“Ja som 64 persones treballant”, va dir Manuel Alcaide el dia que vaig signar contracte en aquesta casa que en aquell moment era una associació i no una fundació. ABS, Associació pel Benestar i la Salut, si no recordo malament. Ara hem de ser uns 1.400 treballadors/es.

Era a finals de segle passat i ja havia començat a col·laborar com a voluntària en la primera comunitat terapèutica de la casa: “Can Solà de la Vall”. Diverses professionals van fer possible aquella primera idea que ha anat evolucionant fins a arribar a ser les comunitats terapèutiques d’avui. Maite Tudela, Constanza Alarcón, Paco González i altres professionals van ser artífexs de la construcció d’aquest somni.

L’atzar em va portar allà. Xavier Ferrer va pensar que podria fer una bona col·laboració en aquest moment en “Can Solà” i Maite em va rebre amb els braços oberts. Sempre he pensat que, si hagués anomenat un dia diferent al Xavier, la meva història hauria estat una altra.

Tota una vida i més de 800.000 quilòmetres recorreguts en un Corsa, un Golf i una Touran m’han portat any rere any de “Can Solà”, a el Centre de Dia, d’allí a la comunitat terapèutica “Can Coll” i finalment, a la de “Riera Major”, dirigides i gestionades ambdues comunitats per la Fundació Salut i Comunitat (FSC).

Diferents han estat els rols exercits, voluntària terapeuta a “Can Solà”, educadora al Centre de Dia, terapeuta i sotsdirectora a “Can Coll”, per estar finalment dirigint la comunitat terapèutica “Riera Major”.

He celebrat el desè aniversari de “Can Solà” (ja a “Can Coll”), els 20 anys de “Can Coll” i 10 anys de funcionament en “Riera Major” a la primavera de 2017.

Quan vaig arribar a “Riera Major”, ja fa 11 anys, va ingressar l’usuari número 134 (una persona entranyable que encara ens visita actualment i que col·labora en diferents moments en la comunitat). La setmana passada va ingressar la persona número 1.000, un nombre rodó a què van a seguir molts altres usuaris / àries.

En els inicis, quan Jordi Morillo em va dir que trigaria uns tres anys a adaptar-me a la nova posició (uf !, quin llarg em va semblar!), Vaig tenir una aliada immillorable: Alicia Clotet, que em va ajudar a suportar aquesta nova responsabilitat.

Ara deixo un equip ESTUPEND, així, amb majúscules, en mans d’una directora, Marta Llorca, que continuarà aquest llegat des del qual ajudar a tantes i tantes persones que aterren allà.

Impossible recordar la quantitat de vivències que es m’amunteguen al cap en tants anys viscuts.

Segurament, el que més m’arriba i m’emociona és el valorada que m’he sentit durant tot aquest temps en “Funda” (com en diem col·loquialment), tant per les companyes, com per les persones usuàries, com per les persones que m’han dirigit. El meu total agraïment. Avui sóc jo qui també els dóna les gràcies a totes elles ia tantes i tantes persones que m’han acompanyat en aquest camí i que no cabrien en aquest agraïment.

Ha estat tota una responsabilitat que crec que he sabut portar amb més encerts que errors, de la qual em sento satisfeta i de la qual he sabut gaudir i en ocasions també patir.

Ara em jubilo.

M’espera una nova etapa en la vida, necessitaré un temps d’adaptació, com amb tot. Estic segura que també sabré gaudir-la.
Fins aviat!

Nieves Fernández