El Centre de Nit El Mussol, dirigit per FSC, intensifica el seu treball amb 20 places per a la població sense llar en situació d'exclusió greu a l'Operació Fred
L'Ajuntament de València, en col·laboració amb diverses entitats, com és el cas de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), dóna resposta a les necessitats d'allotjament nocturn o de roba d'abric de les persones sense llar, en el marc del programa Operació Fred 2024/2025. La iniciativa està coordinada per la Secció dAtenció Social a lExclusió del Servei Municipal dAtenció Especialitzada de la Regidoria de Serveis Socials. El programa respon al descens significatiu de temperatures, amb motiu de l'arribada dels mesos hivernals, cosa que pot posar en risc greu la salut de les persones que pernocten als carrers.
L'Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Serveis Socials, ha preparat tots els recursos d'assistència en el marc de l'operació fred, que s'intensifica aquests dies, amb motiu del descens de temperatures previst. Segons fonts municipals, la ciutat disposa de prop de 1.000 places d'acolliment a persones en situació de vulnerabilitat, tant en recursos de titularitat municipal com en altres, mitjançant convenis i acords amb ONG i entitats.
En total, estan disponibles per ser utilitzades 945 places, tant a instal·lacions municipals, com a residències i albergs, i també a habitatges tutelats d'entitats col·laboradores, amb places per a homes i per a dones en situació sense llar, així com recursos d'assistència mixta.
Tal com assenyalen fonts de l'Ajuntament de València, «el programa Operació Fred 2024/2025 respon a la necessitat de donar resposta institucional per part de l'ajuntament, en col·laboració amb diverses entitats dependents de la iniciativa social, a les necessitats d'allotjament nocturn o de roba d'abric que poden presentar les persones sense llar, que pernocten a la via pública de la ciutat, davant la previsible situació de descens significatiu de temperatures, amb motiu de l'arribada dels mesos hivernals i que, especialment, pot posar en greu risc la seva salut».
El programa està coordinat per la Secció dAtenció Social a lExclusió del Servei Municipal dAtenció Especialitzada. La valoració i les gestions d'allotjament es duen a terme les 24 hores del dia al Servei d'Atenció a Urgències Socials (SAUS) les 24 hores del dia. També, al Centre d'Atenció a persones Sense Sostre (CAST) i per part del grup especial de Policia Local Unitat X-4, en dies d'operatius especials, per baixada extrema de temperatures.
Així mateix, una entitat col·laboradora és la Fundació Salut i Comunitat, que gestiona el Centre de Nit El Mussol durant els mesos hivernals, amb 20 places addicionals per a la població sense llar en situació d'exclusió greu.
Es tracta d'un programa que està dirigit a persones més grans de 18 anys sense llar i que es troben en situació d'exclusió social amb problemàtiques associades de consum d'alcohol o drogues i/o salut mental que, tot i precisar-ho, no poden accedir a la xarxa normalitzada d'albergs de què es disposa a València.
El centre es va posar en marxa amb el propòsit de complementar altres recursos, entre els quals el CIBE de València, servei també gestionat per FSC, coordinat amb el CAST i SAUS, entre d'altres. A més, segons informen fonts municipals, si cal, el SAUS facilita allotjament a hostals quan els recursos estan complets.
FSC rep, un any més, una donació de joguines de la 58a campanya «Cap nen sense joguina» i de l'Associació Joguines Sense Fronteres
L'Àrea de Família, Gènere i Addiccions a Catalunya ha rebut una donació de joguines procedent d'aquesta campanya i de l'Associació Joguines Sense Fronteres, destinada a diferents centres i serveis de titularitat pública que gestiona a Catalunya. Concretament, s'ha dirigit als serveis substitutius de la llar (SSL) Segrià, Noguera, Penedès i Maresme i Centre Municipal d'Acollida d'Urgència (CMAU), a Barcelona. També, als centres d'acollida adreçats a dones que pateixen violència de gènere i addiccions i als fills i filles, a Barcelona. En concret, a l'Espai Ariadna i als Pisos d'acollida per a dones i fills i filles, víctimes de violència masclista amb consum de drogues, a Barcelona. Així mateix, els serveis de punts de trobada familiar també s'han beneficiat d'aquesta donació de joguines.
Aquestes joguines, algunes de les quals es mostren a les imatges, les estan disfutant des de fa uns dies un total de 56 nens/es, 36 d'entre 0 i 8 anys i 20 de 9 anys o més d'aquests centres gestionats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Catalunya. Això ha estat possible gràcies a la 58a campanya Cap nen sense joguina (Cap nen sense joguina), organitzada pel Casino de l'Aliança del Poblenou, a Barcelona, i l' Associació Joguines Sense Fronteres d'Igualada.
Dialo i Ansoumana Tamba (fill i pare) de l'equip de Manteniment de FSC van ser els encarregats d'anar a recollir les joguines a Igualada el dia 2 de gener passat. Segons ens expliquen des de l'Àrea de Família, Gènere i Addiccions, «la donació es va recollir el diumenge 5. Posteriorment, la patge d'aquests serveis, va escollir les joguines adequades per a cada nena i nen, tenint en compte els seus desitjos, gustos i fugint sobre tot dels rols i estereotips de gènere, cosa que va alegrar especialment les mares, sobretot aquelles que no havien pogut anar a comprar regals ni demanar-los als Reis Mags. Durant la nit, la patge reial va deixar els regals davant de l'habitació de cada família amb sacs i, al matí, es va oferir un esmorzar de xocolata amb xurros. Va ser una manera d?intentar que poguessin mantenir la il·lusió, malgrat el context de violència en què han viscut i del fet de trobar-se en un servei d?acollida».
D'altra banda, matisen que «en aquests centres, sempre va bé poder fer una actualització i neteja de les joguines. A més, va ser una veritable sorpresa per als nens i nenes trobar-se amb aquestes noves joguines… oferint aquesta donació un ambient càlid i familiar en aquest final de festes. Per això, en nom de tots els nostres equips professionals, volem donar les gràcies als donants».
A continuació fem un breu repàs de les característiques dels serveis, que s'han beneficiat d'aquesta donació:
Els serveis substitutius de la llar (SSL) per a dones que pateixen situacions de violència a Catalunya: SSL Segrià, SSL Noguera, SSL Penedès, SSL Maresme són recursos residencials, de titularitat del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, que ofereixen un espai de substitució de la llar, amb capacitat per acollir dones amb les seves respectives filles i fills. En ells, se'ls dóna suport i acompanyament en els processos de recuperació, facilitant-se la plena integració social i laboral de les dones acollides que han patit situacions de violència masclista.
Es fan fonamentalment les funcions d'acolliment, convivència, allotjament, manutenció, acompanyament, descans i lleure, foment de la integració sociolaboral, promoció de l'ocupació, acompanyament als infants i adolescents, avaluació dels casos i coordinació amb recursos de la comunitat . Així mateix, s'hi concep l'atenció a les dones i els seus fills/es com un exercici de comprensió i flexibilitat envers cadascuna de les situacions.
Pel que fa al Centre Municipal d'Acollida d'Urgència (CMAU), és un servei residencial d'urgència i de curta estada, de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona, adreçat a dones que viuen situacions de violència masclista, així com als fills i filles. La seva funció principal és oferir-los un espai de reflexió i acompanyament temporal les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any.
Els seus principals objectius són, entre d'altres, crear un context de suport per a les dones i els fills/es dins d'un espai sense violència basat en el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes; aportar la cobertura de les necessitats bàsiques de la dona i dels seus fills i filles i donar suport a la dona en el procés d'explicació als fills i filles, la situació en què es troben i el perquè d'estar al recurs.
En aquest sentit, la millora en l‟acollida a les dones en situació d‟urgència per violència masclista fa necessària l‟existència d‟aquest servei, permetent establir un pla de treball conjunt entre les dones i altres centres de la xarxa municipal d‟atenció a la dona.
Per la seva banda, l'Espai Ariadna i els Pisos d'acollida per a dones i fills i filles, víctimes de violència masclista amb consum de drogues , a Barcelona, són centres d'acollida per a dones que pateixen violència de gènere i addiccions i els seus fills i filles .
Finalment, els serveis de Punt de Trobada Familiar que FSC gestiona a Catalunya, estan dirigits a aconseguir que l'impacte de la separació o el divorci sigui el menor possible sobre els fills i les filles, ajudant els pares i mares quan ho necessitin i els nens i nenes, perquè se sentin atesos, protegits i estimats. També, la seva funció és ajudar a configurar una nova situació familiar en què, abans de res, es garanteixi en tot moment el seu benestar.
La Fundació Salut i Comunitat manté el compromís amb l'àmbit d'inclusió sociolaboral dels joves, a través del projecte L'H.Elecció.Jove
Des dels Programes d´Inserció Sociolaboral a Barcelona de l´Àrea d´Inclusió Social i Reducció del Dany en Drogodependències de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), comencem una nova edició del Programa L´H.Elecció.Jove, en agrupació amb el centre de Formació Sinergia, en el marc de Projectes Singulars de la Generalitat de Catalunya, impulsats pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei Públic de Ocupació Estatal (SEPE). El projecte tindrà una durada dun any, fins al 31 de desembre del present any.
En aquest programa, farem un acompanyament integral a 15 joves, durant tot aquest any, amb actuacions sociolaborals en format individuals i grupals, incloent-hi una acció específica de formació en operacions bàsiques de magatzem, a càrrec del centre de Formació Sinergia.
Aquest projecte suposa una oportunitat per a joves que busquen construir un projecte professional al sector de la logística. Un dels elements clau del mateix és l'acompanyament personalitzat durant tot el procés per identificar necessitats individuals i coconstrucció d'un pla de treball ajustat a cada jove. Així mateix, aquest acompanyament està centrat en la persona, en el descobriment dels seus objectius i del capital competencial, per promoure el desenvolupament d'eines que afavoreixin el seu creixement personal i professional.
Un altre dels elements destacats és la formació tècnica específica en logística, on es promourà l'adquisició de competències necessàries per a l'accés al mercat laboral, atenent les necessitats d'aquest sector. La formació es durà a terme durant els mesos dabril i maig, a Barcelona, a càrrec del Centre de formació Sinergia.
A més, estan previstes visites a l'entorn productiu del sector logístic, en què els i les joves tindran una experiència vivencial del context laboral al sector, des de les diferents tipologies d'empreses. Aquestes visites estan orientades a afavorir que les persones participants identifiquin quines són les competències necessàries per al desenvolupament de locupació i sacostin a la realitat laboral que podran trobar amb la seva inserció laboral. De la mateixa manera, aquest contacte amb el teixit empresarial del sector també ens ajudarà a generar espais de trobada entre empreses i potencials candidatures per cobrir necessitats de contractació. Per tant, serà una manera d´afavorir la intermediació laboral.
Així mateix, el programa afavorirà l'acostament al teixit comunitari, amb actuacions conjuntes amb agents i serveis del territori, perquè els joves participin com a persones actives a l'espai comunitari.
En definitiva, aquestes accions d'acompanyament i formació estaran reforçades per actuacions d'intermediació laboral per afavorir la incorporació laboral dels joves a aquest sector en auge, comptant amb la millor preparació possible per poder enfrontar els reptes del sector. El nostre objectiu és que cada jove participant del programa aconsegueixi els objectius que es proposi.
Dades de contacte:
Persona de contacte: Yolanda Ribera
Email: yolanda.ribera@fsyc.org
Telèfon de contacte: 651 710 278
Ubicació: C/ Belchite 6, L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
FSC participa en un seminari sobre tractament de les addiccions ia la reunió "Euro-TC" a Venècia
El mes de desembre passat es va celebrar, a la ciutat italiana de Venècia, un seminari sobre tractament de les addiccions, la seva situació actual i perspectives. Ho va organitzar l'entitat Comunità di Venezia, que agrupa diverses comunitats terapèutiques i pisos d'inserció en aquesta ciutat, en el marc dels actes del 40è aniversari de la seva fundació. Amb posterioritat, es va fer una reunió de l'organització europea de centres terapèutics residencials d'addiccions i salut mental Euro-TC, de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
El seminari va presentar interessants aportacions en àmbits com el de la teràpia EMDR, adreçada a l'abordatge del trastorn per estrès posttraumàtic que, amb certa freqüència, pateixen les persones amb problemes de dependència a les drogues. També es van presentar altres projectes d'inserció sociolaboral, resultant. especialment interessants els de la propera ciutat italiana de Rávena.
La Fundació Salut i Comunitat va ser convidada a presentar la iniciativa per crear un sistema estandarditzat d'avaluació de processos i resultats dels nostres centres de teràpia intensiva de les addiccions (comunitats terapèutiques, centres de dia, pisos d'inserció…) que va resultar de gran interès per a les persones participants, especialment per il·lustrar amb dades l'evolució dels primers 900 pacients atesos als dispositius d'aquesta tipologia de FSC.
A partir d'aquestes dades, es va evidenciar el progrés de les persones ateses en àrees com la qualitat de vida, la depressió, l'ansietat, la impulsivitat i l'evolució d'aquestes variables al llarg del temps i en funció del tipus de tractament rebut.
Un curt realitzat a la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, guanya un premi al XII Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona
Un grup d'usuaris/es i treballadors/es de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, propietat de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant), servei que compta amb 24 places concertades amb la Generalitat Valenciana, hi ha acudit recentment a la XII edició d'Inclus, el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona, en què ha participat amb el seu curtmetratge La morada de l'androide, presentat a la secció «Posa't a la nostra pell» («Posa´t a la nostra pell»), que van realitzar el passat any.
El festival promou les obres audiovisuals amb una temàtica específica: la diversitat funcional. El seu objectiu és fer conèixer la realitat de les persones amb discapacitat des d'un punt de vista diferent. Així mateix, l'esdeveniment programa desenes de peces audiovisuals internacionals accessibles, tant documentals com a llargmetratges i curtmetratges de ficció.
Rubén Lara, educador i monitor del taller d'arts audiovisuals del servei, explica així l'experiència de participació del centre: «era la segona ocasió que anàvem a aquest festival i tornem a acudir amb molta il·lusió. Aquest viatge el vam fer Mariel i Paqui com a usuàries de la residència, amb l'educador del centre Juan y yo».
«Vam fer el viatge amb avió fins a Barcelona. Era el primer viatge amb avió per a Paqui que es va mostrar molt emocionada durant tot el trajecte, de manera que no semblava que fos la primera vegada. La Mariel ja repetia per tercera vegada pujant a l'avió amb nosaltres», afirma.
Ens explica a més que aquell primer dia van acudir a l'espai CaixaForum Barcelona per veure els diferents curtmetratges que es projectaven a les diferents seccions del festival i presentar-se a les organitzadores del festival Posteriorment, segons relata, van estar passejant pel Passeig de Gràcia i veient els llums. de Nadal.
L'endemà al matí, seguim fent turisme pel Barri Gòtic de Barcelona i vam anar al Parc de Montjuïc. Caminem moltíssim, i ja a la tarda, acudim a la projecció del nostre curtmetratge i d'altres que també es projectaven. Va ser una experiència espectacular veure'l en pantalla gran. A més, vam estar acompanyats pel president de la Fundació Salut i Comunitat, Francisco González Sedeño, i Toni Gelida, directiu de l?entitat», explica.
Així mateix, manté que «dilluns va ser el dia gran, la jornada de la cloenda del festival. Al matí, vam anar a les oficines centrals de la Fundació Salut i Comunitat a Barcelona, on ens van rebre estupendament, com sempre. I també ens va donar temps a passejar pel barri del Born, que ens va encantar».
A la tarda, abans del lliurament dels premis, ens explica que es va projectar un documental Una estrella fugaç (Un estel fugaç) que va resultar ser molt dur, ja que relatava la història d'uns pares que havien perdut a un nadó al cap de poc temps de néixer i que va néixer amb moltes dificultats. S'hi explicava com havia estat el temps que havien passat a l'hospital i la relació amb altres pares en la mateixa situació. Ens va impactar».
Tot seguit, es va realitzar el lliurament de premis. «Nosaltres participàvem a la primera secció i la sorpresa va ser majúscula quan ens van nomenar com els guanyadors; ens vam posar molt contents, feliços i nerviosos. Vam haver de parlar en públic i ens va fer molta vergonya, però va ser increïble tornar a guanyar un altre premi. En acabar, ens vam fer fotos amb tots els participants del festival i amb les organitzadores. També, vull ressaltar que el premi consisteix en la participació al Festival de Cinema de Sitges que se celebrarà aquest any, i on es projectarà el nostre curtmetratge, cosa que és emocionant», matisa.
Rubén Lara, educador i monitor del taller d'arts audiovisuals de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, destaca que la Fundació Salut i Comunitat hagi fet possible que poguessin fer aquest viatge a Barcelona per segon any consecutiu, sent ja el sisè festival al que hi participa el centre.
També té paraules per al Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona: «des de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu, volem donar les gràcies al Festival Inclús, ia totes les persones que la representen, pel bon tracte rebut, i perquè ens van acollir de manera calorosa».
Finalment, ens explica que presentaran aquest curtmetratge guanyador, La morada de l'androide, a altres festivals i que també han presentat el seu altre curtmetratge més recent, Els becaris de la Mort, en diferents festivals, per continuar participant i viatjant, si tenen la sort que els seleccionin. A més que continuen pensant en noves idees per a futures creacions. De la mateixa manera, com altres vegades, destaca que «per a la residència, el mer fet de participar en un festival ja és un reconeixement i un premi a la seva feina».
Els Reis Mags reparteixen il·lusió i regals a la Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets, amb la col·laboració de l'IVASS
La Residència d'Acollida de Nens, Nenes i Adolescents Xiquets a València, de titularitat de la Generalitat Valenciana, gestionada per la Fundació Salut i Comunitat (FSC), ha rebut recentment la visita anual de les Majestats dels Reis Mags d'Orient, amb la col·laboració d'uns patges molt especials, persones usuàries i treballadors/ores de l'Institut Valencià d'Atenció Social-Sanitària (IVASS) que van portar un any més il·lusió, regals i màgia al servei.
Xiquets és un centre d'atenció a 8 nens, nenes i adolescents (NNA), amb necessitats especials del sistema de protecció, amb edats entre els 6 i 18 anys, que necessiten una atenció particular per les seves necessitats especials d'índole física, psíquica o sensorial.
El passat 5 de gener, els NNAs de Xiquets van rebre la visita de Sa Majestats els Reis Mags d'Orient, amb la col·laboració d'uns patges molt especials, persones usuàries i treballadors/ores de l'IVASS. La visita es fa des de fa uns 5 anys, afavorint el contacte entre la residència i l'entitat.
Els nens i nenes de Xiquets, com s'aprecia a les imatges, van gaudir de tan esperada visita amb gran alegria. Com tots els anys, els regals que es van lliurar als 8 NNAs van complir els desitjos de les cartes que amb tanta dedicació i il·lusió havien preparat, amb el suport d'equip educatiu de la llar. Des del més petit al més gran, tots/es van gaudir obrint els regals que els van portar les Majestats, amb l'ajuda de les persones usuàries de l'IVASS.
Entre els obsequis rebuts, van destacar una taula de construccions per a un dels petits del servei; uns walkie talkies per al nen que gaudeix trucant per telèfon, de manera que no es pugui perdre res del que passa a casa, o una cistella i una pilota per a un altre nen, usuari del servei, que és molt esportista…
Tampoc va faltar un ordinador de la patrulla canina per al nen que se sap totes les seves cançons ni els ninots irrompibles i divertits perquè el més petit de la llar jugui i es diverteixi, com és habitual.
Així mateix, Sa Majestat el rei Melcior va portar un xilòfon al músic de la llar, ja que es pot passar hores i hores tocant els diferents instruments que hi ha al servei. Per la seva banda, Sa Majestat el rei Gaspar, va obsequiar una nena amb una tauleta, sent coneixedor que és el que més li agrada i el relaxa. Baltasar tampoc no es va oblidar de regalar una nina a una nena, usuària del servei, perquè pugui pentinar-la i cuidar-la, ja que és una cosa que el fascina.
Volem donar les gràcies a l'IVASS per fer possible, un any més, aquesta encoratjadora iniciativa que aconsegueix tants somriures. També, a les seves Majestats els Reis Mags d'Orient i als seus patges, per portar, un any més, regals als menors dels centres gestionats per la Fundació Salut i Comunitat a nivell estatal, en resposta a les seves cartes carregades de somnis i desitjos.
El Projecte Malva de FSC organitza al gener una nova edició en línia del curs "Perspectiva de gènere i drogues"
Del 20 al 23 de gener, en horari de 12.00 a 14.00 hores (hora espanyola peninsular), tindrà lloc un nou curs en format virtual dirigit a professionals, finançat per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD ). La formació de professionals dels àmbits de drogues i gènere és una acció primordial per al Projecte Malva de la Fundació Salut i Comunitat (FSC). El curs serà impartit per les nostres companyes de la Fundació Salut i Comunitat: Ana Burgos García, Sílvia Allué Escur i Gisela Hansen Rodríguez, així com per part d'altres col·laboradores del Projecte Malva.
Com en anteriors edicions, aquests cursos adreçats a professionals de l'àmbit de drogues i addiccions i de l'àmbit de gènere tenen diferents objectius:
- Situar el marc teòric i proporcionar algunes eines danàlisi de la realitat sota la perspectiva de gènere.
- Situar el marc teòric de làmbit de drogues i addiccions amb la mirada de gènere incorporada.
- Reflexionar sobre la perspectiva de gènere en els àmbits de la prevenció i l'atenció al consum/abús de drogues i de la violència de gènere.
- Pensar i presentar noves propostes d‟intervenció sota aquest paradigma.
Pel que fa als continguts de la formació, s'aprofundirà en el coneixement i la reflexió sobre la perspectiva de gènere, aplicada al treball amb drogues i addiccions. D‟altra banda, s‟explicaran estratègies que, des de la prevenció i la intervenció, poden contribuir a la transformació social en clau de gènere, entre altres aspectes d‟interès.
Aquest el programa previst:
- Dilluns 20 de gener: introducció a la perspectiva de gènere i la incorporació a l'àmbit de drogues.
- Dimarts 21 de gener: prevenció des de la perspectiva de gènere.
- Dimecres 22 de gener: la perspectiva de gènere als serveis d'atenció i tractament.
- Dijous 23 de gener: la perspectiva de gènere en les estratègies de reducció de danys
Segons incideixen des del Projecte Malva, aquest paradigma teòric i pràctic requereix una reflexió molt profunda sobre el nostre imaginari social i cultural i un exercici complex de posar en qüestió certs aprenentatges al voltant de les diferències entre homes i dones, els estereotips de gènere i la desigualtat ».
Així mateix, assenyalen que «des de l'àmbit de la violència masclista, es fa evident que cal disposar d'eines per treballar-la amb els i les consumidores, ja que està estretament relacionada amb els consums i està més normalitzada i invisibilitzada que en altres contextos» .
El curs és gratuït, tot i que requereix inscripció prèvia a través d'aquest enllaç.
La Fundació Salut i Comunitat realitza la «Jornada Interna 25N a FSC: Bones pràctiques en Intervencions en Violència Machista»
El passat any 2023, concretament al juny, es va acordar i signar, per la totalitat de la Comissió Negociadora, el Pla d'Igualtat (PI) de FSC 2023-2026, document que marca les línies a seguir i les mesures acordades fins a l'any 2026 . En ell, es reforça el compromís per seguir aplicant polítiques d'igualtat entre dones i homes a la nostra entitat, la Fundació Salut i Comunitat (FSC).
En aquest sentit, durant aquest any 2024, hem realitzat dues jornades internes en format online: la primera, titulada «Avançant en Igualtat», es va celebrar el 18 de març, amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Mantenint el compromís adquirit, el 10 de desembre passat, vam realitzar una segona jornada interna, titulada «Jornada 25N a FSC: Bones pràctiques en Intervencions en Violència Machista», coincidint amb la celebració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
La jornada va començar amb una presentació per part de José Luis Sánchez (Adjunt a la Direcció Executiva de FSC) que va donar pas a una Mesa d´Experiències, moderada per Marta Álvarez, gerent de l´Àrea d´Adiccions, Gènere i Família de FSC.
En aquesta taula, hi van intervenir Laura Sanz, directora de la Llar MIR de Valladolid; Leonor Valencia, directora del Centre Municipal d'Acolliment d'Urgències de Barcelona i Yolanda Herguera, directora del Centre d'Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid.
Laura Sanz, directora de la Llar MIR de Valladolid, va abordar el treball realitzat a la Residència d'acollida de nens, nenes i adolescents (NNA), refugiats ucraïnesos/es amb necessitats especials a Valladolid (Llar MIR), gestionat per la UTE formada per la Fundació Salut i Comunitat i el Grup Lagunduz.
El recurs de protecció a la infància va sorgir davant la situació d'emergència originada pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. Actualment, s'atenen un grup de menors traslladats a Espanya mitjançant un desplaçament forçós, provinents d'un orfenat ucraïnès. El perfil de les persones ateses correspon a nens, nenes i adolescents amb necessitats especials. Són necessitats derivades del desconeixement de l'idioma, necessitats derivades de les característiques desfavorables de l'entorn familiar on s'havien criat, vivència d'experiències altament violentes, seqüeles derivades de fets traumàtics, presència de discapacitats intel·lectuals i/o físiques, problemes de salut mental…
La directora de la Llar MIR de Valladolid va explicar que «la intervenció que s'ha realitzat amb aquest col·lectiu ha anat encaminada al treball global i transversal en el dia a dia d'un centre residencial, en què s'està implicant tots els treballadors del mateix, des del personal educatiu, tècnic i directiu fins al personal de serveis. D'aquesta manera, cada intervenció amb els NNA ha anat construint una línia pedagògica integral basada en el respecte».
En aquesta mateixa línia, també va assenyalar que, «dins de les intervencions específiques en relació amb la prevenció de violència masclista, s'han desenvolupat una sèrie d'actuacions encaminades a la desactivació del masclisme. Entre elles, hi ha el treball psicològic en la identificació i el reconeixement d'emocions, a través de la línia de vida emocional, l'art com a via d'expressió en el Projecte Portes Emocionals i el Projecte Educació Sexual Integral, amb una menció especial a l'establiment de límits i els cercles de confiança».
Igualment, va matisar que la incorporació d'elements físics que facilitin espais de recolliment i reflexió, com és el cas dels gronxadors niu, ha servit com un recurs més perquè aquests NNA puguin viure al centre com un entorn segur on poder créixer lliures en el bon tracte com a alternativa a la violència viscuda.
A través d'aquesta experiència, expressava que «s'ha volgut reivindicar una mirada més àmplia de la violència de gènere, una mirada en què tots siguem conscients que la violència contra la dona no només els afecta. Els fills i filles exposats a la violència de gènere són víctimes pel fet de créixer en un entorn de violència, encara que ni la pateixin sobre ells/es ni la presenciïn». D'aquesta manera, segons exposava la directora de la Llar MIR de Valladolid, «passarem una infància invisibilitzada a una infància escoltada i protegida».
Per la seua banda, Leonor Valencia, directora del Centre Municipal d'Acolliment d'Urgències de Barcelona, assenyalava que «si a qualsevol de les persones que ara mateix estem connectades a la jornada, se'ns preguntés què és el més important a l'hora de fer-ne una intervenció amb una dona que ha viscut una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes o àmbits, estic segura que la resposta seria força unànime i seria del tipus: posar la dona al centre, respectar les seves temps, necessitats i sobretot, decisions. El que, en paraules tècniques, anomenaríem potenciar la seva agència».
De la mateixa manera, afirmava que l'agència es refereix a la capacitat d'una persona per actuar, prendre decisions i exercir control sobre la seva pròpia vida. Aquest concepte posa èmfasi en l'acció individual i en l'habilitat de prendre decisions informades i significatives sobre les seves vides i experiències de violències, en un context que respecti la seva autonomia i drets, encara que aquestes decisions es prenguin dins de limitacions estructurals, com a normes culturals, econòmiques o socials. L?agència permet a la persona no només respondre, sinó també influir en el seu entorn».
A més, recalcava que, en el context de violència masclista, l'agència se centra que les persones afectades tinguin el poder i la capacitat de decidir com gestionar la situació, participar activament en els processos d'intervenció i reconstruir la vida, segons els valors propis i objectius.
També al·ludia a la importància del treball en xarxa com a bona pràctica, reconeixent que «com a professionals no ho sabem tot, podent comptar amb el saber i el coneixement de la resta d'àrees o subàrees de la pròpia entitat, que tant ens poden aportar i que a sovint no tenim en compte».
Així mateix, es referia a la supervisió com una altra bona pràctica amb què compten als serveis, en què atenen problemàtiques relacionades amb les violències. «Tenir una persona externa, experta en la matèria, que ens pugui ajudar a analitzar des d'un punt de vista més objectiu els casos i que ens permet identificar obstacles de la intervenció i dissenyar noves estratègies».
Yolanda Herguera, directora del Centre d'Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid, es referia al servei com un recurs especialitzat de baixa exigència, amb perspectiva de gènere i reducció de danys, la finalitat dels quals és atendre aquelles dones en situació de greu exclusió que es troben en situació de carrer i/o estan sent ateses a la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar, podent presentar addiccions, malaltia mental greu i/o duradora i situacions de violència de gènere.
De la mateixa manera, explicava que aquest servei es concreta en els dispositius següents: Centre d'Acollida, Centre de Dia i Estada en places d'allotjament hoteler, apuntant que «dins dels diferents programes que duem a terme al projecte, comptem amb un Programa Específic en Prevenció, Atenció i Recuperació de Violència de Gènere, liderat per làrea de psicologia, educació social i coordinació. En aquest programa, de manera mensual, s'analitzen les barreres i dificultats afegides a la intervenció i/o atenció pels mandats de gènere, i les accions i intervencions que es poden dur a terme per mitigar-les».
Pel que fa a les accions més importants per incorporar la perspectiva de gènere a les diferents intervencions, mantenia que «es troba la necessitat de l'especialització i l'acompanyament expert per part dels equips d'atenció, per la qual cosa la formació en gènere és un element central per a nosaltres. També, la implementació i l'entrenament d'un enfocament i d'actuacions des de la perspectiva interseccional que abordi els diferents eixos de vulneració i l'oferiment d'un espai de seguretat i no mixt per a les dones».
Finalment, afegia com a principals premisses del servei:
- Treballar per a la reparació de l'enllaç i la confiança.
«Per a nosaltres, és fonamental treballar amb les dones el fet que no se sentin jutjades, pel seu consum, pel seu patiment psíquic, per la seva manera de relacionar-se, tant amb nosaltres com amb altres persones…i que el vincle terapèutic hi serà, passi el que passi. A més, que entenem que molts dels comportaments que presenten han estat els seus salvavides en altres contextos, i que compleixen aquesta funció. També, que al centre hi ha la possibilitat de relacionar-se d'una altra manera. Per això, les professionals hem de comptar amb formació i preparació per a les situacions d'alta complexitat que acompanyarem».
- Intervenció grupal des duna perspectiva de gènere.
«No només amb la creació d?espais no mixtos es dóna un espai segur on les dones puguin baixar les seves defenses, sinó que com a professionals treballem a crear aquests espais de seguretat dins del centre. Espais on es treballa la confidencialitat de la informació que s'hi exposa, el no judici entre elles».
- Marc teòric: MACP, reducció de danys, model transteòric del canvi, entrevista motivacional, enfocament de trauma i perspectiva feminista.
«Per nosaltres, és molt important que a l'equip compartim el marc teòric des del qual partim i en què ens sustentem. Perquè des d'aquests models es pot entendre la flexibilitat, la no confrontació, el no judici, estar incondicional, l'acompanyament respectuós, l'oportunitat de decidir brindant-los un espai segur», expressava Yolanda Herguera, directora del Centre d'Acollida i Centre de Dia per a dones en situació de greu exclusió Beatriz Galindo, de Madrid.
Atenció i escolta activa a la gent gran al taller de benestar emocional "La teva veu ens importa", desenvolupat al CIM d'Altea
Sempre he sentit una afinitat especial envers les persones grans. Considero que són els que més han de compartir, gràcies a la seva vasta experiència de vida, i els que, alhora, són menys escoltades. Crec fermament que, si tenim sort, tots arribarem a aquesta etapa final de la vida, i és essencial reflexionar sobre com ens agradaria ser tractats llavors.
Durant els darrers quatre mesos, de setembre a desembre del present any, he tingut l'oportunitat de dur a terme un voluntariat molt especial: un taller de benestar emocional que vaig anomenar “La teva veu ens importa” al Centre Integral de Majors (CIM) de Altea, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i el Grup Lagunduz, la titularitat de la qual depèn de l'Ajuntament d'Altea.
Aquest espai va ser dissenyat amb un propòsit clar: crear un entorn, en què les persones grans se sentissin escoltades, poguessin connectar entre si i aprenguessin les unes de les altres. Va ser una experiència profundament enriquidora i transformadora.
La meva tasca al taller els va aportar una cosa que considero essencial: atenció i escolta activa. En brindar-los un espai on se sentissin valorades, vam aconseguir una cosa significativa: que entenguessin que les seves paraules i experiències importen. El taller no només va generar moments de reflexió i aprenentatge, sinó també somriures i la sensació d'estar acompanyats.
La idea daquest taller va ser fomentar la comunicació i lintercanvi dexperiències, a través de dinàmiques senzilles, però significatives. Per exemple, una de les activitats més reeixides van ser les “Targetes de preguntes amb un gir creatiu”. Imprimim targetes amb preguntes com: “quan va ser l'última vegada que vas plorar de riure?” o “quin consell donaries al teu jo més jove?”. Cada persona rebia tres targetes i, en respondre una pregunta, en llançava una de nova a una altra. A poc a poc, les històries van començar a fluir, i amb elles, les rialles, les reflexions, i aquest sentiment tan bonic de saber que algú més t'escolta i s'interessa pel que has de dir…
Una altra de les activitats va ser la denominada “L'objecte especial”. Vaig demanar a les persones assistents que portessin un objecte petit amb un significat important per a elles, o que en descriguessin un, si no podien portar-lo. També vam fer el "Cercle d'agraïment". En aquesta activitat, cada persona va compartir alguna cosa pel que se sentís agraïda en aquell moment, o una lliçó important que volgués compartir amb les altres.
D'altra banda, us vull dir que aquest voluntariat m'ha ensenyat molt. He après l'immens valor de l'experiència i els coneixements de la gent gran, la importància de crear més espais on puguin compartir la seva saviesa, i com és de vital comptar amb una comunitat de suport. Totes les persones necessitem sentir-nos connectades amb altres i saber que hi ha persones disposades a ajudar-nos, així com la importància de tractar els altres amb el respecte i l'amor que ens agradaria rebre.
En aquest sentit, si alguna persona està considerant fer un voluntariat al CIM d'Altea, els diria que no ho dubtin. És una experiència que omple el cor, on no només dónes, sinó que reps molt més a canvi. Connectes a un nivell profund, aprens a valorar encara més la vida i t'adones de com n'és d'essencial oferir afecte, escolta i respecte. Un cop conclòs aquest taller de benestar emocional dirigit a gent gran, me'n vaig amb el cor ple, sabent que hem creat un espai que els ha portat alegria i companyia.
A més, m'emporto una cosa molt especial: amistats. Les persones grans amb qui vaig compartir aquest temps són estupendes, persones increïbles que es mereixen tot l'amor i el respecte del món. Estic profundament agraïda per aquesta experiència i per haver estat part de les seves vides, encara que sigui per un període de temps breu.
Laura González, psicòloga i coach.
Ànima Dona, un any acompanyant dones en el seu apoderament sociolaboral
Des del servei d'Inserció sociolaboral de la Fundació Salut i Comunitat (FSC) finalitzem el Programa Ànima Dona, impulsat amb l'ajuda del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa ha tingut com a objectiu l'apoderament i la millora d'ocupabilitat de dones a partir dels 16 anys en situació de més vulnerabilitat, atesa la intersecció de diferents factors d'exclusió (edat, violència masclista o altres formes de violència, origen migrant, vinculació amb l'execució penal, addiccions o família monomarental, entre d'altres).
Durant aquest 2024, hem atès un total de 67 dones i acompanyat de manera integral 44 dones vinculades, amb més dificultat en el procés d'inclusió sociolaboral, fomentant-ne l'apoderament, des de la identificació i el reconeixement del propi capital competencial. El desenvolupament competencial, també des de la realització de formació específica a la xarxa comunitària, ha afavorit l'acostament al mercat laboral des d'una actuació integral amb el teixit social, per a la promoció de fórmules de vida des de l'autonomia, que han generat una vivència subjectiva de millora, un augment de la seva xarxa de suport social, un major coneixement dels recursos del territori i la inserció laboral en diferents sectors, alguns masculinitzats. Des de l'experiència d' Ànima Dona hem actuat per combatre els factors que generen més desigualtat, més pobresa, saturació de serveis i cronificació de situacions de més dificultat.
A Ànima Dona, s'ha treballat en el desenvolupament d'habilitats i l'adquisició d'eines necessàries per fer front a l'accés al mercat laboral amb confiança i afavorir-ne l'èxit. El desenvolupament de competències s'ha promogut des de la participació en accions grupals per treballar de manera vivencial la comunicació i la superació de reptes que suposa l'accés al mercat laboral. El desenvolupament de competències TIC també ha format part del procés, des de la participació a l'espai de Club Digital. Aquests espais s'han destinat a afavorir l'acostament al món de les noves tecnologies i potenciar l'autonomia en la gestió de les TIC, amb l'objectiu de millorar l'accés al mercat laboral i la millora de les eines i els canals de recerca de feina.
La participació al Programa Ànima Dona ha permès la generació d'enllaços, des de la participació als espais autogestionats “Espais Connecta't”. Aquests espais han tingut l'objectiu de promoure l'apoderament de les dones per a la transformació feminista mitjançant la participació activa en un espai autogestionat a la demanda de les participants. S'ha convertit en un espai de transmissió de valors, consciència sobre les desigualtats de gènere, cohesió grupal i generació d'enllaços.
Durant el transcurs del programa, hem establert l'organització d'accions enfocades a la sensibilització i transformació social, mitjançant el coneixement de recursos i activitats de lliure programació, amb la col·laboració del teixit empresarial i els agents del territori. A més, hem rebut derivacions des de recursos i serveis del territori de l'Hospitalet de Llobregat, com el de Bon Pastor, aquest darrer com a segon punt d'actuació.
Així mateix, hem atès dones derivades de serveis socials dels diferents districtes de Barcelona, Hospitalet i Esplugues de Llobregat, recursos de tractament i terapèutics com el CAS de Sants o interns de l'entitat, com el Centre de dia d'addiccions de l'Hospitalet de Llobregat , així com del Programa d'Atenció a la Dona – PAD.
De la mateixa manera, hem promogut el treball en xarxa, comptant amb la col·laboració de recursos d'atenció a la dona al territori, com el CAID de l'Hospitalet de Llobregat, també adreçats a l'ocupació com el Centre de recursos ocupacionals de la zona nord de Hospitalet de Llobregat i recursos d'inclusió social, atenció a dones i famílies com l'Associació JAPI o Dones Pa'lante.
D'altra banda, hem comptat amb la col·laboració d'entitats com FIDEM i la col·laboració de dones emprenedores, per donar visibilitat i suport a iniciatives de dones que es troben limitades a l'hora de dur a terme els seus objectius des de l'autoocupació. Per acabar, hem comptat amb la col·laboració de projectes d'intervenció social per al desenvolupament competencial amb la impartició de tallers formatius com el Punt Òmnia de Pubilla Cases i Barcelona Activa.
Cal destacar també que la col·laboració amb el teixit empresarial amb empreses com Supermercats Condis, TD Synnex, Serveu, Alonso & Co., Casa Carmen o Fundació Adecco ha resultat rellevant, ja que ha donat l'oportunitat de participar en accions amb empreses de diferents sectors , on les dones han pogut conèixer diferents contextos i oportunitats laborals, així com la participació en tallers de processos de selecció amb professionals de Recursos Humans.
En definitiva, la participació a Ànima Dona ha produït efectes d'ordre qualitatiu i quantitatiu que han promogut canvis sostenibles al projecte vital i professional de les dones participants. Cada dona participant ha estat protagonista del seu propi procés i la seva participació ha promogut 46 insercions durant la realització del programa, així com una millora en l'autopercepció, la promoció de l'autonomia, l'apoderament i l'augment de la xarxa de suport fent front a l'aïllament social.
Us en deixem alguns testimonis:
– “Ànima Dona ha estat per mi el suport i la guia per reactivar les meves fortaleses, donant-me novament la seguretat que puc seguir aconseguint tot el que em proposo. Començant per un lloc de treball, fins a sentir-me bé amb mi mateixa en diversos aspectes. a la fundació ia Ud. Yolanda, per ser acompanyants en aquest moment de les nostres vides, on sense imaginar… Només cal una paraula d'alè, per seguir”.
– “A mi m'ha aportat tenir moltes confiança, seguretat i suport”. GA
– “Ànima Dona és confiança i valor”. ARA
– “Per mi és un gran suport saber que hi ha persones que es preocupen per nosaltres. Tant a nivell emocional com de treball i compartir noves experiències amb les meves altres companyes ha estat meravellós”. CJ
– “Ànima Dona m'ha ajudat molt a poder ser jo mateixa, sense haver d'amagar-ho darrere una màscara per por del que els altres puguin pensar de mi”. YZ
– Per mi, Ànima Dona és la plataforma d'una nova força de vida. On pensava que no tenia res per aconseguir a la meva vida, Ànima Dona m'ha donat el coratge per seguir a la vida. Moltes gràcies”. SA
– “Ànima Dona ha estat per a mi un gran suport. Moltes gràcies”. PR
– “Ànima Dona és igual a companyia, força, valentia, apoderant i aprenentatge de dones molt grans”. MM