existents sobre la sexualitat de la gent gran, considerant l’activitat sexual com una cosa natural, també en l’última etapa de l’ vida.
En aquest sentit, segons afirma Montse García, “ja que la sexualitat ens acompanya des del naixement fins a la fi dels nostres dies, i presenta variacions, en la vellesa hem d’aprendre a acceptar-les, aprofitar-les i desenvolupar-les de la millor manera possible, buscant noves experiències i sensacions satisfactòries”.
Deixar de tenir relacions sexuals pot ser també una altra opció perfectament vàlida, quan prové de la llibertat individual i no del desencís o la ignorància, de la por o la vergonya, segons mantenen diferents autors.
De la mateixa manera que podem dir que envellim com hem viscut, també la sexualitat es planteja com una continuïtat respecte a com es va experimentar en altres edats i, per descomptat, es relaciona íntimament amb les idees i creences que sobre ella sostenen.