L’any 2015 neix el projecte “Impuls Jove”, fruit de la col·laboració entre la Fundació Salut i Comunitat (FSC) i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya), per a la seva aplicació en el Centre Penitenciari de Joves de Quatre Camins (La Roca del Vallés, Barcelona).

La missió principal del projecte és realitzar un acompanyament integral als joves interns, i a les seves famílies, al llarg del procés penitenciari, amb l’objectiu de contribuir al seu apoderament i desenvolupament d’habilitats socials.

La població penitenciària constitueix un reflex dels canvis polítics, econòmics, culturals i socials que vivim, i en aquest context es fa imprescindible establir una anàlisi detallada de les situacions i necessitats particulars, amb la finalitat de poder adaptar la intervenció a les seves especificitats.

En aquest article, volem posar el focus en l’anàlisi de les característiques de les persones ateses l’any passat 2019, en el qual es va atendre un total de 30 joves. L’edat mitjana dels mateixos va ser de 23 anys. En primer lloc, es pot constatar que la majoria dels joves atesos continuen sent de nacionalitat espanyola (56,6%) i llatinoamericana (25,2%). Es tracta de joves amb baixa experiència laboral i formativa (el 80% no disposa del títol de l’ESO), que procedeixen de famílies amb una situació socioeconòmica fràgil. Així mateix, pràcticament la seva totalitat (93%) consumeix regularment una o diverses substàncies com l’alcohol, la cocaïna o l’haixix i, en alguns casos, presenten al mateix temps particularitats relacionades amb la salut mental.

A més, s’observa que la gran majoria dels joves atesos es mostren motivats per al canvi, i que aprofiten les oportunitats que se’ls ofereix en el centre penitenciari, i des del mateix projecte, per a completar la seva formació, iniciar la seva carrera laboral i reduir el consum de tòxics.

Igualment, es constata que amb freqüència comparteixen aspectes personals comuns: dificultat a l’hora de gestionar emocions com la ira i la tristesa, sentiments i actituds d’hostilitat, falta de motivació personal, impulsivitat en la relació amb els seus iguals, baixa autoestima i seguretat, apatia i idees i conductes autodestructives, entre altres.

No obstant això, es valora imprescindible treballar amb la particularitat de les persones que s’atenen des del projecte, ja que cadascuna d’elles manifesta característiques pròpies de la seva personalitat i de la seva història de vida, la qual cosa comporta una configuració personal única i, per consegüent, necessitats de tractament diferents.

Els factors descrits han resultat ser objecte d’intervenció en els joves participants en 2019 i s’han observat patrons familiars que han influït en la seva aparició i manteniment. Aquests patrons es refereixen a l’estil educatiu i afectiu dels progenitors que es veu reforçat per la pròpia dinàmica familiar. Concretament, s’identifica un estil educatiu permissiu, caracteritzat per límits difusos o l’absència d’aquests, en molts casos, a causa de la dificultat dels progenitors d’arribar a acords respecte a com educar als fills/as i/o el desig d’evitar reproduir l’estil educatiu de la família d’origen (generalment autoritari); i un estil afectiu evitativo i/o ambivalent, en el qual es donen respostes desproporcionades, inadequades i/o inconsistents a les necessitats bàsiques dels fills/as.

Aquestes dinàmiques propicien la interacció inadequada entre el jove i el seu entorn, ja que tendeixen a generar sentiments d’inseguretat i por al rebuig en els fills, així com desconfiança en la seva relació amb els altres.  Per tot això, l’abordatge de les mateixes amb el nucli familiar juga un paper crucial en el seu procés de rehabilitació.

Així mateix, es percep que els nois que han nascut i viscut gran part de la seva infància en altres països abans de la seva arribada a Espanya (un 43,4% dels joves atesos ha nascut fora d’Espanya), presenten més dificultats de relació amb l’entorn, a causa del canvi cultural i social inherent al procés migratori i a la resultant complexitat de l’estructura del seu sistema familiar.

D’una banda, es dóna la circumstància dels joves que han estat criats per la família extensa als seus països d’origen per la migració d’una o diverses de les seves figures de referència, a causa de la necessitat de fer front a les dificultats socioeconòmiques amb les quals conviuen. En aquest sentit, observem que un 73% de les persones ateses que van haver d’emigrar del seu país d’origen, van ser criats per la família extensa (consanguínia).

La reagrupació del nucli familiar en el nou país, sol fer-se arribada l’adolescència dels menors i tendeix a ser un esdeveniment desitjat i temut alhora, entre altres coses, pel sentiment d’inseguretat que genera en els mateixos el desarrelament del país d’origen i dels seus cuidadors, així com el dels progenitors, per la incerteza respecte a si aconseguiran establir un vincle pròxim amb els seus fills. De nou, la intervenció amb l’esmentat nucli resulta rellevant, en aquest cas, per a permetre als joves elaborar el duel per la pèrdua de les figures de referència i la posterior adaptació a la nova realitat al país de destinació.

D’altra banda, en el projecte emergeixen casos de joves migrants no acompanyats. En general, es tracta de joves que han crescut en un ambient de carència i desestructurat, els quals migren sols sent menors d’edat a aquest país, se senten desorientats i es fa patent el fet que no existeixen dispositius o recursos suficients que permetin la total integració d’aquests joves a la societat. El percentatge de joves migrants no acompanyats en el Centre Penitenciari de Joves supera el 70% en l’actualitat. Aquest tipus de situació requereix de metodologies innovadores que contemplin la figura d’un referent que vinculi amb aquestes persones i pugui afavorir el seu acolliment en totes les seves dimensions, així com ampliar la xarxa de recursos comunitaris per a la seva reinserció.

En la línia de l’esmentat anteriorment, l’anàlisi realitzada de les persones ateses, permet a l’equip de professionals del projecte detectar la necessitat de realitzar un abordatge més intens, més enllà dels murs del centre penitenciari, amb l’objectiu d’optimitzar l’aprofitament dels recursos comunitaris existents i afavorir l’oferta de nous espais i oportunitats als joves.

Mireia Oliva Framis
Psicòloga del projecte “Impuls Jove”
Fundació Salut i Comunitat