Paco Sancho té 74 anys i és usuari des de fa més de 20 anys d’aquest servei concertat amb la Generalitat Valenciana, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC) a Relleu (Alacant). Amb ell parlem ja fa uns anys i s’ha interessat per explicar-nos com transcorre la vida al centre. Paco és una persona molt apreciada en el servei per la seva saviesa i amabilitat, tant pels companys com per l’equip professional. En aquesta entrevista, ens parla de les seves aficions, especialment les relacionades amb l’esport, i de la seva vida, en general.

– Paco, com et trobes?, ja feia anys que no parlàvem…

Molt bé. Continuo molt a gust aquí, amb les meves xacres degudes a la meva tensió alta, però les vaig suportant.

D’altra banda, a la residència, som una família, hi ha una gran solidaritat interna. Tirem els uns dels altres cap endavant. Entre tots/es, “fem pinya”, tant companys/es com equip professional.

– Segur que tu que ets el més veterà del centre, segueixes fent per l’harmonia a la convivència.

Sí. M’emporto bé amb totes les persones i m’agrada estar acompanyat de joves. Intento ser correcte i detallista amb totes les persones.

M’agrada parlar amb tothom, sóc una persona sociable. Els meus companys/es s’acosten a mi per demanar-me consell, tant de bo pogués resoldre-ho tot!

– I què et diuen les persones responsables del servei?

Em diuen: “Paco, que no et tornin boig” ( riu ), però a mi em dóna molta alegria que altres companys/es m’expliquin les seves coses i intento ajudar en tot el que puc.

– T’han passat moltes coses bones des que parlem?

Sí. Segueixo amb la meva parella, la Lola, que vaig conèixer al centre, i de la qual ja t’he parlat. Ara portem 13 anys i uns mesos, i de meravella. La convivència és bona. Ella em fa sentir més jove. A més, ajuda a la cuina del centre i me’n sento molt orgullós.

En general, em sento molt orgullós de tots els meus companys/es que també resideixen en aquest servei. Com et deia, hi ha molt bon ambient. Marxem al cinema, de passeig, etc. Ho vam passar molt bé.

Més coses boniques… Et diria quan celebro el meu aniversari que convido els meus companys/es a prendre alguna cosa al poble. Ho visc amb molta il·lusió.

– Com segueix el teu dia a dia al centre?, en quines activitats participes?

Acudeixo de dilluns a divendres al taller de manualitats, organitzat des del centre. En aquest taller faig clauers, quaderns, etc. Em relaxa molt fer aquesta activitat.

Continuo molt bé a la residència, content amb l’habitació, que comparteixo amb la Lola, amb el menjar, etc. Això sí, de vegades he de menjar de dieta, amanides, etc. per la meva tensió alta.

– Recordo que m’explicaves anys enrere que ets molt aficionat al futbol i de l’Hèrcules d’Alacant Club de Futbol.

Sí, sóc seguidor de l’Hèrcules. Segueixo els partits per la televisió i alguna vegada intento anar també al camp.

Dir-te també que vaig arribar a ser accionista als anys 90, i que em van fer una entrevista al diari Información. Va ser una alegria molt gran sortir a la premsa, em vaig vestir per a l’ocasió, posant-me fins i tot corbata. Sempre he estat presumit…

Tinc també un altre record bonic i és la samarreta que em van regalar del meu equip de futbol a la residència. Va ser una veritable sorpresa.

– Quines altres aficions tens?

El cinema. Sóc molt cinèfil, sobretot gaudeixo veient pel·lícules antigues de romans i amb el western , encara que veig de tot.

També m’agraden les pel·lícules romàntiques. M’emocionen les escenes romàntiques…

– T’agradaria aprofitar l’entrevista per dir alguna cosa més?

Sí, mostrar el meu agraïment, una vegada més, pel bon tracte que ens donen a les persones usuàries de la Residència de Persones amb Diversitat Funcional Relleu.