Des de la Coordinadora de Comunitats Terapèutiques (CCTT), Pisos de Reinserció (PPRR) i Centres de Dia (CCDD) per a persones amb drogodependències, plataforma que agrupa els centres residencials de tractament professionals de Catalunya, de la qual forma part la Fundació Salut i Comunitat (FSC),  volem posar en valor l’estat actual en que es troben els centres, així com ressaltar les bones pràctiques que han facilitat poder seguir donant una atenció de qualitat, durant la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

Els centres de tractament per a persones drogodependents, més concretament els serveis residencials, considerats serveis essencials per a l’atenció integral de la persona amb addicció, hem transformat el nostre estil de treball per tal d’adaptar-nos a la situació que ens està tocant viure.

En aquests recursos, atenem a persones que, per motivació pròpia, requereixen un distanciament temporal del seu lloc habitual de residència, per tal d’evitar situacions de risc relacionades amb el consum de substàncies.

Aquest període ha servit per fer una anàlisi sobre quina funció compleix el consum de drogues a la seva vida i quins canvis han de fer per recuperar una vida plena i reintegrar-se a la vida social i comunitària.

Els equips d’intervenció som equips altament professionalitzats i especialitzats en l’àmbit de les drogodependències. Disposem de protocols creats i validats per les autoritats sanitàries competents, estandarditzats, a on ens marquem les nostres pròpies directrius, la manera de fer, de ser i de reinventar-nos davant les necessitats emergents. El treball realitzat al llarg de més de 25 anys per part de les nostres entitats, va permetre que, previ a l’estat d’alarma i confinament, s’actués de manera ràpida i eficaç, constatant la rapidesa de resposta de les entitats socials i l’agilitat per crear nous models de manera coordinada.

Com a resultat de tot això, les dades ens confirmen que les nostres actuacions van ser les adequades, ja que de les 560 persones ateses en aquests moments, només un 9,7% les vam haver d’aïllar per sospita o confirmació de COVID-19. Els ingressos hospitalaris han estat  mínims (només un 0,2%), el que demostra l’encert de com els nostres serveis van adaptar els protocols amb rapidesa, contundència, seguretat, serietat i rigor.

 Les crisis ens permeten posar a prova la nostra capacitat d’adaptació als canvis. Vivim moments difícils, però, justament, són aquests moments els que aporten oportunitats de canvi i maneres de reciclar-nos i inclús de reinventar-nos. Les entitats ens hem adaptat a aquesta situació oferint una sèrie de recursos alternatius dirigits a minimitzar l’impacte d’aquesta crisi. Ens vam haver de posar fil a l’agulla molt ràpid, necessitàvem donar resposta i sobretot, donar missatges de tranquil·litat i suport a les persones que atenem, que ja de per si es troben en un moment molt vulnerable de les seves vides. Hem intensificat el suport emocional a les famílies, proporcionant eines adequades per als moments de confinament, donant informació veraç i útil per a totes elles i sobretot, ajudant a les persones que més pateixen: persones que no han pogut sostenir la seva abstinència, o persones que viuen en situacions d’alta conflictivitat familiar i/o de violència.

Hem incorporat les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC’s)  convertint-les en les nostres aliades com una eina terapèutica. Ja hi ha una amplia evidència científica que recolza l’ús de les TIC’s per treballar en el àmbit de les addiccions, tot i que fins ara no les havíem incorporat de forma massiva. No es tracta de suplir la intervenció presencial per la virtual, sinó de complementar-la.

El confinament, per a moltes persones,  ha provocat que es trobin en un lloc que no és el seu, no és la seva llar, i el grup de suport es converteix, ara més que mai, en la seva família. Per la nostra part, els i les professionals que treballem amb aquestes persones, les TIC’s també ens han permès oferir una proximitat que d’una altra manera era difícil d’aconseguir.

Ens hem hagut de reinventar, com dèiem abans, continuant donant l’atenció de forma virtual. Els equips professionals han fet i segueixen fent grans esforços per adaptar les seves disponibilitats a les noves necessitats: tractant de romandre menys temps en el centre per evitar el risc de contagi, i seguir treballant des de casa o intensificant els torns presencials.

Ho hem fet i ho seguirem fent fins al final del confinament, atendre aquestes persones que requereixen el nostre suport. I el més important, és que no s’estan produint abandonaments en el tractament, el que confirma  que les TIC’s, a més dels canvis a la pròpia logística dels  centres, l’adaptació als constants canvis de protocols… estan sent una eina amb el mateix poder d’eficàcia i efectivitat que la resta de comunicacions, són  un complement a la nostra activitat “presencial”.

S’ha demostrat que les comunitats terapèutiques i els pisos de reinserció han estat espais segurs i valorats per les persones que hi fan tractament. Hem de tenir en compte, que a part de tot aquest treball que implica la incorporació de les TIC’s en els nostres centres,  hem de seguir fent una actualització continua de tots els protocols, normatives, mesures de prevenció… perquè no és només el fet de viure en confinament, sinó també el fet de protegir i protegir-nos, davant d’aquesta pandèmia general que estem patim.

Així doncs, com a sector, posem en valor l’alt nivell d’especialització i professionalitat dels centres i equips de treball, que ha permès actuar de manera àgil i eficaç, davant les noves necessitats i realitats de la població atesa durant el COVID-19. Sens dubte, algunes d’aquestes pràctiques es quedaran ja incorporades en els nostres centres, com a bones pràctiques.

Ara, el repte és tornar a incorporar les nostres eines bàsiques de treball a la nova normalitat: sortides, visites familiars, activitats en grup, nous ingressos, participació del voluntariat, etc.

Estem segur/es que, amb la força de tothom, ho aconseguirem.