Joana Vidal, de 69 anys, ha format part durant 15 anys de l’equip professional de la Comunitat Terapèutica Can Coll, gestionada i dirigida per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Concretament, fins a la jubilació. En aquesta entrevista, coneixerem com es troba en aquest moment de la vida, així com les tasques de voluntariat en aquesta mateixa comunitat. A més, hem entrevistat prèviament Jordi Morillo, director del servei, perquè ens posi en antecedents sobre el treball professional realitzat per Joana a Can Coll i la seva activitat de voluntariat actual.

"El voluntariat a 'Can Coll' ha estat clau per a la meva sana recuperació emocional i per sentir-me motivada de nou"

– Jordi, explica’ns quines tasques ha fet la Joana al centre en la seva etapa professional.

Sí. Joana va formar part de l’equip de la comunitat terapèutica Can Coll des de l’any 2004, fins a la seva merescuda jubilació el 2019.

Es va fer càrrec de les funcions de monitora de cuina, un espai on la intervenció directa amb la persona usuària del tractament és constant, i on, des del seu rol, va poder ajudar la resta de companyes i companys a consolidar els canvis necessaris durant el procés, per dotar dels coneixements, la tècnica i l’actitud per a l’aprenentatge d’eines necessàries per a la vida quotidiana.

Al llarg dels anys, es va anar formant, i va poder participar en espais terapèutics concrets, com és el Programa de Perspectiva de Gènere i les dinàmiques adreçades exclusivament a les dones.

– Com descriuries la Joana com a persona i quina diries que ha estat i és la seva aportació al servei?

Amb el seu caràcter ferm, però acollidora, s’ha guanyat, al llarg dels anys, l’afecte, el respecte i la consideració, tant de les persones usuàries (que la recorden amb afecte i agraïment), com de la resta de l’equip tècnic, aportant des de un punt de vista natural i des del sentit comú, una visió “domèstica” que ha servit per preparar millor les persones en tractament, a la sortida del servei.

– Com va passar el fet de passar a ser voluntària en aquesta nova etapa de la vida on es troba?

Quan es va jubilar, va acceptar la meva proposta de seguir vinculada a Can Coll, duent a terme un voluntariat i d’aquesta manera, hem pogut continuar mantenint aquesta figura de gran valor al centre.

– Ara parlarem amb la Joana.

Molt bé.

– Joana, què et va motivar a fer aquest voluntariat?

Quan em vaig jubilar com a treballadora de “Can Coll”, vaig haver de fer-me càrrec de la cura del meu marit, que patia una malaltia crònica. Quan malauradament va morir, vaig decidir que no podia estar sola a casa durant tot el dia i, a més de vincular-me a un centre esportiu, vaig voler fer-me voluntària de la Fundació Salut i Comunitat, pensant que seria una bona opció.

En aquest sentit, el voluntariat a Can Coll ha estat clau per a la meva sana recuperació emocional i per sentir-me motivada de nou.

– De quina manera t’ha valgut la teva experiència laboral a Can Coll a l’hora de fer aquest voluntariat?

M’ha valgut de molt. Tot el que sé respecte al pacient amb problemes d’addicció, ho vaig aprendre a Can Coll, treballant amb persones molt professionals i amb un nivell de coneixement enorme.

També, la meva experiència laboral al centre durant molts anys, amb la formació específica, m’ha permès no “ficar la pota” i anar comprenent millor, com és de difícil deixar una addicció.

– Concretament, en què consisteixen les teves tasques com a voluntària?

Els dijous acompanyo l’educadora responsable del Programa de Perspectiva de Gènere. Concretament, a les dinàmiques setmanals que es duen a terme, aportant un punt de vista, potser menys tècnic, però sí intuïtiu.

Els divendres a la tarda, porto a terme un taller de costura, en què ajudo i ensenyo les persones usuàries a poder fer pedaços bàsics, cosir bosses, reciclar roba vella i donar-li un nou ús, en forma de carteres, bosses de platja , etc. així com a aprendre allò més bàsic com cosir un botó, fer un baix d’uns pantalons, cortines…

A més, assisteixo a la reunió d’equip setmanal que es porta a terme a Can Coll els dimarts.

– Què és el que t’agrada més de la teva tasca de voluntariat?

Seguir en contacte amb “Can Coll”, amb les meves companyes i companys, i poder seguir aportant una mica de coneixement que permeti a persones en tractament sortir del centre més ben preparades, fins i tot a nivells tan bàsics com la costura, ja que és una cosa que els aporta autonomia.

– Com és l’ambient de treball amb l’equip professional de la comunitat terapèutica?

Són la meva família, hem compartit moltíssims anys, ens estimem i patim junts, però també ens cuidem emocionalment i ens tenim en compte els uns als altres.

– Què aporta l’experiència de voluntariat en aquesta etapa de jubilació?

Em dóna vida, sempre vaig dir que conèixer “Can Coll” i entrar a treballar en aquest servei, era una cosa que el destí em tenia preparat, perquè fins aquell moment, et puc assegurar que no vaig conèixer la plenitud a la feina, la satisfacció personal per la tasca dajuda que es duu a terme, així com el valor de la convivència amb un equip jove, dinàmic i multidisciplinar.

– Amb quin record et quedes del voluntariat que portes fent fins ara?

Em dóna una alegria especial veure com les persones que inicien el tractament, arriben en condicions precàries, i que quan finalitzen, estan molt millor preparades per mantenir una vida abstinent.

Pel que fa a les meves tasques, és divertit veure com es cusen les bosses de platja, t’ensenyen un pedaç ben fet, o et comenten alguna dificultat en la tècnica del cosit i adquireixen coneixements nous. No espero més…

– Recomaneu l’experiència del voluntariat a la gent gran, en la vostra etapa de jubilació?

Sí, en el meu cas, vaig ser molt feliç i vaig viure plenament la meva relació professional amb la comunitat terapèutica, per la qual cosa continuar des d’un voluntariat en aquesta nova etapa, m’ha proporcionat, i em segueix proporcionant, més satisfacció.

– Pel que comenten, el voluntariat t’està asseient molt bé…

Sí, m’està asseient fenomenal. Definitivament, la jubilació és un moment de la vida, en què ens hem de reinventar, ocupar el temps de manera satisfactòria, i aprofitar el nostre coneixement per poder aportar alguna cosa a la societat.

– Per acabar l’entrevista, vols aprofitar per comentar alguna altra qüestió?

Sí, m’agradaria agrair a la Fundació Salut i Comunitat, al seu gerent, amb qui he tingut sempre una relació molt afectuosa i propera, a l’equip de Can Coll, que són família, poder haver format part d’aquest projecte durant tants anys, aportant des de la meva posició, un granet de sorra a la millora de les persones amb problemes d’addicció, alhora que m’ha permès créixer personalment, ser millor persona, i donar sentit a la meva vida en els darrers 20 anys. Gràcies.