Hèctor Lloret i el seu llibre de contes “T’explico la meva vida”, que han estat publicats per FSC i distribuïts per l’Àrea d’Atenció a la Dependència en els diferents serveis que gestiona, són en aquesta ocasió els protagonistes d’aquesta entrevista. Hèctor compta amb una experiència laboral de 12 anys com a Tècnic en Integració Social. Actualment treballa al Centre d’Acollida de Menors Relleu, a Alacant, gestionat i dirigit per la Fundació Salut i Comunitat (FSC). Segons el descriuen els seus companys/es, si alguna cosa el caracteritza personal i laboralment és el seu caràcter dialogant, però també la seva capacitat per saber escoltar, i la seva actitud positiva, en general.Per això, no és casualitat que sigui l’autor d’aquests quatre contes.

Com sorgeix la iniciativa d’escriure el llibre de contes “T’explico la meva vida”?

Sempre he sentit la necessitat d’escriure i ho he utilitzat com a eina per ajudar-me a canalitzar i donar resposta a les inquietuds que m’anaven sorgint al llarg de la meva vida. Per a mi ha estat efectiu trobar solucions d’aquesta forma.

En aquest mateix sentit, la idea sorgeix per intentar reforçar a aquests menors mitjançant la narració d’una sèrie de contes, perquè se sentin protagonistes a través d’ells i perquè, d’aquesta manera, els valors positius formin part també de les seves històries de vida.

Quines són les teves inquietuds en el moment d’escriure aquest llibre i per què decideixes escriure-ho?

El escric pensant en utilitzar aquests contes en un futur en tallers com contacontes per tal de guiar als altres menors, en aquests contes es narren històries viscudes en els centres d’acollida en què he treballat, però també podrien estar succeint en altres serveis. Per a això, m’inspiro en el que m’anaven explicant els mateixos menors.

Aviat vaig entendre que en el treball amb nens/es i adolescents era de vital importància escoltar-los i el procés de creació literària, al qual dono sortida amb aquests contes, sorgeix de forma natural. En aquest sentit, no va deslligar la meva tasca professional de la faceta literària, seria alguna cosa així com “l’altra cara”.

Com es desenvolupa el procés literari de creació d’aquests contes?

Doncs en moltes ocasions a través de notes que vaig apuntant, entre les quals també incloc notes d’àudio perquè no se m’escapi res. Sorgeix de converses, moments i detalls que en principi passen inadvertits, però que són la llavor dels contes que es van a gestar.

Vaig recopilant d’aquesta manera idees i durant els caps de setmana és quan em sento a ordenar idees, entrellaçar, ia escriure.

Què destacaries de “Et explico la meva vida”?

Els relats que presento a “T’explico la meva vida”, com avançava, estan contextualitzats en les residències en què he desenvolupat la meva tasca com a Tècnic en Integració Social.

Vaig començar el 2007 al Centre d’Acollida de Menors Relleu, a Alacant, si bé vaig estar treballant dos anys en un centre de menors i adolescents a Polop de la Marina, a la mateixa província. En 2017 vaig tornar al centre de Relleu. Per a mi això seria el destacable.

I per què aquest títol?

El vaig veure bastant encertat perquè el protagonista no és l’autor, els protagonistes són els mateixos menors i d’aquesta manera, se’ls anima, se’ls incentiva, a llegir els contes. Al temps, capta l’atenció del lector o lectora que és el que també pretenc.

¿I què creus que els aporta als i les menors la lectura d’aquests contes?

Moltes vegades passa que ells / es no ho passen bé i, en aquesta voràgine de falta d’autoestima i d’integració en què de vegades es troben, aquests contes et diria que els poden oferir una altra mirada, formen part d’una alba …

Quins objectius es persegueixen amb la publicació d’aquests contes des de l’àrea?

Amb la publicació d’aquests contes, volem donar resposta a un objectiu doble. En primer lloc, pretenem que els menors atesos en aquests serveis es puguin veure reflectits en els mateixos i puguin extreure les seves pròpies reflexions.

En segon lloc, ens dirigim als i les professionals dels diferents serveis, ja que ells/es són les figures claus en el procés educatiu d’aquests menors. En aquest sentit, considerem que aquestes lectures els poden ajudar a entendre’ls millor i, al seu torn, aquests contes poden servir-los de suport, igual que altres eines i estratègies que ja utilitzen, per poder arribar a l’interior d’aquests nens, nenes i adolescents que resideixen en centres d’acollida i que necessiten comprendre i ser compresos.

Aquests contes s’han distribuït en una primera tirada en els centres de menors que gestiona la Fundació Salut i Comunitat, i entre els patrons, president i directius de la mateixa.

Per finalitzar l’entrevista, què els diries a aquests menors que han inspirat els teus contes?

Els diria que el meu màxim agraïment serà per a ells/es per la bona resposta que han tingut sempre i que sense ells/es no hagués estat possible.

Per a mi és molt il·lusionant que, a data d’avui, encara vinguin a dir-me “Hèctor, vull un conte en què surti tal persona”, perquè d’aquesta manera crec que han vist la seva utilitat, i que, en general, aquests contes es utilitzin com a eina pedagògica.

 

Privacy Preference Center