Miguel Ángel Vargas i Paloma d’Andrés són un matrimoni veterà, molt estimat a la Fundació Salut i Comunitat (FSC) per la seva llarga trajectòria i treball en general, en diferents serveis de diversa tipologia i comunitats autònomes. En l’actualitat, treballen al Centre d’Atenció a Menors amb trastorns de conducta d’Ateca (Saragossa), servei propi de FSC concertat amb l’Institut Aragonès de Serveis Socials (IASS), on exerceixen les seves funcions professionals des 2017. En aquesta entrevista, volem que els conegueu una mica més, i presentar-vos-, als que encara no heu tingut l’oportunitat de conèixer a aquesta entranyable parella.

– Paloma i Miquel Àngel, veniu exercint les vostres funcions professionals al Centre d’Atenció a Menors amb trastorns de conducta d’Ateca des 2017.

Miguel Ángel (MA) – Sí, en el meu cas, em vaig incorporar l’1 de juny d’aquest any per supervisar la remodelació i adequació de l’edifici a les tasques futures a realitzar com a centre d’atenció a menors.

Paloma (P) – Jo vaig arribar una miqueta més tard, el 7 de setembre de 2017, per preparar l’arribada dels/de les menors a el centre, amb la seva entrada en el mateix el 5 d’octubre d’aquest any.

– En què consisteixen les vostres tasques concretament?

P – Com sotsdirectora de l’servei, m’ocupo de que fa a la relació i comunicació, gairebé diària, amb els tècnics/es i/o tutors/es dels/es menors que resideixen al centre.

A més, de la coordinació amb els diferents centres educatius o de formació professional on ells/es van.

També, m’encarrego de el Departament de Documentació de menors, de la relació amb consolats i estrangeria, i de la coordinació amb aquests, així com de tasques d’administració de fulls, baixes, contractes laborals, etc.

MA – En el meu cas, com a supervisor de l’servei, m’ocupo fonamentalment de la logística de centre, així com de les relacions amb ajuntaments, jutjats i Fiscalia.

A més, i fonamentalment, de les comunicacions amb proveïdors i de la supervisió de totes les activitats de centre.

– Què és el que més us agrada de la tasca que feu?

Coincidim en la sensació de treballar amb nois/es que mereixen una oportunitat vital, ens agrada seguir cada cas individualment, veure com progressen, segons avança l’estada de el menor en el servei. En aquest sentit, destacaríem la satisfacció de veure com arriben a el centre i com surten, aconseguint, per exemple, la documentació per legalitzar la seva situació a Espanya, superant les dificultats amb ells/es pel que fa a idioma, costums, necessitats diverses, etc.

– Però la vostra trajectòria en FSC es remunta a força anys enrere…

MA – Sí, en el meu cas, la meva trajectòria en l’entitat es remunta a juliol de 2002, comença al Centre d’Atenció Integral a Drogodependents (CAID) de Móstoles, a Madrid.

A més, he treballat al Centre d’Emergències per Drogodependents «La Rosa» i al Centre d’Emergències de Les Barranquillas, també a Madrid. D’altra banda, a la Comunitat Valenciana, a la Residència de la Tercera Edat Port de Sagunt, a València. I a Catalunya, a la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, a Tarragona.

P – En el meu cas, vaig començar al juny de 2003 al Centre d’Atenció Integral a Drogodependents (CAID) de Móstoles, a Madrid. D’altra banda, he treballat a la Residència i Centre de Dia de Puçol, a València. I a Catalunya, a la Residència i Centre de Dia “Roger de Llúria” de Reus, a Tarragona.

– I ara us trobeu al Centre d’Atenció a Menors d’Ateca…

Sí, i esperem que no sigui l’últim recurs de la Fundació Salut i Comunitat en el qual treballem; esperem seguir tenint forces perquè ganes ens sobren i no volem jubilar-nos encara, som molt joves. Continuarem els anys que la fundació requereixi per part nostra.

– La vostra vida personal també s’ha vist condicionada per aquests canvis derivats dels serveis en els que heu estat treballant, dins de l’entitat, amb els consegüents canvis de domicili, mudances diverses, etc … però sempre junts.

MA – Sí, les nostres vides han estat lligades, gairebé des de la infància, sempre hem estat junts des que ens vam conèixer amb 13 i 15 anys, en l’adolescència, joventut, matrimoni i sempre des del primer dia laboral i professionalment, sent sempre una sola unitat.

Som un, hem crescut, rigut, patit, tant en el personal com en el professional… Com dius, sempre junts; hem format una família única, tant en el personal com en el laboral, ens coneixem també molt bé, que és com tenir una doble garantia a l’hora de realitzar qualsevol projecte.

Personalment, jo sense Paloma a la banda tinc tantes mancances que ni tan sols m’atreviria a repassar-les. Hem fet el que volíem fer, ens hem sentit i sentim realitzats, i en aquest sentit, volem aprofitar per agrair a FSC l’oportunitat d’haver-nos permès unir dins de l’entitat nostre projecte de vida personal a l’professional.

Hem tingut la sort de treballar amb diferents col·lectius, de conèixer a moltes persones, i de diferents escales socials, conèixer diferents mentalitats, és a dir, hem gaudit d’un projecte professional molt gratificant. També, de certa aventura, vivint sense rutina, treballant amb diverses persones… Cada dia ha estat un dia diferent de treball, cada dia ha estat estimulant i il·lusionant…

– Tornant al vostre treball actual, què destacaries sobre la tipologia d’usuari/a?, és ben diferent a la d’usuari/a amb el que veníeu treballant anteriorment …

Sí, en el cas de drogodependents en fase activa, però tots/es majors d’edat, el discurs pot ser dur, i fins i tot agressiu, però entre adults, normalment, a la fin acceptat. A Tercera Edat, ens vam quedar amb la tendresa, la soledat, l’afecte, amb records, el passat, la nostàlgia i amb molts moments…

En el cas de menors, el nivell d’exigència és increïble, arriben amb trastorns de conducta i més en l’adolescència. Sens dubte, és el treball més difícil de tots. Són tan joves que són la viva imatge de la impaciència i de l’inconformisme, però el treball amb ells/es és altament satisfactori, se’ls ofereix atenció i claredat de plantejaments i rigor en l’execució de protocols i conductes, si bé es requereix molta paciència .

– Amb quants menors compteu al centre i de quina procedència?

A hores d’ara, oscil·lem entre 22 i 24 usuaris/es. Gairebé el 50% són àrabs i un altre 50% són autòctons.

– Què destacaríeu a més d’aquest servei?

La convivència entre dues cultures amb hàbits diferents, l’alimentació diferent, costums diversos, edats diferents, barrera d’idiomes, formació diferent, expectatives diferents, amb només una cosa en comú: la pregunta de “quan em vaig d’aquí ?, que això és molt rigorós “, per les seves diferents motius. És com ficar en una gàbia a un ocellet lliure sense lligams fins ensenyar-li que hi ha límits, normes de convivència, horaris, responsabilitats, etc. Una cosa molt motivador.

– Seguint amb el servei, quines novetats s’han aportat durant l’últim any?

Destacaríem per la seva importància que, després d’una tasca de proximitat amb l’Ajuntament d’Ateca, ens cedeixen el poliesportiu, estem intentant crear un equip de futbol sala; a més, ens han cedit una parcel·la per conrear un hort, d’on ja l’any passat vam aconseguir collir els nostres primers productes, que pretenem millorar aquest any.

També, per a nosaltres/es suposa un repte millorar la formació, aquest any anem a començar amb jardineria i estem ja veient una mica de mecànica.

També considerem fonamental reforçar les relacions dels/de les menors amb els veïns/es de poble, col·laborar en certs aspectes (neteja de la llera del riu, etc.).

– ¿I què reptes us marqueu al centre per al futur?

Com a repte fonamental, ens vam marcar estabilitzar a l’equip, a força de formació, que per això tenim a el millor director tècnic, Daniel Urbina, amb gran experiència, integrat perfectament en la fundació i amb moltes ganes de treballar. Pretenem acompanyar a tots ia cadascun dels nostres companys/es en el creixement i desenvolupament diari de les seves funcions professionals.

– Finalment, per acabar aquesta entrevista d’una manera més personal, sobre la base al vostre treball durant tots aquests anys en FSC, voleu aprofitar per comentar alguna cosa més?

Sí, expressar el orgullosos que ens sentim per la feina realitzada al llarg dels anys en una entitat i amb uns col·lectius que ens han permès realitzar un projecte professional i personal, a el fil del que s’ha comentat, amb la sensació de deure complert.

– Això és meravellós.

No podíem aspirar a més, tot això ha suposat/suposa un enorme privilegi, i també, volem donar les gràcies pel reconeixement i suport al nostre treball per part de FSC. En primer lloc, als nostres amics/es directius de l’entitat, especialment a Manel Alcaide, gerent de la Fundació Salut i Comunitat. Igualment, als companys/es de l’entitat i als organismes oficials de les diferents comunitats autònomes en què hem treballat: Agència Antidroga de Madrid, Serveis Socials de València, ICAAS a Catalunya ia hores d’ara, a l’IaaS d’Aragó.

A tots/es, gràcies.