Sota el títol “Salut Mental: Europa 2020”, Fòrum Salut Mental celebrava les seves jornades els passats dies 22 i 23 de maig, a l’Auditori de l’ONCE a Barcelona. Durant dos dies es va analitzar la capacitat que tenim les entitats de transformar, innovar, participar, prevenir en xarxa i en la comunitat.
Europa afronta el repte de com millorar i fer sostenible el sistema de cohesió social que hem conegut fins ara, en un entorn de crisi econòmica i social. La diversitat de factors que entren en joc ens situa en un escenari complex.
En aquest context de canvi, diferents veus assenyalen que un element clau és l’abordatge de l’àmbit de la salut mental de la ciutadania. Fa molt temps que pensem que el nivell de desenvolupament humà d’una comunitat es mesura per la seva capacitat inclusiva en situacions que requereixen d’una major sensibilitat.
L’Organització Mundial de la Salut ha insistit en la necessitat de prioritzar la millora de la intervenció en Salut Mental. La Unió Europea ha transformat aquestes inquietuds en el Pacte per la Salut i el Benestar Mental, que simbolitza el compromís d’avançar significativament en cinc àrees: la salut mental dels joves, la prevenció de la depressió i el suïcidi, la salut mental de les gent gran, la salut mental en l’entorn laboral, la inclusió social i la lluita contra l’estigma.
El pla estableix unes línies d’actuació vertebrades al voltant de la condició de ciutadania. La idea fonamental és que els serveis han d’estar adaptats als diferents moments evolutius de la persona, prestant especial atenció a la coordinació entre xarxes per afavorir la promoció social i evitar la cronificació. La participació i corresponsabilitat són aspectes imprescindibles que permeten una mirada centrada en necessitats i possibilitats. Es tracta de promoure l’autonomia i l’empoderament implicant a la comunitat en aquest procés.
Les millores aconseguides fins al moment han estat possibles gràcies a l’ànim de proposta, però també crític i transformador. Hem estat capaços d’innovar buscant la sostenibilitat, l’accessibilitat i la proximitat amb la persona. Així i tot, queda molt recorregut de millora.
Amb aquestes idees de fons que compartim, Fòrum Salut Mental presentava la seva jornada “Salut Mental : Europa 2020” la passada setmana. La trobada va ser inaugurat per la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, acompanyats pel president de Fòrum Salut Mental, Enric Arqués.
La temàtica de la jornada es va vertebrar al voltant de tres col·loquis:
- “Salut Mental 2020. Catalunya”.
- “Salut Mental i joves. Promoció i prevenció”.
- “Salut Mental. Inclusió social. Treball/Habitatge/Comunitat”.
En el primer, que va comptar amb la presència de Carmela Fortuny, directora general de l’ICASS, i d’Enric Arqués, president de Fòrum Salut Mental, es va transmetre la necessitat d’aprofundir en el treball interdepartamental, així com de promoure una mirada social i comunitària, no només en la intervenció sinó també en l’avaluació. Ubicar la persona en primer pla, millorar els mecanismes de participació, assegurar la continuïtat assistencial i posar en relleu la incidència del context econòmic en la salut mental van ser altres qüestions que es van plantejar.
En el segon col·loqui, titulat “Salut Mental i joves. Promoció i prevenció”, es va destacar la necessitat de prevenció i promoció de la salut, especialment en el col·lectiu dels joves, així com la necessitat d’implicar les diverses institucions en aquesta tasca.
Quant al tercer col·loqui, “Salut Mental. Inclusió social. Treball/Habitatge/Comunitat”, va estar moderat per la nostra companya Sonia Fuertes, subdirectora de l’Àrea d’Inserció Social, Reducció de Danys en Drogodependències i VIH -SIDA d’FSC. Hi van participar Inmaculada Pinar, codirectora de la Fundació JOIA; Joan Salló, director de l’associació AREP; Xavier López, director general d’ Economia social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya; Lluís Grande, subdirector general d’Anàlisi i Programació de l’ICASS, i Josep Ramos, director de Planificació i Coordinació Assistencial del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
En aquest últim col·loqui de la jornada es van exposar les principals línies d’intervenció que Fòrum Salut Mental promou al voltant de l’habitatge i polítiques d’ocupació, així com la visió des de l’administració i des del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya.
Una altra qüestió vinculada a inserció laboral que es va abordar en el col·loqui va ser la necessitat de promoure polítiques actives d’ocupació en el mercat ordinari , més enllà dels centres especials de treball.
Quant a habitatge, es va posar èmfasi en la importància d’afavorir una xarxa permeable a les necessitats de les persones ateses que fos alhora flexible, i en una major col·laboració entre els departaments de Benestar i Família i de Treball i Ocupació.
D’altra banda, es van realitzar sis taules rodones. Els temes van ser els següents:
- Reptes en Salut Mental i addiccions
- La complexitat de l’atenció en salut mental i addiccions
- Promoció i prevenció en la Salut Mental i addiccions
- Accessibilitat i continuïtat assistencial
- Salut Mental i entorn laboral
- Inclusió social i vida a la comunitat
Destaquem aquí la intervenció de la nostra companya Andrea Valls, coordinadora dels Serveis de Salut Mental de l’Àrea d’Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat, concretament a la taula sobre complexitat en Salut Mental i addiccions. Al llarg de la seva exposició, Andrea Valls va desgranar la complexitat de l’exercici tutelar en aquells casos que no només presenten un diagnòstic de patologia dual, sinó en els que a més conflueixen trajectòries vinculades a l’escassa circulació social ia l’exclusió. En aquest sentit, ha destacat com, des dels diferents serveis, podem millorar l’atenció d’aquestes persones, adequant la nostra oferta a la seva realitat i amb criteris flexibles d’inclusió/exclusió en els programes.